Any tefccr - 2/ Epoca.- N.*1O9•;i iH-Mïi j •<!.

Dissabte 28 Novembre $e 192ÌÌ

Quan serà comprès que el pa-triotisme consisteix, sobfe tot,a fer la patri? difna?

i.Al-RIEL ALOMARnú'i Htaj¡- "«ï :l·lA.

15 cts. *q<t<t£> fatrnV "« í«tmrffttí«r> »í* ^'' SETMANARI SOCIALISTA Apartat de Correus, 757 . BARCELONA

)•'« *"'" !. hi:,«'*<} Av-tj» •* ¡i ítí oi- «f

.Q ¿L .~. t- » 8XH¿, ,íi:

uneix-

Intervine en aquesta enquesta sobre la baixa dels salaris i la pujadel preus de les subsistències en una forma que probablement no inte-ressarà a ningú.

En els nostres medis totes les campanyes periodístiques que no te-nen una expressió una mka brutal i Un pensament primitiu no tenenèxit. Nosaltres, els que redactem aquest periòdic amb alguna cosa mésque amb un simple esforç, muscular per expandir les potències, som tit-llats de persones massa enlairades. Nosaltres que creim que el problemasocial és alguna cosa més que un joc de cops i contra cops i que sabemque no hi lia et'octe sense causa i ens agrada enfondir tan com podéníen el coneixement de les causes, no tenim la popularitat que tindríemsi ens creguéssim que la cosa més important es cridar a tota hora ambia cara encesa contra el burgès i predicar el miracle que l'ha de perdre;

Com que no espero res del miracle, tant si es tracta del miracle delssants com si es tracta del miracle de les teories utopistes i arcadianes;.com que m'agrada cercar a les coses humanes explicacions humanes, jaem permetran els lectors de fer algunes consideracions, defugint el còs^tura, no gaire líriques, més aviat materials sobre aquesta qüestió tanmaterial com éa la puja del preu de les subsistències i la baixa del sa-laris. „ _.. . _ ,,. , ., , ...., . . , . ' ,. ., - . ;

Aquesta qüestió, com totes les que es plantegen entre el capital i eltreball, éa plena de prejudicis d'apriorismes inspirats per l'egoïme deles dues parts que no deixen veure el problema amb tota claretat. Jocomprenc que els burgesos que s'han d'aguantar com poden en unrègim d'injustícies, que tenen mala pessa al teler, es defensin com hofan, servint-se de la falsetat estudiada i del sofisme brillant que semblaque els dongui la raó; però els obrers, que no tenim necessitat de totaixò, que només descobrint la veritat nua dels l'ets ja ens carreguem deforça moral, francament crec que més aviat ens perjudica l'adoptarcerts arguments que sembla que disfressin la veritat. Certs argumentsmoralment fluixos que posem en el lloc dels arguments forts que neixende la realitat.

La qüestió es planteja d'aquesta manera:

Segons els burgesosTesi burgesa : La puja dels salaris influeix en el preu de les coses,

augmentant el seu valor líquit. Perquè els salaris, que son cl preu de lamà d'obra, constitueixen el principal element del preu de cost de totesles coses. Quan un hum es sorprèn dels alts preus de la construcció decases o de l'impressió de llibres hauria de tenir en compte els salarisdels paletes o dels tipògrafs.

La puja dels salaris pot també influir en els preus de les coses sies té en compte que aquella puja augmenta la demanda. Si els Balarispujen la quantitat de moneda que hi ha en el mercat augmentarà iaquest augment de moneda que circula ha de portar una alça propor-cional en els preus; fins el moment que la puja dels salaris serà absor-vit per aquella puja dels preus.

Posada la qüestió en, aquesta forma el patró no té cap escrúpol endir: Si voleu que s'abaixin els preus de les coses no s'ha de íer res mésque rebaixar els jornals. Recordeu que a l'any 1013 si los coses no erentau cares com avui els salaris no eren tampoc tan alts. Lft queixa delque diu: avui guanyo més diners que abans però el pa i l'oli i la carni les patates j la roba em costen més cars, sembla que li donguin la raó.

Fins aqui arriba la tesi burgesa. Aquesta tesi evidentment es iiniitaa relacionar el preu de la mà d'obra amb les seves més elementals ne-cessitats de nutrició i subsistència. Si a l'any 1913 el treballador viviamal menjat i mal vestit en 192."> ha de viure de la mateixa manera opitjor. La tesi burgesa, que tanca de cop el pas a tota mena de millora-ment, representa l'estabilització de la misèria. Pel burgès, mentre lamà d'obra no es paralitzi, mentre la màquina humana funcioni ja en téprou. Ell hi posa just el lubrificant perquè la màquina no es rovelli ino es trenqui ; i no es preocupa de res més. Mentrestant sobre aquestesbases inhumanes ell hi aixecarà la seva indústria i el seu negoci i obtin-drà uns beneficis immorals. Però segons la tesi burgesa, de tot això eltreballador no n'ha de saber res. El treballador ha d'ésser sord, cec idòcil com un instrument o com una màqiiina.

Però si el patró relaciona cl preu de la mà d'obra amb les necessi-tats de l'obrer excluint tota relació amb l'indústria, no és pas perquècregui que aquestes necessitats han d'ésser les reguladores dels salaris.En definitiva el salari, essent el preu de la mà d'obra és regulat, eomel preu de tota mercaderia o de tot servei, per la llei de la oferta i de la

demanda.

La nostra tesiLa tesi obrera diu : La causa de la puja dels salaris és l'encariment

de la vida. Aquesta tesi té unes defenses molt clares i incontrovertibles.Fixem-nos en un doble fenomen que arreu del món s'ha pogut com-

provar: primer, que l'encarinïent do la vida precedeix la puja dels sa-laris; segon, que'la progressiu dels salaris es regularment més feble ímés lenta que la puja dels preus. ¡

Si com diu la tesi burgesa, la vida cara fos una conseqüència de lapuja dels salaris, aquesta puja dels salaris hauria de produir-se abansque l'augment dels preus, per la raó senzilla que la causa ha de precedira Taféete. Doncs bé, la realitat ens demostra tot el contrari, o sigui queila puja dels preus de les coses precedeix la puja dels jornals. .»•

Acudim a dades concretes,Les estadístiques publicades pel Ministeri del Treball, que tinc a la

mà em premeten de basar les meves afirmacions de la següent forma : ..A Barcelona, a l'any 19Í4 (partint del coeficient de 1913 posat

a 100) l'índex era de 92,2 per éeat pels salaris i de 107,7 per cent pelcost de ïa vida. ?

A 1917, l'índex era de llrtfi per cent pels salaris i de 145,4 percent pel cost de la vid^lía^Utei* '

• A 1$20, Píadex *ra de J^B- per cent pels salaris i de 202,6 percent pel cost de λ "cWfeì- "»! .'$$¿1

Reportem, com és natural les xifres dels índex corresponents alsmoments de variació més sensible.. i

Del 1920 fins el mes d'abril darrer, sempre segons les estadístiques,.;el cost de la vida no sofreix variacions tan sobtades i els salaris augmen-iten llengerament. Però la desproporció entre els preus i els salaris eon-t

tinua essent considerable. gDe mig any ençà, el période senyalat per la disminució progressiva i

dels salaris, mentre s'apiigen els queviures, ens porta a una situació des-coneguda des do molts anys.

Les causes : les unes son generals per tota l'economia europea i lesaltres son particulars de l'economia de l'Estat espanyol. Per aquesta sraó, a Madrid i altres capitals espanyoles els índexs de preus i de salaris,amb algunes diferències, són semblants als de Barcelona. A les pobla-cions petites i al camp els índexs com és natural, són més baixos.

Estadístiques europeesAmb referència als altres països europeus considero interessant de

reproduir les següents dades, tretes de les estadístiques oficials:A França, de 1911 a 1916,-l'índex dels articles de primera necessi-

tat s'apuja en un 45 per cent Mentrestant els salaris creixen en un22 per cent (homes) ï en un 16 per cent (dones). En el mes de febrerde 1924 els preus dels articles es multipliquen per quatre i una fracció.En aquest mateix temps ningú podrà dir que els salaris s'hagin qua-druplicat, '

A Anglaterra, de 1914 a 1916, els queviures havien doblat exacta-ment el preu ; el salari va apujar-se en un 70 per cent.

A Alemanya, en un període de durant la guerra 1916-1918, els sa-laris augmenten en un 50 per cent i els preus en un 120 per cent.

