avaluació educació secundària obligatòria 4t...
12
avaluació educació secundària obligatòria 4t d’ESO curs 2019-2020 aranès lingüística: competència Damb era collaboracion deth Conselh Generau d’Aran INSTRUCCIONS Entà respóner as qüestions dera pròva trobaràs ua HUELHA DE RESPONSES damb dues parts. Era PART 1 ei entà respóner ara majoria des qüestions, marcant damb ua X era caseta corresponenta. I a sonque ua responsa corrècta entà cada qüestion. Se t’enganhes, aumplís tot eth carrat e torna a marcar damb ua X era responsa corrècta. Entà tornar a marcar coma corrècta ua responsa que ja auies aumplit, encercla-la. En acabar era pròva, non te desbrembes de respóner ara qüestion d’avaloracion que i a ena PART 1. Era PART 2 ei entà: respóner es qüestions 16, 25, e 26; escríuer era redaccion finau. Entà hèr era pròva utiliza un boligraf. Non hèsques a servir cap de corrector (liquid, cinta…).
Transcript of avaluació educació secundària obligatòria 4t...
avaluació educació secundària obligatòria4t d’ESOcurs 2019-2020
aranèslingüística:
competència
Damb era collaboracion deth Conselh Generau d’Aran
INSTRUCCIONS
Entà respóner as qüestions dera pròva trobaràs ua HUELHA DE RESPONSES damb dues parts.
Era PART 1 ei entà respóner ara majoria des qüestions, marcant damb ua X era caseta corresponenta. I a sonque ua responsa corrècta entà cada qüestion. Se t’enganhes, aumplís tot eth carrat e torna a marcar damb ua X era responsa corrècta. Entà tornar a marcar coma corrècta ua responsa que ja auies aumplit, encercla-la.
En acabar era pròva, non te desbrembes de respóner ara qüestion d’avaloracion que i a ena PART 1.
Era PART 2 ei entà:
respóner es qüestions 16, 25, e 26;
escríuer era redaccion finau.
Entà hèr era pròva utiliza un boligraf.
Non hèsques a servir cap de corrector (liquid, cinta…).
2 avaluació educació secundària obligatòria
TÈXTE 1
Lieg aguest tèxte damb atencion e triga era responsa corrècta a cada qüestion. Marca-la ena PART 1 dera HUELHA DE RESPONSES.
ETH CAMBI CLIMATIC Toti admirauen ath professor Beard e volien escotar es sues opinions, sustot des de que li auien concedit eth prèmi Nobel pes sues importantes investigacions. Aquera tarde auie d’anar tà un important centre d’investigacion a dar ua conferéncia. Seigut en tren que lo i portaue, comencèc a pensar ena darrèra qüestion qu’auie començat a preocupar-lo. Non ère totaument esceptic sus eth cambi climatic. Liegie sus eth tèma, lo deploraue
vagament e demoraue qu’es govèrns s’amassèssen entà préner mesures. E segur que sabie qu’ua molecula de dioxid de carbòni (CO2) absorvie tota era energia calorifica deth Solei, causa que costaue er escauhament globau dera Tèrra, e qu’era umanitat lançaue ena atmosfèra ua quantitat considerabla d’aqueres molecules. Mès auie d’auti maus de cap. E non li impressionauen es frenetics anoncis de qu’eth mon ère en «perilh», de qu’era umanitat s’encaminaue cap a ua catastròfa com eth cas des viles costères que desapareisherien engolides pera mar, es cuelhetes se perderien e centeats de mils de refugiats se desplaçarien d’un país tar aute, d’un continent tar aute, possadi pes sequères, es aiguats, era hame, es tempèstes e es guèrres incessantes motivades pera disminucion de recorsi. I auie enes avertiments ua espunta apocaliptica que non li agradaue.
Eth tren arribèc en sòn destin. Baishèc e demorèc que bèth un deth centre l’anèsse a cercar. De seguida se presentèc un gojat gran, de cara magra, era boca plea de grani dents e un arrir bèth shinhau d’innocentàs. Se presentèc coma Tom Aldous, un joen investigador deth Centre. Mentres amiaue eth coche, Tom comencèc a parlar des sues investigacions sus eth profitament dera energia solara, en especiau era fotosintèsi artificiau e aquerò qu’eth ne didie nanosolar, e n’ère convençut...
