1

2

AVANÇANT CAP A LA PLENA OCUPACIÓ AUTOSUFICIÈNCIA TERRITORIAL

PROPOSTA DEL CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ

El Consell Sènior de Premià es va crear l’any 1997. És una organització local de serveis, que persegueix donar respostes als principals reptes del segle XXI

Els sèniors

El Moviment Sènior de caràcter inter-generacional, es va crear l’any 2000.

Defensa la creació d’una societat per a totes les edats, promovent el nou valor

sènior de la liberactuació

La xarxa Eurosenior es va crear l’any 2005. Promou la creació de Consells

Sèniors en cada municipi o barri, coor-dinats i relacionats globalment, via digi-

tal per Internet, com a nodes locals.

El principal problema

L’atur estructural crònic Les solucions

Transition Towns és va crear l’any 2005 al Regne Unit. Funciona en més 400 llocs de tot el món. Només cal copiar-lo, adaptant-lo a cada territori concret, millo-rant-lo si es dona el cas i establint intercanvis digitals entre diferents experiències.

La matèria grisa, estimada com el principal component d’una societat del coneixement, hauria de servir per aglu-tinar com a pensadors a una joventut

il·lustrada recolzada per la saviesa dels anys, en un projecte alliberador de jo-

ves i sèniors en acció

L’escola bressol de la vida local passa per la creació de Consells Sè-niors locals. El Carnet Gran per fide-

litzar el comerç local. El Banc de Temps per fomentar l’ajuda mútua.

La pissarra d’anuncis, per cercar fei-na i venda segona ma. El fòrum local.

L’autosuficiència territorial, és la proposta adaptada de Transition Towns, feta pel Consell Sènior de Premià, per la creació d’una nova societat, centrada en les persones, mitjançant un nou model de pro-

ducció, que faci possible pal·liar la xacra de l’atur, plantejant alternati-ves paral·leles al sistema actual, que és qui realment genera atur.

Vegeu: www.euroseniorpremia.net/arxius/autosuficienciacat.pdf

Autosuficiència territorial Els tres pilars bàsics

La relocalització Energies verdes renovables

Xarxes socials

3

EL PROCÉS DE MADURACIÓ Una qüestió de pura i dura supervivència

Inici del procés: No tinc feina i no en trobo. 1.- Soc jove i no vull tenir d’emigrar per trobar feina.

2.- Soc major de 45 anys, estic a l’atur i mai més trobaré feina.

3.- Estic convençut que amb l’autosuficiència territorial és possible avançar cap a la plena ocupació.

4.- És relativament senzill. Cal començar copiant les nombro-ses experiències de Transition Towns, adaptant-les al nostre entorn. 5.- Cal aprofitar la matèria grisa de la joventut i l’experiència vital i professional dels majors de 45 anys condemnats a l’atur, per endegar una revolució post-industrial i digital.

6.- Cal comptar amb la necessària regeneració de la classe política, començant pels àmbits locals.

7.- Cal difondre en els mitjans de comunicació que la plena ocupació és possible.

Final del procés: L’autorrealització personal que només és possible amb la plena ocupació.

La liberactuació (El voluntariat i el treball des de la perspectiva sènior)

Passar-ho be amb molt de sentit de l'humor i creativitat, realitzant lliurament activitats sense afany de lucre, per

aconseguir l’autorealització personal, en un entorn indivi-dualista comunitari per ser més amb el altres.

Cal cercar un sistema millor que l’actual centrat en les persones i no en els diners