A Italià, de 1914 a 1917, els salaris progressen en un 30 per centi els preus en un 155 per cent. En aquest país es considera qne del 3914al 1924 el cost de la vida és set vegades més crescut; en canvi la retri-bució de la mà d'obra solament ha qiiaclruplicat.

& '• . ï-a- ' - : \* , «Hjü.V-iia

ConclusióDesprés de les dades que acaben de reportar, tretes totes de esta-

dístiques fetes íio pas per cap organisme obrer, aï quál algún podriaatribuir-li inexactituds tendencioses, sinó pels mateixos .funcionaris delsEstats burgesos, lío es pot pas dir que sigui la puja dels salaris la causade l'encariment de les coses. '

Els treballadors en sa major part viuen més malament avui queen 1914.

Les causes d'aquest estat de coses que ja he dit que eren de diver-ses categories no són pas de fàcil exposició en l'espai d'un article.

Podem, però, senyalar la política q'ue es segueix a casa nostra enels tractats de comerç, la qual ha estat motiu d'escàndol més d'una ve-gada. Alguns elements gestors d'aquests tractats, defensors verbals del'unitat política de l'estnt que representen, quan és l'ocasió, sembla que

j no es recordin tan sols de l'unitat econòmica, la qual és lá que haurienper començar de tenir en compte. Hi han tractats de comerç tan desas-

j trosos per la nostra economia'que necessàriament fan dubtar de la bonaïe dels que els han gestionat.

t La erisi de treball és una conseqüència d'aquesta política.

Altrament sota la tutela do l'Estat, prineipajnveat d'un j$iant lempsen aquesta part, han anat creant-se, avui un i demà un altre, una sèriede monopolis, que porten com a conçeqüèa^a^mnedijata u» «ncaripnentd'articles i de serveis.

. . . . . . . . „;j:.ai>j.: -.',' íi ,-.- f ¿ ) - - > ¡ " ' '.-.'U.i

Els trusts i els consorcis i els sindicats d'industriáis, i Banquets tro-ben també sota l'ombra oficial tot el tracte .beijypjent QUO.»jcesBiteç perportar a terme els seus projectes, que després ens encareixen la vida.Avui el poble no veu res ni fiscalitza(res. Tot .rpgtft a^les mans de^qua-tre privilegiats.

Hi ha encara la rapaeitat insaciable .dels m^rmediarij,,,a„ laquaino s'aconsegueix posar límit. Si, com queda demostrat, a cada, etapa elsalari és inferior al preu de la vida, es DrinçipaliuentJ'^^rmtidiari quies beneficià d'aquesta diferència.

Podria extendrenr en aquest punt i parlar enqara d'alguns prejudi-cis i errors molt abundants en els nostres medis referents a les causes(de l'encariment de la vida, per intentar de desfe¡r-los, Eto faré unaltre dia.

,',. , . : : . . •. . , . , , . , , . ....„ , v > i l l l , u, ..„JIÀWBTOAk,,,í ,ll::ui. . • ü» »i-ï-H . J: (.

Câtnefcdcu;•heteipdox• 'SB-

LA MORI III)

—I ningú de nosaltres morirvoldria ?

—Poca-solta que tenim i res més.—Perquè?- Perquè caldria l'heroisme de

voler morir.—Lapidària frase! Jo la posa- i

ria en una Jlapidera anunciadora Id'un nou vermuth a base de brou -¡de gallipa.

—Com estàs amarrat a la vid»,escèptic !

—No en dubto gota. Em vols dirquè l'em morts?

—licalitzem l'ideal.—En tot cas és un ideal pel que

no hi tenim massa vocació.—Perquè som en les tenebres.—M'esgarrifes. Però amb tanta

d'electricitat hi veig bé.—Materialista !—Ja ! Vet aquí vostre recurs mà-

xim, senyors fumistes. De seguidaque hom parla naturalment, cauen l'airosa bahna del materialis-me.

—Es que ha mort, en vostresmans, és una cosa insuportablementamarga, tristíssima, que glaça lasang d'espan/.

—I per això tenim la poca sol-ta de no voler morir nosaltres—oinoi? Qui ho havia de dir!—Vosal-tres els que, morint, realitzeu unideal ; vosaltres que tot just morts,ja aneu a un cel de correguda ; vos-altres, per a qui, la mort, és unamagnífica estació de tonia on niu-

HIIIHIMMIIIHItMUlllUtMniMItllM MliMMIWWIWMHHMMmrt

deu els misèrrims parracs de labarroera carn, per a vestir les dia-mantines vestidures del pur espe-rit; vosaltres que considereu lamort com el pas definitiu cap a lavida eterna, o eixelebrats incónse:

qüents, la trobeu amarga i tristís-sima i glaçadora d'espant! — Sius serà cara aquesta "vida tan ca-Jummiatla! :

'—No, no és que ens sia caraaquesta vida. Es que morir, mira-ho com vulguis, morir és horrible.

—Curiosissima ocurrència quenosaltres, els que anem per damuntde tot a la vida i trobem justa lamort i bellament clara fi de totel que som, haguèssihi cT'aconsolar-vps a vosaltres, els ínclits égoïstesjjue. .per a no, mori r personalment,serian capaços de sacrificar l'hu-njanitat sencera,!,, t—Reconec,^ meu toj-t, geife tam-bé reconec ara,' que la més misera-ble de les vides és preferible a lamés g^priosa^ _df les morts. •

—Tampoc.—Qui t'entén a tu—contradicció

vivai—Acosta gaire d'entendre' qñe

morir i viuré són adorablemènt,divinament inseparables, ia mésperfecta de les harmonies imagina-bles i tota la possibilitat humana?La mort, tendra i profxinda, H*-lumina la vada, que, en veritat, se»ria el no-res si fos eterna.

—Ja has lluït la teva eloqüència.—•Teva! Ja m'has mort. No he

dit res del " q\íe deia. Comprencclarament que els homes, en lloode pensar, gargaritzem sovint labuidor dels conceptes.

BEANO.

t »iiiiiiitiHf mu iHMMMun

La solidaritat dels obrers, sí no voleu que siguiuna paraula sense sentit heni'de demostrar-îa aî'îio-ra de les contrarietats, molt més que a les horesque ens són favorables.

Company: no obiidis als que han perdut la 1K-bertat que tu disfrutes. »hM»«tWi4& é

JUSTICIA S O C I A L

l'i Í dl! IDI1 Ales petites ciutats, focus durant el segle passat, quan la burgesia

lluitava per la seva hegemonia i volia establir la seva revolució, d'unaaceiö|vibraÄ, d'un byllir d'idees i de passions, l'entruda impetuosa delsindicalisme -cou un aou valor positiu en el concurs humà, va esverarespiritualment els bàndol« burgesos que ban interpretat a les idees comuna entremaliadura i mal exemple per als de baix.

Avui nostres ciutats de segon i tercer ordre han eumudit perquèels burgesos han cregut millor per a ells rebaixar la lluita en un plapurament materialista confiats que alii eren més fort* i podien defen-sar-se millor del adversari. Ja. no vibren com a mitjans de segle, ja noeduquen com a finals de segle. Callen, callen com si volguesin passardesapercebudes, espaordides de què'l soroll desperti a l'enemic al quiendogalleu amb tota crueltat quan es deix endogallar.

Però si la burgesia calla i, simplement, creu que la seva salvacióes el silenci, i abandona tota bandera espiritual i cultural per les sevesconveniències, no té d'ésser aquest el mateix pensament del socialismei del obrerismo. Nostres companys no han de pensar de la mateixa iaisóque els burgesos; han d'estar convençuts que l'iniciativa perteneix ambells, com a força nova, plena de joventut i d'ardidesa. Si la burgesiaabandona la lluita espiritual L'uciïU-se ells buiïderers de l'esperit; si a laburgesia li espaordeix la cultura siguin ara ells els seus únics apòstols.Remoguin les aigües d'aquest estany que la quietut i el silenci pudreixi fa metzinoses. Reviscolin en els pobles, en les ciutats provincianes, iportint-hi tot« els neguits, tots els afanys de la capital.

Llencin altra volta entremig de les multi tuts aquestes criatures en-,tremeliades que son les idees perquè trasbalsi tots els esperits, perquèporti l'enrenou a tots els recons, perquè neguitegi tots. els estaments.

La burgesia té un desig de que lu lluita social se col·loqui en un plapurament materialista; allí, ella es creu més forta; forta en força ma-terial, forta en argumentació. Allavors vol fer creure que tota la lluitaobrera es uña lluita moguda per l'enveja de baix plebeisme, i d'igno-rància i brutíes.

