B TRAVEL 2018 - Ara Lleida · vall del riu llobregós pantà de rialb ... 39.-joc de dames, la...

2018B TRAVEL

N-20

N-116

N-152

CG-1

N-141

N-240

N-240

N-230

C-233

N-125

C-462

C-451/C-75

La No

guera

Pallar

esa

Pantà de Terradets

Pantà de Santa Anna

Pantà d'Escales

El Segre

Pantà deSant Llorençde Montgai

El Segre

El Se

gre

El Se

gre

Pantà de la Llosadel Cavall

Pantà de Baserca

Era Garona

Pantà d'Oliana

Pantà de Canelles

Pantà deCamarasa

Pantà de Sant Antoni

La Noguera Pallaresa

La Noguera Pallaresa

La No

guera

Riba

gorça

naLa

Nogu

era Ri

bago

rçana

Pantà de la Torrassa

Estany de Certascan

Estany de Montcortès

Pantà de Sant Ponç

Pantà d’Utxesa

Vall del riu Llobregós

Pantà de Rialb

Estany d’Ivars iVila-Sana

La Va

lira

El Ca

rdene

r

El Llobregós

El Sió

El SióLa Noguera Ribagorçana

La No

guera

Pallar

esa

La No

guera

de Tor

SERRA DEL MONTSEC

SERRA DE BOUMORT SERRA DEL CADÍ

PARC NACIONALD'AIGÜESTORTES

I ESTANY DE SANT MAURICI

PARC NATURALDE L'ALT PIRINEU

SERRA DE SANT MAMET

VALL DE MEIÀ

Val d'Aran

Pallars Jussà

Noguera

A N D O R R A

Cerdanya

P I R I N E U / P I R I N E OTúnel de Vielha

Túnel del Cadí

Alfarràs

Vilaller

Esterri d'Àneu

Llavorsí

La Pobla de Segur

Maials

Artesa de Segre

PontsGualter

Bellver de Cerdanya

Bellcaired'Urgell

Guissona

Sant Llorenç de Morunys

Biosca

Organyà

València d'Àneu

Llívia

Les

Salardú

Arties

Ivars d’Urgell

Vallverd

Llessui

Enviny

Gerride la Sal

La Pobleta de Bellveí

BarbensCastellnou de SeanaVila-sana

Seròs

Boí

Taüll

La Granja d'Escarp

La Granadella

Lles de Cerdanya

Tírvia

Baquèira

Soses

Vinaixa

Arbeca

Albesa Les Pallargues

Concabella

Torrefeta

FolquerÀger

Corçà

Juneda Ciutadilla

Fontanals de Cerdanya

Torres de Segre

Sunyer

Guimerà

Agramunt

Almacelles

Alós d’Isil

Caldes de Boí

Barruera

Capdella

Senterada

Isona i Conca Dellà

Tarrojade Segarra

Maldà

Belianes

Tuixent

Espot

La Guingueta d’Àneu

Tavascan

Gósol

Castelldans

Alcarràs

Alins

Àreu

Alpicat

Torre deCapdella

Ribera de Cardós

Vallbona deles Monges

Verdú

Menàrguens

La Baroniade Rialb

Gavet dela Conca

Esterri de Cardós

Lladorre

Els Omellsde na Gaia

Torrebesses

Guils de Cerdanya

QueixansPrullans Isòvol

Ger

Meranges

Bolvir

Alp

Prats i Sansor

Montellà i Martinet

DasPrats

Urús

El Pont de Bar

Arsèguel Martinet

AnsovellCava

Alàs i Cerc

Ribera d’Urgellet

La Vansa i Fórnols

Sorribes de la Vansa

Fígols i Alinyà

Fígols

Cabó

Noves de Segre

Montande Tost

Peramola

Oliana

Bassella

Sarroca de Bellera

Conca de Dalt

El Pont de Claverol

Abella de la Conca

Isona

Talarn

Salàs de Pallars

Castell de Mur

Sant Estevede la Sarga

Guàrdia de Noguera

Llimiana

Vielha e Mijaran

Naut AranAlt Àneu

Es Bòrdes

VilamòsArres

CanejanBausen

Baix Pallars Soriguera

Rialp

Farrera

Olius

Clariana deCardener

RinerLlobera

Pinell de Solsonès

Castellar de la RiberaLladurs

Odèn

La PedraLa Coma

Tiurana

Vilanova de l’Aguda

Oliola

Cabanabona

Foradada

Cubells

Vilanova de Meià

Sta. Maria de Meià

Alòs deBalaguer

Camarasa

Les Avellanes i Sta. Linya

Os deBalaguer

Ivars de Noguera

Algerri

Les Avellanes

Castelló de Farfanya

Torrelameu Térmens

Vallfogonade Balaguer

Penelles

La Sentiu de Sió

Bellmunt d’Urgell Preixens

Sanaüja

Ivorra

Les Oluges

Els Plans de Sió

Estaràs

Sant. Guim de Freixenet

Granyanella

Ribera d’Ondara

Granyenade Segarra Sant Antolí

i Vilanova

Montornèsde Segarra

Montoliude Segarra

Talavera

Puigverdd’Agramunt

Ossó de SióCastellserà

La Fuliola

Tornabous

Anglesola

Vilagrassa

Preixana

Sant Martíde Maldà

NalecPuiggròs

La FlorestaEls Omellons

L’Espluga Calba

Fulleda

Tarrés

El Cogul

L’AlbagésGranyena deles Garrigues

El Soleràs

Els Torms

Juncosa

BoveraBellaguarda

Cervià de lesGarrigues

L’Albi

El VilosellLa Pobla de Cérvoles

Artesade Lleida

Puigverdde Lleida

Alcanó

Aspa

Albatàrrec

Sudanell

Aitona

Massalcoreig

Almatret

RaimatGimenells

Alfés

Torrefarrera

Rosselló

Torre-serona

Benaventde Segrià

La Portella

Vilanova de la BarcaCorbins

Alcoletge

Els Alamús Sidamon

Torregrossa

Fondarella

El Palaud’AnglesolaBell-lloc

d’Urgell

Bellvís El Poal

Linyola

Golmés

Vilanova de BellpuigMiralcamp

Coll de Nargó

Sarroca de Lleida

MontgaiPinós

La Molsosa

Montferrer i Castellbò

El Pla de Sant Tirs

Llardecans

Riu deCerdanya

Su

Guixers

Montoliu de Lleida

Gimenells i Pla de la Font

C-1311

Montblanc

Andorra la Vella

Ripoll

Perpinyà

Berga

MADRIDSARAGOSSA/ ZARAGOZA

OSCA /HUESCA

Flix / Tortosa

TARRAGONABARCELONA

BARCELONA

GIRONA

ARAGÓARAGÓN

Manresa

Vic

Calaf, Manresa, Vic, Girona

Berga

Berga

FRANÇA / FRANCIAde-Luchon

FRANÇA / FRANCIAToulouse

Benasc / Benasque

Binèfar

PARC NATURAL DEL CADÍ-MOIXERÓ

Valls d’Àneu

Vall d

e Card

ós

Vall d

e Boí

Vall F

osca

Les Valls de Valira

Vall de Lord

Vall d’Ora

Congost de Mont-rebei

Les Valls d’Aguilar

Pic Orri

Pedraforca

Pica d’Estats

Vall Ferre

ra

Vall d’ÀgerCongost de Terradets

Congost de Collegats

Congost de Mu

TÀRREGA

BALAGUER

SOLSONA

TREMP

LA SEU D'URGELL

SORTEL PONT DE SUERT

VIELHA

CERVERALLEIDA

PUIGCERDÀ

MOLLERUSSA

Alta Ribagorça

Pallars Sobirà

Pla d'UrgellUrgell

Segrià

Garrigues

Segarra

Estamariu

AlàsArtedóMontferrer

Anserall

Almenar

Alguaire Vilanova de Segrià

Massoteres

Solsonès

Torà

Cambrils

Navès

Ardèvol

Alt Urgell

Sant Ramon

Torrefeta i Florejacs

Sant Guim de la Plana

Bellpuig

Port de la Bonaigua

FRANÇAToulouse

LES BORGES BLANQUES

B-TRAVEL 2018DOSSIER

SUMARI

1

3 INTRODUCCIÓ LLEIDA, DESTINACIÓ DE VACANCES I ESCAPADES TOT L’ANY.

5.- B-TRAVEL, ACULL TOTA L’OFERTA TURÍSTICA DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA.

6 NOVETATS DEL PATRONAT DE TURISME 6.- LA CULTURA DE LES COMARQUES DE LLEIDA, PROTAGONISTA DEL SALÓ B-TRAVEL 2018

8 NOVETATS DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA 8.- CREACIÓ DE RUTES VINCULADES AMB GASPAR DE PORTOLÀ

9.- LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA IMPULSA EL PRODUCTE “MOTURISME ARA LLEIDA”, AMB 84 ESTABLIMENTS ADHERITS

10.- 39 PAQUETS TURÍSTICS EXPERIENCIALS A LA PLANA DE LLEIDA

11.- EL 29è PREMI “PICA D’ESTATS”, AMB 187 TREBALLS PRESENTANTS, DONARÀ A CONÈIXER LA DELIBE-RACIÓ DEL JURAT EL 19 DE MAIG

12.- LA CAMPANYA DE TURISME ACTIU I ESPORTS D’AVENTURA A LES COMARQUES DE LLEIDA COMENÇA AMB 228 EMPRE-SES I AMB L’OBJECTIU D’ASSOLIR LA CONTRACTACIÓ DE 750.000 SERVEIS

13.-EL RIU NOGUERA PALLARESA INCREMENTARÀ LA NAVEGABILITAT SENSE INTERRUPCIONS DELS 15 FINS ALS 50 KM EL 2018

14.-LES COMARQUES DE LLEIDA, PROTAGONISTES DE LES COMPETICIONS ESTATALS D’AIGÜES BRAVES”

15.- LA SEU D’URGELL I SORT SERAN LA SEU DEL MUNDIAL DE PIRAGÜISME D’AIGÜES BRAVES DEL 2019

16.- LES COMARQUES DE LLEIDA SÓN UN REFERENT DE LES CURSES DE MUNTANYA

18.- ELS TERRITORIS PIRINENCS ACULLEN CADA ANY ELS FESTIVALS DE SENDERISME, AMB LES RUTES A PEU COM A FIL CONDUCTOR

19.-ELS RIUS DE LLEIDA, ATRACTIU PER ALS PESCADORS DE LA TRUITA

20 NATURA

20.- EL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI ASPIRA ACONSEGUIR SER DESTINACIÓ STARLIGHT

21.- EL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI REP 560.086 VISITANTS DURANT EL 2017

23.-LA CONCA DE TREMP-MONTSEC RECONEGUDA COM A GEOPARC MUNDIAL DE LA UNESCO

24.-ESPAIS NATURALS DE PONENT NOVA MARCA TURÍSTICA PER POTENCIAR VINT ESPAIS NATURALS DEL PLA DE LLEIDA

20 ECOTURISME

25.-L’ÓS I LA BRAMA DEL CÉRVOL ACAPAREN MAJOR INTERÈS TURÍSTIC

26 ENOTURISME 26.-LLEIDA ES POSICIONA COM A DESTINACIÓ TURÍSTICA DEL VI

27.-LLEIDA CONSOLIDA LES ESTRELLES MICHELIN

28 TURISME PER A TOTHOM

28.-LLEIDA INCORPORA NOVES PROPOSTES DE TURISME ADAPTAT

29 BALANÇ TURÍSTIC 29.-RÈCORD HISTÒRIC DEL TURISME A LES COMARQUES DE LLEIDA AMB 1,19 MILIONS DE VISITANTS L’ANY 2017

30 TEMPORADA D’ESQUÍ 2017-2018

30.-LES ESTACIONS D’ESQUÍ DEL PIRINEU DE LLEIDA TANQUEN LA MILLOR TEMPORADA DELS DARRERS 12 ANYS AMB UN 4,5 % MÉS DE FORFETS VENUTS

PIRINEU DE LLEIDA L’ALT URGELL

31.-LA SEU D’URGELL ACOLLIRÀ DEL 4 AL 7 D’OCTUBRE ELS JOCS SPECIAL OLYMPICS 2018

31.-L’ALT URGELL POSA EN MARXA EL SERVEI “MUSEUS A LA CARTA


SUMARI

2

ALTA RIBAGORÇA

32.-DIFERENTS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS QUE APLEGARAN UN GRAN NOMBRE D’AFICIONATS ALS ESPORTS A L’AIRE LLIURE

34.-DIFERENTS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS QUE APLEGARAN UN GRAN NOMBRE D’AFICIONATS ALS ESPORTS A L’AIRE LLIURE

LA CERDANYA

35.-EL CERDANYA ECORESORT DE PRULLANS CREA EL PRIMER HORT DE PER-MACULTURA AMB PRODUCCIÓ TOT L’ANY AL PIRINEU

PALLARS JUSSÀ

37.- EL TREN DELS LLACS INICIA EL 14 D’ABRIL LA DESENA TEMPORADA

39.-JOC DE DAMES, LA VISITA AL CASTELL DE MUR EN QUÈ LES DONES PRENEN EL PROTAGONISME

40.-EL TELEFERIC DE LA VALL FOSCA, ATRACTIU TURÍSTIC DURANT ELS MESOS D’ESTIU

PALLARS SOBIRÀ

41.- EL PALLARS SOBIRÀ, POL D’ATRACCIÓ TURÍSTICA PER A GRUPS ESCOLARS

42.- EL DOCTOR MUSIC FESTIVAL TORNA AL PALLARS SOBIRÀ DEL 12 AL 14 DE JULIOL DE 2019

43.- NOVES INICIATIVES PER PROMOCIONAR EL PARC DEL ALT PIRINEU

EL SOLSONÈS

44.- MÉS D’UN CENTENAR D’ACTIVITATS EXCEPCIONALS PER POSICIONAR EL SOLSONÈS COM EL DESTÍ FAVO-RIT DEL MAIG

45.- RINER PROMOCIONA EL BARROC DEL SOLSONÈS

47.- EL SALÍ DE CAMBRILS AMPLIA L’OFERTA

LA VAL D’ARAN

48.- NEIX LA NOVA RUTA TURÍSTICA ARAN-PIRINEUS PER IMPULSAR EL CAMÍ DE SANT JAUME

49.- EL TOUR DEL ANETO ES CONSOLIDA COM UNA LES MILLORS RUTES CIRCULARS DE SENDERISME DELS PIRINEUS

50.- MÉS DE 300 KM DE RUTES A LA VAL D’ARAN

TERRES DE LLEIDA LES GARRIGUES

51.- L’OLEOTURISME, UNA MANERA DIFERENT DE FER TURISME A LES GARRIGUES

53.- VISITES ESTABLES A LES PINTURES RUPESTRES DEL COGUL.

LA NOGUERA

54.- EL MONTSEC CONSOLIDA LA CERTIFICACIÓ STARLIGHT

55.- EL COU D’ÀGER INICIA LA DESENA TEMPORADA

56.- LA NOGUERA PARTICIPA EN EL PROJECTE “PIRINEUS, LA NUIT”

EL PLA D’URGELL

57.- MESURES PER DINAMITZAR L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA I EL SEU CENTRE D’INTERPRETACIÓ

LA SEGARRA

58.- CERVERA ESTRENA LES RUTES DE BTT “GERMANS MÁRQUEZ”

59.- VIATJAR AL PONENT MEDIEVAL A TRAVÉS DELS SEUS CASTELLS

EL SEGRIÀ

60.-LA RUTA DE LA FLORACIÓ D’AITONA SUPERA ELS 15.000 VISITANTS

61.-LLEIDA ESTRENA PARADOR DE TURISME

62.- INAUGURACIÓ DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL MÓN RURAL D’ALCARRÀS

L’URGELL

63.-VIATGE AL PATRIMONI HISTÒRIC INDUSTRIAL DE CAL TREPAT

3


INTRODUCCIÓ

La demarcació de Lleida engloba tres de les nou marques turístiques del conjunt de Catalunya, que són “Terres de Lleida”, “Pirineus” i “Val d’Aran”. Poques destinacions com aquesta poden oferir

uns paisatges tan captivadors i variats on el visitant pot gaudir durant les quatre estacions de l’any d’un entorn natural, complementat per un patrimoni cultural i artístic de primer ordre, per l’encant de pobles amb història, per les tradicions ancestrals, per un turisme actiu i d’aventura pensat per a l’usuari més exigent, per la seva saborosa gastronomia i per l’autenticitat i l’amabilitat de la seva gent.

Les comarques de Lleida constitueixen una destinació ben coneguda pels turistes que volen gaudir de la natura, la muntanya, l’esquí, la cultura i del turisme actiu i els esports d’aventura, però al ma-teix temps també ofereix una gran veritat d’opcions per d’altres tipus de turisme i és una destinació ideal per passar-hi uns dies de vacances o per fer-hi escapades de caps de setmana o festius amb els amics i la família.

En el conjunt de les comarques de Lleida unes 230 empreses de turisme actiu i els esports d’aventura organitzen una cinquantena d’activitats diferents que s’adapten a qualsevol tipus de demanda a l’aigua, a l’aire o a la terra, com també l’oferta de neu amb 11 estacions d’esquí i 493 km de pistes.

De la gran varietat de productes turístics que el visitant pot trobar a les comarques lleidatanes, l’oferta relacionada amb la natura i les activitats de turisme actiu a l’aire lliure són alguns dels seus punts forts, juntament amb un ric patrimoni cultural que té en el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat, un dels seus principals exponents, la gastronomia i els productes agroalimentaris, que tenen un gran reconeixement en tots els àmbits.

LLEIDA, DESTINACIÓ DE VACANCES I ESCAPADES TOT L’ANY


INTRODUCCIÓ

4

En l’àmbit natural, Lleida ofereix paisatges molt diversos. A la zona de l’alta muntanya dels Pirineus, el visitant hi trobarà naturalesa en estat pur, amb especial esment al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici —l’únic parc nacional de Catalunya. També a la zona dels Pirineus es troben els parcs naturals de l’Alt Pirineu i del Cadí-Moixeró.

A la zona del Prepirineu trobem d’altres punts de gran interès com ara la Conca de Tremp-Montsec que aspira aquest any 2018 ha ser reconeguda com a Geoparc Mundial per part de la UNESCO, atès que es tracta d’un territori excepcional per a l’observació, l’aprenentatge i el gaudi de les ciències de la terra gràcies a l’alt valor del seu patrimoni geològic, paleontològic, miner, arqueològic i as-tronòmic; la Reserva Natural de Caça de Boumort o el congost de Mont-rebei, entre d’altres indrets d’interès. La zona del pla de Lleida ofereix uns paisatges tranquils, sobris en alguns casos i fèrtils en altres, decorats amb oliveres centenàries, arbres fruiters i terres de cultiu. Hi destaquen paratges espectaculars com l’estany d’Ivars i Vila-sana, amb 126 hectàrees inundades, una de les zones de lleure i d’interès turístic més importants de l’interior de Catalunya, o l’Aiguabarreig del Segre, el Cinca i l’Ebre.

Les comarques de Lleida compten amb un ric patrimoni monumental, encapçalat pel llegat romànic, que té el seu màxim exponent en el conjunt d’esglésies de la Vall de Boí declarades l’any 2000 Pa-trimoni de la Humanitat i format per 8 esglésies i una ermita. A aquest reconeixement mundial es va afegir al desembre de 2015 la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO les Falles del Pirineu i la Festa del Foc. D’altra banda, l’any 1998 es va declarar Patrimoni Mundial el conjunt d’art rupestre de l’arc del mediterrani de la península ibèrica que engloba 758 jaciments i pintures rupestres, dels quals 16 es troben a les comarques lleidatanes, essent el més conegut el de la roca dels Moros o Coves del Cogul, situat a la comarca de Les Garrigues.

5


INTRODUCCIÓ

La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme, participa a B-Travel dins l’espai de l’Agència Catalana de Turisme amb les marques “Pirineus” i “Terres de Lleida” per tal de donar

a conèixer tota l’oferta de turisme que proposa la demarcació de Lleida ( esports d’aventura, natura, productes culturals i gastronòmics, etc.). Sota la marca Pirineus, hi són presents els consells comar-cals de l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès. Sota la marca Terres de Lleida, hi participen els consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Urgell. La Val d’Aran compta amb un espai propi a la zona de Pirineus dins dels mateix estand de l’Agencia Catalana de Turisme.

B-TRAVEL, ACULL TOTA L’OFERTA TURÍSTICA DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA

Les comarques de Lleida compten amb una àmplia oferta festiva i d’activitats esportives i cultu-rals. A més, cal incidir en diverses iniciatives que han contribuït a desestacionalitzar el sector, com l’obertura del Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Montsec, un projecte ambiciós que com-bina la investigació, l’educació i la divulgació amb el turisme cultural i científic; l’engegada del Tren dels Llacs, ferrocarril turístic que uneix la capital lleidatana amb el Prepirineu; la creació de nous espais expositius, de rutes destinades a donar a conèixer la riquesa natural, cultural i monumental de la zona (Ruta Perseguits i Salvats, Ruta dels Castells del Sió, Ruta del Pirineu Comtal, la ruta patrimonial pel Pallars Jussà sota el títol Joc de Dames , Ruta del Vi i de l’oli, Rutes Literàries del Pallars, etc.).

Menció a part mereix la capital, Lleida, en la qual el llegat monumental del Turó de la seu Vella (la Seu Vella, joia del període romànic-gòtic, juntament amb el Castell del Rei), ha estat inclosa la seva candidatura pel Consell de Patrimoni Històric a optar a ser declarada Patrimoni Mundial per la UNESCO. La ciutat de Lleida conviu el seu ric patrimoni històric amb les principals referencies de La Seu Vella, el Castell del rei, el castell templer de Gardeny i l’església de Sant Llorenç, amb equi-paments moderníssims com La Llotja, un palau de congressos apte per a trobades professionals i grans espectacles.

6


NOVETATS DEL PATRONAT DE TURISME

Per aquest motiu, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha editat la guia “Lleida cul-tura” que ha elaborat amb els principals recursos turístics de la demarcació de Lleida vinculats

amb la cultura i el patrimoni, per tal de promoure el turisme cultural sostenible, posicionar la cultura com a eix clau de diferenciació de la destinació, desestacionalitzar l’oferta turística i incrementar el consum d’experiències turístiques culturals de qualitat. La guia inclou rutes culturals, elements Patrimoni de la Humanitat i les principals propostes culturals (monuments, museus, fires i festes i rutes) que es poden trobar a totes les comarques lleidatanes.

Les comarques de Lleida tenen un sorprenent patrimoni cultural que ha merescut diferents distin-cions mundials i s’ha convertit en un atractiu turístic de primer ordre. A la declaració de Patrimoni Mundial del conjunt de 8 esglésies i una ermita de la Vall de Boí l’any 200, el desembre del 2015 la UNESCO va atorgar a les falles i les festes del foc la distinció de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Les falles lleidatanes incloses en la llista són les que se celebren a Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, el Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d’Aran; Isil, Alins, Alòs i València d’Àneu, al Pallars Sobirà, i la Pobla de Segur, al Pallars Jussà. Aquesta declaració ha permès a la Vall de Boí l’honor de tenir dos reconeixements de la UNESCO.

El conjunt d’art rupestre del final de la prehistòria, a l’arc mediterrani de la península Ibèrica, va ser declarat Patrimoni Mundial el 1998 per la UNESCO. El conjunt engloba 757 jaciments i pintures ru-pestres. I d’aquests, 16 vestigis arqueològics estan situats a les comarques de Lleida. Sobresurten la cova dels Vilasos a Os de Balaguer, la Cova del Tabac a Camarasa i les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul.

