Avaluacio 1 Prova a INCLUIR
2
Avaluació 1 1. Joan enceta la conversa amb Manel. Amb quina finalitat o amb quines finalitats comunicatives? 2. Busca en el text exemples de diverses estratègies comu- nicatives. 3. Descriu les diverses funcions del llenguatge i identifica fragments del text en què predomine una funció o una altra. 4. Descriu els elements paralingüístics particulars que han d’acompanyar aquest acte comunicatiu. 5. Descriu alguns dels gestos que penses que fan els per- sonatges que dialoguen en moments determinats de la conversa. 6. Separa els monemes que constitueixen els versos que apareixen en el text i indica, en cada cas, si són lexemes o morfemes. Quin significat gramatical té cada un dels morfemes? 7. Assenyala els missatges en què l’entonació té, segura- ment, una càrrega comunicativa important. 8. Descriu el context situacional de la conversa entre Manel i Joan. 9. Quin profit comunicatiu fan els interlocutors del reduït espai de comunicació? 10. A partir del text, identifica amb exemples l’existència dels diversos nivells de llengua. —Ei! Ni cas. —El complement directe de la primera oració es reprén en la se- gona mitjançant un pronom que… Colp de colze. —Ei, Manel. Escolta. Desconnecta un poc, que el que està expli- cant el Carles ja ens ho sabem. —Què vols ara? —Saps que l’Anna m’ha dit que sí? —Que sí, què? —Que li he demanat que eixim junts i no m’ha deixat ni acabar. No m’ho puc creure encara. He quedat amb ella a l’eixida de l’insti- tut per tornar junts cap a casa. —Molt bé. Vinga! Enhorabona per a tu i li recomanes, a ella, que visite un oculista. Au, calla ja. —Caram, Manel, quin mal rotllo que portes. I jo que volia convidar-te i tot… si m’ajudaves. —Ajudar-te, a què? Men- tre no em demanes diners. —Voldries revisar-me unes poesies que li he escrit? —Ostres, Joan! No sabia que tenies amistats amb les muses. —Amb qui? —Res, deixa-ho córrer. Però escolta, no faràs el ridí- cul amb això dels poemetes. —Mira, no ho semble, però sóc molt romàntic. I em pense que Anna també. —A veure que has escrit. No ocultaré el meu amor; el serviré honestament i serà la meua conducta alegria i seguretat. —Què et sembla? —Si Anna s’adona que has «adoptat» uns versos de Vicent An- drés Estellés, trenca amb tu per bandarra i fals. —Jo no he copiat ningú. Potser aquest Vicent que dius se’ls ha copiat de mi. Encara l’hauré de denunciar. —Sí, home, i què més? Vinga, ignorant, calla i pren apunts que sols queda una setmana per a l’examen. —Ei, Manel, no li digues, a Anna, açò dels poemes. D’acord? —Què no li he de dir? —Manel. Ets un col·lega com cal. Josep Lluís RIBES 19 1. La comunicació i el signe lingüístic
description
llengua
Transcript of Avaluacio 1 Prova a INCLUIR
Avaluació 1
1. Joan enceta la conversa amb Manel. Amb quina finalitato amb quines finalitats comunicatives?
2. Busca en el text exemples de diverses estratègies comu-nicatives.
3. Descriu les diverses funcions del llenguatge i identificafragments del text en què predomine una funció o unaaltra.
4. Descriu els elements paralingüístics particulars que hand’acompanyar aquest acte comunicatiu.
5. Descriu alguns dels gestos que penses que fan els per-sonatges que dialoguen en moments determinats de laconversa.
6. Separa els monemes que constitueixen els versos queapareixen en el text i indica, en cada cas, si són lexemeso morfemes. Quin significat gramatical té cada un delsmorfemes?
7. Assenyala els missatges en què l’entonació té, segura-ment, una càrrega comunicativa important.
8. Descriu el context situacional de la conversa entreManel i Joan.
9. Quin profit comunicatiu fan els interlocutors del reduïtespai de comunicació?
10. A partir del text, identifica amb exemples l’existènciadels diversos nivells de llengua.
—Ei!Ni cas. —El complement directe de la primera oració es reprén en la se-
gona mitjançant un pronom que…Colp de colze.—Ei, Manel. Escolta. Desconnecta un poc, que el que està expli-
cant el Carles ja ens ho sabem.—Què vols ara?—Saps que l’Anna m’ha dit que sí?—Que sí, què?—Que li he demanat que eixim junts i no m’ha deixat ni acabar.
No m’ho puc creure encara. He quedat amb ella a l’eixida de l’insti-tut per tornar junts cap a casa.
—Molt bé. Vinga! Enhorabona per a tu i li recomanes, a ella, quevisite un oculista. Au, calla ja.
—Caram, Manel, quinmal rotllo que portes. I jo quevolia convidar-te i tot… sim’ajudaves.
—Ajudar-te, a què? Men-tre no em demanes diners.
—Voldries revisar-meunes poesies que li he escrit?