Interpreta l'afany d'un florament obrer no com un anhel de digni-ficació i d'ennobliment, sinó com un ansia de lucrar baixament valent-sede la seva força ; i està clar, la burgesia no fa altre que donar als altresel seu propi pensament.

Els capdills del moviment obrer han de posar les coses al seu lloc;han de fer veure, no sols als burgesos, sinó als seus companys que moltsovint ho obliden, que la lluita social no són les petites pasions huma-nes sistematitzades en un cos de doctrina; no és el pensament del botiguerque s'ha encomanant a les multi t ut s, sinó que porta una idealitat mésalta, que aspira a donar al món més nobles afanys, més espiritualitatque no ha sapigut donar la burgesia en la seva decadència, ni, potser,en el seu esplendor.

Furguin ben fondament nostres companys, la vida quieta de les ciu-tats avui silencioses, agitint-la en un constante moure's, no abandonina la capital tota la lluita i tota la espiritualitat de la lluita, aportin ellstambé els seus fervors i les seves inquietuts a la gran obra. S'acostendies bulliciosos, dies que l'ànima civil vibrarà com panell de campanar,que de tot arreu bufaran fortes ventades i les ventades agitaran tots elsesperits: enforteixin els seus esperits i singuin ells també vent: siguinttempestat, que sota el sol. com en la nit clara es senti arreu el remorde les passions i de les idees com passen.

Pensin els nostres amics, pensin els obrers tots, que el socialisme,que l'obrerisme, no sols és més pa i més abric, i una casa millor, i lescriatures més grasses—tot això ja es molt—sinó que també es esperiti és cultura i grandesa humana. El socialisme no pugna perquè es tre-balli menys i perquè es prodeixi menys, sinó perquè sens fatiga es pro-dueixi millor, que s'ennobleixi el treball, que es l'única cosa positivaen el concurs social, i que aquest treball, que aquesta obra perfecta,

estigui a l'abast de tots els homes, no quedi monopolitzada per una mi-noria que després se'n esvaneix i es creu superior perqire s'ha apoderatde l'obra d'altri.

Nostres amics tenen de ferse milicians d'aquesta milicia civil quela burgesia ha abandonat com un traste inútil; comprometedor, nostresamics tenen d'ésser els agitadors espirituals arreu on se trovin, i tenende sembrar esperit o clavar-lo si es roca dura. I tonen que fer-ho are,tot seguit, cl temps apressa.

La PatronalEn "El Sol" aparegué una in-

formació basada en les declaracionsdel president de la C. P. E.

La C. P. E., diu el señor Criadono tan sols s'ha enfortit sino queha enxamplat sos horitzons. Estàcomposta de 47 federacions algu-nes de les guals costen 20 mil so-cis.

Les aspiracions que declara te-nir el president de la C. P. E. ique vol atribuir també an aquestaC. P. son nobles, tan de bo què elsfetes les haguessin confirmat. '

Això traduíem del diari madri- 'leny:

"La Confederació reconeix queel actual sistema de remuneraciódel treball està en pugna amb totprincipi de justícia i en contra deles relacions fraternals que deuenexistir entre els homes."

Què ha fet la Confederació pa-tronal per transformar aquest sis-tema de remuneració?

Recordem encara els acords delII Congrés de la C. P. E. convo-cat el octubre de l'any 1919. Enels debats entre els patrons es vol-gué demostrar llur bona voluntatenvers els obrers, quan la poixansade les societats obreres era formi-dable. S'acordà la participació dels 'treballadors en els beneficis entrealtres millores. Com i a on s'hanportat a cap aquells acords í Persi havia algún obrer que encaraconfiava en la generositat de laclasse patronal — fen honra a lesexcepcions degudes — es desil·lu-sionà per a sempre. Els patrons enllur inmensa majoria no s'adelan-taren al règim de pensions per a lavellesa ni de protecció a la mater-nitat; retrassaren tant com pogue-ren la implantació de aquesta aju-da a l'obrer vell descalgut i a ladona que infanta.

Encare els inspectors del treballfan tal volta algun descobrimentda .a l'obrer vell desvalgut i a lamiserable sufragi.

Recordem també el calvari quehem hagut de sufrir quan hemgestionat subvencions patronalsper l'implantació d'alguna escolaen encontrades industrials que non'hi havia. Fins hem arribat a sen-tir de llavis d'un patró que l'ins-trucció dels obrers emcara era wnmal, perquè així es revolten. Potésser que d'altres ho callessin totpensant-ho igualment.

I ara vol explicar la Patronalal país que ha sigut una institucióque ha treballat per millorar la si-tuació de l'obrer?

No pretenem negar les ventatjesde l'associació. En general els ho-mes associats, es tornen millors. Isi hi ha algú que en la Patronalproclami algunes justes reformes,tal volta no el contradiguin, peròque el segueixin ja es altra cosa.

Que li contesten els senyors asso-ciats al senyor President quan diuque "persisteix encara el criteri deconsiderar el salari com a paga-ment d'un servei, com preu d'unamercancia i que" com a conseqüèn-cia la remuneració que els assala-riats reben està a mercè de la lleieconòmica de la oferta i de la co-manda?" Ho deuen trobar natural.Sort que això son declaracions ala premsa però no sé si en les se-sions deu repetir el paràgraf que"El Sol" posa a continuació com apensament de la C. P. E.

Aqueix sistema i aquest criterison "la negació del principi cor-dial en que deuen basar-se les re-lacions entre els dos factors de laproducció. Precisa, doncs, arran-car de l'esperit dels patrons i

Fa ja unes quantes setmanes quees troba a la capital de la Repú-blica Argentina el nostre estimatcompany, ànima de l'Unió Socia-lista de Catalunya, en Manel Serrai Moret.

Una malantia que l'enllità du-rant el viatge li impedí de reme-sar-nos des de l'arri vada les crò-niques promeses. Com que, justa-ment aprofitant l'absència del nos-tre amic, algú ha volgut atribuir-li judicis que mai no ha pronun-ciat, i que nosaltres no volem des-mentir, demoràvem donar comptede la feliç arri vada d'ell i de laseva gentil esposa a terres del Pla-ta esperant poder honorar les nos-tres planes amb algún dels seusescrits.

Ara ens diu però, que l'agombo-lament de feines que li han caigutdemunt li faran retrasar encaraunes setmanes el remesar-nos l'ori-ginal esperat.

De com els catalans d'Amèricahan acullit al nostre amic en do-nen una mostra els fragments quetranscrivim de l'important revista"Ressorgiment" de Buenos Aires:

Manuel Serra i MoretEs a Buenos Aires aquest infa-;

digable propagandista dels idealsde llibertat i de dignificació hu-mana.

En Serra i Moret és un home,de

coneixements extraordinaris, unesperit inquiet, i una ànima selecta.

El nom d'En Serra ens és fami-liar als que redactem "Ressorgi-ment". Recordem els nostres tempsd'adolescència, les primeres bata-lles periodístiques que lliuràrem afavor dels ideals alliberadors, quanEn Serra i Mort, al costat d'aquellgran home que es digué Martí iJulià, proclamava l'exelsitud de laideologia redemptora.

"Renaixement", "La Nació" i al-tres periòdics s'honoraren amb lacol·laboració d'En Serra, els es-crits del qual tenen un aplom, unaserenitat i un cert to evangèlic que

tatreuen l'interès i captiven el lle-gidor.

Més tard l'havem seguit en lesseves campanyes de regeneració so-cial; en la seva obra exemplar desde Paleaidia de Pineda—espill debona administració; baluart inex-pugnable de catalanitat—en la se:va intervenció en la "Unió Sòcia?lista de Catalunya", el programade la qual és sortit de la plomad'En Serra i Moret, i per últim,en les pàgines del setmanari cata-là "Justícia Social", on se'ns harevelat un internacionalista denota.

Revi el company Serra i Moretla cordial benvinguda dels que fem"Ressorgiment", les pàgines delqual posem a la seva disposició.

obrers aquest concepte inhumà iabsurd.

"La C. P. E. propugna per l'es-tabliment del jornal mínim queasseguri a l'obrer el mínim de ne-cessitats que té la vida.

