1

2

Índex

1. Comptes anuals............................................................................................................3

1.1 Balanç…………………………………………………………………………..................…………….3

1.2 Pèrdues i guanys………………………………………………………………….........................5

1.3 Anàlisi de l'eficiència.......................................................................................8

2. Pla de tresoreria……………………….................…………………………………………………………....10

3. Supervivència a curt termini………………………....................……………………...……………....13

3.1 Liquiditat.......................................................................................................13

3.2 Mínim de vendes...........................................................................................14

3.3 ROE i cost d'oportunitat................................................................................15

4. Supervivència a llarg termini…………………………………………………………….......................16

4.1 Com ha anat l'activitat?................................................................................16

4.2 El negoci és rendible?...................................................................................17

4.3 El negoci és sostenible?................................................................................18

5. Punt mort……………………………………………………………………………………….......................…19

6. Ràtios………………………………………………………………………………………………........................20

6.1 Ràtios d'endeutament i cost de l'endeutament............................................20

6.2 Rendibilitat ROE, ROI i ROS...........................................................................21

6.3 Períodes........................................................................................................24

7. Ràtios conjunts………………………………………………………………………………….......................26

7.1 Efecte palanquejament financer..............................................................................26

7.2 Període mitjà de maduració econòmic i financer.....................................................27

7.3 PAS............................................................................................................................28

3

1. Comptes anuals

Els comptes anuals de Back Home, com a qualsevol empresa, es basen en el balanç i el

compte de pèrdues i guanys. Aquests els hem realitzat mitjançant la Excel

d'emprenedoria i són els següents:

1.1 Balanç

4

Observant el Balanç de Back Home podem apreciar que les partides de l’Actiu No

Corrent es deriven de l’Aplicació disponible als diferents mercats mòbils i a la Web de

l’empresa a Internet. A l’Actiu No Corrent només hem de tenir en compte la Tresoreria

(Realitzable + Disponible) a l’hora de calcular l’Actiu Total.

En quant al Patrimoni Net cal tenir en compte el Capital Social de 3100 per tal de

constituir l’empresa i el resultat de l’exercici que és positiu i creix durant els 3 primers

anys.

Si observem el Passiu Corrent, tots els deutes que l’empresa Back Home tindria a curt

termini són derivats de Hisenda Pública Creditora i d’Organismes de la Seguretat Social

Creditors. Cal apreciar que no tindrem cap deute a llarg termini (Actiu No Corrent).

Per tal de veure gràficament els percentatges dels diversos elements que formen el

balanç ho hem desglossat i d'aquesta manera podem no tant sols comprovar que el

balanç està ben equilibrat, sinó també com evolucionen els diversos comptes i quins

guanyen o perden més impacte en l'empresa:

5

A partir d'això podem determinar dos fets. El primer és que el passiu corrent es va

reduint amb el pas dels anys i el segon és que l'actiu corrent i en especial el disponible

va augmentant en detriment de l'actiu no corrent ja que augmenta molt poc mentre

que el disponible augmenta de forma més accelerada.

1.2 Pèrdues i Guanys

6

Observant el Pèrdues i Guanys de Back Home apreciem que les despeses que

l’empresa té són majoritàriament per els serveis externs perquè un cop efectuat el

servei un 85% dels beneficis que s’obtenen van dirigits a totes aquelles empreses amb

les quals tenim un partner, perquè són elles les que ens proporcionen els vehicles i els

conductors. En quant als ingressos cal destacar que l’empresa Back Home únicament

n’aconseguiria de la venda del servei que ofereix.

Si observem el Pèrdues i Guanys als diferents anys apreciem que els ingressos

incrementen gràcies al augment de les vendes tot i que les despeses també

augmenten degut al increment dels salaris i dels serveis externs. Això provoca que en

un inici el nostre marge de contribució sigui molt elevat els 3 anys tal i com veiem a

continuació ja que les despeses de personal i els serveis externs no es tenen en compte

en aquest apartat, sinó que veuen clarament en el EBITDA.

Un cop restats els comptes anomenats anteriorment i les amortitzacions comprovem

que el resultat d'explotació no és tant elevat com podia semblar en un inici:

7

Finalment quan descompten les despeses financeres que són molt reduïdes i els

impostos ens trobem amb el resultat de l'exercici, el qual és positiu els 3 anys i notem

com entre el segon i tercer any s'ha produït una palanca a partir del partner amb un

conjunt de discoteques famoses i ens ha permès augmentar el nostre volum de vendes

i conseqüentment el resultat del l'exercici:

8

1.3 Anàlisi de l'eficiència

Pel que fa a l'eficiència de Back Home, hem de tenir en compte els percentatges que hi

trobem en el PiG.

