U>v ERO192,NOVEMBRE

àvv

09:

^K^^WlBP̂ ****|̂ !^-

^

^BV

II Fira del HMUAWMAJt ^El president MataCTwRp*lataformaEntranyable Pere de Ses RotesPoster dels Indis de Sa Cabanéta

v*enal de Marratxí'•XV ' "

^Comunicaciói Cultura

de Marratxí/d'AlbertCastell27,1esqu

D7141 PòrtolRedaccióFeI. 79 78 70 / 79 74 36rax 79 74 36Administració. DistribucióPublicitat TeI. 60 31 44

C O L · L A B O R A D O R SToIo Aguilar JofreSebastià BennasarCatalina BestardJoan BordaGuillem Bosch i RocaJoan CervantesPere Estelrich i MassutíElena FemeniaBartomeu Fiol i CoIIJoan Frau i CoIIFranciscà JuanedaGuillem Massot i CapóJoan Massot i JuanJoana Maria MatasJosé L. MontesinosJosep NigorraJosep Lluís PoI i LlompartAntoni Roca i JerezDavid RocaVicenç SastreJoan Carles SerraGabriel A. Vich

DISTRIBUCIÓ, PUBLICITATJoan HorrachDaniel MasAntònia RossellóJaume Rotger

REDACCIÓati Bisquerra

Daniel Mas

CONSELLEDITORIALPere Amengual i BestardMiquel Bosch i Auba

Josep A. Calvo i Femenies

DIRECCIÓ/COORDINACIÓ3iel Massot i Muntaner

Imprès a Arts Gràfiques XiscoD.L: PM 529/81

PORTADAPostal de Ia Firafoto, BMM)

En quinze dies...

-Començà a caminar Ia pàginaInternet Vila-Web Ciutat de Mallorca

-En Màtigues, per Marratxí.-El PP intentà destruir el grup parla-

mentari d'EU-El Consell, trencat, donà suport a

l'Autopista-Inundacions al país veí.-La Platadeformarribaespanya-

de-sesllengos-amb-tàperes-i-espinagades-de-sa-pobla anà aveure Verger per aconseguirmodificar Ia llengua oficial que diul'Estatut que tenim en Ia properamodificació. Atenció a les comesdel nou redactat!! Massa senzilldeixar-la d'escriure!!!

-Plantada de l'oposició al PP davantl'actitud de Ia terna de jutges a triar.

-Va venir en Jordi Pujol.-Fira de tardor-Protestes pels nous "fantàstics" avi-

ons d'Ibèria.-Tornà Ia tensió a Iraq-Obres a Ia Plaça del Mercat de L'Oli-

var de Ciutat. EIs carrers estaran tancatsal trànsit, durant més d'un any.

-Crisi als països asiàtics, caiguda deles borses...., però diuen que "Balearsva bé".

-Segons Cort, no cal integrar els im-migrants "perquè Ja són espanyols".

GAVIM

EIs articles pubiicats expressen,únicament, l'opinió de llurs

autors,els quals es fan responsables del

contingut.* it »

La Redacció no s'identifiçanecessàriament

amb el contingut dels escritspublicats.

Que consti en acta...4 L'èxit de públic de Ia Il Fira de Tardor.4 La manca de papereres al recinte firal.4 La presència del president Mates i d'un parlamentariseu que es vol assegurar el lloc per als propers comicis.4 La madona que no era de Ia comitiva oficial però quefort i no et moguis va haver de passar el remerol per tot.4 La poca ascendència que té el regidor del pamfletsobre Ia madona que duu el maneig del pamflet.4 La descarada còpia que ha fet el pamflet del sistemad' enquestes als participants de Ia Fira.4 La vergonya que hauria de sentir el regidor del pamfletque Ia madona que duu el maneig i acompanya Iacomitiva oficial faci aquestes coses ¡ encara no sàpiga onés Marratxí ni Ia Verge del Carme i ell ho comporti.4 La gran dificultat, reiterada, augmentada i corregida,que tenen per entendre que s'haurien de dedicar exclu-sivament als temes administratius: què fer, quan fer-hoi com fer-ho bé per dins l'Ajuntament per resoldre lesnecessitats de Ia vida moderna. Però no hi entren.4 L'èxit del programa festiu de Ia Fira, especialment delscastellers de Llevant (amb permís de Manolo Herrero).4 La gran quantitat d'estretes de mà que va pegar elpresident Mates. Si cada una suposa un vot...4 EIs problemes dels figueralers amb el servei d'aigua.4 El rebuig de les Associacions de Veïnats al projecte detransport elaborat per l'Ajuntament, Ja des d'abans de Iaseva presentació oficial.4 La idea que hi ha que a Marratxí hi ha més temespendents que temes resolts.4 Un tema quasi resolt: el semàfor d'Es Pont d'Inca / LasAcacias. No estaran molt a inaugurar-lo.4 La manca de resultats oficials de les investigacionssobre les activitats nocturnes durant les oposicions depolicia.4 La necessitat de l'institut d'ESO i de l'oficina tècnica deCorreus i Ia contínua i demostrada pardaleria dels seusdirigents.4 L'amo de son Bonet l'ha tornada pifiar. EIs assistentsa Tecnoturística, una fira que ha mogut molts de milions,s'han queixat del mal servei de l'aparcament de l'aero-port, el responsable del qual és... don Pedro!!!

^fe^C^3Bg&ZJFw* >c^Ofe=fy#S*

..»

rntfaBßsA W U«**

&*KuiWK.

IXSTITIJT, JA ! //// l>LATAFOllMA PER L'INSTITUT I>E MAIlKATXI //// INSTITUT, AUA!

Novembre ì 997 - 29 quinzena ACTUALITAT 192/3 JwBENVINGUTS A LA FIRA DE TARDOR

La Il Fira de Tardor ha passat amb èxit.Més dies, més expositors, més visitants.El balanç, en principi, sembla positiu il'única queixa important fa referència a Iamanca de papereres, per bé que ja Iasuposen resolta per a Ia propera edició.

De tot això en parlam amb el respon-sable de l'Area de Cultura de l'Ajunta-ment, Miquel CoII, que és Ia que ha duit totel pès de l'organització i del muntatge.

Miquel coll, segon de Ia dreta, amb l'equipde Ia parada de Pòrtula: Tomeu, Antònia, Toni

Quina és Ia teva valoració?Després d'haver passat aquests dos

dies s'han complert els objectius queens havíem marcat. La Fira és jove i unobjectiu era ampliar Ia participació de Iagent de Marratxí, d'artesans i de clients engeneral. Això creim que s'ha aconseguiti de 160 hem passat a quasi 200 exposi-tors, que és un èxit molt important. L'altreobjectiu era allargar Ia Fira dos dies per-què tot aquest esforç que fan molts defusters amb un dematí no tenien proutemps per donar a conèixer el tema. Crecque això també s'ha aconseguit, tant dis-sabte com diumenge horabaixa perquèIa Fira s'ha allargat i Ia gent ho ha comen-tat com a positiu. Un altre aspecte moltimportant és que Ia gent véngui a fer fira,Ia valori i s'hi interessi, de manera quel'organització i els expositors es veginrecompensats. Amb això estam contents,però no tots els objectius s'han complert,ens queden reptes, és una Fira jove i calfer venir més gent de Marratxí, el Polígonés un tema que no està encara... crec queIa participació es pot ampliar molt mésperquè Ia gent del Polígon no és prouconscient del desconeixement que Ia gentdel terme té d'ells i encara que hi ha hagut

una participació interessant, crec ques'ha de potenciar de cara al futur. Per aquianiran les línies de feina de cara a l'anyque ve.

Hi ha hagut divisió d'opinions quant aampliar també al dissabte matí...

El tema del dissabte dematí és untema... nosaltres pensàvem que el dis-sabte horabaixa era estirar molt,pero ens

hem sorprès de Iaquantitat de gent queens deia que hauríemd'haver obert el dis-sabte dematí, és untema que estudiarempel proper any. Es untema que pot servirperdescongestionar ipermetre que Ia gentvagi i vengui quan mésels convengui.

Que diries de Iaparticipació i novesactivitats?

Crec que Ia Firarepresenta un col--lectiu. Hem descobert

tot el tema dels cactus i un grup d'amicsque els han descobert a aquesta fira i handuit una mostra interessantíssima. Lesfires estan per això, són un mostrador i unpunt de trobada. El tema dels animals...el tema del cavall està claríssim que aMarratxí té un gran ressò i és un línia aseguir i que funciona molt bé. El tema del'artesania, el tema de Ia gent major,també és interessant, és cultural i atrac-tiu, ja que a Ia gent a més de trobar coses,també els agrada veure-les, és a dir, ésculturalment interessant i que els agra-da. El petit artesà (ferrer, fuster,...) és elque més em preocupa, aquest tipus degent, que encara n'hi ha que no hanvengut, aquesta gent que no té prou po-tència personal per donar-se a conèixer.No sé si són conscients que Marratxí,amb el gran creixement que té, ha dedonar a conèixer que hi ha gent que fafeina a l'antiga, quehi ha artesans dequalitat i que Ia Firaés el punt de troba-da. Crec que és uncamillarg,pensaenIa Firadel Fang, iésun tema sobre el

qual s'ha de fer feina i treballar sobreaquest punt de vista perquè l'objectiu deIa Fira no és que véngui molta de gent igent de fora poble, sinó que surtin tots elsque tenguin alguna cosa per mostrar deMarratxí.

I a nivell econòmic... bons resultats?La gent està contenta amb el movi-

ment econòmic i comparen aquesta Firaamb Ia de Llucmajor, que ha estat moltforta enguany. Inclosos els ollers quediuen que quan són tres a una fira ensobra un, aquí que hi són tots es trobena un nivell acceptable, amb un nivell decompetència important. El pressupost,comparat amb fires externes, és un pres-supost limitat, en l'ordre d'un milió i migo dos, finançada íntegrament per l'Ajun-tament, i crec que en relació al ressò i aIa quantitat de persones que mou és unpressupost ben modest. Pensam seguiren aquesta línia.

Enhorabona i fins l'any que ve.

B.-

La nostra benvolguda Cati Bisquerrava tenir un desafortunat accident delqual comença a estar recuperada.

Li desitjam una total, ràpida i feliçreincorporació a Ia vida quotidiana.

Anim,Bisqui, estam amb tu!!!!!!!!!!l!!