—Energia solara? —diguec Beard doçament. Sabie perfèctament de qué se tractaue, mès encara atau era expression auie ua dobtosa aureòla semantica, ua invocacion de druïdes new age dançant damb tuniques ath torn d’un dolmèn cap ath ser deth solstici d’ostiu. Tanben se maufidaue de quauquarrés que rotinàriament nomentaue «eth planeta» coma ua pròva de pensament transcendent.
—Tiòc! —arric Aldous, ensenhant toti es dents—. Ei aquiu, ara demora de qu’aprengam a utilizar-la, e quan ac hem mos estonarà d’auer pensat bèth viatge de cremar carbon, petròli e d’auti.
—Pense que mos apariaríem sense carbon, petròli e gas? —demanèc, eth professor Beard retenguent un badalh.
—Eth carbon e eth petròli mos an sauvat mès ara sabem que cremar-les serà era nòsta perdicion. Auem de besonh d’aute tipe de combustible, autaments fracassaram, mos enfonsaram. S’apròpe ua naua revolucion industriau. E non i a manèra d’eludir-la, eth futur ei era electricitat e er idrogèn, es dues uniques hònts netes d’energia.
—O sigue, mès centraus nucleares.
—Non. Era energia nucleara ei lorda, perilhosa e cara. Mès ja vedetz, auem ja ua centrau nucleara en foncionament, damb un gran istoriau de seguretat, que produsís energia neta transformant
avaluació educació secundària obligatòria 3
aranèslingüística:
competència
TÈXTE 1
sense còst er idrogèn en èli, plaçada com cau a cent cinquanta milions de quilomètres de distància: eth Solei. Sap qué ne pensi, tostemp, professor Beard? S’un extraterrèstre arribèsse ena Tèrra e vedesse tota aguesta lum solara, serie ben estonat de saber que mos semble auer un problèma d’energia. È liejut un arramat de libres sus eth tèma; tanben sus eth tèma, l’è liejut a vosté. Es sues teories son brilhantes. Mès escote ce qué li vau a explicar. Suposem que i a un tipe en un bòsc, jos era ploja, que se morís de sed. A ua destrau e comence a bracar arbes entà béuer-ne era saba. Un traguet de cada arbe. Tot ath torn ei un desèrt, non i a fauna ne flòra, e sap qu’eth bòsc despareish rapidament per colpa sua. Alavetz perqué non daurís era boca e beu era aigua de ploja? Perque ei bon bracant arbes, tostemp a hèt es causes atau e pense qu’es que recomanen béuer aigua de ploja son gent rara. Era ploja ei era nòsta lum solara, professor Beard. Embeu eth nòste planeta, govèrne eth nòste clima e era vida naturau. Ei ua fina ploja d’energia, e sonque auem de nautar es copes! Guarde, è liejut en bèth lòc que mens d’ua ora de tota era lum solara que què ena tèrra satisfarie es besonhs deth mon sancer pendent un an.
Ian McEwan, Solar (tèxte adaptat)
1 Eth professor Beard va...
a. tath burèu.
b. a hèr ua classa.
c. a dar ua conferéncia.
d. a remassar eth prèmi Nobel.
2 Era frasa “Non ère totaument esceptic sus eth cambi climatic” (soslinhada en tèxte) signifique que...
a. credie en cambi climatic.
b. non credie en cambi climatic.
c. non ère partidari deth cambi climatic.
d. credie relativament en cambi climatic.
3 Qué signifique ací eth mot “frenetics” (soslinhat en tèxte)?
a. Febrils.
b. Rapids.
c. Exaltats.
d. Freqüents.
4 Eth mot “catastròfa” (soslinhat en tèxte) se pòt remplaçar per...
a. un incendi.
b. un desastre.
c. ua explosion.
d. un sisme sosmarin.
4 avaluació educació secundària obligatòria
TÈXTE 1
5 Mèrca damb ua X ena PART 1 dera HUELHA DE RESPONSES s’es proposicions següentes son vertadères (caseta a) o fausses (caseta b).
