Bages

A la Pilar Porcel, promotora de la CTIC del Bages,

Agraïm molt sincerament la teva ajuda i que ens hagis transmès els teus valors,l’entusiasme, la il·lusió i, sobretot, les ganes de treballar a favor de la infància, que és la

“nombrosa minoria feble i silenciosa”.

Desembre de 2004

Presentació ....................................................................................................................... 5

Introducció ........................................................................................................................ 7

Marc normatiu i definició funcional dels equips............................................................. 9

I. Departament de Salut .................................................................................................... 11

1. Recursos primaris ................................................................................................ 11

2. Recursos secundaris ............................................................................................ 20

3. Recursos terciaris................................................................................................. 22

II. Departament de Benestar i Família ............................................................................... 25




III. Departament d’Educació.............................................................................................. 45



IV. Departament de Justícia............................................................................................... 61




Pautes per a la derivació entre els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència.Circuits de derivació......................................................................................................... 67

Annexos ........................................................................................................................... 87

Annex I. Full d’interconsulta per a la coordinació de serveis per a la infància i l’adolescència .................................................................................... 89

Annex II. Coordinació de serveis per a l’infant i l’adolescent ............................ 91

Annex III. Xarxa de recursos de la infància i l’adolescència ............................... 93

Llista de sigles .................................................................................................................. 94

Índex

1

Andreu Toneu MirInspecció Educativa. Departament d’Educació

Eva Sisó CreusServeis Socials. Ajuntament de Manresa

Pere Bonet DalmauServeis de Salut Mental. Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Althaia

Santiago Nevot FalcóServei de Pediatria. Hospital Sant Joan de Déu de Manresa. Althaia

Teresa Codinach MoncunillServeis Socials. Centre Hospitalari de Manresa. Althaia

Emilia Ramon CaellesÀrea Bàsica de Salut de Súria. Institut Català de la Salut

Florinda Mérida Barrero Serveis Bàsics d’Atenció Social Primària. Consell Comarcal del Bages

Jordi Pidelaserra FontServei d’Atenció a la Infància i Adolescència. Consell Comarcal del Bages

Josefina Bonvehí PlanellCentre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages. Departament de Benestar i Família

Fina Tapias CausDirecció General de Mesures Penals Alternatives i de Justícia Juvenil. Departament de Justícia

Alba Cortina SerraAMPANS

Eva Piñero SubiranaCentre Estrep

Remei Juncadella PlanellServei Català de la Salut

Grup de professionals de la CTIC del Bages

2

Assessorament lingüístic

Maria Weisz RomeroServei Català de la Salut

Agraïments per la col·laboració en aquest document

Pilar Porcel OmarPilarin Bayés de LunaJosefina Ramírez RuizMarta Garcia SantanachMontse Andreu Raventós

3

Amb el Decret 307/1993, de 28 de setembre, el Govern de la Generalitat va crear la Comissió interdeparta-mental de coordinació d’actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades a la infància i l’adoles-cència amb discapacitats o amb risc de tenir-ne (CTIC). Aquest Decret es va modificar amb el Decret96/1998, de 31 de març, en el qual es va incloure com a activitat pròpia de les CTIC l’atenció als infants ensituació de risc. Un any més tard, d’acord amb el Decret 211/1999, de 27 de juliol, s’adequa l’estructura dela CTIC a les modificacions que s’han produït en l’organització dels diferents departaments implicats.

També cal recordar que amb el Decret 93/2000, de 22 de febrer, pel qual es crea la Secretaria de la Família,s’assenyala que el secretari d’aquest òrgan, que depèn del Departament de Benestar i Família, és el presi-dent de la CTIC Central, la qual cosa representa per a les diferents comissions locals tenir un presidentestable i la implicació formal dels secretaris de cada un dels departaments implicats.

Amb el Decret 284/2002, de 12 de novembre, de reestructuració parcial de diversos departaments del’Administració de la Generalitat, es modifica el nom del Departament de Benestar Social, que passa a serDepartament de Benestar i Família, i pel qual s’hi adscriuen la Direcció General d’Atenció al Menor (DGAM),que passa a anomenar-se Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), i l’Institut Catalàde l’Acolliment i de l’Adopció; també es crea la Secretaria de Serveis Penitenciaris, Rehabilitació i JustíciaJuvenil i la Direcció General de Justícia Juvenil, adscrites al Departament de Justícia.

Aquesta Comissió té com a objectiu coordinar els diferents dispositius d’atenció a la infància que depenendels departaments de Salut, Benestar i Família, Educació i Justícia, per tal que la intervenció dels diferentsserveis i equips bàsics i especialitzats es desenvolupi amb la màxima homogeneïtat de criteris, comuni-cació i coordinació.

En l’actualitat, la feina desenvolupada durant deu anys per la CTIC posa de manifest la necessitat d’ade-quar la normativa vigent, per tal que les directrius de la Comissió interdepartamental esmentada vinculin elsdepartaments implicats, a fi de millorar els nivells de col·laboració i complementarietat entre els diferentsequipaments, adequar els serveis i les estructures a les noves demandes d’atenció i necessitats dels infantsi les seves famílies, establir estratègies per garantir la vinculació i la continuïtat en els processos d’atenciói, si és necessari, plantejar nous models d’organització dels serveis.

La CTIC té una estructura funcional que preveu que l’execució dels objectius que li són propis es realitzina nivell territorial. Per aquest motiu, s’ha posat en funcionament la CTIC del Bages amb la finalitat degarantir la prestació de serveis d’una manera eficaç.

En tot aquest entramat de recursos dedicats als infants i adolescents, no podem oblidar les famílies quemoltes vegades han sofert davant d’un problema la duplicitat d’intervencions des dels equips que elstracten per manca de coneixement dels recursos i per la comunicació insuficient dels professionals.

L’objectiu d’aquesta guia de recursos és ser el punt de partida per tal de millorar el treball dels professio-nals implicats en l’atenció a la infància i l’adolescència dels diferents departaments de la Generalitat i altresrecursos de la comunitat que incideixen en aquest col·lectiu.

Antoni Sans Miret Gerent adjunt de les regions sanitàries Costa de Ponent i Centre del Servei Català de la Salut

5

PR

ES

EN

TA

CIÓ

Aquesta guia és un instrument de treball per a tots aquells professionals i institucions que treballen enl’atenció a la infància i l’adolescència de forma directa o indirecta i que en el seu exercici professionaldetecten situacions de risc.

El seu objectiu és facilitar la derivació i la coordinació entre serveis, així com aportar informació actualitzadasobre aquests.

La guia ha esta elaborada per la CTIC del Bages, un grup de treball constituït per professionals de diferentsserveis d’àmbit comarcal que treballen per a la infància i l’adolescència, i que té la finalitat de vetllar per laqualitat de l’atenció a la infància i l’adolescència.

Cal remarcar que els professionals de la Comissió comparteixen una idea central d’actuació: tots entenenque la intervenció que es fa amb un nen o adolescent no es pot desdoblar per àmbits d’actuació, sinó quecal contemplar-la en la seva globalitat i tractar el nen des d’un àmbit multidisciplinari. Aquests professio-nals tenen com a prioritat “els nens” per damunt de la coordinació, i per aquest motiu pretenen treballar enxarxa amb un esperit d’autèntica cooperació. Per fer-ho possible, intenten que hi hagi una màxima permea-bilitat entre els diferents equips que representen, ja que tots estan fent la mateixa feina des de diferentsàmbits.

En crear-se aquest grup de treball es va detectar el desconeixement dels recursos entre els diferents àmbitsd’actuació, les seves funcions principals i els seus circuits d’accés. Això va fer plantejar a tots els integrantsde la Comissió l’elaboració d’un document amb l’única pretensió de millorar la informació i facilitar la tascade coordinació entre els professionals que intervenen en l’atenció als infants i adolescents.

Per altra banda, mitjançant una millora de la coordinació també es pretén aconseguir no perdre el cas d’unnen amb problemes o amb risc de tenir-ne, com passa sovint quan es fa una derivació del cas a d’altresserveis, sinó tot el contrari, que retorni el nen amb una orientació feta pels professionals més adients pertal de tractar-lo amb la màxima agilitat possible.

Els professionals han de compartir la informació per tal de sumar percepcions i tenir la visió de conjunt, toti que en cada cas un d’ells ha d’actuar com a professional de referència i interlocutor permanent amb elspares i amb la resta de professionals implicats en la seva atenció.

Aquesta guia pretén donar una visió de conjunt sobre els serveis d’atenció als infants i adolescents de lacomarca i, per tant, ser una eina útil per als professionals que treballen en aquest àmbit.

7

INT

RO

DU

CC

IÓ

És per això que considerem important donar a conèixer:

• Els diferents serveis i recursos existents a la comarca que fan un treball d’atenció directa o indirecta a lainfància i l’adolescència i les seves competències.

• Els circuits d’actuació i derivació d’aquests serveis en situacions multiproblemàtiques que requereixen laintervenció de més d’un servei o recurs.

És el convenciment de la necessitat de promoure l’apropament entre els diferents serveis, unificar criterisd’actuació i de treballar en xarxa el que ha motivat l’elaboració d’aquesta guia.

CTIC del Bages

8

INT

RO

DU

CC

IÓ

MARC NORMATIU I DEFINICIÓ FUNCIONAL

DELS EQUIPS

I. Departament de Salut

1. Recursos primaris

1.1. Àrea bàsica de salut (ABS)

a) Marc normatiu

El Decret 84/1985, de 21 de març, referent a mesures per a la reforma de l’atenció primària de salut aCatalunya, determina que l’atenció primària de salut com a primer esglaó d’accés del ciutadà a l’assis-tència sanitària integra l’atenció preventiva, curativa, rehabilitadora i la promoció de la salut.

Amb aquest nou enfocament integral de l’atenció sanitària, es va passar d’una atenció orientada bàsica-ment a l’assistència clínica, és a dir, a la restauració de la salut quan aquesta s’havia perdut, a introduirelements de prevenció de les malalties i de millora de l’estat de la salut individual i comunitari.

Per tant, les funcions principals del servei de pediatria d’atenció primària són: l’atenció sanitària individuali col·lectiva en règim ambulatori, domiciliari i d’urgència, en coordinació amb els serveis d’especialitatsmèdiques del sector, així com l’execució dels programes de promoció de la salut i prevenció de la malaltia(cribratges esglaonats, immunitzacions i consells de salut) i l’educació sanitària directa de la població.

Segons l’Ordre de 8 d’octubre de 1985, sobre fixació de criteris per a la determinació de les plantilles orgà-niques dels equips d’atenció primària (EAP), a cada ABS correspon 1 pediatre-puericultor d’atencióprimària per cada 1.250-1.500 infants, menors de 14 anys, que formarà una unitat assistencial juntamentamb 1 diplomat d’infermeria. Cal tenir en compte que l’atenció als infants majors de 14 anys queda cobertapels metges generals d’atenció primària, als quals corresponen 2.000 persones; l’atenció als infants esrealitza a través de la unitat assistencial bàsica, formada per un metge general o un pediatre i un diplomaten infermeria; cada ABS compta amb un diplomat en infermeria per cada 1.750-2.000 persones adscrites.Així mateix, li correspon un assistent social per cada 25.000 persones protegides pel sistema de laSeguretat Social.

b) Competències

L’EAP té la responsabilitat de prestar atenció de salut a la població que resideix en l’àmbit territorial del’ABS.