H]ESTUDI D'ARQUITECTURAANSELM LÓPEZ BEZUNARTEAARQUITECTE COL·LEGIAT 23417-6

TeI. 971 60 22 00 - 907 85 83 01 - Fax. 971 60 22 00C/ D'Albert Castell 20,1,2 Pòrtol - 07141 Marratxí

ENVIA'NS COMENTAUIS I SUGGERIMENTS VIA IiSMAIL: portula@mx3.redestb.es

p 192/4 ACTUALITAT

ELS EXPOSITORS VALOREN LA FIRAToni "Monjo", de Can Vent (oller)M'ha semblat molt bé, amb bastanta

afluència de públic. El dia ha acompa-nyat, però les vendes no han estat lesesperades. Hi ha hagut una gentada,però es veu que no havien cobrat i haestat una mica més fluixa. La participacióha estat molta.

Toni Monjo

Trob que l'Ajuntament fa una bonafeina. En general cap fallida, però sem-pre hi pot haver qualque cosa que millo-rar

Les activitats, bé, però tal vegada l'ho-rabaixa s'hauria d'haver fet alguna altraactivitat perquè hi ha hagut massa tempslliure, però vaja, el dematí ha estat moltbé. Crec que l'Ajuntament s'havia propo-sat que milloràs i ha millorat.

Esperança

Esperança Amengual, d'Es Porxetde Pòrtol (ollera)

La Fira bé, molt bé. La gent ha vingut

més repartida, no havingut l'embós del'any passat. L'orga-nització quant a llocspodria esser millora-ble. La gent estavaun poc massa mes-clada, dins Ia part ar-tesana n'hi havia queno ho eren tant i aixòs'hauria de tenir encompte.

Lesactivitatsbé...Avui horabaixa Ia gentha participat, no s'hanbuidat els llocs coml'any passat i hi hahagut com a mésmoviment.

Per mi el dia demés ha funcionat, nohi ha hagut l'allau del'any passat d'un diade fira i Ia gent s'harepartit bé. No ho hevist malament.

De l'organitzaciósupòs que tot és mi-llorable. S'hauria detenir més en compteel lloc on s'exposa odemostra una cosa ino mesclar-ho tant,que cada cosa estàsun poc per seccions iaixí aniria molt millor.

Pilar Sastre, de Portol (ceramista)Globalment, bé. Podem considerar

que ha estat una bona Fira, encara que ésmillorable, un poc en ordenar els llocs devenda per articles: el que és artesaniaamb artesania, el que és una mica mésindustrial i per seccions de productes.

De les activitats no puc dir res perquèJo no hi he pogut participar gaire.

En relació a l'any passat crec que hamillorat, però amb un dia de Fira és sufi-cient perquè és un trasbals tenir muntatl'horabaixa per un parell d'hores. La mei-tat de Ia gent ha muntat avui i això noqueda bé. A més, es va anunciar que eradia 1 i Ia gent va entendre que era l'1 almatí i ahir dematí Ja hi va haver visitantsi trobaven gent muntant. Seria millor dosdies sencers que no mig dia, així seriamés correcte.

AndreuiAntònia,de Can Bernadí de SaCabaneta (figurers)

Pens que ha vin-gut, no sé si més gentque l'any passat, peròamb tongades i quanta Ia situació de ven-des, perl'estil de l'anypassat.

Anosaltresenshasemblat bé, perquè noens hem adonat quehi hagi hagut cap pro-blema. EIs artesanshem estat a Ia matei-xaplaçaquel'anypas-sat.

Quant a l'organit-zació per ventura hi hahagut una errada i ésque damunt el progra-ma posaren que eradia 1 i dia 2 i no varenespecificar si dia 1seria tot el dia o no-més l'horabaixa, cosaque ha fet que hi ha-gués gent que va venirel matí pensant quejahavia començat Ia Fira.

DeIs dos dies noho sé, hi ha gent quediu que s'ha cansatde dos dies, però l'anyque ve no serà festadia primer. Jo no sóc

gaire partidari de fires de dos dies, pensque un dia ben duit Ja està bé, ara, si esfa el dissabte s'ha d'especificar que ésdissabte horabaixa.

Les activitats bé, perquè han cridatatenció. Han fet una mica de renou per-

Pilar Sastre

IXSTITIJT, .IA ! //// PLATAFOKMA PKK L'INSTITUT DE MAKKATXI //// IXSTITIJT, AKA!

Novembre 7997-2-i NOVETATS 192/5

Davant Ia glosada de Magdalena Ferriol

què estava molt aprop, però crida l'aten-ció i fa ambient.

Pere, de Can Bernadíde Pòrtol (oller)La Fira ha estat molt bona. I més

encara si el temps hagués acompanyatuna mica més. No tenc cap queixa.

Les activitats també m'han agradatmolt, sobretot els boleros.

L'ampliació d'horaris també em vabé, és un poc pesadet, però si tots ho fanJo també vendré.

No ho sé si ha estat millor que l'any

passat, perquè jo l'any passat no vaigpoder venir perquè vaig estar malalt.M'han dit que l'any passat els havia anatmillor.

R: Per mi fantàstic, hi ha hagut moltade gent, poc compra-venda, però bé.

JaviiAina,dePortol (antiquaris)Estam molt contents perquè a part de

Ia participació de Ia gent, hi ha hagut untracte bastant amable en Ia relació vene-dor-client. Les vendes han estat bones iel temps ens ha acompanyat fins ara alfinal i per Ia nostra part molt bé i ambganes de repetir.

L'organització ha estat millor a l'hora

Javi i Aina

de donar els llocs, ens han donat el ma-teix de l'any passat. L'any passat Ia cosava estar un poc desbaratada i enguany haestat millor. EIs responsables de l'orga-nització han estat aquí tot el dematí pen-dent de nosaltres. Per mi ha estat moltpositiu.

Les activitats han estat, més o man-co, les mateixes de l'any passat. Unmarger aquí darrere nosaltres i l'artesa-nia... Per nosaltres ha estat parescut i nohi ha hagut gaire canvis.

R-

Succeirà

EXPOSICIÓ FOTOGRÀFICAFins al 23XI a S'Escorxadorde Pòrtol,

Exposició de fotografia de GabrielMartínez. De dimarts a dissabte de les 18a les 20 h. i festius de les 11 a les 13 h.

CONCERT DE SANTA CECÍLIADia 15 Xl (DS) a l'església de Sant

Marçal, (20 h). Hivern Cultural 97/98.Concert a càrrec dels alumnes i BandaJuvenil de l'Escola Municipal de Música.

EXCURSIÓ A LA VICTÒRIADia 16 Xl (DG). Excursió a sa Talaia

de Ia Victòria i sa penya Roja. Sortida deraparcamentdel'AjuntamentdeMarratxí,a Sa Cabaneta (9 h.)

EXPOSICIÓD'EINESDia 21 Xl (DV), Es PIa de na Tesa,

Biblioteca mpal, (20 h). Hivern Cultural.Inauguració de l'exposició «Eines delCamp». Miniatures realitzades per MaciàTugores. Fins el 13 de desembre.

SANTACEClLIA,BISDia 22 Xl (DS), Es PIa de na Tesa,

Església parroquial, (20:15 h). HivernCultural. Concert extraordinari de SantaCecília a càrrec de Ia Banda Municipal deMúsica de Marratxí.

EXPO MARATÓFOTOGRÀFICADia 28 Xl (DV). Al Centre Cultural

S'Escorxador, (20 h). Inauguració de l'ex-posició de Ia Marató Fotogràfica Il Fira deTardor. Fins el 5 de desembre.

ONOMÀSTICA ITOPONlMIADia 29 Xl (DS), Pòrtol, Centre Cultural

Es Cine. Hivern Cultural. XII Jornadad'Onomàstica i Toponímia.

EscoletaEducació infantilPrimàriaESO(BUP i COU)

Col·legiPius XIIe^^^^^

Aving. Gaspar Bennàssar, arquitecte, núm 33TeIs 75 17 94 / 75 15 72 Il Fax 20 03 40

Ciutat de Mallorca

ENVIA'NS COMKNTAIlIS I SlJG<iERIMENTS VIA E-MAIL: portute@mx3.redestb.es

192/6 CASA DE LA VILA

^

*—•• '

LL_

AI'HivernCulturalenguany,com en edicions anteriorshem fet el possible perintroduir noves actuacions inous elements perquèfosatractiu, perquè els ciutadansdels nostres pobles puguintenir una oferta variada i, so-bretot, apropada a llur sensi-bilitat i cultura.

Algunes novetats de Iapresent edició són Ia vetlladade glossadors, una tradiciótan arrelada al nostre munici-pi de Ia qual ben segur engaudiran els majors, peròtambé tendreu oportunitat departicipar a un concert de rocko una nit de blues..., per citarels dos extrems.

El ventall vol esser ampli iper a tots els gusts, per aixòen Ia seva elaboració partici-pen molts de col·lectius i s'hiintegren molts d'artistes dequalitat. A partir d'aquí a totsvosaltres us correspon fer Iatria.

Miquel CoII i CanyellesRegidor de l'Àrea de

Cultura i Educació

NOVEMBRE

DrVENDRES21"EinesdelCamp". Miniatures rea-

litzades per Macià Tugores. Bibliote-ca de Es PIa de Na Tesa a les 20.00hores. Obertafins el 13 de desembre.

DrVENDRES28InauguracióMaratóFotogràfica Il

Fira de Tardor. Centre Cultural s'Es-corxador (Pòrtol) a les 20.00 hores.Oberta fins el 5 de desembre.

DESEMBRE

DfVENDRES12BaII de Figura. Fotografies i docu-

ments. Organitzada perAires des PIadeMarratxíamblacol·laboraciódelaFederacióde BaII i Música Mallorqui-na. Biblioteca de Es PIa de Na Tesa, ales 20:00 hores. Oberta del 12 al 17 dedesambre.

| DIJOUS18Pintures, gravats i escultures de

Tomeu Garau. Biblioteca de Es PIa deNa Tesa, a les 20:00 hores. Obertafinsel3degenerde 1998,

DrVENDRES19Inauguració del Betlem realitzat

pels alumnes del Tallerde Pastorets.Casa de Cultura s'Escorxador (Pòrtol),ales20:OOhores.

Col·lectivaEolor.Casa Pe Cultura s'Escorxador

(Portol),afcs|o:30hores.

NOVEMBRE

DISSABTE29XII Jornada d'Onomàstica i To-

ponímia. Organitzada per I'UIB il'Ajuntamentde Marratxí. CentreCultural Es Cine de Pòrtol, de les10:OOales18:OOhores.

