avantguardes s. XX
-
Upload
ramonagusba -
Category
Technology
-
view
9.236 -
download
0
description
Transcript of avantguardes s. XX
Avantguardes del segle XX
Ramón A. Banegas López
Primeres Avantguardes Context històric i artístic
• L’últim quart del segle XIX havia suposat per a la pintura una commoció, ja que els
canvis en la concepció mateixa de l’art havien estat molt grans. Potser els canvis
més grans els havien fet els impressionistes i sobretot els postimpressionistes, ja que
si els primers volien captar la fugacitat de la llum, els segons anaven més enllà i
volien trobar la realitat subjectiva que s’amaga sota les aparences objectives. A la
vegada el desenvolupament de la fotografia fa que els pintors es decantin cada
vegada més cap a la interpretació de la realitat i no a la representació de la mateixa.
• El desenvolupament científica en camps tant diversos com la matemàtica, la
psicologia o la física, fan que la representació del món que es tenia fins llavors
canviï. El món real dominat per l’home del qual es tenia plena certesa des de l’època
romana es desfà, el món nou que apareix davant els ulls de l’artista és molt més
complex, insegur i angoixant.
• A la vegada la situació política i econòmica al món augmenten aquesta sensació
d’angoixa. L’esperança d’un món ideal al voltant del progrés científic i tecnològic
anhelat durant el segle XIX, es comença a esborrar, davant les bosses de misèria
que creixen a les ciutats industrials i les flagrants injustícies a les que ha donat lloc el
capitalisme industrial, l’explotació dels països colonitzadors a les colònies, les
tensions armades entre les grans potències europees.
La Iª Guerra Mundial i la seva petjada
• La Iª Guerra Mundial va generar una commoció brutal en tota la societat
europea. Va ser la primera guerra d’un món industrial on les màquines de
matar van tenir un macabre protagonisme. La mort absurda de milions de
joves europeus en una guerra bruta, que va deixar amputada tota una
generació de joves va marcar profundament a la societat i va acabar de
confirmar les angoixes de principis de segle, on ja es veien les obscures
ombres que projectava la societat capitalista industrial.
• En el període que seguirà a la guerra, l’anomenada “època d’entreguerres”
sorgiran nous moviments artístics directament vinculats a l’impacte que
havia causat la guerra en la societat (dadaisme, surrealisme), a la vegada
moviments sorgits abans de la guerra agafaran nova embranzida (cubisme,
expressionisme, futurisme).
El Fauvisme• Fonamentalment el fauvisme és una reacció contra l’Impressionisme a favor del color i del
objecte que els autors impressionistes havien reduït a tonalitats lluminoses. El seu nom els va
ser donat pel crític Louis Vauxcelles, que els hi va dir “fauves” feres, per la violència cromàtica
dels seus quadres, després de veure’ls al Saló de la tardor de 1905. Els autors principals del
moviment seran Henri Matisse i Maurice Vlamink. Com a grup la seva vida va ser efímera va
anar de 1905 a 1907, després cadascú seguirà camins diferents.
Les característiques principals del fauvisme seran:
• la potència cromàtica dels seus quadres, els fauvistes apliquen el color directament del tub,
sense barreges prèvies.
• Utilització de taques planes i amples
• El color s’independitza de l’objecte, es poden pintar cavalls verds, un mar violeta o una model
blava
• Es recupera la línia que perfila els objectes, les línies tenen traces gruixudes i nítides.
• La llum desapareix i amb la desaparició de la llum desapareix la profunditat. Les composicions
tendeixen cap al pla únic, com amb Gauguin.
• Els temes són els mateixos que amb l’impressionisme: paisatges, natures mortes, habitacions.
En general es geometritzen els objectes, com ja feia Cézanne.
Henri Matisse
Henri Matisse (1869-1954) Va ser el cap visible del grup i també va ser
qui es va mantenir més lleial als principis fauvistes. Va estudiar amb
Gustav Moureau, (1891) on va conèixer a Rouault i Marquet, on
s’inicia a partir dels principis puntillistes. Fortament influenciat per
Cézanne, Matisse cerca la solidesa de les formes enfront la
fugacitat de la llum, a la vegada considera les obres d’art com una
creació de la ment humana i per tant una creació subjectiva de
l’artista. Al 1906 la seva evolució ja es clara, en aquest any exposa
L’alegria de viure, on ja treballa amb colors plans i línies. El 1913
pinta el segurament va ser el seu quadre més famós, Retrat de
Madame Matisse, on el verd i el blau en bandes, oposats a
ondulants franges vermelles, creen sensació de melancolia.