5.1 Eth CO2 afavorís er escauhament dera Tèrra perque libère era energia solara.
5.2 Un taxista deth centre d’investigacion remasse ena estacion ath professor Beard.
5.3 Nombrosi messatges sus eth cambi climatic anóncien era fin deth mon.
5.4 Er aspècte mès caracteristic de Tom Aldous ei era boca.
6 Qué investigue Tom Aldous?
a. Era energia nucleara.
b. Era fotosintèsi artificiau.
c. Era combustion deth petròli.
d. Es efèctes benefics dera ploja.
7 Indica en quin orde apareishen en tèxte es següents succèssi.
A.Aldous comente es sues teories.
B.Un coche remasse ath professor Beard.
C.Eth professor Beard medite sus eth cambi climatic.
D.Es viles dera còsta pòden desaparéisher jos eth nivèu dera mar.
a. C D B A
b. B A D C
c. B D A C
d. C B A D
8 Indica quina des següentes proposicions a es virgules (,) plaçades corrèctament.
a. Era energia solara ath contrari qu’eth petròli, ei neta, jamès s’acabarà e ei barata.
b. Era energia solara, ath contrari qu’eth petròli ei neta, jamès s’acabarà e ei barata.
c. Era energia solara ath contrari qu’eth petròli ei neta, jamès s’acabarà, e ei barata.
d. Era energia solara, ath contrari qu’eth petròli, ei neta, jamès s’acabarà e ei barata.
9 Indica quin des connectors ei eth milhor entà completar damb eth sens adequat era següenta proposicion: “Era energia tradicionau a ajudat ath desvolopament ath progrès;
ara cau cercar naues alternatives.
a. se mès non
b. perque
c. dilhèu
d. totun
avaluació educació secundària obligatòria 5
aranèslingüística:
competència
TÈXTE 1
10 Quina des següentes caracteristiques se remèrque deth carbon?
a. Tostemp a estat un recors fòrça negatiu entara societat.
b. Ath començament siguec un recors adequat.
c. Non ei tan contaminant com eth petròli.
d. Ei un recors massa car.
11 Eth tèxte compare era energia solara damb...
a. era ploja.
b. eth desèrt.
c. eth carbon.
d. un lenhassèr.
12 Qué signifique en tèxte era proposicion “sonque auem de nautar es copes” (soslinhada en tèxte)?
a. Profitaram era darèra gota d’aigua de ploja.
b. Celebraram que s’a acabat era sequèra.
c. Brindaram pera energia tradicionau.
d. Profitaram era energia solara.
13 Eth tèxte qu’as liejut ei…
a. ua conferéncia sus energies renovables.
b. un ensag sus era energia solara.
c. un fragment d’ua novèlla.
d. un article d’opinion.
6 avaluació educació secundària obligatòria
TÈXTE 2
Lieg aguest tèxte damb atencion e triga era responsa corrècta a cada qüestion. Marca-la ena PART 1 dera HUELHA DE RESPONSES.
ERA TEORIA DETH CAMBI CLIMATIC EI FAUSSA, SEGONTES ETH PRESIDENT CHÈC VACLAV KLAUS Eth president dera Republica Chèca, er economista Vaclav Klaus, a publicat un libre, Planeta blu, non verd. Qué ei en perilh, eth clima o era libertat? en quau expòse es sues idees sus eth cambi climatic.
Er autor dividís as persones en dus: es boni, que luten pera libertat e son scientifics rasonables e, per auta part, es ecologistes, que non tòquen de pès en tèrra, e vòlen esténer era alarma sus eth cambi climatic, contraris ara indústria e ath liure mercat.
Eth libre apòrte estadistiques destinades a desmentir as catastrofistes qu’anóncien un desastre ambientau, qu’eth planeta ei en perilh. Segontes Klaus, non correm cap de perilh, dat qu’era temperatura mieja globau en sègle XX a aumentat 0,6 grads centigrads e non i a cap de pròva qu’aguesta petita modificacion l’age costada era pollucion, ne era actuacion umana que modifique eth planeta, ne er aument accelerat dera poblacion umana.