DESEMBRE

DIJOUS11Semblança biogràfica i comen-

tari d'alguns poemes de Costa iLlobera,acarrecdel'escriptorRafelCrespí. Casa de Cultura s'Escor-xador, a les 20:00 hores.

NOVEMBRE

DISSABTE15Concert de Santa Cecília a

càrrecdels alumnes i Banda Juve-nil de l'Escola Municipal de Música.EsglesiadeSantMarcalales20.00h.

DISSABTE22Concert ExtraordinarideSan-

ta Cecília a càrrec de Ia BandaMunicipaldeMúsica. EsglésiadeEs PIa de Na Tesa a les 20.15hores.

DESEMBRE

DIUMENGE14Concert a càrrec de Ia Banda

Municipal de Música. Església dePortol,ales19:45hores.

DrVENDRES19Concerta càrrec de Ia Coral de

SantGaietà.AulamultiúsdelCPC

DESEMBRE

DIMECRES17Presentació del llibre "Solstici d'Es-

tiu" de Maite Brazales, Jaume Galmés iSebastià Bennàssar. Lectura a càrrecde Sebastià Bennàssar. Biblioteca deEs PIa de Na Tesa, a les 20:30 hores.

DESEMBRE

DISSABTE6Representació de l'obra de teatre

Tres eren Tres de Mateu Garau. CentreCultural Es Cine de Pòrtol, a les 18:00hores.

DISSABTE20Preestrena de l'obra teatral EIs Tres

Porquets a càrrec del Centre Dramàticdi Marco. Centre Cultural Es Cine dePortol,ales18:OOhores.

Costa i Llobera, a les21:00 hores.

DISSABTE20Nadales.A Ia Capella de Es Figueral,

a les 20:00 hores. Alumnes i BandaJuvenil de l'Escola Municipal de Música.

DIUMENGE21Concertacàrrec de Ia Banda Muni-

cipal de Música. Església de Es Pontd'Inca, a les 20:15 hores.

DISSABTE27VetlladaJazz-Blues al Centre Cultu-

ralEsCinedePortol,ales21:30hons.

DIUMENGE28Concert de Joves Promeses. Con-

ventMongesAgustines.EsPontd'lnca,ales20:15hores.

IXSTITlJT, .IA ! //// PLATAFORMA PER L'INSTITUT »E MAIlKATXI //// IXSTITIJT, AKA!

Novembre 1997 - 29 quinzena ACTUALITAT 192/7

El batle parla de Ia FiraTambé Miquel Bestard ens ha donat

Ia seva opinió sobre diversos aspectesd'aquesta segona edició

Com l'has vista, en general?Crec que aquesta Fira ha estat millor

i amb més participació que l'any pas-sat. L'any passat hi havia 160 exposi-tors i segons les referències enguanyhan estat 190 i pico. Pertant, Ia partici-pació tant de ciutadans com d'exposi-tors ha passat les xifres de l'any pas-sat i en termes generals Ja podemcomençar a dir que, encara que siguiIa segona, és una realitat.

Quines coses creus millorablesper a Ia propera edició?

A banda de les papereres, que seràuna cosa a tenir en compte per l'anyque ve, Jo tenia Ia preocupació deltema de l'aparcament. Enguany enca-ra no ha anat tal i com Jo desitjaria, bésigui perquè dissabte Ja va venir gentque Ia va restar de diumenge, bé siguiperquè Ia gent, des de les 11 a Ia una,s'aboca a Ia Fira. Això és pot millorar.Qué més es pot millorar? Enguany lesnovetats que hi ha hagut, com Ia Mara-tó Fotogràfica i els altres temes, hanestat bé en línies generals, encara quesempre es pot millorar.

Corri acabarà, un dia, un dia i mig odos dies?

Si, ahir vaig tenir l'ocasió de canviarimpressions amb el regidor de Cultura ihi ha hagut persones que això de fer migdia i un dia no ho acaben de veure béperquè Ia gent no ho acaba d'entendre. Si

/1 r a d e t a r d o r

es diu Fira de Tardor dia 1 i dia 2 i desprésel programa posa a partir de les sis hau-ria d'esser un dia o dos sencers. Això ésel que comentàrem amb en Miquel i de

cara a l'any que ve hem de fer un dia o hemde fer dos dies i així Ia gent ja no Iamarejam. Això és una de les novetats quees podria proposar per l'any que ve.

comunitat, però em va estranyar un poc.També estava convidada na Maria AntòniaMunar, però no va venir i no va excusarpresència. El que més em va estranyarfou que no vengués ningú del PSM.

Què tal Ia visita del president Mates?Jo no havia tingut ocasió que el presi-

dent vengués aquí a Marratxí ni per Ia Firadel Fang ni per... bé, no havia tengutocasió de venir per cap acte. Em vaigsorprendre amb el president perquè ésun home obert, fa molt de cas a tothom,besades, mans i fins i tot abraçades. Espreocupa molt pels detalls. De vegadesanava amb ell i quan no em veia tot d'una

deia "On és el batle, on és el

J batle?" Estam contents, l'equipde govern i Jo personalment, queel president s'hagi dignat a venira Ia nostra Fira. L'any passat se'lva convidar i no va venir i en-guany també m'he sorprès del'absència d'uns polítics que es-taven convidats. Prova evidentés que només va venir el presi-dent, i en Triay, però no tencconstància que s'excusàs enSampol del PSM, que l'any pas-sat va venir. També estava con-

vidada Ia delegada del govern espanyoli no he tingut tampoc notícies d'ella. Aixòno vol dir que amb en Triay i el presidentno estigui representada molt bé Ia nostra

Matas, Serra, Bestard Ì Triay

Vares tenir ocasió de parlar amb elpresident Mates algun dels temes pen-dents que tenim a Marratxí?

No, perquè a mi m'hagués agradatmolt tenir un moment per comentar-li eltema de l'Institut, però no era el dia mésoportú perquè estava convidat per Ia Firai no per altres coses. Però sí que teniamolt clar que Ii havia de recordar, però novaig tenir ocasió. Possiblement el mo-ment hagués estat quan te'n vas allà daltque estàs deu minuts o un quart i Ia gentno és per mig, o bé quan t'acomiades,però no fou possible. Si el president a mim'ho hagués dit sí que Ii hagués dit queés un dels problemes greus que tenimactualment dins Marratxí.

Quins comentaris va fer el presi-dent, de Ia Fira?

El president ens va donar l'enhorabo-na, no una vegada sinó més de duesvegades perquè va dir que és una de lesfires importants de Mallorca i que estavamolt content i molt satisfet. També Ii vàremfer molt de cas.

a-

ENVlA'NS COMENTARIS I SIJ(U(UKUIMEXTS VIA E-MAIL: portula@mx3.redestb.es

r 192/8 ACTUALITAT

CRÒNICA D'UNA REINVIDICACIODESATESA

Aprofitant Ia visita del president Matas a Ia Fira de Tardor, IaPlataforma per l'Institut va estar al punt. I d'aquestes tres fotospodem tenir molts de comentaris, per Ia nostra part aquesta ésIa història o interpretació que es pot fer.

Foto n° 1 Na Mirna, representant Ia Plataforma, es dirigeix alPresident demanant Ia seva signatura. El president amb el ditgros, com els emperadors romans dóna Ia seva conformitat,encara no sap perquè és aquesta signatura.

« JM-VA llVre*• -l'r-J ;! »¥

, , . --' V, . ' tVv

^ '

Foto n° 2 En assabentar-se que és per demanar l'Institut elseu cor pareix que no pot suportar aquest atreviment i quasi s'haofegat en veure que han estat tan agosarats de demanar-li Iasignatura a ell per reivindicar-ne Ia construcció. Naturalment nova voler signar, va dir que aconseguissin moltes signatures ique Ii fossin presentades.

Foto n° 3 Una nina que fa sisè d'E.G.B. va regalar unacamiseta amb el lema "Institut, Ja!". El president, escaldat del'anterior situació, no va voler que Ii fessin cap foto ni mostrà Iacamiseta, era massa compromís per un sol matí.

Mentre, encara no tenim l'Institut... serà com l'apotecaria dePòrtol, que necessità un nombre concret de ciutadans?

R.-

Foto 3

Política municipalPreguntes del PP i respostes obtingudes al PIe Ordinari

de23.IX.97

Volen un desglossament dels milions pendents de cobra-ment i se'ls contesta que aquest se'ls adjunta.

Sobre Ia desratització volen sebre en què consisteix ¡ se'lscontesta que l'empresa adjudicatària l'ha de dur a terme dinsel municipi de forma obligatòria, ha de facilitar el personal iproductes necessaris i més aconsellables per a cada lloc. Amés a més el servei serà controlat mitjançat parts de treballi informes tècnics.

Sobre l'absència del titular o suplent a Ia sessió extraor-dinària de Ia Mancomunitat des Raiguer de 31.VII.97 se'lscontesta que, després del canvi de batle, encara no s'haviafet Ia delegació i per indisposició del titular, s'optà per unapersona que pogués transmetre Ia voluntat de l'Ajuntamentrespecte a l'Escola d'Adults.

Reben resposta afirmativa sobre Ia remissió a Ia Juntad'Aigües de Ia CAIB dels expedients d'infracció urbanisticaper sondejos d'extracció d'aigües, perquè aquesta és l'en-carregada d'autoritzar-los.

Se'ls facilita el llistat dels telèfons de monedes del muni-cipi amb càrrec a l'Ajuntament que havien demanat.

Se'ls remet a l'informe de Patrimoni sobre Ia cova prote-gida de Ia qual s'informà amb Ia concessió de Ia llicènciad'obres a INVAER.

Se'ls facilita Ia relació d'usuaris de l'edifici d'Erica.

R.-

IXSTITIJT, JA ! //// l · I . I T Y l O l l M A PEU L'INSTITUT IHi MAlUlATXÍ //// IXSTITlJT, AIlA!

Novembre 1997 - 2g quinzena DE RES PUBLICA 192/9

De pressuposts, aigües i transportConversa amb el batle, Miquel Bestard

Com estan els pressuposts del 98?Les àrees Ja han enviat els projectes

a Hisenda i aviat tendrem el primer con-tacte entre el primer tinent de batle, MartíSerra, el regidor Felip Juan i Jo i, unavegada haguem pogut treure conclusi-ons, qualsevol dia ens reunirem l'equipde govern performalitzarels pressupostsde cara a l'any que ve. Hi ha feina feta,però encara no està polida.

Estarà devers les mateixes xifresd'enguany o pujarà?

