Avenc Del Quars

1

Avenc de la mina del Quars Per: Lluís Julià Jimeno

Durant l'estudi i exploració que es va realitzar, dels treballs duts en la mina del quars per obtenir dades sobre l’important aqüífer que en ell si troba, una de les tasques dutes a terme fou l'exploració de tots els recons d’aquest minat, a part de totes les sorpreses que ha donat aquesta exploració, el mes sorprenent a estat la troballa que es presenta. Una cavitat inèdita, i si mes no peculiar del punt de vista, espeleologic i geològic, ja que es tracta d’una cavitat formada dins d’un paquet granític.

Encara que tenim referències d’un fenomen similar, i d’altres, un no molt lluny d’aquest, per desgràcia la seva existència passar a millor vida amb l’avanç de la pedrera veïna, on era situat, pensem que es podria catalogar entre les poques que hi trobem al mon dins d’aquests materials com és el granit. I sorprenent ja que fins ara la creença del que els materials en

què s’hi troba aquesta cavitat es creien totalment impermeables, prenent un caire mes important del que fins ara es creia. Gracies a tot això hem pogut constatar que el món geològic i espeleologic prenent nous horitzons. Encara que es troba situada dins d’una mina el catalogarem com un fenomen natural, donada les seves característiques morfològiques.

Avenc de la mina del Quars Papiol – Sant Cugat

situació

situació dins la mina

PDF created with FinePrint pdfFactory trial version http://www.pdffactory.com

http://www.pdffactory.com

2

Primera exploració; Hilari Moreno Mollà, Jordi del Valle, GE l’H Francesc Rodriguez, SIES Lluís Julià Jimeno, RES Situació coordenades: mina del quars: X: 418.005 Y: 4589.752 X: 95 msnm (per localitzar el pou accedirem a la mina per la seva boca, passada la cruïlla que trobarem en primer terme seguirem endavant i uns 50 mts mes enllà trobarem una sala, una gran finestra que veurem en el costat dret, aquí es l’inici del pou) La boca de la mina es troba a la falda del Puigmadrona i en el torrent de Batzacs al nivell del torrent que divideix els contraforts del puig Madrona i de la serra de Roques Blanques.

terrenys: granits monzonítics, (porfits àcids, granítics, gradioritics) formant un paquet granític d'un quilòmetre de superfície. Envoltat per terrenys paleozoics del Silurià ( Puigmadrona ) i terrenys llimosos del quaternari, i arenisques de gra gruixut pertanyents al terciari (Puig Pedrós de l’Obac). localització: per arribar ja que la majoria de pistes son tancades al parc de Collserola, arribarem a l'ermita de la Salut del Papiol, on deixarem el vehicle, un cop aquí agafarem la pista que passa per sota de l' ermita en direcció N, i en baixada arribaren a una bifurcació seguirem per la dreta (un pal de senyalització del parc ens servirà de fita) seguirem la pista tot planejant o en baixada fins a trobar una cruïlla que en front mateix hi ha una cadena que tanca l'accés seguirem per aquí sempre en baixada fins arribar on la pista es creua per la riera, aquí anirem pel boc de la riera seguint les traces de camí, fins arribar a un pla on trobarem l'entrada de la mina. Descripció; un ressalt d'uns 3 mts i a on trobem una beta de calcita espàtica, de cristalls quasi transparents ens du a un altre pou aquí veiem una mena de fus per sobre

Pou d’acces



3

del sostre de la sala d'uns 5 mts d'alçada, un cop superat aquest ressalt en, escalada delicada quedem abocats al pou el·líptic de formació natural, que davallarem amb corda( vegeu fitxa d'instal·lació) un pou d'uns trenta metres amb dos fraccionaments que ens deixaran en una sala d'uns 15 X 5 mts, plena de blocs de calcita procedents del sostre i terra que formen un con de derruïts, en rampa i allargassada, en el seu extrem oest forma un arc on trobem un altre sala annex d'uns 4X4 mts on observem el terra reblert d'argila testimoni de l'acumulació d'aigua formant una bassa natural. Gènesi; Suposadament es tracta d’un conducte que on antigament i una forta circulació d’aigua (observem en el sostre del porxo, empremtes de corrent molt clares, que separa la sala principal, de l'annex,) que dissolgué el reblert de calcita que contenia l’esquerda o diaclasi, l’acció de l’aigua sobre aquest material per disolució-corrosió, deixant el conducte

lliure, mes tard aquest quedant lliure de l'acció de l’aigua, provoca per gravitació la creació de la sala, quedant tal com ho coneixem ara. Encara que suposadament també, intervé la mà de l'home i acaba de donar forma però no s’observen mostres de picots ni similars, pensem, doncs que si dedicaren durant les extraccions a recuperar els materials que i eren en l’interior, En la vertical del pou és hom troba la quantitat mes abundant d'espeleotemes, signe clar de la filtració d’aigua provinent de l’exterior que a hores d’ara es troba en proses de reconstrucció.

Dues imatges del pou d’aces



4

Fixa d’instal·lació Escalada 5 mts (estrep) Pitó amb anella Pou 25 mts corda 2 espits esquerra

despenjamentamb cadena -2 1 parabolt esquerra -7 1 parabolt esquena

Empremtes de corrent Bloc de calcita

Aspecte de la sala



5

Representació topogràfica Dins la topografia, existeixen moltes formes de representar els diferents fenòmens i elements ja siguin d’ordre general o específic, estalactites, colades, degotalls, i un llarg etcètera, i altres de genèrics com son el suport on s’hi desenvolupen les cavitats com, granits, calices, pissarres. Però de tant en tant aquestes representacions, passen a ser poc representatives del que volem descriure o no existeixen, com ens hem trobat en aquest cas, a l’hora de representar un fenomen prou important, com son unes esquerdes plenes de Calcita cristal·litzada. Pel que ens planteja un problema, ja que aquest fenomen no es representa en els signes convencionals. Ja que és necessari fer una interpretació el mes fidedigne, de les observacions recollides durant l’exploració i la topografia. Durant els treballs de ganivet fent el dibuix es troba a faltar aquest element representatiu, pel que es fa necessari fer una representació que l’identifiqui com un element diferent i no quedes obviat. Com representar aquest, sense caure en l’engany? El primer és troba un element fàcil de reconèixer, i que estigui relacionat amb la mineralització, que tractem. Pel que la representació resulta evident, agafem un element comú amb la calcita, la roca calisa (rectangles, a mode de mur), i l’acompanyem d’un signe que es puguí representar i reconèixer fàcilment, considerant que la Calcita pertany al sistema cristal·logràfic romboèdric, a banda d’altres, però utilitzarem aquest primer com el mes usual, pel que, la seva representació la farem amb un romb, quedant així definit la seva representació dins la topografia. Rectangle amb un romb en el seu interior.

Representació grafica del bloc del calcita cristal·litzada



6

topografia del avenc



Avenc Del Quars

Documents

Transcript of Avenc Del Quars