—Ostres, Joan! No sabiaque tenies amistats amb lesmuses.
—Amb qui?—Res, deixa-ho córrer.
Però escolta, no faràs el ridí-cul amb això dels poemetes.
—Mira, no ho semble,però sóc molt romàntic. I empense que Anna també.
—A veure que has escrit.
No ocultaré el meu amor;el serviré honestamenti serà la meua conductaalegria i seguretat.
—Què et sembla?—Si Anna s’adona que has «adoptat» uns versos de Vicent An-
drés Estellés, trenca amb tu per bandarra i fals.—Jo no he copiat ningú. Potser aquest Vicent que dius se’ls ha
copiat de mi. Encara l’hauré de denunciar.—Sí, home, i què més? Vinga, ignorant, calla i pren apunts que
sols queda una setmana per a l’examen.—Ei, Manel, no li digues, a Anna, açò dels poemes. D’acord?—Què no li he de dir?—Manel. Ets un col·lega com cal.
Josep Lluís RIBES
19 1. La comunicació i el signe lingüístic
DEF 0B1VALA.01 21/5/08 13:38 Página 19
Solucions prova d’avaluació
1. La finalitat inicial de Joan és informar Manel de la seua relació amb Anna i posteriorment pretén que Manel li revise uns versos que ha escrit per a la seua estimada. 2. RESPOSTA ORIENTATIVA. [Estratègia informativa: Saps que l’Anna m’ha dit que sí? Estratègia de col·locació: Mira, no ho aparente, però sóc molt romàntic. Estratègia de mobilització: Ei, Manel, no li digues, a Anna, açò dels poemes. D’acord?] 3. L’alumne ha de descriure primerament cada una de les funcions del llenguatge. Exemples de fragments del text en què predomina alguna de les funcions:
Funció expressiva o emotiva: No m’ho puc creure encara.
Funció referencial, informativa o representativa: He quedat amb ella a l’eixida de l’institut.
Funció apel·lativa o conativa: Voldries revisar-me unes poesies que li he escrit?
Funció poètica, estilística o estètica: No ocultaré el meu amor… (tot el poema).
Funció fàtica o de contacte: Ei, Manel. Escolta.
Funció metalingüística: El complement directe de… (la intervenció de Carles, el professor). 4. RESPOSTA ORIENTATIVA. [Com que la conversa dels dos companys es produeix mentre el professor fa classe, segurament el volum de la conversa deu ser baix. Possiblement el to de veu de Joan deu estar afectat per l’alegria i el nerviosisme de saber que Anna ha acceptat ser la seua parella. Quan Joan llig el poema segurament l’entonació és més solemne. D’altra banda, el to de Manel varia diverses vegades. Al principi, per exemple, deu transmetre que se sent destorbat per Joan (Què vols ara?) i en un altre moment deu ser recriminatori (Si Anna s’adona que has «adoptat» uns versos de Vicent Andrés Estellés…).] 5. RESPOSTA LLIURE. 6. Tal com es diu en la UNITAT 3, pàgina 36, considerem la distinció de lexemes i morfemes en les paraules que són susceptibles de tenir, d’alguna manera (per
flexió o derivació), un significant canviant. Destaquem en negreta els morfemes dels versos de Vicent Andrés Estellés que hi ha referits en el text i indiquem el significat gramatical, o de qualsevol altre tipus, que aporten, tant per presència com per absència:
Primer vers: No ocultaré (primera persona del singular del futur d’indicatiu del verb ocultar), el (sense morfema, indica que és l’article masculí en singular), meu (sense morfema, indica que és l’adjectiu possessiu de primera persona), amor (sense morfema, indica la forma singular del lexema amor).
Segon vers: el (sense cap morfema, indica la forma reforçada del pronom personal de la tercera persona del singular), serviré (primera persona del singular del futur d’indicatiu del verb servir), honestament (sufix derivatiu que canvia la categoria gramatical de la paraula, de manera que en aquest cas tenim un adverbi derivat de la forma femenina de l’adjectiu honest).
Tercer vers: i serà (primera persona del singular del futur d’indicatiu del verb irregular ser) la meua (morfema femení que s’afig al lexema meu) conducta (indica que és la forma singular de la paraula).
Quart vers: alegria (indica que és la forma singular de la paraula) i seguretat (indica que és la forma singular de la paraula). 7. RESPOSTA ORIENTATIVA. [Possiblement, alguns dels missatges amb una entonació especial són: Saps que l’Anna m’ha dit que sí? (d’alegria)
Voldries revisar-me unes poesies que li he escrit? (de petició) Ostres, Joan! (de sorpresa)
La lectura del poema (de solemnitat).]
8. En classe de llengua, mentre parla el professor i la resta de companys i companyes segueixen l’explicació. Joan i Manel seuen l’un al costat de l’altre. 9. Els interlocutors aprofiten la proximitat entre si per a abaixar la veu i procurar que la seua conversa passe desapercebuda al professor. 10. RESPOSTA LLIURE.
