1 CONTX3- Yi;zir FEBRER 1992_

40 anys* L'homenatge del poble* Perseverança i continu ftat* Retrobada dels rectors* Distinció al director* Una festa complida* Un poble que va respondre

Tot aim?) i molt més va suposarl'homenatge que el passat 26 de generreté el poble de Montufri a Bona Pauamb motiu de les quatre décadesd'existência.

313■COMT.A..XVICICY oof-A

; Lit to,' 111 " /"I

Wm. 468 - Any XL

DE LALee% Pau

6c

Tant les peregrinacions al Santuari com les davallades de la Mare de Déu de la Bona Paus'han anat repetint en el transcurs dels temps

2

LA NOSTRA HISTORIA

Els pelegrinatges religiosos de principis de segleAvui en dia és molt freqüent el veure

per les carreteres de Mallorca —especial-ment els caps de setmana— autocarsplens de passatgers, la majoria dels qualssón els que ara s'anomenen de la "Ter-cera Edat", que es dirigeixen a diferentsRocs de la nostra illa per passar el dia alcamp, a la platja o a la muntanya.

Antigament no existien tantes facili-tats per dur a terme aquestes excursions,ja que tant els mitjans de transport comles carreteres, no eren com els que avuien dia tenim. Per tant, les poques quees feien es podien anomenar mixtes, ésa dir, es combinava l'esbarjo propi del'excursió amb la religiositat popular.Ens referim als anomenats "pancaritats"o pelegrinatges, que eren molt concorre-guts pels feels i els que no ho eren tant.

Vegem-ne un que va tenir Hoc a Mon-turri pel maig de l'any 1916.

Peregrinación Católico-Franciscanaa Ntra. Sra. de la Bona Pau de Montam

el dia 28 de Mayo de 1916PROGRAMA

Partida de Palma

Como de costumbre a las tres i quar-to de la madrugada (1) se celebrará misaen las iglesias de S. Francisco y Rdos.Padres Capuchinos y en ellas se dará laSagrada Comunión a todos aquellosromeros que por algún motivo no pudie-ren esperar para hacerla en la comunióngeneral. A las 4 partirá el tren extraordi-nario deteniéndose en todas las estacio-nes del trayecto en que haya peregrinosque recoger.

De Inca el tren extraordinario partiráa las 4. De Felanitx, como ordinario,a lamisma hora en que parte todos los dias.

En los demás pueblos en que no hayatren, la hora de la partida la señala laComisión respectiva de cada pueblo.

La llegada a Montufri

Todos los grupos de peregrinos pro-curaran estar en los alrededores de laestación de Montuïri a las 6'30 con susrespectivas insignias sobre el pecho y susestandartes flotando al aire. En tododeberán sujetarse a las disposiciones deIa comisión receptora. Los andenesdeberan quedar completamente librespara los peregrinos que vayan en tren. AIa llegada de cada tren tocarán las ban.

das que se hallaren presentes i los pere-grinos seran recibidos con vivas a la Ver-ge de la Bona Pau. A la llegada del trenextraordinario (2) de Palma (6'30) lasbandas tocarán el himno de la romeria,que será coreado por todos los gruposde la peregrinación.

La entrada y Comunión general

Cantada la primera estrofa del him-no de la paz empezará el desfile, a cua-tro de fondo, hacia la parroquia, de to-das las asociaciones de Montuiti presidi-das por su Orden Tercera y a continua-ción seguirán todos los pueblos quehayan concurrido sin dar aviso, siguien-do los que hayan notificado su presenciapor el orden de notificación a la juntaorganizadora, cuya lista tendrá en supoder la junta receptora.

Cerrarán la gran comitiva: la ordenTercera de S. Francisco de Palma; idemla de los Rdos. Padres Capuchinos, conIa banda de Montuïri; Clero parroquial;M. litre. Vicario Capitular, S.V. (3)presidente de la Romeria; Junta recep-tora y Junta organizadora.

Por la calle Mayor i cantando el him-no de la bona pau se dirigirá la romeriaa la iglesia parroquial, empezándoseacto seguido la misa de Comunión gene-ral, que dirá el M. litre. Dr. Alcover (4),Vicario Capitular S.V.

La plática de comunión la dirá elRdo. P. Fornés, Terciario Regular. Du-

rante la misa i comunión la Capilla Será-fica de Palma cantará algunos motetespiadosos con acompañamiento de armo-nium u órgano.

Se suplica a los Rdos. Sres. Directo-res que se presten para la repartición delPan de los Angeles.

Desayuno

Después de la Misa de Comunióngeneral se daran tres cuartos de horapara el desayuno.

Al santuario

A las ocho y media se llamará a losperegrinos con un repique general decampanas. Organizada de nuevo la pere-grinación emprenderá su marcha haciael Santuario de la Bona Pau pasandopor la calle Mayor, carretera y dressera

del Puig de S. Miguel.

Oficio

A las diez se dará principio a los divi-nos oficios. Celebrará el M.R.P. Provin-cial de los PP. Terciarios Regulares asis-tiéndole de Ministros los Rdos. Direc-tores de las hermanades terciarias deMontuïri y Porreres. El sermón estaráa cargo del Rdo. P. Emilio de Waller,Superior de la Residencia de los PP. Ca-puchinos de Palma. La Capilla Seráficade Palma cantará la Misa de Angelis enIa que se desea tomen parte cuantosperegrinos la sepan cantar.

(Continua a la pàgina segiient)

Pvepromón catóheo-F■enc■scano

e. Ntra. Sra. de la Bona Pau de Montour;

ei die 28 de Mayo de i9I6

PROG-R_A_M-A-

Partida da Palma

(moo de costumbre a las loon y mar.

ta de la madrugada se caltbrari noiseen las Iglesias de S Francisco y RdosPadres Capuchinos y no <HIM se dui la

Sagrada Comunión a todos aquellos mi-

meos que por algun mot.° no pudie-ren esperaz para hacerla en la comunióngeneral. A Us e partint el ben extram-dinano deteniéndose en lodes las est.-ctones del trayecto an qua bay. peregri-nes qua recoger

On lace el tree extreertimarta partirálu 4. De Felanitx. como ordinario, a

Ia minim hora en que parte lobs losdias '

En los dames pueblos en qua no

haya loan la hora de la partida la seria-ls b Comisión respectiva de cada pue-blo

La llagada a Montutel

Todos los grupos de peregrinos pro-curanin estu en los alrededoms de laestacidn de Muchuin a Las 6 con su,respectivas insigruu sobre el neutro yone estandartes notando ai aine En tododebar-An sujetarse a las disposiaonn dela earnisión ieceplora. las Indents de -barato quedar completamente hbres pa-rs los peregnnos que vayan en tren. Ala llegada de cado tren tocarin las ban-das qua se bagmen present. y los pare-

winos seiAti recilialos con viva

Pew d i.e Ike a pea A la gagatrenestmordinario de Palma 1E4)1.das tocanin la rnarcha real y adodo el himno dala romena, que sma& pot todor lo, uupo, de I,gnnuirin

La entrada y Comunión gel'

Cantada la unmet* astral del

de la paz empenara el desfile,de kinds, hacia la penoquia, de toasociaciones de blootturi presidusu Orden Tertera ya continuacguirin todos los pueblos que

concunido sin dar aviso,que hayan nolifimdo su preseni

el orden de notificación u la juigunzadora. cuys list& tendelder la comisión receptora

Coroaram la gran cominvai LaTamers de S. Francisco de Palmda lue Edna. Padres lipticlanosbanda de Monnliri. Clero panNI Ilire, Vicarid Capitulou, SAdank de la Rorneria Junta re.;Junta organieadora.

Pot La calk mayor y cantandono de la done tea se dirigni la R

a la iglesia parroquial, empagintto seguido la misa de I omungónFM, qua diM el NI litre Sr. On AVimno Capitular S V

la Plebca de comunión la

LA NOSTRA HISTORIA 3

(Ve de la pagina anterior)

Comida

Terminados los divinos oficios sedaran dos horas para la comida i eldescanso.

Agradables y útiles entretenimientos

Por la tarde, a las dos y media habráun acto literario-musical presidido por elM.Ilustre Vicario Capitular S.V., en elque tomarán parte la banda de Mon tariy representantes de las Terceras Ordenesde Palma, Inca, Llucmajor, Bunyola yalguna otra.

El desfile del Puig de S. Miguel

Los pueblos que no hayan de regresaren tren partiran del Santuario a la horaque cada uno tenga por más convenien-te. Todos los que hayan de regresar en eltren extraordinario de Felanitx, a lasseis deberán estar en los andenes de laestación de Montuïri. Los peregrinosque regresen con el tren extraordinariode Palma partiran de Montuïri a lassiete y media. Al llegar el tren a Palmatodos los romeros se dirigiran a la igle-sia de los Padres Capuchinos donde secantará el himno de la paz y la SalveRegina de Solosmes, dándose por termi-nada la peregrinación.

Trenes ex t raordinarios

La Compariia de Ferrocarriles, con lagalanteria ya tradicional en ella en estoscasos, a pesar de las dificultades no pe-querias, originadas por la terrible guerra(5), pone generosamente su materialmóvil a nuestra disposición. Habrá tre-nes con la acostumbrada rebaja desdePalma, Inca (extraordinarios) y Felanitx

Los precios que regiran són lossiguientes:

- Inca, Lloseta, Binissalem y Conseil;ida i vuelta: 2'30 ptas.

- Santa Maria y Santa Eugenia; iday vuelta: 1'90 ptas.

- Algaida ida y vuelta: 0'95 ptas.- Felanitx; ida y vuelta: 1'70 ptas.- Palma, Pont d'Inca y Marratxí: 2'10

pesetas,Todos en segunda clase.En cada departamento del tren debe-

ran colocarse 10 peregrinos. Quedaráncerradas las listas de inscripción el 26.

FondasUno de los problemas de más difícilresolución en las romenas a santuarios

algo distantes del poblado es el relativoa este punto. Pero gracias a Dios, quedatambién resuelto favorablemente. Ha-brá una fonda a cargo de D. GabrielSampol, fondista del mismo Monturrique por 3 pesetas y 2 servirá unas pri-meras y segundas que nada dejarán dedesear. Helas aquí:

lo.- Arroz-paella, escaldums, bisteck,pan, vino, sifón,postres y café.

2o.- Arroz paella, estofado, pan,vino, sifón y postres.

Nota.- En Palma los vales para la fon-da deben pedirse a D. Salvador Fuster,Hnos., calle Colón, 18; tienda.

Junta de ObsequiosPara poder atender debidamente a los

peregrinos, se ha formado una junta dejóvenes terciarios de la Hermandad dePalma.

A ellos deberán acudir cuantos lonecesiten. Llevarán distintivo gualda yrojo en el brazo izquierdo. Los miem-bros de la junta receptora llevaran dis-tintivo blanco y azul. A ella podran acu-dir cuantos la hayan menester. Habrá unpequeño botiquín.

Carruajeslo.- Quedará suspendida la circula-

ción de carruajes y otros vehículos roda-dos durante el paso de la manisfestaciónen todo el trayecto que ésta haya derecorrer.

2o.- Se suplica a todos los que subanal Santuario en carruaje que lo verifi-quen por la carretera de Manacor.

3o.- Los carruajes de los pueblos sepodrán dejar a la mitad del Puig de S.Miguel, donde hay espacio para ellos obien a lo largo de las carreteras comohan ahecho otras veces.

De gran interésProcuren los organizadores de cada

pueblo: lo.- Avisarnos con tiempo de suasistencia a la romena.- 2o.- Pasar notaal Rdo. Párroco de Monturri del name-ro aproximado de comulgantes que trae-ri, para su gobierno.- 3o.- Para los pue-blos, los vales de la fonda deben pedirseal mismo señor fondista.

La Comisión Organizadora

HIMNE DE LA PEREGRINACIOTornada

Ja que en mig d'aquesta serral'estada tenir vos plau,¡desterrau del món la guerra

Verge de la BONA PAU!Estrofes

Armats del cordó rosarisom de la Creu paladinsque seguim l'itineraride la Fé, pels yells camins.¡Regina de Montari

estel radiant de l'empiri,conduiu als pelegrins!

Portada del programa de la peregrinació

Posau damunt nostres testesl'arc gloriós de Sant Martí;apaivagau les tempestesque omplen els cors de verí.De l'home i Déu mitjancera,si tothom de vos l'espera,féu vostra pau reflorí.

En vostres mans, !oh Regina!floreix el Ceptre de Pau,que terres i cel dominai torna lliure (6) l'esclau.Ofegau els crits de guerra!Abrigau tota la terra,amb el vostre mantel] blau!

Mossèn Antón Navarro.

Guillem Mas Miralles

(1) Ningú podrà dir que no aprofitassin béel dia.

(2) El posar en funcionament trens espe-cials dóna una clara idea de la quantitat degent que hi devia acudir.

(3) Les sigles "S.V." volen dir "Seu Va-cant'', o sia el temps que la Diticesi no téBisbe nomenat, per mort del darrer o perhaver-lo designat a una altra.

(4) Aquest Dr. Alcover es mossèn AntoniMaria Alcover i Sureda (1862-1932), ecle-siéstic, lingüista i folklorista, conegut entrealtres coses per elaborar juntament amb el seudeixeble Francesc de B. Moll el DiccionariCatalà-Valencià-Balear i amb el pseudònim deJordi d'es Real dugué a terme una recopilacióde contes populars de l'illa, coneguts amb elnorm de "Rondaies mallorquines".

(5) Es deu referir segurament a la GranGuerra o I Guerra Mundial, que des de l'any1914 al 1918 assolà Europa. El que no ente-nem es la repercussió que podia tenir aquestconflicte bèl.lic am b els trens de Mallorca.

(6) Com es pot veure, el mot "Iliure", con-siderat per molta gent com a una introducciórecent del català del Principat, ja era utilitzatl'any 1916.

Dos dits de sen'Una de freda i una de calenti

Enguany, amb motiu de les beneides de Sant Antoni, tant els quintos com altra genthan demostrat tenir seny

La manca d'un clima apropiat

4 0 P IN I

Més d'una vegada qualcú haura dito pensat que En Salomó porta ulleresnegres o que és un veil malsofrit, perquèquasi sempre sol treure defectes o veureles coses pel costat lleig.

Per() perquè vegeu que en sap donar"una de freda i una de calenta", o si veal cas no en plany dues de calentes se-guides, llegiu els "Dos dits de seny" delmes passat i seguiu Ilegint el que teniudavant els ulls.