No ho sé. Crec que possiblementpugi un poc més, però no puc donar capxifra en aquest moment.

Teniu qualque idea pel quefa a inver-sions concretes?

El tema d'inversions, a part d'unesquantitats fixes, Ia idea seria el tema deIa neteja, perquè volem posar dues per-sones almanco que ens facin el Polígonben net, que no facin res més. Això és unainversió que tenim de cara als propersmesos i llavors de cara a l'any que ve javeurem com ho feim. L'empresa munici-pal se'n farà càrrec, però de momentnosaltres procurarem que el Polígonestigui net, perquè no basta Ia nostrabrigada. Això no és una inversió, és untema més. Possiblement asfaltarem unparell de carrers i el que volem fer són lesvoravies de cada un dels nuclis vells decada població perquè estan molt mala-ment i Ia gent es queixa molt. Aquí hi pothaver una inversió bastant forta perquèsón molts de metres. I després segons elque es demani.

I Ia nova Casa de Ia ViIa?No ho sabem, però podria entrar en

aquestes inversions.

Es descarta Son Verí, que havia sor-tit damunt el Diario de Mallorca?

Crec que sí.

Parlem del tema de l'aigua, com estàIa qüestió i Ia renovació del contracte?

El tema del contracte, aquesta setma-na, dijous, tenim una reunió en Martí Serrai jo amb el conseller Ramis i, entre d'al-tres coses, hem de tractar aquesta i Jon'afegiré una altra encara: parlant deltema de l'aigua, vaig esser a una reunióa Es Figueral, on realment tenen un pro-

blema i no es lògic que a aquestes altu-res de l'any, quanja no hi ha una despesagran d'aigua, no funcioni. La gent, sobre-tot un sector, es queixa que quan és horade pagar sempre es paga més o mancoel mateix, encara que un dia no hi hagiaigua. EIs comptadors agafen aire, se-gueixen marcant, hi ha rompudes,... Laconcessió no funciona.

Com està Ia concessió realment?Depèn de l'Àrea de Serveis. En aques-

ta reunió aprofitarem per parlar amb elsenyor Dameto de Ia concessió i deltema del clavegueram. Enguany Ia partd'abaix de Es Pont d'Inca ha tingut unasèrie de problemes, però està millor quel'any passat. S'han produït una sèrie derompudes, però no es poden evitar, ara,allà on estic totalment d'acord és amb els

ciutadans de Pòrtol i Es Figueral, quetenen motius per queixar-se.

Quines mesures pot prendre l'Ajun-tament?

Crec que en aquesta reunió n'hem deparlar molt seriosament amb Iaconcesionària, hem de mirar d'arribar aun acord i Jo estic disposat a què aquesttema de Es Figueral se Ii cerqui unasolució. Quina no ho sé, però ha de ser elmés aviat possible perquè això se solu-cioni. Si s'han d'arreglar els tubs o can-viar les canonades, que es faci, i d'aixòtambé en pens parlar amb aquest se-nyor. Crec que ho hem de fer perquè ésun tema prioritaari . El rellotger ho voltornar a posar a Ia premsa.

Durant aquesta entrevista també vasorgir el tema del transport, Ia solució delqual encara està molt verda.

El batle va informar que tot estavapendent dels darrers estudis, Ja que se-gons el trajecte que havia de fer el futurbus, el pressupost sera un o l'altre.

El que sí està pensat és que farà Iacircumval·lació del terme, des de Pòrtolfins a Palma. Però aquest projecte comp-ta amb l'oposició de Ia majoria d'associ-acions de veïnats, com veurem Ia prope-ra quinzena...

B.-

Watteau a les biblioteques públiquesLa Banca March ha obsequiat les tres

biblioteques gestionades per l'Ajunta-ment amb tres exemplars d'una obrasobre el pintor francès Antoine Watteau.Aquests exemplars es composen de

quatre toms que contenen una anàlisiprofunda sobre l'obra del pintor i unareproducció dels seus gravats i pintures.

Watteau, pintor del segle XVIII, treba-llà en el taller Claude Guillot de París i eraespecialista en escenes de comèdia ita-liana i en expressar Ia melangia i Ia mà-gica eternitat de les nomenades "FestesGalants" que s'organitzaven a certs pa-laus francesos. En Ia seva obra podemtrobar influències del propi Guillot,Veronés i Tizziano. D'entre les sevesobres cal destacar Ia decoració del Palaude Muette, "L'amor desarmat" i "Júpiter iantíope".

L'acte d'entrega del premi tingué llocel passat 3 de novembre i hi assistirenJaume Bellido i Miquel Bestard en repre-sentació de Ia Banca March i de l'Ajunta-ment respectivament.

ENVIA'NS COMENTARIS I SUGGERIMENTS VIA Ii-MAIL: portula@mx3.redestb.es

192/10 ENTRANYABLES

Pere de Ses Rotes...cacauets torrats!! !

Pere Serra i MoII, de Ses Rotes, vanéixer el 2 de febrer de l'any 1917. Arajaen té vuitanta, però els passeja bé, quasitan bé com quan passejava cacauets entreel futbol i el cine, ara fa una trentenad'anys.

Viu al carrer de Catalunya, número 6,de Pòrtol, i segons conta "aquesta casa Iava fermon pare dins un solarde can Rocaijo Ii he posat ses Rotes de can Roca i camestreRafelFranco, 1917".

La infància i Ia família"EIs meus pares qui eren...? Jo som

de Ia lnclusa, m'enteneu?Mumare ajudava a fer sabates a

munpare suquí i havien tengut tres ninesi totes tres s'havien mortes i va dir: Rafel,si anam a cercar un infant de Ia lnclusa Joguanyaria qualque cosa per lletar-lo. Iguanyaven una pesseta cada mes fa vui-tanta anys! Però bé, va venir i me va dur aJo i una vegada que va anar a cobrar Iivaren dir: no, no podeu tornar a cobrarperquè es nin té s'edat i l'heu de tornar. Isi el me quedava? I munpare va dir: idòque quedi es nin!"

I vaig quedar a Pòrtol amb ells i llavorsmumare se va morir que Jo tenia dotzeanys i encara no ho havien arreglat i esnotari de Santa Maria Ii va donar una mà.Li digué: El preniu per vós i Ii posau esvostres llinatges i serà vostro. I som demunpare.

Munpare era Rafel Serra MoII, i em vaposar es seus llinatges.

Mumare era Franciscà Ramis Canye-lles, de can Roca.

De temps enrera Ja duien aHots;de Ialnclusa, de temps immemorial, és moltantic això. Mestre Jaume des Cafè tambého era.

Llavors, mon pare se va casar viudo,és curiós això que vos diré ara. Mon parese va casar amb na Bàrbara de can Marret,de ca n'lsidro i menava una nina i monpare em menava a jo i llavors tenguerenen Miquel, així que érem tres de tres lli-gues. Es curiós això, a una casa tan pocsi...

Aquesta Bàrbara era viuda i per Jo vaesser una senyora mare, eh? una senyo-ra mare. No vull dir una cosa per s'altra,perquè sa meva dona va estar dos anysmalalta i venia a ca nostra, allà a canBessó, i si veia que escurar, escurava, si

veia roba bruta se l'enduia... en unaparaula... Mira si ho va ser una bonamare perjo. Idò, venia amb na CatalinaSalvadora, venien elles dues i Jo men'anava a descansar una hora i llavorsse'n tornaven.

Me vaig casar als 25 o 26 anys ambna Catalina Mascaró "Mariera", de canMarret. Vàrem tenir cinc fills. Un quequan va tenir nou mesos va morir, enRafel que va morir fa poc, llavorsFranciscà, tres, i llavors en Tomeu,bessó amb una nina i en es mig any vamorir sa nina, cinc n'hem tengut!

Sa dona se va morir d'albumina, enhaver tengut en Tomeu. Sa comare eramadò Maciana, però també hi haviamadò Juanita, que era sa padrina denMartí Juanita, sa mare de son pare, iestava a can Pere Mas.

Vàrem viure a can Bessó ¡ a s'Estellói a can Ribes, Jo aquí hi he vengut des queen Miquel és mort.

Don Alberto i l'escolaDe petit anava a escola amb don

Alberto a una casa de darrere sa Recto-ria, en es costat de ses cases des Forn.Me donaven escola allà i vàrem tenir untal don Miquel de Búger, es primer detots, i llavors va venir don Joan Vich illavors vengué don Alberto. També ana-va a escola es vespres i munpare medeia 'si no veus llum no vull que hi vagis'.No hi havia cap casa en tpt això. Ara Ja hiha llum, ja te'n pots anar.

Me recorda que un vespre me vaigtopar amb don Alberto en es portal quetancava. "Pedro, o ets aqu(?" "Sf senyor,peròperjototsol... "No, arajaem passatpes camí tots dos". I per Jo totsol va ferdues hores i mitja d'escola.

Hi havia escoles nocturnes i tambéde dia, peròjoja tenia quinze o setze anysi Ja me feien guardar una guarda d'indi-ots, perquè "no hi n'hi havia d'aquests..."i hi anava es vespres, Jo de dia hi vaiganar ben molt de temps, sí.

Don Alberto era una bella persona,llavors vaig voler passar es meu Rafel as'institut de sa Normal, que ell hi feiaescola, don Alberto. I es director me diu"no tenim lloc a bastament pels de Pal-ma, no en podem agafar cap dels po-bles". Ja me sap molt de greu. "Com

així?" Perquè aquest homo va fer escolaa Pòrtol molts d'anys i tots els homesd'avui que anaren a escola amb ell d'al--lots són més homos que els altres, els vadonar una educació que no l'han donadaa ningú mai.

EIs sabatersMon pare era sabater, feia sabates. A

Pòrtol, que feien sabates, hi havia mestreTomeu Beneta, mestre Felip Ros, mes-tre Jaume Manyoles i mon pare d'aques-ta remesa. Llavors, d'una remesa méstardana, es Tereses.