Després ve un gran programa"foment de la previsió en tots elsordres; l'establiment de la parti-cipació en la riquesa colectiva detots els factors que en el seu des-enrotllament intervenen, protecciólegal dels treballadors, la creació d'escoles d'aprenentatje... la trans-formació de l'indústria, perfeccio-nant-la..." '

Diu el senyor Criado "que sonles associacions patronals i obrersles cridades a realitzar aquestaobra". Les associacions obreres so-cialistes i afins no es negaran a 1'implantació de millores; com s'hihan de negar! si per això lluiten.

ansesssaisRs

Però que tampoc es cregui ningúque es vendran llur ideal per capplat de llenties. Seguiran organit-zant els obrers fins que tot homeque treballi estigui solidaritzatamb els altres. Seguirem ensenyantel socialisme com a meta on devemanar, com a règim just entre elshomes, sense despreciar cap ocasióni cap mitjà noble. Seguirem llui-tant per totes les llibertats de l'ho-me. Seguirem combatent l'explota-ció de l'home per l'home.

No creyem en la metamorfosi delcapitalisme que suposen les decla-racions d'"El Sol". Nostra respos-ta es una afirmació devant de lasocietat que pot creure encara lesexcuses del passat i les del futurdels homes que en lloc de buscarel bé de tothom-cerquen tant solsacumular milions, i altres gastar-los en orgies.

zzs^^^xzzœ^œ^xœ^:

Camises blavesAra es parla del feixisme fran-

cès. I no es tracta simplement delselements de l'"Action Française",els quals no van passar de fer elsgegants una temporada amb elsseus clarins i els seus esquellots.El feixisme francès encara que si-gui fill de les idees de Daudet, deMillerand ï de Mussolini es unaforça nova. La novetat es sempreun element d'èxit.

França o particularment l'eco-nomia francesa es troba en un ca-rrer sense sortida. El deute l'ofe^ga. I com que no poden pagar deu-tes els que no tenen diners, els po-bres; son naturalment els rics elsque han de fer-ho.

Els socialistes francesos propo-saven l'impost sobre el capital. Alsreaccionaris els ha semblat queaixò 'era una blasfefia croîtra ladivinitat de la seva caixa de ca-bals. L'impost sobre el capital noha pogut neixir.

Però això en lloc d'obrir unasortida més aviat la tanca i Fran-Ça necessita una sortida.

Els reaccionaris somnien un can-vi de situació que els deixi les manslliures i els permeti d'arranjar lescoses al seu gust. L'opinió públicaels es contraria, però ells ja hicompten.

Es tracta doncs de preparar uncop contra l'opinió. Un cop d'au-dacia.

La nova doctrina expeditiva itesticular té els seus devots a Fran-ça, com els té Italià. El món dege-nera visiblement. Aquests devots aFrança porten la camisa blava.

Aquesta mena de gent sempretria la camisa d'un color sofert.Son previsors.

Els feixistes francesos han tro-bat el seu Mussolini en la personade M. Taittinger, ex lloctinent deMonsieur Millerand.

Qué farà Taittinger?Ja ho veurem.Perqué ha sortit Taittinger, qui

l'ha fet sortir?Diu un confrare francès, respo-

nent aquesta pregunta :"La plutocracia, l'alta banca, to-

ta aquesta mena de gent que ra-mena l'or i no voi pagar els im-postos, els grans industrials quehan robat al país des de 1914, en-riquint-se amb les provisions deguerra, revindicant de l'Estat per-

judicis escandalosos, explotant alconsumidor."

Taittinger pot ésser doncs el"mot d'ordre" d'una ofensiva con-tra el poble.

Però la França és la França isabrà reaccionar contra aquestaerupció purulenta com ha sabutreaccionar altres vegades.

I aquest Taittinger i les seves"camises blaves" també podriaésser que no arribessin ha tenir al-tre trascendencia que la d'una no-vetat política, un article de París,un objecte de simple plasanteriaper la gent dels "boulevards".

El femenismei els feministes

El senyor Valentí i Camps téuna figura de savi. Als nostres lec-tors quan els han parlat vagamentd'un home savi que no coneixen,probablement els haurà passat quesempre se l'imaginen de la matei-xa manera. Es la figura genèricaque es dibuixa en la nostra imagi-nació provocada per les paraules.

Us diuen: Un savi. I veieu unsavi.

El nostre tipus genèric d'homesavi es el senyor Valentí i Camp.No hi podem fer més.

El seu cap és el cap pelat de sa-

vi, el seu front és l'ample frontde savi, els seus ulls, posseidors dela veritat, son ulls de savi, la sevabarba, llarga, abundant i apostò-lica és una indiscutible barba desavi. La figura es perfecta. No hi

, poden tocar res.Un home aixís no més ha de fer

que enfilar-se dalt d'una tarima ija té molt de guanyat. Poseu quedarrera aquesta tarima, com a lade l'Ateneu, hi ha un doçer de ve-llut vermell i l'home encara agafamés relleu. I si tot això es per do-nar una conferencia sobre feminis-me l'èxit es segur i emocionant. Isi diem que el senyor Valentí iCamps ha donat en aquestes con-dicions cinc conferencies sobre fe-minisme davant d'un públic ad-hoc, l'efecte es indescriptible.

I quin és el públic ad-hoc? Pre-guntarem.

A les conferencies feministes iva tothom; joves, vells i criatures.Les úniques persones que no hi vanson les dones.

Es cosa demostrada. Si voleuquè una dona us agafi de cua d'ullparleu-li de feminisme.—V.

Barcelona monumentalEl senyor Nebot ha posat la pri-

mera estàtua a la Plaça de Cata-lunya.

Més que una estàtua es un grupescultòric. Hi ha molta gent a daltdel pedestal. I a baix.

A baix, al peu del monument hihan els curiosos que donen confe-rencies al qui vulgui escoltar-los.Diuen tot el que saben en matèriad'art.

—Aquest monument es grec.—Es romàntic.—Acadèmic, res més que acadè-

mic.—Això és estil neoclàssic.—No fem el pastera y confessem

que és de guix.—Aquest grup no és original.

L'han tret d'una revista del Pa-ralel. Aquesta senyora tan escul-tural vol ésser la Ideal Palitos.

La qüestió es passar l'estona.

Un home nouDiguem-ho tot seguit, es el se-

nyor La Cierva i Peñaf iel. Don Jo-an, Àngel Tutelar de la provinciàde Murcia i fabricant de préssecsen conserva.

El senyor La Cierva deixarà elseu jaqué gris i els seus caracterís-tics pantalons de quadros i queda-rà com un home nou.

D'aquesta manera amb un vestitd'un altre color ningú es recorda-rà que hagi estat mai ministre dela Governació.

Historia juevaUna familia jueva es troba re-

unida al volt del llit del pare queestà a punt de morir.

El malalt fa un suprem esforçi pregunta:

—Jacob és aqui? •—Si, diu Jacob, aqui em teniu.—Jetsé és aqui ï—Si, respon Jetsé, aqui em. te-

niu.—Judit és aqui ï—Si, estimat pare, soc a prop

vostre, diu Judith.Llavors el moribond, fet una fú-

ria i cridant tant com pot, diu :--I ara, què H feu aqui. Qui hi

queda a la botiga f

En el cinquè aniversari delmonstruós assassinat—hn-punlt encara-que s'enduguédel costat nostre la vida

exemplar d'en

Francesc Lairetretem un pie tos tribut a lamemoria de l'amie estimat,del company il·lustre, delpolític auster i de l'apòstol

arborat d'idealisme.

Jtf* Tí C líA**•» Ô«-! A Ê

L·I-T-E-R-A T U R ÀAquests dies, ha ocupat un lloc

preeminent dintre le« apacibles ai-gües de la-nostra vida intel·lec-tual, el tema del patul'isme i dolpost patufisme, com sembla quehan ha designat definitivament 1"activitat literària del senyor JosepM.a Folch, i Torres. Parlem-ne,també.

Possiblement, és veritat que 1!

obra del senyor Folch, i Torres ha-gi despertat en alguns homes delletras un recetib d'animadversiópastat més aviat ambs els mate-rials d'una relativa evreja, que nopas nascut del punt d'ovir exclu-sivament literari. Es probable que'així signi, dons tal com va dir-nosen certa ocasió un celebrat autor-aetor, "aquí es perdona tot, menysel que hom guanyi diners". Potsersí. No neguem que aquesta possibi-litat probablement haurà influïten l'ambient desfavorable que 1'obra del senyor Folch i Torres hasuscitat entre els nostres intel·lec-tuals. Però acceptnat àdhuc aques-ta possibilitat, no hem de negarque l'actuació literària de l'autorde "La Ventafocs" es mereix uncrit d'alerta per part de' qui tin-gui prou autoritat per donar-lo.