Henri Matisse
Retrat de Madame Matisse (1913)
L’alegria de viure (1906)
Maurice Vlamink
• Maurice Vlamink (1876-1958) Artista autodidàcta, també va ser músic i escriptor. Molt influenciat per Van Gogh, va dibuixar paisatges dramàtics a partir d’una paleta cromàtica limitada al vermell, el groc, el blau i el blanc. Aplicava els colors directament del tub el que dona com a resultat uns quadres molt pastosos.
Quan abandona el fauvisme la seva obra perd interès
Maurice Vlamink
Paisatge amb arbres vermells Port Marly
El Cubisme
• El cubisme sorgeix de la mà de Picasso i Braque al voltant de 1907 a
partir de la inspiració directa de Cézanne. Els cubistes es neguen a
utilitzar la perspectiva convencional i els colors de la realitat, ni tan sols
adopten un punt de vista únic.
a. Els artistes tendeixen a utilitzar colors neutres: grisos, blancs i verds clars.
b. A la vegada els angles des del qual s’observa l’objecte es multipliquen per
aconseguir la quarta dimensió o suma de totes les perspectives.
c. Els interiors es representen mitjançant transparències.
d. La llum desapareix definitivament
e. S’utilitzen un seguit de formes planes.
Evolució del Cubisme• El cubisme analític: Es desenvolupa entre el 1909 i el 1912. Està
protagonitzat per les obres de Braque i de Picasso. Es caracteritza per una creixent descomposició de la forma i divisió estructurada de la mateixa. L’objecte encara és identificable. En les obres d’aquesta època no es distingeix entre imatge i fons, de fet s’ha eliminat la perspectiva renaixentista i s’ha substituït per un seguit de petites zones de color neutre limitades per línies rectes que no s’unifiquen com a pla homogeni a causa de les variacions tonals i el xoc dels cubs.
• Cubisme sintètic: Model iniciat per Juan Gris, qui analitzava els objectes i els descomposava per recomposar-los d’una manera diferent, partint d’una estructura matemàtica. A partir de 1912 Braque i Picasso veuen que no poden avançar pel cubisme sintètic i prenen el model de Gris afegint una nova tècnica: el collage. L’aplicació del collage serà un descobriment que faran servir els altres artistes cubistes i enriquirà els quadres amb noves textures i colors.
Evolució del Cubisme
Dona amb Mandolina (Picasso) Guitarra i mandolina (Juan
Gris)
Expressionisme• DESENVOLUPAT A ALEMANYA ENTRE EL 1905 I EL
1930.• REFLECTÍ LA TENSIÓ SOCIAL LATENT A ALEMANYA• CROMATISME BRILLANT I PLA, AMB CONTORNS
DURS, PRESCINDEIXEN DE LA PERSPECTIVA.• LES OBRES TENEN UNA CÀRREGA EMOCIONAL
MOLT MARCADA. SE CENTREN EN L’EXPRESSIÓ DELS SENTIMENTS I LES EMOCIONS HUMANES.
• PEL COLOR SÓN HEREUS DELS FAUVISTES.• UN PRECURSOR IMMEDIAT FOU EL NORUEG
EDUARD MUNCH AMB EL SEU QUADRE EL CRIT.
Gràcies a Núria Ribas per la informació
Edward Munch
Edward Munch (1863-1944) Està considerat un precedent dels
expressionistes. Va nàixer a Noruega, va tenir una infantessa
marcada pel dolor i la malaltia. 1885 marxa a París i el 1889 hi
torna, a París s’interessa pels postimpressionistes, com Van Gogh i
Gauguin. Quan torna a Oslo el seu art ja mostra totes les tortures
del seu ànima pessimista a obres com Melancolia (1891), la Karl
Johans Gate (1892), el crit (1893), Ansietat (1894)... A la seva
pintura utilitza línies allargades, corbes sinuoses i colors plans i
forts, utilitzats amb valor expressiu. La seva pintura va
escandalitzar, però també el va fer popular. La seva pintura va
influenciar molt en la pintura alemanya de principis del segle XX.
Edward Munch
El Crit
Ansietat
Melancolia
Die Brücke (el pont)Grup de Dresde
• El grup de Die Brücke va ser fundat el 1905 a Dresde per quatre
estudiants d’arquitectura: Kirchner, Bleyl, Heckel i Schmitt-Rottluf,
als quals el 1906 s’uneixen Pechstein i Nolde i el 1910 Müller. Va
ser el 1910 quan la revista Der Sturm els hi va donar el nom
d’expressionistes. Entre aquests artistes destaquen Nolde i
Kirchner, els quals estaven molt influenciats pels fauvistes (pel
tractament del color), els postimpressionistes com Gauguin, Van
Gogh i també Cézanne (tractament dels espais plans, traços de
color gruixuts, colors plans, gran quantitat de pintura...) i finalment
la seva inspiració més important va ser Munch i el seu tractament
de l’angoixa interior. El grup es dissol el 1913.