El primer fet a destacar és que el resultat de l'exercici és molt reduït en comparació al

volum de vendes, ja que tal i com veiem a la gràfica següent aquest només representa

un 2%, 4% i 6% respectivament al llarg dels 3 anys. Això és degut a que

automàticament, el 85% dels ingressos de les vendes se'ls queden les empreses

partners que ens proporcionen vehicles i conductors (serveis externs) i amb el 15%

restant nosaltres tenim que paga una sèrie de sous i salaris, despeses financeres i

tributs entre d'altres.

Això pot fer pensar que la nostre empresa és poc eficient des d'aquest punt de vista,

però tenint en compte que l'import net de la xifra de negocis el considerem elevat, un

percentatge petit com pot ser un 4% per exemple en el segon any, significa una

quantitat important de diners, en aquest cas al voltant de 34.000€.

L'altra fet que hem analitzat és la distribució del marge de contribució al llarg dels 3

anys. Podem apreciar que percentualment les despeses de personal disminueixen però

això és degut al augment de la EBITDA al llarg dels 3 anys. També podem veure que el

tant per cent dels serveis externs dins del marge de contribució és molt semblant en

tots tres anys ja que el percentatge dels ingressos que s'emporten els nostre partners

sempre és del 85%.

9

A partir d'aquesta gràfica podem comprovar que efectivament el percentatge que ens

"quedem" nosaltres sempre està al voltant del 15% mentre que les empreses externes

s'emporten el 85% tal i com nosaltres hem estipulat.

Per altra banda volem destacar una dada molt interessant i és que el EBITDA en relació

a les despeses de personal guanya pes al llarg dels anys i sabent que els salaris es

mantenen, això significa que cada cop obtenim més ingressos directes a partir de les

nostres vendes i per tant que el resultat de l'exercici serà cada vegada més gran.

10

2. Pla de tresoreria

Per tal de elaborar un anàlisi de la tresoreria hem tingut en compte els pagaments i

cobraments que l'empresa haurà de realitzar al llarg dels 3 anys i que són els següents:

11

A partir d'aquestas dades podem elaborar la següent gràfica on es veuen com es

reparteixen el nombre de cobraments i pagaments al llarg dels 3 anys:

Apreciem que en tots 3 anys els cobraments són superiors als pagaments, tot i que

lleument. És important tenir en compte que del segon any al tercer els tants per cent

són els mateixos perquè els cobraments i pagaments augmenten poc d’un any a l’altre

en forma percentual tot i que si numèricament.

Pel que fa als cobraments, a continuació podem veure com es desglossen al llarg

d'aquests 3 anys:

Els principals cobraments que obtindria l’empresa Back Home es deriven de la pròpia

activitat que aquesta realitza mitjançant el servei que oferim. A més a més, també

podem observar que obtenim ingressos per l’IVA cobrat i per finançament. Com a

característica de Back Home cal destacar que no obtenim ingressos financers ja que no

12

es fa cap mena d’inversió. Cal destacar que percentualment, es mantenen gairebé

iguals al llarg del període analitzat.

Pel que fa als pagaments, a continuació trobem com es desglossen:

En quant als pagaments, hem de donar molta importància a les despeses que

provenen de Serveis Externs en què destaquen les despeses derivades dels diners que

paguem a les empreses que cedeixen els vehicles i els conductors i les despeses per

publicitat. També cal que l’empresa tingui en compte les despeses de personal, que

disminueixen percentualment i això significa que numericament la resta de pagaments

augmenten, la hisenda pública, les inversions i l’IVA pagat que es manté de forma

constant al llarg dels períodes.

Pel que fa al cash flow, un aspecte molt important per a qualsevol empresa i en

especial per als emprenedors, podem estar tranquils ja que aquest augmenta al llarg

dels anys tal i com veiem a la taula següent:

Any 2015 Any 2016 Any 2017

Cash Flow 18.831€ 34.085€ 109.090€

Això és positiu perquè amb aquests diners no només ens serviria per fer les compres

pertinents sinó també dur a terme inversions o iniciar altres projectes.

