Avaluació a l’educació secundària obligatòria...

1

Avaluació a l’educaciósecundària obligatòria

2006

2

Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears (IAQSE)Avaluació a l’educació secundària obligatòria 2006Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes BalearsCol·lecció: Estudis i informes

Coordinació de l’informe

Ángel Vázquez Alonso

Elaboració de l’informe

Antoni Bauzà Sampol

Juan José Burgués Mestre

Anàlisi i explotació de dades

Joan Borràs Seguí

Mateu Francisco Ambrós Toledo

Col·laboració en l’elaboració de l’informe

Rafel Adrover Busquets

Assessorament lingüístic

Feliça Vidal Pons

Edita: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes BalearsInstitut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE)Primera edició: juliol de 2008ISBN: 978-84-691-4378-0Dipòsit legal: PM-1194-2008

3

ÍNDEX

INTRODUCCIÓ.............................................................................................................................................. 6

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI ........................................................................................................... 6

2. ESTRUCTURA DE L’INFORME........................................................................................................ 7

DISSENY DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I METODOLOGIA............................................................... 8

3. OBJECTIUS ........................................................................................................................................... 8

4. DISSENY I METODOLOGIA.............................................................................................................. 8

4.1. ELABORACIÓ DE LES PROVES ............................................................................................................ 84.2. ELABORACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT I PROCESSOS EDUCATIUS........................................ 94.3. POBLACIONS I MOSTRES.................................................................................................................. 104.4. APLICACIÓ...................................................................................................................................... 134.5. ANÀLISI DE LES DADES ................................................................................................................... 13

RESULTATS OBTINGUTS PELS ALUMNES EN LES PROVES......................................................... 17

5. RESULTATS EN CIÈNCIES NATURALS....................................................................................... 17

5.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES........................................................................................................... 175.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES .................................................................................... 19

5.2.1. Perfil de l’alumne mitjà............................................................................................................. 215.2.2. Distribució de l’alumnat per nivells de competència ................................................................ 23

5.3. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES............................................................................................. 245.3.1. Resultats per centres segons la titularitat.................................................................................. 25

5.4. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES ........................................ 265.5. COMPARACIÓ AMB AVALUACIONS ANTERIORS ............................................................................... 275.6. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS EN LA PROVA................................................................................... 28

6. RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS ........................................................................................... 32

6.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES........................................................................................................... 326.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN CIÈNCIES SOCIALS .................................................. 34




7. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA ................................................................................. 46

7.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES........................................................................................................... 467.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CASTELLANA.......................................... 49

7.2.1. Perfil de l’alumne mitjà............................................................................................................. 51

4

7.2.2. Distribució de l’alumnat per nivells de competència ................................................................ 527.3. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES............................................................................................. 52

7.3.1. Resultats per centres segons la titularitat.................................................................................. 547.4. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES ........................................ 547.5. COMPARACIÓ AMB AVALUACIONS ANTERIORS ............................................................................... 577.6. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS EN LA PROVA................................................................................... 58

8. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA...................................................................................... 63

8.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES........................................................................................................... 638.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CATALANA ............................................. 66



8.4. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES ........................................ 718.5. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS D’AVALUACIONS ANTERIORS .................................................. 748.6. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS EN LA PROVA................................................................................... 75

9. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES ............................................................................................... 80

9.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES........................................................................................................... 809.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN MATEMÀTIQUES ..................................................... 81




RELACIÓ ENTRE EL RENDIMENT DELS ALUMNES I LES VARIABLESCONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS................................................................................. 95

10. DADES DELS ALUMNES.............................................................................................................. 95

11. ESTUDIS DELS PARES ................................................................................................................. 96

12. NIVELL SOCIOECONÒMIC I CULTURAL .............................................................................. 96

13. USOS LINGÜÍSTICS ...................................................................................................................... 99

14. REPETICIÓ DE CURS ................................................................................................................. 102

15. EDAT DE COMENÇAMENT DE L’ESCOLARITAT.............................................................. 103

16. TEMPS DEDICAT A LA REALITZACIÓ DE DEURES ......................................................... 104

17. TEMPS DE VEURE LA TELEVISIÓ ......................................................................................... 105

18. REALITZACIÓ D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ........................................................... 106

5

19. AUTOCONCEPTE ACADÈMIC................................................................................................. 109

20. EXPECTATIVES D’ESTUDIS..................................................................................................... 111

21. QUALIFICACIÓ A LA DARRERA AVALUACIÓ................................................................... 113

22. INTERÈS I IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN L’EDUCACIÓ DELS FILLS ............... 114

23. PROCESSOS DIDÀCTICS........................................................................................................... 116

23.1. ACTIVITATS DIDÀCTIQUES............................................................................................................ 11723.2. MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS....................................................................... 12223.3. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ ..................................................................................................... 128

24. OPINIÓ SOBRE LES ÀREES...................................................................................................... 132

24.1. IMPORTÀNCIA ATORGADA A LES ÀREES ........................................................................................ 13224.2. PREFERÈNCIES DELS ALUMNES PER LES DIFERENTS ÀREES ........................................................... 13424.3. DIFICULTAT PERCEBUDA DE LES ÀREES ........................................................................................ 13624.4. EXPECTATIVES DE FEINA RELACIONAT AMB LES DIFERENTS ÀREES .............................................. 13824.5. L’ORIENTACIÓ D’ESTUDIS............................................................................................................. 140

25. CLIMA DE CENTRE I D’AULA................................................................................................. 143

26. DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA.................................................................................................. 148

27. TASQUES DIRECTIVES ............................................................................................................. 153

28. COL·LABORACIÓ I SUPORT AL PROFESSORAT EN LA TASCA DOCENT.................. 154

UNA ANÀLISI DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES ....................................................................... 158

29. LLENGUA CASTELLANA.......................................................................................................... 158

30. LLENGUA CATALANA............................................................................................................... 160

31. MATEMÀTIQUES ........................................................................................................................ 162

6

INTRODUCCIÓ

1. JUSTIFICACIÓ DE L’ESTUDI

La Llei orgànica 2/2006 d’educació, a l’article 142 del títol VI (de l’avaluació del sistemaeducatiu), encomana a l’Institut d’Avaluació (IE) l’avaluació general del sistema educatiu dinsl’àmbit competencial del Ministeri d’Educació i Ciència, sense que això impedeixi que lesadministracions educatives de les comunitats autònomes puguin realitzar altres avaluacions en elsseus àmbits respectius.

A la comunitat autònoma de les Illes Balears, el responsable d’aquestes avaluacions és l’Institutd’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu (IAQSE), el qual té entre les seves funcions lesd’analitzar el grau d’eficàcia del sistema educatiu i elaborar informes i estudis referents al’assoliment dels objectius determinats per la legislació vigent en matèria d’educació, la millora dela qualitat de l’ensenyament i l’adequació del sistema educatiu a les necessitats educatives i lesdemandes socials.

Els estudis diagnòstics que l’Administració duu a terme pretenen oferir dades actualitzades de larealitat escolar per fer més eficient el sistema educatiu i respondre a les necessitats que la societatplanteja a l’educació. D’altra banda, proporcionen un referent extern a l’avaluació interna delscentres ja que, a partir dels resultats generals aplicables al conjunt del sistema, cada centre potanalitzar la seva posició en relació als altres. Ara bé, aquests resultats han de ser contextualitzats sil’objectiu que es pretén és establir plans de millora que permetin incloure objectius basats en lapròpia realitat.

L’informe que es presenta s’emmarca en aquest context general d’avaluació de la qualitat delsistema educatiu i, específicament, avalua l’etapa d’educació secundària obligatòria a través delconeixement dels aprenentatges assolits per l’alumnat del 4t i darrer curs d’aquesta etapa, respectea les àrees que han estat objecte d’avaluació, amb la finalitat d’adoptar les mesures de millorapertinents i, si de cas, reorientar el seu ensenyament.

Els objectius del projecte d’avaluació de l’educació secundària obligatòria 2006 són, per unabanda, conèixer i valorar el grau d’adquisició, per part dels alumnes, dels aprenentatgescorresponents als objectius i continguts fixats per a l’acabament d’aquesta etapa en diferents àreescurriculars; i, d’altra banda, conèixer i analitzar el context en el qual tenen lloc els processosd’ensenyament i aprenentatge dels alumnes per tal d’avaluar la incidència de les variablesambientals (variables de procés, recursos i entorn referides al procés d’ensenyament i aprenentatge;hàbits i actituds de l’alumnat, professorat, organització de centres i entorn familiar) sobre elsaprenentatges.

7

Aquesta publicació analitza els resultats obtinguts per l’alumnat en les proves, que es presentendesagregats en funció de variables com el sexe dels alumnes, l’illa on resideixen, la titularitat delscentres i el nivell d’estudis de les famílies, així com algunes relacions amb les variables de context.

A més, l’anàlisi realitzada en aquest estudi completa altres informacions, com el sistemad’indicadors del sistema educatiu, l’avaluació de centres que realitza el Departament d’InspeccióEducativa, o l’avaluació interna de centres. Tots ells contribueixen a ampliar el concepte deresultats escolars i els relacionen amb els contextos concrets en què es produeixen.

Aquesta avaluació té com a precedent a la nostra comunitat autònoma la realitzada a l’educaciósecundària obligatòria entre els mesos de maig i juny de 2000.

2. ESTRUCTURA DE L’INFORME

L’estudi s’estructura en quatre apartats: disseny de l’estudi i metodologia; resultats dels alumnes enles àrees avaluades; relació entre els resultats i les variables de context i de processos educatius, ianàlisi de competències bàsiques.

En el primer apartat, disseny de l’estudi d’avaluació i metodologia, s’exposen els objectius delprojecte d’avaluació i els processos duits a terme per a l’obtenció de les dades, i es fa referència al’elaboració dels instruments d’avaluació (proves i qüestionaris), a l’obtenció de poblacions imostres, a l’aplicació de les proves i al pla d’anàlisi de les dades.

En el segon, es presenten els resultats obtinguts pels alumnes en cada una de les proves. Aquestsresultats es presenten desagregats per diferents variables. Així es comparen els resultats obtingutsper al·lots i al·lotes; per l’alumnat de les Illes Balears i pel del conjunt de l’Estat; per les diferentsilles de la nostra comunitat; pels diferents grups d’alumnes segons variables de context (nivelld’estudis màxim dels pares, etc.), i en avaluacions practicades a l’etapa d’educació secundàriaobligatòria en diferents cursos escolars.

Finalment, en el tercer apartat s’incorporen les anàlisis de les variables de context i processoseducatius extretes dels qüestionaris adreçats a l’alumnat, a les famílies, al professorat i a la direcciódels centres. D’aquestes variables, les més rellevants es relacionen amb el rendiment de l’alumnat.

Aquest informe es presenta com a document de treball i informatiu per a tota la comunitateducativa. A través del debat i de la reflexió sobre les dades, les anàlisis efectuades i lesconclusions obtingudes, les diverses instàncies de l’Administració, els centres i el professorat,poden extreure’n informació per fonamentar els processos de presa de decisions que han de conduira una millora constant del sistema educatiu.

8

DISSENY DE L’ESTUDI D’AVALUACIÓ I METODOLOGIA

En aquest capítol es detallen els objectius i els processos duits a terme en aquest estudi per al’obtenció de les dades, i es fa referència a l’elaboració dels instruments d’avaluació (proves iqüestionaris), a l’obtenció de poblacions i mostres, a l’aplicació de les proves i al pla d’anàlisi deles dades.

3. OBJECTIUS

Conèixer i valorar els resultats educatius assolits al final de l’etapa d’educació secundàriaobligatòria a les Illes Balears, i posar-los en relació amb els processos educatius i els factorscontextuals.

Aquest objectiu general es concreta en els objectius específics següents:

Conèixer i valorar el grau d’adquisició, per part dels alumnes, dels continguts curriculars fixatsper a l’acabament de l’etapa. Aquests continguts fan referència a les àrees de ciències de lanaturalesa; ciències socials, geografia i història; llengua castellana i literatura; llengua catalana iliteratura, i matemàtiques.

Conèixer i analitzar com incideixen en els resultats acadèmics de l’alumnat variables de procés,recursos i context, referides al procés d’ensenyament i aprenentatge, als hàbits i actituds del’alumnat i del professorat, així com a l’organització de centres i l’entorn familiar.

Conèixer si es produeixen diferències significatives en els resultats obtinguts per l’alumnat enles proves i en les variables de procés, recursos i context en funció de sexe, nivellsocioeconòmic i cultural, titularitat dels centres i illa de residència.

4. DISSENY I METODOLOGIA

4.1. ELABORACIÓ DE LES PROVES

La recollida d’informació s’ha realitzat mitjançant proves d’avaluació de rendiment escolar en lesmatèries avaluades (ciències de la naturalesa; ciències socials, geografia i història; llenguacastellana i literatura; llengua catalana i literatura, i matemàtiques).

Per a la construcció de les proves, es constituïren unes comissions per a cada àrea que les validareni les completaren a partir de les millors preguntes utilitzades en avaluacions anteriors d’aquestaetapa. Per a l’elaboració de nous ítems es va comptar, com a marc de referència, amb taulesd’especificacions estructurades segons blocs de continguts i operacions cognitives que s’exigeixen.

9

Es revisaren els ítems que estadísticament havien funcionant malament i se substituïren per unsaltres de nous.

S’elaboraren quatre models de proves per a cada àrea. S’utilitzaren 52 preguntes per model a l’àreade ciències naturals; 45 a ciències socials; 45 a llengua castellana; 45 a llengua catalana, i 40 amatemàtiques. La majoria de les preguntes eren d’opció múltiple amb quatre opcions de resposta iuna sola de correcta. Per possibilitar comparacions amb aplicacions anteriors, cada model constavad’unes preguntes comunes als quatre models de l’àrea (ítems d’ancoratge). Aquesta forma deconstruir les proves, anomenada mostratge matricial, permet incloure un major nombre depreguntes i cobrir de forma més exhaustiva el currículum. Les preguntes se seleccionaren de formaque cobrissin tots els blocs de continguts i la utilització de diferents operacions cognitives.

En les àrees de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques, també es varen aplicar tresproves que requerien respostes obertes. En les àrees de llengües, es realitzà un dictat i un exercicid’elaboració textual (redacció), i a matemàtiques sis exercicis oberts de resolució de problemes.Aquestes preguntes s’han utilitzat per realitzar una anàlisi sobre les competències bàsiques encomunicació lingüística i competència matemàtica que es presenta en el quart apartat d’aquestinforme.

4.2. ELABORACIÓ DELS QÜESTIONARIS DE CONTEXT I PROCESSOS EDUCATIUS

La comissió que coordinà aquest estudi s’encarregà de l’elaboració dels qüestionaris adreçats aalumnat, famílies, professorat i directors per obtenir informació sobre les variables contextuals,d’entorn i processos educatius, necessàries o rellevants per als objectius de l’estudi.

Les preguntes d’aquests qüestionaris poden classificar-se en els blocs següents:

Dades d’identificació de cada un dels diferents col·lectius, aspectes particulars del contextescolar i familiar, i participació en activitats extraescolars.

Principis metodològics, programació i planificació de l’ensenyament, pràctica educativa i estildocent.

Expectatives, motivació, ús de tècniques i hàbits de treball i d’estudi de l’alumnat.

Clima escolar de la classe i del centre, entès com el caràcter de les relacions que s’estableixenentre els diversos agents de la comunitat educativa, amb atenció especial a l’adaptació i laintegració escolar de l’alumnat, les seves relacions amb el professorat i els companys, comtambé el funcionament dels òrgans de coordinació i direcció dels centres.

Actituds i expectatives que posseeixen els diversos agents de la comunitat educativa respecte al’educació primària.

10

Dades dels centres escolars, serveis, dotació i utilització dels recursos materials i humans irelació del centre amb les famílies.

A més, es varen incloure unes preguntes sobre convivència escolar per a cada un dels quatre grupsparticipants en l’avaluació (alumnes, famílies, tutors i directors).

4.3. POBLACIONS I MOSTRES

Àmbit geogràfic de l’estudi

L’àmbit geogràfic de l’estudi són les Illes Balears. En el mapa següent es mostra la localitzaciógeogràfica, per municipis, dels alumnes i centres que varen conformar la mostra.

Gràfic 4.3.1. Localització geogràfica dels centres avaluats

Poblacions

Per a la consecució dels objectius assenyalats en aquest projecte d’avaluació, s’han obtingutmostres de les poblacions següents:

Població A: formada per alumnes que cursaven 4t d’educació secundària obligatòria en el curs2005-06.

Població B: formada pels professors de les cinc àrees avaluades, de cada un dels grupsd’alumnes avaluats.

11

Població C: formada per les famílies de cada un dels alumnes avaluats.

Població D: formada pels directors dels centres d’educació secundària en els quals cursavenestudis els alumnes avaluats.

Tipus de mostratge

El mostratge fou per conglomerats, estratificat i realitzat en dues etapes:

Primera etapa: selecció aleatòria d’un nombre de centres en cada estrat, proporcional al pesd’aquest estrat en la població. La probabilitat d’un centre de ser seleccionat dins del seu estratera proporcional al nombre d’alumnes que escolaritzava cada un.

Segona etapa: selecció aleatòria d’una aula de 4t d’educació secundària obligatòria a cadacentre elegit en la primera etapa.

Els centres s’estratificaren en funció de la titularitat (centres públics i centres privats, incloent enaquests darrers els concertats) i de l’illa.

Formaren part de la mostra:

Els alumnes de l’aula seleccionada, excepte aquells amb necessitats educatives especials oestrangers sense domini suficient d’alguna de les dues llengües oficials d’aplicació de lesproves.

El professorat de les àrees avaluades a les aules de 4t d’educació secundària obligatòriaseleccionades.

Les famílies dels alumnes seleccionats.

Els directors dels centres seleccionats.

Grandària de la mostra

L’assignació de la mostra d’alumnes va ser proporcional a les dimensions de la població en cadaestrat. La grandària projectada (precisió mostral a priori1); pretenia produir estimacions de mitjanesi percentatges amb un nivell de confiança del 95% i marges d’errada2 de ± 0,12s (s: estimació de ladesviació estàndard) per a les mitjanes, i de ±6% per als percentatges.

1 La precisió especificada s’ha obtingut sense considerar que el mostratge és estratificat, per la dificultat de tenir encompte aquest fet. En estudis anteriors s’ha observat que les variables de rendiment es distribueixen de forma molthomogènia dins cada estrat i, per això, s’obté una precisió superior a l’estimada sense considerar-ne l’estratificació. Arabé, el fet d’elegir la mostra per conglomerats disminueix aquesta precisió i, per tant, un efecte compensa l’altre.2 Valor previst de Rho: 0,25.

12

En la taula següent es pot comprovar la grandària assolida en relació a la grandària que es vaprojectar inicialment.

Taula 4.3.1. Grandària mostral

centres alumnes professors directors famílies

grandària projectada 72 1800 432 72 1800

grandària assolida 72 1582 365 71 1435

El nombre d’alumnes que realitzaren cada model de prova es mostra a continuació:

Taula 4.3.2. Nombre d’alumnes que contestaren els diferents models de prova

model A model B model C model D total

ciències socials 372 386 384 373 1515

ciències naturals 374 382 385 383 1524

llengua catalana 377 377 384 384 1523

llengua castellana 376 388 383 376 1523

matemàtiques 377 387 383 378 1525

prova oberta de llengua catalana 770 770 - - 1497

prova oberta de llengua castellana 765 765 - - 1521

prova oberta de matemàtiques 759 759 - - 1508

La mostra obtinguda ha donat unes estimacions de rendiment global, expressat en percentatge mitjàd’encerts, a ciències naturals; ciències socials; llengua castellana; llengua catalana, i matemàtiques,amb un marge d’error entorn a ±1,6% per a un nivell de confiança del 95%. Aquest error s’haobtingut a partir de l’anàlisi de les variàncies mostrals, les quals s’han estimat amb ajuda demètodes de replicació, en concret el BRR (balanced repeated replication) amb la modificació deFay. Aquests mètodes poden aplicar-se a qualsevol estimador3 (mitjanes, medianes, percentils,correlacions, coeficients de correlació, etc.), i consisteixen a generar vàries submostres o mostresreplicades a partir de la mostra completa; a continuació, es calcula l’estadístic d’interès per a cadauna d’aquestes mostres replicades i després es compara amb l’estimació de la mostra completa perproporcionar una estimació de la variància mostral.

3 Diversos estudis empírics i teòrics han comparat els diferents mètodes de remostreig per a dissenys de mostra complexa.Un avantatge dels mètodes BRR sobre el jackknife és que els primers tenen una base teòrica sòlida per ser usats comestadístics no suavitzats (per exemple, percentils, mediana…).

13

4.4. APLICACIÓ

L’aplicació de les proves es va dur a terme durant la segona quinzena del mes de maig de 2006.

Les proves s’aplicaren en dos dies, en sessions d’una hora per a cada prova, llevat de les provesobertes de llengües i de matemàtiques, que es van aplicar en sessions de trenta minuts per a lesprimeres i de quaranta per a matemàtiques.

L’assignació de models en les proves es va fer de forma aleatòria i rotativa, de manera que unalumne realitzava un sol model de prova a cada àrea. Aproximadament la quarta part dels alumnesde la mostra realitzaren el mateix model de prova en cada àrea.

4.5. ANÀLISI DE LES DADES

Amb les dades depurades, es va procedir a les anàlisis estadístiques, que consistiren bàsicament enuna anàlisi dels ítems i de les proves de rendiment.

Anàlisi dels ítems i de les proves

Per a l’anàlisi dels ítems tancats de cada prova de rendiment s’ha seguit el procés següent:

En primer lloc s’ha realitzat una anàlisi de les dades basada en la teoria clàssica dels tests (TCT),mitjançant la qual s’han obtingut els índexs de dificultat i discriminació dels ítems, com també ladistribució de les alternatives de resposta de cada ítem. Amb aquesta primera anàlisi s’han descartatels ítems que obtenien una correlació biserial puntual (correlació ítem–test) inferior a 0,2.

Una vegada descartats aquests ítems, s’ha calculat l’alfa de Cronbach de cada prova com aindicador de la seva consistència interna, i s’obtenen valors acceptables, com es pot apreciar a lataula següent.

Taula 4.5.1. Fiabilitat de les proves

àrea model A model B model C model D global prova

ciències naturals 0,800 0,830 0,797 0,795 0,806

ciències socials 0,749 0,664 0,688 0,740 0,710

llengua castellana 0,796 0,754 0,729 0,749 0,757

llengua catalana 0,726 0,727 0,720 0,746 0,729

matemàtiques 0,783 0,752 0,736 0,748 0,755

14

En una segona fase s’ha realitzat una anàlisi de les dades basada en la teoria de resposta als ítems(TRI), amb la qual s’ha obtingut el rendiment dels alumnes en una escala de puntuacions TRI de 0a 500, de mitjana 250 i desviació típica 50. Les puntuacions dels alumnes en aquesta escalarepresenten la competència que tenen en la matèria corresponent. Evidentment, com major és lapuntuació obtinguda, major és la competència en la matèria.

Per obtenir les puntuacions TRI, s’ha utilitzat el procediment bayesià d’esperança a posteriori(EAP) del programa BILOG; i per obtenir les corbes característiques de cada ítem (CCI), el modelteòric emprat ha estat el model logístic de tres paràmetres (discriminació, dificultat i encert al’atzar), per ser el que més s’ajusta a les dades en aquest tipus de proves.

A continuació, per donar un sentit criterial a l’escala obtinguda, s’ha donat significat als punts 150,200, 250, 300, 350 i 400 (250 ± un nombre enter de desviacions típiques), que s’anomenen puntsde referència criterial. D’aquesta manera, les puntuacions obtingudes pels alumnes cobrensignificat si es refereixen als punts de referència criterial considerats.

La descripció d’un determinat punt de referència criterial s’ha obtingut associant-li les preguntesque, en aquest punt, tenen un percentatge esperat d’encerts superior al 65% i que superen en mésd’un 30% el percentatge esperat d’encerts en el punt de referència criterial immediatament inferior.

Una vegada que s’ha atribuït significat a l’escala a través dels punts de referència criterial, s’handefinit els nivells de competència 150, 200, 250, 300, 350 i 400, mitjançant els coneixements i leshabilitats que s’espera que tengui un alumne per contestar correctament les preguntes associadesals punts de referència criterial respectius.

Els nivells de competència són acumulatius, això vol dir que un alumne que s’ha situat en undeterminat nivell domina les competències pròpies d’aquest nivell a més de les dels inferiors.

Finalment, a partir de les definicions de cada nivell, s’ha obtingut el perfil de l’alumne mitjà per acada àrea, donat per allò que són capaços de fer sense dificultat (nivells 150, 200 i 250), i per allòen què tenen dificultats (nivells 300, 350 i 400).

Amb les puntuacions TRI dels alumnes s’han calculat les puntuacions mitjanes per sexe, titularitat,illa i nivell d’estudis dels pares. En la realització de comparacions entre les mitjanes dels distintsgrups s’ha treballat amb un nivell de confiança del 95%4.

També s’ha calculat la distribució percentual de l’alumnat en els intervals delimitats pels punts dereferència criterial, tant global com per als diferents grups de desagregació, amb la finalitat dedonar una millor explicació a les diferències trobades o detectar diferències en la distribució que lespuntuacions mitjanes poden amagar.

4 Per determinar la significació de les diferències entre les mitjanes corresponents als distints grups determinats per lesvariables d’estratificació, s’ha utilitzat el mètode de replicació de mostres BRR (balanced repeated replication) amb lamodificació de Fay.

15

Els resultats dels alumnes per blocs de continguts i per tipus d’operacions cognitives s’expressen enpercentatges mitjans d’encerts perquè no es disposa d’ítems comuns suficients en cada categoriaper considerar-los dins l’anàlisi TRI.

Relació de variables contextuals i de processos educatius amb el rendiment escolar

En aquest apartat s’analitza la incidència de diferents variables del context de l’alumnat i delsprocessos educatius sobre els resultats obtinguts en les proves.

D’entre totes les variables extretes de les preguntes dels qüestionaris adreçats a l’alumnat, als tutorsi a les famílies, s’han elegit aquelles que, a partir d’anàlisis inferencials de correlació linealbivariada, han mostrat una relació rellevant amb els resultats obtinguts pels alumnes en les proves.Algunes d’aquestes s’han resumit en un nombre menor de variables a través d’anàlisis factorials5, id’aquesta manera s’ha obtingut una visió més sintètica dels aspectes que s’associen als resultatsescolars.

En primer lloc s’ha obtingut la distribució de freqüències globals per a les variables o factorsobtinguts.

En un segon pas es determina, per als diversos factors i variables analitzades individualment, lasignificació de les diferències6 en funció de cada una de les variables d’estratificació de l’estudi:sexe, titularitat, illa i nivell socioeconòmic i cultural de les famílies.

El tercer pas consisteix a posar en relació les variables de context amb els resultats globalsobtinguts pels alumnes en les proves. Per simplificar i resumir les anàlisis, es defineix una variablede rendiment global7 que s’utilitza quan la relació ha estat altament coincident per a totes les àrees.

A continuació s’analitza la significació estadística de les diferències en el rendiment per a cada undels grups en què s’ha desagregat la mostra. El contrast d’hipòtesi per a les diferències de mitjanesens permet assegurar que aquestes són estadísticament significatives, és a dir, que les diferènciestambé es donen a nivell poblacional. No obstant això, tot i ser estadísticament significatives, podenno resultar rellevants o importants des del punt de vista de l’avaluació del rendiment. Per aquestmotiu, i per determinar-ne la rellevància, s’analitza la grandària de l’efecte d’aquestes diferències8.

5 El mètode d’extracció de factors utilitzat ha estat el de components principals i la rotació aplicada als factors, la rotacióortogonal pel mètode Varimax. En els casos en que s’han realitzat anàlisis factorials de 2n ordre, s’ha aplicat la rotacióOblimín per obtenir els factors de 1r ordre i la rotació Varimax per obtenir els factor finals de 2n ordre.6 Per determinar la significació de les diferències entre les mitjanes corresponents als distints grups determinats per lesvariables d’estratificació, s’ha utilitzat també el mètode BRR (balanced repeated replication) amb la modificació de Fay.7 La variable de rendiment global, referida al conjunt de les proves, es calcula, per a cada alumne, com la mitjana de lespuntuacions de les àrees en què ha estat avaluat.8 El criteri per establir la grandària de l’efecte s’ha fixat en un 30% de la desviació típica de les puntuacions TRI derendiment, que és igual a 15 punts.

16

Finalment, quan es detecta que la relació de les variables de context amb el rendiment és lineal i téuna variació monòtona, semblant a la que es dóna entre aquestes variables o factors i el nivellsocioeconòmic i cultural de les famílies, s’analitza el seu comportament dins cada un dels quatreestrats en què s’ha categoritzat el nivell socioeconòmic i cultural. Si és el cas, mitjançant unaanàlisi de regressió lineal, s’avalua quina part de les diferències detectades en el rendiment delsalumnes pot ser atribuïble a la variable o factor que s’estudia en cada cas o a la seva pertinença a undeterminat estrat socioeconòmic i cultural.

17

RESULTATS OBTINGUTS PELS ALUMNES EN LES PROVES

5. RESULTATS EN CIÈNCIES NATURALS

5.1. COMPOSICIÓ DE LES PROVES

La prova de ciències naturals estava formada per 151 preguntes tancades.9

L’objectiu d’aquesta prova era conèixer allò que l’alumnat sabia sobre els continguts bàsics delcurrículum, tant de conceptes com de procediments, referits al coneixement de fets i terminologiaespecífica, a la comprensió de conceptes científics bàsics, a l’aplicació d’aquests coneixements i ala generalització del coneixement científic.

A continuació es detallen els diferents blocs de continguts i, per a cada un d’ells, els continguts quevaren ser objecte d’avaluació.

Taula 5.1.1. Continguts per blocs de contingut avaluats en la prova de ciències naturals

blocs de continguts continguts avaluats en la prova

1. diversitat i unitat d'estructura de la matèria identificació i classificació de substàncies unitat d'estructura de la matèria maneig d'instruments senzills de mesura solubilitat i dissolucions

2. l'energia transferència d'energia mitjançant calor propagació d'energia mitjançant ones propietats i conservació de l'energia ús racional de l'energia

3. els canvis químics conceptes bàsics sobre reaccions químiques conservació de la massa reaccions químiques senzilles factors que intervenen en el desenvolupament de les

reaccions4. la terra en l'univers la terra i l'univers

fenòmens naturals relacionats amb els moviments dela terra i de la lluna

5. els materials terrestres l'aigua l'aire els minerals i les roques

9 De les 151 preguntes originals, 16 s’eliminaren per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

18

blocs de continguts continguts avaluats en la prova

6. diversitat i unitat dels éssers vius estructura i funció dels éssers vius principals models taxonòmics teoria cel·lular

7. les persones i la salut el cos humà hàbits saludables malalties

8. interacció dels components del medi natural components abiòtics components biòtics interacció entre ells

9. els canvis en el medi natural canvis en els ecosistemes produïts per l’acció humana

10. les forces i els moviments moviment forces

11. electricitat i magnetisme càrrega elèctrica corrent elèctric i circuits energia elèctrica acció d'un corrent elèctric sobre agulla imantada

A més de classificar les preguntes en els 11 blocs de continguts, també es classificaren segonsdiferents operacions cognitives que s’exigien per respondre els ítems.

En la taula següent es mostra el nombre de preguntes que s’incorporaren en la prova, atenent a ladoble classificació, per blocs de continguts i per operacions cognitives.

Taula 5.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut avaluats en la prova de ciències naturals

operacions cognitivesblocs temàtics

coneixement comprensió aplicació generalització total

diversitat i unitat d'estructura de lamatèria 5 (-1)* 6 (-1)* 5 5 (-1)* 21 (-3)*

l'energia 4 4 9 4 21

els canvis químics 2 5 6 (-1)* 3 16 (-1)*

la terra en l'univers 3 3 1 2 9

els materials terrestres 1 3 (-1)* 2 0 6 (-1)*

diversitat i unitat dels éssers vius 6 4 1 2 13

les persones i la salut 8 (-1)* 4 (-1)* 8 (-1)* 1 21 (-3)*

interacció dels components delmedi natural 1 1 (-1) 5 (-1)* 2 9 (-2)*

els canvis en el medi natural 1 4 (-2)* 3 0 8 (-2)*

19


coneixement comprensió aplicació generalització total

les forces i els moviments 1 (-1)* 4 (-1)* 3 1 9 (-2)*

electricitat i magnetisme 4 6 6 (-1)* 1 17 (-1)*

comú a tots els blocs 1 (-1)* 1 (-1)*

total ítems 36 (-3)* 44 (-7)* 49 (-4)* 22 (-2)* 151 (-16)*

* nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic

Al final de la prova figura un breu qüestionari que té per objectiu conèixer l’opinió específica del’alumnat sobre l’àrea.