Er autor tanben desmentís que s’agoten es recorsi naturaus peth sòn consum intensiu, ja qu’era istòria demòstre qu’era creativitat umana tostemp tròbe ua solucion: era edat de pèira non s’acabèc perque er òme non auesse mès pèires ne era de bronze perque non i auesse mès bronze, senon perque er òme escuelhec ua opcion naua e milhor. Entada eth, eth desvolopament redusís era contaminacion deth mèdi ambient e afirme qu’en futur, dempús de dus cents ans, era umanitat seguraments serà molt mès rica qu’aué en dia, tecnologicament molt mès auançada e molt mens dependenta deth mèdi ambient.
Accèpte coma ua evidéncia qu’èm en ua fasa d’escauhament deth planeta, totun nègue qu’existisque ua acceleracion d’aguest procès. E se demane s’er escauhament deth planeta e ua pujada deth nivèu des oceans non serien benefics: desapareisherien jos es aigües quauques isles mès a cambi era immensa Sibèria se transformarie en tèrres cultivables e fertils. Entath president chèc, es ecologistes son enemics, pr’amor que “non ven eth mon, era natura e era umanitat tau coma son en realitat”.
Era conclusion deth libre e der autor ei: “Qué hèr entà milhorar eth mon? Era milhor responsa ei: arren”.
www.tribuna.cat (tèxte adaptat)
avaluació educació secundària obligatòria 7
aranèslingüística:
competència
TÈXTE 2
14 Vaclav Klaus ei un...
a. jornalista.
b. economista.
c. investigador.
d. conferenciant.
15 Qué signifique “non tòquen de pès en tèrra” (soslinhat en tèxte)?
a. Non se dan compde dera realitat.
b. Desconeishen eth territòri.
c. Se cren intocables.
d. Son estrangèrs.
16 Guaire a aumentat era temperatura globau dera Tèrra en darrèr sègle?
NON ESCRIUES EN AGUEST ESPACI
Respon ena PART 2 dera HUELHA DE RESPONSES.
17 Er autor deth tèxte non ei preocupat peth cambi climatic perque pense que...
a. non ei vertat que s’acaben es recorsi.
b. er òme trobarà ua solucion alternativa.
c. moriram abans que passe eth desastre finau.
d. era solucion se tròbe en aument dera poblacion.
18 Qué signifique “evidéncia” (soslinhada en tèxte)?
a. Pròva.
b. Causa.
c. Anonci.
d. Suggeriment.
19 Quini aspèctes positius extrè Klaus der escauhament globau?
a. Favorirà eth progrès tecnologic.
b. Non patiram tant de heired en iuèrn.
c. Se poiràn trabalhar tèrres ara massa heiredes.
d. I aurà mès espaci entar aument dera poblacion.
8 avaluació educació secundària obligatòria
TÈXTE 3
Lieg aguest tèxte damb atencion e triga era responsa corrècta a cada qüestion. Marca-la ena PART 1 dera HUELHA DE RESPONSES.
ETH CAMBI CLIMATIC, PRINCIPAU MENAÇA AMBIENTAU EN PIRENÈU Er aument dera temperatura ocasione ja quauqui cambis de cultius, e ara longa poderie hèr a entrar en crisi era ramaderia e eth torisme.
Era Universitat Catalana d’Estiu (UCE) a hèt durant aguest agost ua reflexion sus er efècte deth cambi climatic en Pirenèu. Responsables de mèdi ambient d’Andòrra presentèren diuèrses ponéncies que meteren sus era taula eth neishement d’ua consciéncia sociau deth tèma: eth 63% des ciutadans deth Principat ja ac
considèren un problèma ben grèu que pòt afectar ar entorn naturau e ara economia pirenenca. Se puge era còta dera nhèu, a long tèrme, disminuiràn es zònes esquiables, principau motor economic d’Andòrra e eth Pirenèu. Es scientifics prediden un aument dera temperatura en Pirenèu d’entre 2,8 e 4 grads ara fin deth sègle.
Per aguesta rason, a lòc es darrèri ans eth fenomèn dera reintroduccion dera vinha en Pirenèu. Des deth 2009 quauqui viticultors experimenten damb diuèrses varietats en Palhars Jussà, e diuèrsi productors naui en Palhars Sobirà e Andòrra s’an plantejat era viabilitat des cultius de vinha gràcies ara major insolacion e ar aument dera temperatura.