Fa exactament un any, en el númerode febrer del 91, posava "es crit en elcel" davant el comportament dels quin-tos, especialment amb ocasió d'unamanifestació de religiosidat popular comsón les beneïdes de Sant Antoni. Lesseves "gamberrades" fora de to motiva-ren una reacció seriosa del Conseil Par-roquial i de moltes persones de seny.També les autoritats han "pres cartes"en l'assumpte, vetlant pel bon nom ila bona convivência del nostre poble.

kit) bé: els quintos d'enguany handemostrat un grau de civilització dignede tenir en compte, d'apludir i d'imitar.Hi ha moltes maneres d'expressar l'ale-gria juvenil i de fer una mica de bromasense perjudicar ni ofendre ningú; i elsecret esta en sebre esser oportú ioriginal.

Pel més d'octubre del 91 comenta-rem un altre tema que també ja "passavade mida": el condol dels funerals. Lessempentes i el xerratórum que s'armavafeia empegueir qualsevol, sobretot quanhi havia gent externa: devien pen-sar que dúiem "el dimoni dins el cos",i no el dimoni dels Cossiers, per cert,que es deixa dominar per la "Dama".

Però a la fi ens hem deixat dominarpel seny i pel sentiment de poble que,en el fons (i qualque pic tan en el fonsque ni treu el nas), tots duim dedins...i alerta que no ens el trastoquin!

Montuïri és un poble que en moltsd'aspectes vol presumir de progressista.Procurem progressar també en civisme,cultura, ordre, educació i capacitat deconvivència. Si no, farem "caure sa carade vergonya" als mateixos habitantsprehistòrics del poblat de Son Fornés.

Salome)

Sovint els adults emetem judicisI donam opinions sobre el compor-tament dels joves, i amb fregan-cia ens equivocam.

Fa unes setmanes vaig veure elprograma de la televisió catalana"La vida en un xip", que em vadespertar gran interès. La preguntaclau era aquesta: ¿Tenen dret aqueixar-se els joves d'ara?

La resposta, vista des de la pers-pectiva dels majors, era molt sen-zilla: Com es poden queixar siho tenen tot! Evidentment no totsels adults compartien aquestaopinió.

El debat fou ben interessant.Mentre els pares demanaven alsjoves que fossin més responsables,aquests es queixaven de la mancad'estimació i afecte per part delspares. "Ens heu donat massacoses —deien els joves—, ens heuaficat dins una societat materia-lista, competitiva, individualista, iel que necessitam no és una pro-tecció excessiva, sinó més relació,més afecte, més tendresa"...

No en el mateix programa, peròsí amb la mateixa temática, vetaquí el que un pre-adolescent de86. d'E.G.B. deia als seus pares:"Pens que vosaltres quasi no par-lau amb mi, només el temps dedinar i encara mirant la televisió.A mon pare el veig ben poc i quanem trob amb ell em demana: ¿Quètal els estudis? o m'envia a jugar ires més. Pere) mai em demana pelsamics, què he fet avui, ni res detot aixir.

El que és ben cert és que l'al.loto el jove vol sentir-se important,valorat, estimat dins la família.Serà necessari crear un clima dediàleg i confiança entre tots elsmembres, de lo contrari serà veri-tat la frase lapidària que digué unprofessor a l'esmentat programade la televisió catalana: "No ésque el món sigui una jungla, moltpitjor, els interiors són un desert"(impressionant), la qual cosa voldir que el que ompl el cor humàno és el tenir tot el que el cordesitja, sinó el fet d'estimar isentir-se estimat.

Andreu Genovart

ENTRE VISTA 5

Rafel Miralles Rossinyol, regidor de festes, esports i joventutEs va ficar dins aquesta regidoria perquè suposava un repte, però amb ganes de fer feina

En Rafel Miralles Rossinyol "Costa"

és el regidor més jove del nostre Ajunta-

ment. Sols té 25 anys i ocupa la regido-

ria de festes, esports i joventut. Encara

és fadrí, per()... festeja.

Va cursar fins a tercer de B.U.P. i

actualment té els estudis de segon de

Formació Professional. Ocupa un Hoc de

feina d'informàtica en el Consell insular

de Mallorca on, des de Montu s'hi

trasllada cada dia.

—¿Fa molt de temps que estás ficaten política?

—Dins l'Ajuntament . des de les darre-res eleccions. O sia que encara no fa unany.

—¿En quin partit estás integrat?

—Fa devers cinc anys que pertenescal P.P., a les joventuts.

—¿Per que et decidires per aquestpartit?

—Més que res vaig elegir aquest partitper tot quant passava a Montuiri. Enpolítica, fora de Montuïri, no és quem'interessi gaire. Vaig veure que a Mon-turn hi havia tasques que realitzar i vaigcomprovar que la gent que m'agradavamês i que em podia ajudar més, estavadins aquest partit. I així fou el perquèem vaig decidir per aquest partit.

—Com a regidor de festes, esports ijoventut, ¿què et suposa esser-ho?

—Em vaig ficar dins aquesta regidoriaperquè suposava un repte. Tenia ganesde fer cows, encara que hi ha empresesque per mottes ganes que en teguis, noes podran realitzar mai; perquè Montunies un poble molt petit i en conseqüènciael doblers són els que comanden. Pen)en canvi hi ha altres coses que sí. que espoden fer i al llarg d'aquests quatre anyspoc a poc s'aniran tent.

—En concret, ¿quina es la teva tascacom a regidor?

—Som el regidor de t'estes, esports ijoventut. Pel que fa a t'estes. organitzarles de Sant Bartomeu. Ara hem duit aterme la cavalcada ciels Reis i les bend-des de Sant Antoni. A la fi d'aquest mesorganitzarem la festa dels darrers dies.

EN RAFEL MIRALLES VACONSIDERAR QUE AMONTUÏRI Hl HAVIA

TASQUES PER REALITZAR

—¿I de la passada nit de Cap d'Any?

- 1-nguam f('reni Lt tesht dc fi d'any.de la "nit vella", i per primera vegada l'A-juntament va obsequiar el raun als assis-tents. Encara que æ'n va tudar molt ique motta gent el duia de ca seva, talvegada perqué ho desconeixia o peraltres motius, i que així i tot es ferencrides... de totes maneres, per a un altreany ja se sabra.

—Acabes de dir que organitzareu lafesta dels darrers dies, i pràcticamentja són aquí. i,Teniu prejectat algunacosa diferent de la dels altres anys?

—Enguany li volem tornar donar es-plendor. L'horabaixa del dia 29 de fe-brer hi tomará haver concurs de compar-ses, carrosses i disfresses. Es concentra-ran en Es Dau i desfilaran pel poble. Encanvi el vespre es tornará fer a la PlaçaVella, com es teia anys passats, quanvaren renéixer els darrers dies. Per altrapart hem de reconèixer que a Plaçasempre hi ha gent i n'hi ha motta de laque es vol disfressar que li agrada estarmês arraconada, i sembla que preferei-xen la Plaça Vella. Es per això que estornarà fer alla. En principi està pre-vist dur un conjunt, i si se'n troba unaltre que vulgui venir, també, peromplir es dura. Es faran focs a la PlaçaVella i a la de les Tres Creus. I nomancarà el cercaviles.

—¿I a la Plaça Major?

—Sols el capvespre i per al.lots, a laPlaça Major sí, hi organitzarem un con-curs de disfresses. I desitjam que.. siamolt animat i que hi participin els ninsde les escoles i el al.lots un poc mêsDuns. En canvi, a la Plaça Major, elvespre, no hi haurà res.

—Is de la teva regidoria, ¿quéteniu projectat per a la joventut?

—Ara un pareil de joves s'han iate-grat dins el grup d'Esplai. Per altrapart, havien volgut canviar de llocl'Escola d'Adults i fins fa poc es feiaen el Local Jove. I alla no es el lloc quetoca, perquè es per als joves. I de mo-ment hem traslladat aquesta escola al'edifici de l'Ajuntament, a la mateixasala de plens. I si es necessari es tras-lladaran els plens a un altre dia perquètothom pugui fer coses.

—¿I d'esports?

—Corn que la infraestructura d'es-ports ja estava feta i hi ha el C.D. Mon-tufri amb tots els seus equips; hi habàsquet amb tots els equips... el que esfa són ajudes econòmiques a aquestsclubs. També, per la t'estes de Sant Bar-tomeu, s'organitzen altres actes espor-tius, diferents, com per exemple aquestany passat duguérem el campió del mónde "trial" i organitzarem juntament amb

can-eres de cars. Es té pensat feruna milla urbana, un torneig d'escacs,competicions de ping-pong... Activitatsque s'aniran fent tira tira.

—¿Teniu projectes immediats enquant a nins?

—Es que tot el que acab de dir es pera nins. Es a dir si es fa un torneig d'es-cacs, se'n farà un per a nins i un per agrans, ja que hi haurà gent major quevoldrà jupr. Però bàsicament esta orien-tat cap als al.lots.

—La teva regidoria, ¿compta amb unpressupost concret?

—Sí. Cada regidoria té el seu pressu-post i esper que en el prôxini ple s'apro-vin els d'enguany.

—¿Consideres que manca qualque co-(Continua a la pagina següent)

Els nins que es disfressaren pel febrer de 1985 ara la son majors. I també hi hagué per a ellsconcurs, com n'hi haura enguany pels als qui són petits. Com igualment a la Plaça Vella

aquell any hi hagué orquestra i fogueró.

FABRICA DE VIGUETES DE FORMIGÓ

PRETENSAT I VIBRAT

9,141/ .

01:1 ,L1 11 .Ito ./

‘ 1 41113 1-.44111

'II O. MIQUEL SASTRE MAYOLo gle II•N

FABRICA: A SON MANERA - Telf. 64 61 49 MONTUIR I

OFICINES: Carrer Palma, 108 - Telf. 64 61 27 (Mallorca)

6 ENTRE VISTA

EN RAFEL MIRALLESPER SANT BARTOMEUDESITJARIA FER MÉS FESTA,PERO S'HA DE LIMITAR ALSDOBLE RS DE QUE DISPOSA

ARA FORMA EQUIP DE FEINAAMB ELS DEL SEU PARTIT,PER6 VOL TORNARCONVOCAR ELS REG IDORSDELS ALTRES PARTITS

(Ve de la pagina anterior)

sa concreta a Montuiri respecte a les tresvertents que abarca la teva regidoria i noes poden dur a terme per manca dedoblers?

—Moltes. I per altra part la majoriade les que feim les hem de fer sempreajustant-nos als pocs doblers de quêdisposam. Sobretot les festes, que ésallà on s'inverteix mês. Per exemple,per Sant Bartomeu a qui mês qui man-co li agradaria fer molta festa i solspodem gastar doblers furs allà on n'hiha.

—¿Hi ha (paid' que t'ij en lateva tasca de regidor?

—Els qui estam dins l'Ajuntamentformam un equip de feina. Principal-ment el batle i en Raimundo són elsqui nlés donen una ma, ja sia per expe-riència o per l'edat. També com apartit anam fent reunions cada mes ocada dos mesos a fi que la gent que noestà dins l'Ajuntament hi pugi participar,

—Els regidors dels altres partits, ¿usajuden? ¿Els ho demanau? , perquè sóndues coses diferents.

—No els hem demanat molta ajudaperquè sembla que no estan massa inte-ressats en ajudar. Crec que poc a pocanirem fent més feina plegats. Passa,per6, que el primer any després de leseleccions... tant uns com els altres estanun poc desentrenats.

—¿Per qué no els demanau ajuda?

—12 veritat és que no ho sé. Aixímateix per les festes vaig convocar unareunió, perquè m'hagués agradat quehi participassin tots i perquè com méssón més idees surten. I no va venir nin-gill. I de llavors ençà faig el meu card.

—¿Penses demanar-los més ajiula , o ja

ho deixaras fer?

—Faig comptes tornar-los convocar.L'únic que es va disculpar per no podervenir fou en Joan Verger "Muret". Elsaltres no varen dir res. Els ho tornarédir. I per altra part, convocar reunions iesser tot sol... per aim') no les faig.

—El teu partit, com a partit, ¿us aju-da o sols teniu la dels que són a l'Ajun-tament?

—Em consta que si des de l'Ajunta-ment deman ajuda, la prestaran.

—¿Us veis amb els del partit abansd'organitzar una cosa concreta? ¿Hotractau a nivell de partit?

—A nivell de partit, a Montuïri, sí;especialment a !es reunions que tenimaproximadament cada mes.

—¿Vols dir qualque cosa més?

—Crec que sols resta parlar de la Dia-da Automobilística, la segona festa dePasqua. Hi ha molta gent que participaen forganització. Uns són del partit ialtres, no. Ajuden a una o altra cosa,perquè aim') els agrada. Enguany, percert, no es fard dins el camp de futbol,perqué es va adobar i pensam que no hihan d'entrar cotxes; perb ja se cercaraun altre lloc on s'hi farà el que es feiaen el camp de futbol. La resta sera igual.

Onofre Arbona

A L'AGUAIT 7

S'ha dit • ue...... no se conformaren amb robar ses

Ilumeneres de s'arbre de Nadal, per sesfestes nadalenques. Després d'haver-les

reposades, dies abans dels Reis, desapa-regué tot s'arbre que hi havia enmig de

plaça. No se'n va sebre res pus d'ell, nimanco de qui o de quins foren es !la-

dres... però se va sospitar.

—o0o-

enguany foren set ses tractorades

de fulles de moro que escamparen pesnostres carrers, es "quintos".Despréssa gent deia: ¿per que no els ho fan

retirar a ells?

—o0o-

... ¿que feien ses "quintes" amb sos

globus? Vaia una manera més elegantde fer una "quintada"! Ni si fossinnins petits.

—o0o-

... ¿per qua sera que es "quintos"

anaven mes capficats que ses "quintes"?

Un contesta: "A ells saben lo que els

espera!'—o0o-

... que hi estava de content es rector

després de ses beneïdes de Sant Antoni!

Si sempre fossin així... il per que no ho

han d'esser?—o0o-

... es jove regidor de festes enguanyvol donar "sa campanada", es darrersdies. Aquest cartell ja indica desitjosde festa i sarau.

—o0o-

—000—

... Tan decents foren enguany ses

beneïdes de Sant Antoni que ni tan sols

se va sentir cap glosa de picat.

—o0o-

... si enguany es "quintos" feren

bonda per ses beneïdes, fou, an es dir

de qualcú, perquè es batle abans els

havia promès un viatge a Eivissa, si se

portaven be... I n'hi va haver de betzols

que s'ho varen creure!