5.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions es presenten enuna escala TRI de 0 a 500 punts, amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50. Aquest tipusd’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència, quedescriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.

A continuació es descriuen les competències dels alumnes associades a cada nivell de l’escala.

Taula 5.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de ciències naturals

nivell150

Classifiquen els éssers vius en famílies. Discerneixen l’avantatge del control social en l’ús que faci la humanitat dels avanços tecnològics. Reconeixen que la sang és un mitjà de contagi de la SIDA.

nivell200

A més de les competències anteriors: Saben que l’ús racional de l’energia elèctrica és necessari per a la conservació del medi ambient. Identifiquen els problemes derivats de l’energia nuclear. Reconeixen el concepte d’ió. Identifiquen la interacció que existeix entre exemplars diversos d’animals per la seva forma de

captar l’aliment. Identifiquen les situacions de risc en el contagi de la SIDA. Reconeixen que el so no es transmet a través del buit. Coneixen la interacció entre càrregues elèctriques segons la seva polaritat. Donen suport a les mesures per evitar les agressions al medi ambient produïdes per l’abocament

de productes nocius de les indústries. Coneixen els efectes nocius que produeix l’excés de colesterol per a la salut. Coneixen la importància de l’atmosfera i el seu paper protector per a la vida, i identifiquen les

conseqüències de la disminució de la capa d’ozó.

nivell250

A més de les competències de nivells anteriors: Comprenen el procés de formació de serralades. Dedueixen els canvis de temperatura que es produeixen entre dos líquids que es mesclen per

arribar a l’estat d’equilibri tèrmic. Distingeixen els reactius dels productes d’una reacció química. Assenyalen solucions davant la limitació de determinats recursos energètics. Reconeixen fonts d’energia renovables. Reconeixen les fonts d’energia renovables com una solució davant la limitació dels recursos

20

energètics d’origen fòssil. Identifiquen la missió fonamental dels cromosomes dins la cèl·lula. Comprenen l’efecte del camp magnètic terrestre com a causa de l’orientació de l’agulla de la

brúixola. Identifiquen el paper d’escut protector d’UV de l’ozó estratosfèric. Interpreten la calor com una energia en trànsit entre sistemes físics. Analitzen les transformacions energètiques que es produeixen en un electrodomèstic (batedora). Interpreten una gràfica per explicar la relació existent entre les forces i els canvis de moviment. Reconeixen els efectes de la temperatura sobre la dilatació. Comprenen les característiques de propagació de les ones sonores i lluminoses. Esbrinen el grau d’eficiència energètica d’un aparell elèctric. Interpreten els límits de tolerància a la temperatura de dues espècies d’éssers vius en una gràfica. Infereixen que la velocitat de reacció depèn de la temperatura. Expliquen la causa de l’augment del ritme cardíac davant una situació de perill. Reconeixen que els éssers vius estan formats per més d’un 50% d’aigua. Identifiquen el tipus de substància per les seves propietats macroscòpiques. Saben que la matèria està formada per àtoms. Identifiquen l’agent causant de la reacció de descomposició de l’aigua oxigenada.

nivell300

A més de les competències de nivells anteriors: Reconeixen els elements químics que s’obtenen de la descomposició de l’aigua acidulada per

electròlisi. Identifiquen com a causa de la semblança actual d’algunes espècies d’éssers vius que els actuals

continents són parts d’un únic continent antic. Reconeixen diferents tipus de sistemes respiratoris d’animals. Indiquen les funcions biològiques dels principis immediats. Identifiquen que els planetes giren sobre el seu eix i al voltant de les estrelles. Distingeixen els processos químics dels físics. Comprenen el procés de formació de roques sedimentàries. Relacionen l’anatomia i la fisiologia del cor. Infereixen l’estat d’agregació de la matèria sabent els seus punts d’ebullició i de fusió. Interpreten dades gràfiques que representen la temperatura d’un cos en canvi d’estat, i l’espai i

temps d’un moviment. Comprenen els moviments de dos cossos de diferent densitat en l’interior d’un fluid. Coneixen les diferències entre les reaccions químiques endotèrmiques i les exotèrmiques. Reconeixen com actuen les vacunes en el nostre cos. Apliquen el principi de conservació de massa a les reaccions químiques. Infereixen una relació de proporcionalitat de dues variables a partir de dades tabulades. Reconeixen les tècniques de conservació i esterilització d’aliments. Distingeixen el concepte de reacció química. Interpreten l’adquisició de càrrega elèctrica positiva per electrificació. Identifiquen els fenòmens de refracció i de reflexió. Analitzen les transformacions energètiques que es produeixen en una pila voltaica. Treuen conclusions a partir de dades tabulades relatives a la relació entre la longitud d’una molla

i el pes que en penja. Reconeixen els problemes derivats del procés d’obtenció d’energia elèctrica en centrals

tèrmiques: esgotament dels recursos no renovables i contaminació ambiental.

nivell350

A més de les competències de nivells anteriors: Coneixen la funció dels glòbuls blancs. Apliquen el principi de la conservació de l’energia. Determinen les molècules inorgàniques i orgàniques presents en els éssers vius. Diferencien les mescles de les substàncies pures. Relacionen els eclipsis amb els moviments de la Terra i la Lluna. Identifiquen les característiques de les cèl·lules eucariotes. Reconeixen que una única espècie química pot constituir un sistema heterogeni. Calculen el cost energètic a partir del consum per unitat de temps d’un electrodomèstic.

nivell400

A més de les competències de nivells anteriors: Coneixen quan es du a terme l’intercanvi de gasos i la fotosíntesi en les plantes. Apliquen la Llei d’Ohm a un circuit senzill.

21

Apliquen el principi de conservació de l’energia al tipus de transformació que té lloc en unabombeta.

Obtenen el valor de la intensitat del corrent d’un circuit donat. Coneixen l’edat de la Terra. Identifiquen els principals components del granit. Reconeixen el procés per indagar si una substància és pura o és una dissolució.

5.2.1. PERFIL DE L’ALUMNE MITJÀ

En l’àrea de ciències naturals de 4t curs d’educació secundària obligatòria, el rendiment d’unalumne mitjà (nivell 250) es caracteritza per:

Taula 5.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de ciències naturals

és capaç de té dificultats per

Diversitat i unitat d’estructura de la matèria Reconèixer el concepte d’ió. Reconèixer que els éssers vius estan formats per

més d’un 50% d’aigua. Identificar el tipus de substància per les seves

propietats macroscòpiques. Saber que la matèria està formada per àtoms.

Inferir l’estat d’agregació de la matèria sabentels seus punts d’ebullició i de fusió.

Reconèixer els elements químics que s’obtenende la descomposició de l’aigua acidulada perelectròlisi.

Determinar les molècules inorgàniques iorgàniques presents en els éssers vius.

Diferenciar les mescles de les substàncies pures. Reconèixer que una única espècie química pot

constituir un sistema heterogeni. Interpretar una gràfica de solubilitat de sals en

aigua. Indicar les funcions biològiques dels principis

immediats. Reconèixer el procés per indagar si una

substància és pura o és una dissolució.

L’energia Reconèixer fonts d’energia renovables. Interpretar la calor com una energia en trànsit

entre sistemes físics. Deduir els canvis de temperatura que es

produeixen entre dos líquids que es mesclen perarribar a l’estat d’equilibri tèrmic.

Assenyalar solucions davant la limitació dedeterminats recursos energètics.

Esbrinar el grau d’eficiència energètica d’unaparell elèctric.

Identificar els problemes derivats de l’energianuclear.

Reconèixer els efectes de la temperatura sobre ladilatació.

Reconèixer que el so no es transmet a través delbuit.

Comprendre les característiques de propagació deles ones sonores i lluminoses.

Aplicar el principi de conservació de l’energiaal tipus de transformació que té lloc en unabombeta.

Calcular el cost energètic a partir del consumper unitat de temps d’un electrodomèstic.

Interpretar les dades d’una gràfica querepresenta l’energia tèrmica i la temperaturad’un cos.

Inferir una relació de proporcionalitat de duesvariables a partir de dades tabulades.

Identificar els fenòmens de refracció i dereflexió.

Aplicar el principi de la conservació del’energia.

Reconèixer els problemes derivats del procésd’obtenció d’energia elèctrica en centralstèrmiques: esgotament dels recursos norenovables i contaminació ambiental.

22


Els canvis químics Donar suport a les mesures per evitar les

agressions al medi ambient produïdes perl’abocament de productes nocius de les indústries.

Identificar l’agent causant de la reacció dedescomposició de l’aigua oxigenada.

Identificar el paper d’escut protector d’UV del’ozó estratosfèric.

Inferir que la velocitat de reacció depèn de latemperatura.

Distingir els reactius dels productes d’una reaccióquímica.

Distingir el concepte de reacció química. Reconèixer les propietats del fred per conservar

els aliments. Aplicar el principi de conservació de massa a

les reaccions químiques. Conèixer les diferències entre les reaccions

químiques endotèrmiques i les exotèrmiques.

La Terra en l’univers Relacionar els eclipsis amb els moviments de la

Terra i la Lluna. Identificar que els planetes giren sobre el seu

eix i al voltant de les estrelles.

Els materials terrestres Comprendre el procés de formació de roques

sedimentàries.

Diversitat i unitat dels éssers vius Identificar la missió fonamental dels cromosomes

dins la cèl·lula. Reconèixer diferents tipus de sistemes

respiratoris d’animals. Identificar les característiques de les cèl·lules

eucariotes. Conèixer quan es du a terme l’intercanvi de

gasos i la fotosíntesi en les plantes.

Les persones i la salut Explicar la causa de l’augment del ritme cardíac

davant una situació de perill. Identificar les situacions de risc per al contagi de

la SIDA. Reconèixer que la sang és un mitjà de contagi de

la SIDA. Conèixer els efectes nocius que produeix l’excés

de colesterol en la salut.

Reconèixer com actuen les vacunes en el nostrecos.

Conèixer la funció dels glòbuls blancs. Conèixer les tècniques d’esterilització

d’aliments. Relacionar l’anatomia i la fisiologia del cor.

Interacció dels components del medi natural Interpretar els límits de tolerància a la

temperatura de dues espècies d’éssers vius en unagràfica

Identificar la interacció que existeix entreexemplars diversos d’animals per la seva formade captar l’aliment.

Els canvis en el medi natural Comprendre el procés de formació de serralades.

23


Les forces i els moviments Interpretar una gràfica per explicar la relació

existent entre les forces i els canvis de moviment. Comprendre els moviments de dos cossos de

diferent densitat en l’interior d’un fluid. Inferir l’estat d’agregació de la matèria sabent

els seus punts d’ebullició i de fusió. Interpretar una gràfica de representació del

moviment. Treure conclusions a partir de dades tubulades

relatives a la relació entre la longitud d’unamolla i el pes que en penja.

Les forces i els moviments Conèixer la interacció entre càrregues elèctriques

segons la seva polaritat. Comprendre l’efecte del camp magnètic terrestre

com a causa de l’orientació de l’agulla de labrúixola.

Analitzar les transformacions energètiques que esprodueixen en els electrodomèstics d’ús quotidià(batedora).

Saber que l’ús racional de l’energia elèctrica ésnecessari per a la conservació del medi ambient.

Interpretar l’adquisició de càrrega elèctricapositiva per electrificació.

Obtenir el valor de la intensitat del corrent d’uncircuit donat.

Aplicar la Llei d’Ohm a un circuit senzill. Analitzar les transformacions energètiques que

es produeixen en una pila voltaica.

5.2.2. DISTRIBUCIÓ DE L’ALUMNAT PER NIVELLS DE COMPETÈNCIA

En el gràfic 5.2.2.1. es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents punts de tall en l’escala TRI, el qual mostra un perfil de distribució bastantsemblant a la corba normal.

Gràfic 5.2.2.1. Distribució dels alumnes entre els nivells de ciències naturals

3,0

13,2

33,8 34,4

13,7

2,0

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400

24

5.3. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER SEXE, TITULARITAT, ILLA DE RESIDÈNCIA I

NIVELL D’ESTUDIS DELS PARES

En el gràfic següent es mostra la puntuació mitjana, en l’escala TRI, per a cada una de les variablesd’estratificació considerades en l’estudi: illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis delspares.

Gràfic 5.3.1. Resultats globals d’alumnes per illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis del pares

|--| interval de confiança del 95% per a les mitjanes

245242

246252250255 250 250

236

248

271

200

225

250

275

300

glob

al

Mal

lorc

a

Men

orca

Eiv

issa

-Fo

rmen

tera

nins

nine

s

públ

ics

priv

ats

estu

dis

prim

aris

estu

dis

secu

ndar

is

estu

dis

univ

ersi

taris

En termes globals, els millors resultats corresponen als al·lots i a l’alumnat els pares dels qualstenen estudis superiors universitaris; no obstant això, en el gràfic anterior es comprova que noexisteixen diferències significatives entre l’alumnat de les diferents illes ni entre l’alumnat decentres públics i privats.

Les diferències més rellevants en el rendiment dels alumnes es relacionen amb els estudis delspares. També trobam diferències relacionades amb el sexe de l’alumnat, però no són rellevants desdel punt de vista de la grandària de l’efecte (30% de la desviació típica) i segons el nivell d’estudisdels pares.

A continuació apareixen els percentatges d’alumnes situat en cada nivell de l’escala per a cada unade les variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.

25

Gràfic 5.3.2. Percentatges d’alumnes situats en cada nivell d’escala per illa deresidència, sexe, titularitat i nivell d’estudis del pares

4

13

13

18

10

16

13

13

19

13

34

33

38

34

32

36

33

35

39

35

25

34

35

37

30

37

32

36

32

30

35

40

14

14

12

15

12

14

14

7

13

23 5

3

3

3

3

3

3

3

3

3

2 6

11 11

1

1

2

2

2

2

1

2

2global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats

estudis primaris

estudis secundaris

estudis universitaris

% d'alumnes en els nivells: 150 200 250 300 350 400

En aquest gràfic trobam una major concentració d’alumnat en els nivells més alts de l’escala enl’illa de Mallorca (puntuacions 350 i 400) respecte al d’altres illes. Així mateix es constata que hiha una major proporció d’al·lots que d’al·lotes en els nivells superiors de l’escala.

Si ens fixam en el nivell d’estudis dels pares, es constata que els alumnes que obtenen millorsresultats són aquells els pares dels quals presenten un major nivell d’estudis.

5.3.1. RESULTATS PER CENTRES SEGONS LA TITULARITAT

En el gràfic que apareix a continuació trobam els resultats mitjans obtinguts pels diferents grupsavaluats en cada centre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats demillor a pitjor resultat.

Cal insistir que els resultats mostrats corresponen al grup seleccionat i no són representatius delcentre al qual pertanyen.

26

Gràfic 5.3.1.1. Resultats mitjans dels centres en funció de la seva titularitat

150

200

250

300

350

públics global públics (250) privats global privats (250)

Globalment les diferències entre centres públics i privats no són estadísticament significatives.Observam en el gràfic que una proporció semblant de centres públics i privats se situa per sobre iper davall la mitjana (puntuació 250 en l’escala TRI).

5.4. RESULTATS PER BLOCS DE CONTINGUTS I PER OPERACIONS COGNITIVES

En el gràfic següent es detallen els resultats expressats en percentatge d’encerts de cada un delsblocs de continguts presents en el currículum de l’àrea, i també el percentatge mitjà d’encerts en lesoperacions cognitives que es requereixen per respondre les preguntes (coneixement, comprensió,aplicació i generalització).

27

Gràfic 5.4.1. Percentatge d’encerts global per a cada bloc de continguts i per operacions cognitives


54,1

54,5

56,3

48,9

87,2

49,5

49,5

56,7

65,1

61,1

57,8

47,9

38,8

51,7

55,8

50,5

53,7

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global de la prova

diversitat i unitat de la matèria

l'energia

canvis químics

la Terra en l'univers

materials terrestres

diversitat i unitat dels éssers vius

les persones i la salut

interacció dels components del medi

canvis en el medi natural

forces i moviments

electricitat i magnetisme

ítem comú a tots els blocs

coneixement

comprensió

aplicació

generalització

BLO

CS

DE

CO

NTI

NG

UTS

OPE

RA

CIO

NS

CO

GN

ITIV

ES

Les preguntes que han resultat més senzilles han estat les que formen part dels blocs interacció delscomponents del medi (amb un 65,1% d’encerts), i les persones i la salut (amb un 61,1% d’encerts).Les més difícils, les de la Terra en l’univers (38,8%), materials terrestres (47,9%), i forces imoviments i electricitat i magnetisme (49,5%).

Per operacions cognitives, el major percentatge d’encerts s’ha obtingut en les preguntes querequereixen comprensió (56,3%), seguit de les que impliquen capacitat d’aplicació (54,5%) igeneralització (54,1%); mentre que la puntuació més baixa s’ha obtingut en les preguntes querequereixen domini de coneixements (48,9%).

5.5. COMPARACIÓ AMB AVALUACIONS ANTERIORS

En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 2000 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquesta comparació es refereixsols als ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactamentcoincident amb el resultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles. La

28

comparació sobre els ítems comuns amb els resultats de l’any 2000 mostra una millora sensible dela puntuació global que és estadísticament significativa.

Gràfic 5.5.1. Resultats dels alumnes en les avaluacions de 2000 i de 2006

53,849,7

0%

20%

40%

60%

80%

100%

avaluació 2000 avaluació 2006

|--| interval de confiança del 95%

5.6. EXEMPLES D’ÍTEMS INCLOSOS EN LA PROVA

A continuació es presenten una sèrie de preguntes agrupades pel seu nivell de dificultat: fàcils,mitjanes i difícils. En cada pregunta s’indica el percentatge de l’alumnat que ha contestatcorrectament i la probabilitat que un alumne la respongui correctament segons el nivell derendiment en el qual se situa.

Preguntes fàcils

Bloc: Interacció entre els components abiòtics i biòtics del medi natural

La relació que hi ha entre una òliba i el ratolí que ha caçat és: % resposta

una simbiosi.............................................................................................................1 6%un mutualisme .........................................................................................................2 3%un parasitisme..........................................................................................................3 4,4%una depredació.......................................................................................................4 83,5%No respon ................................................................................................................ 3,2%

Probabilitat que un alumne respongui correctament la pregunta segons el seu nivell de domini:

100 150 200 250 300 350 4000,30 0,50 0,72 0,87 0,95 0,98 0,99

Bloc: Els materials terrestres

Un mineral és molt dur quan és difícil de... % resposta

ratllar......................................................................................................................1 71,7%doblegar ...................................................................................................................2 6,2%trencar......................................................................................................................3 16,2%exfoliar.....................................................................................................................4 5,5%No respon ................................................................................................................ 0,5%

29


100 150 200 250 300 350 4000,36 0,55 0,73 0,86 0,94 0,97 0,99

Bloc: Les forces i els moviments

La gràfica següent, que representa el moviment d’una pilota, ens indica que les dades del temps s’hancomençat a prendre quan la pilota estava:

% resposta

en el punt de referència............................................................................................1 9,3%a 10 m del punt de referència ...............................................................................2 79,6%abans de 10 m del punt de referència.......................................................................3 5,1%por sota de 10 m del punt de referència ...................................................................4 4,6%No respon ................................................................................................................ 1,4%


100 150 200 250 300 350 4000,28 0,45 0,66 0,82 0,92 0,96 0,98

Bloc: L’energia

En la publicitat de dues màquines que netegen el terra es llegeix:

Si hem d’aconsellar quina val més comprar, direm que la millor és la... % resposta

A, perquè neteja més superfície...............................................................................1 7,7%B, perquè gasta menys energia ................................................................................2 19,1%B, perquè amb la mateixa energia neteja menys superfície .....................................3 6%A, perquè per netejar la mateixa superfície gasta menys energia .....................4 65,2%No respon ................................................................................................................ 2,1%

10 t(s)542

50

40

30

20

10

e(m)

3

Màquina A Per netejar 2.000 m2 gasta 800 J

Màquina B Neteja 500 m2 gastant només 300 J

30


100 150 200 250 300 350 4000,14 0,24 0,42 0,66 0,85 0,94 0,98

Preguntes de dificultat mitjana

Bloc: Les persones i la salut

La paret del ventricle esquerre és més gruixuda que la del dret perquè ha de... % resposta

impulsar sang pobra en oxigen ................................................................................1 7,3%impulsar sang a tot l’organisme ...........................................................................2 47,8%rebre sang de l’aurícula esquerra .............................................................................3 16,3%impulsar la sang cap als pulmons ............................................................................4 23%No respon ................................................................................................................ 5,6%


100 150 200 250 300 350 4000,10 0,14 0,26 0,47 0,73 0,89 0,96

Bloc: Els canvis en el medi natural

Les costes formades per roques heterogènies… % resposta

seran rectes ..............................................................................................................1 7,6%tindran marees molt vives........................................................................................2 8%tindran cales, badies i caps....................................................................................3 57,5%es veuran afectades per fortes onades ......................................................................4 22%No respon ................................................................................................................ 4,9%


100 150 200 250 300 350 4000,31 0,39 0,48 0,57 0,67 0,75 0,82

Bloc: Els canvis químics

En una empresa química s’obté amoníac, i per a això utilitzen hidrogen i nitrogen. % resposta

Els reactius són el nitrogen, l’hidrogen i l’amoníac ................................................1 5,2%El reactiu és l’amoníac i els productes són el nitrogen i l’hidrogen ........................2 19,2%Els reactius són el nitrogen i l’hidrogen i el producte és l’amoníac ..................3 63,8%Els reactius són el nitrogen i l’amoníac i el producte és l’hidrogen ........................4 5%No respon ................................................................................................................ 6,8%


100 150 200 250 300 350 4000,13 0,19 0,33 0,54 0,76 0,90 0,96

31

Assenyala quina magnitud es conserva o es manté constant en una reacció química: % resposta

La massa.................................................................................................................1 51,2%L’energia ................................................................................................................2 24,6%El volum ..................................................................................................................3 15,5%La temperatura.........................................................................................................4 6,6%No respon ................................................................................................................ 2,1%


100 150 200 250 300 350 4000,15 0,2 0,34 0,50 0,67 0,82 0,90

Preguntes difícils

Bloc: Diversitat i unitat dels éssers vius

Els mitocondris són orgànuls cel·lulars que tenen com a funció... % resposta

produir energia ......................................................................................................1 16,5%controlar la mitosi....................................................................................................2 29,5%fabricar les proteïnes................................................................................................3 41,7%realitzar la fotosíntesi ..............................................................................................4 8,6%No respon ................................................................................................................ 3,7%


100 150 200 250 300 350 4000,14 0,14 0,14 0,16 0,19 0,25 0,38

Bloc: Els materials terrestres

Les roques sedimentàries s’han format per … % resposta

refredament lent del magma ....................................................................................1 12,8%refredament ràpid del magma ..................................................................................2 20,1%materials sotmesos a pressions i temperatures elevades ..........................................3 17,2%compactació i cimentació de fragments d’altres roques.....................................4 49,1%No respon ................................................................................................................ 0,7%


100 150 200 250 300 350 4000,17 0,20 0,28 0,47 0,73 0,90 0,97

Bloc: Electricitat i magnetisme

Si a través d’una resistència de 2 ohms circula un corrent continu de 4 amperes, podem afirmarque: % resposta

el circuit està obert...................................................................................................1 25,1%entre els extrems de la resistència hi ha una tensió de 2 volts .................................2 25%entre els extrems de la resistència hi ha una tensió de 8 volts............................3 28%entre els extrems de la resistència hi ha una tensió de 0,5 volts ..............................4 10,2%No respon ................................................................................................................ 11,8%

32


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,22 0,23 0,24 0,31 0,50 0,76

Bloc: Diversitat i unitat de la matèria

La gràfica adjunta representa la solubilitat del clorur de potassi en aigua a diferents temperatures.Determineu en grams per litre la solubilitat del clorur de potassi en aigua a 45 ºC. % resposta

45 g/l........................................................................................................................1 21,2%5 g/l..........................................................................................................................2 11%50 g/l........................................................................................................................3 50,2%500 g/l......................................................................................................................4 7,8%No respon ................................................................................................................ 9,8%


100 150 200 250 300 350 4000,04 0,05 0,05 0,06 0,10 0,21 0,41

6. RESULTATS EN CIÈNCIES SOCIALS


La prova de ciències socials constava de 135 preguntes10.

10 D’aquestes 135 preguntes, se n’eliminaren 14 pel seu mal funcionament estadístic.

33

L’objectiu de la prova de ciències socials és conèixer allò que saben els alumnes sobre elscontinguts bàsics del currículum, tant de conceptes com de procediments, necessaris percomprendre la realitat social i humana en què vivim. Aquests continguts es refereixen alconeixement de fets, dades i terminologia específica de l’àrea; a la comprensió de conceptes bàsics,fenòmens i processos; a l’aplicació de coneixements assolits en noves situacions i a la identificació,l’anàlisi, la valoració i l’explicació de fets, manifestacions i problemes a diverses escales espacials itemporals.

A continuació es detallen els diferents blocs de continguts i, per a cada un d’ells, els continguts quevaren ser objecte d’avaluació.

Taula 6.1.1. Continguts per blocs de contingut avaluats en la prova de ciències socials

blocs de contingut continguts avaluats en la prova

1. societat i territori

iniciació als mètodes geogràfics

el medi ambient i la seva conservació

la població i els recursos

les activitats econòmiques i l'espai geogràfic

l'espai urbà

espai i poder polític

2. societats històriques icanvi en el temps

temps històric

societats prehistòriques, primeres civilitzacions i antiguitat clàssica

societats medievals

societats en l'edat moderna

societats en l'edat contemporània

3. el món actual

transformacions i desequilibris en el món actual

l'organització econòmica i el món del treball

poder polític i organització ciutadana

art i cultura actual

A més de classificar les preguntes en els 3 blocs de continguts, també es classificaren segonsdiferents operacions cognitives que exigien la seva resposta. En la taula següent es mostra elnombre de preguntes que s’incorporaren en la prova, atenent a la doble classificació, per blocstemàtics i per operacions cognitives.

34

Taula 6.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut avaluats en la prova de ciències socials


coneixement comprensió aplicació anàlisi total

societat i territori 5 15 (-3)* 16 (-1)* 9 (-2)* 45 (-6)*

societats històriques i canvien el temps 9 (-1)* 15 9 (-1)* 13 (-1)* 46 (-3)*

el món actual 7 (-1)* 15 (-1)* 16 (-1)* 6 (-2)* 44 (-5)*

total ítems 21 (-2)* 45 (-4)* 41 (-3)* 28 (-5)* 135 (-14*)* nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

Al final de la prova figura un breu qüestionari que té per objectiu conèixer l’opinió específica del’alumnat sobre l’àrea.

6.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN CIÈNCIES SOCIALS

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions dels alumnes espresenten en una escala TRI de 0 a 500 punts, amb mitjana 250 i desviació típica de 50. Aquesttipus d’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència,que descriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.


35

Taula 6.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de ciències socials

Nivell 150

Interpreten situacions relacionades amb problemes socials a partir d’un text històric. Relacionen un problema del medi ambient amb la seva solució més adequada. Llegeixen i interpreten una gràfica sobre les tendències d’una població. Reconeixen el paisatge geogràfic característic d’una comunitat autònoma. Trien la font d’informació més adequada per a la recerca d’una notícia recent. Coneixen l’origen de diversos productes alimentaris. Utilitzen els coneixements sobre la interacció entre els éssers humans i el medi físic per

aplicar-los en l’ús racional dels recursos naturals. Relacionen invents del segle XX amb les seves aplicacions pràctiques. Coneixen les característiques distintives de diversos mitjans de transport. Situen una data en el segle corresponent.

Nivell 200

A més de les competències anteriors: Associen una relació d’organismes amb l’ens mundial al qual pertanyen. Reconeixen les característiques pròpies dels països subdesenvolupats. Identifiquen una font d’energia renovable pel seu origen. Relacionen una religió amb el seu llibre sagrat. Coneixen organitzacions dedicades a la defensa del medi ambient. Reconeixen un personatge històric pel contingut del seu discurs. Coneixen la funció de les coordenades geogràfiques com a tècniques de representació espacial

per localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre. Identifiquen l’objectiu de la Declaració Universal dels Drets Humans. Saben quines són les comunitats autònomes amb llengua pròpia. Classifiquen països en funció del seu desenvolupament segons característiques econòmiques i

socials. Coneixen dates rellevants de la història d’Espanya del segle XX. Comprenen conceptes bàsics relacionats amb l’actualitat política. Coneixen la causa d’un conflicte internacional recent. Reconeixen l’organització administrativa d’Espanya. Valoren i interpreten la Constitució espanyola. Ordenen categories laborals d’una empresa segons la seva responsabilitat. Identifiquen la institució espanyola encarregada d’administrar justícia. Coneixen la situació atmosfèrica representada en un mapa del temps. Identifiquen les funcions de la Inquisició.

Nivell 250A més de les competències de nivells anteriors:

Coneixen els factors més importants de la degradació del medi ambient. Coneixen la utilitat de les línies isòbares.

Nivell 300

A més de les competències de nivells anteriors: Coneixen un dels principis fonamentals del liberalisme. Reconeixen una definició dels gremis. Reconeixen els símbols que corresponen a distintes ONGs. Representen un mapa climàtic. Reconeixen la característica principal de l’art del Renaixement. Interpreten una tendència demogràfica representada en un mapa d’eixos. Coneixen l’aplicació de la clonació a distintes disciplines.

Nivell 350

A més de les competències de nivells anteriors: Identifiquen els cultius característics de la trilogia mediterrània. Relacionen el fet històric que donà nom i sentit a la generació del 98. Identifiquen elements arquitectònics musulmans. Identifiquen la distribució de la població urbana d’Espanya. Reconeixen la definició d’apartheid. Reconeixen les característiques d’un paisatge natural.

Nivell 400A més de les competències de nivells anteriors:

Identifiquen una característica bàsica del món feudal. Reconeixen un sistema de cultiu.

36


En l’àrea de ciències socials de 4t d’educació secundària obligatòria, el rendiment d’un alumnemitjà (nivell 250) es caracteritza per:

Taula 6.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de ciències socials


Societat i territori Interpretar situacions relacionades amb problemes

socials a partir d’un text històric. Conèixer la utilitat de les línies isòbares. Relacionar un problema del medi ambient amb la

seva solució més adequada. Reconèixer el paisatge geogràfic característic d’una

comunitat autònoma. Relacionar invents del segle XX amb les seves

aplicacions pràctiques. Conèixer la situació atmosfèrica representada en un

mapa del temps. Llegir i interpretar una gràfica sobre les tendències

d’una població. Situar una data en el segle corresponent. Identificar una font d’energia renovable pel seu

origen. Conèixer les característiques distintives de diversos

mitjans de transport. Triar la font d’informació més adequada per a la

recerca d’una notícia recent. Saber quines són les comunitats autònomes amb

llengua pròpia. Reconèixer les característiques pròpies dels països

subdesenvolupats. Reconèixer l’organització administrativa d’Espanya. Conèixer la funció de les coordenades geogràfiques

com a tècniques de representació espacial perlocalitzar qualsevol punt de la superfície terrestre.

Utilitzar els coneixements sobre la interacció entreels éssers humans i el medi físic, per aplicar-los enl’ús racional dels recursos naturals.

Representar un mapa climàtic. Reconèixer els símbols que corresponen a

distintes ONGs. Identificar la distribució de la població

urbana d’Espanya. Identificar els cultius característics de la

trilogia mediterrània. Reconèixer les característiques d’un paisatge

natural. Interpretar una tendència demogràfica

representada en un mapa d’eixos. Reconèixer un sistema de cultiu.

Societats històriques i canvi en el temps Situar una data en el segle corresponent. Relacionar una religió amb el seu llibre sagrat. Interpretar situacions relacionades amb problemes

socials a partir d’un text històric. Conèixer l’origen de diversos productes alimentaris. Identificar les funcions de la Inquisició. Reconèixer un personatge històric pel contingut del

seu discurs. Interpretar situacions relacionades amb problemes

socials a partir d’un text històric.

Identificar elements arquitectònicsmusulmans.

Reconèixer una definició dels gremis. Identificar una característica bàsica del món

feudal. Reconèixer la característica principal de l’art

del Renaixement. Conèixer el principi fonamental del

liberalisme. Relacionar el fet històric que donà nom i

sentit a la generació del 98.

37

El món actual Relacionar un problema del medi ambient amb la

seva solució més adequada. Triar la font d’informació més adequada per a la

recerca d’una notícia recent. Relacionar invents del segle XX amb les seves

aplicacions pràctiques. Conèixer organitzacions dedicades a la defensa del

medi ambient. Conèixer els factors més importants de la degradació

del medi ambient. Associar una relació d’organismes amb l’ens mundial

al qual pertanyen. Conèixer la causa d’un conflicte internacional recent. Classificar països en funció del seu desenvolupament

segons característiques econòmiques i socials. Ordenar categories laborals d’una empresa segons la

seva responsabilitat. Comprendre conceptes bàsics relacionats amb

l’actualitat política. Identificar la institució espanyola encarregada

d’administrar justícia. Identificar l’objectiu de la Declaració Universal dels

Drets Humans. Valorar i interpretar la Constitució espanyola Conèixer dates rellevants de la història d’Espanya del

segle XX.