Totun, es ecologistes insistissen qu’er aument dera temperatura met en perilh “uns ecosistèmes ben fragils com son es deth Pirenèu”, damb eth risc entàs prats e, donc, entara ramaderia extensiva, vitau en nombroses zònes de montanha que non viuen deth torisme, atau com entàs hagedars, es auets e d’autes espècies autoctònes damb un besonh de pluviometria que serie en perilh se progrèsse er aument de temperatures e eth cambi deth regim de ploges.
Fòrça estacada ath cambi climatic, ei era gestion dera aigua: un previsible aument dera temperatura redusirà era nhèu que s’acumule e que damb eth desgèu neurís es arrius catalans; mens aigua implicarà tanben mens recorsi entara creacion de nhèu artificiau, cada còp mès necessària s’era còta de nhèu puge per un aument dera temperatura. Ad aguesta situacion s’a de híger era soberexplotacion que se da enes arrius de nauta montanha, ja que non se ten en compde un debit minim entath sosteniment ecologic.
David Marín, El Puntavui (tèxte adaptat)
avaluació educació secundària obligatòria 9
aranèslingüística:
competència
TÈXTE 3
20 Quin aspècte positiu s’a trobat en Pirenèu relacionat damb eth cambi climatic, segontes eth tèxte?
a. S’alongaràn es dies.
b. Non harà tant de heired.
c. S’introdusiràn naui cultius.
d. Favorirà eth torisme d’estiu.
21 Indica quina forma verbau ei era adequada entà completar era proposicion següenta de manèra corrècta: “Se non contiem eth cambi climatic, nombrosi ecosistèmes”.
a. s’an destruït
b. se destruiràn
c. se destruirien
d. se destruïssen
22 Ena seqüéncia “damb eth risc entàs prats e, donc, entara ramaderia extensiva” (soslinhada en tèxte), perqué podem substituïr eth connector “donc”?
a. per suposat
b. encara que
c. atau que
d. alavetz
23 Quin tipe de tèxte as liejut?
a. Narratiu.
b. Expositiu.
c. Periodistic.
d. Argumentatiu.
10 avaluació educació secundària obligatòria
QÜESTIONS GLOBAUS
24 Mèrca damb ua X ena PART 1 dera HUELHA DE RESPONSES s’es proposicions següentes son vertadères (caseta a) o fausses (caseta b).
24.1 Eth professor Beard s’identifique pleament damb es idees de Vaclav Klaus sus eth cambi climatic.
24.2 Aquerò que Vaclac Klaus comente sus Sibèria se pòt aplicar as viticultors deth Pirenèu.
24.3 Era ironia apareish en tèxte 1.
24.4 Deth problèma des arrius sonque se’n parle en tèxte 2.
25 En tèxte 2 s’afirme que non auem de hèr arren entà milhorar eth mon en relacion damb eth cambi climatic. I ès d’acòrd? Rasoa era tua responsa.
NON ESCRIUES EN AGUEST ESPACI
Respon ena PART 2 dera HUELHA DE RESPONSES.
26 Damb quin des tres tèxtes t’identifiques milhor? Justifica era tua responsa.
NON ESCRIUES EN AGUEST ESPACI
Respon ena PART 2 dera HUELHA DE RESPONSES.
avaluació educació secundària obligatòria 11
aranèslingüística:
competència
REDACCION
Eth cambi climatic pòt afectar pertot e cambiar er aspècte de molti paisatges e era forma de víuer de fòrça lòcs. Explica aciu com cres que pòt afectar eth cambi climatic ath tòn entorn.
Escriu ua redaccion de 125 paraules coma minim. Se n’escriues mens, se veirà afectada era tua puntuacion.
Te recomanam que seguisques aguest procès:
1. planificacion, esquèma des idees que desvoloparàs;
2. prumèra version dera redaccion;
3. revision, correccion e version definitiva.
Pòs servir-te d’aguesta madeisha huelha coma brolhon.Escriu era version definitiva dera tua redaccion ena PART 2 dera HUELHA DE RESPONSES.Anòta ara fin eth nombre de paraules escrites.
BROLHO
N
Gràcies pera tua collaboracion.