13

3. Supervivència a curt termini

3.1 Liquiditat

FM = AC - PC

1r any

FM= 13.981 - 6.611 = 7.370€

2n any

FM= 58.982 - 16.750 = 42.232€

3r any

FM= 168.572 - 31.374 = 137.198€

Per tal de tenir coneixements sobre la liquiditat aparant hem calculat el fons de

maniobra al llarg dels 3 anys. Les dades obtingudes són de 7.370€ el primer any,

42.232€ al segon any i 137.198€ al tercer any, la qual cosa ja indica que la diferència

entre l'actiu corrent i el passiu corrent va augmentant amb el pas dela anys i per tant

obtenim més liquiditat.

Tal i com veiem en aquestes gràfiques, percentualment el fons de maniobra augmenta

de forma progressiva en detriment del passiu corrent, ja que aquest no disminueix sinó

14

que augmenta però més lentament que l'actiu corrent i per tant suposa una millor

liquiditat.

3.2 Mínim de vendes

Mínim vendes = (Realitzable + Disponible) - PC

1r any

Mínim de vendes = (0 + 13.981) - 6.611 = 7.370€

2n any

Mínim de vendes = (0 + 58.982) - 16.750 = 42.232€

3r any

Mínim de vendes = (0 + 168.572) - 31.374 = 137.198€

Per tal saber el mínim de vendes que hem de realitzar per tal de poder pagar els

deutes a curt termini hem de tenir en compte el realitzable i el disponible dels 3 anys i

també el passiu corrent. Veient les gràfiques que hi ha a continuació podem

determinar que al llarg dels 3 anys es cobrirà sense cap problema el mínim de vendes

necessari ja que el disponible és tot moment superior al passiu corrent i fins i tot

augmenta de forma percentual. Això significa que si les previsions són les adequades

l'empresa no ha de tenir problemes econòmics a curt termini.

15

3.3 ROE i cost d'oportunitat

ROE= (BN / PN) *100

1r any

ROE= (9.314 / 12.414) *100= 75%

2n any

ROE= (34.085 / 46.499) *100= 73,3 %

3r any

ROE= (93.651 / 140.150) *100= 66,8%

Per tal de saber si dur a terme o no aquest projecte hem d'analitzar el ROE en

comparació amb la rendibilitat que oferiria un altre tipus d'inversió segura que podem

determinar amb un mitja del 4%. Veien els càlculs podem establir que ja que el ROE és

clarament superior a aquest cost d'oportunitat que seria l'altra inversió podem

determinar que si que surtiria a compte realitzar el projecte, tot i que la ROE amb el

pas dels períodes es va disminuint i ho podem atribuir a un efecte del palanquejament

negatiu que implicaria una disminució de la rendibilitat financera en cas que ens

endeutessim.

16

4. Supervivència a llarg termini

4.1 Com ha anat l'activitat?

Per tal de saber com ha anat l'activitat hem de saber com és el benefici net, i

basicament comprovar que aquest sigui superior a 0. Tal i com hem vist en el pèrdues i

guanys, efectivament hem obtingut beneficis al llarg dels 3 anys, i a més a més,

aquests s'han vist incrementats de forma progressiva tal i com veiem a la gràfica

següent:

Els beneficis s'han incrementat al llarg dels anys i en especial del segon al tercer any

degut a les palanques mitjançant partner amb discoteques importants del Maresme i

barcelonès que s'han produit abans dels mesos d'estiu i que hauran provocat un

augment considerable de les vendes durant l'estiu i conseqüentment un benefici

superior.

D'aquesta manera veiem que el segon any s'incrementa un 365% respecte el primer, i

el tercer un 1.005% respecte el primer.

17

4.2 El negoci és rendible?

Per tal de saber si el negoci és rendible hem de veure si la nostra activitat genera

riquesa o no, i això o podem comprovar mitjançant el BAII o resultat d'explotació. Al

llarg dels 3 anys, el BAII de Back Home és positiu i de la mateixa manera que el resultat

de l'exercici (òbviament ja que estan relacionats), aquest augment de forma

progressiva a mesura que avança el temps degut a l'aparció de les palanques i

l'augment de vendes que aquest genera, conjuntament amb el fet que cada vegada

serem més coneguts i al conèixer millot el mercat i guanyar experiència ens serà més

fàcil dur a terme la nostra activitat.