Ei senyor Folch és actualmentl'autor més llegit de Catalunya. Elseu públic està compost per unnucli nombrosíssim de la nostrajoventut, el qual ha de pesar for-çosament en els designis de la te-rra, el dia de demà. Y ara, cal pre-guntar-se quins han de ésser elsefectes que ha de produir aques-ta literatura de mel-melada entreel mon considerable de patufistesi de post patufistes. El senyorFolch, potser sense ell pensar-s'ho,ha contret una enorme responsabi-litat; és aquesta, la de la influèn-cia que la seva prosa ha de tenir,forçosament, en la formació moraldels que el llegeixen. Creu el se-nyor Folch i Torres que la moralque es destil·la per entre mig deles seves ratlles és la més apropò-sit per a preparar una joventut enla qual hom confia per una obra deredreçament i de gosadia, que sen-se cap mena de duptes s'ha de pre-sentar en dia no llunyà?

Es dirà, potser, que l'animadord'"En Patufet" és un home lliureper a fer el que li doni la gana,i per tant, que no ha de donar es-

PIO Mplicaeions a ningú sobre la seva ac-tuació ; es diràj també, que des delmoment en que compta amb unnombre tan important ile llegidors,tots ells entusiastes de la seva obra,be cal que els segueixi aconten-tant ambs els mateixos mitjans quea ellos els plauen. Es cjert, que potadduir-se tot això, però creiem queni al mateix senyor Folch i Torresli faria gaire gràcia una defensad'aquesta guisa. Ell és el primerde dir que deixarà d'escriure eldia que tan sols sospiti de que laseva obra esdevé funesta. Per tant,es posa en un pla de adolesa quecal agrair-li, doncs altrament, sel'hauria pogut confondre — guar- ¡dant les degudes distàncies, natu-ralment — amb una mena de "Ca-ballero Audaz".

Es en aquet pla de noblesa i desinceritat, doncs, ou cal dir quela moral i'olchitoniana és, sencilla-rnent, funesta per a la formació es-piritual de la nostra joventut. So-bretot en aquesta època, cal incul-car a la generació que puja, un es-perit vibrant, combatiu, obert a to-tes les audàcies i a tots els senti-ments dignament intolerants. Quèen farem d'una joventut amb unamoral â'hijas de María?

Creiem que tota l'obra del se-nyor Folch i Torres té per punt departida un fous d'indiscutible bonafé. Però aquesta bona fé segueixuns camins equivocats i contrapro-duents. El sentit que té de la vidal'autor de "La Ventafocs" és unacosa decadent i lamentable. De Io-ta la seva obra, en traspira un sen-timentalisme carimeló, propens atots els acataments i a tots el con-formismes. Els lectors del senyorFolch, es deviudran, a la curta oa la llarga, inscriptors de "El Dia-rio de Barcelona".

Es molt tart ja, per a que elsenyor Folch i Torres canvii de ru-ta. Gairebé es pot dir que és im-possible. Però, no obstant, creiemnecessari de dir aquestes quatre ve-ritats per a que les tingui en comp-te qui ho cregui convenient.

ANDREU RAURIE.

iimiiiiiiiiiiiiimiiiiiimiiiiiiiiiiiiiiHiiiiiiiHiiMiiiHiililililMl

Obrers: Sou petits perquè esteu de genolls.RedreceU'Vos

iiiimiiiiiiimi lllIlllltllllllllllllMllllim flllHIIMIIIIIUtllMIIMUMUUIIMIIUIIIIMMIIIIIIMMII

Fulletons de JUSTICIA SOCIAL

H. G. WELLS

Esquema de l'His-tòria Universal

Del Capítol XIII (continuació)

Al costat dels pobles de llenguaaria s'hi troben els pobles hebreui alarb, les llengües dels quals, en-cara que tinguin algun parentiuamb les àries degut a guerres i co-merç, no obtant les paraules, arrelsi maneres de dir revel-len un ori-gen diferent. Aquesta altre fami-lia a la que pertanyen a més delhebreu i alarb l'abissini, i els an-tics assiri i fenici s'anomena semí-tica. Es de creure que en el pé-riode neolític, abans de la èpocahistòrica aquests pobles visquerendurant milers d'anys separats delsque parlaven les llengües àries.

Altre grup linguistic, no proudestacat de les llengües semítiques,es el format por les llengües camí-tiques: l'antic egipci i copte les be-rebers o dels habitants de les mon-tanyes del N. d'Africa i el grupde llengües etiopiques del AfricàOriental.

En la primera edició l'autor faremarcar que mentres les llengüessemítiques s'extengueren al E. delment, en el govern de la mateixamar Roig, les camítiques ho ferenper les costes mediterráneos del O.Fins i a l'epoca del pleistocene elmar cubría l'itsme de Suez i ba-rrava el pas als pobles.

Fixem-nos en que la nomencla-tura fins avui no s'ha desprès dela influencia bíblica. Llengües se~mítiques o dels descendents deSem; llengües camítiques o de laprole de Cam. Es clar, com queCarn, segons la Biblia, es burlà deson pare Noè mentres estava em-briagat, li tocà viure en les terresmenys agradables i llurs fills notingueren la bellesa de la proledel seus germans Sem i Jaíet.

Les llengües camítiques penetra-ren també al O. d'Europa.

Devem observar que l'area de lesllengües no corresyont a la distri-bució exacta de les races. De lamateixa manera que avui un ne-gre pot parlar inglés sense ésser an-glo-saxó. El que significa una ma-teixa parla es la convivencia i pertant la possibilitat de creuamentsquan l'empren diferents pobles il'unificació possible de les races.

Un redactor nostre, emocionatper les conseqüències patològiquesde les soldadures elèctriques fetesn l'niï'e lliïire i en lloes assequiblesnls infants, després de donar unjust crit d'alerta, i d'alliçonar elsqui deuen evitar que aitals treballses i'assin sense ésser coberts pertendes, acaba censurant als met jesper llur negligencia en no denun-ciar al fet i llença l'hipòtesi se-güent: "Han callat per companye-risme amb els ot'talmolecs quetreuen faves d'olla?"

En primer lloc som molts elsmetges que ens donem compte demoltíssimes condicions antihigieni-ques del treball, que lluitem pelmillorament de les mateixes, ambuna paraula que procurem cumplirnostres deures socials i no haviemadvertit que la gent o els nens seacostessin a contemplar la viva llu-na de l'arc voltaic de la soldadura.

I en segon terme en nostra clas-se com en les demés hi ha companya qui la miseria o l'endarrerimentmoral li farà vendre la consciència,però duptem que la degeneracióarribés a l'extrem de consentirconscientment que es pugiiin lesio-nar els ulls dels infants i callessinper interès. Per altra part els ot'tal-molecs no necessiten d'aquestes fa-ves.

Per damunt del mercantilismela classe mèdica per medi de sesrevistes de la premsa, de l'Aca-dèmia d'Higiene-—que no sabem sitambé ha advertit el perill de lessoldadures elèctriques descobertespúblicament — alliçona constant-ment a la societat, contribueix aque els Hospitals i altres serveissanitaris i l'assistència mèdica alsindigentes millorin ; investiga 'ex-posant llur vida les causes de lamalaltia i de la mort amb una pa-raula: en mig d'alguns atrevi-ments terapèutics, d'algunes ex-tralimitacions econòmiques i delserrors propis de tota ciència noperfecta, és una classe que no estàper sota dels enginyers, advocats,comerciants, clero ni de la classeobrera en quan a acció civil.-

Som els primers que voldríemque el metge a l'entrar en una llarpensés sempre en portar el consol,la pau i la cultura a la família quevisita i que es sentís apòstol perconsagrar totes ses energies i totssos guanys per la redempció de la

societat; mes es un grau de per-fecció que no s'obté desseguida.

C. R.

Nota de la Direcció.—Es segu-rament oportú l'elogi que el com-pany C. R. fa dels qui practiquenla medicina com un apostolat —son llegió dins els nostres met-jeu.Mal podia haver en el solt que co-menta cap intenció de ferir el cosmèdic en general quan tothom sapque, precisament, la majoria delsobrers intel -lectuals que. militenen la Unió Socialista son metjes—i dels qui honoren l'estament.