Reconèixer la definició d’apartheid. Interpretar informacions diferents sobre el

problema de l’atur a l’Estat espanyol. Conèixer l’aplicació de la clonació a

distintes disciplines. Relacionar un artista amb el seu estil.


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents punts de tall en l’escala TRI, el qual mostra un perfil de distribució bastantsemblant a la corba normal.

Gràfic 6.2.2.1. Distribució dels alumnes entre els nivells de ciències socials

2,2

12,7

36,232,8

13,2

2,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400

38

6.3. RESULTATS GLOBALS DELS ALUMNES PER ILLA DE RESIDÈNCIA, SEXE, TITULARITAT I


En el gràfic 6.3.1. es mostra la puntuació mitjana, en l’escala TRI, per a cada una de les variablesd’estratificació considerades en l’estudi: illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis delspares.

Gràfic 6.3.1. Resultats globals d’alumnes per illa de residència, sexe, titularitat del centre i nivell d’estudisdels pares


246246

257

250250254 250 249

236

248

270

200

225

250

275

300

En termes globals, els millors resultats corresponen als al·lots, a l’alumnat de Menorca, a l’alumnatde centres públics i a l’alumnat els pares dels quals tenen estudis superiors universitaris. Ara bé, lesdiferències sols són estadísticament significatives entre els alumnes quan es classifiquen per raó desexe i pel nivell d’estudis màxim dels pares i sols són remarcables en aquest darrer cas.

A continuació apareixen els percentatges d’alumnes situats en cada nivell de l’escala per a cada unade les variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.

39

Gràfic 6.3.2. Percentatges d’alumnes situats en cada nivell d’escala per illa deresidència, sexe, titularitat i nivell d’estudis del pares

13

13

12

12

14

12

14

18

12

36

36

33

39

33

39

35

37

41

38

27

33

33

38

30

35

31

36

29

28

35

35

13

13

12

15

11

13

13

11

22

1

1

2

3

3

2

2

2

4

2

2

10

7

14

9

3

3

1

5

3

3

2

4

1

2

7

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats

estudis primaris

estudis secundaris



Aquest gràfic mostra una major concentració d’alumnat en els nivells més baixos de l’escala (150,200 i 300) en l’illa de Menorca i Mallorca. Així mateix, es constata que hi ha una proporció majord’al·lots i d’alumnes de centres públics que d’al·lotes i d’alumnes de centres privats en els dosnivells superiors de l’escala (nivells 350 i 400).


En el gràfic que apareix a continuació es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grupsavaluats en cada centre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats demillor a pitjor resultat.


150

200

250

300

350


40

Tot i que la puntuació TRI mitjana és lleugerament superior per als centres públics, globalment lesdiferències entre centres públics i privats no són estadísticament significatives. Observam en elgràfic que una proporció semblant de centres públics i privats se situa per sobre i per davall lamitjana (puntuació 250 en l’escala TRI).


En el gràfic següent es detallen els resultats expressats en percentatge d’encerts de cada un delsblocs de continguts presents en el currículum de l’àrea, com també el percentatge mitjà d’encertsper les operacions cognitives que es requereixen per respondre les preguntes (coneixement,comprensió, aplicació i anàlisi).



56,1

57,8

52,3

56,0

38,5

60,7

50,5

61,6

51,3

44,9

37,3

46,6

78,9

53,7

71,9

60,3

47,4

66,8

66,1

55,4

60,9

48,4

57,1

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global de la prova

global

iniciació als mètodes geogràfics

el medi ambient i la seva conservació

la població i els recursos

les act. econòmiques i l’espai geogràfic

l’espai urbà

espai i poder polític

global

temps històric

soc. prehist., prim. civilitz. i antig. clàssica

societats medievals

societats en l’edat moderna

societats en l’edat contemporània

global

transform. i desequilibris en el món actual

l’org. econòmica i el món del treball

poder polític i organització ciutadana

art i cultura actual

coneixement

comprensió

aplicació

anàlisi

BLO

CS

DE

CO

NTI

NG

UTS

OPE

RA

CIO

NS

CO

GN

ITIV

ES

SOC

IETA

T I T

ERR

ITO

RI

SOC

. HIT

ÒR

IQU

ES I

CA

NVI

EN

EL

TEM

PSEL

MÓ

N A

CTU

AL

41

Globalment, el bloc de continguts més senzill ha estat societat i territori (60,9%), seguit del mónactual (57,1%). Els continguts del bloc societats històriques i canvi en el temps ha obtingut lapuntuació més baixa (48,4% d’encerts).

El major percentatge d’encerts s’ha obtingut en les preguntes que requereixen aplicació (57,8%),seguit de les que impliquen capacitat d’anàlisi (56,1%), i de les que requereixen domini deconeixements (56,0%). Les més difícils resultaren les de comprensió (52,3%).


En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 2000 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquesta comparació es refereixsols als ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactamentcoincident amb el resultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles.


54,7 57,0

0%

20%

40%

60%

80%

100%



La comparació sobre els ítems comuns amb els resultats de l’any 2000 mostra una millora sensiblede la puntuació global.


A continuació es presenten exemples de preguntes per a cada un dels blocs de contingut que esdetallen en l’apartat 6.1: una de dificultat baixa, una de dificultat mitjana i una de difícil. Per a cadapregunta s’assenyala el percentatge d’alumnat que ha respost cada una de les opcions i apareix ennegreta l’opció correcta. També hi apareix la probabilitat que un alumne respongui correctament lapregunta segons el seu nivell de domini.

42

Bloc: Societat i territori

Pregunta fàcil

Quina funció tenen les coordenades geogràfiques? % resposta

Conèixer amb exactitud l’hora ................................................................................1 1,9%Marcar la distància de la Terra a la Lluna ...............................................................2 0,8%Calcular la distància entre la Terra i el Sol..............................................................3 4,3%Localitzar qualsevol punt de la superfície terrestre ...........................................4 92,8%No respon ................................................................................................................ 0,3%


100 150 200 250 300 350 400

0,18 0,49 0,85 0,97 1,00 1,00 1,00

Pregunta de dificultat mitjana

Si les exportacions d’un país són menors que les importacions, la seva balança comercial és:% resposta

positiva ....................................................................................................................1 26,3%negativa...................................................................................................................2 62,2%compensada .............................................................................................................3 4,7%excedentària.............................................................................................................4 6,2%No respon ................................................................................................................ 0,5%


100 150 200 250 300 350 4000,42 0,49 0,55 0,62 0,69 0,75 0,80

Pregunta difícil

Els Fons Estructurals són ajudes atorgades per la Unió Europea als seus països membres per:

% resposta

impulsar la cultura ...................................................................................................1 13,2%aconseguir la unió entre els pobles ..........................................................................2 14,2%disminuir els desequilibris regionals ....................................................................3 41,1%invertir cada país en allò que més li convingui........................................................4 27,9%No respon ................................................................................................................ 3,6%


100 150 200 250 300 350 400

0,17 0,22 0,30 0,40 0,53 0,66 0,77

43

Bloc: Societats històriques i canvi en el temps

Pregunta fàcil

El moviment obrer sorgeix al segle XIX a causa de… % resposta

les pressions dels governs per formar sindicats .......................................................1 11,4%la legislació que afavoria l’associacionisme laboral................................................2 5,5%les dures condicions de vida i de treball a la indústria .......................................3 79,2%la necessitat de formar associacions benèfiques, d’acordamb el que manava l’Església .................................................................................4 1,7%No respon ................................................................................................................ 2,2%


100 150 200 250 300 350 4000,26 0,43 0,64 0,82 0,92 0,97 0,99

Preguntes de dificultat mitjana

Observa la taula següent:

INDÚSTRIA COTONERA ESPANYOLA EN 1856 I 1900

Fusos Telers

Manuals Mecànics Manuals Mecànics

1856 31.408 751.877 17.425 7.478

1900 480 1.270.818 2.605 33.729

Comparant les dades de 1856 i les de 1900, podem deduir que: % resposta

la maquinària accionada a mà tardà a desaparèixer perquèera bastant eficaç .....................................................................................................1 4,6%la maquinària accionada a mà tardà a desaparèixer per mancade capitals per mecanitzar la indústria.....................................................................2 20,6%la mecanització de la indústria cotonera espanyola fou tardana permanca de fonts d’energia adequades .......................................................................3 14,5%la producció augmentà molt, perquè augmentà el nombre de fusos itelers i, a més, eren més productius pel fet de ser mecànics...............................4 57,9%No respon ................................................................................................................ 2,4%


100 150 200 250 300 350 4000,28 0,36 0,47 0,58 0,70 0,79 0,86

44

A quin estil artístic pertany aquesta porta?

% resposta

Romànic...................................................................................................................1 5,7%Gòtic........................................................................................................................2 48,8%Bizantí .....................................................................................................................3 3,7%Barroc ......................................................................................................................4 39,9%No respon ................................................................................................................ 1,9%


100 150 200 250 300 350 4000,28 0,33 0,40 0,48 0,57 0,65 0,73

Pregunta difícil

D’aquestes quatre activitats, quina és l’única que s’inicia en el Neolític? % resposta

La caça.....................................................................................................................1 24,5%L’agricultura..........................................................................................................2 33,8%L’elaboració de peces d’os ......................................................................................3 14,2%La fabricació de destrals de pedra ...........................................................................4 26,2%No respon ................................................................................................................ 1,3%


100 150 200 250 300 350 4000,24 0,24 0,26 0,31 0,42 0,60 0,79

Bloc: El món actual

Pregunta fàcil

L’any 1998 se celebrà el 50 aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Què conté

45

aquesta declaració? % resposta

Un conjunt de lleis científiques ...............................................................................1 0,3%Les constitucions dels països democràtics...............................................................2 5,3%Normes generals per als països de la Unió Europea ................................................3 4,6%Normes bàsiques que garanteixen els drets de les persones...............................4 88,6%No respon ................................................................................................................ 1,3%


100 150 200 250 300 350 4000,18 0,42 0,76 0,94 0,99 1,00 1,00


Interpreta el significat del titular de premsa següent:

“Durant l’any passat la inflació a l’Estat espanyol superà en cinc dècims lamitjana de la Unió Europea”.

% resposta

A l’Estat espanyol, l’atur superà en cinc dècims el de laUnió Europea...........................................................................................................1 31,1%Els preus pujaren a l’Estat espanyol un 0,5% més que a laUnió Europea .........................................................................................................2 49,9%La sequera a l’Estat espanyol fou un 5% més forta que a laUnió Europea...........................................................................................................3 4,0%El benestar a l’Estat espanyol superà en cinc dècims el de laUnió Europea...........................................................................................................4 12,5%No respon ................................................................................................................ 2,5%


100 150 200 250 300 350 4000,16 0,23 0,33 0,49 0,67 0,81 0,90

Pregunta difícil

Quina novetat important introdueix l’actual Constitució espanyola respecte a les constitucionsanteriors? % resposta

La divisió de poders.................................................................................................1 18,9%Que el cap del poder executiu no canvia .................................................................2 2,4%El sufragi universal masculí i femení ......................................................................3 40,7%L’organització territorial en un Estat de les Autonomies ..................................4 35,3%No respon ................................................................................................................ 2,7%


100 150 200 250 300 350 4000,23 0,25 0,28 0,34 0,42 0,54 0,67

46

7. RESULTATS EN LLENGUA CASTELLANA


La prova de llengua castellana estava formada per 105 preguntes tancades11, 4 preguntes obertes iun dictat.

L’objectiu que es perseguia amb l’aplicació d’aquesta prova era comprovar el nivell dedesenvolupament de la capacitat de comprensió oral i escrita i expressió escrita dels alumnes, aixícom diversos coneixements de llengua i literatura castellana.

A continuació es detallen els diferents blocs de contingut avaluats.

Taula 7.1.1. Continguts per blocs de contingut avaluats en la prova de llengua castellana

1. comprensió oral i escrita

textos utilitaris

textos informatius

textos literaris

textos verbals i no verbals

2. expressió escrita

teoria

resum d'un text

elaboració d'un text

dictat

3. la llengua com a objecte deconeixement

tipus d'oracions

relacions morfosintàctiques

classes de paraules

vocabulari

tipologia textual

4. literatura

gèneres literaris i estructures textuals

mètrica

recursos

períodes, autors i obres

En el bloc de comprensió oral i escrita, a més de classificar les preguntes en blocs de continguts,avaluats mitjançant diferents tipus de textos, també es classificaren segons les diferents operacionscognitives que exigeix la seva resposta: comprensió literal, reorganització, comprensió inferencial iapreciació.

11 D’aquestes 105 preguntes, se n’eliminaren 10 pel seu mal funcionament estadístic.

47

El primer nivell es refereix a la comprensió literal, a través del qual els alumnes han d’aplicar lescapacitats fonamentals de reconèixer i recordar; el segon nivell es correspon amb la reorganitzacióde la informació, és a dir, una nova ordenació de les idees i informacions mitjançant processos declassificació i síntesi; el tercer nivell és el de la comprensió inferencial, i implica que els alumneshan d’afegir al text la seva experiència personal i treure conjectures i hipòtesis; i el quart nivellcorrespon a l’apreciació, amb el qual s’observa l’impacte psicològic i estètic del text en el lector.

En la taula següent es mostra el nombre de preguntes que s’incorporaren en la prova de comprensióoral i escrita, atenent a la doble classificació, per tipus de text i per operacions cognitives.

Taula 7.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut en la prova de llengua castellana

Comprensió oral i escrita

tipus de text literal reorganitzaciólectura

inferencial apreciació total

Instrucciones de matrícula 2 1 1

text

osut

ilita

ris

Anuncio de trabajo 26

La televisión 3

El alcohol 2 (-1)* 1 2

text

osin

form

atiu

s

Espectáculo y violencia 1 3 2

14 (-1)*

LADRÓN DE SÁBADO (C.ORAL) 2 1 2

Fábula 3

La calle de las camelias 2 1 (-1)*

Yo a mi cuerpo 2

Las horas solitarias 2

text

os li

tera

ris

Campos de Castilla 1 (-1)* 1

17 (-2)*

Banco de alimentos 2 2 (-1)*

Del papel al desperdicio 1

Los hombres ¿son sordos? 1

text

os v

erba

lsi n

o ve

rbal

s

Elimina la tensión 4 (-1)* 1 (-1)*

11 (-3)*

total ítems 8 (-1)* 4 26 (-2)* 10 (-3)* 48 (-6)** nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

48

La taula d’especificacions del bloc d’Expressió escrita consta de dos eixos: continguts i formesd’expressió escrita.

Les formes d’expressió escrita amb què s’han classificat les preguntes de la prova es refereixen al’adequació, o l’ús adequat del contingut del text amb la seva expressió externa; la coherència oconnexió de les parts d’un tot; la cohesió, que pot definir-se com el conjunt de totes aquellesfuncions lingüístiques que indiquen relacions entre els elements d’un text i, finalment, la correccióentesa com l’ús correcte de l’ortografia.

Expressió escrita

nivell adequació coherència cohesió correcció total

teoria 2 3 3 1 9

resum d’un text (oberta) 2 (obertes) 2 (obertes)

elaboració d’un text 2 (obertes) 2 (obertes)

dictat 1 (oberta)

total ítems 4 3 5 2 13

Les preguntes dels blocs La llengua com a objecte de coneixement i Literatura s’han classificatsegons 4 operacions cognitives.

La primera operació es refereix al coneixement i suposa identificar i reconèixer nivellsmorfosintàctics i lèxicosemantics, com també trets, característiques, obres i autors de cada períodeliterari. La segona és la de comprensió, entesa com la capacitat per explicar i interpretar lainformació presentada i expressar-la de forma alternativa. La tercera es refereix a l’aplicació dediferents regles en l’anàlisi de diferents textos literaris i en l’anàlisi morfosintàctica. Finalment esconsidera l’operació d’anàlisi de diferents textos per reconèixer tipus d’oracions, períodes literaris iautors; interpretar transposicions semàntiques; diferenciar els elements estructurals formals;identificar els tipus de procediments retòrics, i classificar unitats lingüístiques.

La llengua com a objecte de coneixement

nivell conèixer comprendre aplicar analitzar total

tipus d’oracions 1 (-1)* 4 5 (-1)*

relacions morfosintàctiques 1 1 3 5

classes de paraules 5 (-1)* 1 6 (-1)*

vocabulari 3 1 1 5

tipologia textual 1 1 2

total ítems 11 (-2)* 1 4 7 23 (-2)** nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

49

Literatura

nivell conèixer comprendre aplicar analitzar total

gèneres literaris i estructures textuals 3 (-1)* 1 1 5 (-1)*

mètrica 3 1 4

recursos 5 1 1 4 11

períodes, autors i obres 5 (-1)* 5 (-1)*

total ítems 16 (-2)* 2 2 5 25 (-2)** nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

Al final de la prova, hi figura un petit qüestionari compost per preguntes relacionades amb actitudsi opinió de l’alumnat sobre l’àrea i la dedicació a la lectura.

7.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CASTELLANA

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions dels alumnes espresenten en una escala TRI de 0 a 500 punts, amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50. Aquesttipus d’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència,que descriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.


50

Taula 7.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de llengua castellana

Nivell 150

Identifiquen la idea principal, la veu narrativa i els detalls d’una narració en textosemesos oralment.

Ordenen correctament les distintes seqüències d’un text d’estructura senzilla (una receptade cuina).

Assenyalen una bafarada en un còmic. Coneixen el significat d’una abreviatura senzilla (nº) en un text. Elegeixen els pronoms relatius adequats al context oracional. Identifiquen una obra literària d’abast universal. Reconeixen recursos literaris senzills (onomatopeia) dins d’un text literari.

Nivell 200

A més de les competències anteriors: Extreuen la conclusió final d’un text periodístic. Infereixen, a partir de la informació que apareix en un text literari, aspectes secundaris de

la narració. Identifiquen la figura del narrador en un text literari. Expliquen una expressió (frase feta) que apareix en un text. Dedueixen, a partir dels signes de puntuació que apareixen al text, la intenció del

personatge. Revisen correctament un text que conté errades en la cohesió. Identifiquen el recurs literari de la personificació en una oració.

Nivell 250

A més de les competències de nivells anteriors: Infereixen correctament les idees principals de textos utilitaris, publicitaris i periodístics

a partir de la informació existent. Seleccionen el tema que més s’adequa a una situació comunicativa concreta (quin tema

és el més adequat per realitzar una descripció). Reconeixen les frases amb proposicions subordinades de les que no ho són. Saben quan una paraula realitza la funció d’atribut. Coneixen la formació de noves paraules afegint-hi un prefix. Assenyalen el recurs estilístic de l’antítesi en una expressió donada.

Nivell 300

A més de les competències de nivells anteriors: Recuperen informació literal molt concreta d’un article quan se’ls ho demana. Identifiquen l’estructura formal d’un text i el contingut d’un altre com a recurs literari. Dedueixen el significat d’una expressió d’un text publicitari que juga amb dos camps

semàntics. Reconeixen l’antònim d’una paraula. Saben quin és el contingut d’un diccionari etimològic. Situen un autor i llur obra en el seu corrent literari. Assenyalen el recurs estilístic predominant en un fragment donat (personificació).

Nivell 350

A més de les competències de nivells anteriors: Infereixen la idea d’un paràgraf en un text periodístic complex. Reconeixen el tipus de relació de coordinació que es dóna entre vàries oracions

compostes.

Nivell 400

A més de les competències de nivells anteriors: Reconeixen la intencionalitat d’un article periodístic. Detecten una petita ambigüitat de coherència en una frase usual. Reconeixen la funció del llenguatge que es dóna en una situació comunicativa. Coneixen la relació sintàctica que es dóna en una frase composta subordinada.

51


En l’àrea de llengua castellana, el rendiment d’un alumne mitjà es caracteritza per:

Taula 7.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de llengua castellana


Comprensió oral i escrita Identificar la idea principal, la veu narrativa i els

detalls d’una narració en textos emesos oralment. Extreure la conclusió final d’un text periodístic. Inferir, a partir de la informació que apareix en un

text literari, aspectes secundaris de la narració. Identificar la figura del narrador en un text

literari. Inferir correctament les idees principals de textos

utilitaris, publicitaris i periodístics a partir de lainformació existent.

Explicar una expressió (frase feta) que apareix enun text.

Deduir, a partir dels signes de puntuació queapareixen al text, la intenció del personatge.

Recuperar informació literal molt concreta d’unarticle quan se’ls ho demana.

Identificar l’estructura formal d’un text i elcontingut d’un altre com a recurs literari.

Deduir el significat d’una expressió d’un textpublicitari que juga amb dos camps semàntics.

Inferir la idea d’un paràgraf en un textperiodístic complex.

Esbrinar la intencionalitat d’un articleperiodístic.

Expressió escrita Ordenar correctament les distintes seqüències

d’un text d’estructura senzilla (una recepta decuina).

Seleccionar el tema que més s’adequa a unasituació comunicativa concreta (quin tema és elmés adequat per realitzar una descripció).

Revisar correctament un text que conté errades enla cohesió.

Detectar una petita ambigüitat de coherència enuna frase usual.

Llengua com a objecte de coneixement Conèixer el significat d’una abreviatura senzilla

(nº) en un text. Escollir els pronoms relatius adequats al context

oracional. Reconèixer les frases amb proposicions

subordinades de les que no ho són. Saber quan una paraula realitza la funció

d’atribut. Conèixer la formació de noves paraules afegint-hi

un prefix.

Reconèixer l’antònim d’una paraula. Saber quin és el contingut d’un diccionari

etimològic. Reconèixer el tipus de relació de coordinació

que es dóna entre vàries oracions compostes. Reconèixer la funció del llenguatge que es dóna

en una situació comunicativa. Conèixer la relació sintàctica que es dóna en

una frase composta subordinada.

Literatura Identificar una obra literària d’abast universal. Reconèixer recursos literaris senzills

(onomatopeia) dins d’un text literari. Assenyalar el recurs estilístic de l’antítesi en una

expressió donada. Identificar el recurs literari de la personificació en

una oració. Assenyalar una bafarada en un còmic.

Situar un autor i llur obra en el seu correntliterari.

Assenyalar el recurs estilístic predominant enun fragment donat (personificació).

52


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals queindiquen els diferents nivells en l’escala TRI.

Gràfic 7.2.2.1. Distribució dels alumnes entre els nivells de llengua castellana

3,0

12,1

34,4 34,7

12,8

2,9

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400



En el gràfic es mostra la puntuació mitjana, en l’escala TRI, per a cada una de les variablesd’estratificació considerades en l’estudi: illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis delspares. S’hi constata que, en termes globals, els millors resultats corresponen de formaestadísticament significativa i remarcable a les al·lotes i a l’alumnat els pares dels quals tenenestudis superiors i universitaris. No hi ha diferències significatives en les puntuacions globals delsalumnes relacionades amb l’illa de pertinença ni per raó de titularitat dels centres.

53



259243

267

249

238

250250

240250 251

254

200

225

250

275

300

En el gràfic següent apareixen els percentatges d’alumnes situats en cada un dels nivells de l’escalade competència per a cada una de les variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.


5

5

12

12

10

11

14

11

11

13

16

12

6

34

34

34

36

39

31

34

35

39

34

29

35

34

40

34

31

39

36

33

32

36

36

13

13

11

10

10

15

13

13

6

12

23

6

1

2

3

3

3

4

1

1

2

2

3

5

3

4

3

1

3

2

4

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats

estudis primaris

estudis secundaris



54

Com succeeix en la resta d’àrees avaluades, de totes les diferències observades cal destacar, per laseva magnitud, les que es donen entre els resultats dels alumnes quan es classifiquen segons elsnivell d’estudis dels pares.


A continuació es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grups avaluats en cadacentre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats de millor a pitjorresultat.


150

200

250

300

350


Globalment les diferències entre centres públics i privats no són estadísticament significatives.Observam en el gràfic que una proporció semblant de centres públics i privats se situa per sobre iper davall la mitjana (puntuació 250 en l’escala TRI).


En el gràfic següent es detallen els resultats, expressats en percentatge d’encerts obtinguts perl’alumnat a l’àrea de llengua castellana. Aquests es presenten en quatre grans blocs: comprensió,expressió escrita, la llengua com a objecte de coneixement i la literatura.

Gràfic 7.4.1. Percentatge global d’encerts per blocs de contingut


62,1

56,4

66,4

63,3

55,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80%

global de la prova

comprensió

expressió escrita

llengua com a objecte de coneixement

literatura

55

Dins l’apartat de comprensió es distingeixen tres nivells d’anàlisi: un primer nivell que engloba elnivell de comprensió oral i escrita; un altre basat en els tipus de textos avaluats en la prova –literari,informatiu, verboicònic i utilitari–; i el darrer que se centra en les operacions cognitives implícitesen la capacitat de comprensió –comprensió literal, reorganització de la informació, lecturainferencial i apreciació.

Pel que fa al bloc d’expressió escrita, es presenten els resultats classificats en funció de les unitatslingüístiques treballades: adequació, coherència, cohesió i correcció.

Gràfic 7.4.2. Percentatge d’encerts global en el blocs de comprensió oral i escrita i expressió escrita


53,6

76,0

31,4

59,2

56,4

65,2

65,1

75,1

68,6

79,7

62,7

49,5

69,3

62,5

78,8

66,4

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global comprensió

comprensió oral

comprensió escrita

text literari

text informatiu

text verboicònic

text utilitari

comprensió literal

reorganització de la informació

lectura inferencial

apreciació

global expressió escrita

adequació

coherència

cohesió

correcció

CO

MPR

ENSI

Ó

OR

AL

IES

CR

ITA

TIPU

S D

E TE

XTO

SO

PER

AC

ION

S C

OG

NIT

IVES

EXPR

ESSI

Ó E

SCR

ITA

56


El major percentatge d’encerts es dóna en les preguntes referides al bloc de comprensió oral, ambun 78,8%, mentre que només un 62,5% de les preguntes de comprensió escrita foren respostescorrectament pels alumnes.

Pel que fa al nivell de comprensió davant diferents tipus de text, els alumnes demostraren unamajor comprensió del text utilitari (79,7% d’encerts), seguits del text literari (69,3%) i el textverboicònic (62,7%). Les preguntes extretes d’un text informatiu els resultaren les més difícils(49,5% d’encerts).

Respecte a les operacions cognitives, els alumnes mostraren major competència en les preguntes dereorganització de la informació (75,1% d’encerts), seguides de les que exigien comprensió literal(68,6% d’encerts). En canvi, demostraren menys competència en l’apreciació (65,2%) i en larealització d’inferències (lectura inferencial) ja què sols en respongueren correctament un 65,1%.

Expressió escrita

Pel que fa a l’expressió escrita, les preguntes que resultaren més senzilles varen ser les queavaluaven la cohesió lingüística, amb un 76% d’encerts. Les preguntes que avaluaven l’adequació ila correcció de l’expressió escrita tengueren un percentatge d’encerts de 59,2% i 53,6%respectivament, mentre que les que avaluaven la coherència lingüística varen ser les pitjorcontestades (31,4% d’encerts).


El percentatge mitjà d’encerts que obtingueren els alumnes en el bloc de la llengua com a objectede coneixement fou d’un 63,3%. Dins aquest bloc, la part referida a tipologies textuals fou la mésfàcil (75,4% d’encerts); seguit de vocabulari, classes de paraules i relacions morfosintàctiques,amb percentatges de 64,9%, 63,8% i 61,1% d’encerts. Les preguntes que han resultat més difícilshan estat les corresponents a les preguntes sobre tipus d’oracions, en què els alumnes sols hanobtingut un percentatge mitjà d’encerts del 57,1%.

Literatura

Finalment, en el bloc de literatura la mitjana d’encerts fou del 55,5%. Les preguntes més fàcilsresultaren les de mètrica (66,3%), seguides de les referides a recursos literaris (57,1%). Per contra,obtingueren percentatges inferiors a la mitjana global en les referides a gèneres literaris i

Respecte a les operacions cognitives que es contemplen en els dos blocs anteriors, els alumnesmostraren major competència en les preguntes d’aplicació (75,3% d’encerts) i de comprensió(64,2% d’encerts) mentre que en les preguntes que requerien coneixement, i anàlisi de textos solss’obtingué un percentatge mitjà d’encerts del 57% i del 56,5% respectivament.

57

Gràfic 7.4.3. Percentatge d’encerts global en els blocs La llengua com a objecte de coneixement i literatura


56,5

75,3

64,2

57,0

48,7

57,1

66,3

45,7

75,4

64,9

63,8

61,1

57,1

63,3

55,5

59,0

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global LOC

tipus d'oracions


classes de paraules

vocabulari

tipologies textuals

global literatura

gèneres literaris

mètrica

recursos literaris


global LOC i literatura

conèixer

comprendre

aplicar

analitzar

LLEN

GU

A C

OM

A O

BJE

CTE

DE

CO

NEI

XEM

ENT

(LO

C)

LITE

RA

TUR

AO

PER

AC

ION

S C

OG

NIT

IVES


En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 2000 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquesta comparació es refereixsols als ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactamentcoincident amb el resultat global obtingut en el conjunt dels ítems en cadascuna d’elles. Lacomparació sobre els ítems comuns amb els resultats de l’any 2000 mostra un lleuger descens de lapuntuació que no és estadísticament significatiu.


63,164,8

0%

20%

40%

60%

80%

100%



58


A continuació es mostren algunes preguntes que avaluen diferents aspectes de l’àrea de llenguacastellana.

Per a cada aspecte avaluat es presenten 3 preguntes: una de dificultat baixa, una de dificultatmitjana i una de difícil. Per a cada pregunta s’assenyala el percentatge d’alumnat que ha respostcada una de les opcions i apareix en negreta l’opció correcta. També hi apareix la probabilitat queun alumne respongui correctament la pregunta segons el seu nivell de domini.

Comprensió de textos literaris

Pregunta fàcil

Es va presentar un text literari de l’obra d’Antonio Machado Campos de Castilla. Els alumneshavien d’apreciar, mitjançant el vocabulari, els sentiments del poeta. Per això se’ls feia la següentpregunta:

¿Qué sentimiento predomina en el poema?% resposta

La ira ......................................................................................................................1 5,3%El odio ....................................................................................................................2 2,6%La alegría.................................................................................................................3 5,6%La tristeza...............................................................................................................4 86,2%No respon ................................................................................................................ 0,3%


100 150 200 250 300 350 4000,37 0,58 0,77 0,89 0,96 0,98 0,99


Es va presentar un text informatiu d’un article de Vicente Verdú titulat “La televisión”, publicat enel diari EL PAIS el 30 de gener de 1997. Els alumnes havien d’inferir la intencionalitat d’aquesttext. Per això se’ls feia la següent pregunta:

Los textos tienen siempre una intencionalidad, ¿cuál predomina en éste?% resposta

Contar un hecho.......................................................................................................1 50,5%Exponer una idea...................................................................................................2 28,4%Describir un televisor ..............................................................................................3 19,8%Dialogar con el director de un programa .................................................................4 0,8%No respon ................................................................................................................ 0,5%


100 150 200 250 300 350 4000,19 0,20 0,21 0,25 0,35 0,52 0,74

59

Pregunta difícil

Es va presentar un text verboicònic sobre la campanya de publicitat d’una ONG dedicada acombatre la fam. Els alumnes havien d’identificar la imatge de l’entitat anunciadora. Per això se’lsfeia la següent pregunta:

¿Qué imagen representa a la entidad que realiza el texto?% resposta

Una anciana .............................................................................................................1 27,4%Personas que pasan hambre ....................................................................................2 39%Dos pájaros comiendo de un cuenco ....................................................................3 32,6%Ninguna, únicamente el nombre de la entidad.........................................................4 0,5%No respon ................................................................................................................ 0,5%


100 150 200 250 300 350 4000,05 0,07 0,12 0,27 0,56 0,83 0,95

Expressió escrita

Pregunta fàcil

Revisa el siguiente texto y contesta:

Ayer se produjo un terrible accidente de tráfico en la N-133,muriendo dos personas y resultando cuatro heridas muy graves.

% resposta

El texto está bien escrito.............................................................................................1 6,8%Reescribir así: Un terrible accidente de tráfico se produjo ayer en laN-133, muriendo dos personas y resultando cuatro heridas muy graves....................2 7,6%Reescribir así: Ayer se produjo un terrible accidente de tráfico en laN-133, muriendo dos personas y resultado cuatro heridas muy graves......................3 3,1%Reescribir así: Ayer se produjo un terrible accidente de tráfico en la N-133.En él murieron dos personas y cuatro resultaron heridas muy graves ...............4 81,1%No respon ................................................................................................................... 1,4%


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,47 0,68 0,84 0,93 0,97 0,99

Pregunta de dificultat mitjana-alta

Revisa cuidadosamente el siguiente texto y selecciona la opción más adecuada:

60

% resposta

El texto está incompleto porque falta el nombre del jugador ..................................1 14,7%El texto está perfectamente escrito y no hay nada que revisar.................................2 8,5%El texto es defectuoso porque no sabemos de qué deporte se trata..........................3 36,8%La conclusión del texto es incoherente, porque no tiene relación con losdatos anteriores......................................................................................................4 38,7%No respon ................................................................................................................ 1,3%


100 150 200 250 300 350 4000,08 0,11 0,19 0,35 0,59 0,80 0,92

Pregunta difícil

La frase Ayer, domingo, vi a tu hermano Luis Enrique en el monte cuando estaba cazando, ¿escorrecta o incorrecta?