en benefici propi i de les properes generacions

4

CRIDA PER AVANÇAR CAP A LA PLENA OCUPACIÓ Crida a persones que no els hi fa por assumir reptes, promovent accions de can-vis socials, mitjançant pràctiques d’assaig error, embolcallades amb valentia, co-ratge i matèria grisa. Em dic Josep Aracil, tinc 76 anys, els darrers 16 anys creant i promovent el Moviment Sènior, com un projecte intergeneracional per fer possible la creació d’una societat per a totes les edats, vàlida per a tothom, sense cap tipus de discriminació. Soc el presi-dent del Consell Sènior de Premià i de la Xarxa Eurosenior. Tenim un gravíssim problema amb l’actual atur, 27% general i 57 % pels joves, que en el millor dels casos, quant es comenci a superar la crisi, es convertirà en atur estructu-ral, amb uns índex crònics entre el 15 i el 18%, totalment inacceptables i rebutjables. Cal començar a endegar, des d’una Catalunya lliure, un nou model de societat, centrat en les persones, divulgant i promovent la proposta del moviment sènior sobre l’autosuficiència territorial, com un nou model de producció, per avançar cap a la plena ocupació. (www.euroseniorpremia.net/arxius/autosuficienciacat.pdf) Jo crec i estic plenament convençut que ....... Tenim que buscar un sistema millor que l’actual, centrat en les persones, en benefici propi i de les properes generacions. Cal aprofitar amb optimisme l’actual crisi, com una gran oportunitat per recuperar la il·lusió de creure possible la construcció d’un món millor. Hi ha optimistes, potser inicialment pocs, que proclamen que tots els problemes tenen solució i que l’actual crisi no és res més que una munió de problemes de principiants, en el camí cap una societat més justa i solidària La majoria de persones de 45 anys o més expulsades del treball remunerat per qüesti-ons d’edat, mai més trobaran feina. L’emigració forçosa, majoritàriament no desitjada, de la nostra joventut més tecnològi-cament preparada, és negativa per avançar cap a la plena ocupació. Torna a ser de plena actualitat, el cooperativisme autogestionat, les entitats de mutu auxili, les caixes d’estalvi i la formació integral de la ciutadania, tots ells necessaris per endegar societats creatives És necessari crear nous models de producció, diferents i paral·lels als actuals, basats en l’autosuficiència territorial, per resituar de nou en la societat als majors aturats de 45 anys, com un plantejament pragmàtic de supervivència. Cal aprofitar l’experiència del talent sènior i els coneixements científics de la joventut, per aconseguir la plena ocupació, potenciant els tres pilars bàsics de la relocalització, les energies verdes renovables i les xarxes socials.. Ha arribat el moment de posar plenament en marxa el moviment sènior, de caràcter in-tergeneracional, per fer possible una societat per a totes les edats, centrada en les per-sones i no en els diners, en la que totes elles i tinguin cabuda sense cap tipus de dis-criminació.

5

TRANSITIONS TOWNS Extractes de recomanacions sobre el procés del Moviment de Transició al Regne Unit i Irlanda. Document: www.euroseniorpremia.net/arxius/movimientodetransicion.pdf La Xarxa de transició El paper de la xarxa de transició és accelerar el canvi animant, inspirant, recolzant, en-fortint la xarxa i entrenant a les comunitats fins que s’adoptin i després implementin la seva versió del model. Criteris Que hi hagi un grup de 4 o 5 persones que desitgin prendre un paper de lideratge (no només l’entusiasme il·limitat d’una sola persona). Que hi hagi una connexió potencialment forta amb l’ajuntament o diputació. Que hi hagi un compromís per relacionar-se amb altres comunitats en Transició. Un reconeixement que, tot i que la província sencera o el districte pot necessitar anar cap a la Transició, el primer lloc per començar és en la teva comunitat local. Creure no tenir les qualificacions adequades Si vosaltres no ho feu qui ho farà? No té importància no ser titular d’un doctorat en sos-tenibilidad, o anys d’experiència en planificació d’horticultura. Lo important és que t’im-porti on vius, que reconeguis la necessitat d’actuar i que estiguis obert a noves formes de comprometre a gent. Si em exigissin esbossar una descripció d’una persona que desitgés iniciar aquest pro-cés, enumeraria les qualitats d’aquesta persona com: Positiva Bon tracte amb la gent Té un coneixement bàsic del lloc i d’algunes persones clau de la Població. En puritat, aquí rau tot. Abans de res, esteu a punt de dissenyar la vostra participació en el procés des del començament, per el que el vostre paper en aquest moment és com el d’un jardiner que prepara el terreny per al jardí que no sap si, anys després, do-narà fruits o no. Tendir un pont a les autoritats locals Per molt poderosa que sigui el corrent de fons que Iniciativa de Transició pretengui ge-nerar, per molts projectes que hagi posat en marxa, i per molt meravellós que sigui el Pla de Transició que hagueu dissenyat, no anireu molt lluny mentre no conreeu una re-lació positiva i productiva amb les autoritats locals. Ja siguin temes de planificació, pressupostaris o de provisió de connexions, necessitareu tenir al vostre favor.