D’altra banda, el Consell de Patrimoni Històric ha decidit incloure la candidatura del Turó de la Seu Vella de la ciutat de Lleida a la llista indicativa de l’Estat que es presentarà a la UNESCO perquè el conjunt monumental pugui optar a ser declarat Patrimoni Mundial. Formen el conjunt monumental que corona la ciutat de Lleida la Seu Vella (catedral antiga), el Castell del Rei i el conjunt de mura-lles. La Seu Vella és l’atractiu turístic més emblemàtic i una de les millors produccions artístiques de l’arquitectura catalana del segle XIII, i per extensió de l’arquitectura medieval europea. El seu claustre, un dels més grans en estil gòtic, és una de les joies de la construcció.

LA CULTURA DE LES COMARQUES DE LLEIDA, PROTAGONISTA DEL SALÓ B-TRAVEL 2018

La cultura i el patrimoni de les comarques de Lleida tindran un lloc destacat en l’oferta turística de Catalunya present a la B-Travel 2018, coincidint amb el fet que el 2018 ha estat declarat Any Europeu de Patrimoni Cultural.

7


NOVETATS DEL PATRONAT DE TURISME

Cal destacar també els monuments romànics de la Val d’Aran (amb les esglésies de Bossòst, Vielha, Escunhau, Arties, Tredòs o Salardú, entre d’altres), el Pallars Sobirà (amb els conjunts emblemàtics d’Alòs d’Isil i el monestir de Sant Joan d’Isil, a més del monestir de Sant Pere de Burgal, de Santa Maria d’Àneu i de Gerri de la Sal), el Pallars Jussà (amb les esglésies de la Vall Fosca i el conjunt de Mur), l’Alt Urgell (destaca la catedral de Santa Maria de la Seu d’Urgell), la Noguera (la Baronia de Sant Oïsme, la col·legiata de Sant Pere d’Àger, Sant Pere de Ponts i els monestirs de Santa Maria de les Avellanes, Santa Maria de les Franqueses i Santa Maria de Gualter), el Solsonès (amb l’església de Sant Esteve d’Olius), el Segrià (la Seu Vella i l’església de Sant Llorenç a Lleida), l’Urgell (amb Santa Maria d’Agramunt i el monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges) i la Segarra (amb les esglésies de Sant Pere el Gros i Santa Maria).

Un dels atractius turístics més suggestius de la plana de Lleida el constitueix el conjunt dels castells medievals, com els de Montsonís, Montclar, les Pallargues, Florejacs, Vicfred, Mur i la Floresta. Les Terres de Lleida són riques en jaciments prehistòrics i la zona de la Conca Dellà conserva restes de l’era cretàcica, quan la terra estava encara habitada per dinosaures, i es pot visitar el Museu de la Conca Dellà.

També es promocionaran diferents festes populars que se celebren al llarg de tot l’any a les comar-ques del Pirineu i les Terres de Lleida, com ara la Trobada Internacional d’Acordionistes d’Arsèguel, el Concurs de Gossos d’Atura de Llavorsí, la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell, el Carnestoltes de Solsona, la Diada dels Raiers de la Pobla de Segur, la Fira de la Perdiu de Vilanova de Meià, els Tres Tombs d’Anglesola, la Trobada de Campaners d’Os de Balaguer, la Fira de Ceràmica Negra de Verdú, la Festa de Moros i Cristians de Lleida, l’Aplec del Caragol de Lleida, la Festa del Segar i el Batre de la Fuliola, l’Aquelarre de Cervera, la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega, la Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra d’Agramunt, el Concurs Nacional de Vestits de Paper de Mollerussa i els mercats ambientats en diferents èpoques de la història, com el Mercat Romà de Iesso a Guissona o el Mercat Medieval de Guimerà.

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida www.aralleida.cat


SUMARI

8

La Diputació de Lleida, per mitjà de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i del Patronat de Turisme, està treballant en la creació d’un seguit de rutes turístiques a les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida vinculades amb la figura històrica del lleidatà Gaspar de Portolà, fill d’Os de Balaguer (la Noguera), que va ser el primer governador de Califòrnia (del 1767 al 1770), explorador i fundador de les ciutats de San Diego i Monterrey.

Gaspar de Portolà i Rovira, nascut a Os de Bala-guer (1716) i fill d’una família noble de la ciutat

de Balaguer (que disposava d’una casa a la plaça Mercadal), tenia possessions senyorials a Àger (la Noguera) i al nucli de Castellnou de Montsec (el Pallars Jussà). També va estar vinculat amb la Val d’Aran, on la seva família va viure a la casa que és ara el Parador d’Arties, i amb la ciutat de Lleida, a la qual va llegar tota la seva fortuna de 300.000 rals, que van permetre construir un hos-pici d’orfes, un edifici que actualment és el Palau de la Diputació de Lleida. Precisament a la planta baixa d’aquest immoble hi ha una placa amb una llegenda que recorda aquesta efemèride.

L’empremta de Lleida a terres americanes vol ser una nova oportunitat per a la internacionalització de l’oferta turística de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida mitjançant la figura històrica de Gaspar de Portolà, molt reconeguda als Estats Units, coincidint amb el tercer centenari del seu naixement.

Gaspar de Portolà és venerat i lloat a Califòrnia, com ho demostra el fet que hotels, teatres, clubs i fins i tot marques de productes comercials porten el seu nom. Cada any se celebra a San Francisco el Festival Portolà, en què es reconstrueix el seguici de la seva famosa marxa, amb un centenar de genets –vestits com fa més de 200 anys– que recorren el seu itinerari al llarg del Camino Real, des de la badia de San Diego al port de San Francisco.

Una de les rutes també transcorrerà per Guissona (la Segarra), on el 1734 va néixer Pere Fages i Beleta, militar i governador lleidatà de l’Amèrica hispànica. Sota les ordres de Gaspar de Portolà va participar en la gran expedició que el 1770 va descobrir la badia de San Francisco. Portolà li va con-fiar el comandament suprem dels anomenats Nous Establiments, càrrec que va exercir fins al 1774. Ja abans havia substituït Gaspar de Portolà com a governador a la Baixa Califòrnia.

La Diputació de Lleida continua treballant en iniciatives destinades a la internacionalització de les comarques lleidatanes. D’una banda, amb la senyalització de les cinc rutes d’evasió dels jueus de l’Holocaust pel Pirineu de Lleida i que formen part del projecte “Perseguits i salvats” i ara per mitjà de l’empremta de Lleida en terres americanes, aprofitant la figura històrica de Gaspar de Portolà, molt reconeguda als Estats Units, en el marc del tercer centenari del seu naixement.

Una vegada totes les noves rutes estiguin completament estructurades, s’afegiran a la resta de pro-ductes turístics que promociona el Patronat de Turisme del conjunt de la demarcació i ajudaran a la internacionalització de l’oferta turística lleidatana.


CREACIÓ DE RUTES VINCULADES AMB GASPAR DE PORTOLÀ

9


NOVETATS DEL PIRINEU I LES TERRES DE LLEIDA

La Diputació de Lleida, per mitjà del Patro-nat de Turisme, impulsa el producte turístic

denominat “Moturisme Ara Lleida”, destinat a posar en valor i promocionar de manera es-pecífica el segment del turisme vinculat als aficionats a viatjar amb moto. Actualment la demarcació de Lleida disposa de 50 establi-ments d’allotjament turístic i altres 34 de res-tauració, cafeteries i museus, entre d’altres, que tenen una sèrie de serveis en les seves instal·lacions específicament pensats per atendre les necessitats i facilitar al màxim la comoditat al turista motoritzat.També s’han creat 10 rutes per recórrer en moto la geogra-fia lleidatana.

El projecte “Moturisme Ara Lleida” estableix un sistema de garantia mitjançant un segell de qualitat que identifica els establiments d’allotjament turístic i els d’oferta comple-mentària que reuneixen la infraestructura necessària per a aquest segment de públic. Actualment uns setanta allotjaments turís-tics, restaurants, cafeteries i museus de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida han obtingut la certificació “Moturisme Ara Lleida”, després d’haver superat el curs de formació i l’auditoria del seu establiment.

El projecte, impulsat pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, és pioner en el conjunt d’Espanya i, de la resta d’Europa, només s’ha desenvolupat un producte similar a França, a la zona de Provença-Alps-Costa Blava, i en una regió d’Àustria.

Per a l’obtenció d’aquest segell distintiu, els responsables dels establiments d’allotjaments han hagut de superar un curs amb tallers on-line i presencials.

Avantatges per als establiments adherits al programa

El projecte aporta als usuaris uns beneficis directes en disposar d’uns establiments que han pensat a satisfer les seves necessitats. Per la seva banda, els establiments podran disposar d’unes eines per acollir un segment turístic que fa augmentar tant quantitativament com qualitativament un apar-tat del seu negoci.

Creació del desplegable “Rutes Moturisme Ara Lleida”

Vinculat amb aquest projecte, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha editat un desple-gable amb informació detallada sobre 10 rutes moturístiques i 2.000 quilòmetres de recorreguts per carreteres amb corbes i paisatges de gran bellesa pel Pirineu i les Terres de Lleida que abracen el conjunt de les comarques lleidatanes. El desplegable inclou també la relació dels 40 establiments d’allotjament turístic i els 28 establiments complementaris que tenen a partir d’ara el segell distintiu de “Moturisme Ara Lleida”.


LA DIPUTACIÓ DE LLEIDA IMPULSA EL PRODUCTE “MOTURISME ARA LLEIDA”, AMB 84 ESTABLIMENTS ADHERITS



10

Les comarques de la Plana de Lleida disposen de 39 nous paquets turístics que s’han creat i

estructurat a partir d’unes jornades de microcon-sultoria impulsades pel Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida en col·laboració amb l’Agència Catalana de Turisme i els consells comarcals de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Sega-rra, el Segrià i l’Urgell.

Els nous paquets turístics tracten sobre 19 eixos temàtics principals: art, art rupestre, astronomia, aventura, balnearis, Camí de Sant Jaume, cas-tells, citybreak, cultura, enoturisme i oleoturisme, esport, fruiturisme, gastronomia, història, natu-ra, pedra seca, personalitats i celebrities, pobles amb encant i vida rural.

Són ofertes de 158 prestadors de serveis (38 allotjaments, 25 restaurants, 23 equipaments culturals, 16 empreses productives, 14 empreses d’activitats, 31 monuments i espais naturals i 11 ens públics), de 6 comarques de la plana de Llei-da (les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell) i 51 municipis, que, juntament amb els recursos turístics de cadascu-na de les comarques participants, han permès la confecció d’aquestes noves propostes turístiques.

Tots els packs inclouen, com a mínim, una nit d’allotjament, un menú gastronòmic en un restau-rant de cuina tradicional, diferents visites guiades i activitats de turisme actiu i de natura.

Els paquets turístics tenen la singularitat que, cer-cant la diferenciació del territori, han adaptat l’oferta a les exigències del mercat i han vinculat el projecte als petits comerciants de la zona amb la producció i l’elaboració de productes autòctons. Aquests pa-quets estructurats es comercialitzen per mitjà de l’Agència Catalana de Turisme (http://bookexperience.Catalunya.com) i de TourEspaña/Segittur (www.Spain.info).

web del Patronat http://bookexperience.aralleida.com, el de l’Agència Catalana de Turisme http://bookexperience.Catalunya.com i de TourEspaña/Segittur (www.Spain.info).

39 PAQUETS TURÍSTICS EXPERIENCIALS A LA PLANA DE LLEIDA

La Diputació de Lleida ha senyalitzat la cinquena ruta d’evasió de jueus de l’Holocaust nazi en la Segona Guerra Mundial que enllaça la Val d’Aran amb la comarca del Pallars Sobirà, des del Tuc dera Girèta, Montgarri, Pont de Perosa, Bordes de Perosa i refugi Fornet fins arribar a Alòs d’Isil. Es tracta d’un nou camí que se suma als altres quatre que formen el projecte ‘Perseguits i salvats’ impulsat per la institució lleidatana i situats tots ells al Pirineu lleidatà.

11



El “Pica d’Estats”, que convoca anualment la Diputació de Lleida per mitjà del Patronat de Turisme, s’ha convertit en un referent del periodisme tu-

rístic, tant pel nombre de treballs que s’hi presenten com per la qualitat dels seus reportatges i pel prestigi dels membres del jurat, i en un dels certàmens de l’àmbit turístic amb una major dotació econòmica.

El jurat del 29è Premi “Pica d’Estats” ha estat format per professionals des-tacats del món de la comunicació. La degana del Col·legi de Periodistes de Ca-talunya, Neus Bonet, va presidir el jurat. En van formar part com a vocals els periodistes Francesc Canosa; Santiago Costa, director de redacció del diari Segre; Josep Cuní; Lluís Foix, analista polític de La Vanguardia; Antonio Franco, assessor a la presi-dència del Grupo Zeta; Rafa Gimena, president a la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mariano Palacín, president de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme; Josep Ramon Ribé, director del diari La Mañana; Mònica Terribas, directora d’El Matí de Catalunya Ràdio, i, actuant com a secretari, el director del Patronat de Turisme, Juli Alegre.

187 treballs presentats

En aquesta 29a edició del Premi “Pica d’Estats” s’hi ha inscrit un nombre total de 187 treballs, dels quals 28 corresponen a la categoria internacional, 126 a l’àmbit estatal i 33 a local. Els 28 treballs internacionals procedeixen de 8 països estrangers, que són Alemanya, Bèlgica, Països Baixos, Bie-lorússia, Itàlia, França, el Regne Unit i el Japó.

Per categories, el premi ha rebut 51 treballs de premsa especialitzada, 28 de premsa d’informació general, 40 d’Internet, 15 de ràdio, 20 de televisió i 33 de fotografia.

El Premi “Pica d’Estats”, que convoca anualment la Diputació de Lleida per mitjà del Patronat de Turisme, té una dotació econòmica de 40.000 euros i 8 categories. El certamen destina una dota-ció de 5.000 euros a cadascuna de les modalitats següents: premsa escrita d’informació general, premsa especialitzada en viatges i turisme, ràdio, televisió, premsa internacional (al millor treball publicat o emès a l’estranger), reportatge fotogràfic, Internet i mitjans de comunicació local de les Terres de Lleida.

La convocatòria de la 29a edició del Premi “Pica d’Estats” va limitar el nombre de treballs que podia presentar un autor o autors i també el nombre de categories en què es podien inscriure. Les bases del certamen determinaven que, en el cas dels treballs transmèdia, els autors només podien optar a una categoria, a excepció de la fotografia. Un mateix autor o autors només podien presentar un màxim de tres treballs per categoria, prioritzant aquella que reflectia amb més fidelitat el llenguatge del mitjà, a excepció de la fotografia, on podien optar en dues categories.

En aquesta nova convocatòria s’hi han pogut presentar tots els treballs periodístics que tracten so-bre qualsevol dels atractius turístics de les Terres de Lleida, publicats o emesos en qualsevol idioma en el període comprès entre el 19 d’octubre de 2016 i el 18 d’octubre de 2017.

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida www.aralleida.cat/pica

EL 29è PREMI “PICA D’ESTATS”, AMB 187 TREBALLS PRESENTANTS, DONARÀ A CONÈIXER LA DELIBERACIÓ

DEL JURAT EL 19 DE MAIG

La Diputació de Lleida donarà a conèixer els guanyadors del 29è Premi “Pica d’Estats” de Prem-sa, Ràdio, Televisió i Internet el dissabte 19 de maig en un acte en què es farà públic el veredicte i es procedirà al lliurament dels guardons en cadascuna de les 8 categories. El jurat es va reu-nir el dissabte 10 de febrer per deliberar amb relació als 187 treballs presentats a concurs en aquesta edició.



12

Amb l’entrada de la primavera, l’arribada del bon temps i l’inici del desgel, la demarcació de Llei-da enceta la temporada 2018 de turisme actiu i esports d’aventura amb 228 empreses, distri-buïdes pel conjunt de les 13 comarques lleidatanes, que ofereixen una cinquantena d’activitats de terra, d’aire i d’aigua.

Les previsions per a aquesta nova temporada són molt optimistes i es preveu un increment de la contractació d’activitats d’un 5 % en relació amb l’any anterior que es va tancar amb la contracta-

ció de 708.000 serveis. Això significa que la xifra de serveis en finalitzar la temporada se situarà al voltant dels 750.000. Si s’assoleix aquest objectiu, el nombre d’activitats se situaria en els millors percentatges obtinguts a la demarcació de Lleida.

Ràfting, el producte estrella

La temporada 2017 es va tancar amb una contractació de 708.000 serveis, un 5,5% més que l’any anterior, i les activitats de terra van aglutinar el major nombre de contractacions amb 348.997 serveis. Les activitats d’aigua van sumar 341.780 serveis i les d’aire van tancar amb 17.403 con-tractacions.

El ràfting va continuar essent el producte estrella de les diferents modalitats de turisme actiu i esports d’aventura durant l’any 2017 amb 169.213 serveis contractats, seguit de les activitats de trekking i senderisme, amb 132.990. En tercer lloc pel volum de serveis contractats es va situar el descens de barrancs, amb 107.361, seguit de la BTT amb 103.642, un sector que també mostra un increment de la demanda.

El client que practica activitats de turisme actiu i esports d’aventura a la demarcació de Lleida continua essent majoritàriament de Catalunya amb un 75,00% del total, sobretot de Barcelona. Un altre 15% es desplaça des d’altres comunitats autònomes, mentre que el mercat estranger, que representa el 10% dels clients, és sobretot d’origen francès, holandès, anglès e israelià. Pel que fa al personal contractat, durant la temporada 2017 es va incrementar en un 1,5% respecte al 2016, en passar de 1917 persones a 1.939 la campanya anterior, de les quals 816 van treballar a temps complet, 298 a temps parcial i altres 825 van ser personal autònom.

LA CAMPANYA DE TURISME ACTIU I ESPORTS D’AVENTURA A LES COMARQUES DE LLEIDA COMENÇA AMB 228 EMPRESES I AMB L’OBJECTIU D’ASSOLIR LA CONTRACTACIÓ DE 750.000

SERVEIS

13



El riu Noguera Pallaresa tindrà un recorregut sense interrupcions d’uns 50 km per a la navegabili-tat de barques de ràfting i caiac, entre d’altres embarcacions, en el tram comprès entre la zona

de Llavorsí (a la comarca del Pallars Sobirà) fins al tram de la Figuereta de la Pobla de Segur (el Pallars Jussà) a partir de l’estiu del 2018. Una segona actuació prevista per a l’any 2019 permetrà perllongar altres 6 km més la navegabilitat del riu fins a l’embassament de Sant Antoni, a Tremp (el Pallars Jussà).

Això serà possible gràcies al projecte “Green Pyrenees Slow Tourism-GPS Tourisme”, del progra-ma Interreg VA Espanya-França-Andorra (POCTEFA) 2014-2020 FEDER, cofinançat pel Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, que preveu dues actuacions que es faran en el salt de l’Hostalet, al terme municipal de Sort, al Pallars Sobirà (2018), on es construirà un pas lateral en forma de rampa de 12 metres que permetrà saltar aquesta presa del Noguera Pallaresa, i una segona actuació en el salt de Sossís (2019), al Pallars Jussà, fent un pas lateral que donarà continuïtat a la navegabilitat de les embarcacions de ràfting i caiac, entre d’altres embarcacions, sense que hi hagi cap obstacle que ho impedeixi, com ara preses o salts d’aigua. El pressupost per a les obres que ha licitat el Consell Comarcal del Pallars Sobirà en el salt de l’Hostalet és de 278.117 euros i el termini màxim d’execució serà fins al 18 de setembre.

La primera part del projecte permetrà una navegabilitat ininterrompuda de 50 km mitjançant la crea-ció del pas lateral en el salt de l’ Hostalet, a la comarca del Pallars Sobirà.

Amb aquesta iniciativa les comarques dels dos Pallars se situaran a l’altura dels millors grans des-censos mundials en aigües braves amb embarcacions, que es fan, per exemple, als Estats Units en el Gran Canyó del Colorado. A més, obre grans expectatives al sector turístic en general, i sobretot el de les empreses dels esports d’aventura i turisme actiu, atès que la nova oferta d’activitats permetrà passar d’un tram de descens amb barques dels 15 km actuals fins als 56 km que van des de la zona d’Escaló fins a la presa de Sant Antoni i obrir l’oferta d’activitats del riu Noguera Pallaresa.

Cal recordar que el ràfting és el producte estrella de les diverses modalitats de turisme actiu i es-ports d’aventura que es duen a terme a les comarques lleidatanes. Enguany es compleixen 32 anys des del primer descens amb barca pel Noguera Pallaresa, un riu que ha vist com més de sis milions de practicants han provat el seu emocionant descens.

EL RIU NOGUERA PALLARESA INCREMENTARÀ LA NAVEGABILITAT SENSE INTERRUPCIONS DELS 15

FINS ALS 50 KM EL 2018



14

En eslàlom la demarcació lleidatana acollirà més de la meitat de les proves programades, quatre, de les quals tres seran puntuables per a la Copa d’Espanya: dues de Joves Promeses, que es dis-

putaran a Arfa (30 de juny i 1 de juliol) i Sort (14 i 15 de juliol), i una altra d’absoluta a Ponts (19 i 20 de maig). El calendari es tancarà amb el Campionat d’Espanya d’Eslàlom Olímpic de la Seu d’Urgell, que es disputarà el 28 i el 29 de juliol.

El Parc Olímpic del Segre acollirà el 12 i el 13 de maig el Campionat d’Espanya de Descens absolut i promesa de la modalitat esprint individual –amb vista al Mundial que organitzarà el 2019–, mentre que la prova clàssica tindrà com a centre neuràlgic Arfa. El camp de regates de l’Aigüerola de Sort re-cuperarà la seva hegemonia en l’estil lliure, en acollir dues de les tres proves estatals programades aquesta temporada. Començarà amb la primera prova puntuable per a la Copa d’Espanya, prevista per als dies 12 i 13 de maig, i tancarà el calendari de freestyle amb el Campionat d’Espanya absolut i de base del 14 i el 15 de juliol.

En els tres campionats d’Espanya estaran en joc bona part de les places espanyoles per acudir als campionats del món de cada especialitat. El 2019, la Seu d’Urgell i Sort seran la seu dels Mundials de les tres disciplines.

Prèvies del Mundial

D’altra banda, el canal olímpic de la Seu d’Urgell acollirà del 24 al 29 de setembre la Final de la Copa del Món de Canoa Eslàlom i Sort serà la seu de la Copa del Món de Canoa Freestyle en aigües braves (del 5 al 7 de juliol), dues competicions prèvies al Mundial que es disputarà el 2019 a les dues localitats.

Parc Olímpic del Segre/Ràfting Parc - Web: www.parcolimpic.cat

Oficina de Turisme de la Seu d’Urgell - Web: www.turismeseu.com Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà- Web: http://turisme.pallarssobira.cat Consorci Segre Rialb - Web: www.segrerialb.cat

LES COMARQUES DE LLEIDA, PROTAGONISTES DE LES COMPETICIONS ESTATALS D’AIGÜES BRAVES”

La demarcació de Lleida tornarà a tenir enguany un protagonisme especial en el calendari es-tatal de les aigües braves, després que la Federació Espanyola de Piragüisme hagi atorgat els campionats d’Espanya de les seves tres especialitats (eslàlom, descens i freestyle) a seus llei-datanes.