Les censures fetes en termes tanamples no tenen, naturalment, l'ob-jecte de ferir a ningú, sinó el dedesvetllar l'atenció pública sobreun determinat abús.

m®ism*a®rimanHm sian»sE3iHB

Pe? Hindi! lo tannila del mmIBI Guiñan,

J. S., 5 pésetes; M. E., 2; A. O.,2; Miquel, 2; F. V., 1; R. L., 2.Total, 14 pésetes.

lala« le laConsiderem interessant de rept-o-

duir el següent article de "LaCorrespondante Internationale",periòdic comunista, de Viena.Fem la traducció gairebé literal-ment per tal que siffui tot l'exac-te possible. Encara que sovintels companys comunistes espa-nyols ens dediquin qualque fue-tada, no per això les nostres pla-nes deixen d'ésser, com sempru,un camp obert al pensament pro-letari internacional. La toleràn-cia i la mútua comprensió hau-rien d'ésser les normes bàsiquesde ia vida de relació entre elsgrups eventualment separats dela familia obrera.

El balanç de la política nacionaldel soviets durant els darrers vuitanys, ha dépassât les esperancesmés ardides.

Quina fou la tasca del governsoviètic en qüestions nacionals?Aquesta tasca fou formulada en elprograma adoptat per el 8.e Con-grés del Partit Comunista Rus,així : "A fi de vèncer la malfiançadels treballadors del paissos opri-

mits envers el proletariat del paisopressor, cal suprimir tots els pri-vilegis dels grups nacionals, si-guin els que siguin; cal establirí'igualtat de drets de totes les na-cions; cal reconèixer a les colòniesi als paissos privats de part delSPVIS drets, el dret de disposar lliu-rement de si mateixos i, per tant,el dret de separar-se completamentdel pais del qual formen part."

El govern soviètic ha acomplertaquesta tasca, en ck vuit anys queté d'existència!

Aquesta tasca era doble: caliaaplicar la política esmentada en elprograma referent als pobles queformen part de l'Unió de Repúbli-ques Soviètiques i, d'altra banda,calia aplicar aquesta política alspobles que romanen fora dels límitsde l'Estat soviètic.

Quina sitnació tenim a la nostraUnió? Hi ha pau, o hi ha guerra,entre les diferents nacionalitats?Mirem primer el país clàssic de lesdiscòrdies nacionals, la Transcau-càssia soviètica, dins les fronteresde la qual s'han constituit les re-públiques d'Aserbeidjan, d'Armè-nia i de Geòrgia. Ha passat l'èpocaen què adserbeidjans i armenis pas-saven el temps en sagnants lluitesfratricides, sota el complagut es-guard dels funcionaris tsaristes.Tots els qui han visitat recentmentl'Armènia i l'Adzerbeidjan han re-conegut que aquests paissos, comtambé Geòrgia, col -laboren Íntima-ment al sí de la República Federa-tiva Socialista de Transcaucàssia,

Els pobles que formaven part dela Rússia tsarista, han realment re-but el dret de disposar de si ma-teixos? Els fets responen. Tenimdiferents Repúbliques indepen-dents que formen part <Je l'UnióSoviètica: la República sovièticad'Ucraïna, la R. S. F. R., la B. S.S. R. (Repúbl. soviet, social, de laRússia Blanca), la Z. S. F. S. R.(Rep. feder, soviet, soc. de Trans-caucàssia), la U. S. S. R. (Rep. sov.soc. dels Usbecs) i la Turc. S. S. R.(Rep. Sov. Soc. dels Turcmans).Totes aquestes repúbliques han es-tat creades per la lliure voluntatdels pobles qui les habiten. Tenim,a més, altres repúbliques i territo-ris autònoms, creats sobre el prin-cipi nacional.

Aquests pobles, que han rebut eldret de disposar de sí mateixos, elspobles de les repúbliques sovièti-ques, no han pas trencat els lli-gams que els unien, ans els han con-

solidat encara per la formació del'U. R. S., dins la qual les repúbli-ques independents figuren per llurpròpia voluntat.

Això significa que aquests po-bles han adquirit la convicció queel poder soviètic és cl defensor delspobles oprimits, i han decidit delluitar junts en el front econòmiccontra llurs comuns enemics.

Ha estat realitzada la completaigualtat de drets. dels . pobles,. &i'Uíoió de Repúbliques soviètiques?Sí, aquesta igualtat ha estat realit-zada. El regisme de l'U. R. S. S.n'és garantia. Primerament, con-formement a la constitució de 'U.R. S. S., qualsevol república de Icsque formen l'Unió té el dret de re-tirar-se'n; segonament, totes lesformacions nacionals, totes les re-públiques i regions autònomes, par-ticipen en la solució de totes lesqüestions d'interès general de l 'U.R. S. S., amb els mateixos drets.Aquesta participació és assegura-da pel Consell de les Nacionalitats,que és l'expressió suprema delprincipi de l'igualtat de drets detots els pobles de l'Unió. Són elspetits pobles que tenen la majoriade vots a aquest Consell, són ellsque poden pendre decissions, quedevenen obligatòries, per a lesqüestions d'interès general.

Aquesta igualtat de drets ésigualment respectada per la cons-titució dels òrgans de govern de lesdiferents formacions nacionals. Ca-da república o regió autònoma téels seus propis òrgans de govern,els seus Comitès Executius Cen-trals, els seus organismes executiusi fa tota l'administració en la llen-gua indígena.

En quin altre país del món s'haarribat a semblants resultats, enpolítica nacional?

Però, encara hi ha un altre as-pecte de la qüestió: és el respecteals drets de les minories nnciomils.En uquest sentit, s'ha fet un tre-ball no menys important.

(Acabarà)

Fins la setmana pròxi-

ma no podrem publicarl'anunciat article del

company

manuel Escorza• i atteoaMK!@aMi : iiieiaHK

i. iiitimuiiiiimtiMtiHMMit

Aris, sémites i camites es fanpertànyer a la raça caucásica,blanca. Aquestes llengües tenen unnexe que es el genre gramàtica.

Al NE. de les àrees semita i ariadegué existir un grup, no prou es-tudiat, representat pel lapó (Nortde Suècia i Noruega) el finès, sonveí de Finlàndia, el samoyed de Si-berià, el turc, el magiar (Hongria)el mongol i el manxú, o llengüesturanies o ural-altaïques.

Un cinquè grup linguistic es for-mat per les llengües xineses, tri-betà, siamés i Birmà: son llengüesmonosilabiques, en les quals les pa-raules no varien i llur diferentsignificat s'obté pronunciant-lesamb entonació diferent. Ademesel nombre de paraules es curt iun mateix monosilab ha de servirper molts significats. El fet de nohaver-hi concordancies ni flexió faque no hi hugi en rigor gramàticaxinesa, i així es impossible unatraducció fidel a les llengües eu-ropees modernes. Per exemple :"negocis, investigacions, impera-tiu, vell", aquestes quatre parau-les en aquest ordre en xinès volendir-, "Per què marxar per anticscamins?" Com veiem el xinès donasols el nucli del pensament; les

nostres parles arriben al significatper la metàfora; pel sentit figxirat,doncs, marxar per antics camins, novol pas dir literalment caminar perviaranys vells, sinó que hom en elsnegocis pot marxar per antics ca-mins, en les investigacions igual-mañera. La marxa del pensamentes doncs diferent i es causa de quela filosofia dels xinesos sigui engran part cosa tancada pèls euro-peus; al contrari que els orientalsno ens entenguin prou a nosaltres.

Hi ha encara altres grups dellengües a 'Amèrica i Africà, a laIndia i la Polinesia.

Estem en el dret de concloureque l'època en que l'home comen-çava a formar comunitats i a in-tercanviar les idees, els sers hu-mans devien estar repartits de ma-nera que comunicaven molt pocels uns amb els altres i així es di-ferenciaren les parles. Abans deldesenvolupament de l'agriculturahi havia poca població. Despréscreixé de tal manera que la gentsortiren de llurs terres i es comu-nicaren molt més. Es probable queaquest nucli de cultiu i expansióprimitiu fos mediterrani. Devemrecordar que abans de l'agricultu-ra les èpoques glacials i els climes

poc favorables al cultiu reoluiena l'home, que després una granformació de boscos i grans plujesdificultà també les comunicacions.Pensem que en l'epoca del desgella terra de Rússia des del Bàltical Caspi estava coberta d'aigües ixarques infranquejables; que elmar Caspi i el d'Aral, així compart del desert del Turquestà sonresiduus d'un ample mar que perla vall del Volga comunicava ambel mar Negre; que en la regió del'Indus s'hi internava igual 1'occeà; el golf Pèrsic arribava finsal desert de Sirià, etc. ; totes aquestsaccidents geogràfics amb l'isola-ment de grans regions mantiguerenel desenrotllament de llengües.

Totes les llengües avui no sonprobablement totes les parles quehagin existit. Alguns pobles hau-ran desaparegut invadits per al-tres.