Die Brücke
Autorretrat com a soldat (Kirchner, 1915)
maskenstilleben (Nolde, 1911)
Der Blaue Raiter (El genet blau)
Grup de Munich• El 1911 a Munich Wassily Kandinsky i Franz Marc funden el grup Der Blaue
Reiter. Al grup també s’hi va unir Paul Klee. Molts d’ells s’inicien en
l’expressionisme i després evolucionen cap a altres estils, per exemple
Kandinsky evoluciona cap a l’abstracció, Klee cap el surrealisme i després
l’abstracció i Marc també acaba pintant pintures abstractes. Kandinsky a
part de pintor va ser un important teòric de l’art i escriu un llibre “De
l’espiritual en l’art” on manté que tot l’art ha de ser l’expressió exterior d’una
necessitat interior i que per tant a una època angoixant li correspon un art
angoixat; considera que l’art és com la música i que per tant no ha de
plasmar imatges o formes sinó emocions a partir dels colors, com ho fa la
música amb els sons, clar precedent del que serà l’abstracció. El 1913 el
grup es dissol.
Der Blaue Raiter (El genet blau)
Grup de Munich
Franz Marc (El somni, 1912)Kandinsky (carrer Murnau amb dones, 1908)
El grup de Viena
• El grup de Viena es constitueix a partir de la galeria
Kunstchau i al voltant de Oscar Kokoschka i de
Schiele. Kokoschka és el màxim representant d’aquest
grup, aquest pintor fa retrats de persones reals, però
intenta a la vegada que els pinta reflectir la profunditat
del seu caràcter el que va fer que li donessin el
sobrenom de “Freud de la pintura”. En els seus retrats
posa tota la força a la cara i a les mans, dibuixa els ulls
sempre fixos i prescindeix dels colors complementaris
per accentuar l’expressió.
Oscar Kokoschka
La núvia del vent (1913)
Futurisme• EL FUTURISME NEIX EL 1909 AMB UN MANIFEST DE
MARINETTI, TOT I QUE ES PROPOSAVA TRENCAR AMB EL
PASSAT I ES PRESENTAVA COM QUELCOM INNOVADOR, NO
APORTÀ NOVETATS TÈCNIQUES I ES VA LIMITAR A USAR LA
TÈCNICA CUBISTA DEL SIMULTANEISME PER CREAR UN
EFECE DE MOVIMENT; TAMBÉ ES VA SERVIR DE L’ANÀLISI
DEL COLOR DELS NEOIMPRESSIONISTES.
• PROPUGNAREN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA
REPRESENTACIÓ DEL MOVIMENT, DEL CANVI.
• ELS SEUS MEMBRES MÉS DESTACATS FOREN UMBERTO
BOCCIONI, GINO SEVERINI, GIACOMO BALLA, CARLO CARRÀ
• Gràcies a Núria Ribas per la informació
Futurisme
El carrer davant la casa (Boccioni, 1911)
La dansa (Severini, 1909-1916)
Dadaisme
• El moviment dadà va nèixer a Zuric el 1916, any en que el poeta alemany
Hugo Ball i la seva companya van obrir el “Cabaret Voltaire” on es feien
espectacles provocatius que protagonitzaven poetes i artistes com Tristan
Tsara i Hans Arp…
• La paraula dadà la van escollir a l’atzar en un diccionari, per fer-se
conèixer, aquest gurp d’artistes i escriptors refugiats a Suïssa durant la 1ª
Guerra Mundial, propugnaven l’antiart que es caracteritzava pel seu
nihilisme i la seva agressivitat.
• Tot i que el moviment va acabar el 1919, va assolir una àmplia difusió per
Europa i el EUA, i va influir en el Surrealisme i en les avantguardes
artístiques posteriors a la 2ª Guerra Mundial.
• Gràcies a Núria Ribas per la informació
Neue Sachlikcheit (Nova objectivitat)
• És el nom que es donen un grup d’artistes que el 1925
van exposar en la Kunthaus de Manheim sota aquest
títol. Entre ells hi havia artistes com George Grosz, Otto
Dix, Rudolf Schlichter, Schad, Beckmann, Hubbuck i
altres, molts provenien de l’expressionisme o del
dadaisme. Són un seguit de pintors amb tècniques
diferents, però que en general, tornen a interessar-se
per les formes, el dibuix, la precisió i el detall per reflectir
la societat en la qual estaven vivint, l’Alemanya de la
república de Weimar que evolucionava cap el feixisme.