15



El Mundial de freestyle (estil lliure) es disputarà al mes de juliol del 2019 a Sort. La Seu d’Urgell acollirà els Mundials d’eslàlom i descens, en la seva modalitat esprint, al setembre– classificatòries per als

Jocs Olímpics de Tòquio. El pressupost conjunt és d’1.360.000 euros, dels quals 720.000 corresponen a la Seu d’Urgell i 640.000, a Sort.Les dues localitats pirinenques tenen una llarga trajectòria en l’organització d’esdeveniments internacio-nals de primer nivell relacionats amb el piragüisme d’aigües braves. La Seu d’Urgell ja va organitzar el Mundial d’eslàlom del 1999 i del 2009, mentre que Sort va ser la seu del Mundial de freestyle el 2001 i del de descens i esprint el 2010. Cal recordar que el Parc Olímpic del Segre, a la Seu d’Urgell, va acollir l’any 2016 també la Copa del Món d’eslàlom.El projecte del nou camp de regates de Sort (amb una inversió d’1.185.000 euros) preveu la construcció d’una instal·lació fixa per a la pràctica del frees-tyle i l’adequació de tot l’entorn, amb un nou parc urbà, graderies naturals, vestuaris i altres dependències. Les millores a la Seu d’Urgell (amb una partida d’uns 1.100.000 euros) pas-sen per l’habilitació d’un centre de gestió de resultats, el reforç de les connexions de fibra òptica per a les emissions televisives i la mi-llora de la central elèctrica que proporciona un cabal regular d’aigua.

Oficina de Turisme de la Seu d’Urgell

Tel. 973 35 15 11 - www.turismeseu.com Oficina Comarcal de Turisme del Pallars Sobirà Tel. 973 62 10 02 - www.pallarssobira.cat

LA SEU D’URGELL I SORT SERAN LA SEU DEL MUNDIAL DE PIRAGÜISME D’AIGÜES BRAVES DEL 2019

La Seu d’Urgell i Sort acolliran l’any 2019 els Mundials d’eslàlom, descens i freestyle d’aigües braves. Aquests esdeveniments tornaran a posar en primera línia internacional dues poblacions pirinenques molt lligades al món de l’esport aquàtic i seran un important revulsiu per a la promo-ció turística d’aquests dos territoris muntanyencs.



16

La majoria de les competicions s’inclouen en els campionats de curses de muntanya Cadí Circuit Fer, Lliga de la Noguera i Trail Running Series Lleida. La desena edició del Cadí Circuit Fer de cur-

ses de muntanya incorpora 10 proves (3 verticals i 7 de mitjana/llarga distància), a més d’una cursa amiga, que són impulsades per organitzacions locals de la comarca de l’Alt Urgell que han contribuït al desenvolupament del trail running al territori i han ajudat a dinamitzar i diversificar les activitats en aquests municipis.

El calendari és format per les proves següents: Volta Peramola, cursa de 21 km (31 de març); la “cur-sa amiga” de La Foranca, a Alàs, de 13 km (22 d’abril); Vertical Quiri, a Noves de Segre, de 4,5 km (6 de maig); Escanyabocs, a la Seu d’Urgell, de 24 km (19 de maig); Arruix de Santa Fe, a Organyà, de 4,3 km (2 de juny); Vertical Arp, a Sorribes, de 6 km (1 de juliol); Bescaran Trail Run, de 29 km (21 de juliol); Trobada atlètica d’Aristot, cursa de 24 km (12 d’agost); Radikal Estana, de 13 km (9 de se-tembre); la Transfronterera-Camí de Retrobament, de Sant Julià de Lòria (Andorra) a la Seu d’Urgell, cursa de 31,1 km (20 d’octubre), i Marató Boumort, a Organyà, prova de 46 km (27 d’octubre).

La cinquena edició de la Lliga de la Noguera inclou 10 curses de muntanya d’entre 10 i 34 km de re-corregut, que han estat organitzades per corredors de muntanya. Enguany s’hi incorpora una cursa de resistència de 54 km i una prova nocturna.

El calendari és el següent: Vertical de les Ànimes (25 de març), Trail l’Esgarrinxada a Vilanova de l’Aguda (22 d’abril), Cursa del Meló (1 de maig), Trail Les Peülles 54 a les Avellanes i Santa Linya (13 de maig), Trail “Lo Bunker” a Foradada (3 de juny), Cursa de Muntanya i Trail de Castellàs a Alòs de Balaguer (17 de juny), Bruixes Trail Montmagastre (4 d’agost), Les Peülles Tartareu (2 de setembre), Trail de Ponts (30 de setembre) i Gerb Trail (7 d’octubre).

El circuit Trail Running Series Lleida és format per 7 proves amb recorreguts que combinen la na-tura, un desnivell d’ascens mínim i un terreny de pistes i senders. Les competicions que puntuen per a aquesta lliga són el Trail Vall d’Àger, de 20 km (18 de març); el Trail de Montpedró, a Ivars de Noguera, de 24 km (6 de maig); La Faiada Trail Running, al Pont de Suert, de 22 km (13 de maig); el Trail “Lo Bunker”, a Foradada, de 22 km (3 de juny); el Trail Carlac, a Les, de 26 km (16 de juny); la Tossals d’Almatret, de 20 km (2 de setembre), i la Pujada a Sant Jordi, a Camarasa, de 20 km (23 de setembre).

LES COMARQUES DE LLEIDA SÓN UN REFERENT DE LES CURSES DE MUNTANYA

Cada any milers d’afeccionats a les curses de muntanya participen en les diferents competicions que tenen com a escenari els espectaculars paisatges de les comarques lleidatanes. A més de la pràctica esportiva en plena natura, els trail runners gaudeixen de la cultura, el patrimoni i la gastronomia del territori.

17



RialpMatxicots

La RialpMatxicots, que arriba a la 9a edició, es dis-putarà en els paisatges del Pallars Sobirà el cap de setmana del 15 i 16 de setembre, amb la població de Rialp com a centre neuràlgic d’una de les curses de muntanya més reconegudes de Catalunya. La Rialp-Matxicots s’ha convertit en una prova de referència en l’àmbit estatal, participa en diferents lligues o circuits destacats, és membre de l’associació internacional de trail running, la ITRA, i és puntuable per a l’Ultra Trail del Montblanc. Quant a les curses, tindrà lloc un trail de 60 km i 5.000 m de desnivell positiu, una marató de 44 km i 4.000 m de desnivell, una mitja marató de 23 km i 1.500 m positius i una caminada d’11 km i 600 m de desnivell. Finalment, per als amants de les distàncies llargues es proposa una combinada del trail i la mitja, amb un total acumulat de 83 km i 6.500 m positius, que es faran en dos dies.

A la Val d’Aran destaquen l’Ultra Trail Naut Aran de 85 km, que es desenvoluparà el 4 d’agost amb sortida i arribada a Salardú. El traçat envolta el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Pirineu francès. També hi ha el Trail Naut Aran, una cursa de 53 km. La prova és puntuable per a l’Ultra Trail del Montblanc. El 14 de juliol tindrà lloc la Marató Vielha-Molières 3010 de 42 km i la Montpius Skyrace de 23 km, ambdues amb sortida i arribada a Vielha.

Altres proves d’alta muntanya que tenen com a escenari el Pirineu lleidatà són la Cara Amón (19 de maig), cursa vertical de 4,7 km des de Barruera fins a les Roies de Cardet; l’Àreu Milla Vertical (9 de juny), de 4.600 m i un desnivell positiu de 1.695 m; la Ribalera a Tírvia (17 de juny), que es disputa per camins de muntanya, corriols i pistes forestals de Tírvia, Araós, Burg, Farrera i Os de Civís, amb una cursa de 42,7 km i 3.090 m de desnivell, una de 23,3 km i 1.533 m de desnivell i una altra de 14 km i 713 m; l’Epic Trail Aigüestortes, a Barruera (30 de juny i 1 de juliol), d’11, 26, 42 i 65 km; la Vertical Cabanera, la cronoescalada al Montsent de Pallars a la Vall Fosca, de 5,2 km i 1.463 m de desnivell, que tindrà lloc el 14 de juliol amb sortida de Capdella; l’UT Valls d’Àneu (28 i 29 de juliol) a Esterri d’Àneu, en què es podrà triar entre un ultra trail de 96 km, una cursa de resistència de 53 km i una marxa popular de 20 km, i la Vilaller Vertical Race, de 6 km, que es disputarà el 25 d’agost.

Ultra Trail Terres de Lleida 2018

Fora del Pirineu cal destacar la segona edició de l’Ultra Trail Terres de Lleida 2018. Aquesta cursa de muntanya se celebrarà el 27 d’octubre, transcorrerà pels paisatges naturals de la comarca de la Noguera i els diners recaptats es destinaran a la investigació en una malaltia de salut mental que s’anomena “trastorn límit de la personalitat” dirigida pel doctor Josep Pifarré per mitjà d’un projecte de l’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRB Lleida).

S’han previst tres modalitats de cursa: l’Ultra UTDL, amb un recorregut llarg de 93 km i 5.100 metres de desnivell positiu; la Marató UTDL, amb 42 km de distància i 2.100 metres de desnivell positiu, i la Fast Trail UTDL, de 20 km i 1.000 m de desnivell. Els municipis de la Noguera que acolliran l’Ultra Trail Terres de Lleida són Os de Balaguer, Vilanova de la Sal, Alós de Balaguer, Camarasa i Sant Llo-renç de Montgai. La sortida i l’arribada seran al mateix lloc, el càmping de Sant Llorenç de Montgai.

Cadí Circuit Fer. www.circuitfer.cat

Lliga de la Noguera: www.lliganoguera.blogspot.com.es Trail Running Series Lleida: www.trailrunninglleida.com RialpMatxicots - www.rialpmatxicots.cat Ultra Trail Terres de Lleida 2018: www.ultraterresdelleida.com



18

Les comarques de muntanya de Lleida són l’escenari cada any de maig a juliol de diversos festi-vals de senderisme, que ajuden a promocionar els territoris pirinencs. L’any 2017 van ser sis els

festivals de senderisme que van tenir com a escenari la vall de Siarb (el Pallars Sobirà), la Cerdanya, la Vall Ferrera (el Pallars Sobirà), la muntanya d’Alinyà (l’Alt Urgell), la Vall de Boí i la Vall Fosca des de múltiples punts de vista: Festival de Senderisme de la Vall de Siarb; Cerdanya Happy Walking; Festival de Muntanya Àreu-Pica d’Estats; Alinyà, muntanya de camins; Vall de Boí Trek, i Festival de Senderisme Vall Fosca Pirineus, que es van convertir en grans esdeveniments ecoturístics que van acostar la muntanya a un públic molt ampli.

Inspirats en els walking festivals dels països centreeuropeus, els festivals de senderisme tenen en comú les rutes a peu guiades com a eix central i els guies interpretadors locals coneixedors del patrimoni pirinenc com a acompanyants de les travesses. Les activitats són per a tots els públics, ja que combinen propostes senzilles amb rutes més exigents, i l’organització de menjars i degusta-cions basades en productes locals. Durant diversos dies de durada s’ofereix a un públic ampli (des de famílies i caminants exigents fins a persones amb mobilitat reduïda) un programa extens i variat de rutes guiades a peu per conèixer un territori determinat. Durant els dies del festival, aquestes sortides guiades tenen uns preus molt inferiors als habituals, per la qual cosa tals esdeveniments són una gran oportunitat per gaudir dels serveis de guies locals titulats amb un gran coneixement del territori.

A més, també s’ofereixen activitats complementàries com ara degustacions de productes locals, concerts a l’aire lliure, fires de productes agroalimentaris, de llibres o de material per a senderistes, conferències, curses de muntanya paral·leles, visites a museus o altres equipaments culturals, etc.

Un dels objectius de l’Institut per al Desenvolupament del Alt Pirineu i Aran (IDAPA), que organitza el Festival de Senderisme, és impulsar projectes transversals que depassin les fronteres comarcals, actuant com a paraigua.

Així, cada festival inclou almenys tres sortides guiades de senderisme dirigides a, com a mínim, dos segments de visitants. Les sortides han d’incloure degustacions de productes agroalimentaris locals, presentacions de material divulgatiu o visites a artesans, museus i equipaments culturals locals. A més, les caminades han d’anar acompanyades, com a mínim, per un guia interpretador local titulat.

Festival de Senderisme dels Pirineus - www.valldesiarb.com - www.cerdanyahappywalking.cat -

www.millaverticaldareu.com - www.alinyamuntanya.cat - www.vallboi.cat/trekvalldeboi - www.vallfosca.net Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida - Web: www.aralleida.com

ELS TERRITORIS PIRINENCS ACULLEN CADA ANY ELS FESTIVALS DE SENDERISME, AMB LES RUTES A PEU

COM A FIL CONDUCTOR

19



Fins al final d’agost es pot pescar la truita a les zones de baixa muntanya, en concret aigües avall de tots els cursos fluvials que no són d’alta muntanya. És el cas, per exemple, del tram de la No-

guera Pallaresa des del barranc de Romadriu, entre Rialp i Llavorsí. Pel que fa a la pesca sense mort, el termini finalitza a meitat del mes d’octubre.

A la demarcació de Lleida hi ha 85 zones de pesca controlada, més de la meitat de les que hi ha al conjunt de Catalunya. El Pirineu de Lleida disposa d’una àmplia oferta de rius i embassaments per practicar-hi la pesca que es troben dins de la conca dels rius Noguera Pallaresa, Noguera Ribagor-çana, Garona, Segre i la Ribera Salada, a les comarques del Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, la Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Solsonès. També hi ha trams de règim especial a Oliana, Alòs de Balaguer, Sant Llorenç de Montgai, Santa Anna, Canelles, Sant Antoni, Terradets i Rialb.

La pesca als rius de Lleida està totalment controlada i regulada per evitar l’excés de captures, així com per garantir la superviviencia i la sostenibilitat de la fauna del riu.

La pesca s’ha convertit en les darrers anys en un important atractiu turístic a les comarques de Llei-da, que cada temporada atreu milers d’aficionats de tot Catalunya i la resta de l’Estat, com també molts pescadors francesos.

Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting a Lleida:Web: www.fcpeic.cat

Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça: Web: www.altaribagorça.cat Parc Natural de l’Alt Pirineu: Web: www.parcsnaturals.gencat.cat Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida: Web: www.aralleida.cat

ELS RIUS DE LLEIDA, ATRACTIU PER ALS PESCADORS DE LA TRUITA

La pesca és una activitat turística important per a les comarques lleidatanes, especialment a la zona del Pirineu de Lleida, que atreuen cada any milers d’aficionats a aquesta pràctica esportiva. A mitjan març sinicia la temporada de pesca de la truita (salmònids) a les zones de baixa mun-tanya i a primers de maig es dóna el tret de sortida a la campanya a les aigües d’alta muntanya.

20


NATURA

El Patronat del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici considera que el reconeixe-ment, fruit de les excel·lents condicions nocturnes de la zona per a la contemplació dels estels

i els astres celestes per l’absència de contaminació lumínica, incrementaria encara més l’atractiu turístic d’aquest espai natural. Cal recordar que aquesta certificació és atorgada per Starlight, una fundació vinculada a la Unesco.

El repte s’emmarca en l’objectiu del patronat del parc de potenciar el turisme de natura desenvolu-pant línies d’actuació consensuades amb els agents del territori i compatibles els màxims nivells de protecció, amb la voluntat que el parc sigui un motor de desenvolupament local.

Montsec, el precedent

El Montsec ja va obtenir l’any 2013 el certificat internacional de Destinació Turística i Reserva Star-light. La distinció de Destinació Turística inclou 24 municipis de la Noguera i el Pallars Jussà i acre-dita la zona com un dels sis llocs del món en què millor es veuen les estrelles. Aquest segell de qualitat posiciona el territori com un referent del món del coneixement i la ciència, en aquest cas l’astronomia, i suposa un gran impuls per al turisme.

Cal destacar que el Montsec és una de les sis úniques zones del món que disposen de la certificació de Destinació Turística Starlight i la tercera amb la distinció de Reserva Starlight. Aquesta distinció inclou 11 municipis. La Reserva Starlight és una zona encara més acotada dins de la zona de deli-mitació de destinació turística i engloba espais naturals amb un grau encara més elevat pel que fa a la qualitat del cel nocturn i l’accés a la llum dels estels.

EL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI ASPIRA ACONSEGUIR SER DESTINACIÓ

STARLIGHTEl Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici s’ha marcat com a repte aconseguir la certificació Destinació Turística Starlight, un reconeixement a la qualitat del cel nocturn d’aquest espai d’alta muntanya situat al Pirineu lleidatà. Lleida ja disposa d’un paratge, el Montsec, de-clarat Destinació Turística i Reserva Starlight.

21


NATURA

EL PARC NACIONAL D’AIGÜESTORTES I ESTANY DE SANT MAURICI REP 560.086 VISITANTS DURANT EL 2017

Aquestes dades de visitants s’han obtingut del registre fet en les diferents cases del parc, centres d’informació i controls d’accés. Durant l’època de l’any en què algunes d’aquestes infraestructu-

res no estan operatives, les dades es complementen amb els 25 comptadors automàtics de perso-nes i vehicles situats en diferents entrades de l’espai natural. Aquestes xifres consoliden l’únic Parc Nacional català com un dels grans motors de turisme als Pirineus.

Com ja és tendència any rere any, el nombre de visitants es distribueix de manera poc uniforme al llarg de l’any, registrant-se forts pics durant els períodes de Setmana Santa i els mesos de juliol i agost.

A més de les principals entrades des d’Espot i la Vall de Boí, destaquen també per la seva importàn-cia els accessos al Parc Nacional des de la Val d’Aran, i és que a través de les diferents riberes s’hi han comptabilitzat prop de 80.000 persones. Cal remarcar també les persones que han accedit al parc pel seu extrem sud, atès que el telefèric de la Vall Fosca ha consolidat el nombre d’usuaris, la xifra dels quals s’ha situat en 25.208 persones durant els mesos d’estiu.

Pel que fa a la procedència als centres i punts d’informació, se’n desprèn que un 19% corresponen a visitants estrangers, dels quals sobresurten Israel, França, els Països Baixos i Alemanya. Prenen molta importància les visites a les cases del parc d’Espot (25.925 persones) i Boí (21.267 persones).

Estudis recents duts a terme per l’Institut Cerdà i l’Obra Social “la Caixa” (2015) indiquen que aquests visitants suposen per a l’entorn del Parc Nacional un impacte econòmic de gairebé 17 mi-lions d’euros.

A partir de les enquestes efectuades als visitants, es pot concloure que les persones que visiten el parc solen fer-hi estades de quatre a set dies i destinen un dia complet a la seva visita. El senderis-me (en qualsevol dels seus vessants: travesses, alpinisme…) és l’activitat principal, a més de gaudir

El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici consolida el nombre de visitants, des-prés que l’any 2017 rebés un total de 560.086 persones. El 19% dels turistes que van entrar a l’espai natural van ser estrangers.

22


NATURA

del paisatge i del patrimoni cultural de la zona. En la gran majoria dels casos, la visita al parc ha complert molt o bastant les expectatives previstes (el 95%). Pel que fa a la neteja dels camins, la senyalització i el seu estat físic, per mitjà de les valoracions dels usuaris, en tots els casos s’han ob-tingut unes notes que es troben per sobre del 8,5. Les menys positives fan referència a la quantitat de gent, sobretot durant el mes d’agost, en algunes localitzacions emblemàtiques, com és el cas de l’estany de Sant Maurici i el planell d’Aigüestortes.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu arriba als 314.000 visitants anuals

El Parc Natural de l’Alt Pirineu va assolir el 2017 els 314.000 visitants anuals i, considerant aquest volum de turistes, s’estima que l’impacte econòmic directe vinculat amb el turisme a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell se situa al voltant dels 14 milions d’euros.

Aquestes dades s’extreuen d’un treball tècnic encarregat a l’Institut Nacional d’Educació Física de Catalunya-Centre de Lleida, en el marc d’un conveni de col·laboració amb la Fundació Universitat de Lleida, per analitzar la revisió del sistema de control de l’afluència al parc posat en marxa el 2011, l’actualització del perfil dels visitants i el seu impacte econòmic.

El treball identifica un increment de més de 100.000 visitants des del 2011, la qual cosa represen-ta prop d’un 32% més el 2017. La present edició d’aquest treball ha fet una valoració de l’impacte econòmic directe vinculat amb el turisme a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell, que s’ha estimat al voltant dels 14 milions d’euros, considerant aquest volum de visitants.

Pel que fa al perfil mitjà dels visitants, s’hi desplacen més homes (el 68,3%), d’entre 32 i 51 anys (el 52,8%), que resideixen a la província de Barcelona (el 47,4%) i Lleida (el 22,1%). La majoria accedeix al parc amb vehicle particular (el 80%), en parella (el 33,8%) o en família (el 27,8%), i en grups de 3,4 persones de mitjana.

L’hotel i el càmping són la tipologia d’allotjament més utilitzada (el 17,5% i el 12,5%, respectiva-ment), encara que més del 41% dels visitants del parc no s’allotgen a la zona durant la seva visita (s’hi inclouen els visitants que resideixen a la zona o els que disposen de segones residències).

Entre les activitats practicades, el treball evidencia un increment notable en la realització de passe-jades curtes o suaus i detecta canvis importants de les activitats segons la localització de l’accés escollit.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu celebrarà l’1 d’agost el 15è aniversari de la seva creació amb una trobada de parcs naturals catalans i una jornada de recerca i investigació. Ocupa una superfície de 69.850 hectàrees, compreses en 15 municipis del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell. És l’espai natural protegit més extens de Catalunya.

Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici / Casa del Parc a Boí / Casa del Parc a Espot Web: www.gencat.cat/parcs/aiguestortes Parc Natural de l’Alt Pirineu Web: http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu - Web: www.parcsnaturals.gencat.cat/es/aiguestortes

23


NATURA

LA CONCA DE TREMP-MONTSEC RECONEGUDA COM A GEOPARC MUNDIAL DE LA UNESCO

L’àmbit territorial del Geoparc Conca de Tremp-Montsec comprèn tots els municipis del Pallars Jussà; el municipi de Baix Pallars, al Pallars Sobirà; Coll de Nargó, a l’Alt Urgell, i Vilanova de Meià,

Camarasa i Àger, a la Noguera. En total 19 localitats de les 4 comarques esmentades. En aquests paisatges es troba resposta a quins van ser els últims dinosaures d’Europa, com es va formar el Pirineu o quan va començar l’ocupació humana a la serralada, sota un cel fosc d’una qualitat excep-cional que ha merescut el reconeixement de reserva i destinació turística Starlight.

L’any 2015 es va presentar la candidatura lleidatana per accedir a ser geoparc mundial de la UNESCO. A partir d’aleshores diferents avaluadors han visitat els espais naturals i els equipaments que formen part del projecte, els quals integren una xarxa distribuïda per tot el territori on es fa divul-gació de tot el patrimoni. També han visitat els punts d’interès geològic i les principals iniciatives que s’hi estan desenvolupant en l’àmbit empresarial, cultural, patrimonial i mediambiental que incidei-xen en la millora del territori i el converteixen en un atractiu turístic. La UNESCO ha fet públic aquest mes d’abril de 2018 la seva acceptació com a Geoparc la zona de la Conca de Tremp-Montsec.