% resposta

La frase se entiende perfectamente..........................................................................1 22,6%La frase es incorrecta porque no empieza por el sujeto ...........................................2 6,3%La frase es incorrecta porque no sabemos qué estaba cazando................................3 1,5%La frase es incorrecta porque no se puede saber quién era el queestaba cazando .......................................................................................................4 67,7%No respon ................................................................................................................ 1,9%


100 150 200 250 300 350 4000,10 0,11 0,14 0,20 0,32 0,51 0,72


Pregunta fàcil

Completa la siguiente oración con el relativo adecuado:

“Aquellos _________ te hablé no han escrito ni llamado por teléfono”

% resposta

que ...........................................................................................................................1 2,8%a quien .....................................................................................................................2 0,6%de quienes ...............................................................................................................3 95,2%con quienes ..............................................................................................................4 1,1%No respon ................................................................................................................ 0,3%


100 150 200 250 300 350 4000,54 0,77 0,91 0,97 0,99 1,00 1,00

El jugador ganó en Junio un campeonato y otros dos en septiembre. Más tarde, quedófinalista en tres ocasiones y, por último, ganó el premio a la regularidad. En síntesis, por lotanto, estamos ante una excelente persona.

61


El antónimo de fugaz es...% resposta

veloz ........................................................................................................................1 23,1%rápido.......................................................................................................................2 7,9%huidizo .....................................................................................................................3 18,7%duradero .................................................................................................................4 48,7%No respon ................................................................................................................ 1,6%


100 150 200 250 300 350 4000,13 0,16 0,25 0,46 0,73 0,91 0,97

Pregunta difícil

Señala el valor que tiene el nexo subrayado en la frase “Va al fútbol, así caigan chuzos de punta”:% resposta

Final.........................................................................................................................1 10,7%Causal ......................................................................................................................2 31,5%Concesivo................................................................................................................3 24%Consecutivo .............................................................................................................4 28,9%No respon ................................................................................................................ 4,9%


100 150 200 250 300 350 4000,18 0,18 0,19 0,20 0,27 0,53 0,85

Literatura

Pregunta fàcil

¿En qué conocida obra se relataban las aventuras de un caballero andante?% resposta

Zalacaín el aventurero, de Pío Baroja......................................................................1 2,5%El Lazarillo de Tormes, obra anónima.....................................................................2 3,8%Don Quijote de la Mancha, de Miguel de Cervantes .........................................3 92,6%Coplas a la muerte de su padre, de Jorge Manrique ................................................4 0,6%No respon ................................................................................................................ 0,6%


100 150 200 250 300 350 4000,67 0,79 0,88 0,94 0,97 0,98 0,99

62

Pregunta de dificultat mitjana-alta

Un romance es una composición métrica que está formada por...% resposta

2 versos pareados ......................................................................................................1 10,9%14 versos de arte mayor..............................................................................................2 31,9%5 versos pentasílabos con rima consonante ................................................................3 10,1%un número indefinido de versos octosílabos con rima asonante en los pares......4 39,2%No respon ................................................................................................................... 7,9%


100 150 200 250 300 350 4000,18 0,22 0,29 0,38 0,50 0,63 0,75

Pregunta difícil

Es va presentar als alumnes el sonet de Domingo Rivero titulat “Yo a mi cuerpo”. Els alumneshavien d’identificar el model estròfic, per la qual cosa se’ls demanà:

¿Qué tipo de composición forman estos versos?% resposta

Silva.........................................................................................................................1 10,8%Soneto .....................................................................................................................2 35,4%Romance..................................................................................................................3 38,5%Copla de pie quebrado .............................................................................................4 8%No respon ................................................................................................................ 7,3%


100 150 200 250 300 350 4000,23 0,24 0,26 0,32 0,43 0,61 0,80

63

8. RESULTATS EN LLENGUA CATALANA


L’objectiu d’aquesta prova és comprovar el desenvolupament de la capacitat de comprensió iexpressió escrita dels alumnes.

La prova de llengua catalana estava formada per 102 preguntes més 3 d’obertes. A continuació esdetallen els diferents blocs de continguts, i, per a cada un d’ells, el tipus de text amb què varen serobjecte d’avaluació.

Taula 8.1.1. Continguts per blocs de contingut avaluats en la prova de llengua catalana

1. comprensió oral i escrita

textos utilitaris

textos informatius

textos periodístics

textos literaris

textos verbals i no verbals

2. expressió escrita

teoria lingüística

elaboració d’un text

dictat

3. la llengua com a objecte de coneixement

tipologia textual

vocabulari

classes de paraules

tipus d'oracions


4. literatura

recursos literaris

mètrica


gèneres literaris i estructures textuals

En el bloc de comprensió oral i escrita, a més de classificar les preguntes en blocs de continguts,avaluats mitjançant diferents tipus de textos, també es classificaren segons les diferents operacionscognitives que exigeix la seva resposta: comprensió literal, reorganització, comprensió inferencial iapreciació.

El primer nivell es refereix a la comprensió literal, a través del qual els alumnes han d’aplicar lescapacitats fonamentals de reconèixer i recordar; el segon nivell es correspon amb la reorganitzacióde la informació, és a dir, una nova ordenació de les idees i informacions mitjançant processos declassificació i síntesi; el tercer nivell és el de la comprensió inferencial, i implica que els alumnes

64

han d’afegir al text la seva experiència personal i treure conjectures i hipòtesis; i el quart nivellcorrespon a l’apreciació, i serveix per observar l’impacte psicològic i estètic del text en el lector.

En la taula següent es mostra el nombre de preguntes que s’incorporaren en la prova deComprensió oral i escrita, atenent la doble classificació, per tipus de text i per operacionscognitives.

Taula 8.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut avaluats en la prova de llengua catalana


Nivells de comprensió

tipus de textliteral reorganització lectura

inferencialapreciació total

Recepta estofat 2 1 3

text

osut

ilita

ris

Instruccions consumidor 1 3 4

Tresor (C. oral) 1 2 1 4

AECC-Càncer 1 2 3

Tortugues 1 1 2 (-1)* 4 (-1)*text

osin

form

atiu

s

S’Albufera 3 1 1 5

Salut 2 1 (-1)* 1 4 (-1)*

text

ospe

riod

ístic

s

Entrevista a M. del MarBonet 2 2 1 (-1)* 1 6 (-1)*

Aloma 1 2 3

Bellesa tràgica 1 1

El Petit Príncep 1 2 1 4

text

os li

tera

ris

Camí de Búger 2 1 3

Vinyeta còmica 1 1 2

text

os v

erba

lsi n

o ve

rbal

s

Plànol cultura popular 1 1 1 1 4

total ítems 18 12 (-1)* 14 (-1)* 6 (-1)* 50 (-3)*

* nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

La taula d’especificacions del bloc d’Expressió escrita consta de dos eixos: continguts i formesd’expressió escrita.

65

Les formes d’expressió escrita amb què s’han classificat les preguntes de la prova es refereixen al’adequació, o l’ús adequat del contingut del text amb la seva expressió externa; la coherència oconnexió de les parts d’un tot; la cohesió, que pot definir-se com el conjunt de totes aquellesfuncions lingüístiques que indiquen relacions entre els elements d’un text i, finalment, la correccióentesa com l’ús correcte de l’ortografia.

Expressió escrita

formes d’expressió escritabloc temàtic

adequació coherència cohesió correccióTOTAL

teoria lingüística 2 1 2 7 12elaboració d’un text obert 2 (obertes) 2 (obertes)dictat 1 (oberta) 1 (oberta)

total ítems 12+3(obertes)

Les preguntes dels blocs La llengua com a objecte de coneixement i Literatura s’han classificatsegons 4 operacions cognitives.

La primera operació es refereix al coneixement i suposa identificar i reconèixer nivellsmorfosintàctics i lèxicosemantics, com també trets, característiques, obres i autors de cada períodeliterari. La segona és la de comprensió, entesa com la capacitat per explicar i interpretar lainformació presentada i expressar-la de forma alternativa. La tercera es refereix a l’aplicació dediferents regles en l’anàlisi de diferents textos literaris i en l’anàlisi morfosintàctica. Finalment esconsidera l’operació d’anàlisi de diferents textos per reconèixer tipus d’oracions, períodes literaris,autors; interpretar transposicions semàntiques; diferenciar els elements estructurals formals;identificar els tipus de procediments retòrics, i classificar unitats lingüístiques.


nivells d’operacions cognitivesbloc temàtic

conèixer comprendre aplicar analitzarTOTAL

tipologia textual 2 2

vocabulari 5 1 2 8

classes de paraules 4 1 1 6

tipus d’oracions 3 3

relacions morfosintàctiques 2 4 3 9

total ítems 13 2 7 6 28

66

Literatura

nivells d’operacions cognitivesbloc temàtic

conèixer comprendre aplicar analitzarTOTAL

recursos literaris 2 2

mètrica 1 1 2 4

períodes, autors i obres 3 3

gèneres literaris i est. 3 3

total ítems 9 1 2 12

Al final de la prova hi havia un breu qüestionari compost per quatre preguntes relacionades ambl’ús de la llengua i amb les preferències per realitzar diverses activitats en diferents llengües.

8.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN LLENGUA CATALANA

Com s’ha tractat en el capítol de disseny de l’estudi i metodologia, les puntuacions dels alumnes espresenten en una escala TRI de 0 a 500 punts, amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50. Aquesttipus d’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells de competència,que descriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.


67

Taula 8.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de llengua catalana

Nivell 150

Capten informació literal en diversos tipus de text (text literari, text instructiu i textinformatiu).

Infereixen la idea principal d’un reportatge periodístic emès oralment i coneixen la sevaestructura formal.

Infereixen la idea principal d'un text informatiu i en reorganitzen la informació. Reorganitzen la informació que apareix en una vinyeta per extreure’n el missatge. Coneixen l'estructura d'un reportatge periodístic emès oralment. Coneixen l'estructura d'una recepta de cuina.

Nivell 200

A més de les competències anteriors: Identifiquen informació literal en textos literaris, informatius i instructius. Interpreten informació en un plànol per localitzar un punt d’interès. Saben què significa el terme de paraula polisèmica. Completen un text amb la forma verbal correcta. Classifiquen una paraula segons la seva morfologia. Coneixen un gènere literari popular (rondalla). Reconeixen un recurs literari senzill (onomatopeia).

Nivell 250

A més de les competències de nivells anteriors: Identifiquen informació literal en un text literari. Infereixen en un text literari informació concreta sobre detalls de la narració o dels

personatges. Identifiquen sinònims. Completen un text amb la forma verbal correcta (pretèrit perfecte simple). Coneixen paraules ortogràficament correctes (s/ss).

Nivell 300

A més de les competències de nivells anteriors: Aprecien a partir d'una frase l’opinió de l'entrevistada. Valoren les característiques lèxiques d’un text oral. Identifiquen antònims. Coneixen un gènere literari complex (sàtira).

Nivell 350

A més de les competències de nivells anteriors: Reconeixen una errada ortogràfica en l’ús de la dièresi. Coneixen una forma verbal (pretèrit perfecte perifràstic). Coneixen un acrònim. Identifiquen l’obra d’un autor rellevant de la llengua catalana del segle XX.

Nivell 400

A més de les competències de nivells anteriors: Infereixen informacions concretes d’un text instructiu i d’un díptic. Identifiquen la funció sintàctica d'un pronom. Coneixen la tipologia d'una oració complexa.

68


En l’àrea de llengua catalana de 4t curs d’educació secundària obligatòria, el rendiment d’unalumne mitjà es caracteritza per:

Taula 8.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de llengua catalana


comprensió oral i escrita Captar informació literal en diversos tipus de text

(text literari, text instructiu i text informatiu). Inferir la idea principal d’un reportatge periodístic

emès oralment i conèixer la seva estructura formal. Inferir la idea principal d'un text informatiu

reorganitzant la informació que hi apareix. Reorganitzar la informació que apareix en una

vinyeta per extreure’n el missatge. Conèixer l'estructura d'un reportatge periodístic

emès oralment. Conèixer l'estructura d'una recepta de cuina. Identificar informació literal en textos literaris,

informatius i instructius. Interpretar informació en un plànol per localitzar un

punt d’interès. Identificar informació literal en un text literari. Inferir en un text literari informació concreta sobre

detalls de la narració o dels personatges.

Apreciar, a partir d'una frase, l’opinió del'entrevistada.

Inferir informacions concretes d’un textinstructiu i d’un díptic.

Valorar les característiques lèxiques d’un textoral.

expressió escrita Completar un text amb la forma verbal correcta

(pretèrit perfecte simple). Conèixer paraules ortogràficament correctes (s/ss).

Reconèixer una errada ortogràfica en l’ús de ladièresi.

la llengua a com objecte de coneixement Saber què significa el terme de paraula polisèmica. Classificar una paraula segons la seva morfologia. Identificar sinònims.

Identificar antònims. Conèixer una forma verbal (pretèrit perfecte

perifràstic). Conèixer un acrònim. Identificar la funció sintàctica d'un pronom. Conèixer la tipologia d'una oració complexa.

literatura Conèixer un gènere literari popular (rondalla). Reconèixer un recurs literari senzill (onomatopeia).

Conèixer un gènere literari complex (sàtira). Identificar l’obra d’un autor rellevant de la

llengua catalana del segle XX.


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents nivells de competència expressats en puntuacions TRI.

69

Gràfic 8.2.2.1. Distribució dels alumnes entre els nivells de llengua catalana

2,1

12,9

36,932,6

12,2

3,4

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400

llengua catalana i literatura




En termes globals, els millors resultats corresponen de forma estadísticament significativa a lesal·lotes, als alumnes de Menorca i Mallorca, i als alumnes els pares dels quals disposen de majornivell d’estudis acadèmics. Les diferències entre centres públics i privats no són estadísticamentsignificatives.

Gràfic 8.3.1. Resultats globals d’alumnes per illa de residència, sexe, titularitat i nivell d’estudis del paresA continuació apareix el percentatge d’alumnes situat en cada nivell de l’escala per a cada una deles variables d’estratificació considerades en el gràfic anterior.

70


5

3

13

12

17

14

11

13

13

17

13

7

37

36

36

42

37

37

39

35

40

39

29

33

33

34

27

34

32

32

34

32

32

36

12

13

13

10

14

12

12

8

19

4

4

5

2

2

1

3

1

2

2

3

1

11

11

7

1

8

2

2

5

2

1

3global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

al·lots

al·lotes

públics

privats

estudis primaris

estudis secundaris



Del gràfic anterior es desprèn que les al·lotes, els alumnes de centres públics i els que tenen paresamb estudis superiors obtenen puntuacions més altes en l’escala de rendiment que els al·lots, elsalumnes de centres privats i els que tenen pares amb estudis primaris o secundaris respectivament.

Especialment remarcable és la diferència en els resultats dels alumnes els pares dels quals disposende menor formació acadèmica respecte a aquells que tenen estudis superiors.


En el gràfic que apareix a continuació es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grupsavaluats en cada centre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats demillor a pitjor resultat.

71

Gràfic 8.3.1.1. Percentatge mitjà d’encerts per a cada centre i per titularitat

150

200

250

300

350


Tot i que la puntuació TRI mitjana és lleugerament superior per als centres privats, globalment lesdiferències entre centres públics i privats no són estadísticament significatives. Observam en elgràfic que una proporció semblant de centres públics i privats se situa per sobre i per davall lamitjana (puntuació 250 en l’escala TRI).


En el gràfic que apareix a continuació es mostren els resultats de llengua catalana per operacionscognitives, desglossats en quatre grans blocs: comprensió, expressió escrita, la llengua com aobjecte de coneixement i literatura

Gràfic 8.4.1. Comparacions dels percentatges mitjans d’encerts dels blocs amb el global


52,3

51,3

50,0

60,7

55,8

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global de la prova

comprensió

expressió escrita

llengua com a objecte de coneixement

literatura

La comprensió s’analitza en tres categories: nivell de comprensió oral i comprensió escrita; lacomprensió segons els tipus de text, i les operacions cognitives implícites en la capacitat decomprensió (comprensió lineal, reorganització de la informació, lectura inferencial i apreciació).

72

En el segon bloc es descriuen els resultats de l’expressió escrita, atenent al nivell d’adequació,coherència, cohesió i correcció dels textos presentats.



60,7

52,0

62,7

58,0

56,8

72,0

63,2

64,9

71,3

58,6

51,1

48,9

50,0

62,5

88,8

52,0

39,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global comprensió

comprensió oral

comprensió escrita

text literari

text informatiu

text verboicònic

text instructiu

text periodístic

comprensió literal

reorganització de la informació

lectura inferencial

apreciació

global expressió escrita

adequació

coherència

cohesió

correcció

CO

MPR

ENSI

Ó

OR

AL

IES

CR

ITA

TIPU

S D

E TE

XTO

SO

PER

AC

ION

S C

OG

NIT

IVES

EXPR

ESSI

Ó E

SCR

ITA


En el gràfic anterior s’observa que el major percentatge d’encerts correspon a les preguntesreferides al bloc de comprensió escrita (62,7%), i que les diferències amb el percentatge d’encertsen les preguntes de comprensió oral (52,0%) són estadísticament significatives.

Pel que fa a la comprensió de diferents tipus de text, aquell en què els alumnes manifestaren majorcomprensió va ser el text verboicònic (72,2% en les preguntes corresponents a aquests textos),seguit del text periodístic (64,9% d’encerts). Les preguntes corresponents al text instructiu varen

73

tenir un percentatge d’encerts similar (63,2%). Les que resultaren més difícils anaven associades atextos informatius i a textos literaris amb uns percentatges d’encerts de 58,0% i 56,8%respectivament.

A l’apartat d’operacions cognitives, la comprensió literal té la puntuació més alta, amb un (71,3%d’encerts en les preguntes que la requerien), seguida de la reorganització de la informació (58,6%d’encerts), la lectura inferencial i l’apreciació (un 51,1% i un 48,9%, respectivament).

Expressió escrita

Pel que respecta a l’expressió escrita, les preguntes que resultaren més senzilles varen ser les quefeien referència a la coherència lingüística, amb un 88,8% d’encerts. L’adequació té unpercentatge d’encerts d’un 62,5%; la cohesió, un 52,0%; i la correcció de l’expressió escrita té elpercentatge més baix, amb un 39,3% d’encerts.

La llengua com a objecte de coneixement. Literatura

El percentatge mitjà d’encerts que obtingueren els alumnes en el bloc de la llengua com a objectede coneixement fou d’un 63,3%. La part referida a tipologies textuals fou la més fàcil (84,8%d’encerts); seguit de relacions morfosintàctiques i vocabulari, amb percentatges de 58,1% i 54%d’encerts. Les preguntes que han resultat més difícils han estat les corresponents a classes deparaules i tipus d’oracions, en les quals els alumnes sols han obtingut un percentatge mitjàd’encerts del 40,4% i 30,9% respectivament.

Finalment, en el bloc de literatura, la mitjana d’encerts fou del 52,3%. Les preguntes més fàcilsresultaren les de recursos literaris (72,5%), seguides de les referides a gèneres literaris iestructures textuals (64,8%). Per contra, obtingueren percentatges inferiors a la mitjana global enles referides a mètrica (48,9%) i sobretot a períodes, autors i obres (44,9%).

Respecte a les operacions cognitives que es contemplen en els dos blocs anteriors, els alumnesmostraren major competència en les preguntes de coneixement (percentatge mitjà d’encerts del64,2%), seguides de les operacions de comprensió (52,1% d’encerts) i d’aplicació (56,5%d’encerts). Finalment, en la capacitat d’anàlisi, els alumnes tingueren majors dificultats ja que elpercentatge mitjà d’encerts fou sols del 41,2%.

74

Gràfic 8.4.3. Percentatge d’encerts global en els blocs llengua com a objecte de coneixement i literatura


41,2

49,0

52,1

54,6

44,9

72,5

48,9

64,8

84,8

54,0

40,4

58,1

30,9

51,6

52,3

51,3

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global LOC

tipologia d'oracions


classes de paraules

vocabulari

tipologia textual

global literatura

gèneres literaris

mètrica

recursos literaris


global LOC i literatura

conèixer

comprendre

aplicar

analitzar

LLEN

GU

A C

OM

A

OB

JEC

TE D

E C

ON

EIXE

MEN

T(LO

C)

LITE

RA

TUR

AO

PER

AC

ION

S C

OG

NIT

IVES

8.5. COMPARACIÓ AMB ELS RESULTATS D’AVALUACIONS ANTERIORS

En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 2000 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquesta comparació es refereixsols als ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactamentcoincident amb el resultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles. Lacomparació sobre els ítems comuns amb els resultats de l’any 2000 mostra un lleuger descens de lapuntuació global.


57,259,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%



75


A continuació es mostren algunes preguntes que avaluen diferents aspectes de l’àrea de llenguacatalana.

Per a cada aspecte avaluat es presenten 3 preguntes: una de dificultat baixa, una de dificultatmitjana i una de difícil. Per a cada pregunta s’assenyala el percentatge d’alumnat que ha respostcada una de les opcions i apareix en negreta l’opció correcta. També hi apareix la probabilitat queun alumne respongui correctament la pregunta segons el seu nivell de domini.


Pregunta fàcil

Es va presentar el següent text verboicònic –una vinyeta– i els alumnes havien de contestar lasegüent pregunta:

Què ens vol comunicar el dibuixant?

Ell mai no ho faria

% resposta

Que els cans són una raça superior ..........................................................................1 0,3%El perill de dur cans dins del cotxe..........................................................................2 4,2%Conscienciar-nos sobre la importància de no abandonar animals....................3 92,9%Que no és convenient tenir cans de races perilloses ................................................4 2,6%No respon ................................................................................................................ 0%


100 150 200 250 300 350 4000,37 0,67 0,67 0,96 0,99 1,00 1,00


Es va presentar el fragment: “Píndoles per matar la set”, de l’obra El Petit Príncep d’A. deSaint-Exupéry. Els alumnes havien d’inferir el pensament del personatge principal mitjançant eltext. Per això se’ls feia la següent pregunta:

76

Quina és la posició del Petit Príncep pel que fa a les píndoles?% resposta

Ho considera una gran aportació per a la humanitat................................................1 4,2%Ho considera un invent absurd.............................................................................2 65,3%Ho considera fantàstic per guanyar temps ...............................................................3 23%Ho considera un avenç científic...............................................................................4 6,1%No respon ................................................................................................................ 1,3%


100 150 200 250 300 350 4000,07 0,16 0,38 0,70 0,90 0,97 0,99

Pregunta difícil

Es va presentar als alumnes un text instructiu que explicava com adreçar-se a l’Oficina delConsumidor per emplenar un formulari oficial de reclamacions. Els alumnes havien d’inferir unaspecte rellevant del text. Per això se’ls feia la següent pregunta:

Un propietari d’una petita empresa, pot veure admesa a tràmit la seva reclamació si la presenta através de l’Oficina del Consumidor?

% resposta

No, si no ha detallat els motius de la reclamació.................................................1 7,7%Sí, sempre que reclami contra un altre empresari o un professional........................2 32%No, en cap cas..........................................................................................................3 14,8%Sí, sempre que presenti els documents necessaris ...................................................4 42,8%No respon ................................................................................................................ 2,6%


100 150 200 250 300 350 4000,08 0,08 0,09 0,11 0,21 0,45 0,76

Expressió escrita

Pregunta fàcil

Quina de les següents expressions presenta un registre més formal?

% resposta

Ha agafat un constipat .............................................................................................1 8,7%Té un refredat ..........................................................................................................2 15,1%Pateix un procés gripal..........................................................................................3 71,4%Està fet una sopa......................................................................................................4 4%No respon ................................................................................................................ 0,8%


100 150 200 250 300 350 4000,27 0,41 0,58 0,73 0,85 0,92 0,96

77


Assenyala quina de les paraules següents no és correcta:% resposta

Assassinar................................................................................................................1 18%Dissabte ...................................................................................................................2 8,6%Trencadissa..............................................................................................................3 11%Vissions ...................................................................................................................4 61,4%No respon ................................................................................................................ 1%


100 150 200 250 300 350 4000,08 0,17 0,37 0,65 0,85 0,95 0,98

Pregunta difícil

Quina de les següents formes és incorrecta?% resposta

Fortuïtament ............................................................................................................1 10,3%Reull........................................................................................................................2 31,5%Succeir .....................................................................................................................3 8,2%Europeïtzar ..............................................................................................................4 47,6%No respon ................................................................................................................ 2,4%


100 150 200 250 300 350 4000,11 0,12 0,15 0,25 0,48 0,76 0,92


Pregunta fàcil

A l’expressió Ell mai no ho faria, mai és un…% resposta

adverbi....................................................................................................................1 86,5%conjunció .................................................................................................................2 6,6%preposició ................................................................................................................3 2,9%nom..........................................................................................................................4 2,9%No respon ................................................................................................................ 1,1%


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,53 0,76 0,90 0,97 0,99 1,00

78


Assenyala a quina d’aquestes opcions la concordança és incorrecta:% resposta

Hi moriren tres víctimes ..........................................................................................1 15,9%Hi han tres morts ...................................................................................................2 57,1%Van morir la meitat de persones ..............................................................................3 15,9%Es produïren tres víctimes .......................................................................................4 9,8%No respon ................................................................................................................ 1,3%


100 150 200 250 300 350 4000,23 0,32 0,44 0,57 0,70 0,80 0,87

Pregunta difícil

Indicau quina funció fa el pronom subratllat:

“Si veieu que queda una mica sec, afegiu-hi vi i remeneu-ho de tant en tant”:% resposta

Complement directe.................................................................................................1 22,8%Complement indirecte .............................................................................................2 53,8%Complement circumstancial .................................................................................3 10,3%Complement predicatiu ...........................................................................................4 11,7%No respon ................................................................................................................ 1,3%


100 150 200 250 300 350 4000,07 0,07 0,07 0,08 0,11 0,27 0,64

Literatura

Pregunta fàcil

GUAU! és un recurs retòric anomenat…

% resposta

hipèrbole..................................................................................................................1 6,3%onomatopeia ...........................................................................................................2 87,3%pleonasme................................................................................................................3 3,2%anacolut ...................................................................................................................4 2,1%No respon ................................................................................................................ 1,1%


100 150 200 250 300 350 4000,25 0,50 0,77 0,92 0,98 0,99 1,00

79


La comèdia és un… % resposta

gènere dramàtic caracteritzat pel desenllaç feliç i pel seucaràcter lleuger i divertit. ..............................................................................................1 66,7%gènere dramàtic que presenta una acció seriosa i greu, general-ment entre personatges importants i en què el protagonista ésemmenat per una passió o la fatalitat a una catàstrofe. ...................................................2 3,6%peça teatral de caràcter menor escrita en llenguatge col·loquial i sovint dialectal. ............................................................................................................3 27,6%composició poeticomusical breu, composta de refrany id'estrofa, amb dues úniques rimes, destinada a la dansa. ................................................4 1,6%No respon......................................................................................................................... 0,5%


100 150 200 250 300 350 4000,29 0,41 0,54 0,67 0,78 0,86 0,92

Pregunta difícil

Es va presentar als alumnes un poema de Miquel dels Sants Oliver titulat “Bellesa Tràgica”. Elsalumnes hagueren d’identificar el poema segons el nombre de síl·labes per vers, i se’ls plantejà lasegüent pregunta:

Quin nom rep el vers usat per l’autor en aquesta composició?% resposta

Hendecasíl·lab .........................................................................................................1 29,3%Alexandrí .................................................................................................................2 20,9%Eneasíl·lab ...............................................................................................................3 17,2%Decasíl·lab ..............................................................................................................4 29,1%No respon ................................................................................................................ 3,5%


100 150 200 250 300 350 4000,21 0,22 0,23 0,27 0,34 0,50 0,70

80

9. RESULTATS EN MATEMÀTIQUES


La prova de matemàtiques estava formada per 115 preguntes tancades12, a més de 13 problemesque requerien respostes obertes.

L’objectiu bàsic de la prova és conèixer allò que els alumnes han assolit sobre els continguts bàsicsdel currículum relatius a conceptes i procediments. És a dir, coneixements i ús dels diferentsllenguatges matemàtics, de les destreses bàsiques de rutines i algoritmes específics, com ara: operaramb nombres naturals, decimals i fraccions, expressions algebraiques, diverses unitats i magnituds;representacions geomètriques i gràfiques, de les estratègies heurístiques en procedimentscomplexos i les competències relatives a la resolució de problemes, etc.

A continuació es detallen els diferents blocs de continguts i, per a cada un d’ells, els objectius icontinguts particulars que varen ser objecte d’avaluació.

Taula 9.1.1. Continguts per blocs de contingut avaluats en la prova de matemàtiques

blocs de contingut continguts avaluats en la prova

1. nombres i operacions: significats,estratègies i simbolització

operacions, relacions i problemes amb nombres N, Z i Q

càlculs i problemes de proporcionalitat i percentatges

estimació d'operacions i arrodoniment de nombres

expressions algebraiques i resolució d'equacions

2. mesura, estimació i càlcul demagnituds

concepte de mesura. Operacions i estimacions amb distintesunitats de mesura

mesura d'angles

càlcul de longituds, perímetres, àrees i volums

3. representació i organització del'espai

elements característics i relacions entre figures i cossosgeomètrics

semblança entre figures i factor d'escala

transformacions geomètriques, translació, gir i simetria

4. interpretació, representació itractament de la informació

representació, lectura, interpretació i anàlisi de dades enquadres, taules i gràfics

5. tractament de l'atzar coneixement i comprensió de conceptes bàsics d'atzar iprobabilitat

12 De les 115 preguntes originals, 24 s’eliminaren pel seu mal funcionament estadístic.

81

A més dels 4 blocs de continguts, les preguntes també es classificaren segons diferents operacionscognitives que s’exigeixen per respondre els ítems.

En la taula següent es mostra el nombre de preguntes que s’incorporaren en la prova, atenent a ladoble classificació, per blocs temàtics i per operacions cognitives.

Taula 9.1.2. Operacions cognitives per blocs de contingut avaluats en la prova de matemàtiques

operacions cognitives

blocs de contingutconeixement

destresesbàsiques

procedimentcomplexos

resolució deproblemes

total

nombres i operacions: significats,estratègies i simbolització

4 (-1)* 13 10 (-2)* 15 (-3)* 42 (-6)*

mesura, estimació i càlcul demagnituds

3 (-1)* 7 (-2)* 8 (-1)* 7 (-3)* 25 (-7)*

representació i organització del'espai

2 6 (-2)* 4 (-2)* 4 16 (-4)*

interpretació, representació itractament de la informació

5 (-1)* 6 (-1)* 7 (-2)* 8 26 (-4)*

tractament de l'atzar 1 0 0 5 (-3)* 6 (-3)*

total ítems 15 (-3)* 32 (-5)* 29 (-7)* 39 (-9)* 115 (-24)*

* nombre d’ítems eliminats per a l’anàlisi TRI pel seu mal funcionament estadístic.

Al final de la prova els alumnes van respondre un breu qüestionari per conèixer la seva opiniósobre aspectes específics de l’àrea.

9.2. NIVELLS DE COMPETÈNCIA DELS ALUMNES EN MATEMÀTIQUES

Com s’ha explicat en el capítol de disseny i metodologia de l’estudi, les puntuacions dels alumneses presenten en una escala TRI de 0 a 500 punts, amb mitjana 250 i desviació estàndard de 50.Aquest tipus d’escala permet associar les puntuacions dels alumnes amb diferents nivells decompetència, que descriuen els coneixements, les competències i les habilitats que dominen.


82

Taula 9.2.1. Competències dels alumnes en l’àrea de matemàtiques

Nivell 150 • Troben l’expressió algebraica corresponent a un enunciat senzill en què intervenen duesoperacions consecutives.

Nivell 200A més de les competències anteriors:• Reconeixen la gràfica que s’ajusta a un enunciat donat.• Expressen l’equació a partir d’un enunciat en què intervenen dues quantitats x i y incògnites.

Nivell 250

A més de les competències dels nivells anteriors:• Efectuen operacions amb potències de nombres enters.• Expressen algebraicament el perímetre d’un rectangle donat gràficament.• Realitzen canvis d’unitats del tipus pas de m/s a km/h.• Calculen percentatges, segons un criteri donat, a partir d’una taula de freqüències donada

també amb percentatges.