Hi ha encara algunes parles iso-lades en el món que no es podenfiliar; per exemple el vasc.

La vida de l'home caçador i nò-mada era molt perillosa. Seguiadarrera dels animals de la mateixamanera que les bèsties corrien da-rrera dels pasturatjes segons lesestacions. Sa vida es gastava per

complert caçant ; passava per llar-gues temporades de fam i per al-tres d'abundància i empatx. Eraun vertader animal de presa.

Per allà vint mil anys enreracomençà a preocupar-se per fomen-tar l'alimentació i conservar-la.Reuní en remats les bèsties quecaçava i es fixà en els llocs en quetrobava llavores, arrels i fruits queservien de complement a la sevtalimentació.

L'home que era en els primerstemps un animal rar es multiplicài vuit mil anys enrera havia esde-vingut en varies regions un animalextremadament nombrós. Cap simiho havia arribat a ésser tant abansd'ell.

En lloc de caçar senzillament,treballava regular i periòdicamentper assegurar-se el menjar. La fei-na així començà i els àpats queeren felices toballes o aventures e*fixaren a hores determinades. L'home acabà d'ésser un animal quevivia a l'atzar per esdevenir unanimal econòmic.

Ell es l'únic mamífer-qae ha es-devingut un animal econòmic.

fB$mt!tJ$3ô£¥AL

Llegiu leãî_i»

'C.OMPANY,,,. .., per Màxim. Gor. W . . . . .

PREU: 10 cèntim*

Mlpí Ulntn He iiM,,... . f per H.-Q. Wells .

PREU: 30 cèntims

M

Portavi« dt la Ptdtració dt Coo-perative! dt Catalunya

Articles doctrinals sobrecooperació: El movimentcooperatiu a CatalunyaÍ a Espanya : Problemessocials relacionats amb

la cooperació.APAREIX CADA QUINZENA

Sascrípcíó anyal: 4 ptes.Mntt i UHutadi:

tom, 11 Mi.-liilil

S'Ija posat a la vendaTinteressaat fullet d'enGabriel Aiomartitolai

Ca pena de muertetraduit al castellà. Conté 24 pla-nes amb coberta artísticament im-presa a dues tintes í retrat del seuautor. —Es ven a 20 cèntims cadaexemplar. S'ha fet un curt tiratjed'una edició de luxe a 40 cèntims.

Les comandes s'han de fer a:Editorial VERTIGE, VUadomat108, Barcelona.

Què fas pel milloramentde la nostra societat? Comcontribueixes al manteni-ment de la premsa socia-

lista i obrerista?

Oi muftì un io mi.itliiirgie wtttii-linfe rau nta Hi ml m la

mm .pillinObrers del campíLlegiu i propagueu

"LA TERRA"SETMANARI POPULAR

PORTAVEU DB LA «UNIÓ DE RA-BASAIRES DB CATALUNYA»

St publica cada dittante. 15 Cit.

Hua» I ItaüUtiacIi: brun, 12,1."BARCELONA

En Modest Palahídemis de cuidar de la ve da i suscrip,dò de JUSTICIA SOCIAL, admet sus-cripción* i anuncis a «Bella Terra»,«La Novella Estrangera», «Lluita»,«L'Esport Català», «La Terra», «AcciónCooperatista» i «Guia Catalana de Fe-rrocarrils».

Travesía del Carme, 8,1.GIRONA

Treballador!Signes digne de la teva condi-

do hnmanalCom a home, t'bas de sentir

dntadà i laborar amb el sòcia*lisme per l'adveniment d'nna

societat millor.Com a productor, t'has d'a-

plegar .dins les organitzacionsobreres, i treballar pel millora-ment immediat dels tens ger-mans.

lletres iI e s cl è ri es

Els escriptora catalans • q uè eri -¿questa 'època* de restauració acon-segueixen donar a la seva obra, apart del seu valor "intrínsec, un valorsocial, són els escriptors més necessaris.

Creiem que la literatura d'un poble pot passar-se—si no té aquestasort—sense obres mestres, però no pot prescindir mai, si vol conservar-se, d'aquests escriptors que trascendeixen a la Societat. D'aquesta ma-nera la societat viu de l'idioma i l'idioma viu de la societat.

A casa nostra certs crítics i els poetes de la torre de vori en tantque un escriptor ha arribat a ésser profusament llegit han pronunciatel mot : claudicació.

Pa riure. En Businyol ja hi feia broma amb aquest joc. Hi ha gentque per defensar el seu cànon estètic tolerarien que es perdés el país il'idioma.

En realitat tracten d'oposar l'un a l'altre dos elements que notenen res d'oposats. El valor social de l'obra d'art no crèiem que1 hagid'ésser necessàriament incompatible amb el seu valor genial.

Altrament el cultiu de la sublimitat i de la genialitat es una micaperillós, perquè quan menys us ho penseu podeu adonar-vos que lagenialitat no ha estat res més que una molt meritòria aspiració. ;

Ara la literatura catalana sembla queao tétantes pisteösiontcomabans, i ningú dirà que sigui ni menys important ni mefcys profonda.En canvi ara fa més camí que mai. S'exten més que mai.

Un dels homes que ha vist més clar aquesta'missió ineludiblê^àe laliteratura ha estat, l'escriptor Carles; Soldevila, Tant a la premsa*comen el teatre realitza Uña feina que la gent li ha d'agrair perquè té ungran valor social.

Cal que ho diguem en aquest moment que acaba d'obtenir un èxitmolt remarcable a l'escenari del teatre Romea.

I be, després d'això, perquè el públic llegeix i escolta y aplaudeix aCarles Soldevila, qui s'atrevirà a dir que ha claudicat?

Pot-ser algún poeta d'aquells que passaria per salvar-se ell, encaraque s'hagués de perdre tot el país.

V.

Llibres rebutsLa nostra gent: Santiago Rusi-

ñol, per Carles Capdevila. ("Qua-derns blaus". Volum I. — Barce-lona.)

Bella pensada la de l'editor d'aquets "Quaderns blaus" de donaral públic una col·lecció de biogra-fies de la nostra gent més popular.Profusament il -lustrais de fotogra-fies, cada volum conté un home di-ferent. El primer volum, dedicat aSantiago Rusinol, és degut a la piu-ma autoritzada d'En Carles Cap-devila, excel·lent traductor, bonpublicista i prosista de pur estil.

La biografia d'En Santiago Ru-sinol és perfecta. Adaptant-se &l'estil humorístic del propi Rusi-nol En Carles Capdevila segueixpas a pas les anècdotes més carac-terístiques i divertides del gran es-criptor i pintor, ens traça :ambgran precisió la seva personalitati psicologia i estudia—no amb es-. perit critic, que només és possibleel dia que s'avalori la seva obra—jsinó com un esboç magnifie—EnRusinol escriptor ; En Rusifiol pin-tor.

La sonatina de la vida, novel •-leta per Joan Pinós. ("La Novel -laCatalana". N." 1.—Barcelona.)

Aquest nova publicació, "La No-vel -la Catalana", luxosament i ar-tísticament presentada, quadernssetmanals d'escriptors joves (jovesd'anys i joves d'esperit), col·leccióde novel·letes inèdites, s'ha llen-çat al públic donant a conèixer unprosista nou, el nom del qual valretenir: Joan Pinós.

Joan Pinós, en La sonatina de lavida, s'ens presenta com un excel •-lent futur novel·lista. Ara ja, ésun prosista ben estimable. La sevaprimera obra ós segura, no vacil·laítens en cap moment.

Joan Pinós narra clarament ambtot l'entusiasme de la joventut elque veu i el que sent. Bon descrip-tor i bon líric, té la magnífica vir-

tut — ben rara a casa nostra —d'ésser profundament jove. Taajove és que àdhuc és ingenu. Aixòpodria semblar un defecte, peròcreiem que no ho és perquè estemsegurs que l'experiència li faràabandonar la ingenuïtat reteninttot l'entusiasme jovenil. No és capdefecte, en canvi, el seu romanti-cisme. Ben segur, l'entusiasme éssempre un romanticisme. Ara, ai-xò sí, per ésser romàntic en plesegle XX, és essencial que se sà-piga ésser al mateix temps modern ;i En Joan Pinós, serenament, sapharmonitzar amb gran elegànciala modernitat: el romanticisme.

Un altra de le seves qualitats ésl'emotivitat. Tota La sonatina dela vida té una bella emoció que su-gestiona al lector. Això és més quecap altre cosa, el que revela el seutemperament de novel·lista. Per-què l'argument interessant i la tra-ma ben resolta — coses que tambées troben en l'obra d'En Pinós —sense l'emotivitat no són res cap-dal.