La marca de qualitat “Geoparc Mundial de la UNESCO” servirà per reforçar la qualitat i la distribució dels productes turístics i dels productes agroalimentaris i no agroalimentaris locals. A més, es mi-llorarà la formació dels professionals i dels emprenedors locals per obtenir així resultats millors en les iniciatives de desenvolupament rural que es duen a terme al territori en els àmbits de recerca, geoeducació, geoturisme i altres activitats econòmiques sostenibles relacionades.

D’altra banda, el projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec ha dut a terme una campanya de sen-yalització de diferents indrets del Pallars amb alts valors geològics, entre els quals destaquen les portes d’entrada a aquesta zona, amb senyals que s’han col·locat a llocs estratègics com l’alt de Comiols, des d’on es contempla tot el territori. També s’han instal·lat plafons informatius a l’estació del tren de la Pobla de Segur i s’ha senyalitzat la georuta de Collegats.

Els senyals mostren els diferents patrimonis del territori i divulguen el projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec i els geoparcs mundials de la UNESCO.

Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec - Web: www.projectegeoparctrempmontsec.com

El projecte Geoparc Conca de Tremp-Montsec és un territori excepcional per a l’observació, l’aprenentatge i el gaudi de les ciències de la terra gràcies a l’alt valor del seu patrimoni geolò-gic, paleontològic, miner, arqueològic i astronòmic, que el converteixen en un atractiu turístic. Aquest projecte ha estat acceptat amb data 17 d’abril de 2018 a formar part de la xarxa mun-dial de geoparcs reconeguts per la UNESCO.

24


NATURA

Aquests espais singulars són l’aiguabarreig del Se-gre-Cinca, els secans de Mas de Melons i Alfés,

els secans del Segrià i Utxesa, la serra de Bellmunt-Almenara, els secans de Belianes-Preixana, l’estany d’Ivars i Vila-sana, els Plans de Sió, els Bessons, la vall de Vinaixa, les muntanyes de Prades-Serra de la Llena, les Valls de Sió-Llobregós, Aiguabarreig Segre-Noguera Ribagorçana, Aiguabarreig Segre-Noguera Pallaresa, Els plans de la Unilla, Serra-Llarga-Secans de la Noguera, Serra del Montsec i Vessants de la Noguera Ribagorçana.

Els propers mesos l’Associació Leader de Ponent treballarà en el recull de les particularitats paisat-gístiques, naturals, històriques i culturals de cadascun dels nous espais naturals. També coordinarà la creació dels materials web i audiovisuals que s’incorporaran a www.espaisnaturalsdeponent.cat, el portal del projecte que recull tota la informació necessària per al visitant.

Amb aquestes incorporacions el projecte integra tots els espais naturals del territori de Ponent inclo-sos en la Xarxa Natura 2000.

D’altra banda, Espais Naturals de Ponent posa en marxa, per segon any consecutiu, una programa-ció d’activitats complementàries. Així, entre març i setembre, realitzarà un total de 46 d’activitats variades amb l’objectiu d’atreure un públic ampli i familiar, i vehiculades al voltant de tres eixos: descoberta de valors naturals realitzades per professionals com visites ornitològiques o sessions per a descobrir la flora i la fauna; descoberta del patrimoni històric; i descoberta de l’espai a l’aire lliure a través dels sentits amb concerts d’autors i grups locals.

‘Espais Naturals de Ponent’ és un projecte de 2106 impulsat per l’Associació Leader de Ponent amb el Consorci Grup d’Acció Local Noguera – Segrià Nord i del Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central; finançat en un 90% pel DARP, en el marc dels ajuts a la cooperació Leader del Programa de Desenvolupament Rural (PDR) de Catalunya 2014-2020, cofinançat pel Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER), pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, i en un 10% pels Consells Comarcals de de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, el Segrià, la Segarra, i la Noguera

L’objectiu del projecte és donar a conèixer entre la població local i forana indrets força desconeguts, amb una combinació de zones de secà amb zones aigualoses, amb un important actiu turístic i econòmic. Aquests espais destaquen per la seva riquesa natural, amb una gran varietat de flora, diversitat d’espècies animals i d’ocells, i l’excepcionalitat dels seus paisatges.

Els impulsors del projecte confien que la dinamització d’aquests 20 espais naturals contribuirà a la diversificació de l’activitat social i econòmica i a la creació de més llocs de treball, la potenciació i la generació de noves empreses i serveis especialitzats de restauració, allotjament, guiatge i ornitolo-gia, entre d’altres, i el consum de productes locals.

Associació Leader de Ponent - Web: www.espaisnaturalsdeponent.cat Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida - Web: www.aralleida.cat

ESPAIS NATURALS DE PONENT NOVA MARCA TURÍSTICA PER POTENCIAR VINT ESPAIS NATURALS DEL PLA DE LLEIDA

L’Associació Leader de Ponent ha creat la nova marca turística Espais Naturals de Ponent per promocionar i donar a conèixer vint espais naturals protegits a les comarques de les Garrigues, el Pla d’Urgell, l’Urgell, la Noguera, la Segarra, el Segrià, en què es troben espècies i paisatges singulars i tenen un potencial per consolidar-se com una atracció de turisme natural.

25


ECOTURISME

La brama del cérvol s’està convertint en els últims anys en un important reclam turístic dels Pirineus. Cada vegada més, les entitats i les empreses

inclouen en els seus catàlegs aquest producte d’ecoturisme. És una expe-riència vivencial única i un dels espectacles més impressionants de la natura que es poden observar des de mitjan setembre fins a mitjan octubre a la Reserva Nacional de Caça de Boumort, situada al nord-est de la comarca del Pallars Jussà; al Parc Natural de l’Alt Pirineu; al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, i al Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Coincidint amb l’època d’aparellament, els cérvols mascles competeixen amb els seus brams per conquistar les femelles. A més, els grans ungulats dominants creen els seus propis harems, bramen constantment i marquen el territori amb secrecions i gratant els troncs dels arbres amb la cornamen-ta. Els individus dominants desenvolupen una activitat intensa per mantenir unit l’harem durant aquesta època de zel i no paren de perseguir-se i lluitar amb la resta de mascles competidors.

Per facilitar l’accés a aquest espectacle únic de la natura, diverses empreses i establiments de turisme rural ofereixen paquets turístics que inclouen l’allotjament, el trasllat i un guia especialista que facilita l’accés als llocs on es pot sentir la brama en primera persona. També hi ha agències receptives que ofereixen aquest servei.

El mateix succeeix també amb l’ós, que s’ha convertit en els últims temps en un nou reclam turístic de les comarques del Pirineu de Lleida. Des de la seva reintroducció el 1996 amb tres exemplars procedents d’Eslovènia, trenta plantígrads, una espècie protegida i representativa del territori, han nascut al Pirineu i prop d’una vintena freqüenten la zona lleidatana, en concret els boscos d’Aran, Alt Àneu i Lladorre.

Isil, al Pallars Sobirà, acull la Casa de l’Ós dels Pirineus, un nou centre d’interpretació que permet conèixer l’ós bru i la seva vida als Pirineus catalans.

També és un centre d’informació del Parc Natural de l’Alt Pirineu. L’espai, situat a casa Sastrès d’Isil, s’ha convertit en el primer centre d’interpretació sobre aquest animal en terres catalanes.

L’oferta s’ha ampliat

El Parc Natural de l’Alt Pirineu ha posat en servei una activitat nova, pensada per fer en família, vinculada amb el món dels óssos bruns. És el projecte “El Pas de l’Óssa”, de l’associació naturalis-ta La Paniquella, per incrementar l’oferta turística lligada a aquest plantígrad. Com a material de suport s’ha editat un tríptic, un pòster i un quadern que incorpora informació sobre la biologia, el comportament, l’hàbitat i curiositats sobre l’ós, cinc rutes familiars pel Parc Natural de l’Alt Pirineu i un espai on segellar i demostrar que s’han recorregut totes les rutes. “El Pas de l’Óssa” s’afegeix a les nombroses activitats al parc que tenen a veure amb aquests animals.

Aquests productes són elements dinamitzadors de l’economia del territori que afavoreixen un model de turisme sostenible, basat en el respecte a la natura i a la biodiversitat. A més, complementen la tasca que s’està duent a terme per mitjà del projecte Piroslife, de consolidació dels óssos bruns als Pirineus, per millorar l’estat de conservació d’una espècie emblemàtica generant un clima de coneixement, participació i coexistència.

Casa de l’Ós dels Pirineus: Webs: www.accionatura.org - www.fundacionosopardo.org - www.piroslife.cat/es/

Epicentre. Centre de visitants del Pallars Jussà: Web: www.pallarsjussa.net Vine al Pallars, Viu el Jussà.: Web: www.viujussa.cat Obaga.-: Web: www.obagaactivitats.cat Parque Natural del Cadí-Moixeró: Web: parcsnaturals.gencat.cat

L’ÓS I LA BRAMA DEL CÉRVOL ACAPAREN MAJOR INTERÈS TURÍSTIC

26


ECOTURISME

El Patronat de Turisme de la Diputació i la denominació d’origen Costrers del Segre treballen per posicionar Lleida com a destinació enoturística a través de la Ruta del Vi de Lleida, una proposta

amb la qual la demarcació aposta per oferir activitats que van des de les degustacions fins a les visites guiades.

La Ruta del Vi de Lleida transcorre per diferents cellers, restaurants i establiments de les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià.

Parlar de Lleida és parlar de vins de qualitat, i amb aquesta proposta, aquest paradís vitícola —com-promès amb el territori i la sostenibilitat— aposta per oferir una gran diversitat d’activitats organit-zades que engloben tot tipus d’experiències que són un reflex viu del seu patrimoni, com a tastos, menús harmonitzats o visites guiades, entre unes altres. Així, de nord a sud, la Ruta del Vi de Lleida reuneix ajuntaments, consells comarcals, associacions, oficines de turisme, cellers, restaurants, es-tabliments temàtics i allotjaments turístics per oferir experiències úniques vinculades al món del vi.

Els innovadors cellers que esquitxen la geografia lleidatana tenen a l’origen una tradició llarga i ancestral. Estan situades en bells paratges naturals, on la tecnologia més moderna i la tradició ge-neracional del cultiu de la vinya ofereixen vins singulars, tan diversos com el territori pel qual s’estén la Ruta del Vi de Lleida. Els brous que s’elaboren sota la D.O. Costers del Segre harmonitzen amb la millor gastronomia local, ja que la ruta recorre municipis amb una cuina rica, diversa i saborosa.

Aquesta ruta inclou també una selecció de restaurants que representen els millors tresors de la gastronomia de Lleida, els quals tenen el seu origen en els productes naturals que es conreen, creixen i elaboren en els seus camps: un llegat que conviu amb la nova cuina i es reinventa cada dia amb els ulls posats en un paisatge divers i deliciós.

Així mateix, la Ruta del Vi de Lleida ofereix un magnífic passeig per un patrimoni natural i monumen-tal únic i exclusiu. Es poden apreciar les petjades de diversos pobles que en el seu moment van habitar en terres lleidatanes, una cultura arrelada al paisatge i als vestigis d’èpoques anteriors que conviuen en un ventall de paratges dispars. A més, cal destacar els paisatges naturals, admirant cada tram i cada corba de la ruta perquè, a mesura que un s’endinsa en ella, el pla i la muntanya, els camps de cultiu i les pastures, les ciutats i els pobles li oferiran un paisatge canviant com els camps d’oliveres de les Garrigues, els paratges naturals del Montsec i la zona de la Terreta.

www.rutadelvidelleida.cat

LLEIDA ES POSICIONA COM A DESTINACIÓ TURÍSTICA DEL VI

27


ECOTURISME

Les comarques del Pirineu i de la plana de Lleida són ben reputades per la seva tradició gastronò-mica, fonamentada en els productes de qualitat, de proximitat i de temporada, tradició que en

els darrers anys s’ha vist reforçada pels múltiples reconeixements als seus xefs més emblemàtics. Aquest mes de novembre, precisament, la prestigiosa Guia Michelin ha renovat l’estrella als restau-rants La Boscana de Bellvís, Fogony de Sort i Malena de Gimenells.

El restaurant Malena de Gimenells ha prolongat el seu llarg idil·li amb la Guia Michelin (una estrella durant els anys 2004-2008 i en el període 2013-2017) amb aquest nou reconeixement a la seva cuina fonamentada en el treball acurat dels productes autòctons per oferir una carta actual i crea-tiva. El seu xef, Josep Maria “Xixo” Castaño, considera que el secret de les seves creacions rau en “oferir cuina de Lleida, amb productes de Lleida, combinats amb un toc d’imaginació”. Així, del seu taller de cuina experimental de la Vaqueria ha sorgit la cocció al vapor a la brasa , bàsicament elabo-racions de verdura i peix, que dóna a les menges un toc molt especial. Patates i faves amb cargols, calçots amb calamarsons o garrí amb pell de cítrics i vainilla al forn són algunes de les seves múlti-ples creacions. El cuiner afirma que actualment la gastronomia lleidatana “es troba en un moment excel·lent, i hi ha molta gent del sector que està fent les coses molt bé”.

La Boscana de Bellvís ofereix una experiència exclusiva: un establiment familiar enmig d’una idíl·lica finca de 60.000 metres quadrats on excel·leix la creativitat de Joel Castanyé. “L’estrella Michelin no deixa de ser un reconeixement a 31 anys de treball en el sector i a un esforç per elaborar una cuina d’alt nivell.” El secret de La Boscana rau en uns productes de màxima qualitat (amb peix i marisc, per exemple, portats de Galícia, el País Basc o Palamós), un servei personalitzat (un cuiner per cada tres clients i un cambrer per cada quatre) i uns menús espectaculars amb més de 30 elaboracions. Tot això en un context molt cuidat (només vuit taules, amb estovalles de lli i copes de cristall de qualitat, en una bioconstrucció amb un sostre acústic fonoabsorbent). Elaboracions a cavall entre la gastronomia tradicional i la cuina d’avantguarda, que inclou des d’snacks fets al nitrogen fins al garrí lacat elaborat en dues coccions a baixa temperatura.

El restaurant Fogony de Sort vertebra la seva cuina al voltant dels conceptes slow food i de quilò-metre zero, és a dir, de proximitat i procedent de petits productors. Segons el seu propietari, José Antonio Rodríguez, que treballa mà a mà amb la xef Zaraida Cotonat, l’èxit de l’establiment rau senzillament en “treballar amb il·lusió amb una idea clara i honesta del que es vol oferir, amb matèries primeres de qualitat i donant una bona atenció al client”. Entre els seus plats, les múrgoles amb salsa de foie gras macera-des amb Armagnac i Porto, l’espatlla de xai de raça Xisqueta cuinada a baixa temperatura o els peus de porc farcits de bolets, tòfona, ceba i bacó. Rodríguez defensa també l’excel·lent ni-vell general dels establiments de restauració del Pirineu lleidatà.

La Boscana de Bellvís - www.laboscana.net/es/ Fogony de Sort - www.fogony.com/ Malena de Gimenells ww.malenagastronomia.com/

LLEIDA CONSOLIDA LES ESTRELLES MICHELINLleida manté el seu prestigi gastronòmic amb la renovació de l’estrella Michelin atorgada als seus restaurants La Boscana de Bellvís (el Pla d’Urgell), Fogony de Sort (el Pallars Sobirà) i Mal-ena de Gimenells (el Segrià).

28


TURISME PER A TOTHOM

Les comarques de la plana i del Pirineu de Lleida compten actualment amb un centenar d’establiments i equipaments adaptats, la gran majoria a les contrades de muntanya i a la ciutat

de Lleida. Aquest llistat inclou hotels, empreses d’aventura, equipaments de transports, rutes i es-pais naturals, museus i centres culturals, i estacions d’esquí.

La demarcació lleidatana ha estat objecte de diverses actuacions destinades a millorar l’accessibilitat dels seus espais, des de la instal·lació d’equipaments fins a la creació d’eines virtuals. Cal recordar, per exemple, que una de les actuacions pioneres als espais naturals lleidatans es va materialitzar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, amb una passarel·la de 450 metres que ens endinsa pel planell d’Aigüestortes (1.825 m), en un itinerari adaptat a persones amb mobilitat reduïda i ideal per a famílies amb nens.

Quant a l’àmbit de les noves tecnologies, destaca el web de l’Agència de Turisme “Camí de Sant Jaume per a tothom”, una eina concebuda per facilitar l’accessibilitat a persones amb discapacitat sensorial (auditiva i visual). Aquest web de promoció turística utilitza el llenguatge de signes per a persones amb discapacitat auditiva i permet descarregar informació de les diferents etapes del Camí de Sant Jaume al dispositiu que es vulgui (mòbil, ordinador o PDA) a través del que s’anomena àudio-signes-guies. La instal·lació d’una passarel·la de fusta per a discapacitats físics i visuals a Sant Joan de l’Erm, al Parc Natural de l’Alt Pirineu, ha marcat una nova fita en la consolidació de Lleida com a destinació de turisme accessible.

Lleida ha estat una demarcació molt activa a l’hora d’adaptar la pràctica de l’esquí a persones amb discapacitat. Estacions com Baqueira Beret (la Val d’Aran) i Boí Taüll (l’Alta Ribagorça) compten amb diverses facilitats, com ara professors especialitzats, equips adaptats, remuntadors acomodats i tot tipus de material didàctic de suport.

Menció a banda mereix Tavascan (el Pallars Sobirà), que ja l’any passat va rebre el Premi Turisme de Catalunya en la categoria d’Innovació, en reconeixement al fet que l’estació d’esquí va ser la primera de tot l’Estat que va comptar amb una sèrie de circuits inclusius anomenats “Sumant Capacitats” impulsats per Anna Vives i Eduard Jornet i amb l’apadrinament de Kilian Jornet. La iniciativa té el suport de la Diputació de Lleida i el Parc Natural de l’Alt Pirineu.

D’altra banda, l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID) ha impulsat al al Pirineu lleidatà el primer programa multiesportiu d’aventura adaptat a Catalunya, una innovadora proposta d’oci i lleure destinada a persones amb discapacitat física amb els esports d’aventura com a eix vertebrador.

Agència Catalana de Turisme - http://turismeperatothom.catalunya.com/ca/

LLEIDA INCORPORA NOVES PROPOSTES DE TURISME ADAPTAT

29


BALANÇ TURÍSTIC

Les pernoctacions del 2017 han estat 2.911.302, xifra que se situa en termes

molt similars a la registrada l’any 2006 i considerada com la millor fins ara, segons l’enquesta provisional d’ocupació turística de l’INE amb les dades de viatgers i pernoc-tacions en hotels, càmpings, apartaments turístics i turisme rural en el conjunt de la demarcació de Lleida. D’altra banda, les xifres del 2017 representen globalment un creixement d’un 6,52% en el nombre de viatgers i del 6,74% en les pernoctacions amb relació a l’any 2016, que ja va repre-sentar la millor dada dels darrers 8 anys.

Les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida estan experimentant des de l’any 2014 un creixe-ment quant al nombre de viatgers i de pernoctacions fins arribar aquest darrer any 2017 a assolir el millor registre de tots els temps pel que fa a visitants i a igualar pràcticament amb el millor rècord de la història en la xifra de pernoctacions amb l’any 2006. El 2014 va ser l’any de la consolidació de la recuperació del turisme lleidatà dels efectes de la crisi econòmica.

El nombre total de viatgers allotjats en establiments de turisme reglat de les comarques de Lleida durant l’any 2017 ha estat d’1.188.712, els quals van fer 2.911.302 pernoctacions, un 6,5% més de visitants i un 6,7% més de pernoctacions que l’any anterior. El 2016 va tancar amb 1.115.943 visitants i 2.727.401 pernoctacions, una dada que ja va representar el millor registre dels darrers 8 anys. Al marge del turisme reglat, cal tenir present que en el conjunt de la demarcació lleidatana actualment hi ha unes 9.000 places d’allotjament de turisme no reglat en albergs, refugis, campa-ments, cases de colònies, etc. que no estan incloses en les estadístiques de l’INE.

El turisme estranger bat un altre rècord

Per la seva banda, el turisme estranger ha mantingut un any més el seu creixement fins a batre l’any 2017 el seu propi rècord en millorar els resultats de l’any anterior i situar-se en el millor registre des que el Patronat de Turisme fa un seguiment de les dades d’ocupació. En concret, el turisme interna-cional ha tornat a experimentar un creixement enguany respecte al 2016 d’un 6,54% en el nombre de viatgers i un 1,4% en el de pernoctacions. D’aquesta manera, l’any 2017 se situa també com el millor de tots els temps a la demarcació de Lleida pel que fa al turisme estranger.

Les comarques de Lleida van rebre l’any 2017 un total de 184.266 turistes estrangers, els quals van efectuar unes 440.484 pernoctacions. El turisme estranger va representar el 15,50% del volum total de visitants i de pernoctacions que es van dur a terme a la demarcació lleidatana. L’any 2016 la xifra de turistes estrangers va ser de 172.946 i les pernoctacions que van fer van ser 434.508.

El Patronat de Turisme es mostrar satisfet amb aquestes dades i confiat en poder continuar treba-llant aquest any 2018 en la mateixa direcció per aconseguir millorar els resultats de creixement turístic a la demarcació de Lleida.

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida - Web: www.aralleida.cat

RÈCORD HISTÒRIC DEL TURISME A LES COMARQUES DE LLEIDA AMB 1,19 MILIONS DE VISITANTS L’ANY 2017

El sector turístic de les comarques del Pirineu i les Terres de Lleida ha tancat l’any 2017 amb 1.188.712 visitants, una xifra que suposa el millor any de la història quant al nombre de viatgers, igual que pel que fa al turisme estranger.


TEMPORADA D’ESQUÍ 2017-2018

30

La temporada d’esquí 2017/2018 al Pirineu de Lleida s’ha tancat amb satisfacció i amb una valoració positiva per part del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i del conjunt de les

estacions d’esquí lleidatanes. Els centres hivernals del Pirineu de Lleida han venut aquesta tempo-rada, un 4,5 % més que l’any passat, quan se’n van despatxar 1.284.476. Amb aquest resultat s’ha aconseguit complir l’objectiu fixat pel Patronat de Turisme al principi de la temporada de créixer per sobre del 4 % i superar la barrera dels 1.300.000 forfets. D’aquesta manera, la campanya d’esquí 2017/2018 serà recordada com una de les millors de la història al Pirineu de Lleida, ja que ha registrat la xifra més alta dels darrers 12 anys. L’anterior millor registre el trobem a la temporada 2005/2006, amb 1.440.000 forfets.

La temporada d’esquí 2017/2018 al Pirineu de Lleida ha estat força satisfactòria gràcies als bons gruixos de neu, que han permès al conjunt dels centres d’hivern mantenir les seves instal·lacions en un estat excel·lent des de l’inici de la campanya, que es va estrenar abans del pont de la Constitu-ció. El mal temps en diversos caps de setmana ha restat públic a les estacions, però ha augmentat l’ocupació en els establiments hotelers i s’ha detectat una major despesa en els negocis associats a la neu de les poblacions properes als complexos hivernals, ja que molts esquiadors desplaçats a la muntanya que no han pogut practicar l’esquí han dut a terme altres activitats turístiques.

La xifra d’esquiadors de la temporada 2017/2018 s’ha tancat en 1.343.194, un 4,5 % més que la campanya anterior, quan va ser d’1.284.476. Baqueira Beret ha tornat a ser l’estació que ha rebut més esquiadors i en els 142 dies que ha estat en funcionament ha tingut 887.000 visitants, un ba-lanç molt positiu que la situa en un increment de gairebé un 10 % més que la temporada anterior i amb un nombre de forfets molt similar al de la temporada 2015/2016, quan en va expedir 888.773.