—o0o-

... per molt tradicional que sia cantar

es "padrenuestro" en castellà a l'ofici de

Sant Antoni... això era en altre temps.

Per?), i a principis de segle, quan sa gent

no parlava gens en castellà, ¿com el

cantaven?

—o0o--

quan es dimarts demat( havien de

fer net lo que quedava des fogueró de

Sant Antoni a Plaça, encara varen

haver d'apagar molts de calius. I l'havien

encès es dissabte horabaixa.

—o0o-

què bé que varen caure es calius

que el sendeme i el sendeme passat i el

dimarts després des fogueró qualcú se

n'endugué a ca seva! I encara en queda-

ren molts.—o0o—

—o0o-

... ha estat unanime sa satisfacció des

montuïrers amb motiu de s'ordre que

s'ha imposat en es condol des funerals.Qui més qui manco ja estava empegueiti ara, encara que es condol s'allargui més

temps, es una cosa digna.

—o0o-

...a rel des condol, d'així com ara es

fa, més d'un deia: "Duan es montufrers

volen..." I es rector i poble tots con-

tents. (Naturalment, ningú llevará sapena an es familiars i amics des difunt).

—o0o--

... "sempre n'hi ha que troben ossos

an es Heu". Són es que diuen que sesbarres vermelles que duia Bona Pau asa portada des número passat sóncatalanes i no mallorquines. I sa bandera

que posen a s'Ajuntament, ¿d'on és?. Isa nostra Comunitat, ¿quina senyera té?

—o0o-

.. no tan sols es na Sara Montiel

sa que sóna besades an es montufrers.

També se'n va desfer de lo millor saconsellera de Cultura, Maria Antònia

Munar, a sa festa des 40e. aniversari

de Bona Pau. I si no, demanau-ho anEn Notre Arbona, que se deixe besar,

tot satisfet, com un jovenet de quinze

anys.

En Xerrim

Fins i tot es nins que enguany desfilaren clins ses carrosses a ses beneides, oferiren unacompostura mai vista. Semblava que s'havien contagiat des majors. Sa correcció

serietat en aquells moments, era sa nota dominant.

8

DE LA CASA DE LA VILA

L'Ajuntament informaResum de l'acta de la sessió ordinària celebrada dia 28 de gener de 1992

SUSPENSIÓ DEL SECRETARIDE PRESTAR ELS SERVEIS A

VILAFRANCA

Havent transcorregut el temps quees va concedir —més d'un any—, s'acor-da suspendre i revocar l'autorització alsecretari de la Corporació per prestarel serveis a l'Ajuntament de Vilafranca,si bé l'acord no tendra efectivitat finstranscorregut el plaç d'un mes.

CONSORCI PER A LAINFORMATITZACIO MUNICIPAL

S'acorda provisionalment adherir-se al Consorci d'Informàtica Local,però l'acord definitiu no es prendrafins que sigui el moment de firmar-lo.

PADRÓ DE L'IMPOST DECIRCULACIÓ

S'aprova el padró de contribuentsde l'impost de circulació de vehiclesper a 1992, el qual puja 7.016.750ptes. i els ciclomotors, 322.000 ptes.

DIMISSIÓ DEL REGIDOR GABRIELMIRALLES PIZA (P.S.O.E.)

Gabriel Miralles Piza presenta la di-missió com a regidor adduint motiuspersonals derivats de la "manca de ca-nals de participació", També afegí:"Miraré de col.laborar per al poblesense que hi hagi impediment polític".El batle l'accepta en nom del Consis-tori i li agraí quant havia fet.

MOCO DEL P.S.M.SOBRE PLATAFORMA CÍVICA

D'AUTOGOVERN

Aquesta moció fou defensada perPere Sampol, el qual, després d'expo-sar el motius per a l'autogovern, dema-na l'adhesió del Ple de l'Ajuntament.

Aquest fou el resultat de la votació:Sí: 3. Abstenció: 3. No: 5.

Per tant no s'aprova.

CANVI DE DIA I HORA DECELEBRAC1O DE PLENS

S'acorda que a partir d'ara els plensordinaris es convocaran per al primer

dimars després del dia 15 del mes.

CONSTRUCCIÓ DE L'AULAD'EDUCACK5 INFANTIL

El batle manifesta que existeix elcompromis amb el Ministeri d'Educa-ció de tenir enllestida d'educacióinfantil de 3 anys abans de dia 15 delproper agost.

GESTIÓ DELS IMPOSTS DECONTRIBUCIÓ RÚSTICA,

URBANA I I.A.E.

S'informa que l'Estat deixa d'assu-mir la gestió tributaria tant per contri-bució rústica i urbana, com l'I.A.E.(Impost d'Activitats Econòmiques).

En conseqüència es va prendrel'acord que a partir d'ara la gestiótributaria dels béns inmobles secedeix a la Comuniat Autònomai l'Impost d'Activitats Econòmiquesa l'Administració Central.

CESSIÓ A G.E.S.A. D'UN SOLARDE CA SES MONGES

Davant la petició de GESA d'ins-tal.lar un transformador com a solu-ció per donar adequadament correnteléctrica al sector implicat, s'acordàcedir un petit solar a Ca Ses Mongesper a aquesta finalitat.

CONVENI ENTRE EL PATRONATDE LA 3a. EDAT 1 LA

MANCOMUNITAT

A rel de la demanda d'alguns po-bles veinats, de la Mancomunitat desPla, sol.licitant facilitar-los el menjarque s'elabora a la cuina del menjadorde Montuïri, s'acorda que el se'n po-dran dur, abonant les despeses queocasioni tal circumstancia, sempreque això no obstaculitzi la bona mar-xa del menjador de Montuiri. De mo-ment es firmarà ja un acord ambl'Ajuntament de Porreres.

MOCIÓ DEL PSIB-PSOESOBRE EL POU D'AIGUA

En aquesta moció el PSOE demanaque es faci un estudi sanitari de les

aigües a fi d'assegurar la seva potabi-litat i també es contempla la possibi-litat de petiudicar segones persolies.

Després d'algunes disquisicions s'a-corda que una vegada que Olav fora-dat el nou pou, si no es troba aigua su-ficient o està contaminada, abans decomençar una segona perforació esconstituirà una comissió a fi que estu-di" el lloc mes adient per dur-lo aterme.

MOCIÓ DEL P.S.M. SOBRE ELCARRER PERE CAPELLA

Toda vegada que algunes voraviesdel Carrer Pere Capellà estan freqüent-ment impedides, es demana que esretiri el material que hi ha depositat.S'accepta la petició.

MOCIÓ DEL P.S.M. SOBREINTERPRETACIÓ D'HIMNE

El P.S.M. proposava suggerir alConsell Parroquial que a la celebracióde la processo de l'encontre del diade Pasqua, en floc d'interpretar l'him-ne nacional espanyol, per la banda demúsica, s'oferesqui l'himne de Mon-tufri "Flor de Murta".

Després d'algunes disquisicions,Pere Sampol va retirar la moció.

PRECS I PREGUNTES

Mateu Ginard (PSM) pregunta:¿Quin pla segueix la máquina de ne-teja de voreres i quants de dies tre-balla?

Contesta: Segueix un ordre i tre-balla durant quinze dies.

Pere Sampol (PSM): ¿Quant hacostat a l'Ajuntament la subvenció a la3a. Edat per assistir a l'espectacle deSara Montiel?

(Es contestarà complidament en elpròxim ple ordinari).

Mateu Ginard (PSM): ¿Quins sónels camins que està programat asfaltardurant l'any 1992?

R: S'arreglarà el de Can Pellusco.Els altres, no se sap, ja que depèn deles possibilitats del C.I.M.

L'original manera de presentar alguns animals a les beneides de Sant Antoni, les doná un airesimpetic i grados

(DIMARTS TANCAT)

REFRESCS DE NOCES, COMUNIONS, BAPTISMES

Ctra. Manacor, km. 28 - Telf. 64 65 04 - 07230 Montuïri

NOTICIARI LOCAL

9

El projecte per a la il.luminaciú exterior de resglésia, redactat

LA ILLUMINACIO DEL'ESGLÉSIA

La iliuminació ornamental de la nos-tra església i que fa prop d'un any vaacordar l'Ajuntament en pie, va per boncamí. L'enginyer ja ha redactat el pro-jecte, el qual contempla tres línies: Unaamb 8 projectors que illuminarien lacúpula del campanar, el mateix campa-nar i el Roser. Una altra, amb làmpadesde sodi d'alta pressió, que ilJuminaria labase del campanar i la façana principal.I una tercera, que illuminaria la façanalateral de l'església.

Aquest ambiciós projecte supera elsdos milions de pessetes, peu)... tot éspossible si se disposa d'ajudes.

DISSERTACIÓ DELPARE MARTORELL

A la Sala Magna del Cercle de BellesArts de Ciutat, el passat 29 de gener elnostre paisa, el músic pare Antoni Mar-torell, va dissertar sobre el tema "Mo-zart i la seva expressió religiosa".

Enhorabona per l'èxit que tengué.

LA VENGUDA DELS REIS

L'arribada dels Reis MAgics d'en-guany així com el repartiment de jogui-nes damunt el graons fou un acte tansimpàtic com el d'anys anteriors, ipossiblement amb l'experiència recolli-da encara va sortir millor.

Que hi estaven de contents aquellsinfants quan rebien el regal que tanthavien somniat!... I de mans d'un reides del mateix trono!

La multitud que s'hi abocava , la ban-da, el coets, la rebuda. els pages, lescarrosses... tot un espectacle digne pera uns infants que en la seva innocènciaviuen un món il.lusori.

CANVI DE DIRECTORDE L'OFICINA DE LA

BANCA MARCH

El qui els darrers anys havia estatdirector de l'oficina a Montuiri de la

Banca March, Bartomeu Miralles Tous,va cessar a final d'any, per dedicar-se anegocis particulars.

L'ha substituït Sebastià AlzamoraRubí, natural de Petra, que abans treba-Hava a l'oficina de Santanyí. Es casat,amb dos fills i acaba de fixar la residên-cia a Montuïri, al carrer del Vent.

BENEIDES DE SANT ANTONI

Les beneïdes de Sant Antoni d'en-guany marcaran un fita si consideram lesque havíem presenciat durant aquestsdarrers 10 e■ 20 anys. Es podrien sinte-

titzar amb dues paraules:''Foren dignes"Aixi com pertoca.

Animais de tota classe, bestiar petiti gros, carrosses amb nins i amb personesmajors, la majoria d'elles amb respresen-tacions plastiques... i també les carrossesdels "quintos" i de les "quintes", pet-6una per a ells i l'altra per a elles.

I el rector beneint i algunes glosesmés o manco encertades, però... no. esdestriaren els populars glosadors d'an-tany. Un altre any sera. Però que quediconstancia que la gent se'n torna satis-feta d'haver presenciat unes beneïdesdecents.

10

NOTICIAR! LOCAL

BONA ACOLLIDA DEL COMUNICAT DEL CONSELL PARROQUIAL

MIMER° EXTRAORDINARI

Satisfacció per les bene ides i el donar el condol

El número del passat mes de gener deBona Pau fou, com havíem promès,extraordinari. Tant en contingut com enpresentació i corn en extensió. Els nos-tres lectors, per les notícies que ens hanarribat, l'han acollit molt bé, l'han enal-tit en la major part i, dins les nostrespossibilitats, consideram que férem totquant poguérem perquè fos així. I a ungrapat de persones s'ha d'atribuir el quesortissin aquelles fotos tan antigues.D'aquí volem agrair la col.laboració detots.

El Conseil Parroquial de Montuirivol fer constar la seva satisfacció i agrai-

Tercera EdatDurant el passat gener i organitzat

per l'Associació de Majors de Montuiri,s'han realitzat dues sortides que lespodríem qualificar d'interès artistic.

AL PRINCIPAL

Dia 3 de gener quasi cent persones

de Montuïri pogueren gaudir de l'actua-ció en el Principal de Ciutat, de l'espec-tacle de "Sara Montiel". Tots els qui hianaren aquell horabaixa tornaren satis-fets. Sols hagueren de pagar l'entradaja que l'Ajuntament els va obsequiaramb el desplaçament.

L'OBRA D'EN XESC FORTEZA

També va atreure l'atenció d'un bongrapat dels nostres majors. No forentants, però sí els su ficients per omplirun autocar el dia de Sant Antoni, dia17. Es va demostrar, com anys anteriors,que les actuacions d'en Xesc Fortezaatreuen un bon nombre de gent gran,que es delecta veient com artísticamenttreballa aquest personatge.

I els diaris de Ciutat així com tambéalgunes rádios se'n feren ressò, motiupel qual rebérem felicitacions d'aquí id'allà.

ment per la resposta positiva que ha ten-gut enguany el seu Comunicat publicata Bona Pau sobre les beneïdes de SantAntoni.

Amb la bona participació, qualitat deles carrosses i comparses i nombre i va-rietat d'animals que es portaren abeneir, es va demostrar que és possiblecompaginar el sentit de festa amb el bongust i la tradició.

El Conseil Parroquial vol aprofitartambé per agrair l'acollida favorable ieficaç que han tengut les noves normesentorn de la manera de donar el condolen els funerals.

Quan hi ha bona voluntat i coliabo-ració , tots hi sortim guanyant.

Montuïri, 28 de gener de I 992

;.UNA ALTRA EMPRESAA MONTORI?

Sembla que l'empresa de pells "Mun-per", actualment instal Jada a Inca, estáestudiant la possibilitat d'establir-se enel Pla de Mallorca i concretament aMontuïri, prop dels Creuers.

El batle va manifestar. tot i conside-rant la possibilitat de generar aquí nousllocs de feina, estar disposat a donartota classe de facilitats, i més havent-sedeclarat d'interès social més de 70.000metres quadrats de superficie.

BANCA))1kMARCHCarrer Major, 26

Telèfon 64 60 55

MONTUrRI

ENTREVISTA

Jerônia Sampol Mayo! "Sampol", una donainquieta i activa

Na Jerbnia Sampol Mayol, molt

coneguda dins el nostre poble, és atenta,

com lògicament toca esser-ho regint el

tipus de negoci que duu de cara al pú-

blic. Pert, el que pretenim dir, és que

també el seu comportament normal amb

les persones que l'enrevolten —a part de

les relacions comercials—, un dels detalls

que la caracteritzen, 6s la seva simpatia.

En l'activitat comercial a què es dedi-

ca, 6s precisa en les seves observacions,

i se li nota una professionalitat.

La seva figura senzilla i estilitzada, esmou activament, ja sia agranant la carre-

ra, com manejant el mobiliari o els arti-

cles d'art i artesania que té exposats a la

venda.