Perquè l'any31, s'any que va entrar saRepública, varen agafar totes aquestescases que tenien cpm a can Ros quemon parehi feia feina, i si tenien 20homos n'agafaren deu o vuit a pagar doscèntims cada dia pes retiro d'obrer i monpare en va ser un i mestre Jaume Manyolesde davant cas Xoferet varen esser es dosde Pòrtol que hi varen caure amb es doscèntims. I llavors tiràrem per anar a arre-glar ses tres pessetes perquè mon parecobràs i agafam es camió per anar a esGran Hotel, que llavors era allà, i don JoanVich cada dia davallava amb en GiI, peròdavallaren amb en Ros perquè era unpoc família i va dir "on anau?" Anam aarreglar això per mon pare cobrar sestres pessetes. Escolti don Joan, ara pas-sa una cosa, que l'any 31 mon pare Iivaren pagar dos cèntim per ell es tempsde sa República, com que jo era es tempsde'n Franco que anàvem a cobrar sestres pessetes, que vol que ho diguem?"Tot ho heu de dir", va dir don Joan. Anamallà deim l'any 31 pagaren dos cèntims

IXSTITIJT, JA ! //// l>LATAFOllMA PEH L'INSTITUT l>l< MAl lI lATXÍ //// IXSTITIJT, AUA!

Novembre 1997-29quinzena SOCIETAT 192/11

així i així. "Idò Ja vos basta per cobrar".Mon pare va aprendre l'ofici amb

mestre Jaume Manyoles, que era el mésantic i feia feina a ca l'amo en JordiCalistro, devora s'escola, en es cap decantó. Per cert, es meu padrí marier, és adir, son pare des meu sogre, era merca-der i venia a peu per una puta cabra deses marines de Llucmajor i se va aturara cas mestre Jaume Manyoles a beureaigua perquè feia calor i... i va veure uncorn damunt sa taula, però sense dir resva agafar es corn i va dir "mai he estattrempat per tocar aquest instrument".Tocava xeremies i feia canyetes es meupadrí. Fa fer poup, poup, va amollar escorn i se'n va anar sense dir ni "adiós",perquè aquest corn l 'havienemprebebonat amb pebre coent penTasar de ca mestre Tasar que feia demosso amb ells, però es padrí Marier Iava pagar sa bulla sense haver-li feta a ell.

Cinc anys de serviciVaig fer el servici a enginyeria, a Ciu-

tat, a a s'lnstitut, allà el vaig fer devers cinco sis anys. Hi vaig anar un any desprésque esclatàs es Moviment. Vaig estar totes temps aquí perquè s'enginyeria comp-tava com a "Frente" i no s'havien d'embar-car.

Jo era de Transmissions, secció Te-lèfons. Per cert, sortíem de pràctiques aaquell camp de futbol que hi havia darreres'institut a sa banda de Sa Riera, en esFortí.

Una vegada vaig anar amb elMalaespina, que l'havien artillat com unbarco de guerra en aquell temps, a Ca-brera i hi vàrem anar perquè com que Joera de telèfons a Cabrera hi havia es"teléfono" i aquí hi havia es portet deCabrera, es mollet, i aquí una caseta ambso cable per dins Ia mar que anava cap aCampos i es rojos com hi anaren eltallaren a aquest cable, m'entens? I essargent Oliver de Santa Eugènia va cer-car un "cabo" i dos soldats per anar amirar es cable aquest i va cercar en FelipVidal que era "cabo" i per soldats me vaagafar a Jo, que era amic d'en Felip, i esseu germà Miquel i se passejaven ambso barco... I quan vàrem esser a es moll,ell Ja va esser a Campos amb una barcaper anar cap a Cabrera i va dir això. Espensava que hi havia barcos rojos per-què era es temps des Moviment i anavena tocar alarma, però d'es barco Ii varen dir"no toqueu! no hem vist ningú". I arreglà-rem es telèfon i tornàrem es vespre.

Feina de postguerraLlavors des servici vaig fer feina amb

en Tomeu Ramon, de bracer, no de pica-

pedrer, feiem síquies dins Palma ambsos arpellots que no hi havia compres-sors en aquell temps, a duro es metrolineal, i vaig fer feina amb en Ramonmolts d'anys. Llavors em varen passar as'alfat, a asfaltar carrers.

I una vegada anàrem a Palmanova ipartíem a les sis i mitja d'aquí per essera les set i mitja a Palmanova, amb bicicle-ta, s'hivern, amb un sac damunt ses es-patlles i un damunt es manillar pes fredde ses mans. Més envant en TomeuRamon va dir "això no pot ser, que vaginamb bicicleta allà, en es solar, que llavorsera a sa plaça de Pedro Garau, a les seti mitja que venguin aquí, que deixin sesbicicletes dins es solar i n'Arturo se n'ani-rà amb so camió cap a Palmanova, Par-dal! i saps que va anar de bé això.

Llavors a Io darrer vaig fer pebre a SaFont i em vaig posar a fer de picapedreramb en Toni Carrió, de Sa Cabaneta, i emvaig retirar amb ell.

La temporada dels cacauetsCom va ser? Jo t'ho diré. Això des

cacauets és una història que... mestreMartí Sant se va retirar i me va dar sesmesures, que encara deuen esser perdins una caseta de per aquí, i em va dir "tuets un al·lotjove i tu ho pots fer". Anava atorrar es cacauets en es forn de l'esglé-sia amb unes llaunes grosses que tenia.No me cobraven res i tenia ses llaunesdamunt sa buada d'una setmana a s'al-tra. Llavors feia mesures davant es Cinei en venia un... ras! una grapada i "sí, sónbons", però ja no en comprava aquest isempre em feia Io mateix i Ii vaig dir queno en menjaria més si no em pagava.Vaig començar a fer bosses.

Tenia una mesureta així, petita, unamés grosseta i una d'un quart d'almud iles abocava dins sa mà o dins sa butxa-ca. Em posava davant el cine, i també alfutbol i pels cafès. Es cine elfeia en Peroti es porter era en Joan Fidever, s'homomés gran des poble.

En feia bastants de quilos, perquè esdimecres Ja en torrava i hi havia com unsac així de bosses i me n'anava cap a esPolígon, es ferrers de Pòrtol, sa FundicióMallorquina, can Piquer i feia net en treso quatre fàbriques. I ara em va dir un quefa feina a sa Fundició "no n'he menjat pusde tan bons com els que vós em dúieu".Be, jo els torrava, torradets frescs i aracompres una bossa i per ventura fa tresmesos que està torrada.

Comprava els cacauets a un magat-zem des carrer de sa Ferreria que no séquè Ii deien i els me duien amb un camióa en Rafel Porret, que tenia s'agència dePòrtol.

Gloses de les societats portolanesPòrtol que és poble secàenrevoltat de corones,figues de moro samsonesi qualcuna de cristiàés petit i també hi haquatre classes de persones,unes que se diuen monesses qui volen esser més,i llavors hi ha es culés,don Emilio i ses senyores.

Llavors diu:A Pòrtol sa moneriapareix que se va extenenti va augmentant i creixentgermans meu de cada dia,si jo fos Déu i podiaprompte un miracle fariaper veure si s'espoltriaaquesta raça de gent.

Ara n'hi ha una, però em sap greu dir-Ia perquè he de nomenar tothom:

Es un sastre i un misser,un fuster i cirurgià,Ja són quatre que n'hi ha,moneiots de mala casta,portolans trob que hi ha pastaper agafar un garrot d'ullastrei donar-los-ho a tastar.

I n'hi ha una que diu:A ses festes de carrerno sabeu Io que passàun anell varen rifarque estava de Io més béNúmero setze treguéperquè sa sort N tocàen aquell que el va comprari molt content estiguéde seguida que ho diguéi s'anell Ii varen dar.Si foumoment oportú0 si va ser el s'endemàque es número es canvià1 va esser es 61.Es varen equivocar,que és Io que Jo vaig pensar0 el miraren per darrerees mono amb sa mostatxera1 es misser estava sullài en Porret no hi va arribarperquè s'alçada que faperdut quedava darrerei es cirurgià amb s'ulleraque a tots els va enlluernar.

Aquestes gloses les feia mestreAntoni Calet.

EIs lladres de PòrtolLlavors n'hi ha una altra que diu:

ENVIA'NS COMENTAKIS I SUGGERIMENTS VIA E-MAIL: portula@mx3.redestb.es

r: 192/12 ENTRANYABLES

A Pòrtol no tenen porde batles ni regidors,de tres ne mataren dosi a s'altre Ii feren bo.N'hi havia un de Costitxi els altres dos de Gironai escrivien amb una plomasa sang que duien pes pits.Com los veren davallarde damunt aquelles molesrespongué en Tòfol Manyoles,aquí Io hem de matarperquè vénen a robarIo poc que tenen els probes.

I com va ser, deis? El fet va ser que unhomo de Pòrtol no sé què havia fet que elvaren tancar a sa presó per una beneitu-ra, per ventura perquè havia robat unindiot o... i a dins sa presó els va dir a unparell "heu de venir a Pòrtol, a Pòrtol hi hadoblers i farem un "atraco"", i ell va avisarsa gent del poble ¡ aquells pujaven pelcarrer de Ia Trinitat i els lladres estavendevora Cas Canonge i quan arribaren elscomençaren a demanar coses i els ape-dregaren. I a aquest homo un dia el troba-ren a Can Forner damunt una paret ambuna agulla aficada en es costat que eltravessava fins a s'altra banda, i mort.

EIs apedregaren de cas Canonge peravall per davant aquell carrer de devora cana Porreta, aquell carrer que surt en escarrer de sa Garriga, allà en es carreródes Lladres.

Això des lladres no ho he vistjo, m'hohan contat.

ElsautobusosDeI que me'n record és que en GiI, en

Parró, mestre Marçal i en Pau Corró po-saren uns camions a Palma i es padríMarret i mestre Verga en varen dur un altrea s'Esteió i hi havia ses dues companyi-es que anaven a Palma ¡ diu:

En Meta i n'Amengualhan format comissiói han explotat per pitjorsa companyia millorque Ia formaven en Corró,els Bobons i en Parróen GiI i mestre Marçal.

Llavors diu:DeI poble de Ia Beatamos han duït un camió,fa sa remor d'aviói ha fotut els altres quatre.

Això eren camions Hispano-Suïssaque hi havia a Valldemossa.

Es camió de Consell,el mos han fet portolài quan l'han vengut a cobrar

es doblers han pres rovell.

Eren de gasogen. En GiI va ser esprimer, llavors es padrí Marret i mestreVerga Ii feren sa competència i quan seva retirar es padrí Marret en Ros va posares camions amb el tio Miquel Roca icompanyia. Després d'en Ros hi va haveren Mateu i en Mateu el va vendre a enSebastià, que ara el duu.

El Moviment i el refugiSi n'hi va haver? I clar que n'hi havia.

Vàrem anar a Santa Margalida, de sol-dats, i hi havia en Joan de Son Vivot, queés mort, que és s'homo de na MargalidaNea, i era de sa meva edat i jugàvem enes borinot.