La resta d’estacions d’esquí alpí han tingut aquesta temporada uns resultats una mica inferiors als de la campanya 2017/2018, que en general va ser molt bona per a totes elles, mentre que el conjunt de complexos de nòrdic han mantingut els mateixos resultats de la temporada anterior, considerada molt satisfactòria.

Boí Taüll Resort ha comptabilitzat un total de 131.800 forfets; Port Ainé, 112.522; Espot Esquí, 61.535; Tavascan, uns 9.000 forfets, dels quals 2.500 corresponen a nòrdic, Port del Compte uns 85.000 i el conjunt de les estacions de nòrdic del Pirineu de Lleida, 58.837, una xifra pràcticament igual a la de l’any anterior.

La campanya ha estat molt bona pel que fa als gruixos de neu, la qual cosa ha permès mantenir les estacions a ple rendiment amb pràcticament el 100 % dels dominis esquiables oberts. Tenir unes pistes en unes condicions immillorables per a la pràctica de l’esquí ha evitat l’ús freqüent dels ca-

nons per produir neu. Malgrat això, el mal temps ha afectat alguns caps de setmana dels diferents mesos d’aquest any 2018.

La temporada blanca 2017/2018 al Pirineu de Lleida ha tingut 142 dies d’esquí, comptabilit-zant el fet que Baqueira Beret va encetar la cam-panya el 18 de novembre i que ha finalitzat el diumenge 8 d’abril, el cap de setmana posterior a Setmana Santa, per a totes les estacions d’alpí i la majoria de les de nòrdic.

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida Web:www.aralleida.cat

LES ESTACIONS D’ESQUÍ DEL PIRINEU DE LLEIDA TANQUEN LA MILLOR TEMPORADA DELS DARRERS 12 ANYS AMB UN

4,5 % MÉS DE FORFETS VENUTS

3131

DOSSIER B-TRAVEL 2018[PIRINEUS]

ALT URGELL

Els Jocs Special Olympics tindran lloc a la Seu d’Urgell i a Andorra la Vella del 4 al 7 d’octubre del 2018 i aplegaran unes 2.500 persones, entre esportistes (tant catalans com d’altres comunitats

autònomes i d’una vintena de països estrangers), tècnics, familiars, voluntaris i la societat civil en ge-neral. La Seu d’Urgell celebrarà la inauguració dels jocs i acollirà les proves de bàsquet, bàdminton, hoquei interior, petanca, tennis de taula i ciclisme, mentre que Andorra la Vella es quedarà amb la cloenda i les modalitats de gimnàstica, judo, atletisme, natació, futbol sala, handbol i tennis.

Els Special Olympics representen l’esdeveniment esportiu més important per a persones amb dis-capacitat intel·lectual i, més enllà de la competició, esdevenen un espai de convivència, d’activitats socials, de lleure i de turisme que resulten essencials per aconseguir una major visibilitat de les per-sones amb discapacitat intel·lectual. Al mateix temps, es pretén tenir una major inclusió a la societat i una millor qualitat de vida del col·lectiu i de les seves famílies.

Aquesta serà la primera vegada que se celebren uns jocs amb clara vocació internacional en terres dels Pirineus. La Seu d’Urgell i Andorra la Vella agafen el relleu a les ciutats de Calella i Barcelona, que van acollir els jocs l’any 2014. Els primers Jocs Special Olympics en territori català es van cele-brar el 1988 a Lleida.

Turisme de la Seu d’Urgell - Web: www.turismeseu.com Turisme Alt Urgell - Web: www.alturgell.cat

LA SEU D’URGELL ACOLLIRÀ DEL 4 AL 7 D’OCTUBRE ELS JOCS SPECIAL OLYMPICS 2018

El Consell Comarcal de l’Alt Urgell va posar en marxa per Setma-na Santa el servei de Museus a la Carta, una iniciativa que per-

met oferir visites guiades personalitzades a sis espais etnogràfics de la Ruta dels Oficis d’Ahir. Es tracta de l’Antiga Farinera de Mont-ferrer, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó, el Museu de la Vinya i el Vi de Muntanya de Pont de Bar, el Pou de Gel d’Arfa, el Pou de Gel d’Oliana i el Museu de les Trementinaires de Tuixent.

Aquest projecte es planteja com un programa pilot amb la perspec-tiva que es pugui ampliar posteriorment a altres equipaments de dins o de fora de la ruta. L’objectiu del servei és adaptar els horaris d’accés a aquest patrimoni a les necessitats dels visitants i, alho-ra, sumar-hi el valor afegit del guiatge personalitzat.

Com explica el president del Consell Comarcal, Jesús Fierro, “Tenim un patrimoni etnogràfic que és l’orgull dels nostres pobles i, com a institucions públiques que som, tenim el deure de preservar-lo i difondre’l. És per això que endeguem els Museus a la Carta com una finestra oberta a aquest pa-trimoni”

Per fer ús del servei de Museus a la Carta, les persones interessades hauran de trucar prèviament al telèfon 630 42 32 16 per concertar el lloc, el dia i l’hora de la visita. La persona encarregada del ser-vei és guia professional de patrimoni cultural. El preu del servei és d’1 euro, al qual s’haurà d’afegir, en el cas del Museu de les Trementinaires, el preu de l’entrada, que és de 3 euros.

La iniciativa compta amb el finançament del Consell Comarcal i dels ajuntaments de Coll de Nargó, Montferrer i Castellbò, Oliana, el Pont de Bar, Ribera d’Urgellet i Josa i Tuixent, i té el suport de la Di-putació de Lleida i de l’Institut per a la Promoció i el Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran (IDAPA).

Consell Comarcal de l’Alt Urgell - Tel 973353112 - Fax 973352788 - www.alturgell.cat

L’ALT URGELL POSA EN MARXA EL SERVEI “MUSEUS A LA CARTA

32


ALTA RIBAGORÇA

L’Alta Ribagorça i la Vall de Boí acolliran enguany diferents esdeveniments esportius que aplega-ran un gran nombre d’aficionats als esports a l’aire lliure. Del 29 de juny a l’1 de juliol tindrà lloc la

segona edició del Gran Festival de Muntanya del Pirineu, on es preveu l’assistència d’unes 10.000 persones entre participants i acompanyants i el mes de setembre es disputarà la 2a edició de la marxa cicloturística Gran Fondo la Falla-el Pont de Suert.

Gran Festival de Muntanya del Pirineu

A la Vall de Boí i el municipi de Barruera ja treballen de cara a la segona edició del BUFF®Mountain Festival, un esdeveniment que reunirà els apassionats dels esports a l’aire lliure els dies 29 i 30 de juny i 1 de juliol de 2018. L’esdeveniment familiar i esportiu de referència dels Pirineus oferirà més varietat d’activitats per a totes les edats, més competició i el millor ambient per viure un cap de setmana d’oci i esport en un marc incomparable.

Activitats de tot tipus esperen els participants del BUFF® Mountain Festival ja que, a més de com-petició, es podrà practicar ràfting, descens de barrancs, escalada, orientació, ioga o ascens de vies ferrades i tallers d’astronomia, entre d’altres activitats.

Les més de 50 activitats organitzades en l’edició anterior van atreure més de 10.000 persones i van situar l’esdeveniment com una cita obligada per als amants dels esports de muntanya.

Sota el nom Vall de Boí Trek es concentraran les activitats de senderisme del BUFF®Mountain Festival. Es tracta d’una oportunitat única per conèixer la Vall de Boí i gaudir del seu paisatge gràcies a una extensa xarxa de camins rurals de més de 70 quilòmetres al peu del Parc Na-cional d’Aigüestortes.

DIFERENTS ESDEVENIMENTS ESPORTIUS QUE APLEGARAN UN GRAN NOMBRE D’AFICIONATS ALS ESPORTS A L’AIRE LLIURE

3333


ALTA RIBAGORÇA

Les Falles de la Vall de Boí també tindran un paper destacat en el BUFF® Mountain Festival. Les Falles són una tradició arrelada en els pobles de la vall i una festa de culte al sol, que ha estat de-clarada Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO, ara a l’abast de tots els participants en el festival.

Espai per a les dues rodes: BTT i XM Duathlon

La competició arribarà per mitjà de la SCOTT Marathon BTT by Taymory, que serà la quarta i defi-nitiva prova d’un certamen realment espectacular. La cursa tindrà dos recorreguts de 37 i 58 km, que portaran els ciclistes des de Barruera fins a l’estació d’esquí de Boí Taüll recorrent paisatges espectaculars per senderes i trams tècnics.

Una altra de les novetats és la inclusió del Duatló de Muntanya (XM Duathlon) en el programa del BUFF® Mountain Festival, un total de 39 quilòmetres repartits en 31 de mountain bike i 8 de cur-sa per muntanya, amb Barruera com a centre neuràlgic i incloent l’ascensió a les cotes altes de l’estació d’esquí de Boí Taüll.

La prova estrella del festival serà novament la BUFF® Epic Trail Aigüestortes, que es renova amb curses de 65, 42, 26 i 11 quilòmetres. La cursa marató tornarà a formar part del calendari de les Migu Run Skyrunner World Series amb tota l’elit mundial. Una altra de les novetats és que totes les curses tindran la sortida i l’arribada a Barruera.

La 2ª edició del BUFF® Mountain Festival buscarà millorar la gran experiència de 2017 ampliant el nombre de competicions i el programa d’ activitats que formen part de l’esdeveniment. El mountain bike és una de las modalitats estrella d’aquest esdeveniment amb un ambient familiar que permet gaudir del Pirineu barrejant oci, esport i cultura.

Gran Fondo la Falla Ribagorça: nova prova cicloturística

Gran Fondo la Falla Ribagorça és una ambiciosa prova cicloturística que la comarca de l’Alta Riba-gorça acollirà per segona vegada el 2 de setembre de 2018 amb l’objectiu de convertir el territori en una destinació turística esportiva d’alt nivell.

La prova tindrà dos recorreguts amb sortida i arribada al nucli del Pont de Suert. El primer serà de 133 km, amb 2.850 metres de desnivell positiu. El segon recorregut constarà de 62 km, amb 1.400 metres de desnivell po-sitiu.

L’itinerari transcorre per carreteres amb paisatges increï-bles de l’Alta Ribagorça, com ara la zona perifèrica del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Balneari de Caldes de Boí i la Vall de Boí, i s’endinsa a la comarca veïna de la Ribagorça aragonesa en una part del recorregut.

En l’edició del 2018, Gran Fondo la Falla presenta com a centre neuràlgic la població del Pont de Suert, que serà el punt de sortida i d’arribada dels ciclistes, i un recorregut pels municipis de Montanui, Vilaller, Barruera i la Vall de Boí.

La marxa té un caràcter no competitiu. Es tracta d’una aposta que combina esport i turisme com una fórmula clau per a la promoció del territori.

Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça. Tel: 973 69 04 02 - www.turismealtaribagorca.cat Patronat de la Vall de Boí. - Tel. 973 69 40 00 Web: www.vallboi.com

34


ALTA RIBAGORÇA

Diverses poblacions de les comarques pirinenques celebren la festa de les falles, un ritual col·lectiu d’arrels mil·lenàries que arriba al seu punt àlgid la màgica nit de Sant Joan convertit en un im-

portant atractiu turístic del territori.

La UNESCO va anunciar l’1 de desembre de 2015 la inclusió de les falles i les festes del foc del sols-tici d’estiu als Pirineus en la llista internacional de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. La declaració, beneficia 63 pobles de Catalunya, Aragó, Andorra i França que celebren aquesta tradició d’origen ancestral per Sant Joan. Les falles de la demarcació de Lleida incloses en la llista del Patri-moni Cultural Immaterial de la UNESCO són les de Boí, Taüll, Erill la Vall, Barruera, Durro, El Pont de Suert, Llesp, Casós, Vilaller i Senet, a la comarca de l’Alta Ribagorça; Arties i Les, a la Val d’Aran; Isil i Alins, en el Pallars Sobirà, i La Pobla de Segur, en el Pallars Jussà.

Ruta que uneix falles i romànic

El Centre del Romànic de la Vall de Boí ha creat la ruta “Romànic i Falles”, que uneix les falles del Pirineus i les esglésies romàniques de la Vall de Boí, dos valors excepcionals del territori declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO.

La ruta comença i acaba al poble de Durro i porta als visitants fins a l’ermita de Sant Quirc i el Faro de Durro, un espai excepcional de gran bellesa natural i cultural en el qual coincideixen els dos elements identitaris principals de la Vall de Boí: el romànic i les falles. Durant el recorregut d’anada i volta, el paisatge i els elements patrimonials que es descobreixen permeten identificar i conèixer l’herència moderna de l’important passat medieval de la vall.

D’altra banda, el Consell Comarcal de l’Alta Ribagorça ha senyalitzat els “Camins de Foc”. Es tracta de 10 itineraris que van des dels pobles de Barruera, Boí, Casós, Durro, Erill la Vall, El Pont de Suert, Llesp, Senet, Taüll i Vilaller fins al far on s’encenen les falles i per on baixen.

Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça - Web: www.turismealtaribagorca.cat Patronat de la Vall de Boí - Web: www.vallboi.com Centre del Romànic de la Vall de Boí - Web: www.centreromanic.com

EL FESTIVAL DE FALLES DEL PIRINEUS, UN ATRACTIU TURÍSTIC DE PRIMER ORDRE

LA CERDANYA

3535


L’Hotel Muntanya & Spa, el Càmping-Bungalowpark La Cerdanya i l’Aparthotel Ca l’Aurèn van re-fundar l’octubre del 2016 les empreses per donar lloc al Cerdanya Ecoresort. Van posar al cor

de la seva empresa la natura i els valors de respecte al medi ambient, a la cultura i a la societat rural i per això van proposar-se un compromís de poder oferir dins la seva oferta gastronòmica un mínim del 60% de productes locals i un 60% de productes ecològics amb una orientació cap a una alimentació saludable. En veure que no podien complir-ho amb l’oferta que hi havia a la comarca, van decidir cultivar-se les verdures. Això ha suposat un canvi en l’organització de la cuina, atès que ara han de planificar els plats dia a dia d’acord amb la producció obtinguda.

L’hort, anomenat Verger Cerdà, va néixer l’any 2014 amb una plantació de pomeres ecològiques i una petita horta en què es va cultivar la varietat local de les afartapobres, unes mongetes liles que actualment es cultiven en molt pocs horts de la Cerdanya.

En plantejar-se el sistema de producció van conèixer tota la filosofia de la Permacultura, un model que a més de sostenible és també regeneratiu amb el planeta. Els sistemes ètics i de disseny no només han servit per a la planificació de l’horta sinó que han estat incorporats en la filosofia empre-sarial d’aquest grup familiar.

La Permacultura pretén recrear un ecosistema a semblança de com funciona un bosc per tal de no haver d’utilitzar productes químics. El secret rau a tenir cura de la terra perquè hi creixin unes plan-tes vigoroses i saludables que siguin resistents a les plagues i aportin els nutrients saludables per a qui les consumeix. Les plantes creixen en gremis i envoltades de bandes florals per atraure una fauna auxiliar que eviti que proliferin les plagues.

EL CERDANYA ECORESORT DE PRULLANS CREA EL PRIMER HORT DE PERMACULTURA AMB PRODUCCIÓ TOT L’ANY AL

PIRINEUEl Cerdanya Ecoresort ha posat en marxa als afores de Prullans (la Cerdanya), a 1.150 metres d’altitud, un projecte agrari amb el propòsit de proveir d’hortalisses els seus restaurants durant tot l’any. L’empresa organitza visites guiades a aquest hort ecològic i activitats turístiques diver-ses, com ara excursions familiars amb raquetes de neu.

Verger Cerdà

36


LA CERDANYA

El darrer estiu ja es va abastar el 80% de les necessitats en verdures dels restaurants de l’Ecoresort (Arç i Km Cerdanya), però el gran repte era veure si podrien cultivar verdures a l’hivern a 1.150 m d’altitud i amb temperatures que enguany ja han arribat fins i tot a -15ºC. Gràcies a un sistema d’hivernacle en arc gòtic, seguint models canadencs, i amb mantes tèrmiques, en aquests moments i amb un hivern dels més durs dels darrers anys, les verdures estan resistint molt bé i s’espera que amb l’augment d’insolació puguin ja iniciar una nova collita en breu.

Visites guiades

El Cerdanya Ecoresort ofereix visites guiades per conèixer de primera mà el Verger Cerdà. La visita s’adreça als clients allotjats, però també s’hi pot participar per mitjà del programa turístic “Visita a les granges” del Consell Comarcal de la Cerdanya, que permet tenir coneixement dels millors produc-tors agroalimentaris de la comarca i s’adreça a les famílies amb nens i nenes de totes les edats. Des del maig del 2017, unes 2.000 persones han pres part en aquesta activitat turística.

Cada cap de setmana de l’any l’empresa cerdana prepara un seguit de temàtiques per experimentar noves experiències pel territori. Amb el títol d’“Hivern amb caliu”, al març es proposa una nit amb música d’acordió i violí en directe, excursions familiars amb raquetes de neu, un taller de sabons i un altre de malabars, jocs tradicionals, contacontes, bingo familiar, visita a la granja d’animals i spa familiar.

Premi a la responsabilitat social

El Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida va premiar el juliol de l’any passat el Cerdanya Ecoresort amb el guardó a la Responsabilitat Social Corporativa, dins del “Premi als mi-llors projectes empresarials”, pels Social Cerdans, una moneda social encunyada en fusta, que els

clients guanyen quan fan accions beneficioses per al medi ambient, com ara reutilitzar les tovalloles de les habitacions de l’hotel, recollir brossa durant les excursions i les activitats a la natura, compartir cotxe o arribar amb transport públic o vehicle elèctric, en-tre d’altres. Aquestes monedes s’han de dipositar en unes guardioles que corresponen cadascuna a algun projecte d’una ONG i l’empresa, amb la seva Respon-sabilitat Social Corporativa (RSC), les converteix en donatius. A més, Cerdanya Ecoresort també va rebre una menció en els guardons de Turisme de la Gene-ralitat de Catalunya pel mateix projecte.

Cerdanya Ecoresort - Web: www.cerdanyaecoresort.com

Verger CerdàVerger Cerdà

Verger Cerdà

PALLARS JUSSÀ

3737


La Generalitat de Catalunya, titular de la línia, manté aquesta campanya els cinc combois de pas-satgers, a més de la cafeteria. En aquesta desena temporada, que es va iniciar el 14 d’abril i fina-

litzarà el 3 de novembre, es faran 30 viatges paisatgístics, atès que a les 26 circulacions habituals amb el tren històric se n’han de sumar dues més al juliol i altres dues a l’agost, que s’han de dur a terme amb les noves unitats d’última generació del tren panoràmic de la línia i que permeten fer el trajecte amb la màxima comoditat pel que fa a la temperatura i mantenir el caràcter turístic amb el tradicional pack de benvinguda, com també la resta d’elements que formen el viatge singular amb el Tren dels Llacs.

El Tren dels Llacs és un servei orientat al turisme familiar que consisteix en un recorregut amb ferrocarril entre Lleida i la Pobla de Segur, amb l’atractiu d’un paisatge singular i múltiples possibi-litats lúdiques i gastronòmiques per als visitants al llarg del trajecte per les comarques del Segrià, la Noguera i el Pallars Jussà. El tren passa pels embassaments de Sant Llorenç, Camarasa, Cellers i Sant Antoni, voreja el riu Noguera Pallaresa i travessa els impressionants congostos de Terradets i Collegats.

El tren surt de l’estació de Lleida-Pirineus a les 10.40 hores i arriba a la Pobla de Segur a les 12.35 hores, i torna a les 17 hores per arribar a Lleida-Pirineus a les 19 h.

El viatge amb el Tren dels Llacs inclou un pack de benvinguda format per diferents productes gas-tronòmics del territori, a més de l’actuació d’un grup d’animació durant el trajecte d’anada, i a la tornada s’ofereix un tast de coca de recapte a l’estació de Balaguer.

Els viatgers que presentin el bitllet del Tren dels Llacs l’endemà de la seva circulació poden viatjar

EL TREN DELS LLACS INICIA EL 14 D’ABRIL LA DESENA TEMPORADA

El Tren dels Llacs, recorregut turístic i paisatgístic entre la ciutat de Lleida i la Pobla de Segur orientat bàsicament al turisme familiar i als amants del ferrocarril i de la natura en estat pur, va iniciar el dissabte 14 d’abril la desena temporada, que s’allargarà fins al 3 de novembre.

38


PALLARS JUSSÀ

des de la Pobla de Segur fins a Balaguer o a Lleida amb el tren convencional, la qual cosa permet allargar l’estada dels viatgers abans de tornar a Lleida. A més, els visitants poden adquirir paquets turístics (visites guiades, tastos de productes locals, etc.) vinculats als principals recursos turístics del territori i hi haurà parades facultatives a Cellers i a Tremp, on es podran desenvolupar activitats lúdiques.

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), la Direcció General de Turisme de la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’ATM de l’Àrea de Lleida impulsen aquest servei del tren turístic des del 2009, que recorre la línia històrica d’FGC de Lleida-la Pobla de Segur amb material mòbil de més de 50 anys remolcat per dues locomotores dièsel acoblades dels models 10817 i 10820, que es van cons-truir l’any 1968 i que estaven concebudes per prestar serveis mixtos de línia i maniobres. Són cone-gudes també com “ie-iés”. El material remolcat està format per cinc cotxes d’època de la sèrie 6000.

El Tren dels Llacs va aplegar la temporada passada 7.588 passatgers (un 4,6% més que els 7.213 viatgers de l’any anterior) i va registrar una ocupació del 99,41%, amb la qual cosa la campanya va ser molt exitosa i es demostra que el producte turístic està del tot consolidat.

Ruta dels Llacs cicloturística

El secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, Ricard Font, va presentar en la reunió de la Comissió de seguiment del servei de transports de passatgers Lleida-La Pobla-Esterri d’Àneu l’estudi de viabilitat i traçat que ha elaborat el Departament de Territori i Sostenibilitat per crear la via cicloturística Lleida-la Pobla, Ruta dels Llacs, en el corredor del ferrocarril entre Lleida i la Pobla i amb connexions amb la línia d’FGC. Aquesta ruta s’emmarca en la xarxa de vies cicloturís-tiques que està desplegant el Departament de Territori i Sostenibilitat per potenciar el cicloturisme, activitat que combina la pràctica esportiva i el turisme i que té un important potencial econòmic.

La Ruta dels Llacs, que connectarà amb la Intercatalunya (Lleida-Girona), tindrà una longitud de 125 quilòmetres, dels quals 98 seran pedalables i 25 es faran en tren. Transcorrerà per 13 municipis i en el seu traçat s’aprofitaran principalment camins de servei de la línia del ferrocarril, trams de vies verdes o camins pedalables ja existents o en projecte, com també camins rurals o forestals i carreteres locals.

PALLARS JUSSÀ

3939


Què va passar als segles XI i XII al Pallars? Les entitats que gestionen el castell i la canònica de Mur, Santa Maria de Gerri, Sant Pere del Burgal i Santa Maria d’Àneu ens proposen conèixer a

través d’una ruta per aquests 5 espais medievals els estrets vincles que tenen entre si i no tan sol quedar-nos amb el relat d’uns petits fragments de la història.

