Avantguardes del segle XX

Ramón A. Banegas López

Primeres Avantguardes Context històric i artístic

• L’últim quart del segle XIX havia suposat per a la pintura una commoció, ja que els

canvis en la concepció mateixa de l’art havien estat molt grans. Potser els canvis

més grans els havien fet els impressionistes i sobretot els postimpressionistes, ja que

si els primers volien captar la fugacitat de la llum, els segons anaven més enllà i

volien trobar la realitat subjectiva que s’amaga sota les aparences objectives. A la

vegada el desenvolupament de la fotografia fa que els pintors es decantin cada

vegada més cap a la interpretació de la realitat i no a la representació de la mateixa.

• El desenvolupament científica en camps tant diversos com la matemàtica, la

psicologia o la física, fan que la representació del món que es tenia fins llavors

canviï. El món real dominat per l’home del qual es tenia plena certesa des de l’època

romana es desfà, el món nou que apareix davant els ulls de l’artista és molt més

complex, insegur i angoixant.

• A la vegada la situació política i econòmica al món augmenten aquesta sensació

d’angoixa. L’esperança d’un món ideal al voltant del progrés científic i tecnològic

anhelat durant el segle XIX, es comença a esborrar, davant les bosses de misèria

que creixen a les ciutats industrials i les flagrants injustícies a les que ha donat lloc el

capitalisme industrial, l’explotació dels països colonitzadors a les colònies, les

tensions armades entre les grans potències europees.

La Iª Guerra Mundial i la seva petjada

• La Iª Guerra Mundial va generar una commoció brutal en tota la societat

europea. Va ser la primera guerra d’un món industrial on les màquines de

matar van tenir un macabre protagonisme. La mort absurda de milions de

joves europeus en una guerra bruta, que va deixar amputada tota una

generació de joves va marcar profundament a la societat i va acabar de

confirmar les angoixes de principis de segle, on ja es veien les obscures

ombres que projectava la societat capitalista industrial.

• En el període que seguirà a la guerra, l’anomenada “època d’entreguerres”

sorgiran nous moviments artístics directament vinculats a l’impacte que

havia causat la guerra en la societat (dadaisme, surrealisme), a la vegada

moviments sorgits abans de la guerra agafaran nova embranzida (cubisme,

expressionisme, futurisme).

El Fauvisme• Fonamentalment el fauvisme és una reacció contra l’Impressionisme a favor del color i del

objecte que els autors impressionistes havien reduït a tonalitats lluminoses. El seu nom els va

ser donat pel crític Louis Vauxcelles, que els hi va dir “fauves” feres, per la violència cromàtica

dels seus quadres, després de veure’ls al Saló de la tardor de 1905. Els autors principals del

moviment seran Henri Matisse i Maurice Vlamink. Com a grup la seva vida va ser efímera va

anar de 1905 a 1907, després cadascú seguirà camins diferents.

Les característiques principals del fauvisme seran:

• la potència cromàtica dels seus quadres, els fauvistes apliquen el color directament del tub,

sense barreges prèvies.

• Utilització de taques planes i amples

• El color s’independitza de l’objecte, es poden pintar cavalls verds, un mar violeta o una model

blava

• Es recupera la línia que perfila els objectes, les línies tenen traces gruixudes i nítides.

• La llum desapareix i amb la desaparició de la llum desapareix la profunditat. Les composicions

tendeixen cap al pla únic, com amb Gauguin.

• Els temes són els mateixos que amb l’impressionisme: paisatges, natures mortes, habitacions.

En general es geometritzen els objectes, com ja feia Cézanne.

Henri Matisse

Henri Matisse (1869-1954) Va ser el cap visible del grup i també va ser

qui es va mantenir més lleial als principis fauvistes. Va estudiar amb

Gustav Moureau, (1891) on va conèixer a Rouault i Marquet, on

s’inicia a partir dels principis puntillistes. Fortament influenciat per

Cézanne, Matisse cerca la solidesa de les formes enfront la

fugacitat de la llum, a la vegada considera les obres d’art com una

creació de la ment humana i per tant una creació subjectiva de

l’artista. Al 1906 la seva evolució ja es clara, en aquest any exposa

L’alegria de viure, on ja treballa amb colors plans i línies. El 1913

pinta el segurament va ser el seu quadre més famós, Retrat de

Madame Matisse, on el verd i el blau en bandes, oposats a

ondulants franges vermelles, creen sensació de melancolia.