Ens consta que per decorar un pis o

qualsevol casa d'estar, té l'experiència i

el bon gust més que suficients per defen-

sar-se tota sola.

Des que comença el dia fins que

acaba, la seva activitat és constant.

Quan parla amb les persones, té un

mode molt especial d'avançar el cap

imperceptiblement, deixant d'un mode

molt peculiar els seus ulls molt oberts i

nets, dirigits cap al seu interlocutor. Es

diria que també parla amb ells.

Aprecia la bellesa d'una pintura quan

el del seu costat no ha tengut temps

d'estudiar-la.

L'experiència i la sensibilitat fan de

na Jerclnia —com hem dit abans— una

professional a la que se li pot consultar

qualsevol problema damunt la decoració

de la nostra llar.

T6 vocació per la feina que fa —cosa

rara en els nostres dies— i, segons diuella, no canviaria la seva professió percap altra.

Es casé el 3 de juny de 1971 amb en

Gabriel Mateu Socias "Rei". Té un fill

i una filla, en Joan i na Margalida Antò-nia, de 10 i 8 anys respectivament.

—¿Ens pots dir, Jerdnia, quina foula primera feina, la primera ocupacióque tengueres?

—A l'edat de 14 anys, abans que s'au-tomatitzas el servei telefònic, ja ocupavala plaça de telefonista a la casa de la

meva padrina, al carrer de Jaume li. Allahi havia la central telefònica Vaig ocu-par-me del telèfon public durant més dedeu anys.

—¿Corn t'iniciares en el negoci delsmobles i dels quadres?

—El meu pare, que era fuster, ja esdedicava als mobles. Es posa malalt i joel vaig reemplaçar en quant es refereixals mobles abans dits.

—¿Quin tipus de mobles estan ara demoda?

—Els classics tenen molta acceptació,perd els que criden molt l'atenció i estande moda, són els d'estil mallorquí, enespecial el canterano de marqueteria.

La nostra interlocutora és ràpida enles contestes. Precisa i detalla les carac-terístiques dels mobles o altres articlesque ofereix al públic i gaudeix quanespecifica i senyala la seva qualitat. Esnota que sap valorar això que duu entremans.

—Estam parlant de mobles. ¿Et dedi-ques també a la seva restauració?

A la cara de na Jerdnia s'hi reflexael gest d'una persona que té una aspira-ció, un desig que li és impossiblecomplir.

—Jo m'agradaria dedicar-me personal-ment a la restauració —ens contesta—,perd em manca temps, per a això i pera altres coses. Has de tenir en compteque a més del negoci he d'ocupar-me dela meva familia. Ten present que moltesvegades és fosca negra i estic amb elcotxe damunt la carretera cap a Mana-cor, i que també emmarcam quadres.

—¿On vas generalment a restaurar elsmobles?

—Puc anar a Manacor, Algaida oSineu. En aquest darrer poble es fa moltbé el treball de restauració. Naturalmenta Ciutat també hi ha bons professionals.

—¿Per quins tipus de mobles es deci-deix la gent a l'hora de comprar?

—En general he de dir que els moblesque més es venen són els que tenen elspreus mòdics, perd he d'afegir que tenenestil.

—¿Ens pots dir quin temps fa que etdediques als mobles?

—Fa més de vint anys i he de senyalarque m'agrada molt aquesta classe defeina.

—Observam que ets aficionada a lapintura —li deim fent un gest ample ambla ma i senyalant les parets de l'habita-ció saturades d'obres pictòriques—.

Na Jerdnia somriu quan ens contesta.—El dibuix i la pintura sempre m'han

agradat molt. A rel del negoci dels mo-bles vaig tenir ocasió de tractar ambpintors importants i aconseguir qualqueexposició a ca nostra.

—¿Com reacciona la gent del nostrepoble davant una obra pictòrica d'unacerta importancia?

—No vol dir que les hagin de comprar(Continua a la pagina següent)

Es dedica a mobles, quadres, decoració, restauració,exposicions... i ara pertany al Conseil Parroquial

RESTAURANT

CUINA INTERNACIONAL

PLATS MALLORQUINS

MENJADOR

PISCINA

TERRASSA

FACIL APARCAMENT

PREUS ECONÒMICS

W• me cas, e s gaz evasacts, 6cts,

Avda. Es Dau s/n Telf. 64 62 80MONTUTRI (Mallorca)

12 ENTRE VISTA

(Ve de la pagina anterior)a ca nostra, pet-6 comencen a comprarquadres d'una certa categoria. Els agradatambé una bona reproducció i les lito-grafies. Avui es posa molt d'esment encomprar un quadre. El volen de qualitat,especialment la gent jove. L'interès cul-tural per la pintura va en augment dinsMontuïri.

—¿Pots dir-nos quina escola o quintipus de pintura és la que més t'agrada?

Na Jerdnia inicia uns lleugers movi-ments amb el cap, de dreta a esquerraamb signe de negació i una mitja riallaa la boca, quan ens contesta:

—Els quadres que més m'agraden noels puc comprar. L'escola que admir ésl'impressionisme, especialment les obresdel pintor francés Monet. Però de cadadia m'interessa i m'agrada més l'art abs-tracte. Uns altres artistes que admir almàxim són en Picaso i en Dali, d'unaltre estil. A això ho admir, no es potcomprar.

—Posem els peus en terra, Jerônia, idavallem d'aquestes altures. Entre nosal-tres també tenim bons artistes. ¿Ens

pots dir quins pintors d'un cert prestigihan exposat a ca teva?

—Mira: aquí hi han exposat en San-tiago Merino de la Cruz, Antonio Man-zanares, Miquela Nicolau, Sitges Febrer,Catalina Sastre i també en PuigserverLara.

—¿Qui t'agradaria que exposàs a cateva?

—Na Margalida Mateu —contesta tot-d'una—. Els seus retrats i les seves florsal "pastel" són excepcionals.

—Fora de la pintura, ¿has fet altresexposicions?

—Sí; na Jean exposa aquí les sevescéramiques; que no importa presentar,ja que és unanime l'opinió de que sónextraordinàries.

—Passem a un altre tema. Sabem querecentment has estat elegida i formespart del Conseil Parroquial. ¿Quina

impressió t'han produit les primeresreunions?

Abans de contestar, avança impercep-

tiblement el cap, i amb els ulls moltoberts, que sembla ens miren per da-munt la muntura d'unes ulleres invisi-bles,,respon:

—Mira; jo tone molta feina, peròquan em varen elegir vaig acceptar per-gué qualcú s'ha d'ocupar també d'aques-tes coses. Em vaig sentir obligada. Lesprimeres reunions no em sorprenguerenmassa, ja que estava dins una comissió iconeixia l'ambient.

- ¿Et sembla que el poble reconeix eltreball que esta realitzant el citaiConsell?

L'opinió de na Jerônia no es faesperar.

—No. Opín que bona part de la gentno és conscient de la importància que té

(Continua a la pagina següent)

NA JERONIA SAMPOL OPINA QUE BONA PART DE LA GENTNO ÉS CONSCIENT DE LA IMPORTANCIA NI DEL TREBALLDEL CONSELL PARROQUIAL

Cartas al directorLES SUBVENCIONS A LA TERCERA EDAT

ENTREVISTA 13

(Ve de la pagina anterior)

el Consell Parroquial ni del treball querealitza.

—De totes les festes que es fan alpoble, ¿quina és la que més t'agrada?

—Totes m'agraden, també la fira...

I aquí s'atura na Jerónia per ajuntarles mans, i posant cara d'infant gojósal maxim, continua:

- Però la festa de Sant Bartomeués

Estàvem indecisos, dubtant entre fero no una pregunta a na Jerônia. Però ala fin ens decidim, mig en broma, migseriosament.

Ningú qüestiona les atencions que esmereixen els nostres majors, bé s'ho hanguanyat. Els ha tocat viure anys deprivacions i necessitats lés ben just queIa societat intenti donar-los les majorsatencions. Però una cosa és que lesinstitucions crein els serveis basics, unajubilació digna, una atenció sanitariasuficient, uns locals adequats, activitatsculturals i esportives, etc., i l'altra quees subvencionin indiscriminadamenttota casta d'activitats, mis quan lesinstitucions estatal, autonòmica i muni-cipal, tenen greus problemes de finança-ment i han de pujar eis impostos ambexcés.

El cas que m'ha duit a escriure aquas-tes linies és la subvenció del batte deMontuiii als nostres majors per assistira la funció de Sara Montiel al TeatrePrincipal de Palma. No tine res en con-tra de l'artista fierò esta clar que aquas-ta funció no es pot qualzficar d'actecultural, simplement és un espectaclede varietats, un divertiment.

Idò bé, la meva opinió és que l'obli-gació de l'Ajuntament amb els majorsés la d'oferir-los uns bons serveis i faci-tar-los l'accés a actes culturals, promo-ció d'activitats esportives, etc. Però

amb els contribuents és lad'invertir els impostos en aquelles cosesque són realment necessaries. En aquestsentit el patrocini o subvenció d'un con-cert de bona música, una exposició, una

—Aix6 que ara anam a preguntar-tetal volta ho trobis fora de lloc. ¿Ens volsdir que opines de la festa dels "quintos"el dia dels Reis j del mode que "decora-ren" la Plaça Major'?

Na Jer6nia amb un gest rapid i ambcara d'espant es col.loca les mans davantla boca, per() es posa a riure quasi almateix temps quan ens contesta a durespenes i baixet.

—Tal vegada es passaren un poquet.Jo no som "quinta", però en aquestaedat és comprensible.

No podem evitar riure tots i fer unsquants comentaris que no vénen al cas.

obra de teatre, es pot considerar unanecessitat cultural, però no aixi unespectacle de varietats.

Sé que manifestar aquesta opinió noés gens electoralista, però com a contri-buent i com a representant dels montui-rers em veig obligat a expressar-la, enca-ra que sols serveixi per demostrar queno tots els politics som iguals i que sialguns utilitzen el seu carrec en profitpersonal, és perquè la societat així hovol.

Pere Sampol i MasRegidor de l'Ajuntament de Montuiii

pel PSM-Nacionalistes de Mallorca

—¿Les teves aficions?

—M'agrada molt el teatre, el cinema,la música i la platja.

—Tu ets jove, per6 no podem evitarfer-te una pregunta: ¿Qué enyores deltemps passat que encara has viscut?

—No puc oblidar el temps del cinemai el multitudinari passeig dels diumengesel vespre a plaça. Han d'haver-ho viscutper notar la seva mancança.

Hi ha un deix d'enyorança en la sevaresposta.

—Una pellícula que causa impacte entu?

—"Esplendor en la hierba".

—¿Qué fa falta al poble segons tu?

Aquí la nostra interlocutora s'haposat seriosa. Per uns moments, quan hacomençat la seva resposta, tenia el posatd'una persona més major.

—Al poble li fa falta, direm, un pocd'ambient cultural per a la joventut.Manca una sala de cinema; sé que possi-blement no seria rendable, per() fa falta.I seria bo que els majors descobrissin laBiblioteca Pública.

Les respostes kin encertades i concre-tes. Estam d'acord.

Una visita interromp la nostraconversa. Es l'excusa per acomiadar-nos.Ja al carrer, encara ens continua la im-pressió d'haver descobert una personaactiva, entusiasta, sensible i enamoradade la seva feina.

Miguel Martorell Arbona

VENDA I TALLERMECANIC DE TOTA

CLASSE DE COTXES

SEGONS JERbNIA SAMPOL, AL POBLE HI MANCA AMBIENTCULTURAL, UNA SALA DE CINEMA, QUE ELS MAJORSDESCOBRESQUIN LA BIBLIOTECA PÚBLICA...

RAFEL ROSSELLO NICOLAU

C/ Emili Pou, 36 Tlf. 64 65 75

MOH MOTORES PLA moil

01 1111101 ■11111111- 1-IMIM I ■ I - I NM 1 111•1 1•1111•11111 M1 I MI Mil I MO 111111-1 -1-1-1-1 -1 ■ 1111M 111•111•1111 -I II= 1

I_1I_I

II_II-

I La Sala d'Actes de l'Ajuntament fou insuficient per donar cabuda atantesI persones que volien participar a l'homenatge. En primer terme, davant la-I presidència, s'hi assegueren els "rectors dels 40 anys" i també el pare- Martorell, fill il.lustre del poble. Abans, a l'església, l'agrupació "Flor deI Murtandans5 l'oferta. I ja després de l'acte, a la carretera del Puig, foren

• descoberts el monolit i la placa per la Consellera de Cultura iel Presidentdel Consell Insular.

I

1111=11 =1 111•11 11M 1=111■ 1 UNI 1 =1 1 MI I NIB INN I ■ I IN11111•1111M I MI MN I 1•11111■111111 11111111M I I= I IMII 1 MI I MN II= I IM I= I 111•0 1 11= II

1•11■1 1•1111 1111111 1 1M I MII MIIIMM 1■ 1•1•1 =Mi _1 _ I ENI MS I MN 1 =1 1 1•1111111M1 I MI I Mn I INE11• 11= I MM I MI 1 ■ 11•11111= Il

_a celebracid del quaranta aniversari,una manifestacici de goig popular

LS ACTES DEL 40é. ANIVERSARI

Tots els actes que se celebraren elatí del diumenge 26 de gener varenvestir tots ells una especial brillantorregistraren l'assistència de nombrososontuirers que volgueren sumar-sel'homenatge que el poble retia a la)stra revista.

Tal com estava programat, comença-els actes amb una missa concelebra-pels capellans que al llarg d'aquests

ys han estat rectors de la parròquia:mat Martorell, Jaume Cabrer, Gui-m Rigo, Miguel Lliteras,uler, Andreu Genovart i Pere Orpí. Elsmpanya el músic i frare niontuirertoni Martorell i no hi pogué assistirquel Vallespir per impossibilitat física.

A l'església presidien les autoritatsIa vila, encapçalades per la regidoraCultura del Govern Balear, Maria A.nar en representació del President,oan Verger com a President del

nsell Insular de Mallorca.

La coral Mont-Lliri intepretà encer-tadament la misa "Mater Amabilis" delpare Martorell i l'agrupació "Flor deMurta" va ballar l'oferta. Tot dins una es-glésia totalment plena de gent.

L'ACTE D'HOMENATGE

L'acte central se va celebrar a la salad'actes de la casa de la vila. Va obrir les

intervencions el batle Joan AntoniRamonell, el qual va manifestar cl pú-blic reconeixement —propi i de l'Ajun-tament— cap a Bona Pau.