Té, però, La sonatina de la vida,un altre defecte a més de la inge-nuità t. Es un arcaisme d'estil.Creiem també que és un defecteque l'experiència salvarà fàcilment.

Mossèn Francesc, conte per JoanPinós. ("La Novel·la Catalana".N.° 3.—Barcelona.)

Al cap d'un parell de setmanesd'haver sortit La sonatina de lavida, En Joan Pinós dona aquestanova obreta. Ella ens aferma en laimpressió treta de la primera no-vel -leta.

Mossèn Francesc ens demostraque no ens hem equivocat en dirque Joan Pinós és un prosista es-timable i un excel -lent novel -listaen embrió. Però, ara, per això ma-teix, tenim dret a ésser més exi-gents. Joan Pinós és massa inge-hu, molt massa ingenu. Cal éssersincer, però no arribar a la inge-

nuïtat. Aquest és un defecte moltgros, que cal esmenar. Mossènfrancese — conte que ja1s1ia ex-purgat fora de l'arcaisme — se-ria una obra humaníssima si no fos.tan ingènua. Es una bona. llàstima,

.Al darrera Jii ha un altre conte,"Una guerra civil", que té totes lesqualitats de que està dotat En Pi-nós, però que creiem una equivoca-ció. Està mancat de gràcia.

En Joan Pinós necessita un xicde gimnasia literària. Quan l'hagifeta, serà l'escriptor oxeol -Jeul que.mostren aquestes dues pot'tos obros.

R. T.

* * * :

Notes marginalsNosaltres, decididament contrair

ris a totes les festes de jocs floralsque crewn poetes de vigéssim or-dre, trobem una institución respe-table: els vells Jocs Florals de Bar-celona. Aquests,'aquests i cap més1,s'haurien de conservar sempre. Soncom un homenatge anyal a la nos-tra literatura.

Aquest any els Jocs Florals d¿Barcelona no es celebraren. Fou Üúnica vegada que, no s'han cele-brat. Fou una equivocació lamen-table i censurable. Si per circuns-tancies alienes no s'haguessin po-gut celebrar, s'hauria publicat elveredicte i el volum i així ja no s'hauria interrumput la festa.

Sembla però qua adonant-se'nde l'equivocació del passat, en en-''davant la celebraran. Ha estat jánomenat el Jurat. Veu's-lo ací:

Mantenedors: Apel·les Mestres,Llorenç Biber, Pere Conminas,Joan Llongueras, Alexandre Fonf,Manuel Vila i Tomàs Roig y Llopí

Suplents: Francesc Matheu, Gui-llem A. Teli, Artur Masriera it kJoan Alcover.

— El nostre estimai company^Alfons Maseras, que com se sap és.a Paris, ha lliurat una comèdia en.un acte al Teatre íntim.

— La "Biblioteca Nova" ha pu-~• blicat una novel·la d'Ambrosi Ca-'rrion titulada "Una juventud".

t— Està assolint un bon èxit.,

de públic la comèdia dramàtica encinc actes d'Alfons Roure (Davi-nyal) "La ciutadel·la", entrenadael dia de la inauguració de tempo-rada del Teatre Victòria per lacompanyia dirigida pel senyor En-ric Giménez.

— Hem d'esmentar l'embestidade "La Publicitat", contra la lite-ratura (?) perniciosa d'En JosepMaria Folch i Torres. Felicitem"La Publicitat". Trobem, però, queho ha fet fluix. En Folch i Torreses mereix totes les censures.

— Surtirá aviat el segon volumde les obres de Bernard Shaw, tra-duides al català per Carles Capde-vila. Aquest segon volum contin-drà "Santa Joana", amb l'extens iinteresant pròleg, aquesta obra queestà admirant el món sencer. Latraducció serà tan pulcra i precisacom la del primer volum, "El dei-xeble1 del diable".

— Ha mort l'escriptor francèsmonsieur Elemir Bourges. Deixales següents obres: "Sous la- has-che", "Le crépuscule des dieux","Les oiseaux s'envolent et lesfleurs tombent», "La nef", la no-vel·la curta "L'enfmt qui revient"i la novel :la de joventut "L'aven-ture de Joël Servais". Era col-la-borador del "Gaulois" i crític tea-tral de "Parlement", membre de VAcadèmia Goncourt i l'any 1922havia obtingut el premi Lasserre.

El nostre estimat amic Sal-vador Dali exposa a les GaleriesDalmau una interessantisima. col-Uccio de quadres i dibuixos, que ésmolt elogiada.

w «*

E D I C I O N S DIA^NA

B A R C E L O N APBTEITXOL, 5

VOLUMS PUBLICATS

íosep Pla.—COSES VISTES.... 4 ptes.Manuel Brunet.—EL MARA-

-VEILÓS DBSBMBARC DEIS " •

GRECS * EMPÚRIES 3 ptes,I i Santamaría.—MA VIDA

• B ¡ .'ï :. VA 4 ptes.

A PUNT DE SOR.

Josep Pla. ~ RÚSSIA: UNA¿NQUBSTA PERIODÍSTICA . 3 ptíS-

— L'excel·lent companyia cómi-

co-dramática Rivera de Rosas queactúa al Teatro Goya, ha passât en

escena la comedia grotesca, en tres

actes de l'escriptor" italià Litigi

Chiarelli, traducció espanyola de

Depina i Escobar, "La máscara i elrostro".

Es una caricatura pujada de tó

i graciosíssima del matrimoni i feta

per tot im senyen- mestre en l'art

teatral. Es una obra bona de debò.

Està força ben traduïda.

[ÛRRMDra flDIllïfiflílVflSenyor Antoni Pujades. Alella:

Conforme amb la vostra. L'impre-sor de Beus no ens ho havia co-municat.

Senyor Francesc Argemi. Tou-louse: Reclameu vostre gir i queel tornin a remesar a Dr. Rafes,—Tiana (Espagne).

Senyor Josep Ferratges. Mon-troig: Escriviu aclarint si és queno us ve bé de pagar per anys. Re-meseu, en aquest cas, l'import d'un trimestre o d'un semestre ambsegells o per gir postal. No podemgirar per menys d'un any per éssergrosses les despeses.

Senyor Pere Muntí. Montroig:ídem. ,

Senyor Antoni Bergós. Lleida:,El gir és per l'any 25-26 (des denovembre),

Senyor Josep Esplugues. Marsà :El pagament és per anys a la bes-treta. Deveu doncs dos anys. Gi-reu, al menys l'any 24-25 (novem-bre).

Senyor Josep Parellada. Lavern ;Conforme.

Preguem als nostres sus-criptors per trimestres seserveixin renovar llurs sus-cripcions.

tiwtiffaJbcfalSETSÍANARITSOCIÀLISTA

ü *

2 . " è p o c aCIÈNCIES - LITERATURA - ARTS

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓ:

1109 (Im». «LOUA

JUSTICIA SOCIAL és

f únic periòdic socia-

lista que es publica

a Catalunya. Teniu el

deure tfajudar-lo, '

SUSCRIVÍU-VOS-HI

personalment a la re-

dacció, o bé trametent

T import de T abona-

ment a Tadministra-

dor, amb segells de

correu, gir postal, etc.

PREUS D'ABONAMENT:

Catalunya i Provindes:Trimestre, 2'50 ptes. - Mig «re, 4'50 pte>.

Un any, 8 pttí/

Estranger:Mig any, S7S ptes.Un any, 10'30 ptes.

Imp. Isidre Duch. -Viladomat, 108

MHHtHmilMllllltimHII

{*]tmiiiiw

PER MILLORAR LA VOSTRA CULTURATÈCNICA, ESTUDIEU PER

CORRESPONDENCIA A

poinEtmiidi minON PODREU CURSAR DE CASA ESTANT, SENSE HAVER DE

DEIXAR Ei, TREBALL, RÀPIDAMENT I SENSE GAIRESDESPESES, ^LS ESTUDIS PER A

ElectricistaConductor de centrals elèctriquesTècnic electricistaGramàtica catalanaCorrespondència mercantil

ContramestreCap de taller mecànicCàlcul comercialComptabilitat Comercial i In-

dustrial.

Si us interessa algun ensenyament, escriviu avui mateix demanantprospectes i condicions a

Polytechnicum PostalIportflt de [flffßlS 1025 -- BARCELONA(Referiu-v os a aquest anunci quan escriviu al «Polytechnicum»)

tf Uní f i»IMIIIIIIIPH