Henri Matisse

Retrat de Madame Matisse (1913)

L’alegria de viure (1906)

Maurice Vlamink

• Maurice Vlamink (1876-1958) Artista autodidàcta, també va ser músic i escriptor. Molt influenciat per Van Gogh, va dibuixar paisatges dramàtics a partir d’una paleta cromàtica limitada al vermell, el groc, el blau i el blanc. Aplicava els colors directament del tub el que dona com a resultat uns quadres molt pastosos.

Quan abandona el fauvisme la seva obra perd interès

Maurice Vlamink

Paisatge amb arbres vermells Port Marly

El Cubisme

• El cubisme sorgeix de la mà de Picasso i Braque al voltant de 1907 a

partir de la inspiració directa de Cézanne. Els cubistes es neguen a

utilitzar la perspectiva convencional i els colors de la realitat, ni tan sols

adopten un punt de vista únic.

a. Els artistes tendeixen a utilitzar colors neutres: grisos, blancs i verds clars.

b. A la vegada els angles des del qual s’observa l’objecte es multipliquen per

aconseguir la quarta dimensió o suma de totes les perspectives.

c. Els interiors es representen mitjançant transparències.

d. La llum desapareix definitivament

e. S’utilitzen un seguit de formes planes.

Evolució del Cubisme• El cubisme analític: Es desenvolupa entre el 1909 i el 1912. Està

protagonitzat per les obres de Braque i de Picasso. Es caracteritza per una creixent descomposició de la forma i divisió estructurada de la mateixa. L’objecte encara és identificable. En les obres d’aquesta època no es distingeix entre imatge i fons, de fet s’ha eliminat la perspectiva renaixentista i s’ha substituït per un seguit de petites zones de color neutre limitades per línies rectes que no s’unifiquen com a pla homogeni a causa de les variacions tonals i el xoc dels cubs.

• Cubisme sintètic: Model iniciat per Juan Gris, qui analitzava els objectes i els descomposava per recomposar-los d’una manera diferent, partint d’una estructura matemàtica. A partir de 1912 Braque i Picasso veuen que no poden avançar pel cubisme sintètic i prenen el model de Gris afegint una nova tècnica: el collage. L’aplicació del collage serà un descobriment que faran servir els altres artistes cubistes i enriquirà els quadres amb noves textures i colors.

Evolució del Cubisme

Dona amb Mandolina (Picasso) Guitarra i mandolina (Juan

Gris)

Expressionisme• DESENVOLUPAT A ALEMANYA ENTRE EL 1905 I EL

1930.• REFLECTÍ LA TENSIÓ SOCIAL LATENT A ALEMANYA• CROMATISME BRILLANT I PLA, AMB CONTORNS

DURS, PRESCINDEIXEN DE LA PERSPECTIVA.• LES OBRES TENEN UNA CÀRREGA EMOCIONAL

MOLT MARCADA. SE CENTREN EN L’EXPRESSIÓ DELS SENTIMENTS I LES EMOCIONS HUMANES.

• PEL COLOR SÓN HEREUS DELS FAUVISTES.• UN PRECURSOR IMMEDIAT FOU EL NORUEG

EDUARD MUNCH AMB EL SEU QUADRE EL CRIT.

Gràcies a Núria Ribas per la informació

Edward Munch

Edward Munch (1863-1944) Està considerat un precedent dels

expressionistes. Va nàixer a Noruega, va tenir una infantessa

marcada pel dolor i la malaltia. 1885 marxa a París i el 1889 hi

torna, a París s’interessa pels postimpressionistes, com Van Gogh i

Gauguin. Quan torna a Oslo el seu art ja mostra totes les tortures

del seu ànima pessimista a obres com Melancolia (1891), la Karl

Johans Gate (1892), el crit (1893), Ansietat (1894)... A la seva

pintura utilitza línies allargades, corbes sinuoses i colors plans i

forts, utilitzats amb valor expressiu. La seva pintura va

escandalitzar, però també el va fer popular. La seva pintura va

influenciar molt en la pintura alemanya de principis del segle XX.

Edward Munch

El Crit

Ansietat

Melancolia

Die Brücke (el pont)Grup de Dresde

• El grup de Die Brücke va ser fundat el 1905 a Dresde per quatre

estudiants d’arquitectura: Kirchner, Bleyl, Heckel i Schmitt-Rottluf,

als quals el 1906 s’uneixen Pechstein i Nolde i el 1910 Müller. Va

ser el 1910 quan la revista Der Sturm els hi va donar el nom

d’expressionistes. Entre aquests artistes destaquen Nolde i

Kirchner, els quals estaven molt influenciats pels fauvistes (pel

tractament del color), els postimpressionistes com Gauguin, Van

Gogh i també Cézanne (tractament dels espais plans, traços de

color gruixuts, colors plans, gran quantitat de pintura...) i finalment

la seva inspiració més important va ser Munch i el seu tractament

de l’angoixa interior. El grup es dissol el 1913.