A cada espai s’explica com va ser el Joc de Dames, com es va percebre des d’aquell lloc i com va transcórrer la història posterior. La ruta s’explica amb una visió integral, amb visió de gènere, parlant de les dones i dels homes que van fer la història. Com va ser, com ha de ser. Joc de Dames no és un itinerari marcat, però sí es recomana visitar els 5 espais i fer la visita guiada. La ruta turística ha estat seleccionada per l’Associació Catalana de Crítics d’ART (ACCA) com a finalista en l’apartat d’educació dels premis anuals de l’Associació.

Santa Maria d’Àneu: Probablement col·legiata agustina. Segles IX, XI-XII, XV-XVI, restauració ss. XX-XXI. Amb reproducció de les pintures romàniques. Personatges històrics: Llúcia de la Marca, Artau I de Pallars, Caterina Albert de Pallars i d’altres.

Sant Pere del Burgal: Monestir benedictí (parcialment en ruïnes). Segles IX, XI-XII, restauració ss. XX-XXI. Església de doble capçalera, fet molt rar. Amb reproducció de les pintures murals romàniques. Personatges històrics: abadessa Ermengarda, Llúcia de la Marca, Artau I, Artau II, Llúcia, Ot i d’altres.

Antic monestir de Gerri de la Sal: Monestir be-nedictí. Segle IX, modificant-se al llarg de 1.000 anys. Restauració ss. XX i XXI. Romànic tardà, amb escultura de pedra. Reformes barroques. Perso-natges històrics: Espanell, Ot i d’altres.

Castillo de Mur i canònica de Santa Maria: Castell i canònica agustina. Segles X, XI-XII, restauracions ss. XX-XXI. Millor castell romànic de Catalunya. Es completa amb l’església. Amb reproducció de les pintures romàniques. Personatges històrics: Arsenda, Arnau Mir de Tost, Valença, Ramon de Pallars, Puig i Cadafalch, Folch i Torres i d’altres.

www.pallarsjussa.net

JOC DE DAMES, LA VISITA AL CASTELL DE MUR EN QUÈ LES DONES PRENEN EL PROTAGONISME

Castell de Mur Sant Maria de Gerri de la Sal

Església de Sant Pere del Burgal.

40


PALLARS JUSSÀ

El telefèric de la Vall Fosca, al Pallars Jussà, cada any a l’estiu, des de finals de juny fins a finals de setembre, es converteix en un nou atractiu turístic amb viatges cada hora i amb preus especials

per a les famílies. La infraestructura dóna un accés únic al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici per la Vall Fosca i els més de 30 llacs que formen part. El telefèric de Sallente-Estany Gento, és l’únic a la zona sud dels Pirineus.

Des d’Estany Gento, punt d’arribada del telefèric en la cota 2.200, es poden fer diversos tipus de caminades, pensades per a tots els públics, com la via verda del ferrocarril de via estreta, un camí de 5 km sense desnivells amb encant que recorre l’antiga via del ferrocarril, que servia per transportar material i treballadors i que passa per petits túnels; el GR11, que comunica la Vall Fosca amb Espot i amb La Vall de Boí per la vall de Riqüerna, o rutes pels 32 llacs que formen aquesta impressionant zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

El telefèric de la Vall Fosca va ser construït en 1981 per l’empresa Forces Elèctriques de Ca-talunya, SA (FECSA), per facilitar el transport del personal i de materials durant la construc-ció de la nova central hidroelèctrica reversi-ble de Sallente-Estany Gento. Actualment, 23 anys més tard, fa un ascens des de Sallente (1.750 m) fins a Estany Gento (2.200 m), amb un recorregut lineal de 700 metres i un des-nivell de 450 metres que es fan en poc més de 10 minuts. Té capacitat per 58 persones.

Ajuntament de la Torre de Capdella

Tel. 973 66 30 01 - www.vallfosca.net

EL TELEFERIC DE LA VALL FOSCA, ATRACTIU TURÍSTIC DURANT ELS MESOS D’ESTIU

PALLARS SOBIRÀ

4141


L’Associació d’Empreses d’Esports d’Aventura del Pallars Sobirà calcula que entre 10.000 i 12.000 escolars van gaudir entre Setmana Santa i el mes de juny de 2017 de l’ampli ventall d’activitats

ofertes per les firmes del sector. El president de l’Associació, Florido Dolcet, explica que “els dos grans atractius de la comarca per a aquests grups són el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el riu Noguera Pallaresa”, i destaca com a activitats més demanades el ràfting, segui-da a distància pel barranquisme, circuits d’aventura (tirolina, pont tibetà), paint ball i altres”. Altres opcions sol·licitades són el trekking, les excursions a cavall o el piragüisme.

Dolcet calcula que en total cada estudiant fa una mitjana de 4 activitats, per la qual cosa “podem parlar d’uns 40.000 serveis”. El president de l’entitat afegeix que aquestes xifres “refermen el lide-ratge de Lleida en l’àmbit dels esports d’aventura, un sector cada cop més professionalitzat i amb uns estàndards de seguretat més alts”.

La vicepresidenta del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Anna Panisello, destaca que el turisme escolar ja és present a la comarca des de fa dècades, però que en les darreres dues o tres temporades se n’ha registrat un increment “motivat possiblement pel prestigi i la llarga trajectòria de la nostra destinació turística, per una bona tasca promocional i per una certa recuperació econòmica després de la crisi”. Panisello remarca que el turisme escolar “és un factor important de re-vitalització econòmica i desestacionalització turística”.

Els principals mercats emissors són la Comunitat Valenciana, Catalunya, les Canàries i Andalusia, seguits pel País Basc, Co-munitat de Madrid, les Balears.

La majoria de grups que escullen el Pallars Sobirà com a desti-nació són alumnes de Primària, Secundària, Cicles Formatius i fins i tot d’estudis universitaris. Molts combinen el turisme actiu i de natura amb el turisme cultural, amb visites a punts com l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu o al patrimoni romànic i tallers tradicionals.

Turisme Consell Comarcal Pallars Sobirà Web: http://turisme.pallarssobira.cat/

EL PALLARS SOBIRÀ, POL D’ATRACCIÓ TURÍSTICA PER A GRUPS ESCOLARS

El Pallars Sobirà s’ha consolidat com una destinació preferent de viatges de grups escolars de Setmana Santa i fi de curs, atrets per la gran oferta de natura i d’activitats de turisme actiu d’aquesta comarca lleidatana.

42


PALLARS SOBIRÀ

El Parc Natural del Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, ha fet un pas endavant amb la posada en funcionament d’una sèrie d’iniciatives, adreçades especialment al turisme familiar, destinades a

facilitar als visitants l’estada i el coneixement del seu patrimoni natural i cultural.

Entre les noves eines i recursos per dinamitzar el turisme al parc, molts d’ells digitals, destaca l’engegada del projecte del Pas de l’Ossa i l’ampliació del projecte Explora el Parc. El primer és una campanya d’educació i divulgació sobre l’ós bru dirigida al públic familiar i escolar. El projecte, des-envolupat per l’Associació La Paniquella, està destinat a incrementar l’oferta turística lligada a l’ós i augmentar la seva acceptació social mitjançant xerrades i tallers en escoles.

Quant al projecte Explora el Parc, es van iniciat l’any 2016 tallers a les escoles per donar a conèixer el programa als més petits. Aquests reben un passaport en forma de llibret on se situen i s’expliquen aquells llocs i activitats —centres d’interpretació vinculats al parc, activitats fetes per empreses de guies interpretadores acreditades i més de 30 miradors panoràmics— pensats perquè les famílies que visiten el parc interpretin l’entorn i puguin segellar el document. Incrementant els segells del passaport, l’usuari rep premis com a gorres, samarretes, jocs educatius, guies de naturalesa o ac-tivitats gratuïtes.

Aquest any s’han incorporat més rutes autoguiades i s’ha engegat un joc interactiu, el “Quadern de camp”, per conèixer les espècies més emblemàtiques de flora i fauna del parc a través d’imatges, rastres i sons. L’aplicació facilita el descobriment del parc mitjançant la GEO localització de punts d’interès natural i cultural, itineraris a peu i rutes autoguiades.

El Parc Natural del Alt Pirineu es va crear en 2003, està situat al Pirineu central català i s’estén per més de 15 municipis pertanyents a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell (Alt Àneu, La Guin-gueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alins, Llavorsí, Esteri de Cardós, Lladorre, Tírvia, Vall de Cardós, Farre-ra, Rialp, Soriguera, Sort, Valls de Valira i Montferrer i Castellbò). L’àrea protegida que constitueix el parc cobreix gairebé 70.000 hectàrees, una extensió que el situa en el parc natural més gran de Catalunya; de fet, la zona del Parc Natural del Alt Pirineu suposa més d’un terç de tota la superfície de tots els parcs naturals catalans junts.

Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida - Tel. 973 24 54 08 - Web: www.aralleida.com Doctor Music - Web: www.doctormusic.com

EL DOCTOR MUSIC FESTIVAL TORNA AL PALLARS SOBIRÀ DEL 12 AL 14 DE JULIOL DE 2019

PALLARS SOBIRÀ

4343


El Parc Natural del Alt Pirineu, el més gran de Catalunya, impulsa una sèrie d’iniciatives, adreçades especialment al turisme familiar, destinades a facilitar als visitants l’estada i el coneixement del

seu patrimoni natural i cultural.

Entre les noves eines i recursos per dinamitzar el turisme al parc, destaca l’engegada del projecte del Pas de l’Ossa i l’ampliació del projecte Explora el Parc. El primer és una campanya d’educació i divulgació sobre l’ós bru dirigida al públic familiar i escolar. El projecte, desenvolupat per l’Associació La Paniquella, està destinat a incrementar l’oferta turística lligada a l’ós i augmentar la seva accep-tació social mitjançant xerrades i tallers en escoles.

Quant al projecte Explora el Parc, es va iniciar l’any 2016 amb tallers a les escoles per donar a conèixer el programa als més petits. Aquests reben un passaport en forma de llibret on se situen i s’expliquen aquells llocs i activitats —centres d’interpretació vinculats al parc, activitats fetes per empreses de guies interpretadores acreditades i més de 30 miradors panoràmics— pensats perquè les famílies que visiten el parc interpretin l’entorn i puguin segellar el document. Incrementant els segells del passaport, l’usuari rep premis com a gorres, samarretes, jocs educatius, guies de natu-ralesa o activitats gratuïtes.

Amb aquests anys s’han incorporat més rutes autoguiades i s’ha engegat un joc interactiu, el “Qua-dern de camp”, per conèixer les espècies més emblemàtiques de flora i fauna del parc a través d’imatges, rastres i sons. L’aplicació facilita el descobriment del parc mitjançant la GEO localització de punts d’interès natural i cultural, itineraris a peu i rutes autoguiades.

El Parc Natural del Alt Pirineu es va crear en 2003, està situat al Pirineu central català i s’estén per més de 15 municipis pertanyents a les comarques del Pallars Sobirà i l’Alt Urgell (Alt Àneu, La Guin-gueta d’Àneu, Esterri d’Àneu, Alins, Llavorsí, Esteri de Cardós, Lladorre, Tírvia, Vall de Cardós, Farre-ra, Rialp, Soriguera, Sort, Valls de Valira i Montferrer i Castellbò). L’àrea protegida que constitueix el parc cobreix gairebé 70.000 hectàrees, una extensió que el situa en el parc natural més gran de Catalunya; de fet, la zona del Parc Natural del Alt Pirineu suposa més d’un terç de tota la superfície de tots els parcs naturals catalans junts.

Parc Natural del Alt Pirineu http://parcsnaturals.gencat.cat/ca/alt-pirineu - [email protected]

NOVES INICIATIVES PER PROMOCIONAR EL PARC DEL ALT PIRINEU

MónNatura

MónNaturaMónNatura

44


EL SOLSONÈS

Sota el títol “El mes gastronòmic”, la comarca utilitza la gastronomia i l’apropament a la producció agroalimentària com a eixos conductors d’una gran diversitat d’ofertes culturals i d’oci.

La campanya aprofita el millor moment de l’any per visitar el Solsonès, el maig, per consolidar-se com a destí favorit dels catalans. Una vuitantena d’agents turístics s’han posat d’acord en el disseny de més d’un centenar de propostes que van des de les activitats d’oci fins als maridatges de vins i melmelades, passant per visites a explotacions agràries o packs de benvinguda en allotjaments, entre d’altres.

El mes de maig, el Solsonès ve molt de gust. I en vindrà encara més gràcies a la campanya que engega el Patronat de Turisme del Solsonès amb el suport de gremis, associacions i una vuitantena d’agents públics i privats, que s’han posat d’acord per posicionar aquesta comarca en el destí favorit dels catalans durant aquest mes d’autèntica explosió del paisatge.

“El mes gastronòmic” és el nom genèric de la campanya, que utilitza el gran atractiu dels seus pro-ductes de proximitat, dels propis productors i de l’extraordinària oferta gastronòmica del Solsonès com a fil conductor de tota l’oferta turística, cultural i d’oci. Activitats de natura que acaben amb tastet de productes, packs de benvinguda Km 0 com a obsequi als allotjaments hotelers i rurals, tallers d’hort, visites amb degustació, maridatges al mig del bosc o menús degustació exclusivament a partir de productes del Solsonès, són algunes de les propostes que lliguen turisme i gastronomia d’una forma absolutament pionera a Catalunya.

Amb aquesta iniciativa, el Solsonès reforça la seva aposta per un turisme cultural i de qualitat, que valora el destí pel contingut i no només pel continent. “El mes gastronòmic” és una forma d’aprofundir en les arrels agràries i agroalimentàries de l’anomenada “comarca de les mil masies”, un territori eminentment rural que el mes de maig es troba en una explosió natural, paisatgística i agrícola singular. Després de les pluges d’abril, just quan les grans extensions de cereal groguegen i contrasten amb el verd intens dels boscos, allarga el dia i alhora el sol escalfa sense cremar. Al maig, el Solsonès ve més de gust que mai.

Sota aquest relat, el web elmesgastronomic.cat recull més d’un centenar de propostes inèdites i exclusives per a tot el mes de maig. Plantar trumfos de muntanya o descobrir els clots on es con-serven, rodar en bicicleta elèctrica o en BTT i aturar-se a esmorzar, aprendre ganxet o recuperar els

sabors del barroc són bons exemples del veritable esforç que ha fet aquesta comarca, la quarta menys densament pobla-da de Catalunya. Aquesta dispersió no deixa de ser un gran indicador del caràcter rural del Solsonès, que manté viva la figura tradicional de l’herència pairal i la pervivència de les explotacions agrícoles, ramaderes i forestals. Un motiu més, en definitiva, per visitar una comarca autènticament genuïna.

De forma complementària, a més, tant el web elmesgastro-nomic.cat com les xarxes socials de Turisme Solsonès pre-paren per al maig concursos amb premis, regals aportats pels propis agents turístics, d’oci i de la restauració: activitats gratuïtes, esmorzars i dinars, visites i tallers, cistelles de pro-ductes i altres promocions especials. Aquest és un altre motiu per seguir l’activitat on-line del Solsonès, que aquest mes de maig es convertirà en el lloc on més de gust ve fer-hi una bona estada.

Patronat de Turisme del Solsonès - Oficina de Turisme del Solsonès www.turismesolsones.com

MÉS D’UN CENTENAR D’ACTIVITATS EXCEPCIONALS PER POSICIONAR EL SOLSONÈS COM EL DESTÍ FAVORIT DEL MAIG

EL SOLSONÈS

4545


La Ruta del Barroc és una proposta que combina art, patrimoni, gastronomia, història i les vivèn-cies d’aquella època en una visita flexible i que es pot personalitzar. Es tracta d’una ruta guiada

que comença al santuari del Miracle a les 11 del matí i al llarg d’unes set hores i mitja permet desco-brir el retaule i altres parts del santuari, visitar l’Espai Barroc situat al mateix indret, dinar al restau-rant del Miracle —assaborint la gastronomia del segle XVIII—, desplaçar-se a l’església de Sant Pere de Matamargó per admirar el retaule barroc i acabar a la Casa Museu de les Cases de Matamargó.

El centre neuràlgic d’aquesta ruta és l’Espai Solsonès Barroc, situat a la Casa Gran del Miracle, a Riner. L’espai situa el visitant en l’època barroca, tant en l’àmbit europeu com català, i mostra —a través de diferents sales amb plafons explicatius— què va representar i què va comportar aquest moviment, com també en quins contextos va sorgir i va desaparèixer. L’horari per a les visites no guiades va de dijous a dilluns de 10 a 18 h (cal dirigir-se al restaurant del Miracle). El centre fou creat pel Patronat de Turisme del Solsonès i l’Ajuntament de Riner, amb el suport de l’Agència Catalana de Turisme.

Cal dir que la creació de l’Espai Barroc va anar acompanyada de diverses actuacions a nou esglésies de la comarca —Lladurs, Sant Llorenç de Morunys, Pinell, Llobera, Pinós, la Molsosa i Riner— amb l’objectiu de fer visitables els seus retaules barrocs. Les persones interessades poden obtenir infor-mació més detallada descarregant-se l’app de Solsonès Barroc: http://solsonesbarroc.cat.

Pel que fa a les Cases de Matamargó, és una masia del segle XIV convertida en un espai cultural on es pot veure, per mitjà d’un recorregut, com era la vida familiar d’una casa autosuficient al s. XIX.

La Ruta del Barroc es pot fer qualsevol dia, sempre amb reserva prèvia a l’Ajuntament de Riner o a l’Oficina de Turisme del Solsonès. Per a grups de més de 20 persones, el preu per persona és de 35

RINER PROMOCIONA EL BARROC DEL SOLSONÈS

L’Ajuntament de Riner (el Solsonès) ha ampliat la seva oferta turística amb un paquet consistent en diverses visites a algunes de les joies del barroc i espais museístics de la zona, a més d’un dinar temàtic del segle XVIII. La proposta, iniciada aquest mes de setembre i batejada amb el nom de “Ruta del Barroc”, s’emmarca en el projecte Solsonès Barroc.

Retablo barroco del Santuario del Miracle. El Solsonès

46


EL SOLSONÈS

€; per a grups d’entre 15 i 20 persones, la tarifa és de 40 €; els infants de 5 a 14 anys paguen 25 € (en tots els casos amb el dinar inclòs). Per a grups inferiors a 15 persones cal demanar informació a l’Ajuntament de Riner.

Visites al santuari del Miracle

Els dissabtes, diumenges i festius, a partir de les 11.00 h, l’Ajuntament també ofereix visites al san-tuari del Miracle que permeten descobrir els secrets més ben guardats d’aquesta construcció, com ara el seu retaule barroc i la sagristia, el claustre del monestir, el prat de la Bassadòria i —de forma opcional— l’Espai Barroc del Solsonès.

La visita té un preu de 5 € (més 2 € opcionals per visitar l’Espai Barroc) i les entrades s’adquireixen al restaurant. Els grups d’un mínim de 12 persones poden concertar dia i hora de la visita a l’Ajuntament de Riner.

L’entrada a l’Espai Barroc sense visita al santuari té un cost de 4 € per als adults, 3 € per als jubilats i joves d’entre 10 i 15 anys, com també per a grups a partir de 10 persones. Per als menors de 10 anys la visita és gratuïta.

Aquesta iniciativa s’emmarca en la proposta Solsonès Barroc, una iniciativa del Consell Comarcal destinada a donar a conèixer els retaules, els santuaris, els edificis parroquials d’aquest estil i també els paisatges circumdants.

El barroc a Catalunya va proliferar especialment a les zones rurals i es caracteritza per la seva exuberància decorativa, destinada a impressionar els creients donant-los la imatge d’una església ostentosa davant l’austeritat de l’església reformista. El barroc té una de les seves màximes expres-sions en l’àmbit dels retaules i el Solsonès conserva el major llegat escultòric de l’època barroca de Catalunya.

El Solsonès conserva concretament cinc dels conjunts més importants del barroc a Catalunya, que són el santuari del Miracle de Riner, la capella de la Mare de Déu dels Colls, l’església de Sant Llo-renç de Morunys, la capella de la Mare de Déu de la Mercè a la catedral de Solsona, l’església de Sant Pere de Matamargó de Pinós i l’església de Sant Pere de Madrona de Pinell de Solsonès.

Santuari del Miracle - Web: www.santuarielmiracle.com/ Oficina de Turisme del Solsonès - Web: http://turismesolsones.com/

Retaule del Santuari del Miracle de Riner. Solsonès

EL SOLSONÈS

4747


El recuperat Salí de Cambrils ha iniciat el mes de juny la tercera temporada d’obertura al públic oferint un nou servei de massatges terapèutics, que es porta a terme els dissabtes després de la

concertació prèvia per les persones interessades. Des de la seva reobertura, l’any 2015, el centre ha rebut ja uns 6.000 visitants, en la seva majoria famílies, parelles i grups d’amics.

La Font Salada de Cambrils, al municipi d’Odèn, d’on brollen les aigües salades més conegudes a la comarca del Solsonès, es va reconvertir i va reobrir l’any 2015 per oferir als visitants un nou atractiu turístic, uns banys terapèutics per alleugerir tensions, dolors musculars i articulars. I és que la singular concentració salina de les aigües del Salí, amb 300 grams de sal per litre d’aigua —molt semblant a la concentració del cèlebre Mar Mort, considerat el llac més salí del món amb 350 grams de sal per litre—, ofereix immillorables qualitats desintoxicants i remineralitzants que beneficien la nostra salut.

El Salí de Cambrils ofereix un complex amb una piscina d’aigua de 11 x 7 metres i 80 centímetres de profunditat on els visitants poden gaudir dels usos terapèutics que provenen de la font de la Ribera Salada. El complex, amb una capacitat per a 150 persones, disposa també d’un solàrium, una zona de benvinguda, uns vestidors, una botiga i altres serveis complementaris.

Cal dir també que aquest complex forma part del conjunt dels serveis culturals que ofereix el Salí de Cambrils, com ara rutes guiades durant les quals el visitant pot conèixer a fons l’ús històric de les sa-lines —una antiga explotació documentada ja l’any 1780— i la seva restauració. El recorregut inclou la visita a diversos molins i canals d’aigua i al mirador del Salí de Cambrils, com també l’explicació sobre el procés de fabricació natural de la sal. Les visites es fan a les 11.00 i a les 16.00 h, amb una durada de 90 minuts, després de la concertació prèvia i amb un mínim de 4 persones.

Històricament el complex, que va deixar de funcionar el 1963, emmagatzemava aigua salada pro-vinent de les surgències de la Ribera Salada en eres construïdes amb rajoles d’argila. En els dies assolellats l’aigua s’evaporava i quedava la sal, que es transportava mitjançant un sistema de rails i vagonetes fins al magatzem, on els cristalls es molien i es ficaven en sacs.

El Salí de Cambrils és una de les tres salines de muntanya de Catalunya, juntament amb les de Gerri de la Sal (Pallars Sobirà) i Vilanova de la Sal (la Noguera).

Salí de Cambrils: Web: salidecambrils.cat

EL SALÍ DE CAMBRILS AMPLIA L’OFERTA

El Salí de Cambrils, al municipi d’Odèn (el Solsonès), assoleix el tercer any d’obertura amb un balanç d’uns 6.000 visitants i ampliant els serveis que ofereix al públic.

48


LA VAL D’ARAN

El projecte transfronterer pretén reactivar un itinerari històric que pot suposar un atractiu turístic impor-

tant per a les zones implicades i posarà especial èmfa-si en els valors paisatgístics, culturals i gastronòmics. Aquest itinerari enllaçarà la Via de la Garona, que re-corre el Piemont a França, fins al camí català, ja en terres aragoneses. La iniciativa connectaria trams del Camí de Sant Jaume de diversos territoris —alguns ja senyalitzats— i aniria a parar finalment al camí que va de Montserrat a Santa Cecilia de Jaca.