Nivell 300

A més de les competències dels nivells anteriors:• Expressen un nombre en notació científica.• Resolen problemes referits a fraccions d’una quantitat donada.• Mesuren la longitud d’una pel·lícula a partir de la carència de fotogrames i el nombre de

fotogrames per unitat de longitud.• Converteixen unitats de volum en unitats de capacitat (metres cúbics a litres).• Determinen una quantitat a partir d’una altra que es veu reduïda iteractivament.• Calculen l’àrea d’un triangle rectangle a partir de les àrees dels quadrats construïts sobre els

seus costats.• Calculen l’àrea d’un trapezi, donat gràficament, a partir de certes dades donades.• Calculen la mesura d’un angle, donat gràficament, a partir de certes dades donades.• Comparen les superfícies de distintes figures a partir d’una unitat de superfície donada

gràficament.• Apliquen una translació a un punt del pla, enunciada verbalment.• Reconeixen figures planes que no tenen eix de simetria.• Estimen el cost d’una superfície rectangular, a partir del cost de la unitat de superfície i de les

seves dimensions donades de forma acotada.• Estimen el volum d’un ortoedre per determinar la seva capacitat a partir d’una unitat de

mesura donada.• Expressen l’equació d’una funció a partir d’un enunciat verbal que la determina.• Calculen l’antiimatge d’un nombre en una funció lineal que ve donada per la seva equació i

contextualitzada en una situació real.• Calculen el valor numèric d’una expressió algebraica corresponent a una funció definida a

trossos.• Interpreten dades donades a partir d’histogrames i de diagrames de sectors.• Calculen percentatges a partir de dades obtingudes a partir d’un gràfic de barres.• Calculen la mitjana aritmètica d’uns preus que s’han incrementat en un percentatge donat.• Calculen probabilitats condicionades.

Nivell 350

A més de les competències dels nivells anteriors:• Ordenen i comparen nombres fraccionaris amb denominadors diferents.• Resolen problemes que requereixen l’obtenció del costat d’un rectangle a partir de la seva

superfície utilitzant magnituds en distintes unitats.• Calculen i comparen volums de distints cubs donats en diferents unitats i formes.• Calculen un volum a partir d’un altre considerat com a unitat.• Plantegen l’equació corresponent a un problema de fraccions.• Determinen l’equació de primer grau equivalent a una de donada.• Troben les mides d’un rectangle semblant a un donat (una ampliació), conegut l’augment

d’una de les dimensions.• Identifiquen, d’entre diverses equacions de funcions lineals amb coeficients enters, la que

correspon a una gràfica donada.• Relacionen la moda amb el sector de major amplitud d’un diagrama de sectors.• Identifiquen, a partir de la mitjana de diversos nombres, el nombre afegit que determina una

nova mitjana donada.

83

Nivell 400

A més de les competències dels nivells anteriors:• Operen amb potències enteres de nombres fraccionaris.• Calculen la quantitat original a partir del resultat d’aplicar un descompte o augment

percentual.• Resolen problemes de proporcionalitat inversa.• Resolen problemes complexos de percentatges.• Resolen problemes que integren la combinatòria i la proporcionalitat conjuntament.• Calculen el temps que estan dues aixetes de distint cabal a omplir una fracció de dipòsit.• Calculen la suma dels angles interiors d’un pentàgon regular.• Calculen l’àrea d’un trapezi, donat gràficament, a partir de certes dades donades i fent ús del

concepte de semblança.• Expressen algebraicament la relació entre base i altura d’un rectangle, donat el percentatge

que les diferencia.• Obtenen les dimensions d’un triangle rectangle semblant a un altre donat, utilitzant a la

vegada el teorema de Pitàgores.• Identifiquen una circumferència a partir del lloc geomètric que la determina.• Interpreten correctament una equació racional de primer grau que no té solució.• Identifiquen, d’entre diverses equacions de funcions lineals amb coeficients fraccionaris, la

que correspon a una gràfica donada.• Calculen mitjanes ponderades (mitjana global a partir de mitjanes parcials de freqüència

donada).• Reconeixen, en un exemple concret, la moda com el paràmetre de centralització més adient

per determinar allò que es dóna amb major freqüència.


En l’àrea de matemàtiques de 4t curs d’educació secundària obligatòria, el rendiment d’un alumnemitjà (nivell 250) es caracteritza per:

Taula 9.2.1.1. Perfil de l’alumne mitjà en l’àrea de matemàtiques


Nombres i operacions: significats,estratègies i simbolització Trobar l’expressió algebraica

corresponent a un enunciat senzill enquè intervenen dues operacionsconsecutives.

Plantejar una equació referida a unarelació numèrica entre dues quantitatsx i y.

Operar amb potències de nombresenters.

Expressen algebraicament elperímetre d’un rectangle donatgràficament.

Utilitzar la notació científica. Calcular el valor numèric d’una expressió algebraica. Determinar una quantitat que es redueix iterativament. Comparar i ordenar nombres fraccionaris. Comparar i ordenar nombres fraccionaris. Resoldre problemes i situacions de la vida quotidiana

utilitzant nombres fraccionaris. Operar amb potències de nombres fraccionaris. Plantejar l’equació corresponent a un problema de fraccions. Determinar l’equació equivalent a una de donada. Resoldre problemes complexos de percentatges i de

proporcionalitat inversa Interpretar una equació de primer grau sense solució. Expressar algebraicament la relació base i altura d’un

rectangle. Calcular el temps que estan dues aixetes de distint cabal a

omplir una fracció de dipòsit.

84


Mesura, estimació i càlcul demagnituds Efectuar correctament el canvi

d’unitats de m/s a km/h. Calcular l’àrea d’un trapezi dibuixat, indicant-ne algunes

dades. Estimar el volum d’un ortoedre a partir d’una unitat de

superfície proporcionada. Calcular un angle representat gràficament, a partir d’unes

dades. Mesurar el temps d’una pel·lícula segons el nombre de

fotogrames i la longitud de la pel·lícula. Calcular l’àrea d’un triangle rectangle a partir dels quadrats

construïts sobre els seus costats. Convertir els metres cúbics en litres i viceversa. Calcular un volum a partir d’un altre que es considera com a

unitat. Comparar volums de distints cubs. Calcular la suma dels angles interiors d’un polígon. Trobar el nombre de pals que, col·locats a igual distància,

tanquen un terreny rectangular.

Representació i organització de l'espai Aplicar una translació a un punt del pla. Reconèixer figures planes que no tenen eix de simetria Comparar les superfícies de distintes figures a partir d’una

unitat donada gràficament. Identificar una circumferència a partir de la seva definició. Obtenir les dimensions d’un triangle rectangle utilitzant el

Teorema de Pitàgores.

Interpretació, representació itractament de la informació Reconèixer la gràfica que s’ajusta a

un enunciat donat. Interpretar una taula de freqüències

amb percentatges. Associar un gràfic a un enunciat.

Identificar, d’entre diverses equacions de funcions lineals, laque correspon a una gràfica donada.

Calcular un percentatge acumulat a partir del gràfic defreqüències.

Calcular l’antiimatge d’un nombre en una funció lineal queve donada per la seva equació.

Interpretar dades a partir d’histogrames i de diagrames desectors.

Trobar la mitjana d’uns preus després d’aplicar un augmentpercentual.

Interpretar relacions funcionals donades en formad’expressió algebraica senzilla.

Reconèixer la moda com a paràmetre de centralització en undiagrama de sectors.

Calculen mitjanes ponderades (mitjana global a partir demitjanes parcials de freqüència donada).

Tractament de l’atzar Calcular una probabilitat condicionada.

85


En el gràfic següent es mostra el percentatge d’alumnes que se situen en cada un dels intervals quemarquen els diferents nivells.

Gràfic 9.2.2.1. Distribució dels alumnes entre els nivells de matemàtiques

2,2

14,2

34,1 34,2

12,1

3,3

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

40%

nivell 150<150

nivell 200150-200

nivell 250200-250

nivell 300250-300

nivell 350300-350

nivell 400350-400

matemàtiques




En termes globals, els millors resultats corresponen a les al·lotes, als alumnes de Menorca, al’alumnat de centres públics i als alumnes els pares dels quals disposen de major nivell d’estudisacadèmics. Tot i així, sols són estadísticament significatives les diferències relacionades amb elsexe i els estudis dels pares (en aquest darrer cas són també remarcables des del punt de vista de lagrandària de l’efecte).

86



246242

261

250250254 253

246

237

248

269

200

225

250

275

300

A continuació apareix el percentatge d’alumnes situat en cada nivell de l’escala per a cada una deles variables independents d’estratificació considerades en el gràfic anterior.


4

14

14

19

12

16

11

18

17

15

34

34

29

37

32

36

33

36

40

35

26

34

34

39

29

36

33

38

29

31

36

35

12

12

18

10

14

11

12

12

10

22

4

7

1

2

2

2

2

2

2

2

1

2

9

11

8

3

3

2

4

3

3

4

1

3

global

Mallorca

Menorca

Eivissa-Formentera

nins

nines

públics

privats

estudis primaris

estudis secundaris



87

Aquest gràfic mostra que hi ha una major proporció d’al·lots que d’al·lotes i d’alumnes de centrespúblics que de centres privats amb puntuacions més altes en els nivells superiors de l’escala.

L’anàlisi dels resultats en funció dels estudis dels pares mostra, com també succeeix en les altresàrees, un percentatge d’alumnes fills de pares amb estudis superiors significativament major a laresta de grups amb menor nivell d’estudis.


En el gràfic següent es mostren els resultats mitjans obtinguts pels diferents grups avaluats en cadacentre, expressats en l’escala TRI, en funció de la seva titularitat i ordenats de millor a pitjorresultat.


150

200

250

300

350


La puntuació TRI mitjana és superior per als centres públics, encara que globalment les diferènciesentre ambdós tipus de centres no són estadísticament significatives. En el gràfic s’observa que hi hauna proporció semblant de centres públics i privats que se situen per sobre i per davall de la mitjana(puntuació 250 en l’escala TRI).


En el gràfic es detallen els resultats expressats en percentatge d’encerts de cada un dels blocs decontinguts, com també el percentatge mitjà d’encerts per les operacions cognitives que esrequereixen per respondre les preguntes (aplicació de coneixements conceptuals, ús deprocediments i d’estratègies, i resolució de problemes).

88



33,7

34,7

47,5

39,4

56,2

40,7

43,9

45,9

38,0

24,1

32,8

35,2

43,5

35,0

36,0

49,4

49,3

25,3

36,7

39,3

38,8

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

global de la prova

global

operacions, relacions i nombres

proporcionalitat i percentatges

estimació d’operacions i arrodoniment

expressions algebraiques i equacions

global

unitats de mesura i operacions

mesura d’angles

longituds, perímetres, àrees i volumns

global

elements i relacions geomètriques

semblança i factor d’escala

transformacions geomètriques

global

tractament de la informació

tractament de l'atzar

coneixements

destreses bàsiques

procediments complexos

resolució de problemes

OPE

RA

CIO

NS

CO

GN

ITIV

ES

BLO

CS

DE

CO

NTI

NG

UTS

NO

MB

RES

IO

PER

AC

ION

SM

ESU

RA

DE

MA

GN

ITU

DS

REP

RES

ENTA

CIÓ

I O

RG

AN

ITZA

CIÓ

DE

L'ES

PAI

TRA

CTA

MEN

TD

E LA

INFO

RM

AC

IÓ I

L'A

TZA

R

Per tipus de continguts, els millors resultats globals corresponen al bloc tractament de lainformació i l’atzar, seguit de nombres i operacions. Els pitjors els trobam al bloc representació iorganització de l’espai.Pel que fa a les operacions cognitives, com s’aprecia al gràfic, el percentatge major d’encerts, el47,5%, correspon a preguntes relacionades amb l’aplicació de destreses bàsiques, seguit d’un39,4% d’encerts en les preguntes que exigeixen coneixements. Els percentatges mitjans d’encertsmés baixos corresponen a les preguntes que requerien procediments complexos i la resolució deproblemes (34,7% i 33,7% respectivament).

89


En el gràfic següent es comparen els resultats mitjans obtinguts pels alumnes en l’avaluaciórealitzada l’any 2000 i aquesta darrera. S’ha de matisar, però, que aquesta comparació es refereixsols als ítems comuns utilitzats en ambdues avaluacions, per la qual cosa no és exactamentcoincident amb el resultat global obtingut per al conjunt dels ítems en cadascuna d’elles.

La comparació sobre els ítems comuns amb els resultats de l’any 2000 mostra una lleugera millorade la puntuació global.


38,5% 39,2%

30%

35%

40%

45%

50%

Avaluació 2000 Avaluació 2006



A continuació es presenten tres preguntes per cada un dels blocs avaluats a l’àrea de matemàtiques.Cadascuna es correspon amb un nivell de dificultat diferent: pregunta més fàcil, dificultat mitjana ipregunta difícil. En cada pregunta s’indica el percentatge de l’alumnat que ha contestat cadaalternativa i la probabilitat que un alumne la respongui correctament segons el nivell de rendimenten el qual se situa.

Nombres i operacions

Pregunta fàcil

Quin d’aquests nombres s’acosta més a 4,15? % resposta

4,14990 ...................................................................................................................A 2,3%4,14999 ...................................................................................................................B 86,4%4,15010 ...................................................................................................................C 7,8%4,15100 ...................................................................................................................D 3,2%No respon ................................................................................................................ 0,3%


100 150 200 250 300 350 4000,63 0,73 0,81 0,87 0,91 0,94 0,96

90


Un home té 45 anys i el seu fill en té 11. Si anomenem “x” al nombre d’anys que han de passarperquè l’edat del pare tripliqui la del fill, quina és l’equació que descriu aquesta situació?

% resposta

45 + 3x = 11 + x .....................................................................................................A 23,2%45 + x = 3(11 + x) ...................................................................................................B 38,9%45 – 3x = 11 + x ......................................................................................................C 8,6%3(45 + x) = 11 + x ...................................................................................................D 25%No respon ................................................................................................................ 4,3%


100 150 200 250 300 350 4000,10 0,16 0,25 0,38 0,54 0,69 0,81

Pregunta difícil

A un treballador li descompten el 15% del sou entre impostos i seguretat social. La quantitat quepercep després dels descomptes és 1530 €. El seu sou és:

% resposta

1680 € .....................................................................................................................A 34,8%1759,50 € ................................................................................................................B 35,7%1800 € .....................................................................................................................C 21,9%1900 € .....................................................................................................................D 3,7%No respon ................................................................................................................ 3,7%


100 150 200 250 300 350 4000,18 0,18 0,18 0,19 0,23 0,39 0,93

Mesura de magnituds

Pregunta fàcil

El cost de cada metre quadrat de gespa és de 10 €. Un camp de futbol mesura entre 100 i 120 m dellarg i entre 64 i 75 m d’amplada. Quant pot costar la gespa d’un camp de futbol?

% resposta

10000 € ...................................................................................................................A 16,5%40000 € ...................................................................................................................B 17,9%80000 € ...................................................................................................................C 48,4%150000 € .................................................................................................................D 14,7%No respon ................................................................................................................ 2,5%


100 150 200 250 300 350 4000,03 0,08 0,22 0,49 0,77 0,92 0,98

91

Pregunta de dificultat mitjana- alta

Quin perímetre té el triangle ABC?

6

B

B’

3

4A’12A C% resposta

39 ...........................................................................................................................A 18,1%46 ...........................................................................................................................B 33,8%52 ...........................................................................................................................C 28,1%66 ...........................................................................................................................D 7,8%No respon ................................................................................................................ 12,2%


100 150 200 250 300 350 4000,09 0,13 0,19 0,27 0,37 0,49 0,61

Pregunta difícil

El costat d’una rajola quadrada és 31

m. Quantes se’n necessitaran com a mínim per enrajolar un

terra rectangular de 30 m2?

% resposta

10 rajoles ................................................................................................................A 10,3%90 rajoles ................................................................................................................B 51,3%270 rajoles .............................................................................................................C 20,6%300 rajoles ..............................................................................................................D 10,7%No respon ................................................................................................................ 7,1%


100 150 200 250 300 350 4000,09 0,12 0,16 0,21 0,26 0,33 0,41

92

Representació i organització de l’espai

Pregunta fàcil

Una formiga es desplaça, des del punt P(–5, 4) del pla cartesià, 5 unitats cap a la dreta i 7 unitatscap avall. En quin punt se situarà la formiga?

% resposta

Al punt de coordenades (0, –3) ............................................................................A 50,4%Al punt de coordenades (0, 11) ...............................................................................B 24,8%Al punt de coordenades (–10, 11) ...........................................................................C 14,4%Al punt de coordenades (–10, –3) ...........................................................................D 7,3%No respon ................................................................................................................ 3,2%


100 150 200 250 300 350 4000,07 0,14 0,29 0,51 0,74 0,88 0,95


Els costats d’un triangle mesuren 7, 8 i 10 dm, respectivament. Quant mesura el costat més petitd’un triangle semblant a l’anterior que té un perímetre de 125 dm?

% resposta

14 dm ......................................................................................................................A 19,1%35 dm .....................................................................................................................B 40,6%42 dm ......................................................................................................................C 18%49 dm ......................................................................................................................D 6,8%No respon ................................................................................................................ 15,4%


100 150 200 250 300 350 4000,15 0,21 0,30 0,40 0,52 0,63 0,73

Pregunta difícil

Quant sumen els angles interiors, els que formen dos costats consecutius, d’un pentàgon regular?

% resposta

360º .........................................................................................................................A 44,7%400º .........................................................................................................................B 11,9%500º .........................................................................................................................C 19,6%540º .........................................................................................................................D 20,8%No respon ................................................................................................................ 3%


100 150 200 250 300 350 4000,05 0,03 0,10 0,17 0,32 0,54 0,76

93

temps

temps temps

temps

distància distància

distància distància

1 2

3 4

Interpretació, representació i tractament de la informació i tractament de l’atzar

Pregunta fàcil

L’Albert surt de casa seva per anar al cine, li sembla que farà tard i comença a córrer. Es cansa,s’atura una mica i després continua caminant fins que hi arriba. Quina gràfica representa millor elcamí recorregut per l’Albert?

% resposta

Gràfica 1 .................................................................................................................A 9,2%Gràfica 2 ................................................................................................................B 79,1%Gràfica 3 .................................................................................................................C 9,7%Gràfica 4 ..................................................................................................................D 1,5%No respon ................................................................................................................ 0,5%


100 150 200 250 300 350 4000,22 0,42 0,65 0,83 0,93 0,97 0,99

94


En una classe de 30 alumnes de 4t d’ESO, els al·lots calcen, per terme mitjà, un 42 de sabata, i lesal·lotes un 39. Si entre tots calcen, per terme mitjà, un 40 de sabata, quants al·lots hi ha a la classe?

% resposta

5 al·lots ...................................................................................................................A 3,8%10 al·lots .................................................................................................................B 39,9%15 al·lots .................................................................................................................C 31,4%20 al·lots .................................................................................................................D 17,2%No respon ................................................................................................................ 7,8%


100 150 200 250 300 350 4000,16 0,22 0,30 0,39 0,50 0,60 0,70

Pregunta difícil

La gràfica següent, a quina funció correspon?

% resposta

y = x – 1 ..................................................................................................................A 17,4%y = x + 2 .................................................................................................................B 49,8%y = 2 – 2x ................................................................................................................C 20,8%y = 2x – 2 ................................................................................................................D 8,8%No respon ................................................................................................................ 3,2%


100 150 200 250 300 350 4000,03 0,04 0,07 0,16 0,36 0,64 0,85

1

y

x1 2 3

2

O

95

RELACIÓ ENTRE EL RENDIMENT DELS ALUMNES I LESVARIABLES CONTEXTUALS I DE PROCESSOS EDUCATIUS

En aquest apartat s’analitza la incidència de diferents variables del context de l’alumnat i deprocessos educatius sobre els resultats dels alumnes en les proves.

D’entre totes les variables extretes de les preguntes dels qüestionaris adreçats a l’alumnat, alprofessorat, als directors i a les famílies, s’han elegit aquelles que, a partir d’anàlisis inferencials decorrelació lineal bivariada, han mostrat una relació rellevant amb els resultats obtinguts pelsalumnes en les proves. Algunes d’aquestes variables s’han resumit en un nombre menor a travésd’anàlisis factorials, i d’aquesta manera s’ha obtingut una visió més sintètica dels aspectes ques’associen als resultats escolars.

Entre les variables referides al context de l’alumnat, s’han considerat el nivell socioeconòmic icultural de les famílies, el seu interès i la implicació en l’educació dels fills, els usos i preferèncieslingüístics, el temps que destinen a la realització de deures o a diverses activitats extraescolars, comtambé algunes dades relatives a la seva història escolar i expectatives d’estudis.

Les variables de processos educatius es refereixen bàsicament a aspectes de metodologia didàctica,de clima escolar i d’organització i funcionament del centre.

Per simplificar i resumir les anàlisis, es defineix una variable de rendiment global13 que s’utilitzaquan la relació entre els valors de la variable o factor i el rendiment en les diferents àrees ha estataltament coincident per a totes elles.

10. DADES DELS ALUMNES (GÈNERE, ANY DE NAIXEMENT I NOMBRE DE GERMANS)

Un 48,9% de l’alumnat avaluat en la prova eren al·lots i la resta, un 51,1%, al·lotes.

Gràfic 10.1. Percentatge d’alumnat segons el sexe

13 La variable de rendiment global, referida al conjunt de les proves, es calcula, per a cada alumne, com la mitjana de lespuntuacions de les àrees en què ha estat avaluat.

48,951,1

al·lotsal·lotes

96

Un 67,8% dels alumnes avaluats havien nascut l’any 1990 (per tant, es trobaven en el curs que elspertocava per edat); un 24,3% l’any 1989, i sols un 7,9% l’any 1988 o abans.

Un 56,7% dels alumnes avaluats tenien un germà; un 31,4% dos germans o més, i sols un 12% erenfills únics.

11. ESTUDIS DELS PARES

La majoria dels pares i mares cursaren estudis primaris (29,1%), seguits dels que cursaren estudissecundaris (FP, 19,5% i batxillerat, 26,1%) i dels pares i mares que tenien estudis universitaris(24,2%).

Gràfic 11.1. Distribució de l’alumnat segons el nivell d’estudis dels pares

19,5

26,1 24,2

29,1

1,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

sense estudis estudisprimaris

FP batxillerat estudisuniversitaris

Com que aquesta variable determina en gran mesura el nivell socioeconòmic i cultural, ques’estudia en l’apartat següent, s’ha considerat més oportú relacionar els resultats obtinguts pelsalumnes en les proves amb el nivell socioeconòmic i cultural.

12. NIVELL SOCIOECONÒMIC I CULTURAL

Per resumir les variables vinculades al nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, s’ha obtingutun índex que hem anomenat índex socioeconòmic i cultural (índex SEC). Les variablesseleccionades per al seu càlcul han estat les següents:

− nombre aproximat de llibres a casa (aportat per l’alumnat)

− nombre aproximat de llibres a casa (aportat per pares i mares)

− expectatives d’estudi per a l’alumnat (aportat per l’alumnat)

− expectatives d’estudi per a l’alumnat (aportat per pares i mares)

− nombre de recursos de què disposen a casa (aportat per l’alumnat)

97

− nombre de recursos materials per a l’estudi a casa (aportat per l’alumnat)

− nombre de recursos materials per a l’estudi a casa (aportat per pares i mares)

− suma del nivell de professió dels pares (aportat per pares i mares)

− màxim d’estudis realitzats pels pares (aportat per pares i mares i per l’alumnat)

Amb aquestes variables s’ha realitzat una anàlisi factorial, a partir de la qual s’ha extret un factorque explica un 32,8% de la variància global de totes elles. Les puntuacions originàries del factors’expressen en puntuacions típiques i, per facilitar-ne la seva interpretació, s’han transformat enuna escala de mitjana 5 i desviació típica 1. La variable obtinguda d’aquesta manera s’ha anomenatíndex SEC.

El valor mitjà de l’índex SEC de l’alumnat de centres privats, com s’aprecia al gràfic següent, éslleugerament més alt que el dels centres públics, però la diferència no és estadísticamentsignificativa. Per illes, tampoc no s’han trobat diferències significatives relacionades amb aquestíndex.

Gràfic 12.1. Índex SEC segons la titularitat dels centres

5,0 5,1

0

2

4

6

8

10

públic privat

La correlació de Pearson entre l’índex SEC i el rendiment global de les proves és alta (r = 0,480) ipositiva, és a dir, els alumnes amb índex SEC més alt són també els que treuen millors resultats.

Incidència de l’índex socieconòmic i cultural sobre els resultats dels alumnes en les proves

Per relacionar l’índex obtingut amb el rendiment, s’han dividit les puntuacions dels alumnes en elfactor extret –prèviament ordenades de menor a major– en quatre categories, cada una de les qualss’assigna a un 25% de l’alumnat. Així obtenim quatre estrats: baix (format pel 25% de lespuntuacions més baixes de l’índex); mitjà baix (format pel 25% de les puntuacions següents); mitjàalt (format pel 25% de les següents), i alt (format pel 25% de les puntuacions més altes de l’índex).

D’acord amb el que s’exposa en el paràgraf anterior, en el gràfic següent es mostra la relacióexistent entre l’índex SEC i el rendiment global dels alumnes en les proves (variable que resumeixles puntuacions obtingudes en el conjunt de les proves). S’hi comprova que existeix una relació

98

lineal entre rendiment i nivell socioeconòmic i cultural, és a dir, a mesura que augmenta l’índexSEC, millora el resultat global dels alumnes en les proves.

Gràfic 12.2. Resultat global de les proves segons el nivell socioeconòmic i cultural

223

242

257

277

200

225

250

275

300

baix mitjà baix mitjà alt alt

Les diferències en el rendiment global entre els estrats són majors o iguals que 15 punts (30% de ladesviació típica), que és la grandària de l’efecte de les diferències per ser considerades remarcables.

Relació del nivell sociocultural, la titularitat dels centres i el rendiment global en les proves

Tot i que no s’han trobat diferències estadísticament significatives ni en l’índex SEC ni en elsresultats de les àrees obtinguts per centres públics i per centres privats, s’ha considerat oportúdetreure l’efecte de la variable nivell sociocultural i econòmic sobre els resultats obtinguts perl’alumnat de centres públics i privats.

En el gràfic següent es mostren els resultats globals per al conjunt de les proves corresponents al’alumnat de centres públics i de centres privats en cada un dels estrats en què s’ha categoritzatl’índex SEC. Les diferències entre centres públics i privats continuen sense ser significatives encada categoria de l’índex.

Gràfic 12.3. Resultats globals de les proves segons la titularitat, per a cada estrat de l’índex SEC

275260

243

228

279

253242

216200

225

250

275

300


públic

privat

Com a conseqüència de detreure l’efecte de l’índex SEC, es comprova que els resultats obtingutsper part de l’alumnat d’ambdós tipus de centres continuen essent molt semblants i que lesdiferències entre aquests no són significatives.

99

A la taula següent es mostren els valors del rendiment que obtenen els alumnes sense detreurel’efecte de l’índex SEC i els que obtindrien una vegada detret.

Taula 12.1. Puntuacions mitjanes dels alumnes sense l’efecte de l’índex socioeconòmic i cultural

puntuació mitjana puntuació mitjana sensel’efecte de l’índex SECàrees

c. públics c. privats c. públics c. privats

conjunt de les proves 250 250 251 248

ciències naturals 250 250 252 248

ciències socials 250 249 251 248

llengua castellana 250 250 251 249

llengua catalana 249 252 250 250

matemàtiques 253 247 254 245

13. USOS LINGÜÍSTICS

La llengua que l’alumnat avaluat parlava majoritàriament a casa seva, al centre escolar, amb elsamics, a una persona desconeguda i/o a un dependent d’un comerç, era la llengua castellana.

Tan sols un 30% dels alumnes parlaven a casa en llengua catalana, enfront d’un 59,7% que ho feiaen castellà; i, com es pot consultar en la taula següent, en altres contextos aquest percentatge encaraminva més. Un percentatge important dels alumnes (entre un 10% i un 36% segons els contextos)s’expressa habitualment en les dues llengües oficials.

Taula 13.1. Percentatge d’utilització de les llengües oficials en diferents contextos

percentatges

a casa al centre amb amics a comerços amb desconeguts

castellà i/o altres 59,7 45,8 63,0 64,2 72,8

castellà i català 10,2 36,0 22,7 18,4 14,1

català 30.0 18,2 14,2 17,4 13,0

Quant a la preferència per utilitzar una determinada llengua en distintes situacions, més de la meitatdels alumnes avaluats preferien la llengua castellana (sempre o quasi sempre) per mantenir unaconversa; per escoltar la ràdio, anar al cinema o mirar la televisió; per llegir, i per escriure unacarta, sms o e-mails. Per fer els treballs escolars, també un 39% preferien (sempre o quasi sempre)fer-ho en castellà, enfront d’un 22,7% que preferien el català. En la taula següent s’hi mostren lespreferències dels alumnes pel que fa a la utilització de les llengües.

100

Taula 13.2. Preferències d’utilització de les llengües oficials en diferents situacions

percentatges

variablesconversar

ràdio, cine,televisió

llegircarta, sms,

emailfer treballs

escolars

sempre en castellà i/o altres 31,7 39,4 35,6 42,4 24,0

sovint en castellà 19,5 24,8 23,8 20,0 15,0

indistintament castellà i català 30,0 30,0 32,8 24,6 38,3

sovint en català 9,5 3,5 4,3 6,5 13,7

sempre en català 9,4 2,2 3,5 6,5 9,0

Per relacionar aquestes variables amb el rendiment, hem realitzat una anàlisi factorial amb lesrespostes a les 5 preguntes sobre el grau d’utilització de diferents llengües, amb les quals s’haobtingut un factor que anomenam ús del català, que explica un 70,6% de la variància total.

Amb les 5 preguntes sobre el grau de preferència per utilitzar-les, hem realitzat una altra anàlisi apartir de la qual s’ha obtingut un altre factor que explica el 71,9% de la variància total, denominatpreferència per expressar-se en català.

Puntuacions altes en aquests factors indiquen un alt ús de la llengua catalana i una alta preferènciaper utilitzar-la en diferents situacions, mentre que puntuacions baixes apunten cap a un poc ús i auna baixa preferència per expressar-se en aquesta llengua oficial de la nostra comunitat.

Tant pel que fa a l’ús del català com a les preferències per utilitzar aquesta llengua en diferentscontextos i situacions, es troben diferències estadísticament significatives associades a la titularitatdels centres, a l’illa de pertinença i al nivell socioeconòmic i cultural. En els gràfics següents escomprova com els alumnes de centres públics, els de Menorca i els de nivells socioeconòmics iculturals més alts són aquells que mostren una major tendència a fer ús de la llengua catalanarespecte als altres grups de desagregació amb què es comparen.

Gràfic 13.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús del català, per titularitat

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

públics privats

Gràfic 13.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per expressar-se en català, per

titularitat

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

101

Gràfic 13.3. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús del català, per illa

-0,8

-0,4

0

0,4

0,8

Mallorca Menorca Eivissa-Formentera

Gràfic 13.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per expressar-se en català, per illa

-0,8

-0,4

0

0,4

0,8

Gràfic 13.5. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús del català, per índex SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Gràfic 13.6. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per expressar-se en català, per

índex SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

Incidència de l’ús de la llengua catalana i la preferència per utilitzar-la sobre els resultatsdels alumnes en les proves

El millor rendiment correspon als alumnes que diuen fer un major ús del català, encara que larelació del rendiment amb les diferents puntuacions del factor no mostra un comportament líneal.

D’altra banda, el rendiment dels alumnes augmenta a mesura que expressaven major preferènciaper utilitzar la llengua catalana en diferents situacions. En aquest cas, les diferències després dedetreure l’efecte del nivell socioeconòmic disminueixen lleugerament, però continuen essentsignificatives.

102

Gràfic 13.7. Resultat global de les proves segons l’ús i la preferènciaper utilitzar la llengua catalana

255253248

244

257256

248

240

225

235

245

255

265

275


usos lingüístics preferències lingüístiques

14. REPETICIÓ DE CURS

Un 95% dels alumnes havia accedit a l’etapa d’ESO sense haver repetit a educació primària. Un71,3% no havia repetit cap curs d’ESO. Un 69,5% dels alumnes no havien repetit mai i, per tant, estrobaven en el curs que els pertocava per edat.

Entre els alumnes que havien repetit algun curs d’ESO, un 7,8% ho havia fet al 1r cicle, un 14,8% a3r i un 10,3% estava repetint 4t.

En aquesta variable s’han detectat diferències estadísticament significatives associades al sexe delsalumnes i al nivell socioeconòmic de les famílies, en el sentit que són els al·lots i els alumnes defamílies corresponents als nivells socioeconòmics i culturals més baixos els que han repetit cursamb major freqüència que les al·lotes i els alumnes de nivells més alts.