Segons el Decret 84/1985 les funcions de l’EAP són les següents:

• L’atenció sanitària individual i col·lectiva en règim ambulatori, domiciliari i d’urgència a la poblacióadscrita a l’equip, en coordinació amb els serveis d’especialitats mèdiques del sector.

• L’execució dels programes de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia i l’educació sanitàriadirecta de la població.


11

• Les tasques dels programes de promoció de la salut i de prevenció de la malaltia i l’educació sanitàriadirecta de la població.

• La participació en programes de docència i formació dels professionals d’atenció primària.

• L’elaboració i execució de programes d’investigació en l’àmbit d’atenció primària.

• La realització dels estudis clínics i epidemiològics que es determinin.

• L’elaboració del diagnòstic de salut de l’àrea bàsica.

• L’autoavaluació de les activitats realitzades i dels resultats obtinguts, així com la participació en elsprogrames generals d’avaluació i control de qualitat de l’assistència primària.

• La formalització i tramesa als òrgans del Departament de Salut i l’Institut Català de la Salut de la docu-mentació que se sol·liciti per a l’avaluació exhaustiva de les activitats de l’equip i el seu rendiment.

• Totes aquelles altres funcions, d’anàloga naturalesa, que es determinin per tal d’assolir una millor atencióprimària de la població.

c) Usuaris

Població compresa entre 0 i 14 anys de la comarca del Bages. Segons la revisió del Padró municipal d’1 degener de 2001 realitzada per l’Àrea Sanitària del Servei Català de la Salut, la població de 0 a 14 anys de lacomarca del Bages és de 21.941 (13,5%); segons el Registre central d’assegurats (RCA) del Catsalut, defebrer de 2004, és de 23.744.


12


13

d) Recursos

Població de 0-14 anys del Sector Sanitari del Bages i recursos humans assignats

Població0-14 anys RCA Nombre Nombre

ABS Padró 2001 Febrer 2004 de pediatres d’assistents socials

Artés 1.381 1.390 2 0,5 (compartida amb Moià)

Cardona 759 650 1 0,5 (compartida amb Súria)

Manresa 1 2.208 2.479 3 1

Manresa 2 2.476 2.884 3 1

Manresa 3 1.589 1.465 3 1

Manresa 4 2.589 2.758 3 1

Moià-Castellterçol 1.007 1.335 1 0,5 (compartida amb Artés)

Montserrat 1.130 1.458 1 0,5 (compartida amb St. Vicenç de Castellet)

Navarcles-St. Fruitós de Bages 2.492 2.741 3 1

Navàs-Balsareny 1.237 1.263 1 0,5 (compartida amb Sallent)

Sallent 826 840 1 0,5 (compartida amb Navàs)

Sant Joan de Vilatorrada 1.593 1.781 2 1

Sant Vicenç de Castellet 1.532 1.614 2 0,5 (compartida amb Montserrat)

Súria 1.121 1.146 2 0,5 (compartida amb Cardona)

Total Sector Bages 21.941 23.744 28 10

Font: Padró 2001 i RCA

L’Institut Català de la Salut gestiona la gran majoria de recursos de l’atenció primària de salut, concreta-ment dotze dels catorze equips d’atenció primària de la comarca del Bages. Althaia gestiona els altres dos:Manresa 1 i Manresa 3.

Àrees bàsiques de salut

Artés

Centres Adreça Codi Població Telèfon

CAP Artés Arquitecte Gaudí, 76 bis 08271 Artés 93 820 20 60

Consultori Avinyó Passeig, 19 08279 Avinyó 93 838 88 55

Consultori Calders Pl. Major, s/n 08279 Calders 93 830 80 93

Consultori Monistrol de Calders De la Vinya, 9 08279 Monistrol de Calders 93 839 90 00

Consultori St. Feliu Sasserra Manresa, 10 08274 Sant Feliu Sasserra 93 881 91 54

Consultori Sta. Maria d’Oló Pg. Carme Vidal, 30 08273 Santa Maria d’Oló 93 838 52 00

Cardona


CAP Cardona Compte Viladomat, s/n 08261 Cardona 93 869 24 50

Consultori de la Coromina Taulissos, 5 08261 La Coromina 93 869 28 56

Consultori Montmajor Camí de Berga, 2 08612 Montmajor 93 824 60 00

Manresa 1


CAP Sant Andreu Remei de Dalt, 8-14 08240 Manresa 93 847 41 00

Consultori Castellfollit del Boix Dispensari Municipal 08255 Manresa 609 33 59 62

Consultori de Maians Escola 08255 Castellfollit del Boix 609 33 59 62

Consultori de Sant Salvador De Dalt, 16 08253 St. Salvador 93 835 82 05de Guardiola de Guardiola

Consultori El Calvet Pau Casals, s/n 08253 St. Salvadorde Guardiola 93 835 40 00

Manresa 2

Centre Adreça Codi Població Telèfon

CAP Plaça Catalunya Lepant, 7 08240 Manresa 93 873 86 00


14

Manresa 3


CAP Les Bases de Manresa Creu Guixera, 51 08240 Manresa 93 877 22 22

Manresa 4


CAP Sagrada Família Foneria, 2 08240 Manresa 93 874 78 13

Moià-Castellterçol


CAP Moià Pl. Hospital, s/n 08180 Moià 93 830 03 43

CAP Castellterçol, s/n Ctra. Castellcir, s/n 08180 Castellterçol 93 866 63 50

Consultori de Castellcir Ajuntament 08183 Castellcir 93 866 81 51

Consultori de l’Estany Pg del Prat,1 08189 L’Estany 93 30 30 30

Consultori de St. Quirze Safaja Ajuntament 08189 Sant Quirze Safaja 93 866 03 68

Montserrat


CAP Monistrol de Montserrat Manresa, 4 08691 Monistrol de Montserrat 93 828 40 40

CAP Castellbell i el Vilar Rosa d’abril, s/n 08183 Castellbell i el Vilar 93 828 20 80

Consultori Vacarisses Salvador Badia, s/n 08233 Vacarisses 93 828 02 74

Consultori Rellinars Pl. de l’Església, s/n 08299 Rellinars 93 834 50 00

Navarcles-Sant Fruitós


CAP Navarcles Fortià i Solà, 2 08270 Navarcles 93 831 00 30

CAP St. Fruitós de Bages Bertrand i Serra, 8 08272 St. Fruitós de Bages 93 876 09 12

CAP Santpedor Pl. de la Pau, 1 08251 Santpedor 93 832 11 33

Consultori Mura Muntanya, 17 08279 Mura 93 831 72 26

Consultori Talamanca Raval, 4 (casal) 08279 Talamanca 93 827 04 37


15

Navàs-Balsareny


CAP Navàs Pau Duarri, 36 08670 Navàs 93 839 03 33

CAP Balsareny Pl. Roc Garcia, s/n 08660 Balsareny 93 839 61 27

Sallent


CAP Sallent Josep Potelles, 9 08650 Sallent 93 837 21 20

Sant Joan de Vilatorrada


CAP St. Joan de Vilatorrada Av. del Torrent Canigó, 2 08250 St. Joan de Vilatorrada 93 872 67 50

Consultori d’Aguilar de Segarra Edifici Ajuntament 08289 Aguilar de Segarra 93 836 62 02

Consultori de Fals Casal del Poble 08259 Fals 93 836 90 18

Consultori Fonollosa De l’Església, s/n 08259 Fonollosa 93 836 80 44

Consultori de Rajadell Major, 10 08289 Rajadell 93 836 80 44

Consultori Camps Les escoles, s/n 08259 Camps

Sant Vicenç de Castellet


CAP St. Vicenç de Castellet Cardener, s/n 08259 St. Vicenç de Castellet 93 833 17 32

CAP El Pont de Vilomara Pl. Cooperativa, s/n 08259 El Pont de Vilomara 93 831 75 52

Consultori Castellgalí Av. Montserrat, 2 08252 Castellgalí 93 833 32 21

Súria


CAP Súria Ernest Solvay, 9 08260 Súria 93 869 60 86

CAP Callús Pl. Major, 1 08262 Callús 93 836 01 06

Consultori Valls Palà Torres, 1 08269 Valls de Torroella 93 869 64 05


16

1.2. Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ)

a) Marc normatiu

Els CSMIJ van ser creats el 1989, a partir d’equips assistencials preexistents pel Programa de salut mentaldel Servei Català de la Salut del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

b) Dependència

Equip concertat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa de la Fundació Althaia, depenent del Programade salut mental (Gerència d’Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental), en el marc del Servei Català de la Salut.

c) Competències

• Diagnòstic psicopatològic

• Tractaments individuals, familiars o de grup

• Coordinació i derivació a altres nivells de la xarxa o a xarxes complementàries

• Prevenció dels casos de risc psiquiàtric i promoció de la salut mental.

d) Usuaris

Població compresa entre 0 i 18 anys de la comarca del Bages, en situació de crisi i/o procés agut, en elsquals pugui haver risc psicopatològic greu, així com processos i desenvolupaments psicopatològics encurs terapèutic. Segons el Registre central d’assegurats del CatSalut de l’any 2004, la població de 0 a 18anys de la comarca del Bages és de 30.006 habitants.


17


18

Població infantojuvenil (de 0 a 18 anys) del Bages

ABS Població

Artés 1.747

Cardona 851

Montserrat 1.825

Manresa 1 3.217

Manresa 2 3.439

Manresa 3 1.873

Manresa 4 3.537

Moià 1.634

Navàs-Balsareny 1.618

Sallent 1.066

Navarcles-Sant Fruitós 3.457

Sant Joan de Vilatorrada 2.221

Sant Vicenç de Castellet 2.078

Súria 1.453

Total general 30.006

Font: RCA febrer 2004.

e) Recursos

Equip assistencial del CSMIJ

Professionals Nombre de professionals

Coordinador/Cap clínic 1

Psiquiatre adjunt/DGAIA 1

Psiquiatre adjunt 1

Psicòleg 1

Psicopedagog 1

Treballador social 1

Diplomat d’infermeria 1 (compartida amb d’altres serveis d’SM)

Personal administratiu 2 (compartits amb d’altres serveis d’SM)

Total personal assistencial 7

f) Coordinació i col·laboració del CSMIJ

• Pediatres i assistents socials d’atenció primària.

• Pediatres de l’atenció especialitzada (Hospital Sant Joan de Déu de Manresa): interconsultes hospitalàries.

• Secció de l’escola de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa per al Programa psicoeducatiu per a nensamb trastorn hiperactiu “Atura’t i pensa” de Kendall (EUA).

• Equips de medi obert (EMO) del Departament de Justícia.

• Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència: usuaris dels centres residencials i d’acollida permenors (STREP).

• Atenció especial (disminució): AMPANS.

• Equips d’atenció a la infància i l’adolescència (EAIA) del Departament de Benestar i Família.

• Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) del Departament de Benestar i Família.

• Serveis socials dels ajuntaments.

• Escoles i Equip d’Orientació i Assessorament Psicopedagògic del Bages (EAP).

• Hospital de Dia Infantil i Juvenil.

• Altres CSMIJ de la xarxa.


19

2. Recursos secundaris

2.1. Activitat ambulatòria, d’urgències i hospitalització

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa (Althaia) disposa de les especialitats de tocoginecologia, pedia-tria i psiquiatria.

El nombre de llits destinats a l’etapa pediàtrica és de 40.

Recursos del Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Joan de Déu de Manresa

Unitats Recursos físics Nombre de professionals

Coordinació de serveis 1

Unitat d’Hospitalització Pediàtrica 15 llits (6 lactants, 9 escolars) 2

Unitat de Neonatologia 6 incubadores8 llits (tractament de mitjana intensitat) 2

Unitat d’Observació-Hospital de Dia 8 llits d’observació-Hospital de Dia (3 lactants, 5 escolars) 2

Unitat de Cirurgia Infantil 3 llits especialitats quirúrgiques (CIR-COT) 2

Servei d’Urgències Pediàtriques 6 pediatres6 neonatòlegs

1 cirurgià infantil localitzable

Servei de Consultes Externes Pediatria generalPediàtriques Pneumologia, al·lergologia, immunologia clínica

NeuropediatriaEndocrinologia i desenvolupament 11NefrologiaGastroenterologiaNeonatologia icirurgia infantil

Total 40 llits 11

A més, Althaia disposa d’un equip format per 7 diplomats en treball social que dona suport als serveisd’urgències hospitalització i serveis de salut mental.

Hospital Sant Joan de Déu. Althaia (Xarxa Assistencial de Manresa)Dr. Joan Soler, s/n 08243 ManresaTelèfon: 93 874 21 12


20

2.2. Recursos vinculats als serveis de salut mental

• Hospitalització d’aguts: disposa de la Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantil i Juvenil (URPI) amb 4llits d’ingrés en el Servei de Pediatria de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, a banda dels 24 llitsd’hospitalització d’aguts. Aquesta Unitat atén les necessitats d’hospitalització psiquiàtrica dels infants iadolescents de les comarques del Bages, Berguedà, Cerdanya i Solsonès.

• Hospital de Dia Infantojuvenil: disposa de 10 places a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa.L’hospitalització parcial o hospital de dia té la finalitat de realitzar un abordatge intensiu en cas dedescompensació de la malaltia, a diferència del Centre de Dia on s’atenen trastorns crònics que reque-reixen abordatges rehabilitadors (no hi ha Centre de Dia Infantil i Juvenil, que és considerat un recursterciari; el Centre de Dia d’Adults disposa de 25 places concertades a l’Hospital Sant Joan de Déu deManresa).

Hospital Sant Joan de Déu. Althaia (Xarxa Assistencial de Manresa)Dr. Joan Soler, s/n08243 ManresaTelèfon: 93 874 21 12


21

3. Recursos terciaris

3.1. Activitat ambulatòria, d’urgències i hospitalització

Hospitals de tercer nivell per a l’atenció a la patologia d’alta complexitat.

• Hospital Maternoinfantil de la Vall d’HebronPg. de la Vall d’Hebron, s/n08035 BarcelonaTeléfon: 93 489 31 00

• Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de LlobregatPg. de Sant Joan de Déu, 208950 Esplugues de LlobregatTelèfon: 93 253 21 00

3.2. Recursos vinculats als serveis de salut mental

• Unitat de crisis per a adolescents (UCA): hi ha una UCA d’aguts (curta estada) i una UCA desubaguts, amb una capacitat total de 50 places; ambdues unitats donen cobertura a tota la població deCatalunya. Són dispositius assistencials especialitzats en l’atenció a població adolescent amb greustrastorns mentals que, per la seva gravetat i complexitat, necessiten un recurs altament especialitzat.

Dependència: Unitats gestionades per Benito Menni, Complex Assistencial en Salut Mental de lesGermanes Hospitalàries del Sagrat Cor de Jesús.

Dr. Pujades, 3808830 Sant Boi de LlobregatTelèfon: 93 640 24 00

• Unitat Funcional d’Abusos a Menors (UFAM)Hospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de LlobregatPg. de Sant Joan de Déu, 208950 Esplugues de LlobregatTelèfon: 93 253 21 00


22


DELS EQUIPS

II. Departament de Benestar i Família


Atenció Primària de Serveis Socials (APSS) o Atenció Social Primària

Els Serveis Socials d’Atenció Primària (SSAP) constitueixen el punt d’accés immediat al sistema català deserveis socials i conformen el primer nivell d’atenció de la xarxa bàsica de responsabilitat pública.

En aquest nivell d’atenció, s’han de prestar els serveis següents: serveis bàsics d’atenció social primària(SBASP), servei d’atenció domiciliària (SAD), serveis residencials d’estada limitada, serveis de menjador,serveis d’assessorament tècnic d’atenció social primària (SATASP) i serveis de centres oberts per a infantsi adolescents.

L’àmbit territorial d’intervenció dels serveis d’atenció primària és l’àrea bàsica. Cada àrea bàsica de serveissocials està formada per un municipi de més de 20.000 habitants o pel conjunt de municipis fins a 20.000habitants que s’integren en una comarca.

En els municipis de població superior als 20.000 habitants, l’administració competent és l’ajuntamentrespectiu. En el conjunt de municipis de població inferior als 20.000 habitants, agrupats per comarques,l’administració competent és el consell comarcal respectiu.

El conjunt de recursos personals i serveis d’atenció primària adscrits en una zona geogràfica formen unaunitat bàsica de serveis socials (UBASP), i el conjunt d’UBASP d’una mateixa àrea bàsica de serveis socialscomponen un servei d’atenció primària.

A la comarca del Bages els serveis socials d’atenció primària (SSAP) estan agrupats territorialment en duesàrees bàsiques de serveis socials:

• ABSS de Manresa, formada pels serveis d’atenció primària del municipi, tant públics com privats.L’Ajuntament n’és l’administració competent.

• ABSS de la resta de municipis de la comarca, denominada ABSS comarcal, formada pel conjunt deserveis socials d’atenció primària, tant públics com privats, dels 34 municipis menors de 20.000 habi-tants. L’administració competent d’aquesta àrea bàsica és el Consell Comarcal. El conveni aprovat elmes de juliol de 2002 entre el Consell Comarcal del Bages, l’Àrea de Benestar Social i els ajuntamentsde menys de 20.000 habitants estableix que els ajuntaments han de prestar els serveis d’atenció socialde primer nivell i els atorga la titularitat en atenció social primària del seu àmbit territorial, i el ConsellComarcal ha de prestar els serveis socials de segon nivell (atenció especialitzada) que s’estableixper llei.

Referent a l’atenció a la infància i adolescència cal destacar: les ABSS que estan formades pels serveisbàsics d’atenció social primària, el Servei d’Assistència Domiciliària Municipal i el Servei de Centres Obertsper a infants i adolescents.


25

1.1. Unitats bàsiques: serveis bàsics d’atenció social primària (SBASP)

• Manresa: 4 SBASP (Centre, Llevant, Ponent, Nord)

L’ABSS de Manresa està dividida en 4 zones i equips bàsics d’atenció social primària (EBASP) i a cadazona hi ha ubicat un servei Bàsic d’Atenció Social Primària (SBASP). El responsable d’aquesta ABSS ésl’Ajuntament de Manresa. El conjunt d’aquests serveis, juntament amb altres actuacions i serveis d’atenciósocial primària, tant públics com privats, formen el Servei Social d’Atenció Primària de Manresa.

Recursos humans: Els equips estan formats per un diplomat de treball social i un educador social. Tots elsserveis són d’accés directe, gratuïts. Per accedir al servei d’acollida, cal informar-se’n per telèfon prèviament.

Serveis centralsAjuntament de ManresaPl. Major, 508240 ManresaTelèfon: 93 878 23 78

Serveis bàsics d’atenció social primària

Zona Llevant

Centre Adreça Telèfon

Centre Cívic “Joan Amades” Sant Blai, 14-16 93 874 30 00

La zona Llevant inclou barris com: Balconada, Cal Gravat, Sagrada Família, Font dels Capellans, PujadaRoja-Guix, part de Vic-Remei i d’Escodines, Viladordis i Sant Pau.

Zona Centre


Centre Serveis Socials Santa Llúcia, 21, baixos 93 872 45 98

La zona Centre inclou barris com: Escodines, Vic-Remei, barri Vell, part de Passeig i Rodalies i ElsComdals.


26

Zona Ponent


Centre Cívic “Selves i Carner” Bernat Oller, 14-16 93 872 24 77

La zona Ponent inclou barris com: Plaça Catalunya-Saldes, Mion-Puigberenguer, Poble Nou, Valldaura,Pare Ignasi Puig, Passeig i Rodalies, Rodalia Sud-Ponent (Farreras, Suanya, Pirelli, Pont Nou).

Zona Nord


Centre Serveis Socials Torres i Bages, 30 93 878 43 40

La zona Nord inclou barris com: Ctra. Santpedor, Poble Nou i part de Passeig i Rodalies.

Recursos humans: Els equips estan formats per un o dos diplomats en treball social, un educador social iel suport d’un informador social. Tots els serveis són d’accés directe, gratuïts, i s’hi accedeix a través delServei d’Acollida, els dimarts d’11 a 14 h. Cal demanar hora per telèfon prèviament.