Després parla Bernat Martorell, elrector que va fundar la revista l'any1952. A la seva intervenció, plenad'anecdotes i records, va explicar elperquè del naixement de Bona Pau i

(Continua a la pagina segUent)

A L'ENTORN DE L'HOMENATGE

Bona Pau, més monturreraTothom sap que els qui hi escrivim no cobram res, ni tampoc els

qui l'adminstren, ni les 18 dones que desinteressadament la repartei-xen. Ans al contrari, qualque vegada hi hem hagut d'afegir de la nos-tra economia.

I tot perquè Montuiri disposi d'un medi escrit, de difusió, de totquant passa a la vila. Aix í consideram que feim poble mentre prete-mm complir un constant desig:que hi hagi pau: Bona Pau.

Hem dit més enrera que són els lectors els qui ens han d'examinar,els qui han de manifestar el seu recolzament envers la nostra revista.Ja es un fet simptomàtic haver arribat als 40 anys d'editar, mes rerames, Bona Pau i haver rebut sols qualque esporàdic alè o mostrade satisfacció per tot quant suposa fer-la. Són pocs els qui valoren elseu contingut_Quasi ningú pensa en aquest monument no moridorque llegarem al poble de Montufri i que les futures generacionsel sabran valorar molt més que les d'ara. Basta veure com s'aprecienels números de fa 30 o 40 anys. I d'aquí a cent... Els nets dels nostresnéts podran disposar d'un monument escrit que conté particularmentIa história de Montufri del segle XX. I serà ver, perquè encara queiniciàrem el marinatge a la meitat d'aquest segle, Bona Pau poc apoc a anat inserint tot quant va ocórrer durant la primera meitat delsegle, i encara més enrera. Ens ho han contat els homes i donesque nasqueren a principis d'aquest o a la darreria del passat.) ho hemtranscrit per a Bona Pau. I així, repetim, romandrà per generacionsi generacions.

L'homenatge que avui ens ret el poble ens afalaga, ja que el consi-deram com el reconeixement públic de la nostra tasca —dels qui escri-vim Bona Pau— i valoram en tot quant val i suposa aquest amplereconeixement d'un poble encapçalat pel seu Ajuntament, cap a unapublicació que si sempre ha estat de Montufri, avui, amb motiud'aquest esdeveniment, se sent més montufrera, íntimament inseridaen el poble que fa 40 anys la va veure néixer i per a la que desitjamtants anys de vida que no la vegem morir mai.

Onofre Arbona

Nota: Aquest escrit correspon a quatre fragments del parlament que pronunciàrem a laSala d'Actes de l'Ajuntament, el passat 26 de gener amb motiu de l'homenatge que ensreté el poble amb motiu del 40d. aniversari.

limussumommilmi■Imimilmimmlimismsommolmumimemsmimi■INNI■INI

A l'esquerra, el mono/it que perpetuarà la recordano dels quiconstruiren la carretera del Puig. I damunt, el moment que laConsellera Maria Antônia Munar havia de fer entrega al nostredirector de la placa d'argent, premi a una labor de 40 anys.

16

EL 40 ANIVERSARI

La celebració del 40 aniversari(Ve de la pagina anterior)

l'atreviment que representava en aqiiellsanys l'edició d'un fulletó parroquial im-près. Reconegué les dificultats que vatrobar per redactar, ja que els tres pri-mers números foren simples còpiesd'escrits ja editats. Pert) també digueque "la revista Bona Pau va néixer ambla intenció que la veu de l'Esglésiapogués arribar, pels anys 1952, a lescases d'aquells que no assistien a missa"com també va reconèixer públicamentque si Bona Pau ha arribat tan enfora iininterrompudament es gracies a la feinadel seu director Onofre Arbona 1 d'unpoble del qual va aprendre moltes cosesen la seva epoca, com a capella de laparròquia..

El director, Onofre Arbona, feu refe-rencia als aspectes històrics i politics,així com a les dificultats experimenta-des perquè cada mes sortis Bona Pau.Va revelar que en uns moments enque havien aparescut critiques en con-tra, un rector havia suggerit la seva desa-parició, aim: com també féu notar quela seva redacció en catalã, fa onze anys,havia ocasionat algunes baixes de subs-

criptors, si be després, poc a poc, s'hantornat donar d'alta. I després de con-siderar que feirn poble amb la revista,en Nofre Arbona acaba senyalant queels grans beneficiats són aquelles perso-nes que la reben fora, ja que aim' podenestar ben informats dels esdevenimentsde la vila, així com que s'ha convertiten el document històric no sols delsquaranta anys, sinó també d'époquesanteriors, al reproduir aspectes relacio-nats amb la história de Montari.

Va tancar el capitol d'intervencionsa la casa de la vila Maria Antònia Mu-nar la qual, després de considerar quantsignifica per a la cultura d'un poble elpoder disposar d'una revista com agues-ta, va felicitar els seus fundadors, els quihan fet i fan la revista i també el pobleque amb la seva lectura li dóna suportde continuïtat.

EL DINAR DE GERMANOR

El dinar del migdia va suposar unatrobada no sols amb tots aquells qued'una o altra manera estan relacionatsamb la revista, sinó també amb nombro-sos montarers que s'hi volgueren sumari hi estan interessats. El menjador del

restaurant "Cas Carboner" pacticamentestava ple, on s'hi havien reservat 157llocs per menjar.

A l'acabament, parlà el President dela Premsa Forana de Mallorca, CariesCosta, felicitant Bona Pau per aquestesdeveniment; el President del ConsellInsular, Joan Verger, també manifestàel seu reconeixement, sobretot com amontarer, cap a Bona Pau, animant-nos per la continuïtat de la publicació.

Finalment la Consellera Maria Antò-nia Munar, entrega al nostre director,entre els aplaudiments del públic, unaplaca de plata encapçalada amb l'escutde Montuïri, que diu així:

"L'AJUNTAMENT DE MONTUIRIa D. ONOFRE ARBONA MIRALLESper la seva labor com a Director de larevista BONA PAU durant quarantaanys.- Montuïri gener de 1992".

* * *Ja sols resta agrair a tots els qui han

fet possible aquesta celebració, i d'unamanera particular a l'Ajuntament, el seuesforç i interés i fer vots perquè elsbons desitjos manifestats aquest diasiguin realitat. I per molts d'anys!

Gabriel Gomila

EL 40 ANIVERSARI

17

En el moment de l'homenatge ocupaven la taula presidencial Bernat Martorell, fundador de BONA PAU, Joan Antoni Ramonell, batle de

Montuiri, Maria António Munar, Consellera de Cultura, Joan Verger, President del Conseil Insular i Onofre Arbona, director de Bona Pau

El batle, en nom del poble, manifesti un total reconeixment públici d'agrafment a la tasca feta per BONA PAU durant aquests anys

Avui en dia estam acostumats a veurecom les diverses institucions, tant poli-tiques com financeres, socials, etc.promouen de cada vegada més noves ini-ciatives culturals, d'esplai, esportives,etc.

Molies d'elles duren lo que en bonmallorquf deim: "de Nadal a SantEsteve" i això es perquè hi manquenuna sèrie de coses que aquelles institu-cions mai poden donar.

La primera de totes i a la vegada lamés important, es el contingut humàd'aquestes iniciatives. La capacitat detreball, la voluntat de fer-ho be, la res-ponsabilitat, el coneixement clar delsobjectius i altres qualitats per l'estilsón imprescindibles.

Pen!) això no es tot. La segona condi-ció imprescindible es la perseverança, es

a dir, la continuïtat, el no tenir comtambé deim en mallorquí, "envestida decavall i arribada d'ase". Aguantar unnivell de qualitat exigible i intentarelevar-lo de cada dia més, són els prin-cipals fruits d'aquesta virtut.

Pens que a Montuïri ens podem con-siderar afortunats amb aquest aspecte,perquè aquesta mateixa perseverança itenacitat ens ha permès tenir una deles minors bandes de música de Mallor-ca i podem brevetjar d'esser l'únic poblede l'illa que ha mantingut la dansa delsCossiers ininterrompudament fins ara.

Bona Pou n'és un exemple clar d'aixòque deim. Partint també d'una institu-ció —en aquest cas religiosa com esl'Església— ha passat d'esser un fullparroquial a convertir-se en el receptori també emissor de les noticies de mésrellevància del poble en tots els seus

aspectes (social, polític, econòmic,esportiu, etc.) i amb els apartats comles entrevistes aconsegueix que tinguemconeixement del que pensa la gent deMontwri, quines sem les seves inquie-tuds, problemes o desitjos.

Estar "al pie del cañon" durant qua-ranta anys es realment difícil i moltlloable. És un fet que mereix per partmeva en particular i de l'Ajuntamentque avui represent, un total reconeixe-ment públic i d'agraïment per la tascafeta durant aquests anys.

Per acabar, tan sols recordar al direc-tor de Bona Pau i als seus col.laboradorsque les portes de l'Ajuntament estanobertes per tot el que hagin de menes-ter, i que poguem seguir celebrant ani-versaris com aquest, molts d'anys.

Joan A. Ramone!!Bak de Montui'ri

18 EL 40 ANIVERSARI

Valuoses opinions sobreBONA PAU coincideixen

en un desig: continurtat

Maria Antònia MimarConsellera de Cultura

Es realment d'admirar que un poblecom Montuiri hagi pogut tenir i mante-nir durant 40 anys una revista... Tots elsqui heu col laborat, heu tengut una tas-ca important... Vull donar l'enhorabonaal poble de Montuiri perquè sou unpoble gran. Pensau que una revista ésdifícil de fer, que té molta importànciaaquesta trajectòria, però una revista noté cap sentit si no té un poble i unespersones que la vulguin llegir i vulguinla seva continuïtat. Així que, en nomde tot el Govern i en el meu propi...enhorabona per haver estat capaços detot aim).

(Del seu parlament)

Joan VergerPresident del Conseil Insular

Sempre he llegit la fulla de la BonaPau, fins i tot els anys que estava a Bar-celona. Demanava als meus pares queme l'enviassin perquè és un resum, isobretot aquests darrers anys, del queesta passant al nostre poble i per tant, ésuna revista que interessa a tots els mon-tufrers, sigui alla on sigui. Crec que s'hadonat una passa important i hem d'estarsatisfets del camí que ha pres Bona Pau.

Bartomeu TaulerRector solidari

AI marc d'aquesta celebració hi pre-sentam l'ofrena dels 40 anys de la nostrapublicació montuïrera Bona Pau, quecomença amb un simple full l'any 52 iara ja surt al carrer amb la satisfacciópròpia d'una revista adulta, popular,digna, variada i oberta. Que, com escri-gué el senyor Bisbe, sigui també tanevangélica i estimuladora per a la cornu-

Al costat de lacova celada,

una placad'agrarment

recordaràI 'ofrena

i l'impuls

nitat parroquial.

( De l'homilia del dia de la festa dels40 anys).

Caries CostaPresident de la Premsa Forana

En nom de la Premsa Forana de Ma-llorca, que m'honrr en presidir, vulldonar els molts d'anys a aquells que jafa quaranta anys varen fer la fulleta dela Bona Pau i a tots els que la feis possi-ble avui, perquè surti al carrer, ambaquesta presentació tan bona que té iamb aquest contingut tan sucós. A tots,molta enhorabona i molts d'anys!

Bernat MartorellFundador de Bona Pau

Em vaig Hangar a fer la fulleta de laBona Pau perquè allà on estigués de rec-tor volia que hi hagués una fulla parro-quial. Quan vaig demanar la cooperaciód'una parell, tots es varen retgirar. No esnegaren perb...jo, caparrut, vaig dir:"No, senyor, ha de sortir la fulla de laBona Pau". Però: ¿que va sortir? Si mi-rau les tres primeres fulles veureu quetot és copiat, que no hi ha cap paraulameva... Per tres fulles, dir-me fundador,és un poc rid ícul, pert)... Llavors, espe-cialment amb en Nofre Arbona davant,vàreu tenir compassió i vireu dir: "això

ha de seguir", perquê vàreu veure queseria convenient. I us vàreu llançar. Iveureu que a partir de la quarta, la cosaja comença a anar bé...

Volia que amb una fulla arribas a

totes les cases el missatge cristià i quefos una comunicació que arribas alla onhi havia un montarer...

Jaume CabrerCanonge i antic rector

Fou una decisió meva, personal, decontinuar, que vaig prendre quan vaigarribar aquí per succeir don Bernat.Si no, això s'hagués acabat.

Andreu GenovartRedactor i rector solidari

No sé si la meva opinió pot essermolt objectiva, perquê, com se sap, hicol.labor cada mes. Un article firmat ialtres cosetes que també hi faig i que noduen firma. Pens que és una revista quevolem que sigui oberta. Oberta al poble,que sigui de la parròquia, però oberta alpoble, aquí on tothom hi pugui dir laseva opinió. I crec que ha fet un serveidurant aquests anys, i esper que el con-tinuarà fent per als que vénen.

Pere OrpíActual rector de Montufri

Quaranta anys de subsistência és totun mèrit. Actualment estam en un bonmoment perqud hi ha tot un grup decollaboradors que fan bastant feina. Iclar, el veure que la revista surt bé, quela gent l'accepta i l'acull, això és unestímul a continuar. Pot durar quarantaanys més, i tant de bo que tots hovegem.

Maria Antònia Riga

MONTUÏRERS QUE HAN DEIXAT PETJADA 19

EL MEU MIQUEL "PIERES 9 9

La figura de Miguel Miralles iMonserrat sura obstinadament optimista com la d'un homede bé o com ta del mestre que amb una aixecada de cella feia callar de cop els allots

En Miguel Miralles i Monserrat era molt conegut dins Montui .ri, i amés a més la seva Ilarga malaltia, de ales de 20 anys, havia fet quemolta gent s'interessás pel seu estat. Havia exercit de mestre a l'escolaparroquial de la Sala Mariana i d'aquí que la seva influència damuntmoltes persones es feia notar.

Va néixer a Bons Aires el 25 de juliol de 1918 i morí el 15 degener passat. Tenia, per tant, 73 anys.

Del seu matrimoni amb na Francisca Fiol Fornés nasqueren dosfills, ara tarribé casats: en Francesc i na Bárbara.

Els qui Ilegesquin les següents I ínies del nostre radactor i fillol delressenyat, tendran una correcta visió, se n'adonaran perfectament deIa personalitat i professionalitat d'en Miguel "Pieres".