Gràfic 14.1. Percentatge de repetidors, per sexe

34,2

27,0

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

al·lot al·lota

Gràfic 14.2. Percentatge de repetidors, per índex SEC

51,4

35,2

23,8

11,8

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%


103

Incidència de la repetició de curs sobre els resultats dels alumnes en les proves

En totes les àrees, els alumnes que no han repetit mai obtenen, de forma estadísticamentsignificativa, uns resultats superiors a aquells que sí ho han fet.

Gràfic 14.3. Resultat global de les proves segons si han repetit o no alguncurs

260

227

220

230

240

250

260

270

repetidors no repetidors

puntuació TRI mitjana en el conjunt de les proves

Una vegada detret l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural, es comprova que la diferència en elrendiment entre repetidors i no repetidors, tot i que passa de 33 punts TRI a 22 punts, continuaessent significativa i remarcable.

15. EDAT DE COMENÇAMENT DE L’ESCOLARITAT

La mitjana d’edat en què començaren l’escolarització els alumnes avaluats va ser de 2,67.

Aproximadament la meitat dels alumnes iniciaren la seva escolarització abans dels 3 anys, i mésd’un 85% als 3 anys.

En el gràfic següent es mostra l’edat de començament de l’escolaritat per al conjunt dels alumnes iper als diferents tipus de centres, com també per als diferents nivells socioeconòmics i culturals deles seves famílies.

104

Gràfic 15.1. Edat de començament de l’escolaritat, per titularitat dels centresi per nivell socioeconòmic i cultural

43,0

40,5

40,9

47,6

52,1

36,0

44,8

42,8

35,6

13,1

9,6

7,0

45,3

48,2

39,8

39,1

40,7

9,6

10,8

8,0

6,8

8,8

4,8

3,6

2,0

3,9

1,3

2,1

2,2

1,8

1,2

0,8

3,4

1,6

1,3

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

públics

privats

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

abans dels 3 anys als 3 anys als 4 anysals 5 anys als 6 anys o més

Pel que fa al rendiment, no s’han trobat diferències significatives entre el rendiment en les provesquant a l’edat d’inici de la seva escolarització.

16. TEMPS DEDICAT A LA REALITZACIÓ DE DEURES

Un 41% de l’alumnat avaluat destinava entre 1 i 2 hores diàries a la realització de deures escolars.Un 18,4% hi destinava 2 hores o més, i un 8,5% no acostumava a fer deures.

S’han trobat diferències estadísticament significatives en funció del sexe de l’alumnat i segons elnivell econòmic i cultural dels alumnes: les nines i els alumnes amb major índex SEC destinenmajor temps a la realització de deures i tasques escolars fora del centre.

En el gràfic es mostra la distribució dels alumnes en aquesta pregunta, desagregada per sexe i pernivell socioeconòmic i cultural.

105

Gràfic 16.1. Distribució de l’alumnat segons el temps de realització dedeures, per sexe i per nivell socioeconòmic i cultural

11,8

10,0

6,8

9,1

7,9

34,9

36,9

27,4

29,6

39,8

40,8

12,3

8,5

5,3

32,2

39,9

24,9

41,0

38,1

43,6

43,6

39,6

8,3

14,9

21,1

13,6

14,6

19,0

1,8

3,5

5,1

1,9

2,9

5,3

3,8

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

al·lots

al·lotes

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

no fan deures 1 hora o menys d'1 a 2 hores de 2 a 3 hores més de 3 hores

Pel que fa al rendiment, no s’han trobat diferències en les puntuacions dels alumnes en les provesassociades al temps que els alumnes destinen a la realització de deures.

17. TEMPS DE VEURE LA TELEVISIÓ

Un 31,5% de l’alumnat avaluat dedicava, diàriament, fins a una hora a veure la televisió, DVDs ovídeos; i el 33,8% entre 1 i 2 hores. Un 28,7%, dues o més hores, i un 6% no acostuma a fer-ho.

Gràfic 17.1. Distribució de l’alumnat segons el temps de veure la televisió,per nivell socioeconòmic i cultural

4,5

5,8

8,3

38,4

30,4

34,1

39,2

13,2 8,4

6,0

5,5

31,5

26,5

30,8

33,8

31,2

30,4

22,2

18,3

21,9

16,1

15,6

10,4

11,4

6,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

gens 1 hora o menys d'1 a 2 hores de 2 a 3 hores més de 3 hores

En aquesta variable s’han trobat algunes diferències estadísticament significatives en els resultatsobtinguts pels alumnes, associades al temps que aquests destinen a mirar la televisió. Per termegeneral, com més temps miren la televisió pitjor rendiment obtenen els alumnes.

106

Ara bé, quan s’ha detret l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural de les famílies, s’observa comaquestes diferències desapareixen. Això apunta que la causa del millor o pitjor rendiment no potassociar-se exclusivament al temps que l’alumnat mira la televisió.

18. REALITZACIÓ D’ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

En aquest apartat, s’ha analitzat el nombre i la tipologia d’activitats extraescolars que realitzen elsalumnes, com també la repercussió que puguin tenir sobre el rendiment.

D’entre les activitats que l’alumnat avaluat realitzava setmanalment en acabar la jornada escolar,les més habituals eren anar amb els amics, escoltar música, jugar amb videojocs, practicar esports ifer feines de casa. Per contra, les menys freqüents entre els alumnes en sortir del centre escolar erenassistir a classes d’informàtica, dansa, música, idiomes, rebre classes de repàs o altres estudis,dibuixar, llegir, anar al cinema, al teatre o a concerts, sortir d’excursió o fer col·leccions.

En la taula següent es presenta la distribució de l’alumnat segons el nombre d’hores setmanals quededica a diferents activitats extraescolars.

Taula.18.1. Percentatge d’alumnat segons el nombre d’hores que dedica a activitats extraescolarspercentatge per hores setmanals

activitats extraescolars cap 1 2 3 4 o més

rebre classes de repàs 63 9,9 16,4 6,2 4,5

estudiar informàtica 90 4,8 2,7 0,6 1,9

estudiar idiomes 74 10,2 8,7 3,3 3,8

estudiar música 88,1 5,6 2,3 1,0 2,9

practicar o estudiar dansa 87,4 4,1 4,5 1,4 2,7

estudiar altres coses 69,6 14,4 9,4 2,8 3,7

practicar esports 30,6 11,2 14,9 10,7 32,7

llegir 35,5 33,6 15,4 6,7 8,9

dibuixar 65,7 19,8 7,8 3,5 3,2

escoltar música 6,1 13,3 17,9 15,2 47,6

anar al cinema 37,9 32,9 21,9 5,9 1,4

anar a concerts, teatre, museus, exposicions 63,9 22,8 8,4 2,6 2,2

fer col·leccions 86,4 9,5 2,2 0,9 1,0

jugar amb videojocs o amb l’ordinador 20,7 19,4 20,8 11,6 27,5

sortir o parlar amb els amics 4,5 8,1 13,8 16,0 57,7

anar d’excursió al camp i/o sortides d’interès 48,4 23,9 12,2 6,0 9,5

fer feines de casa 13,4 34,8 25,9 13,0 12,8treballar (empresa familiar, altres empreses,voluntariat)

77,4 8,7 5,1 2,5 6,3

altres aficions (clubs, etc.) 54,4 13,9 12,4 6,8 12,5

107

En el temps de lectura i en el temps que els alumnes destinen a escoltar música, s’han trobatalgunes diferències estadísticament significatives relacionades amb el sexe, la titularitat i el nivellsociocultural de les famílies, les quals es mostren en els gràfics següents.

En relació amb la lectura, les nines i els alumnes de centres públics, com també els que tenen majoríndex SEC, dediquen major temps a aquesta activitat fora de la jornada escolar.

Gràfic 18.1. Temps setmanal dedicat a la lectura, per sexe, titularitat i per índex SEC

43,7

31,1

41,1

43,9

40,3

33,1

24,7

34,1

32,9

34,5

33,4

35,9

30,4

17,2

13,1

15,7

13,5

20,1

6,2

6,5

8,7

11,0

16,1

35,5

27,6

33,6

33,3

33,8

15,4

12,1

18,6

12,4

4,9

6,7

8,3

5,0

5,2

8,0

4,4

5,9

8,9

11,7

8,0

9,6

4,0

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

al·lot

al·lota

públics

privats

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

cap fins a 1 hora fins a 2 hores fins a 3 hores 4 hores o més

Pel que fa al temps que dediquen a escoltar música, són les nines i els alumnes amb major nivellsocioeconòmic i cultural els que diuen fer-ho amb major freqüència.

Gràfic 18.2. Temps setmanal dedicat a escoltar música, per sexe i per índex SEC

8,6

8,6

5,5

5,8

16,1

12,7

13,2

11,1

21,6

17,9

3,7

6,1

4,5

12,4

14,2

13,3

15,0

17,0

17,6

18,1

17,9

14,5

13,9

13,1

19,2

15,2

15,2

15,3

55,4

50,8

39,2

44,7

51,1

47,6

43,8

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

al·lot

al·lota

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

cap fins a 1 hora fins a 2 hores fins a 3 hores 4 hores o més

108

Incidència del temps que els alumnes dediquen a llegir i a escoltar música sobre els resultatsdels alumnes en les proves

De les activitats que apareixen en la taula 18.1, aquelles que presenten una correlació mésremarcable amb el rendiment han estat la dedicació setmanal a la lectura i el temps setmanal queescolten música; per aquest motiu sols s’ha estudiat la relació d’aquestes dues variables amb elrendiment.

S’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment dels alumnes relacionadesamb el temps setmanal que dediquen a la lectura fora de l’escola i a escoltar música. En els gràficssegüents es mostra com en augmentar la dedicació a aquestes dues activitats, també ho fa, de formaestadísticament significativa, el rendiment.

Gràfic 18.3. Resultat global de les proves segons el temps setmanal de dedicació a la lectura

230

240

250

260

270

280

290

cap fins a 1 hora fins a 2 hores fins a 3 hores 4 o més hores

puntuació TRI global

Gràfic 18.4. Resultat global de les proves segons el temps setmanal dedicat a escoltar música

230

235

240

245

250

255

260

gens fins a 1 hora fins a 2 hores fins a 3 hores 4 hores o més

puntuació TRI global

109

En detreure l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural en la relació d’aquestes variables i elrendiment, les diferències, tot i que disminueixen lleugerament, continuen essent estadísticamentsignificatives.

19. AUTOCONCEPTE ACADÈMIC

L’alumnat respongué 8 preguntes mitjançant les quals valorà el seu autoconcepte acadèmic. Coma conseqüència de l’anàlisi factorial realitzada, aquestes preguntes s’agruparen en un únic factorque explica el 41,8% de la variància.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes de l’alumnat a aquestes preguntes.

Taula.19.1. Percepció dels alumnes sobre el seu autoconcepte acadèmic

percentatgefactor: autoconcepte acadèmic molt en desacord o

en desacordni en desacord ni

d’acordmolt d’acord o

d’acord

procur treure bones notes 6,3 23,6 70,1

ajud els altres 7,8 30,2 62

tenc ganes d’aprendre 8,5 34,2 57,3

m’esforç en els estudis 16,2 32,3 51,5

no abandon davant un treball o unatasca difícils 14,0 41,6 44,4

som perseverant fins a fer bé una tasca 16,4 44,6 39

estudiar em dóna satisfacció 31,0 37,0 32,1

destac en els estudis 28,2 48,9 22,9

Els alumnes expressaren que tenen una alta predisposició per treure bones notes, ajudar els altres iaprendre, mentre que es mostraren més en desacord en les afirmacions relacionades amb lasatisfacció que els produeix estudiar i amb la seva percepció de destacar en els estudis.

En aquest factor s’han detectat diferències lligades al sexe dels alumnes i al nivell socioeconòmic icultural al qual pertanyen les famílies. Les al·lotes i els alumnes de famílies més acomodadesobtenen les millors puntuacions en les proves.

110

Gràfic 19.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor autoconcepte acadèmic, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

Gràfic 19.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor autoconcepte acadèmic, per índex SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Incidència de l’autoconcepte acadèmic sobre els resultats dels alumnes en les proves

Les puntuacions dels alumnes en el factor s’han ordenat de menor a major i, a continuació, s’handividit en quatre intervals: baix, mitjà baix, mitjà alt i alt (cada un dels quals comprènaproximadament un 25% de l’alumnat) per poder relacionar el factor amb el rendiment delsalumnes.

Pel que fa al rendiment, quan el nivell d’autoconcepte acadèmic expressat era major, millors erentambé els resultats en les proves.

Gràfic 19.3. Resultats globals dels alumnes segons el seu autoconcepte acadèmic

260

253

242

249

240

245

250

255

260

265



No obstant això, la relació entre l’autoconcepte i el rendiment podria estar condicionada pel nivellsocioeconòmic de l’alumnat. Per això, s’ha analitzat, mitjançant una anàlisi de regressió lineal, finsa quin punt la diferència detectada en el rendiment per part dels alumnes és deguda al fet de tenirmajor o menor autoconcepte acadèmic o al fet de pertànyer a un determinat estrat socioeconòmic icultural.

111

En detreure l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural, les diferències, tot i que disminueixenlleugerament, continuen essent significatives.

20. EXPECTATIVES D’ESTUDIS

Es demanà a l’alumnat fins a quin nivell els agradaria continuar estudiant, i a les seves famílies finsa on els agradaria que els fills ho fessin.

En el cas de les famílies, s’ha considerat el nivell màxim d’estudis desitjat per al fill expressat pelpare o la mare.

Tant pel que fa a les expectatives del propi alumne com a les que per a ells tenen els seus pares,s’han detectat diferències lligades al sexe dels alumnes i al nivell socioeconòmic i cultural a quèpertanyen. Les al·lotes i els alumnes de famílies més acomodades tenen majors aspiracionsacadèmiques que els al·lots i les famílies amb menor índex SEC.

Un 12,2% dels alumnes i un 4,8% dels pares no havien pres encara la decisió o no contestarenaquesta pregunta. Cal fer menció que la distribució de les respostes dels alumnes, que es presentaen els gràfics següents, fa referència sols a aquells que manifestaren les seves aspiracions en elmoment de realitzar la prova.

Gràfic 20.1. Resultats globals dels alumnes segons les seves expectatives

7,7

14,6 30,7

12,9

10,3

13,5

16,1

1,2

4,5

2,5

5,0

0,3

4,2

8,1

15,9

11,9

2,9

6,8

6,3

10,3

8,2

4,8

13,0

21,6

11,9

13,6

15,5

92,0

74,7

28,4

47,5

71,2

61,3

50,6

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

al·lot

al·lota

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

f ins a acabar els estudis obligatoris (ESO)fins a acabar un cicle formatiu de grau mitjàfins a acabar el batxilleratf ins a acabar un cicle formatiu de grau superiorf ins a acabar una carrera universitària

112

Gràfic 20.2. Resultats globals dels alumnes segons les expectatives dels seus pares i mares

8,0 19,7 14,7 11,7

1,0

2,6

2,3

2,0

0,5

3,3

5,9

7,5

4,4

10,3

7,6

8,5

6,9

5,0

1,1

12,1

9,9

8,0

17,9

8,9

2,4

69,3

74,4

78,8

67,5

45,9

85,5

96,4

0% 20% 40% 60% 80% 100%

global

al·lot

al·lota

baix

mitjà baix

mitjà alt

alt

f ins a acabar els estudis obligatoris (ESO)fins a acabar un cicle formatiu de grau mitjàfins a acabar el batxilleratf ins a acabar un cicle formatiu de grau superiorf ins a acabar una carrera universitària

Incidència de les expectatives d’estudis sobre els resultats dels alumnes en les proves

En el gràfic següent es presenta la puntuació TRI mitjana corresponent als alumnes segons lesdiferents expectatives d’estudis expressades pel propi alumne i per les seves famílies. S’hicomprova que, a mesura que les expectatives d’estudis són majors, millor és el rendiment delsalumnes.

Gràfic 20.3. Resultats globals dels alumnes segons les expectatives pròpies i dels pares

215216

229

238

266

261

212 213

225

235

200

210

220

230

240

250

260

270

fins a acabar elsestudis

obligatoris (ESO)

fins a acabar uncicle formatiu de

grau mitjà

fins a acabar elbatxillerat

f ins a acabar uncicle formatiu de

grau superior

f ins a acabaruna carrerauniversitària

alumnes famílies

113

L’anàlisi de regressió lineal informa que, amb independència de l’índex SEC, els alumnes ambmenys expectatives obtenen els pitjors resultats, i que a mesura que aquestes augmenten també hofa el rendiment, mantenint-se la tendència inicialment observada.

Una vegada detret l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural de les famílies de l’alumnat, lesdiferències, tot i que no són tant remarcables, es mantenen. D’aquí es pot inferir que la causa delbaix rendiment es relaciona amb l’efecte de les expectatives i no amb l’índex SEC, la qual cosaconfirma el poder d’aquesta variable sobre l’èxit escolar i d’aquí la importància de motivarl’alumnat, amb una orientació adequada, cap a l’assoliment del nivell més alt d’estudis quepermeten les seves capacitats i interessos.

21. QUALIFICACIÓ A LA DARRERA AVALUACIÓ

Es demanà a l’alumnat la nota que havia obtingut a la darrera avaluació abans de l’aplicació de lesproves, a cada una de les àrees avaluades.

A la taula següent es mostra el percentatge d’alumnes que obtingueren cada qualificació per a lesdiferents àrees avaluades.

Taula 21.1. Qualificació a la darrera avaluació en les àrees avaluades

percentatge

insuficient suficient bé notable excel·lent

ciències naturals 10,7 24,1 30,3 25,6 9,3

ciències socials 24,1 23,4 21,3 22,4 8,8

llengua castellana 28,3 24,5 22,0 21,3 3,9

llengua catalana 30,8 23,0 22,3 19,6 4,3

matemàtiques 38,8 22,1 17,5 16,5 5,1

L’assignatura amb major percentatge d’insuficients és matemàtiques amb un 38,8%, seguit dellengua catalana (30,8%) i llengua castellana (28,3%). Per contra, les àrees amb major nombred’aprovats resultaren ciències socials (24,1% de suspesos) i ciències naturals14 (10,7 % desuspesos).

Relació entre la qualificació a la darrera avaluació i els resultats dels alumnes en les proves

Com és d’esperar, s’observen diferències estadísticament significatives en els resultats entre elsalumnes relacionades amb les qualificacions escolars, en el sentit que els alumnes que informavenque tenien millors qualificacions també obtenien millors resultats en les proves.

14 S’ha tenir present que aquesta àrea és cursada sols per l’alumnat que l’havia elegida a 4t d’ESO ja que és optativa.

114

Gràfic 21.1. Resultats globals dels alumnes segons la nota a la darrera avaluació

210

230

250

270

290

310

insuficient suficient bé notable excel·lent

puntuació TRI castellà puntuació TRI catalàpuntuació TRI matemàtiques puntuació TRI ciències naturalspuntuació TRI ciències socials

Una vegada detret l’efecte del nivell socioeconòmic i cultural, les diferències observades en elrendiment entre alumnat amb diferents qualificacions escolars, continuen essent estadísticamentsignificatives i es manté la tendència observada en el gràfic anterior.

22. INTERÈS I IMPLICACIÓ DE LES FAMÍLIES EN L’EDUCACIÓ DELS FILLS

L’alumnat respongué 16 preguntes, les quals s’han agrupat en dos factors mitjançant una anàlisifactorial, que pretenen valorar l’interès i la implicació de la seva família en els seus estudis, i queexplica un 55,7% de la variància total.

El primer factor s’ha denominat implicació del pare i resumeix les respostes de l’alumnat a lespreguntes que informen sobre el grau en què el pare es preocupava per ells i pels seus estudis.

El segon factor resumeix les mateixes respostes de l’alumnat però referides a la mare. Aquest factors’ha denominat implicació de la mare.

A la taula següent es mostren les respostes de l’alumnat a les 16 preguntes, classificades segons elsdos factors obtinguts.

115

Taula 22.1. Percepció dels alumnes sobre la implicació de les famílies en la seva educació

percentatgefactor quasi mai o

poc normal sovint o quasisempre

es preocupa pel teu futur 5,6 16,6 77,8

es preocupa pels teus resultats i qualificacions 9,1 21,5 69,4

es preocupa pels teus estudis i hàbits de treball 11,6 24,8 63,6

manté amb tu una bona relació i et comprèn 17,3 31,7 51

t’anima a realitzar activitats extraescolars 27,2 31,9 40,9

dedica temps a parlar o estar amb tu 27,1 32,5 40,4

va a reunions, entrevistes i festes de l’escola 47,6 23,8 28,5

implicaciódel pare(explica un29% de lavariància)

fa amb tu alguna activitat (esport, feines, etc.) 49,8 26,2 24

es preocupa pel teu futur 1,4 10,4 88,2

es preocupa pels teus estudis i hàbits de treball 2,7 13 84,4

es preocupa pels teus resultats i qualificacions 2,3 13,4 84,4

manté amb tu una bona relació i et comprèn 6,9 20,2 72,9

dedica temps a parlar o estar amb tu 10,6 26,4 63

va a reunions, entrevistes i festes de l’escola 19,5 21,2 59,3

t’anima a realitzar activitats extraescolars 18,6 28,3 53,1

implicacióde la mare(explica un26,7% de lavariància)

fa amb tu alguna activitat (esport, feines, etc.) 48,7 27,1 24,2

De la taula anterior es desprèn que, per terme general, la implicació de les mares en l’educació delsfills és major que la dels pares.

En ambdós factors s’han trobat diferències lligades al nivell socioeconòmic i cultural de lesfamílies i, en el cas del segon factor, a més, diferències pel que fa al sexe, a favor de les al·lotes, ésa dir, que les mares s’impliquen més amb els estudis de les seves filles que amb els dels seus fills.

Gràfic 22.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor implicació del pare, per índex SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Gràfic 22.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor implicació de la mare, per índex SEC

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


116

Gràfic 22.3. Puntuacions factorials mitjanes en el factor implicació de la mare, per sexe

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

al·lot al·lota

No s’han trobat diferències relacionades amb la incidència i implicació de les famílies enl’educació dels fills sobre els resultats dels alumnes en les proves.

23. PROCESSOS DIDÀCTICS

Al final de les proves s’incorporà un qüestionari en què es demanava als alumnes queresponguessin una sèrie de qüestions referides a la forma com es desenvolupaven els processosd’ensenyament i aprenentatge en cada àrea. Aquestes qüestions, que també es demanaren alsprofessors, guardaven relació amb la utilització de determinades activitats didàctiques a l’aula iamb l’ús de diferents materials curriculars i procediments d’avaluació.

A l’hora d’interpretar aquestes dades, s’han de tenir presents les limitacions del qüestionari com ainstrument de recollida de dades, ja que les dades obtingudes es basen en les percepcions delssubjectes que responen i aquestes poden estar esbiaixades. Per obtenir dades més objectives ifiables sobre el desenvolupament dels processos didàctics, s’hauria de complementar i contrastar lainformació obtinguda amb diferents fonts (a més d’utilitzar qüestionaris, emprar altres tècniques iinstruments com l’observació, anàlisi de documents, entrevistes en profunditat…) i proporcionadaper distints participants en els processos educatius (professorat, directors, tutors, alumnat…).

En total, l’alumnat respongué 38 preguntes per a cada una de les cinc àrees, i el professorat encontestà 35.

Tot i que es donen algunes divergències en alguns ítems, trobam una alta coincidència en lesrespostes del professorat i les dels alumnes pel que fa al grau d’utilització de diferentsprocediments didàctics; procediments d’avaluació o la utilització de diferents recursos i materialsdidàctics; per això, i per raons de representativitat de la mostra, s’ha optat per utilitzar les respostesdels alumnes en les anàlisis següents.

117

23.1. ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

L’alumnat respongué 15 preguntes sobre la freqüència amb què realitzaven determinades activitatsper a cada una de les àrees avaluades, i que expliquen entre un 50% i un 54% de la variància total,segons l’àrea de què es tracti.

De l’anàlisi factorial efectuada, se n’han obtingut tres factors que resumeixen la informacióaportada en les 15 preguntes esmentades.

El primer factor s’ha denominat debats, sortides i treball en grup i resumeix les respostes del’alumnat a les preguntes que informen sobre el grau en què els alumnes exposen temes o treballs,fan debats i treballs en petits grups i si el professor pregunta mentre explica.

El segon factor resumeix les respostes de l’alumnat a les preguntes que informen sobre si elprofessorat a les seves classes, de forma predominant, explica durant la major part del temps, sipossibilita preguntes dels alumnes mentre ho fa i si després els proposa exercicis per realitzar deforma individual. Aquest factor s’ha denominat explicació del professor i treball individual.

El tercer factor resumeix les respostes de l’alumnat a les preguntes que informen sobre si elprofessorat fa classes expositives.

A les taules següents es mostren, per a cada una de les àrees avaluades, les respostes de l’alumnat ales 15 preguntes, classificades segons els factors amb què es relacionen.

Com s’aprecia en aquestes taules, per terme general es dóna una gran coincidència en els patronsde resposta de l’alumnat per a les diferents àrees. Així, en totes les àrees es comprova que el factorque hem definit com a debats, sortides i treball en grup té molta menor incidència en les classesque la metodologia definida com explicació del professor i treball individual, utilitzadamajoritàriament. Les classes purament expositives tenen una implantació mitjana en els grupsavaluats.

118

Taula 23.1.1. Utilització de procediments didàcticsllengua castellana llengua catalana matemàtiques ciències naturals ciències socials

factors genso poc normal bastant o

moltgenso poc normal bastant o



moltgenso poc normal bastant

o moltTreball en equip de tota la classe 52,3 35 12,7 52,3 33,7 14 55,4 29,9 14,7 46,3 39,1 14,6 53,9 32,9 13,2

Treball en petits grups 66 26,6 7,4 62,5 28,5 9 72,3 20,3 7,3 51,3 34,7 14 62,5 26,9 10,6

Treballs pràctics i d’aplicació 32,3 46,6 21,2 35,7 46,2 18,1 36,9 40,4 22,7 27,2 48,1 24,7 35,2 44,3 20,5

Sortides per a activitats fora de l’aula(cinema, teatre, museu, etc.) 70,1 23,1 6,8 72,4 23,5 4,1 79,6 15,7 4,7 57,3 32,4 10,3 64,4 26,8 8,7

Exposició de treballs per part del’alumnat 51,1 36,3 12,6 51,7 35,4 12,8 70 23,2 6,8 51,2 36,2 12,5 53,8 34,9 11,2

Relacionar els continguts escolars ambel món i la vida diària 48,5 40,3 11,3 48,2 40,1 11,7 54,1 33,6 12,4 38,5 44,5 16,9 34,8 42,6 22,6

Fer preguntes, parlar i debatre temes 35,9 40,8 23,3 37,4 40,9 21,7 53,4 31,7 14,9 34,3 42,2 23,5 27,7 43,3 29,1

debats,sortides itreball engrup

variància explicada 23,4% 22,9% 24,8% 22,7% 22,8%

Resolució i anàlisi de problemes iqüestions 14 49 37 18,7 51,5 29,8 12,8 40 47,2 12 48,6 39,4 17,8 48,7 33,5

Assignació de tasques i deures per acasa 12,9 41,8 45,3 10,7 36,8 52,4 10 34,7 55,3 11,2 41,1 47,7 16,6 40,2 43,2

Correcció de tasques i deures 9,5 35,3 55,3 6,9 33 60,1 10,3 28,4 61,3 9,2 38,8 51,9 16,8 36 47,2

Memorització de coneixements 20,5 49 30,5 25 51,6 23,5 30,6 45,6 23,7 19,3 49,4 31,4 13,5 42,7 43,8

Proves i exàmens 3,8 40,6 55,7 5 41,9 53,1 4,4 36,9 58,7 3,9 38,6 57,6 22,5 46,3 31,2

Explicació del professor que possibilitaintervencions i preguntes de l’alumnat 12 44,2 43,8 13,2 46,4 40,4 14,7 42,1 43,1 12,3 45,9 41,8 27 39,9 33

Treball individual de l’alumnat a l’aula 14 45,7 40,3 12,2 46,9 40,8 19,2 42,7 38,1 17,2 48,8 34 17,7 44,4 37,9

explicaciódelprofessor itreballindividual

variància explicada 21,3% 19,6% 21,7% 21,3% 17,3%

Explicació del professor senseintervenció de l’alumnat 29,4 43 27,6 30,7 42,9 26,4 28,2 38,1 33,8 29,7 43,9 26,4 3,2 39,2 57,6classes

expositivesvariància explicada 8% 7,1% 7,5% 8,1% 10,1%

119

A les classes de 4t d’ESO s’han trobat algunes diferències estadísticament significativesrelacionades amb la utilització dels diversos procediments didàctics per part dels subagruments enquè s’ha desagregat la mostra.

Així, en algunes de les àrees avaluades s’han trobat diferències en la utilització dels distinsprocediments didàctics segons l’índex SEC, segons la titularitat dels centres i segons l’illa onhabiten els alumnes.

De les anàlisis realitzades es desprèn que, en les àrees de llengua castellana i matemàtiques, elprofessorat de centres que escolaritzen alumnat de menor nivell socioeconòmic i cultural mostrauna tendència major a fer debats, sortides i treball en grup que el de centres amb major índex SEC.

Gràfic 23.1.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor debats, sortides i treball en grup, per índex SEC

llengua castellana

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


Gràfic 23.1.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor debats, sortides i treball en grup, per índex SEC

matemàtiques

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2


Pel que fa al factor denominat explicació del professor i treball individual, en les àrees de llengua iciències naturals, les anàlisis estadístiques indiquen que, de forma global, el professorat de centresamb major índex SEC utilitza més sovint aquesta metodologia que el de centres amb índex SECmés baix.

Gràfic 23.1.3. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor explicació del professor i treball individual, per

índex SEC llengua catalana

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2



índex SEC ciències naturals

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


120

També es troben diferències en les puntuacions factorials mitjanes relacionades amb la titularitatdels centres. Així, en les àrees de llengua castellana i matemàtiques, el professorat de centresprivats recorr a l’explicació i al treball individual dels alumnes amb més freqüència que el decentres públics.


titularitat llengua castellana

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2

públics privats


titularitat matemàtiques

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

públics privats

En l’àrea de llengua catalana, és el professorat de centres públics qui fa un major ús de debats,sortides i treball en grup.

Finalment, també constatam a llengua castellana que el professorat de centres privats recorr méssovint a l’exposició sense intervenció de l’alumnat que el de centres públics.

Gràfic 23.1.7. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor debats, sortides i treball en grup, per titularitat

llengua catalana

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

públics privats

Gràfic 23.1.8. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor utilització de classes expositives, per titularitat

llengua castellana

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2

públics privats

121

Per illes, també es trobaren algunes diferències en els factors relacionats amb la metodologiadidàctica. En els gràfics següents es veu com les metodologies definides com classes actives iparticipatives i classes purament expositives tenen major implantació a Eivissa que a Mallorca iMenorca.

Gràfic 23.1.9. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor debats, sortides i treball en grup, per illa

matemàtiques

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Gràfic 23.1.10. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor debats, sortides i treball en grup, per illa

ciències naturals

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Gràfic 23.1.11. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor classes expositives, per illa

matemàtiques

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Gràfic 23.1.12. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor classes expositives, per illa

ciències naturals

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2


Incidència de la utilització de distints procediments didàctics a la classe sobre els resultatsdels alumnes en les provesLes puntuacions dels alumnes en els distints factors s’han ordenat de menor a major i, acontinuació, s’han dividit en quatre intervals: baix, mitjà baix, mitjà alt i alt (cada un dels qualscomprèn aproximadament un 25% de l’alumnat) per poder relacionar-los amb el rendiment delsalumnes.

S’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment relacionades amb el graud’utilització de diferents procediments didàctics a les àrees avaluades. Les tendències observadesen el rendiment indiquen que puntuacions altes en el factor debats, sortides i treball en grupcorresponen al pitjors resultats en les proves de llengua castellana, llengua catalana i matemàtiques.Al contrari del que succeeix amb el factor explicació del professor i treball individual en quèpuntuacions altes s’associen als millors resultats en les àrees esmentades i a ciències naturals.

122

Gràfic 23.1.13. Resultats globals dels alumnes segons la freqüència de realització de debats,sortides i treball en grup

230

235

240

245

250

255

260

265



Gràfic 23.1.14. Resultats globals dels alumnes segons la freqüència amb què el professoradopta la metodologia d’explicació seguida de treball individual dels alumnes

230

235

240

245

250

255

260

265



La relació amb el rendiment i el recurs per part del professorat a classes expositives sense propiciarla participació de l’alumnat no és lineal i dificulta donar una explicació.

23.2. MATERIALS CURRICULARS I RECURSOS DIDÀCTICS

L’alumnat respongué 14 preguntes sobre la freqüència amb què utilitzaven determinats materials irecursos didàctics en el conjunt de les àrees avaluades.

123

De l’anàlisi factorial efectuada, se n’han obtingut dos factors que resumeixen les respostes delsalumnes corresponents a les àrees de llengua castellana; llengua catalana, i ciències socials; i tresfactors en el cas de les àrees de ciències naturals i matemàtiques.

