AVALUACIÓ INICIAL 4T DE PRIMÀRIA

1. Operacions matemàtiques

228 4 735 5 456 6

759 463 693X 35 x 64 x 87

48765 78963+ 35628 - 45889

2. Problemes

a) A la Fira del Llibre s’han venut 1.349 novel·les d’acció i el triple de novel·les romàntiques. Quantes novel·les s’han venut en total?

b) El cuiner d’un hotel va utilitzar el dilluns 188 kg de patates, el dimarts la meitat que el dilluns, i el dimecres la meitat que el dimarts. Quants kg de patates va utilitzar el dimecres?

c) La Maria s’ha comprat 50 metres de tela. El primer dia n’ha gastat 18 i el segon 15. Quants metres de tela li queden?

3. Comprensió lectora

Els terratrèmols

Terratrèmol és el nom donat a una violenta sotragada de la Terra. Es poden formar grans

esquerdes a la superfície, i els edificis, de tant trontollar, poden caure daltabaix.

Normalment, el tremolor dura encara no un minut. El gran terratrèmol d’Alaska de 1964 va

començar sense avís, com un lleu moviment ondulatori seguit de més de tres minuts de

fortes sotragades, que després van anar minvant. Després hi va haver altres tremolors més

petits que es van perllongar durant diverses hores.

Cada any es produeixen aproximadament un milió de terratrèmols. Per sort, només uns

quants són prou potents per causar víctimes i greus perjudicis. La major part dels

terratrèmols no són prou forts per fer-se sentir i només els científics saben que es

produeixen, ja que estudien els terratrèmols fent servir uns instruments sensibles

anomenats sismògrafs.

Respon les preguntes següents:

a) Què és un terratrèmol?

b) Quants terratrèmols es produeixen aproximadament cada any?

c) Què són els sismògrafs?

d) Tots els terratrèmols causen víctimes i perjudicis?

e) Tots els terratrèmols són prou forts per sentir-se?

4. Velocitat lectora

Hi havia una vegada un gegant que era molt baix i no feia por a ningú. Un dia estava passejant

pel bosc quan va aparèixer una girafa, que tenia les potes molt llargues. Arribava amb el seu

coll tan llarg a totes les branques dels arbres. No li costava gens agafar les fulles més tendres

per menjar. Al veure això, el gegant es va posar a plorar. La girafa, que el va sentir, li va

preguntar:

- Què et passa? Per què plores?

El gegant li va contestar:

- Tothom se'n riu de mi perquè sóc un gegant molt baix. No arribo a dalt dels arbres i tampoc

tinc cap amic perquè tots són molt més alts que jo. Tots han crescut molt més i jo sóc un

gegantet. Ningú vol viure amb mi.

Llavors la girafa li va dir que ella seria la seva amiga i que coneixia un país on els homes tenien

el cap molt gros, com el dels gegants però eren més petits. Caminant, caminant van arribar al

país Cap-gros. Allà van trobar aquells homes que coneixia la girafa. El gegant va estar molt

content de veure'ls. Aquells homes van preguntar a la seva amiga girafa qui era aquell home

que l'acompanyava. La girafa els va explicar la història del gegant baix. Quan va acabar tots els

cap-grossos es van posar al voltat del gegant i li van dir:

- No has de patir per ser un gegant baix. Nosaltres som baixos i ningú se'n riu de nosaltres. Si

vols et pots quedar a viure amb nosaltres al país Cap-gros. Nosaltres anem pels pobles i ciutats

ballant danses per fer riure i alegrar la canalla.

Al gegant petit li va agradar molt aquesta idea i va decidir quedar-se allà. Al país Cap-Gros va

trobar molts amics i s'ho passaven d'allò més bé . Al cap d'un temps al país Cap-Gros va arribar

una carta on hi havia una invitació per anar a un poble anomenat Mollet del Vallès. Els

convidaven perquè aquest any seria proclamat "Ciutat gegantera" i volien fer una gran festa.

Hi hauria gegants i cap-grossos vinguts d'arreu del món. Al gegant baix li va fer molta il·lusió, ja

que així coneixeria altres gegants i cap-grossos. Van estar molts dies fent els preparatius pel

viatge ja que aquest poble era molt lluny i seria un llarg viatge.

Quan va arribar el dia de marxar, tots estaven molt contents i feliços. Els cotxes anaven molt

carregats i no podien córrer massa. Van travessar muntanyes, rius i llacs fins que al cap d'uns

dies van veure un cartell que posava "Mollet del Vallès".

- Per fi hem arribat. Quin cansament - van dir tots alhora.

Allà ja els estaven esperant els gegants del poble per donar-los la benvinguda: en Mir, la

Guillema, en Vicenç, la Marinette i la seva filla, la gegantona Mariona.

El gegant baix va fixar-se molt en aquesta gegantona. Era molt bonica i a més a més tenia la

seva mateixa alçada.

Aquests els van acompanyar fins la plaça on ballarien tots junts. Hi havia un munt de gegants

de tot tipus: alts, baixos, prims grassos, amb barba, calbs, etc. S'hi va fixar també en una

geganta molt estranya: era una sirena i anava acompanyada per un pastor. Tots portaven els

seus millors vestits.

El gegant baix, només tenia ulls per la Mariona. Anava vestida amb un vestit molt bonic i es va

decidir a demanar-li un ball.

De seguida es van enamorar. Els pares de la gegantona, en Vicenç i la Marinette van estar molt

contents, ja que aquell petit gegant era molt simpàtic i tenia molt bon cor. El gegant baix i la

Mariona van decidir casar-se.

Aprofitant la festa es va fer un gran casament i els padrins de la parella van ser els gegants de

Catalunya : el Treball i la Cultura. La festa va durar molts dies.

La parella va anar a viure al país Cap-Gros i un anys més tard van tenir dos fills i sempre van ser

molt feliços.

I tot això es tan veritat com que aquest conte s'ha acabat.

Paraules/minut:

Punts:

5. Expressió escrita

Explica com han anat les teves vacances. Pots explicar si has anat a algun lloc, si has fet activitats, si t’ha passat alguna cosa curiosa, què és el que més t’ha agradat, com han anat els deures d’estiu, etc.

6. Dictat

Hi havia una vegada un bosc màgic. La seva llegenda explica que quan en

aquell bosc entri una persona que estimi més la seva misèria que tota la

felicitat d’aquest món, el bosc perdrà la seva màgia i passarà a ser un bosc

normal. Molt a prop d’aquest bosc vivien una àvia i el seu fill gran. Vivien

tots dos en una casa petita i mai no entraven al bosc màgic. Tot

continuava igual, amb felicitat i calma fins que un dia necessitaven llenya

per a fer foc i van haver d’anar a l’altra banda de la muntanya a buscar-la.

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

.........................................................................................................................................................

...............................................................................................................................................