Els humans, ingenus, curtetsque som, no ens arribam a acos-tumar a la mort I. tanmateix, laMort és decididament democráti-ca, mirau per on. I sort que ésaixí, perquè si pogués haver-hiparts i quarts n'hi hauria más d'unque es desteixinaria i faria de totper sortir-se'n com a excedent decupo o per fill de viuda.

Que ningú no s'escaldalitzi deles meves reflexions. Se per que lesfaig i estic segur que des del mésenllà en "Pieres", amb la seva ria-lla franca o el seu somriure inefa-ble, em riuria la gràcia. Sí, en Mi-guel "Pieres", el meu cosí, el meupadrí de fonts, és mort. Això s'haacabat. Vull dir que s'ha acabat eldiàleg viu, de tu a tu, no sols ambel parent, sine., a más, amb l'amic,sempre optimista i ocurrent de quisobretot n'admirava el seu sempi-tern bon humor i les ganes deviure. I és gràcies a aquesta volun-tat de viure que ha anat xorantuna vegada i una altra des que favint-i-dos anys tengué el seu pri-mer infart. Són, per tant, moltsd'anys de viure ranquejant, ape-daçat.

Sempre que es mor qualcú, elsfamiliars, els amics, els coneguts,en canten les excel.lències i sem-pre, Ines enllà dels defectes, surenles virtuts. És el que dic sovint. Enaquest país, i potser un poc peFtot. morir-se és un mérit i, per

tant, implica ascens en l'escalafó.Tanmateix, no voldria ara i aquicaure en el tópic de presentar allector un sant. I això entre altresraons, perquè els sants que ens hanpresentat tradicionalment solenser bastant avorrits, seguramentperquè la vida que se'ns n'ha con-tat esta basada en el tòpic i en lairrealitat. Per tant, que quedi clarque a mi no m'interessa Sant Mi-guel "Pieres", sinó el "Pieres"home, de cam i os.

El lector, pert), voldrà saber queha representat per a mi en "Pieres".Contestaré. Es curiós, en Miguel"Pieres" ha tingut per a mi una

espècie de doble personalitat. Denin, el seu nom, la seva presència,ens acollonia. Qualcú ha dit quenomés amb una aixecada de cellafeia callar de cop els al.lotells,ruquencs que érem, de la post-guerra, a l'escola, freda, austera,de la Sala Mariana. En "Pieres" al'escola era l'Ordre. Ningú gosavamotar-hi per por de mormes o dequalque fruita fora temps, com esara qualque serva o cirera. I tan-mateix, curiosament, cap pare ni,a la llarga, cap pollastrell no dub-tava que aquest metode no anavaencaminat más que a l'adquisiciódels coneixements precisos. Anysmás tard, vaig anar descobrint un"Pieres" •bsolutament diferent.0 ell va canviar o vaig esser jo queanava errat i, simplement, no elconeixia be. A poc a poc el vaiganar tractant més durant els meusanys d'estudiant, primer a Palma,després a Barcelona i de nou aPalma ja com a professor. L'anadaa Montuïri implicava, quasi inde-fectiblement, la visita al meupadrí. I és així que arribàrem aparlar de tot, sense traves, de polí-tica, de si català o mallorquí, de lafamília, de senyores, de doblers,en una paraula, de la Vida enmayúscula. Aquesta va ser l'altracara de la personalitat d'un homeessencialment bo, simpàtic, vita-lista.

Ara, devora en "Pieres"mort,silenciós per a sempre, a puntd'emprendre el darrer i definitiuViatge, em vénen al cap mil i unaanècdotes, retalls de vida que ple-gats conformen un bell mosaicamb la figura obstinadament opti-mista d'un home que va ser unbon pare per als seus fills i un bonpadrí per al seu fillol; un bon com-pany per a la seva dona, un amicfidel i, en suma, un montuïrer delsqui hauran deixat petjada entretots aquells que hem tingut la sortde conèixer-lo i de poder disposarde la seva amistat.

Joan Miralles i Monserrat

20 NOTICIES DEL CAMP

Proposta de pla d'abandonament voluntari de la producció de IletDegut a la gran quantitat d'explota-

dons amb escàs rendiment econòmic,que existeixen en el nostre país, s'hapromcgut un pla d'abandonament de laproducció lletera indemnitzat, com aprimera fase de la reordenació delsector.

A aquest pla s'hi podran acollir elsagricultors que n'estiguin produint desde gener de 1980 i complesquin elsrequisits establerts. Com també aquellsque presentaren correctament la sevadeclaració de producció (cl-1 ),d'acordamb l'establert en el Reial Decret2466-1986.

L'ordre ministerial dóna opció a duesmodalitats per al pagament de la indem-nització als ramaders que vulguin aban-donar la producció:

a) 6 Ecus (equivalent a 155'786ptes/Ecu) anuals per cada 100 qls.de Het o equivalent en Het durant7 anys consecutius.

b) 7'5 Ecus (convertibles segonsla tassa de conversió agrícola pel sectorlleter en vigor el primer dia de la cam-panya) anuals per cada 100 qls. de llet ol'equivalent en Het durant 5 anysconsecutius.

- El pagament es farà el darrer trimes-tre de cada any, i el primer es taliefectiu l'any 1992. Per cobrar la indem-nització, el productor o ramader hauràde presentar una declaració formal delbeneficiari i la baixa del ramat vacúRefer en la cartilla ramadera o documentequivalent. En el cas que s'entregui laHet a indústries Heteres, será necessari elcertificat del comprador i la data de lainterrupció de recollida de llet.

En les explotacions en regim d'arren-dament rústic en qualitat de referência,la sol.licitud d'indemnització será pre-sentada per l'arrendador, amb la confor-mitat del propietari.

El plaç de presentació de les

AGRAiMENT

La família de Miguel Miralles iMonserrat "Pieres" davant la im-possibilitat de contestar a les nom-broses mostres de condo l rebudesamb motiu de la defunció, ambaquest nota els agraeix de tot cor.

tuds acaba el 15 de febrer de 1992 i s'hade presentar a la "Jefatura Provincial delServicio Nacional de Productos Agra-rios"(S.E.N.P.A)

Els productors de Het que presentin lasol.licitud s'han de comprometre a noretirar la producció amb anterioritat al15 de febrer. I una vegada aprovada lasollicitud hauran d'abandonar la pm-ducció abans de dia primer d'abril de1992 i renunciaran a noves quantitats dereferência.

Quan la .ima de les indemnitzacionscorresponents a les sollicituds presenta-des sigui superior a les declaracions pres-supostaries disponibles, la selecció esfarà en funció del següents criteris:

- Explotacions amb dificultats especí-fiques per continuar l'activitat.

- Dimensió de l'explotació.

- L'edat del productor, de major amenor.

- Que el productor no tengui succes-sor en línia directa.

Per a més informació i entrega de sol-licituds s'han de dirigir a la "JefaturaProvincial del S.EN.P.A. - C/ Ciutat deQuerétano s/n. Polígon de Llevant.Palma - Telf. 465012.12.

CURSET D'AGROTURISME

Està en projecte l'organització d'uncorset d'agroturisme a Montuïri, orga-nitzat per la Mancomunitat des Pla i laConselleria d'Agricultura i es faria enel Local Jove.

Lk dur-se a teme, oportunament espublicaran les dates de l'inici i la dura-do del curset.

ESCOLA D'AGRICULTURA

Encara que els diaris han divulgat lacreació d'una escola d'agricultura aMontuïri, la seva realització està en l'ac-tualitat bastant a l'aire. S'han fetes ges-tions i existeixen possiblitats.

ACLARACIO

Després de moltes consultes sobre siera la mateixa cosa turisme rural queagroturisme, volem aclarir que no és la

mateixa cosa.

La diferència que hi ha entre agrotu-risme i turisme rural descansa en agues-tes premises: Per considerar-se agroturi&-me és imprescindible que a la finca hihagi un pagès vivint-hi. I en canvi es con-sidera turisme rural quan únicament hientren en joc les cases i el terreny, pert)no importa que el pagès viscid a la finca.

Gaspar Socias Mora

SA NOSTRA D'ORUn servei d'or

per agent d'or

"SA NOSTRA" CAIXA DE BALEARS

L any passat, quan es feia l'ampliació i reforma de les casesdel moll' de Ca n'Andreu, sorgiren encontrats comentaris

ELS VOLTANTS DE LA VILA

21

EL MOLÍ DE CA N'ANDREUEls actuals prapietaris han fet algunes millores j pretenen restaurar-lo degudament

Desconeixem l'antiguitat delMolí de Ca n'Andreu, situat al capd'avall del Molinar, prop del deCan Rigo. Sí, per?), sabem que amitjan segle XIX hi vivia el matri-moni format p'en Bartomeu Poco-ví Mayo!, de"Ca n'Andreu" ina Catalina Aina Miralles Mateu.Aquests eren els padrins de naCatalina Pocovi Pocoví, de "SaMata", que actualment té prop de90 anys.

Aquí hi varen néixer en Jaume"Andreu", n'Andreu, en Barto-meu, que morí jove a Lleida essentguardia civil, el qual ja haviaobtingut el títol de secretarid'ajuntament, perquè volia sortirde la guàrdia civil. Aquest morí ala darreria del segle passat.

També hi visqueren les fillesMargalida, Sebastiana (que es féumonja de la Caritat) i na Catalina"Molinares". Fl Pare Gabriel Mira-lles, co-fundador dels MissionersdelsSagrats Cors, era germa de naCatalina Ama Miralles i també vaviure en aquest molí. de petit, id'ell conten que damunt lapastera d'aquella casa va començara escriure i allà aprengué lesprimeres lletres.

Tots aquests avantpassats vis-queren a la casa que hi havia justabaix del molí; la qual, e.mb el pasdel temps, ha sofert diferentsreformes i millores.

Pere, fou durant aquest anypassat quan aquella primitivaedificació va esser objecte d'unareforma i ampliació que en ress'assembla a la casa que hi haviaabans.

La sensible edificació que hi féuen Pere Socias Miralles "Vermeil"i na Maria Pocoví Puigserver "deSa Mata", consisteix en unavivenda plurifamiliar que ocupentots els caps de setmana, quanvénen a Montuïri i sempre quepoden. I projecten que sia la sevaresidência definitiva dins un futurmés o manco pròxim.

Durant el temps que es feiaaquesta edificació circularen notan sols pel poble, sine) per lapremsa de Ciutat, nombrosesversions, adduint que la perspecti-va del molí romandria moltmaltractada i rompria l'harmoniadel conjunt. Fet, però, que, segonsels propietaris, aquest caire no s'hatrastocat gens ni s'ha espenyat res.Es més, no es va començar a ferres sense que abans el Col.legid'Arquitectes no hagués aprovat laconstrucció que es pretenia fer-hi ihi donds el vist i plau el mateixarquitecte municipal.

L'altaria d'així com ha romàsedificada ara la nova construcció,és exactament la mateixa que hihavia abans, la qual havia estatmodificada fa una quarantenad'anys. Ara bé, actualment esmolt més llarga, perd engrandidacap enfora del molí, de tal maneraque del cap més prop de la casa almolí és exactament la mateixad'abans, ja que han reforçat iassentat damunt la paret primitiva.S'ha mantinguda la mateixa líniade la casa que abans hi havia, perd

s'ha allargat en sentit contrari almolí.

I pel que fa al mateix molí, elsmateixos consorts ens assegurarenque ja s'havia adobat qualquecosa. L'han tapat a la part superiori per tant ara ja no s'hi plou i aixíes podrà conservar molts mêsanys. Darrerament tenia una granobertura, la qual era perillosa pera la seva conservació, i l'hantapada de tal manera que exterior-ment ja no se'n veu cap.

També s'hi ha fet una porta i espretén continuar amb algunesmillores, poc a poc, a l'espera quequalque dia la Comunitat Europea—tal com s'ha promès— arribi afacilitar la subvenció necessáriaper restaurar-lo totalment.

La distância de la casa al molíés aproximadament de cinc metresperd per accedir-hi no s'hi potanar per dins la casa, ja que éstotalment independent i forçosa-ment s'hi ha d'entrar per defora.La casa no s'hi comunica ni s'hicomunicava.

Ono fre Arbona

Taller de fusteria amb els loves que aprenen I 'ofici

22 DIVULGACIO

Migjorn, un centre de formació per a minusvSlids que ensenyatidbits laborals a joves disminu its i els facilita feina a empreses

Fl Centre de Formació OcupacionalMigjorn deu la seva existència a un estu-di realitzat per l'INTRESS (Institut deTreball Social i Serveis Socials) que vaevidenciar la manca d'un centre, ja quehi havia un gran nombre de minusválids

psíquics a Llucmor i en els pobles méspropers.

Per aims) l'INTRESS va presentar unprojecte al Ministeri d'Afers Socialsperquè el eras.

El dia 22 de desembre de 1989 es vainaugurar el Centre Migjorn. En un prin-cipi estava ubicat a un local arrendat perl'Nuntament. Des del setembre de 1991es va traslladar al Molí den Gaspar, jaque "Sa Nostra" el va cedir a l'Ajunta-ment per 30 anys i aquest ens el deixàocupar.

Actualment en el Centre hi vénen 21joves, tots majors de 16 anys (ja que apartir d'aquesta edat poden fer feina) dediferents pobles: Porreres, Montuiri, Al-gaida, Manacor, Felanitx, Santanyí iIluanajor), ja que Migjorn compta ambuna furgoneta per fer el transport.

Aquest Centre té com objectiuprincipal la integració laboral dels mi-nusraids psíquics a empreses ordinaries.Per tant, la nostra tasca va en dues direc-cions: per una part la formació laboraldels assistents al Centre, i per altra,la promoció i suport al treball d'aquestsjoves, a empreses.

Formació laboral dels minusvilids

En el Centre s'ensenyen els Oilers defusteria, jardineria, neteja i aux iliaradministratiu, mitjançant els quals, amés d'aprendre les tasques pròpies decada un d'aquest oficis, es pretén que elsjoves adquiresquin uns habits laborals(puntualitat, assistència regular, aprofita-ment del temps, assumir la importânciadel treball ben fet, sentit de la responsa-bilitat, ritme regular i adequat del tre-ball...) i unes conductes adequades per apoder establir i mantenir relacions labo-rals, condicions necessàries per a poderdur a terme qualsevol treball.

Si bé aquests tallers ensenyen deforma gripal, també s'intenta donar unaformació individualitzada de qualsevol

professió en funció de l'oferta de treballque se'ns presenti; és a dir, si una em-presa vol contractar un minusvàlid, perexemple, d'aprenent a un supermercat,el Centre prepararà el jove per aquelllloc de feina concret.