Amb les respostes a aquestes preguntes referides a les àrees de castellà, català i ciències socials,s’han extret dos factors; el primer s’ha denominat ús de recursos tecnològics i resumeix lesrespostes de l’alumnat a les preguntes que informen sobre la freqüència d’utilització de diversosrecursos tecnològics dins classe: ordinadors, diapositives, cintes de cassettes, vídeos, CDs, DVDs imapes i plànols. El segon factor, ús de material imprès, resumeix les respostes de l’alumnat a lespreguntes que informen sobre si el professorat a les seves classes, de forma predominant, usa elllibre de text, els llibres de consulta, fotocòpies i la premsa escrita.

En l’àrea de ciències socials, l’ús dels mapes, plànols i maquetes s’ha integrat al factor d’ús dematerial imprès. Així doncs, en aquesta àrea el segon factor s’ha anomenat ús de material imprès,plànols i maquetes.

Les respostes a aquestes 14 preguntes en les àrees de ciències naturals i matemàtiques, s’hanagrupat en tres factors que resumeixen la informació referida a l’ús de materials curriculars irecursos didàctics.

En l’àrea de matemàtiques, el primer factor s’ha anomenat ús de recursos tecnològics, de consulta imapes i plànols, el qual agrupa els ítems corresponents al factor anomenat ús de recursostecnològics més el referit a l’ús dels mapes, plànols i maquetes, i dels llibres de consulta. Un segonfactor, que agrupa l’ús de fotocòpies i de material elaborat pel professorat, i els llibres de consultas’ha anomenat ús de material aportat pel professorat. El darrer factor, que hem anomenat ús delllibre de text i la calculadora, agrupa aquests dos recursos didàctics.

A l’àrea de ciències naturals, el primer factor s’anomena ús de recursos tecnològics. El segon, úsde material aportat pel professorat, mapes i materials manipulatius. El darrer factor engloba l’úsde les calculadora i ordinadors.

El professorat informà que el llibre de text i els materials elaborats per ell mateix, són els recursosdidàctics que més utilitzen a l’hora de preparar les classes. L’ús de recursos tecnològics com arecursos didàctics continua essent molt escàs per part del professorat a l’hora de preparar lesclasses.

124

Taula 23.2.1. Utilització de materials curriculars i recursos didàcticsllengua castellana llengua catalana matemàtiques ciències naturals ciències socials

gens opoc normal bastant

o moltgens o

poc normal bastanto molt


o moltgens o



o molt

calculadores - - - - - - 5,5 17,3 77,2 53,7 25,4 20,9 - - -

ordenadors 90,8 7,2 2 89,6 8,3 2 84,4 11,6 3,9 82,5 13 4,5 87 9,3 3,6

diapositives 90,0 7,2 2,8 91,8 7 1,2 89,6 8,4 2,1 79,3 14,9 5,8 77,6 13,9 8,5

cintes de cassette d’àudio 89,9 7,9 2,2 89,3 9,3 1,4 91,9 6,7 1,5 88,9 9,1 2 90,7 7,5 1,8

vídeos 87,8 9,2 2,9 88,2 10,2 1,6 91,7 6,6 1,7 64,1 25,2 10,7 73,4 18,1 8,6

Internet - - - 90,4 8,2 1,3 89,4 8,5 2 83,8 12 4,2 87,8 9,2 3,1

CD-DVD 90,1 7,3 2,6 89,7 8,6 1,8 92 6,7 1,3 79,3 14,9 5,7 82,4 12,9 4,8

transparències 89,9 7,2 2,9 92,1 6,9 1 90,8 7,5 1,6 84,4 12,2 3,4 86,6 9,7 3,7

mapes, plànols, maquetes, models 91,7 6,6 1,7 87,9 9,9 2,1 85,4 11,8 2,9 63,4 26,5 10,2 46,7 33 20,3

material manipulable (laboratori,taller) - - - 91,7 6,9 1,4 87,8 9 3,2 48,6 31,7 19,6 89,2 8,4 2,4

llibre de text 9,4 19,2 71,4 6,1 18,7 75,1 28,1 22,3 49,6 10,4 20,4 69,2 11,2 17 71,8

llibres de consulta 47,1 35,2 17,7 51 34,1 14,9 70 21,9 8,1 53,3 33,9 12,8 54,8 31 14,2

material elaborat pel professorat(fotocòpies...) 31,9 34,4 33,6 38,6 35 26,4 38,6 30,3 31 25,6 36,4 38,1 32,7 31,3 36,1

premsa escrita 68,2 23,2 8,6 69,1 23,8 7,1 87,6 10 2,4 80 16 3,9 73,3 19,4 7,3

125

En el quadre següent es detalla la variància explicada per a cada un dels factors relacionats amb lautilització de diferents materials didàctics.

Taula 23.2.2. Variància explicada pels factors relacionats amb materials didàctics

factor llenguacastellana

llenguacatalana matemàtiques ciències

naturalsciènciessocials

ús de recursos tecnològics 47,4% 47,9% 54,7% 33.4% 37%

ús de material imprès 14,6% 13,2% - - -

ús de material imprès,plànols i maquetes - - - - 14,7%

ús de material aportat pelprofessorat - - 9,9% 15,4% -

ús del llibre de text icalculadora - - 9,1% - -

ús de calculadora iordinadors - - - 8,8% -

VARIÀNCIA TOTALEXPLICADA 62% 61,1% 73,7% 57,5% 51,7%

Pel que fa a la utilització de materials i recursos didàctics, s’han trobat algunes diferènciesrelacionades amb la titularitat dels centres i amb el nivell socioeconòmic i cultural.

Així, a les àrees de llengua catalana, llengua castellana i ciències socials, els alumnes amb SECmés baix diuen que a les seves classes es fa un major ús dels materials que s’han agrupat en elfactor recursos tecnològics que els de major nivell SEC. A les classes de matemàtiques són elsalumnes amb major nivell socioeconòmic i culturals els que diuen que utilitzen més el llibre de texti la calculadora.

Gràfic 23.2.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús de recursos tecnològics, per índex SEC

llengua catalana

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3



llengua castellana

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15


126


ciències socials

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15


Gràfic 23.2.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús del llibre de text i calculadora, per índex

SEC matemàtiques

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2


Per titularitat, l’alumnat de centres públics indica que fan un ús major de material imprès a lesclasses de llengua catalana, i de material aportat pel professor a les classes de ciències naturals queel de centres privats.

Gràfic 23.2.5. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús de material imprès, per titularitat

llengua catalana

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

públics privats

Gràfic 23.2.6. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor ús de material aportat pel professor, per

titularitat ciències naturals

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2

públics privats

Incidència de la utilització de distints materials i recursos didàctics a la classe sobre elsresultats dels alumnes en les proves

Encara que no es dóna un comportament lineal, a totes les àrees s’han trobat diferènciessignificatives en el rendiment dels alumnes que utilitzen amb molta freqüència recursos de tipustecnològic, respecte d’aquells que ho fan menys. A matemàtiques sembla, però, que un ús moderatd’aquests recursos apunta a un millor rendiment.

127

Gràfic 23.2.7. Resultats globals dels alumnes segons la utilització de materials de tipus tecnològic

230

235

240

245

250

255

260

265



A ciències naturals, els millors resultats corresponen a l’alumnat que diu que a les seves classes fanun ús freqüent de materials aportats pel professor, mapes i materials manipulatius.

Gràfic 23.2.8. Resultats globals dels alumnes segons la utilització de materialaportat pel professorat, mapes i materials manipulatius

240

245

250

255

260


puntuació TRI ciències naturals

El rendiment dels alumnes en les proves de matemàtiques, quan el seu professor utilitza de formahabitual els ordinadors i les calculadores com a materials didàctics, és estadísticament superior aaquells que els utilitzen poc. A l’àrea de ciències naturals no es presenten diferències significativesen aquest factor.

128

Gràfic 23.2.9. Resultats globals dels alumnes segons la utilització delllibre de text i la calculadora

230

240

250

260


puntuació TRI matemàtiques

23.3. PROCEDIMENTS D’AVALUACIÓ

L’alumnat respongué 9 preguntes referides als procediments d’avaluació usat pel professorat decada una de les àrees avaluades. Per la seva banda, el professorat contestà les mateixes preguntesreferides a l’avaluació.

Quant als procediments d’avaluació, cada una de les cinc àrees avaluades s’han agrupat en dosfactors que expliquen entre un 51,5% i un 58% de la variància total, depenent de l’àrea de què estracti. El primer s’ha anomenat observació del treball i de les produccions dels alumnes a classe iel segon, proves diverses per a l’avaluació.

Els ítems proves de desenvolupament d'un tema i exàmens escrits de preguntes curtes sóncompartits per ambdós factors.

Per terme general, en totes les àrees el professorat utilitza de forma molt habitual procedimentsd’avaluació consistents en l’observació del treball i de les produccions dels alumnes de classe,juntament amb la realització de proves i exàmens. L’autoavaluació i les proves objectives i oralssón escassament contemplades per avaluar.

129

Taula 23.3.1. Utilització de procediments d’avaluacióllengua castellana llengua catalana matemàtiques ciències naturals ciències socials

factors gens opoc normal bastant

o moltgens o



o moltgens o



o molt

correcció dels deures de casa 13,2 35,8 51 8,2 32,6 59,2 15,7 30 54,3 11,4 38,5 50 18 35 47

observació del treball del'alumnat a classe 11,7 41,5 46,8 9,9 40,5 49,6 13,9 35,3 50,8 11 42,8 46,1 11,9 41,6 46,5

participació a classe 16,4 43,7 39,9 24,8 39,3 35,8 29,4 33,3 37,3 16,9 40,3 42,8 23,5 39 37,6

observació deltreball i de lesproduccions delsalumnes a classe

revisió de quaderns i treballs 30 37,6 32,3 11,9 47,8 40,3 16,8 41,4 41,8 14,1 45,7 40,2 18,3 44,3 37,4

proves de desenvolupamentd'un tema 21,4 40,6 38 25,8 39,6 34,6 31,8 35,4 32,8 22,3 39,2 38,5 17,6 36,7 45,7

comúexàmens escrits de preguntescurtes 27,1 39,7 33,2 23,6 43,6 32,8 31,3 34,3 34,3 19,4 42,3 38,4 32,9 36,4 30,8

proves objectives (tipus test) 50,3 37 12,7 45,1 41,2 13,8 54,1 32,3 13,6 44,4 39,4 16,2 49,8 35,4 14,8

autoavaluació 69,3 23,5 7,2 64,4 27,3 8,3 65,8 24,9 9,3 64,5 27,5 8 67,2 24,9 8proves orals iautoavaluació

exàmens orals 68,9 21,9 9,2 66,6 23,6 9,7 79,1 15,5 5,3 71,7 20,8 7,5 69,1 20,3 10,6

Taula 23.3.2. Variància explicada pels factors relacionats amb els procediments d’avaluació

factor llenguacastellana

llenguacatalana matemàtiques ciències

naturals ciències socials

observació del treball i de lesproduccions dels alumnes a classe 31% 29,2% 29,9% 33,1% 27,9%

proves orals i autoavaluació 24,4% 23,7% 27,1% 23,1% 23,6%

variància total explicada 55,4% 52,9% 58% 56,2% 51,5%

130

En el factor que s’ha denominat proves orals i autoavaluació, s’han trobat algunes diferènciesrelacionales amb el nivell socioeconòmic i cultural, amb la titularitat i amb l’illa a què pertanyenels alumnes.

En els gràfics següents es veu que, a l’àrea de llengua castellana, els alumnes de nivell SEC mésbaix fan una major utilització dels procediments d’avaluació basats en proves orals il’autoavaluació combinades amb proves i exàmens; a llengua catalana són els alumnes de centrespúblics els que són avaluats més freqüentment amb aquests instruments; i a matemàtiques i ciènciesnaturals, l’alumnat d’Eivissa i Formentera per sobre el d’altres illes.

Gràfic 23.3.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor proves orals i autoavaluació, per índex SEC

llengua castellana

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2


Gràfic 23.3.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor proves orals i autoavaluació, per titularitat

llengua catalana

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2

públics privats

Gràfic 23.3.3. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor proves orals i autoavaluació, per illes

matemàtiques

-0,4

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

0,4


Gràfic 23.3.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor proves orals i autoavaluació, per illes

ciències naturals

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3


Incidència de la utilització de distints procediments d’avaluació sobre els resultats delsalumnes en les proves

En les àrees de llengua catalana i de ciències naturals, existeixen diferències estadísticamentsignificatives quant a l’ús de l’observació del treball i de les produccions dels alumnes a classe.Els millors resultats corresponen a aquells alumnes els professors dels quals utilitzen molt aquesttipus de procediments d’avaluació respecte d’aquells que els seus professors els utilitzen poc.

131

Gràfic 23.3.5. Resultats globals dels alumnes segons la utilització de l’observació del treballi de les produccions dels alumnes a classe

235

240

245

250

255

260



D’altra banda, a les àrees de llengua castellana, llengua catalana, ciències naturals i ciènciessocials, el rendiment de l’alumnat disminueix quan s’utilitzaven en alta freqüència proves orals iautoavaluació, és a dir, quan es combina l’ús de proves escrites amb un ús habitual de procedimentsd’avaluació com proves objectives o tipus test, l’autoavaluació i els exàmens orals.

Gràfic 23.3.6. Resultats globals dels alumnes segons la utilització de proves orals i del’autoavaluació

230

235

240

245

250

255

260

265



132

24. OPINIÓ SOBRE LES ÀREES

L’alumnat respongué 36 preguntes mitjançant les quals valorà la importància de les àrees cursadesen l’ESO (9 preguntes), el grau de preferència que els alumnes mostren per les àrees (9 preguntes),el nivell de dificultat percebut (9 preguntes), com també les expectatives de feina relacionades ambaquestes àrees (9 preguntes).

Per a cada un d’aquests quatre blocs d’ítems (importància, preferència, dificultat i expectatives defeina) s’han realitzat anàlisis factorials per resumir les dades. Posteriorment, com que s’ha trobatuna alta correlació entre els factors obtinguts en els tres darrers blocs, s’han tornat a agrupar, ambuna anàlisi de segon ordre, que ens ha proporcionat tres factors coincidents amb els de primer ordrei que mostren l’orientació d’estudis cap a la qual tendeix l’alumnat (apartat 24.5). A causa de l’altacorrelació entre els factors d’aquests blocs de preguntes, sols s’ha relacionat el rendiment amb elsfactors de segon ordre.

24.1. IMPORTÀNCIA ATORGADA A LES ÀREES

Les 9 preguntes referides a quina era la importància atorgada pels alumnes a les distintes àrees,s’han agrupat en dos factors que expliquen un 60,63% de la variància total, un primer que recull lapreferència per les àrees de lletres i ciències; i un segon per a les àrees pràctica, esportiva iartística.

A la taula següent es mostra com es distribueixen les respostes de l’alumnat a aquestes preguntes icada un dels factors en què s’agrupen.

Taula 24.1.1. Importància atorgada pels alumnes a les diferents àrees

percentatgeimportància atorgada a les àrees de…

gens o poca normal bastant omolta

llengua castellana 5 32 63

llengua catalana 8,3 34,6 57,1

matemàtiques 6,6 23,6 69,7

ciències naturals 10,8 29,9 59,2

ciències socials 7,6 33,6 58,8

lletres i ciències(explica un 37,4% dela variància total)

anglès o llengua estrangera 4,7 26,1 69,1

tecnologia 25,1 36,5 38,4

educació física 18,9 38,3 42,8

àrees pràctica, física iartística

(explica un 23,1% dela variància total) educació artística 26,5 37,5 35

Més de la meitat dels alumnes avaluats ha considerat cada una de les àrees de lletres i ciències coma bastant o molt important, especialment matemàtiques i anglès.

133

Trobam algunes diferències relacionades amb el sexe dels alumnes. Per terme general, les ninesatorguen major importància a les àrees de lletres i ciències, mentre que els nins valoren més lesàrees pràctica, física i esportiva.

Gràfic 24.1.1. Puntuacions factorials mitjanesen el factor importància a lletres i ciències, per

sexe

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

al·lot al·lota

Gràfic 24.1.2. Puntuacions factorials mitjanesen el factor importància a àrees pràctica, física

i esportiva, per sexe

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

al·lot al·lota

Incidència de la importància atorgada a les àrees sobre els resultats dels alumnes en lesproves

S’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment relacionades amb el graud’importància atorgada a les àrees de lletres i ciències i a les àrees pràctica, física i artística.

Els millors resultats corresponen a aquells alumnes que atorguen una gran importància a les àreesde lletres i de ciències respecte d’aquells que n’atorguen poca. A les àrees pràctica, esportiva iartística, la tendència és inversa; és a dir, els millors resultats correspongueren als alumnes queatorgaren poca importància a aquestes àrees.

Gràfic 24.1.3. Resultats globals dels alumnes segons la importància atorgada a les àrees

250

236

258 258258 256

247

243

230

240

250

260

270


lletres i ciènciesàrees pràctica, física i artística

134

24.2. PREFERÈNCIES DELS ALUMNES PER LES DIFERENTS ÀREES

Les 9 preguntes referides a quines eren les àrees preferides pels alumnes, s’han agrupat en tresfactors: un primer que recull la preferència per les àrees de lletres; un altre per les àrees de ciènciesi un tercer per les àrees pràctica, esportiva i artística.


Taula 24.2.1. Preferències dels alumnes per les diferents àrees

percentatgegust per les…

gens o poc normal bastant o molt

llengua castellana 29,7 47,1 23,3



lletres(explica un 22%de la variànciatotal)


matemàtiques 40 31,2 28,8


ciències(explica un15,8% de lavariància total) tecnologia 43,7 28,2 28,1



àrees pràctica,física i artística(explica un15,4% de lavariància total) educació artística 34,6 27,6 37,8

Els alumnes expressaren que les àrees que més els agradaven eren l’educació física, l’educacióartística, les ciències naturals i les ciències socials. La tecnologia, la llengua catalana i lesmatemàtiques eren les àrees de lletres que menys els agradaven.

Trobam algunes diferències relacionades amb el sexe dels alumnes i amb el nivell socioeconòmic icultural de les seves famílies. Per terme general, les nines mostren major preferència que els ninsper les àrees de lletres, al contrari del que succeeix amb les àrees de ciències i amb la tecnologia,l’educació física o l’educació artística, en què els nins diuen preferir-les en major grau que lesnines.

135

Gràfic 24.2.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per les àrees de lletres, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

Gràfic 24.2.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per les àrees de ciències, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

Gràfic 24.2.3. Puntuacions factorials mitjanes en el factorpreferència per les àrees pràctica, física i artística, per sexe

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

al·lot al·lota

També es veu en els gràfics següents, com els alumnes de major nivell socioeconòmic i culturalmesurat a través de l’índex SEC, mostren major preferència per les àrees de lletres i de ciències queels que pertanyen a un nivell socioeconòmic i cultura menor.

Gràfic 24.2.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per les àrees de lletres, per índex

SEC

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


Gràfic 24.2.5. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor preferència per les àrees de ciències, per índex

SEC

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


136

24.3. DIFICULTAT PERCEBUDA DE LES ÀREES

Les 9 preguntes referides a quina era la dificultat en les distintes àrees, s’han agrupat en tresfactors: un primer que recull la percepció dels alumnes sobre la dificultat de les àrees de lletres; unaltre referit a les àrees de ciències, i un tercer sobre les àrees pràctica, esportiva i artística.


Taula 24.3.1. Dificultat percebuda pels alumnes a les diferents àrees

percentatgedificultat percebuda a les àrees de…

molt difícil o difícil normal fàcil o molt fàcil

llengua castellana 27,5 58 14,5



lletres

(explica un19,7% de lavariància total) anglès o llengua estrangera 38,4 38,3 23,3

matemàtiques 59,6 29,5 11ciències(explica un17,8% de lavariància total)


tecnologia 21,2 49 29,8


àrees pràctica,física i artística

(explica un16,2% de lavariància total) educació artística 12,8 40 47,2

Les ciències són percebudes com especialment difícils –més de la meitat dels alumnes avaluats, un59,6%, expressaren trobar difícil o molt difícil l’àrea de matemàtiques. Les àrees de lletres tambésón percebudes com difícils, però en menor ordre. Aquesta tendència és l’oposada a la quemanifestaren els alumnes per les àrees pràctica, física i artística.

En aquests factors trobam algunes diferències relacionades amb el sexe dels alumnes i amb elnivell socioeconòmic i cultural de les seves famílies. Per terme general, les nines consideren mésfàcils les àrees de lletres i de ciències, al contrari del que succeeix amb la tecnologia, l’educaciófísica o l’educació artística.

D’altra banda, els alumnes d’Eivissa i Formentera consideren més fàcils les àrees de lletres que elsd’altres illes, i els de major índex SEC que els que el tenen més baix.

137

Aquestes diferències referides al grau de facilitat/dificultat de les àrees es mostren en els gràficssegüents.

Gràfic 24.3.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor facilitat de les àrees de lletres, per sexe

-0,2

-0,1

-0,1

0,0

0,1

0,1

0,2

al·lot al·lota

Gràfic 24.3.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor facilitat de les àrees de ciències, per sexe

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

al·lot al·lota

Gràfic 24.3.3. Puntuacions factorials mitjanes en el factorfacilitat de les àrees pràctica, física i artística, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

Gràfic 24.3.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor facilitat de les àrees de lletres, per illa

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


Gràfic 24.3.5. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor facilitat de les àrees de lletres, per índex SEC

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


138

24.4. EXPECTATIVES DE FEINA RELACIONAT AMB LES DIFERENTS ÀREES

Les 9 preguntes referides a les expectatives de trobar una feina relacionada amb les distintes àrees,s’han agrupat en tres factors que expliquen un 58,9% de la variància: un primer que recull lapreferència per les àrees de lletres; un segon per les de ciències, i un tercer per les àrees pràctica,esportiva i artística.


Taula 24.4.1. Expectatives de trobar una feina relacionada amb les diferents àrees

percentatgeexpectatives de trobar una feina relacionada amb lesàrees de… gens o poca normal

bastant omolta

llengua castellana 55 20,2 14,8

llengua catalana 63 27,3 9,8


lletres

(explica un 25,8% dela variància total)


matemàtiques 54,9 24,7 20,4ciències

(explica un 18,1% dela variància total) ciències naturals 48,1 23 28,9



àrees pràctica,física i artística

(explica un 15% dela variància total) educació artística 55,4 23 21,6

Aproximadament la meitat de l’alumnat avaluat atribueix poques o molt poques expectatives atrobar una feina relacionada amb les diferents àrees. La llengua estrangera és l’àrea de lletres a laqual atribueixen més expectatives de trobar una feina; les ciències naturals, amb un percentatgesemblant, és l’àrea de ciències amb majors expectatives de trobar una feina; i l’educació física, lade les àrees pràctica, física i artística.

En aquests factors trobam algunes diferències relacionades amb el sexe dels alumnes i amb elnivell socioeconòmic i cultural de les seves famílies. Per terme general, les nines consideren mésprobable dedicar-se en el futur a alguna feina relacionada amb les àrees de lletres, mentre que elsnins creuen que trobaran una feina relacionada amb les àrees de ciències o amb les àrees pràctica,física i artística.

139

Aquestes diferències es mostren en els gràfics següents.

Gràfic 24.4.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor expectatives de feina relacionades amb les

àrees de lletres, per sexe

-0,4

-0,3

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

0,4

al·lot al·lota


àrees de ciències, per sexe

-0,2

-0,1

-0,1

0,0

0,1

0,1

0,2

al·lot al·lota

Gràfic 24.4.3. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor expectatives de feina relacionades amb les àrees

pràctica, física i artística, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

D’altra banda, els alumnes de major índex SEC consideren més probable trobar una feinarelacionada amb les àrees de ciències, que els de menor nivell, els d’Eivissa i Formentera de trobar-ne una relacionada amb les àrees pràctica, física i artística.


àrees de ciències, per índex SEC

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25



àrees pràctica, física i artística, per illa

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2


140

24.5. L’ORIENTACIÓ D’ESTUDIS I LA SEVA INCIDÈNCIA SOBRE ELS RESULTATS DELS

ALUMNES EN LES PROVES

Com s’ha explicat a la introducció d’aquest apartat, com que s’ha trobat una alta correlació entreels factors obtinguts en els tres darrers blocs (preferència, dificultat i expectatives), s’ha realitzatuna anàlisi factorial de segon ordre, a conseqüència de la qual hem obtingut una apreciació del’orientació d’estudis cap a la qual tendeix l’alumne.

De l’anàlisi de segon ordre, se n’obtenen tres nous factors que expliquen un 63,8% de la variànciatotal: un primer que recull una orientació cap a les ciències (explica un 22,4% de la variància); unsegon que mostra una orientació cap a les lletres (explica un 20,8% de la variància), i un tercer ques’ha anomenat orientació cap a les àrees pràctica, esportiva i artística (explica un 20.5% de lavariància).

En aquests factors de segon ordre trobam algunes diferències relacionades amb el sexe delsalumnes i amb el nivell socioeconòmic i cultural de les seves famílies. Per terme general, les ninesmostren una orientació més definida cap a les àrees de lletres, mentre que els nins es decanten méscap a les àrees de ciències i cap a les àrees pràctica, física i artística.

Gràfic 24.5.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor orientació cap a les àrees de ciències, per sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

Gràfic 24.5.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor orientació cap a les àrees de lletres, per sexe

-0,4

-0,3

-0,2

-0,1

0,1

0,2

0,3

0,4

al·lot al·lota

Gràfic 24.5.3. Puntuacions factorials mitjanes en el factororientació cap a les àrees pràctica, física i artística, per

sexe

-0,3

-0,2

-0,1

0,0

0,1

0,2

0,3

al·lot al·lota

141

També, i com s’aprecia en els gràfics següents, els alumnes de major nivell socioeconòmic icultural manifesten una orientació més definida cap a les àrees de ciències i de lletres, que els demenor nivell.

Gràfic 24.5.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor orientació cap a les àrees de ciències, per índex

SEC

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


Gràfic 24.5.5. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor orientació cap a les àrees de lletres, per illa

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


Incidència de l’orientació d’estudis sobre els resultats dels alumnes en les proves

S’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment dels alumnes avaluats,relacionades amb una orientació cap a les àrees de ciències.

Els millors resultats corresponen a aquells alumnes que mostren tenir una clara orientació cap a lesàrees de ciències respecte d’aquells que no mostren una orientació tan definida.

Gràfic 24.5.6. Resultats globals dels alumnes segons la sevaorientació cap a les àrees de ciències

242240

249

274

230

240

250

260

270

280



També s’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment dels alumnesavaluats, relacionades amb una orientació cap a les àrees de lletres.

En aquest cas, els millors resultats corresponen a aquells alumnes que mostren tenir una claraorientació cap a les àrees de lletres respecte d’aquells que no mostren una orientació tan definida.

142

Gràfic 24.5.7. Resultats globals dels alumnes segons la seva orientaciócap a les àrees de lletres

264

252

243245

240

245

250

255

260

265

270



Finalment, s’han trobat diferències estadísticament significatives en el rendiment dels alumnesavaluats, relacionades amb una orientació cap a aquestes àrees.

La tendència observada en els dos casos anteriors s’inverteix quan els alumnes mostren unaorientació clara cap a les àrees pràctica, esportiva i artística.

Gràfic 24.5.8. Resultats globals dels alumnes segons la seva orientaciócap a les àrees pràctica, esportiva i artística

244

250

259

251

240

245

250

255

260

265



Aquests resultats indiquen que els alumnes amb una clara orientació cap a les àrees consideradestradicionalment acadèmiques (de ciències i de lletres) obtenen millors resultats que aquells ques’orienten cap a les àrees pràctiques, esportiva i artística (sovint triades per molt alumnat indecís oque troba dificultats i rebutja les àrees més acadèmiques).

143

25. CLIMA DE CENTRE I D’AULA

En els qüestionaris s’incorporaren algunes preguntes que tenien per objecte conèixer la percepcióde l’alumnat, del professorat del grup avaluat i de les seves famílies sobre diferents aspectesrelacionats amb el clima de centre i d’aula, observació de les normes de convivència, problemes dedisciplina, etc.

L’alumnat respongué 9 preguntes mitjançant les quals valorà el seu grau d’acord amb diferentsaspectes del centre i de l’aula.

El professorat contestà 15 preguntes, 7 referides al seu grau de satisfacció amb el grup d’alumnesavaluat, i 8 més a la seva satisfacció amb el funcionament dels distints òrgans i col·lectius delcentre.

Les famílies dels grups avaluats contestaren 10 preguntes referides a distints aspectes del centre,del professorat, de la convivència, dels òrgans de funcionament del centre, etc.

Satisfacció de l’alumnat amb el centre

Les preguntes sobre com veuen els alumnes el centre i la seva aula s’han agrupat en un únic factorque s’ha anomenat satisfacció dels alumnes amb el centre, el qual explica un 51,3% de la variànciatotal.

Taula 25.1. Grau de satisfacció dels alumnes amb diferents aspectes del centre

percentatgefactor: satisfacció dels alumnes

amb el centre molt en desacordo en desacord

ni en desacord nid’acord

molt d’acord od’acord

estic content amb els meus companys de classe 6,9 26,6 66,5

aprenc coses útils 8,1 37,3 54,6

el meu centre és bo 15,8 39,0 45,2

al centre hi ha normes raonables 20,6 34,8 44,7

m’agrada venir al centre 25,3 39,2 35,5

a les classes hi ha ordre i es pot estudiar a gust 32,4 45,5 22,1

el treball que faig a les classes m’agrada 25,3 53,9 20,9

les classes són entretingudes i interessants 31,8 50,8 17,4

Els alumnes expressaren una alta satisfacció amb les relacions que mantenien amb els seuscompanys i tenien una percepció d’aprendre coses útils. Aquesta tendència positiva respecte delclima de centre, es manté a l’hora de valorar-lo com a bo, d’apreciar que hi existeixen normes deconvivència raonables i que els agrada anar al centre. No obstant això, els aspectes relacionats ambla gestió de l’aula com l’ordre de classe, treball que hi fan i interès que els desperten, varen serpitjor valorats.

144

Per terme general, les al·lotes feren valoracions més positives que els al·lots a aquestes preguntes.

Gràfic 25.1. Puntuacions factorials mitjanes en el factorsatisfacció dels alumnes amb el centre, per sexe

-0,2

-0,2

-0,1

-0,1

0,0

0,1

0,1

0,2

0,2

al·lot al·lota

Incidència de la satisfacció dels alumnes amb el centre sobre els seus resultats en les proves

Quant al rendiment, els millors resultats en les proves corresponien a aquells alumnes quemostraven alta satisfacció amb els diferents aspectes del seu centre, aula i companys.

Gràfic 25.2. Resultats globals dels alumnes segons la satisfacció delsalumnes amb el centre

246

243

257255

240

245

250

255

260

baixa mitjana baixa mitjana alta alta


Satisfacció del professorat amb els òrgans del centre i amb el grup d’alumnes

El professorat contestà 7 preguntes referides a la satisfacció amb el seu grup que, mitjançant unaanàlisi factorial, s’han agrupat en un factor que s’ha anomenat satisfacció del professorat amb elgrup d’alumnes, el qual explica un 67,19% de la variància total explicada.

En la taula següent es mostra la distribució de les respostes del professorat a les preguntes que elconformen.

145

Taula 25.2. Grau de satisfacció del professorat amb el grup d’alumnes

percentatgefactor molt poca

o poca normal bastant omolta

compliment de les normes de convivència i elconeixement sobre els seus drets i deures 14,6 33,5 51,9

respecte al professorat i reconeixement enversla seva tasca 14,1 36,5 49,3

actitud d'acceptació, respecte i col·laboracióentre els alumnes 14,8 38,2 47

la docència al grup d'alumnes 12,5 42,1 45,3

participació en la dinàmica de l'aula 18,5 36,6 44,9

resultats del procés d'aprenentatge 25,6 42,9 31,5

satisfacció ambel grupd’alumnes

hàbits de treball i estudi 40,1 39,3 20,6

En general, els professors dels grups de 4t d’ESO avaluats es mostren satisfets, en major o menorgrau, amb el grup avaluat. Realitzaren valoracions positives respecte al compliment de les normesde convivència i del coneixement sobre els seus drets i deures; del respecte al professorat ireconeixement envers la seva tasca; de l’actitud d'acceptació, respecte i col·laboració entre elsalumnes; de la docència al grup d'alumnes, i de la participació en la dinàmica de l'aula. No és tanfavorable la valoració que fan dels seus hàbits de treball i d’estudi.

A més, respongueren 8 preguntes referides a la satisfacció amb els òrgans del centre que s’hanagrupat en un altre factor que s’ha anomenat satisfacció amb els òrgans i col·lectius del centre, queexplica un 52,61% de la variància total explicada.