6

Contràriament a les vostres expectatives, és possible que us trobeu empenyent una porta que ja estava oberta. Que vagi a on vulgui ..... Encara que a l'inici plantegeu el disseny de la vostra Iniciativa de Transició amb una idea clara de cap a on anirà, inevitablement el seu camí el portarà per altres camins. Aferrar-se a una visió rígida pot bloquejar la vostra energia i fer-vos creure que esteu encallats. La vostra funció no és tant aportar totes les respostes sinó més aviat actuar com uns catalitzadors que contribueixin a que la comunitat dibuixi la seva pròpia transi-ció. El paper del govern local El paper que està emergint per al govern local, afavorit a la vegada per funcionaris go-vernamentals i iniciatives de transició, és "donar suport, no dirigir". Nosaltres sempre varem saber que el govern local jugaria un paper crucial en les Inicia-tives de Transició al Regne Unit i Irlanda. I en dates recents, estem comprovant que aquest paper està apreciant tant a les comunitats en transició ja existents, com en les comunitats que es troben en les primeres fases de contacte amb nosaltres. La nostra primera sorpresa va ser que els ajuntaments es convencessin tan ràpidament de comprometre amb les iniciatives de transició ja existents. La segona va ser el gran nombre de comunitats en què la primera persona a contactar procedís de l’ajuntament. És un fenomen.

7

UN POBLE AUTOGESTIONARI La localitat anglesa d’Alston, amb sol 2.000 habitants, ha

creat una vintena de cooperatives per tenir serveis Alston, amb els seus carrers empedrats, el seu mercat i les seves velles cases de pe-dra del segle XVII, és un lloc de postal. Però té o, més ben dit, tenia un problema: és massa petit (2.100 habitants a l’últim cens) i massa remot com perquè a la BT (telefòni-ca britànica) li surti a compte instal·lar una banda ampla d’Internet, perquè a les cade-nes nacionals de supermercats els compensi muntar una botiga de queviures, perquè hi hagi oficina de correus, una empresa interessada en operar un gimnàs, una altra per gestionar l’estació de ferrocarril, per netejar la neu que abunda a l’hivern. Era un problema, però ja no ho és. Perquè els ciutadans d’Alston han trobat aquesta elusiva tercera via entre, d’una banda, el capitalisme salvatge que ha corroït la societat i ha fet esclatar la bombolla financera, i de l’altra, el socialisme burocratitzat i mancat d’incentius. En vista que les multinacionals i grans corporacions britàniques no veien diners i per tant no proporcionaven serveis, els nadius han pres el timó i han creat una vintena de petites cooperatives que gestionen aquests serveis. La idea no és fer-se ric, sinó realitzar una missió per a la comunitat i obtenir una remuneració raonable que permeti viure dignament. Alston Moor (que inclou d’històric poble d’Alston i les viles veïnes de Gerrigil i Nenthe-ad) ha estat designada la primera social enterprise town –localitat d’empresa social– de la Gran Bretanya. Un títol per afegir als de tenir la pista de golf i el mercat a més altitud sobre el nivell del mar de tot Anglaterra (300 metres), de ser el lloc favorit del poeta John Auden, i punt de partida i arribada d’una etapa del Tour dels Penins, la formació muntanyosa considerada com l’espina dorsal d’Anglaterra, flanquejada per la muralla Adriana que separa el país d’Escòcia. El que ha passat a Alston mostra alhora les limitacions del capitalisme, el triomf de l’esperit comunitari i la importància de buscar nous mecanismes d’innovació social que desafiïn els convencionalismes polítics i econòmics. “A Alston havíem estat abandonats de la mà de Déu i varem decidir agafar el bou per les banyes –explica Sue Gilberson, de 51 anys i empleada de Cybermoor, la cooperativa que ha dotat a 300 cases banda ampla d’Internet en vista que la BT exigia una subvenció estatal (que mai no arribava) per fer arribar la línia–. Lamentar-se no serveix de res. Ens vam cansar d’esperar i de promeses incomplertes, i varem posar fil a l’agulla per crear una comunitat dinàmica i vibrant”. Situada en una regió muntanyosa de gran bellesa però poc poblada, Alston Moor es queda amb freqüència aïllat en els mesos d’hivern com a conseqüència de les neva-des. Les últimes mines de zinc, acer i plata, la font de riquesa més important, van tan-car en els anys cinquanta i van determinar l’inici del declivi econòmic. El 1980 va desa-parèixer una farga que donava feina a 200 treballadors, i l’atur es va disparar del 8 al 25%, un nivell propi de l’Espanya o Grècia de l’actualitat, i tres vegades la mitjana bri-tànica. Avui el principal patró és una petita metal·lúrgica que comercialitza productes derivats de l’acer i té una plantilla de seixanta persones. Les principals fonts d’ingressos són la ramaderia (bovina i ovina), i el turisme. “Va arribar un punt en què semblava que el món exterior s’havia oblidat de nosaltres”, diu Meryl Baker, de 66 anys, que després de la jubilació va decidir muntar la botiga-cooperativa que assorteix Alston de productes de primera necessitat. “Fins i tot per comprar el pa i la llet calia recórrer 20 quilòmetres, i no tothom té cotxe. No hi ha tren, i