• Comarca Bages: Àrea Bàsica de Serveis Socials Comarcal. 14 SBASP

Serveis centralsConsell Comarcal del BagesMuralla de Sant Domènec, 2408241 ManresaTelèfon: 93 693 03 63

Súria


Ajuntament de Súria Ernest Solvay, 13 08260 Súria 93 868 28 00

Callús


Ajuntament de Callús Plaça Major, 1 08262 Callús 93 836 00 12


27

Cardona / Sant Mateu de Bages / Palà de Torruella


Ajuntament de Cardona Pl. de la Fira, 1 08261 Cardona 93 869 10 00

Servei de Cardona Rodes, s/n 08261 Cardona 93 869 21 47

Aj. de Sant Mateu de Bages Afores, s/n 08263 St. Mateu de B. 93 836 00 10

Aj. de Palà de Torruella 93 869 67 36

Sant Joan de Vilatorrada


Aj.de St. Joan de Vilatorrada Major, 91-93 08250 St. J. de Vilatorrada 93 876 40 40

Fonollosa/Rajadell/Aguilar de Segarra/Castellfollit del Boix/St. Salvador de Guardiola


Ajuntament de Fonollosa Església, s/n 08259 Fonollosa 93 836 60 05Casal de Fals 93 836 80 03

Ajuntament de Rajadell Estació, s/n 08289 Rajadell 93 836 91 13

Aj. d’Aguilar de Segarra Raval, s/n 08289 Aguilar de Segarra 93 836 60 80

Ajuntament de Castellfollit del Boix Pl. de l’Ajuntament 08259 Castellfollit del B. 93 835 60 33

Aj. de St. Salvador de Guardiola De Dalt, 16 08253 St. Salv. de Guardiola 93 835 80 25

S. St. Salvador de Guardiola Av. Generalitat, s/n 08253 St. Salv. de Guardiola 93 835 82 05

S. St. Salvador de Guardiola Pau Casals, s/n 08253 St. Salv. de Guardiola 93 835 40 00La Masia

Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet


Aj. de St. Vicenç de Castellet Pl. Ajuntament, 10 08295 St. Vicenç de Castellet 93 693 06 11

S. de St. Vicenç de Castellet Pl. Onze de Setembre 08295 St. Vicenç de Castellet 93 833 11 02


28

Castellgalí / Marganell / Castellbell i el Vilar / Monistrol de Montserrat


Ajuntament de Castellgalí Av. de Montserrat, 2 08297 Castellgalí 93 833 00 21

Aj. de Marganell, Servei a Castellbell i el Vilar Pl. Ajuntament, s/n 08298 Marganell 93 835 70 63

Aj. de Castellbell i el Vilar Joaquim Borràs, 40 08296 Castellbell i el Vilar 93 834 03 50

Aj. de M. de Montserrat Pl. Font Gran, 2 08691 M. de Montserrat 93 835 00 11

Navarcles / Talamanca / Mura


Aj. de Navarcles Plaça de la Vila, 1 08270 Navarcles 93 831 00 11

Aj. de TalamancaServei a Navarcles Pl. de l’Església, 1 08278 Talamanca 93 827 00 36

Aj. de MuraServei a Navarcles V. de Montserrat 08278 Mura 93 831 72 26

Sant Fruitós de Bages


Aj. de St. Fruitós de Bages Ctra. de Vic, 34 08272 St. Fruitós de Bages 93 878 97 00

Santpedor / Castellnou de Bages / Pont de Vilomara


Aj. de Santpedor Pl. Gran, 1 08251 Santpedor 93 827 28 28

Aj. de Castellnou de Bages Pl. de l’Església, s/n 08251 Castellnou de Bages 93 827 20 91

Aj. de Pont de Vilomara Pl. de l’Ajuntament, 1 08254 Pont de Vilomara 93 831 88 11

Sallent


Aj. de Sallent Pl. de la Vila,1 08650 Sallent 93 837 02 00

Navàs / Balsareny / Gaià


Aj. de Navàs Pl. de l’Ajuntament, s/n 08670 Navàs 93 839 00 22

Aj. de Balsareny Pl. de l’Ajuntament, 2 08660 Balsareny 93 839 61 00

Aj. de Gaià (Servei a Navàs) Pl. de l’Ajuntament, s/n 08679 Gaià 93 839 01 51


29

Artés / Avinyó / Sant Feliu Sasserra


Aj. d’Artés Barquera, 41 08271 Artés 93 830 50 01

Aj. d’Avinyó Pl. Major, 11 08274 Avinyó 93 838 77 00

Aj. de Sant Feliu Sasserra Pl. Major, 1 08279 St. Feliu Sasserra 93 881 90 11

Moià / Santa Maria d’Oló/ l’Estany / Calders / Monistrol de Calders


Aj. de Moià Pl. Sant Sebastià, 1 08180 Moià 93 830 00 00

Servei de Moià Pl. Pare Sagrera, 1, 2n 08180 Moià 93 820 83 62

Aj. de Sta. M. d’Oló Av. Manel López, 1,1a 08273 Sta. Maria d’Oló 93 838 50 00

Aj. de l’Estany Doctor Vilardell, 1 08148 L’Estany 93 830 30 00

Aj. de Calders Pl. Major, 1 08275 Calders 93 830 90 00

Aj. de Monistrol de Calders De la Vinya, 9 08275 Monistrol de Calders 93 839 90 00

1.2. Serveis de centres oberts per a infants i adolescents

Manresa: 5 centres oberts

• Centre Obert Municipal “XALESTA”La Balconada, locals comercials Telèfon: 93 873 52 54Horari: de les 15.45 h a les 19.45 h, de dilluns a divendres

• Centre Obert Municipal “L’ALBER” El Xup. Vdes. Pare Ignasi Puig, locals comercials Telèfon: 93 872 93 06Horari: de 16 a 20 h, de dilluns a divendres

• Centre Obert Municipal “TROGLODITES” La Font dels Capellans, octagonal, 11, baixos Telèfon: 93 875 77 16 Horari: de les 15.45 h a les 19.45 h, de dilluns a divendres


30

• Centre Obert Municipal “SERGI AGUILERA”Valldaura. Centre Cívic “Selves i Carner”C/ Bernat Oller, 16 Telèfon: 93 872 24 77 Horari: de les 15.45 h a les 19.45 h, de dilluns a divendres

• Centre Obert concertat amb Creu Roja “CASAL-OT” Barri Vell. Plaça Milcentenari Telèfon: 93 872 85 98Horari: de 16 a 21 h, de dilluns a divendres

a) Competències

Són serveis diürns que realitzen una tasca preventiva, fora de l’horari escolar, que donen suport, estimuleni potencien l’estructuració i el desenvolupament de la personalitat, la socialització, l’adquisició d’aprenen-tatges bàsics i d’esbarjo, i compensen les deficiències socioeducatives de les persones ateses.

b) Recursos

Cada centre obert compta amb 2 educadors socials i té capacitat per a 20 nens, en edats compreses entreels 4 i els 12 anys. L’accés es fa a través del SBASP de la zona.

La comarca no disposa de centres tipificats com a centres oberts, tot i que disposa d’altres recursos desti-nats a infants que en alguns casos poden suplir les funcions que aquests serveis tenen.

c) Coordinacions / Col·laboracions

Dins del marc de les funcions pròpies de l’atenció social primària, als SBASP es porten a terme coordina-cions amb tot un conjunt de serveis/equipaments públics i privats de la comunitat i projectes de col·labo-ració i serveis específics per a l’atenció a la infància i l’adolescència.

Coordinacions:

• Departament de Salut: els equipaments que configuren tota la xarxa sanitària pública (ABS, hospitals,centres sociosanitaris, etc.)

• Departament d’Educació: llars d’infants, IES, EAP, serveis d’inspecció educativa

• Departament de Justícia: presons, DAM (delegat d’Assistència al Menor)

• Disminuïts: escoles especials, tallers ocupacionals, CAD


31

• Serveis socials especialitzats: SAIA, CDIAP, CSMIJ

• Serveis socials d’iniciativa privada (Càritas, Creu roja, associacions, etc.).

Col·laboracions i serveis específics municipals a la comarca:

• Consell dels Infants (òrgan de participació de la ciutadania infantil: Súria, etc.)

• Projecte “L’aventura de la vida” (dins del programa de les drogodependències i intervenció amb infànciaen risc: Sant Vicenç de Castellet, Sallent, Moià, Sta. Maria d’Oló, Súria, Calders, Monistrol de Calders,etc.)

• Projecte “Espai de les famílies amb nens” (activitat d’intercanvi d’experiències entre les famílies i el seusfills: Súria, etc.)

• Programa de suport a pares amb fills de 3 a 12 anys (s’organitza a través de l’AMPA amb col·laboraciódels serveis socials municipals: Moià, etc.)

• Aula socioeducativa: activitats de reforç escolar (Navarcles, Santpedor, el Pont de Vilomara, etc.)

• Projecte “Cap nen sense joguina”: projecte conjunt amb Creu Roja Joventut (Navarcles, Sant Fruitós deBages, etc.)

• Programa de beques escolars per a colònies i sortides (nens que presenten problemàtiques econòmi-ques: Santpedor, el Pont de Vilomara, etc.)

• Programa d’atenció a domicili “Xec-servei Mig Cardener”.

Col·laboracions i serveis específics a Manresa:

• Projecte Eduka, de col·laboració amb les escoles del municipi

• Servei de famílies col·laboradores “Fer de tiets”

• Servei maternoinfantil

• Espai Jove, d’atenció a la infància i adolescència immigrant, en col·laboració amb Càritas

• Projecte de col·laboració “Petita infància” amb l’ABS de salut, llars d’infants i CDIAP

• Programa d’atenció a domicili “Xec-servei”.

L’accés es fa a través del SBASP corresponent.


32


El segon nivell el formen els serveis de caràcter individual, comunitari, diürn o residencial que impliquenfuncions de diagnòstic, tractament, suport o rehabilitació.

2.1. Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP)

• Manresa: 1 Centre de desenvolupament infantil i atenció precoç del Bages

El CDIAP del Bages va iniciar la seva activitat l’any 1986.

L’entitat que gestiona el CDIAP del Bages és l’Associació per al CDIAP del Bages.

a) Marc normatiu

El Servei d’Atenció Precoç va ser creat per l’Ordre de 29 de juliol de 1985, de creació del Programa secto-rial d’estimulació precoç, publicada en el DOGC número 579, de 23 d’agost de 1985.

Posteriorment el Programa es va convertir en un programa sociosanitari i es va crear la Comissió de coor-dinació de programes i actuacions sociosanitàries pel Decret 202/1989, de 7 de juliol, de la Presidència dela Generalitat.

L’any 1992 es va revisar i actualitzar la sectorització dels equips per tal d’ordenar i adequar la xarxa a lesnecessitats existents.

L’any 1995 es va derogar la creació del Programa i es va integrar l’atenció precoç al Departament deBenestar Social, d’acord amb el Decret 206/1995, de 13 de juny. Els serveis passen a formar part de laxarxa bàsica de serveis socials i s’adscriuen les funcions del Departament de Sanitat en matèria d’atencióprecoç al Departament de Benestar Social. Es va crear la Comissió de coordinació de programes i actua-cions sociosanitàries pel Decret 202/1989 de 7 de juliol, de la Presidència de la Generalitat.

La Llei del Parlament de Catalunya 18/2003, de 4 de juliol, de suport a les famílies, dóna un gir substan-cial i avança en la definició, naturalesa i abast dels serveis d’atenció precoç de manera que es conformencom a serveis que tenen caràcter universal i gratuït per als infants fins els sis anys i llurs famílies.

Amb el Decret 261/2003, de 21 d’octubre, es regulen els serveis d’atenció precoç. En el model d’atencióa la infància un dels àmbits que requereix una especial dedicació és el de l’atenció precoç, entesa com unconjunt d’actuacions de caire preventiu, de detecció, diagnòstic i de intervenció terapèutica, de caràcterinterdisciplinari, que s’estén, en un sentit ampli, des del moment de la concepció fins que l’infant compleixels sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal, perinatal, postnatal i petita infància.