En aquesta gràfica podem veure com el BAII augmenta de forma molt similar al

resultat de l'exercici de la pàgina anterior tant percentual com numèricament.

18

4.3 El negoci és sostenible?

Per tal de saber si el negoci serà sostenible, hem de tenir en compte que el resultat

d'explotació no sigui superior a la despesa financera ja que sinó no serviria de res dur a

terme la nostra activitat perquè tot allò que generessim ho acabaríem pagant i no

obtindríem beneficis.

Tal i com es pot apreciar a les gràfiques següents, el nostre projecte és altament

sostenible ja que la relació entre el percentatge que significa la despesa financera en

relació amb el BAII és insignificant, ja que tant en el primer com en el segon any les

despeses financeres no superen els 50€ i per tant no arriven a ser ni el 1% dels diners

obtinguts a partir del resultat d'explotació.

Pel que fa a aquest aspecte, Back Home no té cap problema de sostenibilitat a no ser

que les previsions realitzades fossin extramadament diferents a les realitzades.

19

5. Punt mort

El punt mort o llindar de rendibilitat és aquell punt a partir del qual comencem a

obtenir beneficis tenint en compte el nombre de vendes realitzades i els costos fixos i

variables que aquestes suposen. Tenint en compte el número de viatges que pretenem

dur a terme apreciem que l’empresa necessitaria uns ingressos semestrals 42.787€

aproximadament al primer any, el que suposa unes vende aproximades de 10.697

unitats. Podem veure que al segon any la xifra disminueix fins a les 1.292 unitats

(5.169€) venudes però aquesta es torna a veure incrementada al tercer fins a les

15.059 unitats (60.238€).

Tot i que es pot veure que l’empresa tindria forces dificultats en el primer semestre

(quan aquesta inicia la seva activitat), superaríem amb solvència tots els altres cinc

semestres sense cap problema ja que el volum de vendes seria molt superior al llindar

de rendibilitat.

Apreciem que les vendes augmenten tant a l’hivern com a l’estiu, tot i que amb major

nombre als mesos d’estiu, que són aquells en què els joves surten més de festa. En la

següent gràfica podem veure la distribució del punt mort durant aquests primers anys i

el volum de vendes a l'inici dels sis semestres estudiats.

20

6. Ràtios

6.1 Ràtios d'endeutament i cost de l'endeutament

Ràtio d'endeutament: PNC + PC / PN + PASSIU

Any 1: 6611 + 0 / 6611 + 12414.05 = 0.53

Any 2: 16750.41 + 0 / 16750.41 + 46499.18 = 0.36

Any 3: 31374.34 + 0 / 31374.34 + 140150.63 = 0.22

Observant la ràtio d’endeutament de la nostra empresa en els tres anys podem veure

que en el primer es troba sobre l’òptim recomenat però en els dos següents aquesta

disminuiria considerablement.

Seria recomenable que l’empresa mires de pujar la proporció que representa el deute

en el total del passiu de l’empresa en el segon i el tercer any.

21

Cost d’endeutament: Despesa financera / Passiu

Any 1: 45.48 / 6611 = 0.6 %

Any 2: 45.48 / 16750.41 = 0.27 %

Any 3: 0 / 31374.34 = 0

Si observem el cost d’endeutament en els tres diferents anys podem apreciar que

aquest és molt baix en tots tres anys. En el primer i segon any la despesa financera de

l’empresa és de 45.48. Tot i això no hi haurà despesa financera el tercer any d’activitat

de l’empresa.

22

6.2 Rendibilitat ROE, ROI i ROS

Rendibilitat Financera: Benefici Net / Patrimoni Net*100

Any 1: 9314.05 / 12414.05 = 75 %

Any 2: 34085.13 / 46499.18 = 73 %

Any 3: 93651.45 / 140150.63 = 68 %

Observant els resultats que obtenim com a rendibilitat financera en els diferents anys

podem veure que aquesta va disminuint poc a poc. Això vol dir que el patrimoni net de

l’empresa augmentaria més en proporció al benefici net, cosa que fa que la rendibilitat

financera sigui inferior.

23

Rendibilitat de la inversió: BAI / Capital desemborsat

Any 1: 630.71 %

Any 2: 7587.81 %

Any 3: 14794 %

La rendibilitat de la inversió ens serveix per saber el rendiment que ha obtingut la

empresa per la relació entre els beneficis de l’empresa abans d’impostos i el capital

desemborsat i utilitzat per la consecució d’aquests beneficis.