Feren un refugi a sa plaça de l'esglé-sia de Pòrtol i hi entraven quan se sentienavions. En aquell temps tot d'una tocavenses campanes i sa gent s'amagava i escomunicava amb sa costa de sa rectoriai davant can Fideuer hi havia una bocaque comunicava amb aquest i a canRumbet hi havia una altra boca que escomunicava amb una altra boca que es-tava davant can Crosta i aquella comuni-cava amb una de ca ses monges. Erencom a túnels. Amb l'aviació, punyetes,venien a bombejar Mallorca i no és moltgran Mallorca per un avió.

Aquí no varen fer mal, només unabomba com un pot de tomàtiga que tira-ren a Io Can Vent, al solars de devers sacasa de na Gardilla (Can Parró)... hi haviaun garroveret i hi havia sa línia de telèfonque venia i anava a s'Escola, era s'únicque hi havia, i un pot de tomàtiga queamollaren d'un avió va rompre es fils. Joel vaig arreglar perquè com que Jo feia esservici i era de Telèfons el vaig empal-mar; pardal! quina cosa vaig haver feta!

Sa Cimentera i mestre Antoni ParróMestre Parró VeII i en Joan Deià,

s'homo de na Margalida Parrona hi feiafeina i en Tasar i en Jaume de can Tasartambé hi feien feina, i Jo també hi anavaper allà. Jo anava amb so camió, amb

aquell Ford que tenia i anàvem a ctèrcarsa pedra cuita i Ia dúiem aquí en es molí,a Can Parró i allà feiem es ciment i ambuna post així na Maria Parrona parava essac i Jo posava palades de ciment.

El feien amb argila des puig Blanc,pedra d'argila, no argila fluixa, i Ia duienen es forn amb una furgoneta amb unsrails i posaven una capa de pedra, unacapa de carbonissa, una capa de pedra,una de carbonissa... i allò anava cremanti sa pedra cuita passava abaix, tenia unretxat de ferro, i anàvem afegint damunt isempre teníem foc, i llavors carregàvemes camió per abaix, voltàvem a Son Cóscap a Sant Marçal.

El forn anava amb carbonissa. D'AlaróIi duien camionades de carbó i el deixa-ven devora Can Gramanera, a sa carrete-ra de Muro, i a Io darrerja havia de dema-nar permís en es senyor de Son Cós i Iideixaven allà.

No hi ha ciment a Mallorca, comaquell. Llavors començà a venir es ci-ment de Portland, de Porreres, de Camposi d'un parell de llocs així.

Mestre Antoni era es mateix homo quefeia es coets. Nomia Toni Frontera. Jo nome'n record de quan va començar a fercoets, però no n'hi havia d'altre. Va seresprimer aquí. Feia els coets, perquè araels fan de cartró, ell els feia de canya ambun fil negre cordats i llavors com veniadesfeia ses rodelles per dins ses figue-res de moro i nosaltres per s'idea d'anara cercar fil per fer volar estels hi anàvema robar pomes i a cercar coets, però enaquell temps no era com ara.

Aquest homo, en Toni Parró, va mun-tar s'electricitat en es puig Blanc i totesles instal·lacions d'allà per fer ciment.Era una eminència. Devora aquell garro-ver de ca seva hi havia quaranta motorsi llevava una peça a un i Ie posava a s'altrei aquellja marxava... era així l'amo en ToniParró.

FinalDarrerament en Pere ha col·laborat

amb l'Associació de veïnats "La Pua". Vaser un dels que més se va moure peraconseguir l'apotecaria, ara fa pocs anys.I és que Ja ho hem dit, a més de d'alegrarIa vida dels portolans amb els cacauetsen Pere ha fet moltes coses, és un delspersonatges més populars i entranya-bles que tenim a Ia ViIa. I que duri.

Pere Amengual i BestardB/e/ Massot i Muntaner

Secció patrocinada perLaboratorisAutex..

IXSTITIJT, JA ! //// FLATAFOKMA PER L'INSTITUT Hl-: MAllUATXÍ //// INSTITUT, AIlA!

Novembre 1997 - 2a quinzena EsquíaPRESENTATELS DEL

BASQUET PLAEl 10 d'Octubre és va fer Ia presentació

dels distints equips del Club Bàsquet PIa.

RESULTATS DE LA U.E.PLA DE NA TESA

Jordi, 1INFANTIL3REGIONALEs PIa de na Tesa, 5 Son

AMATEURS1REGIONALPenya Arraval, 1 Es PIa de

na Tesa, 1EsPladenaTesa1,Sta. Cotoner3

Eugènia, 3. • La Vileta, 1 Es PIa de naTesa, 4

JUVENILS2REGIONALLa Vileta, 8 Es PIa de na ALEVINS1REGIONAL

Penya Arraval, 7 Es PIa dena Tesa, 0

Es PIa de na Tesa, 8Alcúdia, 1

Tesa, 2Es PIa de na Tesa, 1

Andratx, 3

CADETS2REGIONALEs PIa de na Tesa, 4 Rotlet

Molinar, 4FUTBOL-7Juv. Sallista, 8 Es PIa de

At. Collerenc, 0 Es PIa de na Tesa, 1naTesa, 11 Es PIa de na Tesa, 9

Pollença, 8CADETS3REGIONALEs CoII d'en Rebassa, 3 BENJAMÍFUTBOL^

Es PIa de na Tesa,2 Rotlet Molinar, 0 Es PIa dena Tesa, 21

INFANTIL2REGIONAL Es PIa de na Tesa, 25VergedeLLuc,OEsPlade Valldemossa, 0

na Tesa, 12Es PIa de na Tesa, 1 Sant Joan G. Cervantes.

FUTBOL A ES PLADE NA TESA

na

14deNovembrede1.997Benjamí futbol 7A les 19 Hores Es PIa deTesa-CollerencFutbol-7A les 20 hores Es PIa de na

Tesa-Murenc

15de Novembre de 1.997Alevins 1 RegionalA les 10,30 Es PIa de na

Tesa-Rtvo.MallorcaInfantil 2 RegionalA les 16 Es PIa de na Tesa-

Ramon LIuII.

16 de Novembre de 1.997Juvenils 2 RegionalA les 11 hores Es PIa de na

Tesa-La Union.Amateurs 1 RegionalA les 15,45 Hores Es PIa

de na Tesa-S'Horta

22 de Novembre de 1.997Escola futbolEs PIa de na Tesa-Artà,

sense confirmar

Infantil 3 RegionalA les 10,30 Es PIa de na

Tesa-Escolar.Cadets 2 Regional.A les 14,30 Es PIa de na

Tesa-La PalomaCadets 3 RegionalA les 16 hores Es PIa de na

Tesa-Calvià.

28 de Novembre de 1.997Benjamí Futbol-8A les 19 hores Es PIa de na

Tesa-Sa ViletaFutbol-7A les 20 hores Es PIa de na

Tesa-Llosetenc

29deNovembrede1.997Alevins 1 RegionalA les 10,30 Es PIa de na

Tesa-P.CalviaInfantil 2 RegionalA les 16 hores Es PIa de na

Tesa-Collerenc

Joan G. Cervantes.

Tot tipus d'AssegurancesConsulti preus sense cap compromís !

ISIDRO S. RAMOS TRIAYCorredor d'Assegurances

Inscrit a Ia D.G.S. amb Ia clau F-1879Titulat 29.803

Col·legiat 68.380

C/. Can Mas, 3107009 - PIa de Na TesaMallorca

Tel./Fax: (971)600511TeI mòbil: 907 460621

ENVIA'NS COMENTARIS I SUGGERIMENTS VIA K-MAIL: portula@mx3.redestb.es

192/14 ESPÓRTULA

GRAN PARTITENTRE EL PLA

DE NA TESAI ELPOLLENÇA

DE FUTBOL-7Dia 31 d'octubre els integrants dels

equips de futbol-7 de Ia U.E. PIa de naTesa i C.E. Pollença, varen deleitar alsespectadors que es varen citar al campde C'an Gaspar.

El partit va acabar amb el resultat de9 a 8 a favor de Ia U.E. PIa de na Tesa, peròel més significatiu del partit no és elresultat final, sinó com es va aconseguirarribar en aquest resultat. Mancant deuminuts el marcador reflectia un clar re-sultat a favor dels visitants de 4 a 6, i aquíva començar Ia gran remuntada per partde l'equip local, que com a conseqüènciava dur Ia replica dels visitants. Així els dosequips aquests darrers deu minuts va-ren cercar de manera clara i rotunda Iavictòria pel seu equip, cosa que finalmentva somriure a l'equip local, però això nolleva cap mèrit als visitants Ja que tambévarenlluitarperlavictòria, unavictòriaquea manca de deu minuts era per ells ambuna diferència de dos gols.

Joan G. Cervantes.

EL MARRATXI,SISÈ

A LA Il REGIONALDesprés de disputar-se els primers

partits de Ia categoria, el C.E. Marratxí,ocupa el sisè lloc, amb 13 punts, elsmateixos del cinquè classificat.

EIs resultats dels darrers cinc partitshan estat:

Marratxí 2, Valldemossa 0.Colònia 5, Marratxí 0.Marratxi3,SantJordiO.Marratxí 2, Platges de Calvià 1Poblenc 1, MarratxíO.

L'SPORTING SANT MARÇAL, LIDERDELASEVACATEGORIA

L'Sporting SantMarçal, és l'actual liderde Ia III Regional, un liderat que ostentaen solitari i imbatut i golejador, els dar-rers cinc partits ha aconseguit trenta gols.

EIs resultats dels darrers partits hanestat els següents:

Esporles 1, Sant Marçal 5Sant Marçal 8, Llubí 1.Campanet 1, Sant Marçal 2Sant Marçal 3, Sa Vileta 2Sant Marçal 12, Bunyola 0.

Josep Nigorra

EL FUTBOL SALAA PÒRTULA

Des de fa unes setmanes Ja es ju-guen partits d'aquest esport a les distin-tes pistes esportives de Marratxi. Tresequips representen Marratxí, que són elssegüents.

C.E. Es Siurell, en representació dinsles següents categories.

Prebenjamí, Benjamí, Alevin, Infantil,Cadet, Femenines, Sèniors Regional iSèniors Nacional.

ELRAIGUEREIs seus equips competeixen dins

aquestes categories.Iniciació, Benjamí, Alevin i Seniors B.

COL·LEGI ES LICEUTres equips.

Inicació, Benjamí 2 A, Benjamí 2B

S.D.CABANAcadets.