33

b) Dependència

Els serveis d’atenció precoç depenen funcionalment del Departament de Benestar i Família des de l’any1995 i, concretament, de l’ICASS. Els equips propis de la Generalitat es troben vinculats als CAD, mentreque els altres estan concertats (entitats privades) o tenen convenis (ens locals: ajuntaments i consellscomarcals).

c) Competències

Atenció a la població infantil des de la concepció fins als 6 anys, en els àmbits de la prevenció, detecció,diagnòstic i tractament dels infants que tenen trastorns en el desenvolupament de qualsevol etiologia, quepresenten problemes de criança o que es troben en situació de risc pels seus propis antecedents o pelsde la seva família.

Funcions:• Diagnòstic biopsicosocial (mèdic, psicològic i social)• Avaluació del desenvolupament• Intervenció terapèutica interdisciplinària a l’infant, al seu entorn immediat (pares i professionals)• Intervenció amb els pares (parentalitat i relació)• Avaluació i seguiment dels infants• Seguiment dels infants de risc biològic i/o social• Col·laboració amb els recursos de la zona que tenen competència en les primeres edats (àmbit sanitari,

educatiu, social i altres)• Activitats de prevenció i detecció• Formació continuada, docència i treballs de recerca.

d) Usuaris

La població infantil, des de la concepció fins als 6 anys, en els àmbits de la prevenció, detecció, diagnòstici tractament dels infants que tenen trastorns en el seu desenvolupament de qualsevol etiologia, quepresenten problemes de criança o que es troben en situació de risc pels seus propis antecedents o pelsde la seva família.

e) Recursos

Recursos humans: Formen l’equip del CDIAP del Bages: 2 psicòlegs, 2 psicòlogues logopedes, 1 psicològapsicomotricista, 1 pedagoga logopeda, 3 fisioterapeutes, 1 treballadora social i 1 metge neuropediatre.

Horari: El Centre està obert de dilluns a divendres, de les 9 del matí a les 18 h. Atenció gratuïta.

CDIAP del BagesPujolet, 8 A, 1r i 2n Telèfon: 93 874 71 04/ 93 875 72 3408240 Manresa


34

f) Coordinacions

• Departament de Salut: CAP, CSMIJ, hospitals, altres

• Departament d’Educació: EAP (Equip d’Assessorament i d’Orientació Psicopedagògica), llars d’infants,escoles ordinàries, escoles especials, Centres de recursos específics per a alumnes amb deficiènciessensorials auditives (CREDA) i visuals del Departament d’Educació

• Departament de Benestar i Família: SAIA (Servei d’Atenció a la Infància i Adolescència), Serveid’Adopcions, Servei d’Acolliment Infantil, CAD (Centre d’Atenció a les Persones Disminuïdes), UBASP,casals infantils

• Teixit social: ONCE, Creu Roja, Càritas, altres.

2.2. Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SAIA)

• 1 Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (SAIA) del Bages i Berguedà

El SAIA és un servei social d’atenció especialitzada de l’àmbit de la família, infància i adolescència. Aquestservei és el de referència per al Bages i Berguedà.

El titular de la gestió del servei és el Consell Comarcal del Bages amb cooperació amb el Consell Comarcaldel Berguedà.

a) Marc normatiu

El SAIA és un servei social especialitzat regulat pel Decret legislatiu 17/1994, de 16 de novembre, el Decret284/1996 de 23 de juliol, ambdós específics dels serveis socials i el Decret 338/1986 i l’Ordre de 27 d’oc-tubre de 1987, de regulació específica d’atenció a la infància en alt risc social a Catalunya, i per la norma-tiva complementària que pugui dictar-se des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

b) Dependència

Orgànicament i funcionalment depèn del Consell Comarcal del Bages amb cooperació amb el ConsellComarcal del Berguedà, i la dependència tècnica de la Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència.

c) Competències

• Col·laborar en la prevenció i detecció de les situacions d’alt risc social.

• Informar i orientar sobre temes relacionats amb la problemàtica dels menors en alt risc i, especialment,quant a recursos públics o privats al seu abast.

• Orientar, diagnosticar, proposar mesures i elaborar els programes individuals de tractament.


35

• Fer el seguiment i control dels tractaments, ja siguin prestats amb mitjans propis o aliens.

d) Usuaris

Infància i adolescència (dels 0 als 18 anys) en alt risc social i les seves famílies.

e) Recursos

El SAIA és un equip multidisciplinari dedicat a l’atenció d’infants i adolescents en situacions d’alt risc social,que es responsabilitza de la seva prevenció, l’estudi de les possibles situacions de menors desemparats,l’emissió de les propostes de protecció més adients i el seguiment en el seu àmbit territorial.

Recursos humans: 2 pedagogs, 2 psicòlogues i 1 treballadora social. Cal tenir en compte que els recursosdel SAIA del Bages també presten atenció a la comarca del Berguedà.

Consell Comarcal del Bages Muralla St. Domènec, 2408241 ManresaTelèfon: 93 693 03 63

Horari: de 8 a 15 hores, de dilluns a divendres, i de 16.30 a 19 hores, els dilluns.

f) Coordinacions

• Serveis socials d’atenció primària: equips bàsics d’atenció social primària

• Àrees bàsiques de salut, CSMIJ de l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa

• Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç del Bages

• Escoles i instituts

• Equips d’assessorament psicopedagògic (EAP)

• Centres residencials d’acció educativa (CRAE)

• Centres d’acollida per a infants i adolescents

• Institut Català d’Acolliments i Adopcions (ICAA)

• Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)

• Fiscalia Protectora de Menors

• Jutjats d’instrucció/Jutjats de família

• Direcció General de Mesures Penals Alternatives i Justícia Juvenil (delegada d’Atenció al Menor)

• Cossos de seguretat (Grup de Menors de la Policia Local i Mossos d’Esquadra)

• Altres.


36


El tercer nivell el formen els serveis d’abast superior que impliquen funcions de valoració, diagnòstic, trac-tament, suport o rehabilitació.

3.1. Centre d’acolliment d’infància (ESTREP)

a) Marc normatiu

El centre d’acolliment ESTREP és un centre col·laborador de la Direcció General d’Atenció a la Infància il’Adolescència (DGAIA) del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya.

b) Dependència

Depèn tècnicament del Servei de Recursos de la DGAIA i la titularitat i gestió del centre correspon a laFundació Mercè Fontanilles.

c) Competències

Donar resposta immediata i transitòria d’acollida a qualsevol menor que estigui en situació de risc o quehagi de ser separat del seu nucli familiar, i exercir temporalment la funció substitutòria de la família. Per altrabanda, fer l’observació i el diagnòstic interdisciplinari (psicològic, sociofamiliar, pedagògic, educatiu i mèdic)de la situació dels menors atesos i les seves famílies per tal d’elaborar la proposta de mesura administra-tiva més adient.

Posteriorment serà la DGAIA la que, segons l’informe realitzat per l’equip tècnic del centre, assignarà elrecurs al menor.

d) Serveis

Guarda i educació, acolliment i convivència, descans i lleure, higiene. Atenció psicològica, social, pedagò-gica, sanitària i educativa. Observació i diagnòstic interdisciplinaris, tant del menor com de la seva família.

Escolarització immediata en escoles i instituts de la comarca dels nens que estan en edat obligatòria d’es-colaritat, durant l’internament en el centre. Preparació i incorporació dels majors de setze anys al mónlaboral a partir de la participació en recursos prelaborals dins del centre, i derivació a recursos externs deforma progressiva.

En relació amb els menors estrangers, ratificar la situació de desemparament, contactar amb els seus refe-rents familiars en el país d’origen, sol·licitar documentació a la família que identifiqui el menor per tal deregularitzar la seva situació en el cas d’ingrés al centre indocumentat (passaport, permís de residència i/otreball).


37

e) Usuaris

Infants i adolescents en risc social; nois de 12 a 18 anys en situació de desemparament, dels quals l’ad-ministració ha assumit la guarda administrativa a través de la direcció del centre.

f) Recursos

Al centre hi ha un equip de professionals format per educadors socials i un equip tècnic interdisciplinariformat per: un psicòleg, una pedagoga, un assistent social, un metge i una infermera.

Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)Aragó, 332, 4a08009 BarcelonaTelèfon: 93 483 10 00

g) Coordinacions

Amb els altres serveis i professionals que intervenen en el procés d’atenció i protecció als menors.

3.2. Centres residencials d’acció educativa (CRAE)

a) Marc normatiu

Els CRAE són centres residencials d’acció educativa on conviuen menors d’edat en situació de desempa-rament. Estan regulats per la Llei 37/91, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció de menorsdesemparats i de l’adopció per la normativa complementària que pugui dictar-se des de la Direcció Generald’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

D’acord amb el Decret 284/96, de 23 de juliol, de regulació del sistema català de serveis socials, es defi-neixen els centres residencials com “els serveis residencials d’acolliment, per a la guarda i educació delsseus usuaris, mentre no poden retornar amb la seva família o se’ls troba una família acollidora”.

b) Competències

• Exercir la guarda dels menors desamparats que la DGAIA els atorgui.

• Tenen la obligació de vetllar pel menor, tenir-lo en la seva companyia, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una atenció integral.

• Disseny del projecte educatiu individual dels menors a partir del diagnòstic o l’avaluació inicial.

• Promoció, en els casos en què sigui possible, del retorn del menor a la família d’origen o, en el cascontrari, l’acolliment en família externa o aliena.


38

c) Usuaris

Menors d’edat en situació de desemparament, dels quals l’administració ha assumit la tutela i atorgat laguarda administrativa a la direcció del centre.

d) Recursos

Ubicats a Manresa, però l’àmbit d’atenció és de tot Catalunya, tot i que la prioritat és la comarca del Bages.

• Pis per a joves

2 placesEdat: més de 18 anysJoc de la Pilota, 708240 ManresaHorari: 24 hores

• Llars familiars: 5, de dilluns a divendres, i 1 els caps de setmana

• Residència Assistencial Manresa-Llar Alba

Enric Morera, 15 – 17, 1r 1ra08240 ManresaTelèfon: 93 874 31 017 places. Edat: 3-18 anys

• Residència Assistencial Manresa-Llar S. Família

St. Cristòfol, 42, 1r08240 ManresaTelèfon: 93 874 31 027 places. Edat: 3-18 anys

• Residència Assistencial Manresa-Llar La Pau

La Pau, 44, 1r 4aTelèfon: 93 874 30 1008240 Manresa8 places. Edat: 3-18 anys

• Residència Assistencial Manresa-Llar Vedruna Sant Joan d’en Coll, 2108240 ManresaTelèfon: 93 874 30 057 places. Edat: 3-18 anys


39

• Residència Assistencial Manresa-Llar Estel

Oleguer Miró, 9, 4rt 2a.(Barri la Balconada)08240 ManresaNomés caps de setmana8 places. Edat: 3-18 anys

• Residència Assistencial Manresa-Residència JuvenilSant Benet, 1008240 ManresaTelèfon: 93 877 00 5014 places. Edat: 14-18 anys

e) Coordinacions

Amb els altres serveis i professionals que intervenen en el procés d’atenció i protecció als menors.