Observant els resultats de la rendibilitat de la inversió que obté l’empresa observem

que aconseguim uns percentatges molt grans, ja que el capital desemborsat és mínim.

Això suposa un aspecte positiu a tenir en compte perquè quan més gran sigui aquest

resultat suposa una major rendibilitat.

24

Rendibilitat de les vendes: BAII / Import Net de la xifra de vendes

Any 1: 11688.04 / 150654 = 0.077

Any 2: 42651.89 / 225624 = 0.19

Any 3: 117064.31 / 400554 = 0.29

Apreciem que la rendibilitat de les vendes va augmentant a mesura que passen els

anys perquè tant l’import net de la xifra de vendes com el BAII augmenten. Tot i això,

el BAII augmenta en major proporció que les vendes al llarg dels anys. Aquest

increment del BAII es pot donar perquè els sous i salaris no augmenten en gran

proporció i representen un tant per cent menys gran en comparació al primer any.

6.3 Períodes

Al no tractar-se d'una empresa industrial, només hauríem de tenir en compte 3

subperíodes:

Subperíode d’aprovisionament:

25

Any 1: Mitjana de mercaderies * 360 / Consum = 0

Any 2: Mitjana de mercaderies * 360 / Consum = 0

Any 3: Mitjana de mercaderies * 360 / Consum = 0

Subperíode de cobrament:

Any 1: Mitjana clients * 360 / Vendes = 0

Any 2: Mitjana clients * 360 / Vendes = 0

Any 3: Mitjana clients * 360 / Vendes = 0

Subperíode de pagament:

Any 1: Mitjana proveïdors * 360 / compres = 0

Any 2: Mitjana proveïdors * 360 / compres = 0

Any 3: Mitjana proveïdors * 360 / compres = 0

Observant els resultats apreciem que cap dels subperiodes ens ocupa temps a l’hora

de dur a terme la nostra activitat ja que els clients i usuaris pagarien el servei al

comptat un cop contractat i nosaltres pagariem inmediatament a les empreses amb les

que tenim els partners.

26

7. Ràtios conjunts

7.1 Efecte Palanquejament Financer

ROI>cost de finançament

Any 1: 630.71 % > 0.6 %

Any 2: 7587.81 % > 0.27 %

Any 3: 14794 % > 0

Comparant el ROI amb el cost de finançament apreciem que en tots tres anys el ROI és

més gran i, per tant, quan més ens endeutem més millorarà la rendibilitat financera de

l’empresa.

27

7.2 Període Mitjà de Maduració Econòmic i Financer

Periode Mitjà de Maduració Econòmic:

Subperiode d’aprovisionament + Subperiode de cobrament

Any 1: 0 + 0 = 0

Any 2: 0 + 0 = 0

Any 3: 0 + 0 = 0

Observant els resultats veiem que a l’empresa Back Home el periode mitjà de

maduració econòmic és 0 perquè l’empresa no ha d’efectuar cap aprovisionament de

mercaderies i cobra per el servei oferit al mateix moment en què és contractat.

Periode Mitja de Maduració Financer:

Periode Mitja de Maduració Econòmic – Subperiode de pagament

Any 1: 0 – 0 = 0

Any 2: 0 – 0 = 0

Any 3: 0 – 0 = 0

Al igual que el PMME el Periode Mitjà de Maduració Financer també es 0 perquè

l’empresa paga a les empreses que ens ofereixen els seus vehicles i conductors al

mateix moment en què aquesta cobra per el servei ofert als clients o usuaris.

28

7.3 PAS

PAS = FM – NOF (Necessitats Operatives de Fons)

NOF = Mitjana de mercaderies + Mitjana clients + 10% mitjana proveïdors – Mitjana

proveïdors.

Any 1: 7370.95 – 0 = 7370.95

Any 2: 42231.94 – 0 = 42231.94

Any 3: 137198.05 – 0 = 137198.05

Observant els resultats de la posició de liquiditat de l’empresa podem apreciar que el

resultat en els diferents anys és exactament el mateix que el Fons de Maniobra. Això

és provocat perquè l’empresa no disposa de NOF perquè no té proveïdors, clients ni

mercaderies, cosa que provoca que no tinguem necessitats operatives de fons, per

tant lògicament al llarg dels anys evoluciona de la mateixa manera que el fons de

maniobra.

29