Die Brücke

Autorretrat com a soldat (Kirchner, 1915)

maskenstilleben (Nolde, 1911)

Der Blaue Raiter (El genet blau)

Grup de Munich• El 1911 a Munich Wassily Kandinsky i Franz Marc funden el grup Der Blaue

Reiter. Al grup també s’hi va unir Paul Klee. Molts d’ells s’inicien en

l’expressionisme i després evolucionen cap a altres estils, per exemple

Kandinsky evoluciona cap a l’abstracció, Klee cap el surrealisme i després

l’abstracció i Marc també acaba pintant pintures abstractes. Kandinsky a

part de pintor va ser un important teòric de l’art i escriu un llibre “De

l’espiritual en l’art” on manté que tot l’art ha de ser l’expressió exterior d’una

necessitat interior i que per tant a una època angoixant li correspon un art

angoixat; considera que l’art és com la música i que per tant no ha de

plasmar imatges o formes sinó emocions a partir dels colors, com ho fa la

música amb els sons, clar precedent del que serà l’abstracció. El 1913 el

grup es dissol.

Der Blaue Raiter (El genet blau)

Grup de Munich

Franz Marc (El somni, 1912)Kandinsky (carrer Murnau amb dones, 1908)

El grup de Viena

• El grup de Viena es constitueix a partir de la galeria

Kunstchau i al voltant de Oscar Kokoschka i de

Schiele. Kokoschka és el màxim representant d’aquest

grup, aquest pintor fa retrats de persones reals, però

intenta a la vegada que els pinta reflectir la profunditat

del seu caràcter el que va fer que li donessin el

sobrenom de “Freud de la pintura”. En els seus retrats

posa tota la força a la cara i a les mans, dibuixa els ulls

sempre fixos i prescindeix dels colors complementaris

per accentuar l’expressió.

Oscar Kokoschka

La núvia del vent (1913)

Futurisme• EL FUTURISME NEIX EL 1909 AMB UN MANIFEST DE

MARINETTI, TOT I QUE ES PROPOSAVA TRENCAR AMB EL

PASSAT I ES PRESENTAVA COM QUELCOM INNOVADOR, NO

APORTÀ NOVETATS TÈCNIQUES I ES VA LIMITAR A USAR LA

TÈCNICA CUBISTA DEL SIMULTANEISME PER CREAR UN

EFECE DE MOVIMENT; TAMBÉ ES VA SERVIR DE L’ANÀLISI

DEL COLOR DELS NEOIMPRESSIONISTES.

• PROPUGNAREN COM A PRINCIPAL OBJECTIU LA

REPRESENTACIÓ DEL MOVIMENT, DEL CANVI.

• ELS SEUS MEMBRES MÉS DESTACATS FOREN UMBERTO

BOCCIONI, GINO SEVERINI, GIACOMO BALLA, CARLO CARRÀ

• Gràcies a Núria Ribas per la informació

Futurisme

El carrer davant la casa (Boccioni, 1911)

La dansa (Severini, 1909-1916)

Dadaisme

• El moviment dadà va nèixer a Zuric el 1916, any en que el poeta alemany

Hugo Ball i la seva companya van obrir el “Cabaret Voltaire” on es feien

espectacles provocatius que protagonitzaven poetes i artistes com Tristan

Tsara i Hans Arp…

• La paraula dadà la van escollir a l’atzar en un diccionari, per fer-se

conèixer, aquest gurp d’artistes i escriptors refugiats a Suïssa durant la 1ª

Guerra Mundial, propugnaven l’antiart que es caracteritzava pel seu

nihilisme i la seva agressivitat.

• Tot i que el moviment va acabar el 1919, va assolir una àmplia difusió per

Europa i el EUA, i va influir en el Surrealisme i en les avantguardes

artístiques posteriors a la 2ª Guerra Mundial.

• Gràcies a Núria Ribas per la informació

Neue Sachlikcheit (Nova objectivitat)

• És el nom que es donen un grup d’artistes que el 1925

van exposar en la Kunthaus de Manheim sota aquest

títol. Entre ells hi havia artistes com George Grosz, Otto

Dix, Rudolf Schlichter, Schad, Beckmann, Hubbuck i

altres, molts provenien de l’expressionisme o del

dadaisme. Són un seguit de pintors amb tècniques

diferents, però que en general, tornen a interessar-se

per les formes, el dibuix, la precisió i el detall per reflectir

la societat en la qual estaven vivint, l’Alemanya de la

república de Weimar que evolucionava cap el feixisme.