Taula 25.3. Grau de satisfacció del professorat amb els òrgans del centre

percentatgefactor molt poca

o poca normal bastant omolta

l’equip directiu 9,6 34,2 56,2

l’equip docent del grup 6,2 40,4 53,5

el departament d’orientació 19,1 36,9 44

els departaments didàctics 15,2 42,4 42,4

el claustre de professors 9,8 48,5 41,7

la comissió de coordinació pedagògica 15,3 44,6 40,1

les famílies de l’alumnat 18,8 54,4 26,8

satisfacció ambels òrgans icol·lectius delcentre

el consell escolar 19,0 55,5 25,4

Respecte dels distints òrgans i col·lectius del centre, un alt percentatge del professorat enquestat esposicionà en la franja intermèdia de l’escala a l’hora de valorar els òrgans de govern col·legiats –elconsell escolar i el claustre– i el col·lectiu de les famílies. El òrgans de coordinació docent mostren

146

percentatges de satisfacció superiors, destacant l’equip docent, el departament d’orientació, i elsdepartament didàctics; i, en menor mesura, la comissió de coordinació pedagògica. Cal destacarque l’equip directiu és l’òrgan del centre millor valorat pel professorat.

Per terme general, el professorat de centres privats es mostrà més satisfet amb els òrgans icol·lectius del centre.

Gràfic 25.3. Puntuacions factorials mitjanes en el factor satisfacciódel professorat amb els òrgans i col·lectius del centre, per titularitat

-0,35

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25

0,35

públics privats

Incidència de la satisfacció del professorat amb el grup avaluat i amb els òrgans i col·lectiusdel centre amb els resultats dels alumnes en les proves.

S’observa que els millors resultats corresponen a aquells alumnes els professors dels quals mostrenuna alta satisfacció respecte del grup i del centre.

Gràfic 25.4. Resultats globals dels alumnes segons la satisfacció delprofessorat amb el grup i els òrgans del centre

267

252

236

251

259

248

252

245

230

240

250

260

270

baixa mitjana baixa mitjana alta alta

satisfacció amb el grup avaluatsatisfacció amb els organs del centre

Satisfacció de les famílies amb el centre

Les preguntes referides al grau de satisfacció amb el centre, el professorat, la convivència i elsòrgans de gestió del centre, s’han agrupat en un únic factor que explica un 52,1% de la variànciatotal i que s’ha denominat satisfacció de les famílies amb el centre.

147

Taula 25.4. Grau de satisfacció de les famílies amb el centre

percentatge

molt poca o poca normal bastant o molta

les entrevistes amb els professors 7,2 35,0 57,7

el professorat del vostre fill 4,7 39,1 56,2

el centre en general 5,9 39,3 54,8

la informació que rebeu del centre 13,5 35,8 50,7

el funcionament de la direcció 6,8 44,1 49,1

el nivell educatiu de l’alumnat del centre 13,6 42,1 44,3

la convivència dels joves al centre 11,6 48,2 40,2

els serveis del centre 17,6 47,3 35,1

el consell escolar 16,5 58,1 25,3

les activitats extraescolars 31,8 44,1 24,1

Les famílies mostren, a nivell general, una alta satisfacció amb el professorat, valorantespecialment la seva tasca docent i les entrevistes amb ells. Pel que fa al centre, els canals decomunicació, el funcionament de la direcció i el nivell de l’alumnat són els aspectes millorvalorats. La convivència, els serveis que ofereix el centre i el funcionament del consell escolar sónmitjanament valorats. Les activitats extraescolars es presenten com l’aspecte del centre pitjorvalorat.

Les famílies que escolaritzaren els seus fills en centres privats es mostraren globalment méssatisfetes amb el centre que les que ho feren en centres públics.

Gràfic 25.5. Puntuacions factorials mitjanes en el factorsatisfacció de les famílies amb el centre, per titularitat

-0,35

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25

0,35

públics privats

També trobarem diferències per illes respecte a la satisfacció global de les famílies amb el centres.Les famílies de l’illa de Mallorca es mostraren més satisfetes amb el centre en què escolaritzen elsseus fills que les de les altres illes. També són les famílies de major nivell socioeconòmic i culturalles més satisfetes.

148

Gràfic 25.6. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor satisfacció de les famílies amb el centre, per

illa

-0,35

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25

0,35


Gràfic 25.7. Puntuacions factorials mitjanes en el factorsatisfacció de les famílies amb el centre, per índex SEC

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25


26. DISCIPLINA I CONVIVÈNCIA

En els qüestionaris s’incorporaren algunes preguntes que tenien per objecte conèixer la percepciódel professorat, de l’alumnat i de les famílies sobre diferents aspectes relacionats amb la disciplina ila convivència en el centre escolar.

Faltes de disciplina o conductes contràries a les normes de convivència

Amb les respostes a les 6 preguntes realitzades al professorat sobre el tipus de faltes o conductesd’indisciplina, s’ha realitzat una anàlisi factorial de la qual s’ha extret un factor que s’ha anomenatnivell d’indisciplina i que explica un 53,9% de la variància total.

En la taula següent es mostra la distribució de les respostes dels professorat a les preguntesagrupades en aquest factor.

Taula 26.1. Freqüència amb què es donen diferents conductes contràries a la convivència

percentatges

factor: nivell d’indisciplina mai oquasi mai

devegades

sovint o quasisempre

acumulació de conductes contràries a les normes de convivènciaper part dels alumnes (mal comportament, indisciplina…)

74,1 14,5 11,4

absències reiterades 63,6 19,6 16,8

possessió o consum de drogues 95,4 3,7 0,9

conductes negatives amb membres de la comunitat educativa(amenaces, manca de respecte, ofenses)

88,1 5,7 6,2

agressió física a membres de la comunitat educativa 98,1 0,8 1,1

desperfectes a l’edifici o al mobiliari escolar 89,6 6,3 4,1

149

En aquest factor s’han trobat algunes diferències relacionades amb la titularitat dels centres, ambl’illa de residència i amb el nivell socioeconòmic i cultural de les famílies de l’alumnat.

Per terme general, com es pot veure en els gràfics següents, el professorat de centres públics i eld’Eivissa i Formentera tenen una percepció més desfavorable de la disciplina en els seus centresque el de centres privats i els de les altres illes.

Gràfic 26.1. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor nivell d’indisciplina, per titularitat

-0,2

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

0,2

públics privats

Gràfic 26.2. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor nivell d’indisciplina, per illa

-0,4

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

0,4


Incidència del nivell d’indisciplina sobre els resultats dels alumnes en les proves

Per terme general i segons el professorat, els resultats dels alumnes empitjoren a mesura queaugmenten les conductes contràries a la convivència.

Gràfic 26.3. Resultats dels alumnes segons la percepció del nivell d’indisciplina

251

266

248

240

235

240

245

250

255

260

265

270



Mesures correctores o sancions davant faltes de disciplina

Pel que fa a les sancions que el professorat imposa als alumnes quan aquests cometen faltes dedisciplina o conductes contràries a les normes de convivència, les 6 preguntes en què es demanaaquesta qüestió al professorat s’han resumit en els dos factors que expliquen un 60,5% de lavariància total.

En la taula següent es mostra la distribució de les respostes agrupades en aquests dos factors.

150

Taula 26.2. Freqüència amb què es donen diferents conductes contràries a la convivència

percentatgesfactors mai o quasi

maicadames

cada setmanao cada dia

amonestació en privat a l’alumne 84,8 5,7 9,5

amonestació a l’alumne i notificacióa la família

94,7 3,8 1,5

reparació del mal causat (assignartasques o pagar desperfectes)

98,3 0,6 1,1

adopció de mesuresinternes(explica un 41,1% dela variància total)

expulsió temporal de les classes 95,0 1,9 3,1

expulsió temporal del centre 99,3 0,5 0,2expulsió del centre(explica un 19,4% dela variància total) canvi definitiu de centre 100 - -

Incidència de l’adopció de mesures correctores de la disciplina sobre els resultats delsalumnes en les proves

Per terme general, els millors resultats en les proves corresponen al professorat que diu que en elsseus centres s’apliquen menys sancions.

Gràfic 26.4. Resultats dels alumnes segons el nombre desancions o mesures internes

242

248

261

254

240

245

250

255

260

265



Donat que les expulsions temporals i el canvi de centre es donen molt poques vegades, norelacionam aquest factor amb el rendiment.

Tipologia de faltes de disciplina

Les 21 preguntes en què es demanava al professorat quines eren les faltes de disciplina mésfreqüents en els seus centres, s’han agrupat en tres factors que expliquen un 64,3% de la variànciatotal.

151

El primer factor s’ha denominat faltes lleus; el segon, assetjament i desperfectes, i el tercer,absentisme.

Segons va declarar el professorat, les faltes més freqüents són la manca de puntualitat i les ques’han agrupat en el factor faltes lleus; les faltes agrupades en el factor assetjament i desperfectes esdonen amb molt poca freqüència.

Taula 26.3. Freqüència amb què els alumnes cometen diferents faltes de disciplina segons el professoratpercentatges

factors mai o quasimai

cadames

cada setmanao cada dia

desobediència a una norma 84,9 3,0 12,2molestar altres companys 79,6 2,7 17,7interrupcions i comentaris fora de temps 64,6 5,9 29,5bullici, bromes i riures fora de lloc 66,5 6,9 26,6falta d'atenció i distraccions 50,0 8,3 41,7no aportar el material escolar necessari 69,9 8,2 21,9

faltes lleus(explica un 27,3% de lavariància total)

postures inadequades 68,4 8,0 23,5manca de cura del material escolar 81,3 4,8 13,8llenguatge groller, agressiu, irrespectuós 84,0 4,1 11,9comú a F1 i F2usar aparells o coses i jugar-hi 82,7 5,6 11,7

vestimenta desidiosa o impròpia 89,8 3,0 7,3ferides, cops, clatellades 96,8 1,5 1,7insults, amenaces 94,8 3,2 2,1bromes de mal gust, burles,humiliacions

90,9 3,7 5,5

exclusió, relegació, aïllament 94,1 2,4 3,5robatoris, extorsions 97,1 2,9 -desperfectes i pintades a coses, brutícia 92,1 4,1 3,8

assetjament idesperfectes en elcentre(explica un 25% de lavariància total)

assetjament o intimidació 98,3 1,4 0,3arribar sistemàticament tard 74,3 2,1 23,6arribar esporàdicament tard 71,2 7,5 21,3

absentisme(explica un 12% dela variància total) absentisme 85,1 2,9 12,0

En els centres públics, segon el professorat, es donen amb major freqüència conductesd’assetjament i desperfectes que en els centres privats.

Gràfic 26.5. Puntuacions factorials mitjanes en el factorassetjament i desperfectes, per titularitat

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25

públics privats

152

Incidència dels diferents tipus de faltes de disciplina sobre els resultats dels alumnes en lesproves

Tot i que la relació de la freqüència amb què, segons el professorat, es donen conductesd’assetjament i la realització de desperfectes en els centres no és lineal, el pitjor rendiment es dónaquan aquestes conductes són mes freqüents.

Gràfic 26.6. Resultats dels alumnes segons el nombre desancions o mesures internes

261

253251

244

240

245

250

255

260

265



Així mateix, quan el professorat informa que es dóna menys absentisme, millors són els resultatsdels alumnes.

Gràfic 26.7. Resultats dels alumnes segons la freqüènciad’absentisme a les classes

259259

252

238

235

240

245

250

255

260

265



La relació entre la freqüència amb què es produeixen faltes de disciplina lleus i el rendiment noadopta un comportament lineal, la qual cosa dificulta donar-ne una explicació.

153

27. TASQUES DIRECTIVES

Les respostes a les 17 preguntes formulades als directors dels centres s’agruparen, mitjançant unaanàlisi factorial, en 2 factors que expliquen un 44,2% de la variància total, els quals s’hananomenat director pedagògic i director administratiu.

En general, els directors admeten una alta dedicació a totes les tasques, però principalment a lesrelacionades amb la identificació i atenció a les necessitats del centre; la intervenció per millorar elclima de convivència i per resoldre els conflictes; la dinamització i la coordinació de l’equipdirectiu i els òrgans de gestió i coordinació del centre; l’organització i gestió dels recursos humans,de la comunicació i participació de tota la comunitat educativa i de les instal·lacions, equipaments irecursos del centre.

Per contra, declararen que dedicaven menys temps a estimular la capacitació i formació delprofessorat; coordinar l’acció docent del professorat entre els diferents cursos, nivells i etapes;col·laborar amb entitats i institucions exteriors; facilitar l’acolliment i l'adaptació de l’alumnatnouvingut i del professorat nou, o gestionar les tasques administratives del centre.

En la taula es presenta la distribució de les respostes dels directors a aquestes preguntes.

Taula 27.1. Dedicació a diferents funcions i tasques per part del directorpercentatge

factors gens opoc normal bastant o

moltestimular la capacitació i formació del professorat 18,1 60,1 21,9coordinar l’acció docent del professorat entre elsdiferents cursos, nivells i etapes 4,9 37,6 57,5

supervisar l’elaboració, el desenvolupament il'avaluació dels projectes de centre 3,7 31 65,3

garantir l’atenció a la diversitat de l’alumnat del centre 2,8 24 73,2promoure l’avaluació interna i l’avaluació externa delcentre, i establir plans de millora 7,9 23,3 68,7

dinamitzar i coordinar l’equip directiu i els òrgans degestió i coordinació del centre - 16,2 83,8

identificar i atendre les necessitats del centre - 3,8 96,2

directorpedagògic

(explica un23,1% de lavariància)

gestionar la comunicació i participació de tota lacomunitat educativa 1,8 21,9 76,3

organitzar i gestionar els recursos humans 1,3 18,4 80,2comú A F1 i F2 executar els acords dels òrgans col·legiats i fer-ne el

seguiment 1,3 23,2 75,4

gestionar el pressupost i la dotació del centre 7,5 39,8 52,7procurar el bon ús i la conservació de les instal·lacionsi els recursos 1,3 18,7 80

intervenir per a la millora del clima de convivència delcentre i resoldre els conflictes que hi apareixen - 8,4 91,6

facilitar l’acolliment i l'adaptació de l’alumnatnouvingut i del professorat nou 3,4 37,7 58,9

gestionar les tasques administratives del centre 11,3 34,5 54,2col·laborar amb entitats i institucions exteriors 10,4 33,7 55,8

directoradministratiu

(explica un21,1% de lavariància)

col·laborar amb l’administració educativa 2,1 37,4 60,5

154

Per titularitat no s’han trobat diferències estadísticament significatives pel que fa a les tasquesrelacionades amb la gestió de recursos i pressupost, tasques administratives, relació amborganismes i amb l’Administració, però sí amb les tasques que s’han agrupat en el factor directorpedagògic (tasques pròpies de coordinació de l’acció docent, projectes, formació del professorat,avaluació interna del centre…). Els directors de centres privats digueren atendre més aquestestasques que els directors de centres públics.

Gràfic 27.1. Puntuacions factorials mitjanesdel factor director pedagògic, per titularitat

-0,35

-0,25

-0,15

-0,05

0,05

0,15

0,25

0,35

públics privats

No s’han trobat diferències en el rendiment relacionades amb una major o menor dedicació deldirector a diferents tasques directives.

28. COL·LABORACIÓ I SUPORT AL PROFESSORAT EN LA TASCA DOCENT

Es demanà al professorat el grau de col·laboració que rebien de diferents òrgans del centre i de lesfamílies i el suport que els prestaven en la seva tasca docent.

Col·laboració en la tasca docent

Les 8 preguntes formulades al professorat sobre el grau de col·laboració que rebien en la tascadocent per part de diferents òrgans del centre i de les famílies, s’agruparen en un únic factoranomenat grau de col·laboració i que explica un 53,5% de la variància total.

El professorat percep un major grau de col·laboració per part de l’equip directiu, seguit de l’equipdocent, dels departaments didàctics i d’orientació. En canvi, les famílies i el consell escolar sónconsiderats com els òrgans amb què menys col·laboren.

La distribució de les respostes a aquestes preguntes realitzades al professorat es mostra en la taulasegüent.

Taula 28.1. Grau de col·laboració de diferents òrgans del centre en la tasca docent del professoratpercentatge

factor: grau de col·laboració gens o poc normal bastant o moltl’equip directiu 9,5 31,3 59,2la comissió de coordinació pedagògica 18,2 45,4 36,4els departaments didàctics 13,6 45,5 40,9

155

percentatgefactor: grau de col·laboració gens o poc normal bastant o moltl’equip docent del grup 8,6 43,3 48,2el departament d’orientació 15,6 40,9 43,5el consell escolar 30,4 49,7 19,9el claustre de professors 12,6 51,2 36,3les famílies de l’alumnat 26,2 51,4 22,4

El professorat de centres privats percep un major grau de col·laboració en els òrgans de gestió i decoordinació didàctica i de les famílies.

Gràfic 28.1. Puntuacions factorials mitjanesen el factor grau de col·laboració, per

titularitat

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

públics privats

Incidència del grau de col·laboració entre diferents òrgans i les famílies sobre els resultatsdels alumnes en les proves

Els millors resultats dels alumnes es donen quan professorat i directors perceben un grau molt altde coordinació i col·laboració amb els òrgans de coordinació docent i amb les famílies.

Gràfic 28.2. Resultats dels alumnes segons el grau decol·laboració amb els òrgans interns

250248 248

259

240

245

250

255

260

265



156

Suport rebut pel professorat en la tasca docent

Mitjançant una anàlisi factorial realitzada amb les respostes a les 11 preguntes en què es demanaquin suport rebia el professorat per part de diferents òrgans, tant interns com externs al centre,s’obtingueren dos factors que expliquen un 60,2% de la variància total: suport intern i suportextern a la tasca docent.

Segons va declarar el professorat enquestat, el major suport el reben d’estructures internes delcentre (sobretot del tutor, equip directiu, equip docent i departaments didàctics). Pel que fa a lesestructures externes, declararen que el grau de suport rebut és mitjà o baix.

La distribució de les respostes a les preguntes que s’agrupen en aquests dos factors es presenta enla taula següent.

Taula 28.2. Suport en la tasca docent dels diferents òrgans del centre

percentatgesuport en la tasca docent

gens o poc normalbastant o

moltl’equip directiu 13 28,8 58,2la comissió de coordinació pedagògica 20,6 47,4 32els departaments didàctics 13,7 42,9 43,4l’equip docent del grup 10,2 43,1 46,6l’orientador 19,6 39,4 41el tutor del grup 4,6 31,7 63,7

suport intern

(explica un 33,8%de la variànciatotal)

el professorat de suport 25,8 34,5 39,6el consell escolar 42,2 42,5 15,3la inspecció educativa 52,2 37,1 10,7el centre de professorat i de recursos 35,3 49,1 15,6

suport extern

(explica un 26,4%de la variànciatotal) les famílies de l’alumnat 33,6 48,4 18

En els centres privats el professorat manifesta rebre major suport, tant dels òrgans interns com delsexterns.

Gràfic 28.3. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor suport intern, per titularitat

-0,3

-0,2

-0,1

0

0,1

0,2

0,3

públics privats

Gràfic 28.4. Puntuacions factorials mitjanes en elfactor suport extern, per titularitat

-0,15

-0,1

-0,05

0

0,05

0,1

0,15

públics privats

157

Incidència del suport que el professorat rep de diferents òrgans i de les famílies sobre elsresultats dels alumnes en les proves

Els millors resultats corresponen al professorat que va expressar rebre un alt suport per part delsòrgans interns, però el fet que no es doni una relació lineal entre les diferents puntuacions delprofessorat en el factor i el rendiment dels alumnes, dificulta donar-ne una explicació i ens faprendre amb cautela aquestes dades.

Gràfic 28.5. Resultats dels alumnes segons el graude suport intern rebut, per titularitat

251

246 247

258

240

245

250

255

260

265



La relació del suport extern i el rendiment, com s’aprecia en el gràfic, no adopta un comportamentlineal.

Gràfic 28.6. Resultats dels alumnes segons el graude suport extern rebut, per titularitat

251

254

249

248

245

250

255

260



158

UNA ANÀLISI DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

El concepte de competència bàsica apunta cap a les capacitats imprescindibles que ha de tenir unapersona per desenvolupar-se i participar en diferents àmbits (personal, social i laboral) de la vidadiària, ateses les exigències i requeriments que se li plantegen quotidianament. L’ensenyamentobligatori hauria d’oferir aprenentatges significatius perquè totes les persones assoleixin aquestescompetències, per garantir una adequada inserció i actuació social i laboral.

Una competència és la capacitat de posar en pràctica de forma integrada, en contextos i situacionsdiferents, els coneixements, les habilitats i les actituds personals que s’han adquirit15.

Les competències bàsiques avaluades en aquest informe són la competència en comunicaciólingüística (en llengua castellana i en llengua catalana) i la competència matemàtica.

Atès que les competències bàsiques han de ser assolides per la majoria dels estudiants, els qualss’espera que puguin contestar correctament gran part de les preguntes elaborades per a la sevaavaluació. En aquest sentit, com a criteri de domini per part dels alumnes dels diferents aspectesque conformen la competència, s’han establert dos criteris: suficiència, si supera el 50% dels ítemsamb què s’avalua, i consolidació, si en supera el 65%16.

29. LLENGUA CASTELLANA

Per a l’avaluació de la competència en comunicació lingüística s’han seleccionat distintespreguntes obertes i alguns ítems concrets de la prova tancada que, analitzats de forma agrupada, fanreferència a determinades situacions comunicatives amb les quals es troba qualsevol ciutadà en elsmitjans de comunicació i en entorns quotidians. Conseqüentment, s’han prioritzat activitats decomprensió i expressió, tant oral com escrita, sobre altres que impliquen reflexió sobre la llengua oconeixements de gramàtica.

Per a l’anàlisi de la competència en comunicació lingüística, se n’han avaluat diferents aspectes:comprensió, organització textual, correcció textual i presentació. S’han utilitzat 32 preguntestancades i 5 d’obertes. Les 5 preguntes obertes consisteixen en un dictat, amb el qual s’avalua lacorrecció ortogràfica i la presentació; i 4 produccions de textos, per avaluar la resta d’aspectes.

15 Consell Superior d’Avaluació del sistema educatiu (2003). Relació de competències bàsiques. Generalitat deCatalunya. Departament d’ensenyament.16 Consell Superior d’Avaluació del sistema educatiu (2005a). Resultats de l’alumnat de Catalunya i ítems alliberats.Informe PISA 2003. Generalitat de Catalunya. Departament d’ensenyament. Consell Superior d’Avaluació del sistemaeducatiu. Col·lecció “Informes d’Avaluació”, n.8.

159

Les produccions textuals feien referència a:

Resumir un text en què s’havia d’eliminar tota la informació no essencial. Amb aquest texts’avaluava: la coherència en l’adequació, l’organització i la cohesió de textos; la correcciólèxica i morfosintàctica, i la presentació de textos.

Rescriure un text eliminant els punts i seguits, i substituint-los per elements d’enllaç. Ambaquest text s’avaluà: la cohesió en l’organització d’un text i en la presentació.

Elaborar un text complet i correcte a partir de cinc frases, eliminant paraules i afegint elementsd’enllaç. Amb aquest text s’avaluà: la cohesió en l’organització d’un text i en la presentació.

Resumir un text en una sola oració que reculli la informació bàsica. Amb aquest text s’avaluà:la coherència en l’adequació i la cohesió de textos; la correcció lèxica i morfosintàctica, i lapresentació de textos.

Taula 29.1. Aspectes avaluats en la competència en comunicació lingüística en llengua castellana

LE1:comprensió

S’avalua la comprensió oral i la comprensió escrita. La comprensió oral consisteix a captar lainformació que s’ha emès oralment i a extreure’n el significat; i la comprensió escrita és laconstrucció del significat a partir del que hi ha escrit en un text.

LE2:organitzaciótextual

Es basa en com s’estructura adequadament un text. S’avalua l’adequació, la coherència i lacohesió. L’adequació consisteix a realitzar un text que s’ajusta a la necessitat comunicativaper a la qual es crea (propòsit, registre…). La coherència fa referència a la seva estructuralògica (ordre en l’exposició de les idees, claredat, estructura lògica de les frases…). I,finalment, la cohesió és la connexió de les diverses oracions que conformen el text,mitjançant la puntuació, els pronoms, els sinònims, etc.

LE3:correcció

Comprèn tots els aspectes normatius de la llengua: l’ortografia, la morfosintaxi i el lèxic.L’ortografia consisteix en el respecte del codi escrit (faltes d’ortografia, accentuació…). Lamorfosintaxi és la correcta utilització de les regles que ens permeten construir frases correctesi amb sentit (realització de les flexions verbals, de la concordança en gènere i nombre…). I ellèxic suposa l’ús precís i variat del vocabulari evitant interferències i equívocs.

LE4:presentació

Consisteix a produir un text escrit amb grafia llegible i clara, tenint en compte les pautes depresentació dels treballs escrits.

160

Gràfic 29.1. Percentatge d’alumnes que superen els diferents aspectes de la competència en comunicaciólingüística en llengua castellana

85,2

54,9

72,179,5

65,8

34,9

56,354,1

0%

20%

40%

60%

80%

100%

LE1comprensió

LE2organització textual

LE3correcció textual

LE4presentació

grau suficient grau consolidat

El gràfic presenta els percentatges d’alumnes que assoleixen els diferents aspectes que conformenla competència en comunicació lingüística segons els dos criteris adoptats per a la seva valoració:suficiència (50% d’encerts assolits) i consolidació (65% d’encerts assolits).

Pel que fa al criteri de suficiència, els percentatges d’alumnes que assoleixen els diferents aspectesde la competència oscil·len entre el 85,2% a comprensió oral i escrita i el 54,9% a organitzaciótextual. Pel que fa als percentatges d’alumnes que consoliden els diferents aspectes de lacompetència, el major percentatge correspon a presentació (65,8% d’alumnes) i el menor aorganització textual (34,9% d’alumnes).

30. LLENGUA CATALANA

Per a l’anàlisi de competència en comunicació lingüística, s’han avaluat diferents aspectes:comprensió, organització textual, correcció textual i presentació. S’utilitzaren 39 preguntestancades i 3 d’obertes. Les 3 preguntes obertes consistiren en un dictat, amb què s’avaluà lacorrecció ortogràfica i la presentació, i 2 produccions de textos que avaluaren la resta d’aspectes.

Les produccions textuals es referien a:

descriure un personatge famós

inventar una història a partir d’una fotografia.

Amb aquests textos s’avaluà l’adequació, la coherència i la cohesió de textos; la correccióortogràfica, lexical i morfosintàctica, i la presentació del text.

161

Taula 30.1. Aspectes avaluats en la competència en comunicació lingüística en llengua catalana

LC1: comprensió

Està formada per una part oral i una part escrita. La comprensió oralconsisteix a captar la informació que s’ha emès oralment i a extreure’n elsignificat; i la comprensió escrita és la construcció del significat a partir delque hi ha escrit en un text.

LC2: organització textual

Es basa en com s’estructura adequadament un text. Està compost perl’adequació, la coherència i la cohesió. L’adequació consisteix a realitzarun text que s’ajusta a la necessitat comunicativa per a la qual es crea(propòsit, registre…). La coherència fa referència a l’estructura lògica(ordre en l’exposició de les idees, claredat, estructura lògica de lesfrases…). I, finalment, la cohesió és la connexió de les diverses oracionsque conformen el text, mitjançant la puntuació, els pronoms, els sinònims,etc.

LC3: correcció

Comprèn tots els aspectes normatius de la llengua: l’ortografia, lamorfosintaxi i el lèxic. L’ortografia consisteix en el respecte del codi escrit(faltes d’ortografia, accentuació…). La morfosintaxi consisteix en lacorrecta utilització de les regles que ens permeten construir frases correctesi amb sentit (realització de les flexions verbals, de la concordança en gènerei nombre…). I el lèxic, en l’ús precís i variat del vocabulari, evitantinterferències i equívocs.

LC4: presentació Consisteix a produir un text escrit amb grafia llegible i clara, tenint encompte les pautes de presentació dels treballs escrits.

Gràfic 30.1. Percentatge d’alumnes que superen els diferents aspectes de la competència en comunicaciólingüística en llengua catalana

89,382,6

88,784,0

50,964,5

77,3 75,9

0%

20%

40%

60%

80%

100%

LE1comprensió

LE2organització textual

LE3correcció textual

LE4presentació

grau suficient grau consolidat

El gràfic presenta els percentatges d’alumnes que assoleixen els diferents aspectes que conformenla competència en comunicació lingüística en llengua catalana segons els dos criteris adoptats per ala seva valoració: suficiència (50% d’encerts assolits) i consolidació (65% d’encerts assolits).

Els aspectes avaluats presenten diferències pel que fa al grau de domini que té l’alumnat. Si ensguiam pel criteri de suficiència, els percentatges oscil·len entre un 89,3% d’alumnes a presentació iun 82,6% a correcció.

162

Pel que fa als percentatges d’alumnes que consoliden els diferents aspectes de la competència, elmajor percentatge correspon a organització textual (77,3%), mentre que la comprensió és lacompetència bàsica avaluada que presenta un percentatge menor de consolidació (50,9%).

31. MATEMÀTIQUES

Les activitats amb què s’ha avaluat la competència matemàtica fan referència a situacionsproblema, amb un alt grau de funcionalitat i que poden donar-se en distints àmbits (personal,professional, etc.) i contextos (compres, treball, oci…). Les activitats proposades defugen d’unexcessiu formalisme que, en ocasions, provoca que una gran part de l’alumnat fracassi en l’àrea dematemàtiques.

Dins aquesta competència s’han avaluat diferents aspectes o continguts, els quals es descriuen en lataula següent.

Taula 31.1. Aspectes avaluats en la competència matemàtica

M1: simbologia irelacionsnumèriques

Interpretació i ús d’informació numèrica, juntament amb la simbologia matemàticaassociada.

M2: operacionsReconeixement de les operacions que es precisen per resoldre situacions pràctiquesi quotidianes, i operació amb nombres naturals i decimals (suma, resta,multiplicació i divisió).

M3:proporcionalitat ipercentatges

Reconeixement i aplicació de la proporcionalitat en situacions pràctiques iquotidianes.

M4: comprensiód’enunciats

Comprensió dels enunciats dels problemes i planificació de la resolució aplicantraonaments lògics i utilitzant estratègies de resolució.

M5: resolució ipresentació Presentació de manera clara, ordenada i argumentada de la resolució de problemes.

M6: mesuradirecta

Mesura de manera directa les magnituds fonamentals (longitud, massa, capacitat,angles, doblers i temps), i utilització de les unitats i aproximacions adequades,estimant l’error comès, si és necessari.

M7: estimació icàlcul demagnituds

Estimació de la mesura de magnituds conegudes, acotant l’error que es pot cometre,i ús dels mètodes elementals de càlcul amb les distintes magnituds, amb el canvid’unitats que puguin dur, a situacions pràctiques i quotidianes.

M8: geometria

Ús del coneixement de les formes, relacions i fórmules geomètriques elementals perdescriure i resoldre situacions quotidianes que ho requereixen, així com de sistemesconvencionals de representació espacial per obtenir o comunicar informaciórelativa a l’espai físic.

M9: tractament dela informació

Interpretació i presentació d’informació a partir de taules, gràfics i paràmetresestadístics.

M10: atzar iprobabilitat

Reconeixement de situacions aleatòries i capacitat de fer prediccionsprobabilístiques raonables.

163

Al gràfic que es presenta a continuació, hi apareixen els percentatges de suficiència i deconsolidació per a cada un dels aspectes descrits. Quan un alumne ha contestat bé, com a mínim, el50% dels ítems que avaluen aquest aspecte, es considera que l’ha assolit amb un grau suficient; si,a més, el seu percentatge és superior a un 65%, es considera que l’ha assolit de manera consistent(o que l’ha consolidat).

Gràfic 31.1. Percentatge d’alumnes que superen els diferents aspectes de la competència matemàtica

46,1

71,6

39,0

46,2

71,3

50,4

60,6

66,1

67,9

46,7

33,6

50,0

17,0

22,0

47,5

23,6

39,5

35,3

55,0

25,5

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

M1 simbologia irelacions numèriques

M2 operacions

M3 proporcionalitat ipercentatges

M4 comprensió enunciat

M5 argumentació ipresentació

M6 mesures directes

M7 estimacions, unitats icàlcul de magnituds

M8 geometria

M9 tractament de lainformació

M10 atzar

grau suficientgrau consolidat

Els deu aspectes avaluats presenten diferències de suficiència que oscil·len entre el 71,6% el que téun major percentatge (tractament de la informació), i el 39,0%, l’aspecte amb menor percentatgede suficiència (geometria). Els aspectes M2, M3, M4, M5, M6 i M9 han estat assolits per més de lameitat de la mostra

L’aspecte que presenta un major percentatge d’alumnes que el consoliden és operacions (55% delsalumnes), mentre que geometria és el que consolida un menor percentatge (17% d’alumnes).

Avaluació a l’educació secundària obligatòria...

Documents

Transcript of Avaluació a l’educació secundària obligatòria...