És un itinerari de 225 quilòmetres en onze etapes per als caminants i de 265 quilòmetres en vuit etapes per als ciclistes. El camí surt de Sant Bertran de Comenge, a França; entra a la Val d’Aran per Eth Pònt de Rei; continua pel Camin Reiau, i surt de la vall pel camí d’Eth Pòrt de Vielha. Després es dirigeix cap al Pont de Suert per camins veïnals i de petit recorregut, i un cop allà canvia de direcció per anar cap a l’oest, a les Viles de Turbó. En aquest indret torna a dirigir-se cap al sud per arribar a Roda d’Isàvena, a la Ribagorça aragonesa. I d’aquí baixa per Graus, l’embassament de Barasona i Barbastre fins a Berbegal, al Somontano.

La primera reunió entre els representants de tots aquest territoris, destinada a plantejar les prime-res actuacions per materialitzar la idea, va tenir lloc aquest estiu al Pont de Suert (Alta Ribagorça). La comissió de treball, integrada per dos representants de cada zona, a més de tècnics de turisme, de cultura i de medi ambient, va redactar un document de compromís per a entitats, associacions i ajuntaments interessats a participar en el projecte i va acordar adherir-se a la Federació Espanyola d’Associacions del Camí de Sant Jaume per potenciar la promoció de la ruta.

Cal recordar que ja fa més de 10 anys que l’Associació Amics del Camí de Sant Jaume a la Val d’Aran treballa en aquest projecte i ara s’ha traslladat aquesta petició a les associacions nacionals de l’Estat espanyol i de França per fer-lo realitat. Paral·lelament, cada un dels territoris està ultimant tant la recerca històrica del camí com la concreció del traçat per tal de passar a la fase de senyalit-zació i divulgació del projecte.

La demarcació de Lleida ja compta amb diversos trams senyalitzats d’aquest antic itinerari de pe-legrinatge. El Camí de Sant Jaume del Segre s’inicia a la vila de Llívia, a la Cerdanya, i creua els municipis de Puigcerdà, la Seu d’Urgell i Balaguer per finalitzar a Lleida, des d’on es pot continuar el camí en direcció a Osca o Saragossa. El Camí de Sant Jaume de Tarragona a Lleida passa pels tres monestirs cistercencs de Catalunya (Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges) i per quatre comarques de Lleida (l’Urgell, el Pla d’Urgell, les Garrigues i el Segrià).

Finalment, el Camí de Sant Jaume de Montserrat a Lleida passa per les comarques lleidatanes de la Segarra, l’Urgell, el Pla d’Urgell i el Segrià. Aquest darrer segueix el traçat de l’antiga via romana de Barcelona a Lleida i de l’històric Camí Ral d’Aragó, que transcorre paral·lel a l’actual autovia A-2 i té com a llocs d’interès la Seu Vella de Lleida, els monuments dels centres històrics de Tàrrega i Cervera o esglésies romàniques com Sant Pere el Gros.

Foment Torisme Val d’Aran: www.visitvaldaran.com Patronat Comarcal de Turisme de l’Alta Ribagorça Web: http://www.turismealtaribagorca.cat/

NEIX LA NOVA RUTA TURÍSTICA ARAN-PIRINEUS PER IMPULSAR EL CAMÍ DE SANT JAUME

Les comarques de l’Alta Ribagorça, la Val d’Aran, la Ribagorça aragonesa i la regió dels Pyrénées Haut-Garonnaises s’han unit per posar en marxa una ruta turística que recuperi el Camí de Sant Jaume entre Sant Bertran de Comenge i Berbegal (Osca)

LA VAL D’ARAN

4949


El Tour del Aneto, la darrera ruta de senderisme creada a la Val d’Aran, un recorregut que fa la circumval·lació del massís de l’Aneto a través de 5 valls i passant per 6 serres de muntanya de

l’Aran, França, Aragó i Catalunya, amb una distància de 115 km en 6 etapes i un desnivell acumulat d’11.332, s’ha consolidat com una de millors rutes dels Pirineus una vegada finalitzada la tercera temporada l’any 2017, on destaca l’augment de senderistes estrangers provinents de França, Ale-manya, Bèlgica i Holanda i que representen el 25% dels usuaris.

L’itinerari de 115km i un desnivell acumulat d’11.332m, travessa el Parc Natural Posets-Maladeta i recorre cinc valls d’Aragó, Catalunya i França. Són les Valls de Benasque, Castanesa, Barrabés, Val d’Aran i Luchón. I tot això passant per 6 serralades de muntanya, com el Port de Benasque de 2.444m i el Port de Vielha de 2.442m, carregats d’història i tradicions, que la gent recorre en 6 etapes.

El Tour del Aneto Aneto va ser creat i desenvolupat amb la mateixa filosofia amb la qual es va fer el famós Tour del Mont Blanc, on una ruta de Senderisme, dóna la volta al cim mes alta dels Alps. En aquest cas el Tour del Aneto recupera la història d’un famós Pirineista francès, Alfred Tonelle, que en 1.858 després d’aconseguir el cim de la Forcanada (Malh donis Pois) de 2.883m, inicià l’aventura de donar la volta l’Aneto, partint de la població de Vielha fins a arribar a Luchón, passant pels pobles de Aneto, Castanesa, Cerler i Benasque, per travessar després el Portillon de Benasque i arribar al Hospice de France.

La travessia és possible ara començar-la en qualsevol dels pobles per on pansa, la qual cosa facilita a l’usuari que la hi pugui organitzar a la carta, segons el seu origen. Les enquestes de satisfacció re-alitzades, reflecteixen una alta valoració en els allotjaments, la gastronomia, l’acolliment de la gent i l’organització general de la travessia i dels serveis que s’ofereixen. Un d’ells és la possibilitat de tenir el transport d’equipatge, en cada etapa, d’un allotjament al següent, la qual cosa facilita al sende-rista un major gaudi de la ruta i el poder ascendir alguna dels mítics cims propers a l’itinerari. Sens dubte, la principal és l’Aneto, l’ascensió del qual es pot fer amb la seguretat d’un Guia de Muntanya.

El Tour del Aneto forma part del Projecte “REGNE DE L’ANETO”, que està desenvolupant pels ajunta-ments de Benasque, Luchón i Vielha, els quals durant els propers 4 anys, duran a terme tot un se-guit de accions conjuntes per dinamitzar la zona, en un exemple clar de cooperació transfronterera, en el camp de la cultura, l’esport i el turisme.

Tour del Aneto - www.tourdelaneto.com

EL TOUR DEL ANETO ES CONSOLIDA COM UNA LES MILLORS RUTES CIRCULARS DE SENDERISME DELS PIRINEUS

50


LA VAL D’ARAN

La Val d’Aran es troba situada entre les dues rutes de senderisme transpirinenques de llarga dis-tància, que són el GR-11, que creua Catalunya i el sud de l’Aran, i el GR-10, que passa a través de

França. Altres rutes de senderisme de curta distància complementen aquesta xarxa de senders de muntanya amb més de 300 km d’itineraris de diferent grau de dificultat. Entre les nombroses pro-postes de senderisme destaquen algunes com ara la ruta de Pla de Beret al Santuari de Montgarri i la ruta dels Set Llacs de Colomers.

Altres rutes temàtiques inclouen pernoctacions i itineraris organitzats, com ara la Via Calda, una travessa de muntanya lineal de 80 km que es pot fer des del Pont de Suert fins a Les o en sentit contrari, en cinc etapes i gaudint de l’estada en establiments termals de la zona. L’itinerari transco-rre per senders de la Val d’Aran i de l’Alta Ribagorça amb indrets tan atractius com el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o les esglésies romàniques de la Vall de Boí.

Altres rutes creades recentment són la dels Encantats, la Pass’Aran i el Tour de l’Aneto. La dels En-cantats, amb 92 km i 9.080 m de desnivell acumulat, recorre la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça per dins del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. La travessa utilitza ca-mins històrics, alguns dels quals han estat recuperats i senyalitzats en el marc del programa Camins Vius, una iniciativa de Depana i del Parc Nacional. La Pass’Aran és una nova travessia transfrontere-ra circular de 64 km i 5.155 m de desnivell positiu que transcorre per les valls de Castillonais, Birós i la Val d’Aran entre muntanyes verges i nombrosos estanys.

També a la Val d’Aran s’ofereix la ruta Setau Sagèth, una travessia circular de 103 km i 9.100 metres de desnivell acumulat que comença i acaba a Vielha i permet als caminants gaudir dels paisatges d’alta muntanya de l’Aran i conèixer la història, la cultura i l’arquitectura de la vall. Pel que fa a 4Cumbres, 4Lenguas, és una ascensió a muntanyes emblemàtiques amb base a la Val d’Aran, men-tre que el Camin Reiau és un recorregut de senderisme que travessa 33 pobles al llarg de 150 km amb 6.000 m de desnivell positiu. La Pass’Aran constitueix una travessa de senderisme transfronte-rera (Couserans-Val d’Aran) d’alta muntanya. L’itinerari segueix el GR-10 i el GR-211.

MÉS DE 300 KM DE RUTES A LA VAL D’ARAN

LES GARRIGUES

5151

DOSSIER B-TRAVEL 2018[TERRES DE LLEIDA]

Els pobles de les Garrigues viuen un boom turístic durant la tardor i l’hivern, quan en aquesta època nombroses persones visiten les cooperatives de la comarca per comprar l’oli d’oliva verge

extra nou que es comercialitza sota la Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues –que s’obté de la varietat d’oliva arbequina i és considerat dels millors del món– i, a més, participen en les diferents fires que se celebren al voltant del preuat or verd i practiquen l’oleoturisme tot aprofitant el desplaçament per fer turisme per un territori singular, ric en patrimoni històric i amb un paisatge característic. A més de comprar l’oli d’oliva verge extra, els turistes tenen una gran oportunitat per visitar algunes de les cooperatives i els molins que hi ha a cada poble de la comarca; les pintures rupestres de la vall de la Coma, el nucli antic i el castell de l’Albi; la fortalesa ibèrica dels Vilars, el Museu Molí d’Oli de l’Argilés, el castell i el nucli antic d’Arbeca; el Centre de Descoberta de les Garrigues-El Mirador, l’Espai Macià i el Museu d’Arqueologia de les Borges Blanques; el Museu de l’Oli i del Món Rural de Castelldans; les pintures rupestres del Cogul; el castell de l’Espluga Calba; el castell, el pou de gel, la sala d’exposicions de treballs de la pedra i la galeria d’art d’Edith Schaar a la Floresta; l’antic molí d’oli de Fulleda; la Sala arqueològica de Granyena de les Garrigues; la Sala del Molí i l’exposició d’arqueofauna del jaciment de Minferri de Juneda; l’Ecomuseu de l’Oli de la Pobla de Cérvoles; el Museu i el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya de la Granadella; el Celler Clos Pons de l’Albagés, i els nuclis antics del Vilosell i Vinaixa.

Mostra gastronòmica

Cada any el Consell Comarcal organitza la Mostra Gastronòmica de les Garrigues per fomentar i donar a conèixer la cuina característica de la comarca i el sabor tan especial que l’oli d’oliva verge extra dóna als plats.

Paquets turístics

Els pobles d’Arbeca, El Cogul i La Granadella (les Garrigues) i Torrebesses (el Segrià) han engegat amb el suport de la Diputació de Lleida un paquet turístic destinat a promocionar el seu patrimoni cultural i el producte estrella de la zona, l’oli d’oliva.

Amb el nom de “Fem un tomb? Història, oli i pedra”, aquests municipis han presentat una iniciativa destinada a dinamitzar el turisme a la zona amb la promoció de quatre equipaments culturals (la fortalesa ibèrica d’Els Vilars d’Arbeca, el Centre d’Interpretació de l’Art Rupestre del Cogul, el Centre

L’OLEOTURISME, UNA MANERA DIFERENT DE FER TURISME A LES GARRIGUES

Cada dia més persones s’animen a practicar l’oleoturisme a la comarca de les Garrigues, una manera diferent de fer turisme i submergir-se en la cultura de l’oli de la Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues.

52


LES GARRIGUES

d’Interpretació de la Pedra Seca de Torrebesses i el Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya de La Granadella) i els productes més emblemàtics de cada localitat, especialment l’oli d’oliva extra verge.

El safrà, nou atractiu gastronòmic i turístic

Els camps de la comarca de les Garrigues han recuperat el cultiu del safrà, un ingredient molt ben-volgut per la gastronomia, que se suma a d’altres productes de qualitat de la zona com l’oli d’oliva verge extra, i el vi de la D.O. Costers del Segre. El clima d’aquesta zona de secà de la demarcació de Lleida garanteix unes condicions òptimes per al cultiu del safrà de qualitat sota la marca de Safrà dels Garrigues, que és una bona alternativa als cultius tradicionals de l’oliva i l’ametlla.

En l’actualitat, ja són més de 60 els productors de la cooperativa Safrà dels Garrigues repartits pels municipis de la comarca. La cooperativa té clients a Catalunya i Andalusia i el producte també s’exporta a França i Panamà i, en breu, es vol vendre a Estats Units.

La temporada del safrà comença per la festivitat del Pilar i s’allarga un mes aproximadament. La flor del safrà floreix cada dia i al llarg d’aquest mes s’ha de recol·lectar cada matí a primera hora sense excepció, en cas contrari la flor es marceix. És un treball totalment manual, no hi ha mecanització possible i d’aquí l’elevat preu d’aquesta espècie, que al pagès es paga a uns 8.000 euros el quilo.

Consell Regulador de la Denominació d’Origen les Garrigues - Web: www.olidoplesgarrigues.com

LES GARRIGUES

5353


El conjunt de les pintures rupestres de la Roca dels Moros del Cogul, a la comarca de les Garrigues, que són Patrimoni de la Humanitat, ha recuperat un horari d’obertura estable i un guia oficial.

Situada a un quilòmetre del poble del Cogul al peu de la carretera en direcció a L’Albagés, la Roca dels Moros és el conjunt d’art rupestre més significatiu i emblemàtic de Catalunya i un dels refe-rents dels estudis sobre aquest art a nivell estatal i internacional. Descobert en 1908, forma part dels més de vuit-cents conjunts d’art rupestre del Llevant peninsular –Andalusia, Castella-la Manxa, Aragó, Murcia, València i Catalunya–, que al desembre de 1998 van ser declarats Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.

La Roca dels Moros és un gran bloc de pedra d’uns 10 m de longitud per 4 m d’altura, que va ser utilitzat per l’home com a lloc de culte durant uns 5.000 anys, des del 7000 al 100 aC aproxima-dament. El conjunt pictòric del Cogul reuneix 42 figures pintades d’estil figuratiu o naturalista i esquemàtic-abstracte (16 humans, 19 animals i 7 de restes indeterminades). Les coloracions varien del taronja al castany, passant pel rosat, el vermell i el violeta amb diferents tonalitats. Hi ha 260 signes gravats, que ocupen la part central de la cavitat, corresponents a l’alfabet ibèric i llatí, i unes poques representacions faunístiques també gravades.

Entre les escenes destaquen la d’un arquer disparant a un cérvol, un altre arquer sostenint l’arc i les fletxes i un grup de 9 figures humanes femenines nues de la cintura cap amunt, amb faldilles acam-panades, que envolten una masculina, escena que ha estat interpretada com una dansa fàl·lica o de fertilitat. També es visualitzen les figures de cérvols, senglars i tres grans bòvids.

En les diferents excavacions arqueològiques que s’han fet en la Roca dels Moros s’han trobat ins-truments de finals del Paleolític i del Neolític, algunes ceràmiques fetes a mà i també ceràmiques d’època romana.

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Cata-lunya, el Consell Comarcal de les Garrigues i l’Ajuntament del Cogul van posar a la primavera les bases per a la gestió conjunta del recinte patrimonial, que ara permeten la seva visita. A partir del mes d’octubre de 2015, una vegada executada l’obra de connexió a la xarxa elèctrica, es va obrir el centre d’interpretació annex al conjunt patrimonial. El conjunt de la Roca dels Moros està gestionat pel Museu d’Arqueologia de Catalunya.

http://www.cogul.cat/pintures-rupestres-patrimoni-mundial

VISITES ESTABLES A LES PINTURES RUPESTRES DEL COGUL

54


LA NOGUERA

La Fundació Starlight, entitat que gestiona les certificacions per delegació de la Unesco, va renovar el proppassat mes de desembre per quatre anys més (de desembre del 2017 a desembre del

2021) la certificació com a Reserva i Destinació Turística Starlight a la zona del Montsec. La distin-ció de Destinació Turística acredita la regió com un dels llocs del món en què millor es poden veure les estrelles i més idonis per organitzar activitats turístiques relacionades amb la contemplació del firmament i lligades a la qualitat màxima del cel i la seva protecció contra la contaminació lluminosa.

Quant a la Reserva Starlight, és una zona encara més acotada dins de l’àrea de delimitació de des-tinació turística que engloba espais naturals amb un grau encara més elevat pel que fa a la qualitat del cel nocturn, l’accés a la llum dels estels i la preservació dels valors astronòmics, culturals i pai-satgístics de l’entorn.

Pel que fa al Centre d’Observació de l’Univers (COU), des que va obrir al públic l’any 2009 ha rebut ja 235.000 persones. Des de l’any 2013, i després de la dissolució del Consorci del Montsec, la gestió del centre és responsabilitat directa del Consell Comarcal de la Noguera.

D’altra banda, enguany es presentarà la candidatura del Montsec per obtenir la certificació que atorga la International Dark Sky (IDA), un reconeixement de la qualitat del seu cel que convertiria el Montsec en el primer territori del món a obtenir les dues certificacions de més prestigi internacional que hi ha en aquest àmbit i que consolidaria les comarques de Lleida com un punt de referència de primer ordre per a l’observació del firmament.

Parc Astronòmic Montsec-Centre d’Observació de l’Univers - www.parcastronomic.cat/cou

EL MONTSEC CONSOLIDA LA CERTIFICACIÓ STARLIGHT

La Unesco ha renovat aquest segell de qualitat que acredita la zona com un dels llocs del món en què millor es poden veure les estrelles, alhora que el Centre d’Observació de l’Univers (COU) ha tancat l’any 2017 amb la xifra rècord de 32.936 visitants, el que suposa un increment de quasi el 3% respecte a la xifra de l’any anterior, 31.997 persones.

LA NOGUERA

5555


El Parc Astronòmic Montsec (PAM)-Centre d’Observació de l’Univers (COU) espera repetir en la seva desena temporada la xifra rècord de 33.000 visitants del 2017 i, d’aquesta manera, arribar al fi-

nal de la campanya amb un total de 300.000 visitants des de la seva inauguració l’any 2009 –entre els quals 27.000 escolars i 1.000 estudiants universitaris d’Astronomia que han fet les pràctiques a les instal·lacions del PAM–.

El Parc Astronòmic Montsec (PAM)-Centre d’Observació de l’Univers (COU) ha significat un important salt en la demanda dels paquets turístics del Montsec, que tenen el PAM com a principal destinació, amb un impacte econòmic per al sector turístic del Montsec proper als 2,5 milions d’euros.

Entre les novetats d’enguany, destaca el nou espai d’Exposicions del COU, de 280 metres quadrats, que es podrà visitar a partir de l’1 de juliol de forma gratuïta. La nova instal·lació està distribuïda en tres espais que responen a tres perspectives: la científica (Espai Recepció), la divulgativa (Espai Univers) i la turística (Espai Cel Fosc). D’aquesta manera, serà la primera instal·lació del món que dedica un espai permanent a la protecció del medi nocturn i del cel fosc.

Un altre dels punts àlgids d’enguany seran els actes commemoratius del 10è aniversari del COU, els dies 28 i 29 de juny. És previst que el dia 28 s’inauguri oficialment el nou espai d’Exposicions i es mostri als ajuntaments el diploma de la renovació de la certificació Starlight, a més de celebrar reunions de la Taula d’Ecoturisme de Catalunya i dels socis del projecte transfronterer Interreg-Poctefa “Pirineus la Nuit”. El dia 29 se celebrarà la Jornada Ciència i Ecoturisme, i tancarà els actes l’astrofísic català Guillem Anglada, de la Queen Mary University de Londres, tota una eminència en la matèria.

A més, a l’estiu s’estrenarà una nova pel·lícula-espectacle infantil per al planetari 3D l’Ull del Montsec, que serà la continuació de l’actual pel·lícula-espectacle “Polaris”. El cicle de “Música sota les estre-lles” programarà set concerts entre juny i novembre, amb un cartell que encara s’està concretant. El 5è Festival d’Astronomia del Montsec, organitzat pel PAM amb la col·laboració de la Diputació de Lleida i altres institucions, tindrà lloc el cap de setmana-pont de l’11 al 14 d’octubre.

El PAM està treballant en l’obtenció d’una altra certificació que s’uniria a la renovada Starlight. Es tracta de la certificació IDA (International Dark-Sky Association), i en ambdós casos s’aconseguiria en la categoria màxima, amb la qual cosa el PAM esdevindria la primera destinació europea en ob-tenir-ho. Per aconseguir-la, estan treballant juntament amb la Diputació de Lleida per inventariar els punts de llum i completar la documentació necessària per a una certificació que està més enfocada al món de l’astronomia i que és de caire més internacional.

Parc Astronòmic Montsec-Centre d’Observació de l’Univers - Web: www.parcastronomic.cat

EL COU D’ÀGER INICIA LA DESENA TEMPORADAEl Centre d’Observació de l’Univers (COU) del Montsec, situat a Àger, va iniciar la desena tempo-rada el mes de març. Aquest any s’estrenarà el nou espai d’Exposicions, es commemorarà al juny el desè aniversari i hi haurà reunions de la Taula d’Ecoturisme de Catalunya i dels socis del pro-jecte transfronterer “Pirineus la Nuit”, una conferència del prestigiós astrofísic Guillem Anglada, el cicle de “Música sota les estrelles” i el 5è Festival d’Astronomia del Montsec. A més, el Parc Astronòmic Montsec (PAM) buscarà aconseguir la certificació IDA, que s’uniria a la Starlight.

56


LA NOGUERA

El Consell Comarcal de la Noguera, mitjançant el Parc Astronòmic del

Montsec, participarà —juntament amb quatre socis més— en el projecte de cooperació transfronterera “Pirineus, la nuit”, una iniciativa inclosa en el pro-grama de cooperació Intereg-Poctefa de la Unió Europea. El projecte “Pirineus, la nuit” pretén millorar la qualitat dels ecosistemes fronterers, a banda i banda dels Pirineus, mitjançant una estratègia per a la protecció i la millora de la quali-tat de la foscor natural nocturna, que a més serveixi de referència per a altres zones que vulguin abordar la mateixa problemàtica.

En el cas de la Noguera, el projecte preveu accions concretes com la renovació de la Certificació Starlight (període 2017-2021) i l’obtenció inicial de la Certificació Internacional Dark Sky (IDA), amb la qual cosa el Montsec serà el primer territori que obtindrà les dues certificacions internacionals de reconeixement de la qualitat de cel fosc; l’organització d’una nova exposició permanent interactiva al Centre d’Observació de l’Univers (COU) sobre astronomia i cel fosc; la senyalització viària a les entrades de la zona del Montsec informativa de les Certificacions Starlight i IDA, i l’adequació de tres miradors astronòmics vinculats a monuments megalítics en indrets de la zona.