8

el servei d’autobusos és bastant esporàdic. Per sort som una gent amb esperit innova-dor que no es rendeix fàcilment a les dificultats, i ens en varem adonar que ningú no ens ajudaria si no ho fèiem nosaltres mateixos. Avui som un exemple del camí a se-guir”. Els treballadors són empresaris, i els empresaris, treballadors. I tots ells tenen la satis-facció d’estar fent alguna cosa no només per guanyar diners, sinó pel poble. Moody ocupa xavals locals que d’una altra manera estarien sense feina i que fan torns al tau-lell i al forn del pa. “L’ambient és fenomenal –assenyala Tim Angier–. La nostra cap es-tà oberta a les opinions dels empleats. No som llicenciats en empresarials, però si a al-gú se li ocorre una bona idea no dubta en adoptar-la” Quan les autoritats de Cumbria van decidir que el servei de llevaneu no arribaria a Als-ton per estalviar així diners, els ciutadans van reconvertir el tractor de segona mà d’un granger perquè realitzés aquest servei. Quan amb el pretext de les retallades es van tancar els banys públics, van sorgir voluntaris per a netejar-los fent torns. La botiga d’ultramarins és una cooperativa que obre fins i tot els diumenges, amb set treballa-dors, un per a cada dia de la setmana. L’oficina de correus és una cooperativa amb cent accionistes, cadascun dels quals va invertir l’equivalent de 115 euros. Alston és un poble especial, i les seves empreses au-togestionàries creen riquesa per valor de dos milions d’euros a l’any. Nous models Alston, petit municipi anglès, és un estendard per als promotors de les empreses soci-als: es tracta de la localitat amb més negocis amb filosofia ètica per habitant del món. En aquests temps incerts, Alston emergeix com un exemple d’un nou model d’economia, que aposta per crear empreses l’objectiu principal de les quals sigui el benestar social sense que això suposi perdre diners. En molts casos es tracta d’empreses cooperatives que tenen per missió donar uns ser-veis als ciutadans que l’Estat, en un moment de retrocés de la despesa pública, cada cop està en menys condicions d’oferir. Al Regne Unit, les social enterprises creixen, pe-rò aquesta tendència no s’està desenvolupant només allà, sinó que també anirà a més en els països del sud d’Europa, especialment en moments en què es plantegen com a alternativa per a les societats davant dels cada cop més importants ajustos pressupos-taris que fan que el concepte de l’Estat del benestar es mogui en el terreny de la incer-tesa. La Vanguardia, 11 agost 2013

9

SAMSO, A DINAMARCA LA PRIMERA ILLA AUTOSUFICIENT DEL MÓN

07/11/2011 L’illa danesa de Samso, amb 4.100 habitants en 114 quilòmetres quadrats, s’ha conver-tit en deu anys en un model d’autosuficiència energètica: el cent per cent del seu con-sum elèctric procedeix de l’energia eòlica i tres quartes parts de la calefacció usada ve d’energies renovables.

Els propietaris i gestors del sistema energètic són en gran part els mateixos illencs. Gestionen el sistema individualment i a través de cooperatives, encara que també hi ha alguna petita empresa implicada en el projecte. Els habitants de l’illa es recolzen en una organització no governamental per gestionar l’adquisició i subministrament elèctric anomenada SIGUI (Samso Energy Agency) al marge de grans empreses energètiques i companyies transnacionals.

Per dur a terme aquest projecte els illencs van invertir l’equivalent a 13.300 euros per ciutadà. Això explica que molts veïns tinguin participacions en la propietat de turbines i en les plantes de biomassa. LES CLAUS DEL PROJECTE a) Element clau en el projecte de Samso per arribar a ser autosuficients L’èxit de Samso es basa en un pla energètic rigorós, però sobretot en la participació ve-ïnal, és a dir, en la "mentalitat comunitària i local" del projecte. Les autoritats han sabut involucrar els veïns per discutir els plans i aquests han mostrat una actitud proactiva i no reactiva com passa moltes vegades quan es tracta de plantejar canvis que solen as-sociar-se a incerteses. b) Origen del repte El 1997, l'Agència d'Energía Danesa, va organitzar un concurs a nivell nacional, per se-leccionar la illa propera a la costa, que tingués el millor pla per esdevenir una localitat 100% energèticament sostenible, en el termini d’una dècada. Es pretenia impulsar l’ús d’energies renovables, convertint una illa del país en autosuficient des del punt de vista energètic i recorrent només a fonts d’energia netes. El municipi divulgar entre els ciuta-dans l'interès de presentar-se a aquest concurs i va recollir així el suport popular a tra-vés de reunions, debats i seminaris. c) Com s’ha aconseguit l’autosuficiència? Immediatament es va traçar un pla per organitzar el seu desenvolupament. En el perío-de 1999-2000 es van aixecar 11 aerogeneradors d'1 MW cadascun per aconseguir la autosuficiència ciència elèctrica. Gràcies al projecte Samso és neutra en emissions de CO2.