Surrealisme
• En un principi fou un moviment essencialment literari (el primer manifest
surrealista fou obra d’André Breton el 1924), però cap el 1925 es produeix
la conversió dels surrealistes cap a les arts plàstiques. Els seus
antecedents més immediats van ser el Dadaisme.
• Els principals artistes eren ERNST, TANGUY, JOAN MIRÓ, SALVADOR
DALÍ, MAGRITTE, MAN RAY, ARP I MASON. Mentre que uns es
mantingueren dintre la figuració i les formes pictòriques tradicionals, altres
crearen un llenguatge més personal i incorporaren noves tècniques a les
seves obres.
• Seguiren en la dècada dels anys trenta, després de la 2ª GM i fins i tot
ressorgiren amb noves formes als anys 60.
• Gràcies a Núria Ribas per la informació
Surrealisme
París a través de la finestra (Chagall, 1913)
Indifenite Divisivility (Ives Tanguy, 1942)
Abstracció
• Alguns artistes procedents de l’expressionisme i el surrealisme ja anaven intuint que per
expressar a través de la pintura la necessitat interior no cal la figuració sinó simplement una
combinació de colors i formes sense cap connexió amb la realitat, com ja havia predit Kandinsky
en el seu llibre “De l’espiritual en l’art”. Un dels principals impulsors de l’abstracció serà
Kandinsky, qui el 1921 s’uneix a la Bauhaus, el 1924 funda el grup “els quatre blaus” amb Klee,
Feininger i Jawlensky.
• Kandinsky i Klee fan una pintura abstracta on el color s’ordena lliurement segons els impulsos
de la inspiració.
• Mondriani, Van Doesburg, Brancusi, César Domela (anomenats grup De Stijl, 1917) en canvi
construeixen els seus quadres utilitzant colors primaris, vermell, blau i groc disposats en franges
limitades per línies horitzontals i verticals i fins i tot diagonals
• Després de la IIª Guerra Mundial sorgeixen nous grups com els informalistes abstractes o
expressionistes abstractes nascut als EE.UU. i que destaquen pels grans formats, l’ús de l’oli
sobre tela, ús de colors com el blanc i el negre i de colors primaris, certs elements figuratius, junt
amb taques purament abstractes. Un dels principals representants serà Jackson Pollock.
• També després de la IIª Guerra Mundial sorgirà un altre grup, els pintors matèrics que
barrejaran diversos materials, com cola, guix, arpilleres... Per donar textura als quadres i
convertir-los en tridimensionals, com si fossin escultures, entre aquests destaca Tàpies.
Abstracció
Nº 5 (Pollock, 1948)
Composició amb groc, blau i vermell (Mondrian, 1921) En blanc II (Kandinsky,
1923)
Segones Avantguardes
• Després de la Segona Guerra Mundial i fins els anys 70 multitud d’estils artístics es van succeint i superposant amb gran rapidesa, entre ells les noves tendències en l’abstracció que ja s’han vist. Aquí farem només cinc cèntims dels moviments més importants:
Segones Avantguardes• Neofiguració: Els representants més importants són Dubuffet: qui s’aproxima al vocabulari
infantil i primitiu per parlar d’un món desarticulat i Francis Bacon: en espais surrealistes
sense atmosfera col·loca patètiques figures atormentades.
• Pop-art: el màxim representant és Andy Warhol, art eminentment urbà, pren dels objectes
industrials, els cartells, embalatges... Per aconseguir una nova estètica, utilitza imatges
conegudes en un sentit diferent (com ja va fer el Dadà) per fer una crítica a la societat de
consum.
• Hiperrealisme: És la tendència més realista de la Història de l’Art i es consolida als anys
70, es tracta de la reproducció manual de les fotografies, donant la imatge de l'avorriment
i la vulgaritat de la societat de masses. Els màxims representants són Chuck Close i Don
Eddy. A Espanya on l’hiperrealisme és més líric el màxim representant és Antonio López
• Art Conceptual: És un art on es prima el concepte sobre la matèria i per tant sol ser un art
efímer, assaja llenguatges plàstics, ambients cromàtics, lluminosos o simplement
modificacions de la natura. Un representant d’aquesta tendència és Christo Jaracheff que
empaqueta grans monuments. Dintre de l’art conceptual està l’Earth Art, que tracta de
crear paisatges, destaca en aquesta tendència Robert Smithson que va fer la Spiral Jetty
al llac salat de Utah.
Segones Avantguardes
Mark (Chuck Close)
Spiral Jetty (Robert Smithson)
Head VI (Francis Bacon, 1948)