Promoció i suport al treballdel minusvàlid a l'empresa

Conscients que per integrar minusva-lids a empreses es necessari que r empre-sari estigui informat sobre aquest tema,s'estan duent a terme visites a empresa-ris per tal d'informar-los sobre la capaci-tat de feina que tenen els nostres assis-tits, la legislació laboral que existeixsobre aquest tema i el supsort que dónael Centre als més j oyes que fan feina.

Aquest procediment ha donat com aresultat la integració laboral d'en Biel,n'Antonio, en Cesar i n'Emili, quatrejoves atesos en el nostre Centre.

D'ells, en Cèsar treballa des del mesde desembre de 1991 com auxiliar a unafábrica de farina de Montuïri. Esta con-tractat per sis mesos a mitja jornada.

En un principi i mentre és necessari,un monitor va a la feina amb el jove perensenyar-li aquelles feines per a les queha estat contractat. Quan ja es comple-tament autònom en el seu treball, elmonitor deixa de donar-li suport i el

Centre manté periòdicament entrevistesamb la persona de r empresa encarre-gada de supervisar la feina del jove persaber si tot va bé.

Aquestes experiències han servit perdemostrar a rempresariat i a la gent engeneral, i sobretot a les families i alsmateixos rninusválids, que poden ferfeina, que poden dur una vida molt mésnonnalitzada que la que durien si estas-sin a ca seva sense fer res.

A nosaltres ens ha servit per veurela bona resposta que els empresaristenen quan estan ben infonnats i selsdemana que participin en aquest projec-te. Per tot això volem donar les graciesa tots els empresaris que ens han rebut,ens han deixat explicar el nostre projec-te i ens han donat la seva opinió (nral-grat no ens hagin pogut oferir un llocde feina per diferents motius) i sobretotvolem agrair als següents empresaris iorganisme que han fet possible la inte-gració laboral d'alguns dels nostres joves:

Ajuntament de Llucmajor.Farinera Gomila de Montuïri.Cárnicas Semar de Iluemajor.

Centre Migjorn

Els qui estiguin interessats poden dirigir-se al"Centre de Formació Ocupacional Migjorn"-Moll' den Gaspar - Carr. de Campos - Qm. 0Tlf. 66 08 37 - 07620 Llucmajor.

DARRERS DIES A MONTUÏRI— 29 Febrer 1992 —

CARROSSESCOMPARSES

DISFRESSES

PROGRAMA

A les 4'30: Concentració en "Es Dau".A les 5: Sortida dels participants per iniciar el cercaviles.

Recorreran els carrers que prèviament se senyalaràper concloure a la Plaça Major.

Seguidament hi haurà coca i vi per a tots.A continuació: entrega de premis.

PREMIS

CONCURS DE CARROSSES CONCURS DE COMPARSES

1er. premi 40.000 ptes. 1er. premi 25.000 ptes.2on.premi 30.000 ptes. 2on.premi 15.000 ptes.3er. premi 20.000 ptes. 3er. premi 10.000 ptes.

CONCURS D'INDIVIDUALS

1er. premi 10.000 ptes.

NOTES

- Per poder participar, s'han d'apuntar abans de dia 28, a lesoficines de l'Ajuntament. Tif: 64 60 29

- A les carrosses que el jurat cregui oportú se'ls hi donarà unpremi de 5.000 ptes.

- Les compartes com a minim han d'esser de 8 persones.

L'Ajuntament en marxaCONCURS DE BETLEMS

Durant les passades festes deNadal i organitzat pel Grup d'Es-plai, tengu6 floc tin concurs debetlems sota el patrocini de l'Ajun-tament.

Cadascun dels 12 participantsva rebre una placa al.lusiva a ditaexposició.

Dia 27 de desembre, una comis-sió va passar pels domicilis delsparticipants per a observar-los ientregar-los l'obsequi.

REIS

A l'acabament, els comentarisde la gent eren satisfactoris deltot.

L'Ajuntament, conscient delque suposa aquesta organització,vol agrair a l'A.P.A. el seu esforç,i particularment al seu president,Gabriel Marimon, pel seu interès.

HOMENATGE A BONA PAU

Veient la difusió i acceptacióque té dins cl poble la revistaBONA PAU, l'Ajuntament acordàel mes passat retre un homenatgea aquesta publicació amb motiu

dels 40 anys d'existència. 1 tambécol.locar un monolit i una placade reconeixement a tot aquellgrapat d'homes i dones que ferenpossible la carretera del Puig deSant Miguel, com també alspropietaris de terrenys, i als pro-pulsors i directors de l'empresa.

L'Ajuntament fa patent la sevasatisfacció pel recolzament queaquesta iniciativa tengué delnoble uixí com la collaboració iassistència d'autoritats locals iregionals, com també altres enti-tats que donaren esplendor alsdiferents actes.

La festa de la venguda dels ReisMàgics va esser organitzada pelmateix grups d'Esplai en col .labo-ració amb l'Ajuntament.

El dia abans de la cavalcada esrecolliren els obsequis a la SalaMariana.

L'horabaixa del dia aletinsal.lots es dedicaren a compondrela carrossa dels Reis. Aquests arri-baren a primeres hores de la nitamb l'extraordinària expectacióde tots els nins i nines montufrers.

Després que el batle saludàs elsReis, aquests es dirigiren a l'esglé-sia per després ocupar el trono ques'havia instal.lat damunt els graons.Des d'allà foren repartits bastantsd'obsequis i molts de caramel.losals nins alguns majors— ques'havien portat bé.

SANT ANTONI

Les benefdes de Sant Antoniforen organitzades per l'A.P.A.juntament amb la Regidoria dejoventut, esports i festes de l'Ajun-tament. Com ja és costum, se cele-braren el primer diumenge desprésde Sant Antoni, enguany dia 19.

Es pot considerar un fet extra-ordinari el que enguany no hihagués "sortides de botador" niningú que s'excedís durant la des-filada, en Es Dau. Fins i tot els"quintos" es portaren així comexigien les circumstàncies.

23

24 EL V CONCURS LITERARI

Sis enginyoses narracions curtesLA MEVA LLAPISSERA

Damunt la meva rodona camilla, dinsla meva habitació, es passa cada segon,

minut i hora dels dies de l'any una lia-pissera plena de llipissos aguantant-metotes les meves coses.

gs una llapissera metàl.lica, concreta-ment de llauna, que no es rovella; ésmolt bonica, no duu cap tipus de propa-ganda escrita, sinó que té un dibuix bencaracterístic, com és un manat de llipis-sos que s'estrenyen amb una corda.

La seva forma és circular, ben rodo-na, sense que es pugui girar per cap cara.

La corda que enrevolta els llipissosno és molt gruixada i acaba amb un nuu.Es poden observar un caramull de llipis-sos i bolígrafs de tota classe, com lapis-sos amb una goma a la punta, llipissosportamines, bolígrafs i plomes. Tots ellspintats amb uns colors molt fins, que aprimera vista pareixen de veres.

Cada bolígraf i llapis només estádibuixat fins a la meitat, la continuacióde cada llapis te l'has d'imaginar.

La part superior del llapis acaba ambun cercle on s'hi poden col.locar elsllipissos. Dins la Ilapissera hi tenc unavarietat de llipissos, bolígrafs, unesestisores, etc.

La llapissera mai es troba tota sola.Dins la meva habitació está acompanya-da per una limpada, pel cobretaula iper la resta de llibres que no me'n duc aclasse. Normalment sempre sol estarfora Hum. Únicament rep llum quanencenem la limpada. I això és la mevallapissera amb uns colors tan viusquieta, sense moure's ni dh-te res.

Però només és un objecte!Maria Vidal Caldentey - 6è.

LA PLOMA

La yam trobar pel camí, era tota ple-na de colors, vermeil, blanc, marró, etc.Jo no vaig saber gut era, però em vacontar que fa molt de temps n'utilitza-ven per escriure, pert) ara ja no es fanservir. També hi ha qualque dona queutilitza plomes de "pavo real" per ador-nar la casa.

Ara només porten plomes les aus.Després ell i jo vain seguir caminant i

yam veure un caramull de plomes, no

molt gros. Aquesta vegada no eren plo-mes qualssevol, sin6 unes plomes queem van cridar l'atenció. Pere) el meucompany em va explicar que les perso-nes feien allà, es a dir, matar animals,sobretot aus, i llavors duien les plomes atirar al bosc. O també els mateixos ene-mks se'ls menjaven.

Aix6 va esser l'explicació del meucompany, pert llavors yam seguir elcamí cap a casa.

Paula Ma. Amengual Nicolau - 6.

EL GALL

El gall és un dels animals plomatsmés coneguts de Mallorca. Té plomesllargues com rius enfosquits pel fang ila terra que tenen al seu lit. Mitjançantles seves potes ataquen de forma des-piadada mitjançant les punxegudesungles, que pareixen espases llimadesper un ferrer expert. El bec d'aquestgall semblen mordales. La gorja és lapart que el gall empra amb més deliriquan canta, ja sigui per despertar l'amoo cridar la gallina per mostrar-li els seusencants. La cresta és la part més crida-nera del gall, ja que la té grossa, alta ipunxeguda, amb un color vermell d'allòmés bonic.

Damià Vaguer Verger - 6.

EL CASTELL

El castell semblava una bolla de focenmig d'un verd camp. El vent sonavaentre les herbes, els ocells cantaven men-tre es banyaven en el riu, que pareixiaun cristall. Els peixos petits es posavena contemplar el camp verd i silenciós.Des de les muntanyes tenebroses sortiaun riuet dolç com el sucre i fred comla neu.

Miguel Lladó Pocovi - 6è.

LA CIUTAT TRANQUIL.LA

Eren les 7'30 de l'horabaixa quan elsol es ponia. El cel era vermell com unacirera amb núvols de distintes formes idistints colors. La ciutat era tranquil.la.La gent estava dins les cases o mirant latelevisió o bé escoltant la radio.

Al port no hi havia quasi cap barca,només n'hi havia dues que eren com dela nit al dia. Una tenia la vela vermella il'altra la tenia groga; una era de passat-gers i l'altra de pescar.

Mirant l'horitzó es veien les barquesque ja havien partit a fer la seva feina,que era pescar molt per llavors podervendre el peix.

Just a la dreta del port es podia veureuna platja d'arena fina. Semblava quel'havien passada per un colador de llet.A la vorera hi pegava una mar tranquil.laque pareixia el desert. També hi haviaunes palmeres bellíssimes. Eren verdesi anaven carregades de dàtils, que feienuna mescla. I així fou el viatge a laciutat tranquil.la.

Cristòfol Andreu Amengual - 6è.

LA SELVA

La selva és plena d'arbres carregats defulles verdes, i a baix, animals salvatgesque et poden devorar en un tres i no res.

A la nit, la selva és aterridora amb elssons dels animals nocturns que grunyenper trencar el silenci o perquè no hantengut un bon dia de caça. Al matí laselva és molt perillosa si no vas encompte allá on poses els peus.

En els arbres es veuen les moneesjuganeres empipant una lleona, fins queaquesta s'aixeca i els dóna un espant,que quasi cauen de l'arbre. Una micamés envant es veuen els ocells amb unscolors exòtics. I a la vora es veu una pan-tera que es prepara per atacar un porcsenglar, que menja tranquil.lament. Lapantera es tirà sobre el porc senglar ise'l va menjar.

Seguint el camí es veuen els immen-sos elefants que transporten un altreelefant mort i el duen al cementen.

Després dels elefants varem arribar al'helicòpter que ens esperava al bell migde la selva i yam partir cap a casa.

Llorenç Munar Miralles - 6.

_

MOBILIARI - AR I - DELORACIO

D'AQUÍ I D'ALLÀ 25

PER PARTICIPAR A LA FASE FINAL DEL CONCURS "TOTS CONTRA EL FOC"

Dos alumnes acudiran a MadridEn una roda de premsael Conseller d'Agricultura,Pere J. Morey, exposa lesdolentes perspectives peral camp a Mallora

El pdssat 31 de gener tenguérem unaroda de premsa amb el Conseller d'Agri-cutura, Pesca i Ramaderia Pere J. Moreya Inca per tal d'informar de la realitatactual de Pagricultura aim' com dels pro-jectes i perspectives de cara al 1996, quesera quan Espanya entail totalmentdins la Comunitat Económica Europea.

Segons el Conseller, avui la políticaagraria no pot continuar així com finsara. Les petites empreses,i ja no diguemels conreus familiars, com són els de lamajor part de Montuïri, estan destinatsa desaparèixer. "L'actual política depreus afavoreix el que produeix més, detal manera —digué ell— que el 80 percent de pressupost per agricultura vaa parar al 20 per cent de les explota-dons agraries".

I si per altra part, "Europa —i Mon-tufri també— han basat fins ara l'agri-cultura en l'explotació familiar, avuiexisteix el peril de desaparició de totaquest teixit social actual. És per aixòque s'està preparant una gran reformade tal manera que s'hauran de readaptartotes les estructures del camp, malgrats'hagi de fer un gran esforç". Fins i tots'ha' ,le considerar, pel que fa a Ma-

El Colegi Públic"Joan Mas i Verd"ha estat seleccionatper participar a Ma-drid a la fase finaldel concurs "Totscontra el foc" orga-nitzat per l'ICONAdel Ministeri d'Agri-cultura. Per aquestmotiu dos alumnesde 86. curs, AntoniCerclá Ferrer i Gui-llem Andreu Amen-gual, després d'haverestat els primers classificats a la faseterritorial, acudiran els propers 6, 7. 8i 9 d'aquest febrer a Madrid per pren-dre part a una serie d'activitats i provafinal a la que hi assistirà sols un col.legi

horca, orientar bona part dels terrenysagrícols, al turisme; ja que, per altrapart, els preus dels productes del campestan baixant continuament, no sónrendables en l'actualitat. Basta veureque si avui el preu dels cereals estandamunt les 22 6 23 pessetes, arribarana caure fins a les 15.

Sera precís un gran esforç perquèdurant aquests 4 anys que manquen fins

al 1996, la població agrícola se'n ressen-ti tan poc com sia possible.

O. Artwmi.

de cada comunitat autònoma.A Madrid. els dos primers dies eran

d'esbargiment on ■ isitaran centres d'in-teres cultural i els altres dos per disputarIa final i entrega de trofeus.

NOVA BENZINERA

És molt possible que la benzinera ques'està construint a la carretera de Mana-cor, 500 metres abans dels Ceuers, esti-gui llesta a l'entorn de Pasqua. D'aques-ta manera els montuirers ja no hauremd'anar a poble extern a omplir els dep6-sits de carburant.