3.3. Centre d’Atenció a Persones Disminuïdes (CAD)

a) Marc normatiu

El CAD constitueix l’àmbit físic i funcional per a l’actuació del Servei Especialitzat Públic d’Atenció alsDisminuïts, d’acord amb la Llei 13/82, de 7 d’abril, d’integració social dels minusvàlids, i també la Llei 12/83del Parlament de Catalunya, que regula l’organització d’aquests serveis mitjançant l’Institut Catalàd’Assistència i Serveis Socials (ICASS), i atribueix al Servei d’Atenció a Persones Disminuïdes la gestió iadministració dels serveis i centres propis, d’acord amb el Decret 284/1996, de 23 de juliol, de regulaciódel sistema català de serveis socials.

Les competències dels CAD queden establertes en l’Ordre del Departament de Sanitat i Seguretat Social,de 15 de novembre de 1982, per la qual s’unifiquen les competències i facultats per al reconeixement delsdrets derivats de la condició de disminuït, i per l’Ordre de 29 de juliol de 1985, del Departament de Sanitat,de creació del Programa sectorial d’estimulació precoç.

b) Dependència

Són centres d’atenció individualitzada per a persones amb disminució i depenen del Departament deBenestar i Família.

Els CAD s’integren en l’estructura de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials (ICASS), amb depen-dència del corrresponent Servei Territorial, mitjançant la Secció Operativa, i del Servei d’Atenció a PersonesDisminuïdes, mitjançant la Secció de Valoració i Serveis Personals.


40

c) Competències

El seu objectiu és donar resposta a les necessitats i demandes d’aquelles persones que pateixen una defi-ciència, una discapacitat o disminució. Aquesta atenció es realitza tenint en compte el criteri territorial, edati tipus de capacitat.

Per tal de desenvolupar adequadament la seva tasca, els CAD es divideixen en CAD infantil (de 0 a 16 anys)i CAD d’adults (més de 16 anys).

• Informació i orientació a les persones amb disminució, relatives a les seves necessitats i als recursosexistents.

• Diagnòstic, valoració de les discapacitats i emissió dels dictàmens tecnicofacultatius, a l’efecte de laqualificació de la persona amb disminució.

• Realització de tractaments d’estimulació primària.

• Assessorament, seguiment i supervisió dels tractaments d’estimulació primària, llevat de l’assistènciasanitària, dels CDIAP externs.

• Assessorament i orientació en matèria d’integració laboral.

d) Serveis

La persona amb disminució pot sol·licitar al CAD els serveis següents:

• Informació i orientació sobre les seves necessitats.

• Diagnòstic de la discapacitat.

• Valoració de la disminució.

• Orientació sociolaboral i professional per tal de donar una atenció especialitzada.

e) Usuaris

Població afectada per deficiències, discapacitats o disminucions físiques, psíquiques (malaltia i deficiènciamental) o sensorials.

Població menor de 4 anys amb risc de patir algun tipus de disminució.

f) Recursos

A cada CAD hi ha un equip de valoració i orientació (EVO), format per professionals de la medicina, la psico-logia i el treball social, que fa el diagnòstic de la discapacitat.


41

• Servei d’Atenció a les Persones Disminuïdes de les comarques de Barcelona

Dependència: ICASSPl. Pau Vila, 1 (Palau de Mar)08039 BarcelonaTelèfon: 93 483 10 00

• Centre d’Atenció a Persones Disminuïdes (CAD) de Terrassa

Aquest centre és de referència per a la comarca del Bages. Atén persones de totes les edats (menors iadults).

Prat de la Riba, 30-3208222 TerrassaTelèfon: 93 785 83 00

• Residència per a disminuïts psíquics profunds “Julio Payas”

Ctra. de Santpedor km 4,4 Sta. Maria de Comabella08251 SantpedorTelèfon: 93 827 28 00


42


DELS EQUIPS

III. Departament d’Educació

El Departament d’Educació desplega un conjunt d’iniciatives i suports tècnics adreçats als centres d’en-senyament infantil i primari i als centres d’ensenyament secundari, per tal de millorar la qualitat de l’ensenya-ment que s’ofereix als infants i joves escolaritzats a Catalunya.

Aquestes iniciatives es materialitzen en l’actuació dels equips d’assessorament i orientació psicopedagò-gica (EAP) i els centres de recursos e ducatius per a deficients auditius (CREDA), serveis educatius regu-lats pel Decret 155/1994, de 28 de juny (DOGC núm. 1918, de 8 de juliol de 1994), i els equips de suporti assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC).

Tots aquests serveis s’inscriuen en la línia d’oferir suport al professorat dels centres docents de Catalunyaper tal d’adequar la seva tasca a les diferents necessitats educatives del seu alumnat. Actuen territorial-ment i sectorialment, aplegats per zones geogràfiques predeterminades i ofereixen assessorament alprofessorat i atenció als alumnes dels centres docents. Estan formats per professionals i especialistes endiversos camps de les ciències de l’educació. Treballen en equip i de forma coordinada amb els centres.


Centres docents. Tipologia:

• Llars d’infants: 28 públiques i 20 privades

• Escoles d’educació primària: 42 centres públics i 18 centres concertats

• Centres d’ensenyament secundari (IES): 14 centres públics i 14 centres concertats

• Centres d’educació especial: 2

• Unitat d’educació especial: 1

• Unitat d’escolarització compartida (UEC): 1.

a) Marc normatiu

A partir de la Llei orgànica 1/1990, de 3 d’octubre d’ordenació del sistema educatiu (LOGSE), l’ensenya-ment obligatori per a tots els infants és des dels 6 fins als 16 anys. Aquest ensenyament comprèn duesetapes: l’ensenyament primari, dels 6 fins als 12 anys, i l’ensenyament secundari, dels 12 als 16 anys.

A més de l’ensenyament obligatori, l’oferta educativa a la comarca del Bages és molt àmplia tant a nivelld’ensenyaments no obligatoris per als infants de 0 a 6 anys, com a nivells postobligatoris en l’oferta debatxillerats i cicles formatius a partir dels 16 anys.

Els centres docents que identificarem a continuació són tots aquells centres de la comarca que, indepen-dentment de la seva titularitat, estan autoritzats pel Departament d’Educació.


45

b) Recursos

Llars d’infants. Centres públics

Entitat Adreça Codi Població Telèfon

Llar d’Infants d’Artés Hospital, 16 08271 Artés 93 830 57 57

Llar d’Infants l’Estel Del Mig, 23 08279 Avinyó 93 838 71 76

Llar d’Infants Pare Coll Pl. Ricard Viñas, 3 08660 Balsareny 93 839 60 06

Llar d’Infants Mainada Anselm Clavé, s/n 08262 Callús 93 836 04 50

Llar d’Infants Aliret Ramon Folch II,3 08261 Cardona 93 869 13 50

Llar d’Infants Colors Av. Pare Claret, 18 08296 Castellbell i el Vilar 93 843 02 62

Llar d’Infants Castellfollit del Boix Escoles, s/n 08259 Castellfollit del Boix 93 835 60 48

Llar d’Infants Castellnins Av. Montserrat, s/n 08927 Castellgalí 93 833 15 67

Llar d’Infants El Pont d Vilomara Av. de la Pau, s/n 08254 El Pont de Vilomara 93 831 76 81

Llar d’Infants Reixics Mestra Àngela Torras, s/n 08259 Fonollosa 93 836 60 79

Llar d’Infants L’Espurna Pl. Catalunya, s/n 08240 Manresa 93 872 63 61

Llar d’Infants La Ginesta Concòrdia, s/n 08240 Manresa 93 874 04 05

Llar d’Infants Picarol Viladordis, s/n 08240 Manresa 93 874 22 04(Parc de Sant Ignasi)

Llar d’Infants El Solet Av. Pare Ignasi Puig, s/n 08240 Manresa 93 875 17 26

Llar d’Infants l’Estel Pl. de la Independència, 1 08240 Manresa 93 872 20 96

Llar d’Infants La Lluna Josep Guitart 08240 Manresa 93 877 17 89

Llar d’Infants Esquitx Esperanto, 15 08180 Moià 93 830 11 50

Llar d’Infants Monistrol Llevant, s/n 08279 Monistrol de Calders 93 839 92 27

Llar d’Infants El Cuc Verd Escoles, 27 08691 Monistrol de Montserrat 93 835 04 05

Llar d’Infants La Quitxalla Pg. Ramon Vall, s/n 08670 Navàs 93 820 43 75

Llar d’Infants L’Esquitx Pg. de la Biblioteca, s/n 08650 Sallent 93 837 18 50

Llar d’Infants Les Oliveres Camí de les Oliveres, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages 93 878 89 51

Llar d’Infants Barrufet Pg. de Gallifa, s/n 08250 Sant Joan de Vilatorrada 93 872 81 52

Llar d’Infants Xiulet Ptge. Mas Sant Joan, 7 08250 Sant Joan de Vilatorrada 93 876 71 00

Llar d’Infants Dentetes De Dalt, 13 08253 S. Salvador de Guardiola 93 835 82 72

Llar d’Infants El Niu Gran, 104 08295 Sant Vicenç de Castellet 93 833 04 62

Llar d’Infants El Cuc Av. Manuel López, 1 08273 Santa Maria d’Oló 93 838 50 29

Llar d’Infants Petit Estel Ernest Solvay, 15 08260 Súria 93 869 51 01


46

Llars d’infants. Centres privats


Llar d’Infants El Carme Mare de Déu del Carme, s/n 08261 Cardona 93 869 28 76

Llar d’Infants Ave Maria Major, 54-60 08240 Manresa 93 874 21 61

Llar d’Infants El Sonall Camps i Fabrés, 7 08240 Manresa 93 874 64 01

Llar d’Infants l’Esquitx Pau Casals s/n 08240 Manresa 93 874 09 06

Llar d’Infants La Baldufa De la Pau, 17 08240 Manresa 93 873 06 45

Llar d’Infants Joviat Rubió i Ors, 5-7 08240 Manresa 93 872 69 88

Llar d’Infants l’Espill Sant Joan, 51-59 08240 Manresa 93 877 31 19

Llar d’Infants Santa Rosa de Lima Bruc, 45-47 08240 Manresa 93 872 84 00

Llar d’Infants Esquitx Esperanto, 15 08180 Moià 93 830 11 50

Llar d’Infants Escola Pia Sant Sebastià, 12 08180 Moià 93 830 03 48

Llar d’Infants Monistrol de Calders Camp de Futbol, s/n 08275 Monistrol de Calders 609 289 634

Llar d’Infants Tinet Ametller, 8 08270 Navarcles 93 831 06 15

Llar d’Infants Sant Josep Crta. del Viver, 20 08670 Navàs 93 839 07 47

Llar d’Infants Antònia Soler Jacint Verdaguer, 1 08650 Sallent (Cabrianes) 93 837 07 20

Llar d’Infants St. Feliu Sasserra Plaça Major, 1 08279 Sant Feliu Sasserra 93 881 90 11