10

Inicialment es preveia que el 60% de les llars de l’illa tinguessin calefacció pel sistema de district heating i 40% amb els sistemes de calefacció individual. d) Com s’ha donat a conèixer l’experiència de Samso? A part de la lògica divulgació a través d'Internet, en 2007 es va crear l'Acadèmia d'E-nergia. Es tracta d’un centre d’assessorament gratuït per a veïns i emprenedors que organitza exposicions, tallers i esdeveniments per a empreses, escolars i periodistes de tot el món, i experimenta amb noves solucions energètiques. El coneixement i l’experi-ència acumulada durant l’ultima dècada en Samso ha estat molt útil per a investigadors i científics. L’acadèmia funciona, a més, com un centre de conferències on les empre-ses, els científics i els polítics poden discutir sobre les energies renovables, l’estalvi i noves tecnologies. e) El balanç és totalment positiu? És molt positiu perquè l’illa és 100% autosuficient en electricitat i, en el que es refereix a calor, un 70% de les seves necessitats estan cobertes amb energies renovables (es-pecialment biomassa). Es treballa perquè el 30% que no es genera amb energies reno-vables vagi transformant-se gradualment cap a aquesta opció, buscant solucions indivi-duals. També queda incidir en el transport que encara es mou amb combustibles fòssils però hi ha perspectives per canviar això en un futur proper. Document original: http://quenergia.com/eficiencia-energetica/samso-en-dinamarca-la-primera-isla-autosuficiente-del-mundo/ Altres documents: http://www.ecoportal.net/Eco-Notici-as/las_islas_de_samso_dinamarca_intentando_ser_100_ambientalmente_sustentables

11

12

13

14

15

MEMORIA BREU CONSELL SÈNIOR DE PREMIÀ

Dades generals:

Denominació : Consell Sènior de Premià - Associació Tipus d’associació : Gent gran (seniors). Sense afany de lucre Membres : Persones de 50 anys o més Registrada a : Dept. Justícia (Generalitat Catalunya) Número de registre : 19.373 Data de registre : 24-03-97 CIF : G61.319.877 Domicili social : Esperança, 19-21 Municipi : Premià de Mar Codi Postal : 08330 Comarca : El Maresme Tel : 93 754 84 47 Correu electrònic : consellsenior@euroseniorpremia.net Pàgina Web : www.euroseniorpremia.net Nombre d’afiliats : 2.300

200 establiments comercials adherits al Servei Carnet Gran (Targeta Eurosenior) Som fundadors de la xarxa europea Eurosenior.net i l’associació Eurosenior Responsable de l’associació

President : Josep Aracil i Xarrié Domicili particular : Joan XXIII, 7, 1er, 3ra Població : 08330-Premià de Mar Telèfon : 93 751 10 61 (Mòbil 667 03 78 49) Correu electrònic : joarxa@gmail.com Objectius Amb la creació de la futura xarxa europea Eurosenior es proposa conservar, millorar i donar sentit a la qualitat de vida de les persones majors de 50 anys, a través d’una xar-xa que ompli les seves necessitats, aprofitant la seva experiència, esperit creatiu i temps lliure, creant un ampli moviment intergeneracional de “Joves i Sèniors en acció”. Creació de Consells Sèniors en cada municipi. Impulsar la Targeta Eurosenior (Carnet Gran), equivalent al Carnet Jove europeu. Organització de viatges culturals. Formació en noves tecnologies. Promocionar la salut. Aprofundir en l’ús dels temps. Impulsar l’autonomia personal i l’atenció a la dependència Constituir una xarxa d’assessors i consultors sèniors. Intercomunicatiu amb altres col·lectius similars. Creació del Moviment per a una Ciutadania activa, de caràcter intergeneracional.