Surrealisme

• En un principi fou un moviment essencialment literari (el primer manifest

surrealista fou obra d’André Breton el 1924), però cap el 1925 es produeix

la conversió dels surrealistes cap a les arts plàstiques. Els seus

antecedents més immediats van ser el Dadaisme.

• Els principals artistes eren ERNST, TANGUY, JOAN MIRÓ, SALVADOR

DALÍ, MAGRITTE, MAN RAY, ARP I MASON. Mentre que uns es

mantingueren dintre la figuració i les formes pictòriques tradicionals, altres

crearen un llenguatge més personal i incorporaren noves tècniques a les

seves obres.

• Seguiren en la dècada dels anys trenta, després de la 2ª GM i fins i tot

ressorgiren amb noves formes als anys 60.

• Gràcies a Núria Ribas per la informació

Surrealisme

París a través de la finestra (Chagall, 1913)

Indifenite Divisivility (Ives Tanguy, 1942)

Abstracció

• Alguns artistes procedents de l’expressionisme i el surrealisme ja anaven intuint que per

expressar a través de la pintura la necessitat interior no cal la figuració sinó simplement una

combinació de colors i formes sense cap connexió amb la realitat, com ja havia predit Kandinsky

en el seu llibre “De l’espiritual en l’art”. Un dels principals impulsors de l’abstracció serà

Kandinsky, qui el 1921 s’uneix a la Bauhaus, el 1924 funda el grup “els quatre blaus” amb Klee,

Feininger i Jawlensky.

• Kandinsky i Klee fan una pintura abstracta on el color s’ordena lliurement segons els impulsos

de la inspiració.

• Mondriani, Van Doesburg, Brancusi, César Domela (anomenats grup De Stijl, 1917) en canvi

construeixen els seus quadres utilitzant colors primaris, vermell, blau i groc disposats en franges

limitades per línies horitzontals i verticals i fins i tot diagonals

• Després de la IIª Guerra Mundial sorgeixen nous grups com els informalistes abstractes o

expressionistes abstractes nascut als EE.UU. i que destaquen pels grans formats, l’ús de l’oli

sobre tela, ús de colors com el blanc i el negre i de colors primaris, certs elements figuratius, junt

amb taques purament abstractes. Un dels principals representants serà Jackson Pollock.

• També després de la IIª Guerra Mundial sorgirà un altre grup, els pintors matèrics que

barrejaran diversos materials, com cola, guix, arpilleres... Per donar textura als quadres i

convertir-los en tridimensionals, com si fossin escultures, entre aquests destaca Tàpies.

Abstracció

Nº 5 (Pollock, 1948)

Composició amb groc, blau i vermell (Mondrian, 1921) En blanc II (Kandinsky,

1923)

Segones Avantguardes

• Després de la Segona Guerra Mundial i fins els anys 70 multitud d’estils artístics es van succeint i superposant amb gran rapidesa, entre ells les noves tendències en l’abstracció que ja s’han vist. Aquí farem només cinc cèntims dels moviments més importants:

Segones Avantguardes• Neofiguració: Els representants més importants són Dubuffet: qui s’aproxima al vocabulari

infantil i primitiu per parlar d’un món desarticulat i Francis Bacon: en espais surrealistes

sense atmosfera col·loca patètiques figures atormentades.

• Pop-art: el màxim representant és Andy Warhol, art eminentment urbà, pren dels objectes

industrials, els cartells, embalatges... Per aconseguir una nova estètica, utilitza imatges

conegudes en un sentit diferent (com ja va fer el Dadà) per fer una crítica a la societat de

consum.

• Hiperrealisme: És la tendència més realista de la Història de l’Art i es consolida als anys

70, es tracta de la reproducció manual de les fotografies, donant la imatge de l'avorriment

i la vulgaritat de la societat de masses. Els màxims representants són Chuck Close i Don

Eddy. A Espanya on l’hiperrealisme és més líric el màxim representant és Antonio López

• Art Conceptual: És un art on es prima el concepte sobre la matèria i per tant sol ser un art

efímer, assaja llenguatges plàstics, ambients cromàtics, lluminosos o simplement

modificacions de la natura. Un representant d’aquesta tendència és Christo Jaracheff que

empaqueta grans monuments. Dintre de l’art conceptual està l’Earth Art, que tracta de

crear paisatges, destaca en aquesta tendència Robert Smithson que va fer la Spiral Jetty

al llac salat de Utah.

Segones Avantguardes

Mark (Chuck Close)

Spiral Jetty (Robert Smithson)

Head VI (Francis Bacon, 1948)