Llar d’Infants Sagrat Cor Sant Benet, 8 08272 Sant Fruitós de Bages 93 876 01 41

Llar d’Infants Paidos Ctra. de Manresa a Berga, 08272 Sant Fruitós de Bages 93 876 02 71km 1,2

Llar d’Infants Els Floquets Ctra. de Callús, 3, baixos 08251 Santpedor 93 832 05 65

Llar d’Infants La Lloca Fira, 28 08251 Santpedor 93 827 28 16

Llar d’Infants Sagrat Cor Ctra. de Balsareny, 10-12 08260 Súria 93 869 59 28

Escoles d’educació primària. Centres públics


CEIP Doctor Ferrer Barcelona, 23 08271 Artés 93 830 53 77

CEIP Barnola Indústria, 6 08279 Avinyó 93 838 72 79

CEIP Guillem de Balsareny Ferrocarril, 8 08660 Balsareny 93 839 61 88

CEIP Anton Busquets i Punset Pl. Major, 2 08279 Calders 93 830 92 76


47

CEIP Joventut Pg. Anselm Clavé, s/n 08262 Callús 93 836 01 68

CEIP Mare de Déu del Patrocini Pl. Ramon Folch, 3 08261 Cardona 93 869 18 29

CEIP Joan de Palà Bisbe Guix, s/n 08261 Cardona (la Coromina) 93 869 21 85

CEIP Jaume Balmes Sant Antoni M. Claret, 18 08296 Castellbell i el Vilar 93 834 02 35

CEIP de Castellfollit del Boix Santa Maria, s/n 08259 Castellfollit del Boix 93 635 60 38

CEIP Maians Pl. de Grau Casals, s/n 08259 Castellfollit del Boix 93 835 60 60(Maians)

CEIP Sant Miquel Montserrat, s/n 08252 Castellgalí 93 833 05 00

CEIP Pompeu Fabra Jesús, 95-115 08254 El Pont de Vilomara 93 831 76 00

CEIP Agrupació Sant Jordi Mestra Àngela Torras, s/n 08259 Fonollosa 93 836 60 79

CEIP L’Estany Balmes, s/n 08289 L’Estany 93 820 82 66

CEIP Bages Sèquia, 55 08240 Manresa 93 873 57 96

CEIP Pare Algué Jacint Verdaguer, 22 08240 Manresa 93 877 16 89

CEIP Pare Ignasi Puig Vivendes Pare Ignasi Puig 08240 Manresa 93 872 05 41

CEIP Puigberenguer Núria, s/n 08240 Manresa 93 878 71 25

CEIP Renaixença Pl. de la Independència, 5 08240 Manresa 93 875 21 15

CEIP Sant Ignasi Mestre Albages, 1-3 08240 Manresa 93 878 71 28

CEIP Serra i Húnter La Balconada, s/n 08240 Manresa 93 878 71 29

CEIP La Font Font dels Capellans, s/n 08240 Manresa 93 874 44 66

CEIP Josep Orriols Roca Miquel Villarubias, s/n 08180 Moià 93 830 05 19

CEIP L’Esqueix Llevant, s/n 08279 Monistrol de Calders 93 839 92 27

CEIP Sant Pere Escoles, 27 08691 Monistrol de Montserrat 93 835 04 05

CEIP de Mura Pl. de l’Ajuntament nou, s/n 08279 Mura 93 831 72 26

CEIP Catalunya Piscines i Esports, 30 08270 Navarcles 93 831 02 77

CEIP Sant Jordi Puigreig, s/n 08670 Navàs 93 839 13 87

CEIP Sant Esteve Església, s/n 08269 Sant Mateu de Bages 93 869 69 65

CEIP Torres Amat Pg. de la Biblioteca, 3 08650 Sallent 93 837 05 44

CEIP Els Pins Montserrat s/n 08650 Sallent (Cabrianes) 93 837 15 53

CEIP Els Roures Sant Roc, s/n 08279 Sant Feliu Sasserra 93 813 90 07

CEIP Monsenyor Gibert Pl. Pau Casals, 1 08272 Sant Fruitós de Bages 93 876 02 97

CEIP Flama Ctra. de Manresa 08272 Sant Fruitós de Bages 93 878 40 20a Santpedor, km 3


48

CEIP Juncadella Escoles, s/n 08250 Sant Joan de Vilatorrada 93 872 77 07

CEIP Collbaix Salvador Espriu, 22 08250 Sant Joan de Vilatorrada 93 872 86 15

CEIP Montserrat De Dalt, 19 08253 S. Salvador de Guardiola 93 835 40 40

CEIP Sant Vicenç Pl. Onze de Setembre, s/n 08295 Sant Vicenç de Castellet 93 833 05 65

CEIP Sesmón d’Oló Maurici Camprubí Fornell, s/n 08273 Santa Maria d’Oló 93 838 50 60

CEIP Riu d’Or Les Verges, 2 08251 Santpedor 93 832 02 53

CEIP M. de Déu de Montserrat Font del Ferro, 1 08260 Súria 93 868 22 16

CEIP Sant Josep de Calassanç Ctra. de la Mina, s/n 08260 Súria 93 869 66 36

Escoles d’educació primària. Centres concertats


Escola Vedruna Carme, 16 08271 Artés 93 830 52 12

Escola Mare de Déu del Carme Av. Mare de Déu 08261 Cardona 93 869 17 80del Carme, s/n

Escola Nostra Senyora del Pilar Sant Joan, 62 08240 Manresa 93 873 04 04

Escola Manuel Oms i de Prat Oms i de Prat, 2 08240 Manresa 93 873 11 00

Escola Joviat Rubió i Ors, 5-17 08240 Manresa 93 872 69 88

Escola l’Espill Sant Joan, 51 - 59 08240 Manresa 93 877 31 19

Escola Ave Maria Major 58/ptge. Ferrer, 5 08240 Manresa 93 873 26 29

Escola Sagrat Cor Sta. Joaquima, 2-4 08240 Manresa 93 873 99 47

Escola La Salle Pau, s/n 08240 Manresa 93 874 03 51

Escola Santa Rosa de Lima Bruc, 45 08240 Manresa 93 872 84 00

Escola Pia Sant Sebastià, 14 08180 Moià 93 830 03 48

Escola Sagrat Cor de Jesús Germanes Dominiques, 1-3 08691 Monistrol de Montserrat 93 835 01 79

Escola Sant Josep Ctra. de Viver, 16 08670 Navàs 93 839 07 47

Escola Vedruna Santa Joaquima 08650 Sallent 93 837 05 20de Vedruna, 2

Escola Paidos Ctra. de Manresa 08272 Sant Fruitós de Bages 93 876 02 71a Berga, km 1

Escola Mare de Déu del Roser Doctor Trias, 76 08295 Sant Vicenç de Castellet 93 833 03 05

Escola Llissach Fira, 22 08251 Santpedor 93 832 01 57

Escola Sagrat Cor de Jesús Ctra. de Balsareny, s/n 08260 Súria 93 869 59 28


49

Centres d’ensenyament secundari (IES). Centres públics


IES Miquel Bosch i Jover Arquitecte Gaudí, 2-4 08271 Artés 93 820 21 93

IES Sant Ramon Pl. Comte Viladomat, 2 08261 Cardona 93 869 19 00

IES Guillem Catà Barriada Cots, s/n 08240 Manresa 93 877 37 05

IES Lluís de Peguera Pl. Espanya, 2 08240 Manresa 93 877 36 37

IES Pius Font i Quer Amadeus Vives, s/n 08240 Manresa 93 874 23 11

IES Lacetania Av. Bases de 08240 Manresa 93 877 37 50Manresa, 51-59

IES Moianès De l’Institut, 2 08180 Moià 93 830 06 39

IES Navarcles Sardana, 30 08270 Navarcles 93 827 00 22

IES Llobregat Estació, 11-21 08650 Sallent 93 837 06 50

IES Gerbert d’Aurillac Lluís Companys, s/n 08272 Sant Fruitós de Bages 93 878 84 64

IES Quercus Av. de Montserrat, 95 08250 Sant Joan de Vilatorrada 93 876 45 56

IES Castellet Bisbe Perelló, s/n 08295 Sant Vicenç de Castellet 93 833 07 51

IES d’AURO Del Convent, s/n 08251 Santpedor 93 832 05 54

IES Mig-Món Ramon i Cajal, 9-11 08260 Súria 93 869 63 50

Centres d’ensenyament secundari (IES). Centres concertats


Escola Vedruna Carme, 16 08271 Artés 93 830 52 12

Escola Mare de Déu del Carme Av. Mare de Déu 08261 Cardona 93 869 17 80del Carme, s/n

Ave Maria Major, 58 / Ptge. Ferrer, 5 08240 Manresa 93 873 26 29

Escola Santa Rosa de Lima Bruc, 45 08240 Manresa 93 872 84 00

Escola Joviat Rubió i Ors, 5-17 08240 Manresa 93 872 69 88

La Salle De la Pau, s/n 08240 Manresa 93 874 03 51

Manuel Oms i de Prat Oms i de Prat, 2 08240 Manresa 93 873 11 00

Nuestra Señora del Pilar Sant Joan, 62 08240 Manresa 93 873 11 00

Escola Pia Sant Sebastià, 14 08180 Moià 93 830 03 48


50

Escolania de Montserrat Monestir, s/n 08199 Monistrol de Montserrat 93 835 02 51

Escola Tecnicoprofessional Vicenç Vidal, 2 08670 Navàs 93 839 0100Diocesana

Col·legi Paidos Ctra. de Manresa 08272 Sant Fruitós de Bages 93 876 02 71a Berga, km 1

Acadèmia Montserrat Enginyer Llansó, 24 08295 Sant Vicenç de Castellet 93 833 12 59

Mare de Déu del Roser Doctor Trias, 76 08295 Sant Vicenç de Castellet 93 833 03 05

Centres d’educació especial


Nou Camí Pl. Escassany, s/n 08261 Cardona 93 869 19 64

Jeroni de Moragas Ctra. de Manresa 08251 Santpedor 93 827 23 00 a Santpedor, km 4,4 (AMPANS)

Unitat d’educació especial


CEIP La Flama Ctra. de Manresa 08272 Sant Fruitós de Bages 93 878 40 20a Santpedor, km 3

Unitat d’escolarització compartida (UEC)

Són serveis diürns per a joves en situació de risc de fracàs escolar o en la formació professional, adreçatsa promoure el seu desenvolupament integral i la seva autonomia adulta, per tal de possibilitar-los la inte-gració a la comunitat i a la vida laboral.

UEC La ClauLa Font dels Capellans, octogonal, baixos08240 MANRESA Telèfon: 93 874 00 60


51


• Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica (EAP)

• Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA)

• Centre de Recursos Educatius Joan Amades per a Deficients Visuals (CREC)

• Inspecció Educativa

• Equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC).