ROYALPALMAEl Marratxí, Seniors 1 B.

SON DAVIU NOU

Primera Femines.

J.N.

Qüè TftJufces P1AiX^)o'iwrftrtx>ift. 6L$v9u0RShaiTMS A t-'csco^A iO1AfW(MA ^e>e*ciTAu PoSiF?

f ¿1*0 3A HO W«£N// *ma«. AuT«esw»<sw*£S,

^/ WS Tfllí "TC<iE*0 ' h>t***i

~\ I WO EtS /A AMW 6A«£ BE,t \

n—i i—rs <actí

*JR ^aU<k

IXSTITIJT, JA ! //// PLATAFORMA PER L'INSTITUT DE MARUATXI //// INSTITUT, ARA!

Novembre 1997 - 2a quinzena CARTES OBERTES 192/15

Mm. Batle senyorEn Miquel Bestard Parets

CAP DE L'ÀREA DEPARTICIPACIÓ CIUTADANA

Encaraquenoestigui acapdeles associacions ciutadanesd'aquest terme em permet d'unamanera particular dirigir-me aaquesta àrea, que tan dignamentdirigeix, per expressar Ia mevapreocupació respecte a temes decaire ecològic.

VuII deixar constància de Iameva repulsa contra la/les perso-na/es que han tallat els arbres qued'una manera o l'altra els molesta-ven per posar a Ia venda Ia nauindustrial que ubica Ja fa temps elmercat de Marratxi.

També sé que Ia Policia Local(amb molt poc personal) no pot dura terme Ia vigilància de tot el que esmoualterme,arabe, siéscertquecom Ajuntament es poden dema-nar explicacions i prendre mesu-res contra aquests "ciutadans"que,per motius totalment econòmics,espanyen Ia poca cosa que, a cri-teri personal, ens queda en aquestestimat terme.

Es per tot el que he esmentatabans que Ii prego faci el possibleper dur a terme aquestes amones-tacions sobre el que realment és elculpable d'aquest delicte.

Esper que el mitjà informàticque ens brinda Ia nova era comuni-cativa em servexi com a mitjà d'ex-pressió de les meves inquietudscom a membre d'aquesta comuni-tat.

VuII fer servir Ia present perposar-me a Ia seva disposició per aqualsevol tasca que cregui oportu-na en benefici d'aquesta comuni-tat.

Salut i força per anar endavant.

Joanet

Crònica d'Es GarroversEnguany, com molts de vosaltres ja

sabeu, les activitats del C.M. SaFullarasca a Ia urbanització d'Es Gar-rovers s'organitzen partintd'un Grup deVoluntaris i van encaminades a totesles edats i no només als nins i ninescom anys enrera.

El que pretenem és arribar a mésgent, grans o petits, i així dinamitzartota Ia barriada. I l'objectiu que ens hemmarcat per aquest curs '97-'98 són dura terme Ia celebració d'un grapat defestes puntuals i tradicionals arreu deMallorca (Les Verges,Sant Antoni,l'Àngel), i particularsdel terme(SantMarcal,festesd'estiu).

Pertalcosa, el passat dilluns 20d'octubre el vespregaudírem d'una granbunyolada i de Ia serenates, típiquesd'aquesta populardata de Les Verges.

Tot aquest entramatdugué dos capsde setmana de preparació: fer propa-ganda per animar Ia gent, saber quis'oferia per fer els bunyols, el materialque s'havia de menester, comprar-lo,qui s'apuntava a vendre, a cantar,...

Per tot això ens haguérem de demoure amb temps encara que, cal dir-ho, a mesuraque s'acostava el diaaugmentava Ia motivació i l'expectacióde tothom i, el que en un principi haviad'esser un plat de 2 quilograms debunyols, va acabar en una paradetaque va despatxar tots els bunyols quesortiren de: 15 Kg de patates, 8 Kg defarina, 3 dotzenes d'ous, 16 sobres dellevadura, 6 Kg de sucre i 8 litres d'oli,lncreible, però cert!! Ah! ens oblidàvemde Ia col·laboració de l'Associació deVeïnats d'Es Garrovers, que ens vaaportar 10 litres de moscatell que Iagent podia anar assaborint gratuïta-ment mentre esperava el torn, ...aixíanàvem tots d'animats, calentons icontents!!

Qualsevol persona que hi fos pre-sent pot donar testimoni de Ia coa quehi havia per comprar, cosa que noresulta gaire estranya perquè realmentelsbunyolserenmelassa...!!Desd'aquidonaml'enhorabonaaConxaAmengual

i a Maria Silvestre, les nostres cuineresparticulars, que pastaren tota aquestaquantitat d'ingredients amb un encertabsolut.

La qüestió és que començàrem avendre a les 19 hores i a les 22:15 horeshaguérem de tancar el "xiringo" perhaver esgotat el material... Què me'ndeis? La veritat és que a 800 pts/Kg iessent tan bons ens el prenien de lesmans...!! i no teníem temps de fer-ne...!!

Idò sí, en un tres inoresva estartotretirat, desmuntat i net;d'aixo se'ndiugentfeínera i decidida!!

Així, no podem acabar aquestamínicrònica, com a "promotors"d'aquesta iniciativa, sense expressarIa nostra gratitud a tot el grup que hapres part activa d'aquesta moguda:ConxaAmengual, Maria Silvestre, PepAmat, Rafel;Silyestre, Pilar Medina,AinaAvellà, Joana Ródenas i elsjoves,q u e t a m b é tingueren el seuprotagonismeen aquesta vetllada. Tam-bé hem d'agrair a Aurora CoII, com apresidentade l'Associació de Veïnats,Ia cobertura econòmica que ensvaconcedir pertal de materialitzar aques-ta bauxa.

Ara, només ens resta dir que tot-hom queda convidat a fer part d'aquestGrup de voluntaris, i us anunciam queIa propera gresca queja ens bull al capés Ia festa de Sant Antoni, el mes degener. Ja us informarem de com espresenta el xiribau, però això serà unamica més endavant...

Fins aleshores, ens acomiadam detots vosaltres.

Joan i Pilar

P.S.: Si voleu rebre qualsevol infor-mació relacionada amb el Grup de Vo-luntaris, les activitats que tenim previs-tes, o voleu dirigir-nos els vostres sug-geriments, teniu un contestador auto-màtic (79.49.85) mitjançant el qual ensposarem en contacte.

ENVIA'NS COMKNTAUIS I SlKi(UlUKIMIUNTS VIA K-MAIL: portula@mx3.redestb.es

P 192/16 OPINIÓ

Viure a MenorcaVa esser de sobte! De bon dematí va

sonar el telèfon, una veu dolça ¡ amableem demanà si estava disposat a accep-tar una plaça completa a l'institut JosepMiquel Guàrdia d'Alaior (Menorca) peral curs 97/98. Vaig badar dos segons.Després vaig dir que sí. Però no n'hihavia prou. Tenia una al·lota davantmeu que també optava a Ia mateixaplaça però que no donava senyals devida. Finalment, al cap de 24 hores,m'adjudicaren Ia plaça. Va esser comen un somni, vaig aterrar a Menorcaamb cara de circumstàncies.

La meva relació amb Pòrtula hahagut de capgirar-se, però hi mantencun filet d'unió des de Menorca (per cert,aquesta "roqueta" té qualque cosa es-pecial). Vos puc assegurar que l'arriba-da va esser d'allò més agradable; m'hasorprès Ia gent per l'ambient de cordia-litat i bon humor que transmet, tant Iaresta de professors com els al·lots, quegaudeixen de Ia mateixa juguera, sin-ceritat i vessa (ben igual que quan joestudiava) que en qualsevol altre indret.Encara que també he d'aguantar lesimpertinències i les estupideses detres o quatre alumnes que es dediquen,sempre que poden, a dinamitar Ia clas-se. EIs mantenc a retxa.

Vos diré que, tot i això, m'envaeixen qualque moment, sobretot als cap-vespres, una mena d'enyorança. M'hede limitar a xerrar amb na Catalina pertelèfon i a llegir. A llegir i rellegir lesredaccions dels meus alumnes i a con-trolar els seus treballs. Ara bé, si lescoses no em fallen, promet juntamentamb na Catalina Bestard) continuarelaborant les cròniques de les Vetladesdes Molí. Per això, retornaré a Mallorca

*3-*-3^@^

tots els caps de setmanes que podré,per aprofitar fins al límit totes les horespossibles i evitar-ne una desconnexiómajor. Com podeu suposar he divulgatPòrtula per l'institut. De fet, sembla quequalcú n'aprofitarà qualque article perelaborar unitats didàctiques.

Per cert, a Alaior he tengut el plaerde conèixer personalment en PonçPons, que, a més, fa feina al mateixinstitut. No vos ha d'estranyar si al"Ventall de suggeriments" hi apareixqualque llibre seu. Vos puc assegurarque és una gran persona, a part d'unbon escriptor, que en cap moment esvanagloria de Ia seva condició.

Per Ia finestra veig alguns nigulsque juguen a conillons amb el sol; perventura, Ia pluja no tardarà gaire enacompanyar-me. Fins una altra!

Alaior (Menorca)Octubre de 1997

Josep AntoniCalvo i Femenies

A LA DARRERA PPPPÒRTULA-El magnífic reportatge "Néixer a Casa". Si el vàreu passar per

alt, vos recoman moltíssim que el recupereu. No vos en penedi-reu.

-A Ia pàgina 26, magnífica foto que il·lustra l'escrit d'AntoniRoca.

-Simpàtica foto de les futures figures del bàsquet, a Ia pàgina33.

-A Ia pàgina 35, a Ia foto del sorteig del Saló Maria, fixau-vosquina pessigada fa Ia massatgista !!! Pobra al·lota!!!

-A Ia guia de serveis, "Flor d'Ametler" segueix sortint duplicat.Serà que paga més?

No es posen gelosos els altres anunciants??

5¿ *eto&*ctffii (%W)- "Hn l'amor, Ia mirada és elprincipi de tot". (Anònim)

- "Rebrela mirada éspreciós i, a més, transfon>wdor",(Alfonso Levi)

- "En l'amor, l'entrada és altiva; Ia sortida vergonyo-sa". (Lope de Vega)

- "Kl seductor és un pilota que nq$$pera dels aítresaltraoasaquedir-loselquevolensentir*;(ManuclDelgado)

- Triomfar és lligar, seduir i resultar encantador;triomfar és que els altres desitgin Ia tevapresència i notinIa teva absència; triomfar, enft, és agradar". (AntonioGómez Rufo)

Selecció de Joan Borda

INSTITUT, JA ! //// I 1 L A T U O U H l PER L'INSTITUT DE MAltRATXÍ //// INSTITUT, AIlA!