El propietari és en Jaume Bauza Ver-ger, de Son Comelles, i l'empresa forma-rà part de la Companyia CEPSA. Arnés,allà hi funcionarà també un petit bar

Antoni Cerda Ferrer

Gu diem Andreu Amengual

Bt'zA MODELMON DINS LANOSTRA

COMARCA

Carretera Palma - Manacor, Quilòmetre 22'700 - Tels. 12.50.34 - 12.50.69 - 12.51.26

FINCA CABRERA CASAL D'ALGAIDA 07310 ALGAIDA (MALLORCA)

26 ESPORTS

tats animen l'equip infantil de futbolfase comarcal en ping-pong, badminton, atletisme, bàsquet i handbol

FUTBOL-SALA

Montuïri, 5 - Escola Nova Porreres, 11

Els bons resulEl Col.legi Públic participarà a la

FUTBOL

Els resultats que els equips monta-reis han registrat en el passat mes degener han estat els següents:

BENJAMINS

Montuïri, O - Felanitx, 2S'Horta, O - Montari, 4Montuïri, 3 - Santanyí, 3Porreres, 1 - Montari, 2Montuïri-Petra (supês pel mal temps)

Des del dia 14 de gener aquest equipés entrenat per Joan Verger Rossinyol,jugador del Montuiri de I Preferent.Després d'algunes temporades com amister dels benjamins, Tomeu Ferrer hadeixat de cuidar-se'n a causa de les obli-gacions que li representava el carrcc depresident del Montari.

INFANTILS

Barracar, 3 - Montari, 3Montari, O - Joventut Sallista,Pollença, 1 - Montuïri, 2 (última jor-

nada de la la. volta).

L'arbitre va decretar el final d'aquestdarrer partit en el minut 31 de la prime-ra part (a quatre minuts del descans) acausa del comportament agressiu d'al-gun sector del públic pollencí. El comitéde competició decidirà el que s'ha de fero si el partit resta ja acabat.

CADETS

Montari, 1 - Cardassar, 1Campos, 3 - Montari, 1Joventut Sallista, 4 - Montuïri, 4

Aquest darrer encontre pertanyia a ladarrera jornada del campionat (25 d'a-bril). La federació la va avançar al 25 degener a causa de celebrar-se les finalsescolars en aquella data.

JUVENILS

Montuïri, 2 - Santanyí, O (inici Hvolta).

Arta, 1 - Montari, 6

I PREFERENT

Alcúdia, 1 - Montuïri, 1

Primer partit de la segona volta delqual el mister Darío Fernandez havia ditper Radio Murta que anirien a guanyar.

Per poc ho aconsegueix. El Montuiiis'avança en el marcador mercê a un pe-nal transformat en gol per Manolito.A manca d'onze minuts va empatarl'Alcúdia.

Montari, 1 - Ses Salines, 1

Dolenta primera part en tots elsaspectes. Aquí el Salines va obtenir elseu gol a causa d'un error de la defensalocal. A la continuació el Montuiii vaintentat millorar el joc, i ho aconseguí.però va fallar —com sol esser freqüent ales darreres jornades— ocasions de gol.L'empat fou obtingut per Manolito.Deficient actuació d'alguns jugadorsvermell-blancs.

La Victòria, 1 - Montuïri,

Aquí sí que podríem dir que se'nfallaren d'ocasions! Els de S'Indioteria,en canvi, només en tengueren una declara i el conegut Mestre va marcarl'únic gol (ara bé, un golas). En el darrerminut, Sebastià Mas estallava una pilotaa la fusta, la qual cosa hagués produïtun just empat, d'entrar a la porteria.

Montari, 2 - Calvia,

Vent i temperatura gelades. Desprésd'una primera part dolenta i avorrida, elMontari va saber jugar la segona meitatamb intelligência i coratge i adaptar-seal fet de jugar contra vent. Va dominari aconseguí els dos preciosos gols en elsminuts 69 i 74, obra de Juanjo i Mas.

BÀSQUET

Mini-bàsquet

Bons Aires, 68 - Montuïri, 15Montuïri, 16 - Cide, 29Pollença Montuïri (suspès per falta

de jugadores montareres).Montuïri - Cide era el primer partit

de la segona volta.

InfantilsEsporles, 27 - Montuiii, 13Montuïri, 15 - Joventut Mariana, 17Montuïri, 14 - Collerense, 20Petra-Montari (suspès per la pluja).El partit contra el Collerense corres-

ponia a l'inici de la segona volta.

Cadets

Sa Pobla, 29 - Montuïri, 60Montuïri, 53 - Colonya Pollença, 62Montuïri, 54 - F. M. de Santanyí, 48

Amb aquesta darrera confrontaciócomençava la Il volta del campionat.

CICLISME

A les carreres ciclistes de Puntir6celebrades el dia del Reis, Mique! Arbo-na guanyi la prova de la seva categoriaa la que hi participaven 23 corredors.

Biel Gomila.,`" . 57307,,,,Y,X.: •XerX *X«. .20300047..: .4,SVAGCSK,..Y.

Pelleteria Amengual„Z

PELLS FINESAdobs - Transformacions

Combinats i confecció a mida

VISO ASTRACAN "ZORRO"

Carrer Babieca, 7 Tlf. 41 01 98 07198 Son Ferriol

MISCEL.LANIA

27

Pluviòmetre

110713=11125 ANYS ENRERA

Febrer de 1967Nova Corporació

t1 primer diumenge de febrer d'aquestany i a resultes de les eleccions que hihavia hagut el novembre anterior, pren-gué possessió la nova Corporació que varegir el poble durant el trienni següent.Resta així composta: Batte: Gaspar Oli-ver Barceló; ler. Tinent de Batte: Fran-cesc Ginard Vidal; 2on. Tinent de Batle:Gabriel Mayol Mayol; Síndic: MateuJordà Mateu; Regidors: Rafel MirallesRibas, Miguel Verger Socias, Josep Po-coví Roca, Joan Cercla Miralles, AntoniMartorell Bauza i Miguel Bauza Miralles.

50 ANYS ENRERAFebrer de 1942Noves vivendes

Semblava que molta gent tenia "fe-bre" per edificar noves vivendes. L'A-juntament aquest mes accedí a les se-güents peticions: Miguel Verd Garau (C.Bonavista), Miguel Miralles Martorell(C. Palma), Margalida Mayol Miralles(C. Lleonard Oliver), Cristòfol MeliiNoguera (C. Emili Pou), Antoni PouVerger (C. Palma), Bartomeu AmengualFigueroa (C. Garcia Ruiz) i MiguelVerd Garau (C. Bonavista).

100 ANYS ENRERA

Febrer de 1892Aspirants a Secretari

Sis sol.licituds es presentaren per co-brir la vancant de Secretan de l'Ajunta-ment. La Corporació havia de resoldre.Hi hagué moltes i fortes discussions ifins i tot es va adduir que certs regidorsestaven emparentats en quart grau ambdeterminats aspirants. No es va resoldreres.

Demo rafla

DEFUNCIONS

Dia 10.- Jerdnia Ribas Martorell, de82 anys. Viuda. "Reus".

Dia 13.- Sebastià Amengual Miralles,de 94 anys.sViudo. "Barraquer".

Dia 15.- Miguel Miralles Monserrat,de 73 anys. Casat. "Pieres".

Dia 18.- Guillem Oliver Gelabert, de62 anys. Casat. "Talaió".

Noces d'ar. entFEBRER DE 1967

Dia 1.- Antoni Verger Mulet "Llebre"amb Joana Miralles Tous "Marrona".

Cuinar en casa

GAMBES AMB SALSA

INGREDIENTS

Tres quarts o un quilo de gambesfresques pelades.

Un poquet de pebre coent.3 cebes forasteres.Una tomatiga pelada.Un poc de vi sec.Mig tassó d'aigua.

ELABORACIÓ

Es sofregeixen les gambes una vegadapelades, amb sal i un trosset de pebrecoent. Després es treu. S'afegeix la cebai quan es cuita la tomatiga, un poc devi sec, l'aigua i que bulli un poc ambpoc foc.

Margauda Roca Miralles "Molinera"

Gloses

MATANCES

Es de sa Tercera Edatenguany mos vol fer matancesd'un porcell de madò "Manxes"tendre i de molt bon estat;nomes té deu anys d'edati encara no l'han sanat.Ai, "Parrí" si en fan cuinati te'n posen dins es plati amb so barram t'hi enganxes!

A L'ESPOSA DEL DIRECTOR

Avui ha vengut gent novaper saludar es personal;i d'un modo especialjo salut sa seva dona:Déu vos conservi tan bonacom ara vos conservau.

Miguel "Para"(Dita amb motiu d'una visita que eldirector de BONA PAU amb la sevaesposa feren al menjador de laTercera Edat el 23 gener de 1992)

A SANT ANTONI

N'orellut està de "guassa"perquè té es germans amb ell.No tenen es mateix cervellperò ho són de pura raça;i abans que hi tornin massa,Sant Antoni, que els "faça"tan bons com es seu porcell.

Guillem Adro ver "Manxes"(Havien dit unes gloses i se'n volien riured'ell. Però fou ell qui se'n va riure de tots)

AL VELL SAMPOL

Saps qué diu es vell Sampol:que predicaves debades,que si en el cel no hi van lladresel Bon Jesús es tot sol.

Joan Vich

A JOAN VICH

Segons es Sant pos sa murtaon sa festa se sol fer:Joan Vich jo te diréque es poble montuïrervol sa cançó un poc més curta.

Gabriel Sampol

(Nota: Aquestes tres darreres glosesforen dites fa una cinquantena d'anys)

Pluja caiguda a Montufri

Gener de 1992

Dia 11 4'6 litres m2.

Gener de 1992

NAIXEMENTS

" 21 2'7 Dia 8.- Octavio Bauza Amengual,

" 22 1'8 21 d'Apollônia Bauza Amengual.

" 23 8'6 Dia 16.- Rafel Gaspar Miralles Vich," 24 9'5 fill de Gaspar i de Margalida." 25 4'6 Dia 26.- Esperança Memoli Alberola," 27 3'8 filla d'Andrea (iUILA) i de Monserrat." 30 4'8

Dia 27.- Cristian Capó Ortiz, fill deTotal 40'4 Joan i de Consuelo.

Vuit sacerdots concelebraren l'Eucaristia amb motiu dels 40 anys de Bona Pau

28ESGLÉSIA EN CAMÍ

Cap a l'autofinançament de la ParròquiaEs posara en marxa una campanya de subscripcions amb domiciliació bancaria

Satisfacció del Conseil Parroquial per la celebració dels 40 anys de BONA PAUCONSELL PARROQUIAL

Dia 28 de gener es va reunir el Con-sell Parroquial de Pastoral. Un delspunts que es varen discutir fou el Re-glament intern del mateix Conseil, queva esser aprovat amb algunes esmenesi millores per part dels assistents.

També es va acordar per majoria devots adherir-se a la "Plataforma cívicaper l'autogovem", a proposta de l'ObraCultural Balear.

En el capitol d'informacions, podemdestacar:

- Acció Social: La trobada de dia 1de febrer al Port de Pollença, i la Cam-panya contra la fam (Mans unides) acelebrar del 2 al 9 de febrer.

- Catequesi: Trobada de catequistesde la IV Zona: divendres 7 de febrer, aManacor, a les 20'30.

- Pastoral juvenil: Trobada de respon-sables i capellans de les 4 zones, celebra-da a Montission de Porreres el dissabte25 de gener.

- Trobada del Moviment de JovesCristians de Pobles (MJCP): A Marratxi-net, els dies 15 i 16 de febrer. Dia 15 ales 7 de l'horabaixa hi haura una taularodona sobre distintes realitats de poblevistes des de diferents angles (social,politic, cultural i religiós). Entre d'altresestan convidats a participar-hi el nostrepaisà Pere Sampol i l'assistenta socialPetra Juan, actualment coordinadora deIa Comarca des Pla.

- Economia: S'està posant en marxauna campanya de subscripcions ambdomiciliació bancaria per ajudar econò-micament a les parròquies a fi d'anarfent passes cap a l'autofinançament. Afinals de febrer es divulgara un fulletóexplicatiu.

40 ANIVERSARIDE BONA PAU

El Consell vol manifestar expressa-ment la seva satisfacció per la celebraciódels 40 anys de la revista Bona Pau.També vol donar gracies per la seva pre-sencia i participació activa en la conce-

lebració aucatística, als concelebrants,autoritats, Coral "Mont-Lliri'; agrupació"Flor de Murta", col.laboradors i repar-tidores de Bona Pau i poble i assistentsen general. Molts d'anys!

FORMACIÓ PER ACATEQUISTES

La pròxima trobada de formació per acatequistes i altres educadors tendraRoc a la rectoria d'Algaida, el dimecres19 de febrer a les 9 del vespre. Tambéestà oberta a totes les parròquies del'arxiprestat.

Dirigira el tema el rector solidariAntoni Riutort, entorn a la Passió deJesús.

COL.LECTES ESPECIALS

Les quantitats enviades a l'adminis-tració diocesana durant l'any 1991, ambocasió de campanyes especials per aju-dar a diverses necessitats, són les se-güents;Campanya contra la fam 60.275 ptes.Semin an 34.000 ptes.Mallorca Missionera 37.260 ptes.Caritas (Corpus) 75.000 ptes.Domund 69.550 ptes.Església Diocesana 60.000 ptes.Caritas (Nadal) 72.725 ptes.

Total 408.810 ptes.

CURSET DE NOVIIS

El dilluns dia 17 de febrer, tal comesta programat des de principis de curs,començarà a Montuïri un curset prema-trimonial per a les parelles de l'arxipres-tat que pensin casar-se prest i no haginassistit a cap curset d'aquest tipus.

Les sessions seran a la rectoria, a les 9del vespre. Els interessats es poden ins-criure a la parròquia, com més prestmillor.

"MANOS UNIDAS"

"CAMPANYA CONTRA SA FAM"

El segon diumenge de febrer es eldia del dij uni voluntari promogut per"Manos Unidas" amb l'objectiu definançar els projectes de desenvolupa-ment promoguts per aquesta organit-zació católica de voluntaris arreu delmón, que des de 1960 es dedica alluitar a favor del millorament i contrala malaltia, opressió, manca d'instrucciói fam en el tercer món.

El diumenge segtient,dia 9, a l'es-glésia es recolliran els donatius quees vulguin fer, per enviar-los desprésa aquesta benèfica institució.

I1