Les actuacions, que corresponen al Consell Comarcal de la Noguera/Parc Astronòmic del Montsec, tenen un pressupost de 875.000 €, amb una subvenció de la Unió Europea de 569.000 €. Els 306.000 € restants es completaran amb aportacions de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Lleida i amb fons propis del Consell Comarcal.

Cal dir també que, en una iniciativa conjunta de tots els membres del projecte, és previst que el te-rritori del Montsec aculli el Congrés ALAN 2020, la trobada multidisciplinària més important del món en matèria de contaminació lumínica i medi nocturn.

Els altres socis del projecte transfronterer són les empreses públiques Navarra de Infraestructuras de Cultura, Deporte y Ocio (NICDO), mitjançant el Planetari de Pamplona, i Gestión Ambiental de Na-varra (GAN), per part de Navarra, i l’Observatori Astronòmic del Pic du Midi i l’associació astronòmica À Ciel Ouvert (ACO), per part de França.

Les comarques de Lleida són punt de referència per la qualitat del seu cel. La serra del Montsec —a cavall entre les comarques de la Noguera i el Pallars Jussà— té la distinció de Destinació Turística i Reserva Starlight, atorgada per la Fundació Starlight amb l’aval de la UNESCO per distingir els millors espais per observar els estels.

El territori alberga el Parc Astronòmic del Montsec (PAM), format per l’Observatori Astronòmic del Montsec, al municipi de Sant Esteve de la Sarga (el Pallars Jussà), i el Centre d’Observació de l’Univers (COU), situat a 3,5 km d’Àger (la Noguera), un modern multiespai dirigit al turisme cultural i científic que ja s’ha convertit en el centre de referència de la docència i la divulgació de l’astronomia i la geologia a Catalunya.

Consell Comarcal de la Noguera - Web: www.ccnoguera.cat/ Parc Astronòmic del Montsec-Centre d’Observació de l’Univers - Web: www.parcastronomic.cat

LA NOGUERA PARTICIPA EN EL PROJECTE “PIRINEUS, LA NUIT”La iniciativa transfronterera servirà per millorar i promocionar les infraestructures i els serveis de la comarca —amb el COU com a equipament emblemàtic— relacionats amb l’observació astronò-mica i la qualitat del cel.

EL PLA D’URGELL

5757


El president de la Diputació de Lleida i del Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana, Joan Reñé, va anunciar durant la reunió del Consell General de l’Estany d’Ivars i Vila-sana l’adjudicació

dels projectes de geotèrmia i museïtzació de Cal Sinén, en els quals ja s’està treballant i que confia que puguin estar enllestits aquest mateix mes d’abril. En el cas del projecte de geotèrmia –s’instal·larà calefacció per mitjà d’aquest sistema–, la licitació s’ha fet per 38.000 euros, mentre que el de museïtzació ascendeix a 50.000 euros. Aquesta darrera obra servirà per mostrar per mitjà d’audiovisuals i altres elements la història, la gestió ambiental i la recuperació de la llacuna més gran de la Catalunya interior.

També es va notificar una modificació del crèdit per 60.000 euros per tal de posar recursos a dis-posició del pressupost del Consorci de l’Estany i així dur a terme una reforma integral de la primera planta de Cal Sinén, per d’aquesta manera incorporar-la ja al servei que s’està oferint des de la planta baixa i consolidar aquest equipament com a punt de referència de l’estany. Entre els ele-ments que formaran part del que fins ara era l’espai diàfan de la primera planta hi figura una zona destinada a servei de bar.

Enguany s’invertiran 71.000 euros per al projecte de senyalització interna de l’estany, una inversió que s’emmarca dins el projecte Ponent Actiu que gestiona la Diputació de Lleida. De la mateixa manera, el president de l’ens provincial va manifestar que es crearà una comissió tècnica d’experts que tindrà com a objecte fer una avaluació continuada de l’estat ambiental i ecològic de l’estany.

La Diputació de Lleida editarà un llibre sobre l’Estany d’Ivars i Vila-sana, una obra que recollirà la memòria viva dels que van viure l’altre estany i el procés de dessecació i recuperació de l’espai. A més, la cúpula que es va utilitzar a la pel·lícula “Segon origen”, de Carles Porta, i que en part es va rodar a l’estany, s’incorporarà a l’entorn de Cal Sinén en una ubicació encara per determinar i amb usos turístics i culturals per acollir activitats de petit format.

També s’ha donat llum verda a la posada a la venda d’un forfet turístic, juntament amb l’Ajuntament de Mollerussa, que inclourà, per 7 euros, l’entrada al Museu de Vestits de Paper, la visita al Museu de l’Aigua de la Casa Canal i l’accés a l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Oficina Turística de l’Estany d’Ivars i Vila-sana i Punt d’Atenció Turístic Cal Sinén Web: www.estanyivarsvilasana.cat Consell Comarcal del Pla d’Urgell Web:www.plaurgell.cat

MESURES PER DINAMITZAR L’ESTANY D’IVARS I VILA-SANA I EL SEU CENTRE D’INTERPRETACIÓ

El Consorci de l’Estany d’Ivars i Vila-sana ha aprovat un paquet de mesures per dinamitzar aquest espai natural del Pla d’Urgell i el seu centre d’interpretació, Cal Sinén. Així, s’han adju-dicat els projectes de geotèrmia i museïtzació de Cal Sinén, la reforma integral de la primera planta d’aquest espai, un projecte de senyalització interna, l’edició del llibre sobre l’estany, la incorporació a l’entorn de la cúpula de la pel·lícula “Segon origen” i la posada a la venda d’un forfet turístic.

58


LA SEGARRA

A partir d’ara els prestigiosos motoristes Marc i Àlex Márquez no només seran un punt de referèn-cia per als aficionats al motociclisme. Gràcies a una iniciativa de la Paeria de Cervera, els mun-

dialment coneguts pilots catalans han esdevingut també una font d’inspiració per als amants de la BTT. L’Ajuntament segarrenc, en efecte, ha posat en marxa les rutes “Germans Márquez”, basades en els entrenaments de BTT dels campions del món de motociclisme.

Les dues rutes, dissenyades pel cerverí Genís Cuadros, preparador físic dels germans Márquez, pre-senten una dificultat diversa però tenen un denominador comú: travessen un entorn paisatgístic i patrimonial atractiu i de gran interès. La Ruta Marc Márquez, de 24 km i un desnivell de 332 metres, és de dificultat mitjana, mentre que la Ruta Àlex Márquez és més fàcil, amb 11 km i un desnivell de 205 metres.

Els itineraris, que transcorren per punts d’interès històric i natural del municipi de Cervera (les mu-ralles, l’església de Sant Pere el Gros, el Camí Ral o la Font de Fiol), estan indicades amb els colors vermell (Marc) i blau (Àlex) i es poden descarregar a Wikiloc. Segons els responsables de la iniciati-va, aquesta experiència “permet descobrir un territori de gran riquesa, practicar esport i gaudir del contacte amb la natura d’una manera sostenible i divertida”.

La iniciativa de l’Ajuntament de Cervera té el suport de l’Official Fan Club Marc Márquez. Cal recor-dar que el municipi segarrenc ja disposa de l’Espai Expositiu Marc Márquez, situat en un espai del Museu Comarcal de Cervera cedit pel consistori.

LA BTT, un sector en auge

Tant la BTT com el cicloturisme tenen cada vegada més demanda i un major nombre de centres distribuïts per tota la geografia lleidatana, que disposa de més de 2.500 quilòmetres de camins marcats de BTT i nombrosos serveis per als ciclistes.

Cal recordar que en els darrers anys el Patronat ha dedicat una atenció especial al cicloturisme, un sector turístic que va guanyant importància i que té en les comarques de Lleida una destinació privilegiada. Fruit d’aquesta realitat va néixer, per exemple, la proposta “Benvinguts, senderistes i cicloturistes”, l’objectiu fonamental de la qual és oferir un acolliment millor i més humà als sende-ristes i als cicloturistes, i alhora facilitar la seva experiència amb tot allò —equipaments, informació sobre el territori, alimentació adient— que necessiten.

La iniciativa consisteix en un segell de qualitat que certifica que els establiments d’allotjament tu-rístics participants disposen dels serveis i els equipaments adequats per als esportistes del bastó i del pedal.

Turisme de Cervera www.turismecervera.cat

CERVERA ESTRENA LES RUTES DE BTT “GERMANS MÁRQUEZ”

Les dues rutes, de 24 km i 11 km respectivament, estan inspirades en els entrenaments de BTT dels campions del món de motociclisme Marc i Àlex Márquez i transcorren per punts d’interès històric i natural del municipi de la Segarra.

LA SEGARRA

5959


Aquest suggeridor paquet de cap de setmana compagina el descobriment de cinc castells de les Garrigues, la Noguera, la Segarra, el Segrià i l’Urgell amb la visita a viles antigues, activitats tra-

dicionals del territori i la degustació de la gastronomia lleidatana.

El tour proposa concretament visites guiades al castell Formós de Balaguer (la Noguera), el castell del Rei-la Suda de Lleida (el Segrià), el castell de la Floresta (les Garrigues), el nucli antic i el castell de la vila de Verdú (l’Urgell) i el castell de les Pallargues (la Segarra).

La proposta inclou també la visita al tradicional mercat setmanal a Balaguer, que té lloc a la plaça del Mercadal, la pernoctació, els corresponents àpats gastronòmics i la pernoctació del dissabte.

La ruta dels castells és un dels itineraris més suggestius que el visitant troba a les Terres de Lleida. No es tracta de fortaleses immenses, però sí d’edificis restaurats i ben conservats que transporten el visitant als temps medievals en què aquestes terres marcaven la frontera entre els mons àrab i cristià.

A banda de les 5 construccions citades, la demarcació acull unes 14 fortaleses, entre les quals destaquen, entre altres, la Floresta, l’Albi i l’Espluga Calba, a les Garrigues; Montsonís i Alòs de Balaguer, a la Noguera; Mur i Llordà, al Pallars Jussà; Sort, al Pallars Sobirà; Florejacs i Vicfred, a la Segarra, i Montclar i Ciutadilla, a l’Urgell.

Aquest paquet turístic està organitzat per l’empresa Tu i Lleida.

Tu i Lleida Web: http://www.lleidaitu.com

VIATJAR AL PONENT MEDIEVAL A TRAVÉS DELS SEUS CASTELLSEls amants de la història poden submergir-se en el passat medieval a través d’una interessant proposta turística que ens permetrà conèixer algunes de les fortaleses més emblemàtiques de la plana de Lleida

Castell de les Sitges de Florejacs

Castell de Vicfred

Castell de Llordà

Castell de Montsonís.

60


EL SEGRIÀ

Més de 15.000 visitants —uns 10.000 més que l’any passat— han gaudit de les visites per con-templar els arbres florits del municipi d’Aitona (el Segrià) dins la campanya Un esclat de color.

A més de visitants catalans i d’altres punts de l’Estat, la campanya ha registrat també nombrosos turistes japonesos. Nascuda fa sis anys per iniciativa de l’Ajuntament d’Aitona en el marc del projecte Fruiturisme, la campanya que es desenvolupa coincidint amb l’època de floració del presseguer va finalitzar el 24 de març.

La iniciativa ofereix l’experiència de passejar, practicar running o anar amb bicicleta per itineraris (vi-sites guiades o bé practicables per lliure per mitjà d’itineraris senyalitzats) que travessen o voregen camps de fruita dolça. Les visites guiades es fan de la mà d’una trentena de voluntaris (agricultors i veïns).

Una de les grans novetats d’enguany ha estat la possibilitat de fruir de les grans extensions de pres-seguers i nectariners florits a Aitona amb globus aerostàtic. Aquestes excursions organitzades per l’empresa Globus Kon-Tiki se sumen als vols amb avioneta que també ha engegat aquest any el Club del Vol ‘la Serra’ de Mollerussa .

Fruiturisme és un projecte pioner engegat a Aitona que, mitjançant la difusió del món de la fruita dolça local, pretén impulsar la dinamització econòmica del Baix Segre. L’Ajuntament d’Aitona aposta així per la transformació de la riquesa fructícola en segell d’identitat i reclam turístic. Fruiturisme vol oferir activitats que facin sentir el gust per la fruita i que, alhora, posin en valor el patrimoni, el paisatge i la cultura d’Aitona.

Diversitat de propostes

El projecte ofereix al llarg de l’any visites guiades al món de la fruita dolça com les Rutes de cine (visi-ta les localitzacions de la pel·lícula Segon Origen), la ja esmentada Un esclat de color (Ruta de la flor rosa del presseguer), Ruta fotogràfica de la flor rosa (safari fotogràfic pels millors racons del paisatge dels presseguers) o la Ruta del presseguer amb fruit (collita i degustació de préssecs).

Pel que fa a les visites per lliure, les Rutes per l’entorn senyalitzades permeten gaudir en qualsevol època de l’any del paisatge, de l’esport i del patrimoni (la Ruta de l’arbre fruiter, adreçada a la con-templació dels presseguers, o la Ruta de Serra Brisa, que permet fer exercici tot contemplant una vista panoràmica del paisatge agrícola d’Aitona).

Igualment, el projecte inclou el vessant esportiu amb el Fruitrail (que permet admirar els paisatges dels arbres fruiters tot practicant el running) o la Caminada Popular entre els arbres florits d’Aitona, i el vessant escolar, amb la Ruta didàctica de la flor i la Ruta del naixement del fruit, al mes de juny (activitats d’aprenentatge al camp i a les centrals de fruita).

Donat l’èxit assolit per aquesta singular experiència, la proposta s’ha ampliat a d’altres municipis del Baix Segre com Alcarràs, la Granja d’Escarp, Seròs, Soses i Torres de Segre.

Fruiturisme Tel. 973 79 40 10 - Web: http://fruiturisme.info/

LA RUTA DE LA FLORACIÓ D’AITONA SUPERA ELS 15.000 VISITANTS

Aquesta original experiència de Fruiturisme pel Segrià es consolida en la seva 6a edició i incor-pora noves propostes com les excursions amb helicòpter o amb avioneta.

EL SEGRIÀ

6161


El Parador de Turisme de Lleida està integrat en la xarxa estatal de 96 Paradores, vuit dels quals es troben a Catalunya (quatre a les comarques de Lleida). El nou hotel de luxe, de quatre estrelles,

és situat a l’antic convent del Roser –del segle XVII, que ha estat rehabilitat–, en ple Centre Històric de Lleida, a un pas de l’Eix Comercial i molt a prop del conjunt monumental del Turó de la Seu Vella. Amb aquest nou establiment turístic la ciutat de Lleida veurà reforçada la seva imatge com a desti-nació turística.

L’hotel nou és format per dues edificacions: l’església, convertida en el restaurant principal, i el com-plex residencial, organitzat al voltant del claustre central de planta quadrada i amb una alçada de tres pisos amb galeries que donen accés a les 53 habitacions dobles (una d’adaptada, una suite i dues de familiars).

Al pati, espai principal del recinte o gran hall, se situen la recepció, la cafeteria i les sales de reunions. A la planta baixa es localitzen les dependències de serveis generals (instal·lacions, magatzems, ves-tuaris, administració, cuina, etc.). L’establiment turístic també disposa d’spa i pàrquing.

El parador ocupa un solar de 2.404,35 m2 i disposa d’una superfície útil de 6.044,47 m2. La re-habilitació de l’edifici ha permès crear una nova entrada principal per la façana oposada a l’actual del carrer Cavallers, des de la plaça de Sant Antoni Maria Claret i el carrer Joglar Segalà, per tal de facilitar l’arribada amb vehicle.

La posada en servei del parador suposa l’ocupació de 28 persones. Turespaña ha invertit prop de 15 milions d’euros en la conversió de l’edifici de l’antic convent del Roser en parador. D’altra banda, Pa-radores s’ha fet càrrec dels treballs complementaris com ara els subministraments i les instal·lacions d’equipament, la decoració i les dotacions per convertir-lo a ús hoteler, amb una inversió d’1,69 milions d’euros.

Amb el projecte del nou Parador del Roser, s’han recuperat i rehabilitat els elements d’interès arqui-tectònic, històric i d’espai per reforçar la posada en valor de l’edifici, que està protegit i declarat Bé Cultural d’Interès Local.

Turisme de Lleida Web: www.turismedelleida.cat Parador de Turisme de Lleida Web: www.parador.es

LLEIDA ESTRENA PARADOR DE TURISMELa demarcació de Lleida disposa de quatre paradors de turisme, després de la inauguració el mes d’agost de 2017 d’un establiment a la ciutat de Lleida, a l’antic edifici del Roser del Segle XVII, que s’afegeix als que ja hi ha a Arties i Vielha (la Val d’Aran) i la Seu d’Urgell (l’Alt Urgell).

62


EL SEGRIÀ

La localitat d’Alcarràs (el Segrià) va inaugurar l’octubre passat el Centre d’Interpretació del Món Rural, un espai que ofereix una interessant mostra inèdita de materials, eines i peces agrícoles

de segles passats, tots cedits per veïns del poble.

L’equipament, habilitat per l’Ajuntament a l’antic edifici Sauret, al peu de l’antiga N-II, acull una mos-tra de material, instruments i eines agrícoles que permeten al visitant fer-se una idea de com era la vida al camp abans de l’auge de la mecanització. L’espai exhibeix més de 200 peces (la majoria ce-dides per Claudio Godia), de les 350 que formen part del fons del centre. La major part del material és del segle XIX i de la primera meitat del XX, tot i que les peces més destacades són una arada de fusta del XVI, per la seva antiguitat, i un carro que va pertànyer a Francesc Macià, procedent de la casa que la família tenia a Vallmanya, per la seva singularitat històrica.

L’alcalde d’Alcarràs, Miquel Serra, va dir en el decurs de la inauguració de l’equipament que aquest és una “aposta important per ensenyar als joves d’on venim per saber cap a on anem, i per a això és fonamental conèixer i respectar el treball que feien els nostres avis i besavis”.

El Centre d’Interpretació del Món Rural d’Alcarràs es pot visitar el primer cap de setmana de cada mes, els dissabtes a la tarda de 16.00 a 18.00 hores i els diumenges al matí d’11.00 a 14.00 hores. Durant aquestes hores hi haurà una tècnica especialitzada que farà l’explicació. Fora d’aquest ho-rari, s’organitzen visites de grup. Els interessats a concertar-ne alguna poden posar-se en contacte amb el Centre Cultural Municipal Lo Casino d’Alcarràs.

Aquest centre s’afegeix a altres punts visitables del municipi, com l’alzina centenària que dóna nom al Pla de l’Alzina, símbol del paisatge alcarrassí, ple d’arbres fruiters i camps de cereals, i que és considerada com la imatge del símbol i l’escut municipal de la vila d’Alcarràs; la Casa de Montagut, que pertanyia al Cabildo de la Catedral de Lleida i que actualment acull algunes activitats festives i tradicionals, com per exemple la Festa de Santa Anna, el mes de juliol, o l’església de la Mare de Déu de l’Assumpció, d’estil neoclàssic i barroc, un edifici de tres naus amb una curiosa planta trapezoïdal aixecat sobre les restes del primitiu castell.

Ajuntament d’Alcarràs Web:www.alcarras.cat

INAUGURACIÓ DEL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DEL MÓN RURAL D’ALCARRÀS

L’espai està destinat a posar en valor el treball agrícola que es fa a la vila i alberga més de 350 objectes, amb peces curioses com un carro que va pertànyer a Francesc Macià

Centre d’Interpretació del Món Rural

L’URGELL

6363


El Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat de Tàrrega divulga el patrimoni històric industrial de la fàbrica J. Trepat i es planteja com un viatge en el túnel del temps d’un ambient fabril dels

anys 1930 que s’ha conservat intacte.

L’equipament cultural es va inaugurar el juny del 2012, amb la musealització per l’Ajuntament de Tàrrega de cinc de les 19 naus de l’antiga fàbrica J. Trepat de maquinària agrícola. La visita guiada transcorre per les naus i la cadena de producció, preservades en molt bon estat, que esdevenen un pol de referència per copsar la transició entre la fabricació artesanal i la industrialització con-temporània. L’itinerari discorre per les zones de foneria, disseny i muntatge, sumant una superfície d’exposició de 2.500 m2. Durant el recorregut es poden contemplar màquines, eines i motllos, a més d’audiovisuals que ajuden a interpretar el conjunt.

Les visites guiades comentades tenen lloc tots els diumenges a les 11 i a les 12.30 h (no cal reserva prèvia). Per a altres horaris, cal reservar al telèfon 973 31 16 16 o al mail [email protected]. El preu de l’entrada (5 euros la general i 3 la d’estudiants i jubilats) es destina al manteniment de l’equipament cultural i a la conservació de la fàbrica, que s’inclou en l’inventari de patrimoni industrial de Catalunya del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.

La fàbrica J. Trepat és un testimoni i un dels protagonistes de la mecanització agrària, atesa la importància que va tenir en el procés de transformació i mecanització del camp català com també espanyol. En aquesta antiga factoria s’hi fabricaven i comercialitzaven les emblemàtiques màquines agrícoles J. Trepat, com és el cas de les garbelladores, les dalladores, les lligadores i les segadores, entre d’altres. L’empresa va començar a funcionar l’any 1914 en uns petits tallers situats en el casc urbà de Tàrrega i entre els anys 1933 i 1936 es van construir 13 de les 19 naus actuals, de forma rectangular i enganxades l’una al costat de l’altra, que són a l’antiga N-II. L’any 1957, en la seva màxima esplendor, aquesta indústria va tenir uns 250 treballadors en actiu.

Les màquines Josep Trepat van ser tot un èxit comercial i una revolució en el treball del camp perquè s’adaptaven a les necessitats dels pagesos: lleugeres, manejables i amb un preu accessible, cosa que ajudaria a la seva popularitat, i acabarien transformant la feina i la vida al camp. La fàbrica J. Trepat va ser nomenada productora nacional l’any 1931.

A més de ser un museu obert al públic i a les escoles, el complex es pot llogar, per tal com és un espai idoni per a activitats privades, sessions fotogràfiques, rodatges cinematogràfics (com ara la pel·lícula “Vulcania”, que també es va rodar a Xerallo, Buira i Salàs de Pallars), obres teatrals (ha estat escenari de diferents espectacles inclosos en la programació de FiraTàrrega) i festivals de creació contemporània (com l’Embarrat).

Influència de la cultura americana

Per segon any consecutiu, el Museu de la Mecanització Agrària Cal Trepat va celebrar l’activitat “McTrepat: la influència de la cultura americana a les nostres terres”, en què Tàrrega va rememorar l’origen nord-americà del patrimoni industrial de Cal Trepat, amb un cap de setmana d’activitats centrades en la cultura dels Estats Units per mitjà de la música, l’automoció i el llegat gastronòmic.

Conferències, exposicions, cotxes clàssics americans, tractors McCormick, parada de roba americana vintage, trobada de motards, food trucks, tallers infantils, música en viu, exhibició de country i recordatori del No Surren-der Festival dedicat a Bruce Springsteen van ser, entre d’altres, les activitats programades. La pròxima edició del “McTrepat” tindrà lloc a primers del mes d’octubre.

Museu Fàbrica J. Trepat de Tàrrega

Web: http://www.museutrepat.cat

VIATGE AL PATRIMONI HISTÒRIC INDUSTRIAL DE CAL TREPAT

Museu Fàbrica J. Trepat

www.aralleida.cat

B TRAVEL 2018 - Ara Lleida · vall del riu llobregós pantà de rialb ... 39.-joc de dames, la...

Documents

Transcript of B TRAVEL 2018 - Ara Lleida · vall del riu llobregós pantà de rialb ... 39.-joc de dames, la...