Novembre 1997 - 29 quinzena OPINIÓ 192/17

Una ullada a Itàlia (Vl)Horn ha sentit parlar del castell de Santàngelo, un edifici

immens, monumental, però potser no tothom sap que Ia cons-trucció militar del segle XVI, en realitat va esser en els seusorígens un mausoleu ordenat bastir a les voreres del Tíber perl'emperador Adrià. Ben poc deu quedar de les dependènciesinteriors originals, molt transformades per a l'ús de residènciai fortalesa, i em costa imaginar-me perquè voldria aquell empe-rador una tomba tan immensa.

Carrers amples en duen fins a Ia basilica de Santa Maria IaMajor, que sols podem observar exteriorment perquè es trobatancada. D'allà pegam un bot fins una petita església, Ia de SanPietro in Vincoli, on pot admirar-se una de les obres mésimpressionants de Miquelàngelo: "el Moisès". Quedam extasi-ats mirant les faccions d'aquell rostre impenetrable, inflexible,dur, fet en marbre, del gran legislador del poble jueu.

Sopam d'una boníssima pizza a un restaurant modest id'allà anam a fer un tomb per Ia ciutat quan Ja es fa de nit. A Iaplaça Navona, l'espai d'un circ on es feien curses i es martirit-zaven cristians, l'ambient és el típic d'una ciutat turística a Ia nit:gelateries, cafeteries, guitarristes'madurs situats entre Brel iDylan tocant per un cercle de joves admiradores, músics afri-cans, pitonisses que llegeixen les mans, carteristes, gatsdormint als peus de les fonts,... Hi ha massa escàndol en aquellredol realment ample. EIs edificis són bells i crida l'atenciól'església de Santa Agnès. Partim cap a altres llocs, igualmentrenouers, i arribam a Ia fontana di Trevi, espai molt més petit quel'anterior, però on Ia multitud s'amuntega per observar Ia fontbarroca, mentre assaboreix boníssims gelats de mil sabors. Elmurmuri de Ia gent no apaga el de l'aigua que cau de l'escultura-font, aferrada a Ia façana d'un palau com a mostra d'originalitati gust per l'estètica. Observ Ia gent: n'hi ha de tota mena. Al meucostat, un latin lover de pell bruna, cadena d'or al coll, polzera,yllal d'or i camisa oberta, va de cacera. Observa un grup deturistes, probablement angleses o nordamericanes, que se-uen en un dels racons de Ia plaça, fent fotografies i beventcocacoles, al cap d'una estona perd de vista el picador, però pocdesprés el tornaré a trobar de Ia mà d'una dona madura, propde Ia bocca de Ia verità. El món és un llençol i Roma també.

Antoni Roca

*fott^&<Myy0tC0f&f&

"L'activitat és l'únic camí queduu al coneixement"

George Bernard SHAW(Irlandès, dramaturg i novel·lista

en llenguaanglesa,1856-1950)

LecturaUn manual de vidaAutor: Epictet

Edit. OlanetaEs un llibre de butxaca i de comodí. Lle-

giu-ne cada dia un trosset abans de dormir-vos. EIs efectes són a llarg termini.

FinaR.Aprenent de vida

Poemes musicatsLes paraules del meu cant de Raimon.

Pròleg de Joaquim Molas. Cercle de lectors. Barcelona,1993.

Com s'explicita clarament al títol, Les paraules del meucant és una recopilació de les lletres que aquest grancantautor nostre ha escrit i ha musicat. Ara bé, a part delmaterial propi, Raimon també ha musicat els poemes dels

grans autors, com Ausiàs March o SalvadorEspriu, pels quals pareix que hi sent unaautèntica passió. EIs poemes d'aquests dosautors (i d'altres) són reproduïts en aquestvolum, Ia qual cosa ens dóna una visió de Iaformació cultural i de les preferències literà-ries d'aquest lluitador, sensibilitzat i enamo-rat alhora, de Ia llengua i del seu país.

Josep Antoni Calvo í FemeniesFilòleg i poeta

Música

DISC:"PIECESOFYOU"INTERPRET:JEWELAmb semblança d'àngel, Jewel, nascuda a Alaska fa 23

anys, ens fa arribar per primera vegada un disc gloriós queconté temes nous i d'altres fets amb anterioritat per a altresocasions. Amb veu extremadament dolça i àmplia de regis-tre, musicalitza part dels poemes que escriu a diari. En un

món en que Ia música d'èxit sembla sortir delaboratoris de so i anar més acompanyadade qualsevol cosa menys de música, Jeweldóna a tots ells una lliçó, fent posar pell degallina amb només una guitarra acústica, i elmillor de tot, Ia seva veu. Imprescindible.

Gabriel Angel VichAspirant a doctor

ENVIA'NS CONENTARIS I SlJGGERINENTS VIA K-MAIL: portula@mx3.redestb.es

r 192/18PROMOCIÓ

Guia de ServeisSERVEIS

PÚBLICS

Ajuntament de MxíCentraleta, 78 81 00Àrea de Cultura,797624Serveis Socials, Sani-tat,MdiAmbient794643Urbanisme, 78 81 36Ambulàncies, 061Bombers CIM, 085Cementeri, 79 51 66Centre de Salut deMuntanya, 60 49 59Creu Roja, 20 22 22Dispensaris MèdicsSa Cabaneta, 79 77 85EsPladenaT,795180EsPontd'lnca,794951Pòrtol, 79 74 49Escola de CeràmicaS'Escorxador, 797382Funerària can PereAntoni, 62 01 29Guàrdia Civil,6002 27Jutjat, 79 78 72MercatsEs Pont d'Inca - divend

Pòrtol - dijousSa Cabana - dimecresParròquiesSant Alonso, 60 0173Sant Llàtzer, 60 02 31Sant Marçal, 6020 24V.delCarme,6021 29Policia Local,60 4408Pòrtula, 79 78 70ProteccioCivil,218100

ARQUITECTES

Gabriel RossellóEsPlad.Tesa,794464Anselm López B.Pòrtol, 60 22 00

AUTOSERVEIS

Can Crosta - PòrtolTeI. 60 22 59

CAIXES D1ESTALV

La CaixaEsPladenaT,601428SaCabaneta,602617

CAFES

Es Cine - PòrtolTeI 60 20 943JP - CiutatTeI. 98968 08 39

COL·LEGIS

Pius XII - PalmaTeIs 751794 / 751572Sant Antoni AbatSon Ferriol, 42 72 68

COSMÈTICANAT.

Tot HerbaEsPontd'lnca,601510

DENTISTES

Clínica dentalSa Cabaneta/Pontd'l.60 23 11 - 79 40 36

ESPORTS

Es Refugi - CiutatTeI. 71 67 31

FLORISTERIES

Es Pont d'IncaTeI. 79 58 80

FORNS

Bon Jorn - PòrtolD e 7 a 14h, 797572

GESTORIES

Antoni JuanSaCabaneta,602754

INFORMÀTICA

PuntBak - CiutatTeI. 75 72 80

NOTARIES

Antoni RocaSa Cabaneta, 60 22 85Maria JosepCànavesSanta Maria, 140614

ÒPTIQUES

Ciutat - PalmaTeI. 46 37 77

PAPERERIES

S'Estel - PòrtolTeI. 79 74 40

PERFUMS

Flor d'AmetlerEsPontd'lnca,601510

PODADORS

Tomeu CatalàPòrtol, 797725602720

PREMSAVIRTUAL

RESTAURACIÓ

Kalma - MoblesSa Cabaneta, 79 7903

RESTAURANTS

S'Altel l-EsPontd' l .TeI. 60 10 01S'Amagat - PizzeriaPòrtol, 79 73 59Can FarinetaEsFigueral, 604374

VINSICAVES

Vilaweb Mallorca60 24 63 / 79 78 70

PUBS

S'Estaca -Sta MariadelCami,Tel. 140787

Antoni Urrea,794390Es PIa de na Tesa

NOSORTIUa Ia GUIA?

ràpid...

60 31 4479 78 70

^etwo^c^^^yufttona,!

LlSIS BOTELLES DE Vl BLANC

SANTACANAEn el sorteig efectuat per gentilesa de

Caves i Vins Artesans(Tramuntana, 1 Es PIa de na Tesa)

(TeI. 79 43 90)Ia sort ha correspost a

MAGDALENA FONT / JOAN SALOMde Sa Cabaneta / d'Es Garrovers

Enhorabona.

CaI avisar a Ia Redaccióabans de dia 30 de novembre.

^etwoiyc&ace^^

DUES ENTRADESPEL MALLORCA

(Mallorca - R. Betis, 14X11 97)

En el sorteig quinzenal efectuatper gentilesa del Reial Club Esportiu Mallorca

Ia sort ha correspost aMIQUEL VALDIVIESO

d'Es Pont d'Inca.Enhorabona.

CaI passar per Ia Redacció a cercar l'acreditacióabans de dia 10 de desembre.

IXSTITIJT, JA ! //// PLATAFORNA PER L'INSTITUT l>l<: MAllllATXÍ //// INSTITUT, AKA!

Novembre 1997 - 2g quinzena SOCIETAT 192 /19

PoI finestró

... tu també hi pots sortir!Envia'nslafotoquevulguis

o posa't en contacte amb Ia Filant... com unaredacció de Pòrtula. balanguera marratxinera

Es Campet, de sa Cabaneta, també va muntar una paradaamb els productes realitzats pels mateixos nins

En Miquel Rosselló va estrenar-se com a oficiant d'unmatrimoni civil el mateix dia de Ia Fira.

Les mestresses de Sa Cabaneta sempre tenen ànimsper fer bulla. A Ia Fira varen fer bunyols... i no en quedà cap!

EIs joves d'ldma també prengueren part a Ia Fira amb unaparada de begudes. Aquí rodegen al seu president, PepFranco.

Na Maria d'en Toni Rotget nostro amb els fills i una neboda.

La nostra parada amb n'Antònia i els impressors, Xisco i Cati' N'Andreu de sa Casa nova feia volar el seu poney.

ENVIA'NS COMENTAUIS I SIJGGEUIMENTS VIA E-MAIL: portula@mx3.redestb.es

EIs indis cabaneters de Ia Rua de Marratxí (Sa Cabaneta, febrer, 1996) <Foto,BMM)