2.1. Equips d’assessorament i orientació psicopedagògica (EAP)

a) Marc normatiu

Els EAP són creats per l’Ordre de 20 de maig, de 1983 (DOGC núm. 344, de 13 de juliol de 1983), com aòrgans tècnics de caràcter interdisciplinari dins del sistema educatiu de l’Administració pública deCatalunya. Aquesta mateixa Ordre regula les seves funcions bàsiques.

Els EAP són serveis educatius que donen suport al professorat dels centres docents per tal d’oferir laresposta educativa més adequada al conjunt de l’alumnat, especialment aquell que presenta disminucionso més dificultats en el procés d’aprenentatge i les seves famílies.

b) Dependència

Els EAP depenen, funcionalment, de la Direcció General d’Ordenació Educativa i, a escala administrativa iorgànica, de les respectives delegacions territorials d’ensenyament. Pel que fa al sector, correspon a laInspecció d’Educació la funció de coordinació dels EAP, com també vetllar per al compliment del pla anualde treball i supervisar-ne l’execució.

c) Competències

Els professionals de l’EAP treballen com a equip multidisciplinari en el seu àmbit territorial en l’avaluació, elseguiment i l’orientació de l’alumnat, sobretot per al que té necessitats educatives especials i en l’asses-sorament al professorat dels centres docents.

Les seves funcions es poden concretar en les competències següents:

• Identificació i avaluació de les necessitats educatives especials de l’alumnat, conjuntament amb el profes-sorat i d’altres serveis específics, per tal de trobar la resposta educativa més adequada en cada cas.

• Elaboració i seguiment de les diferents adaptacions curriculars que puguin necessitar els alumnes,conjuntament amb el professorat i d’altres serveis específics.


52

• Assessorament als mestres i professors sobre els projectes curriculars dels centres educatius, concre-tament en aspectes psicopedagògics i que millorin l’atenció a la diversitat de necessitats dels alumnes.

• Assessorament a l’alumnat, les famílies i el professorat sobre aspectes relacionats amb l’orientaciópersonal, educativa i professional.

• Col·laboració amb els serveis socials per tal d’oferir atenció als alumnes i les famílies que ho necessitindel sector.

d) Serveis

• Valoració psicopedagògica de l’alumnat amb necessitats educatives especials

• Suport al professorat

• Orientació de l’alumnat i les seves famílies.

e) Usuaris

La seva intervenció s’adreça als òrgans directius dels centres docents, als mestres, professors i especia-listes, als alumnes i a les famílies, per tal de col·laborar a facilitar la resposta educativa més adequada, fentatenció especial a aquells alumnes amb disminucions i als que presenten més dificultats en el procésd’aprenentatge.

f) Recursos

Professionals de la comarca del Bages: 9

Horaris d’atenció: de 9 a 14 hores i de 15 a 17 hores, de dilluns a divendres

Responsable: Laura Massegú

Carrer de la Canal, 6, 1r pis 08240 ManresaTelèfon: 93 872 36 01

2.2. Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA)

a) Marc normatiu

Els CREDA són creats per l’Ordre d’11 d’abril de 1989 (DOGC núm. 1133, de 19.4.89).

Els CREDA col·laboren amb els centres docents per tal que la tasca del professorat s’adeqüi a les necessi-tats educatives de l’alumnat amb deficiències auditives greus i permanents o amb trastorns del llenguatge.


53

Aquests serveis tenen una seu central, on hi ha la direcció del servei, on es realitzen les valoracions i elsseguiments psicopedagògics, lingüístics, audiològics i audioprotètics i on es pot trobar el fons documentaldel CREDA.

L’atenció logopèdica directa als alumnes es realitza en els centres docents on són escolaritzats.

Els CREDA estan integrats per logopedes itinerants, amb titulació o diploma d’especialista en audició i llen-guatge, psicopedagogs i audioprotesistes.

b) Competències

• Identificació i avaluació de les necessitats educatives de l’alumnat amb deficiències auditives o amb tras-torns del llenguatge, en col·laboració amb els EAP.

• Valoració psicolingüística d’aquest alumnat.

• Valoració audiològica i seguiment audioprotètic.

• Assessorament al professorat dels centres docents sobre adaptacions curriculars, estratègies metodo-lògiques i ajuts tècnics.

• Atenció logopèdica a l’alumnat amb deficiències auditives o amb trastorns del llenguatge quan siguinecessària.

• Orientació a les famílies d’aquests alumnes.

• Elaboració de materials educatius adaptats a les necessitats educatives de l’alumnat amb deficiènciesauditives o amb trastorns del llenguatge.

• Catalogació de recursos educatius específics.

• Oferta d’aquests materials i recursos als centres docents i les famílies.

c) Serveis

• Atenció personalitzada als alumnes i les seves famílies.

• Suport al professorat.

• Consulta del fons documental i recursos tècnics.

d) Recursos

A petició de l’EAP de la zona, el CREDA valora les necessitats dels alumnes amb deficiència auditiva i lesprioritza. Un cop prioritzats els alumnes que s’hauran d’atendre, el CREDA disposa de professionals espe-cialitzats que actuen de forma itinerant pels diferents centres docents on estan escolaritzats aquestsalumnes.


54

Professionals de la comarca del Bages: 6

Horaris d’atenció: dilluns, de 15 a 17 hores; divendres, de 9 a 14 hores

Responsable: Carme Cabra

Carrer de la Canal, 6, 1r pis08240 ManresaTelèfon: 93 872 51 66

2.3. Centre de Recursos Educatius Joan Amades per a Deficients Visuals (CREC)

a) Marc normatiu

El Centre Joan Amades va entrar en funcionament el curs 1985-86, per un acord de col·laboració entrel’Organització Nacional de Cecs d’Espanya (ONCE) i el Departament d’Educació de la Generalitat deCatalunya, amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats educatives dels infants deficients visuals aCatalunya i esdevenir, alhora, un centre de recerca permanent per a aprofundir en el coneixement del móndels deficients visuals i formular noves propostes educatives.

b) Competències

• Valorar interdisciplinàriament les necessitats educatives dels alumnes i procurar l’adequada orientaciófamiliar i escolar en les diferents etapes evolutives.

• Facilitar als alumnes deficients visuals la resposta educativa individualitzada que requereixen al llarg del’escolaritat i proporcionar-los el suport pedagògic necessari.

• Promoure i contribuir a l’adequació del currículum a les necessitats educatives especifiques, com tambéa l’elaboració dels recursos didàctics adients.

• Dur a terme la recerca necessària en aquest camp i contribuir a la formació permanent i a l’actualitzaciódels especialistes i dels professors tutors implicats.

• Orientar els pares per tal de millorar la seva comprensió dels dèficits i de les necessitats que aquestsgeneren, a fi que puguin participar més activament en l’educació dels seus fills.

• Donar a conèixer les realitats educatives pròpies dels deficients visuals, els avenços tècnics i els recursosexistents per apropar-los a la societat a través de publicacions o d’altres mitjans de comunicació.

c) Recursos

En el marc del Centre Joan Amades, hi desenvolupen les seves tasques un EAP específic i un equip deprofessors itinerants que presta suport als deficients visuals integrats a l’escola ordinària en totes les dife-rents etapes de la seva educació.


55

D’altra banda, a les mateixes instal·lacions s’ubiquen diferents serveis d’estimulació i rehabilitació, uncentre d’ensenyament infantil i primari, i una escola de formació professional.

El centre disposa, també, d’un servei de bibliografia, en el doble vessant de sistema Braille per als alumnescecs, i d’articles i llibres especialitzats en el tema de la deficiència visual per a totes aquelles persones inte-ressades en aquesta problematica.

2.4. Inspecció Educativa

Professionals de referència per a Manresa i per a la comarca del Bages: 6 inspectors d’ensenyament.

Horaris d’atenció: prèvia concertació

Responsable: Andreu Toneu

Canal, 6, 1r pis 08240 ManresaTelèfon: 93 872 40 22

2.5. Equip de suport i assessorament de llengua, interculturalitat i cohesió social (LIC)

a) Competències

• L’objectiu general del LIC és potenciar i consolidar la cohesió social, l’educació intercultural i la llenguacatalana en un marc plurilingüe. Aquest objectiu global es concreta en:

– Consolidar la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte plurilingüe.

– Fomentar l’educació intercultural basada en la igualtat, la solidaritat i el respecte a la diversitat decultures, en un marc de diàleg i de convivència.

– Promoure la igualtat d’oportunitats per tal d’evitar qualsevol tipus de marginació.

• L’actuació dels professionals es concreta cada curs escolar conjuntament amb els centres educatius ones porta a terme.

Les accions que es duen a termen per part de l’equip LIC són les següents:

• Assessorament als centres

• Assessorament als tallers d’adaptació escolar (TAE)

• Actuacions en els possibles plans d’entorn

• Coordinació dels tutors de l’aula d’acollida

• Col·laboració amb les comisions d’escolarització.


56

b) Recursos

Professionals de referència per a Manresa i la comarca del Bages: 3

Responsables: Elena Ayuda, Carme Martín i Carme Rovira

Canal, 6, 1r pis08240 ManresaTelèfon: 93 872 40 22


57


DELS EQUIPS

IV. Departament de Justícia

Direcció General de Justícia Juvenil (DGJJ)

Les intervencions que es duen a terme per part de la DGJJ són intervencions especialitzades en si mateixesi, com a tals, estarien ubicades en l’àmbit entès com a recursos terciaris. Ara bé, des del propi àmbit d’in-tervenció sí que existeixen recursos situats a diferents nivells, i és des d’aquest plantejament que elsexposem a continuació.

a) Marc normatiu

D’acord amb la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la responsabilitat penal del menor, esdetermina l’augment de la majoria d’edat penal als divuit anys. Aquesta llei s’inclina clarament per l’edu-cació sense descuidar la tan necessària protecció de la societat.

La Llei orgànica 5/2000 inclou el següent ventall de mesures, i aquestes són òbviament les que els jutgesde menors poden imposar:

• Internament en un centre en règim obert, semiobert o tancat

• Internament en centre terapèutic

• Tractament ambulatori

• Assistència a centre de dia

• Llibertat vigilada

• Permanència de cap de setmana en el domicili o en un centre

• Convivència amb una altra persona, família o grup educatiu

• Prestacions en benefici de la comunitat

• Realització de tasques socioeducatives

• Amonestació per part del jutge.

El desenvolupament del conjunt d’actuacions i programes que es deriven del marc competencial de laDirecció General de Justícia Juvenil s’orienten de forma efectiva pels principis d’igualtat davant la llei,respecte pels drets i garanties individuals, individualització de les respostes, model amb caràcter respon-sabilitzador del jove davant la societat, intervenció judicial mínima i priorització de la intervenció en el propientorn per tal de garantir el dret a la salut, a l’educació, al temps lliure i al treball, fent servir en primer termeels recursos de què gaudeix la comunitat. Aquests principis bàsics del model de justícia juvenil pretenenaconseguir una justícia que faciliti els processos d’inserció social.

b) Competències

Les competències de la DGJJ, quant a la seva relació amb el sistema de la justícia juvenil, es desenvolupenen tres àmbits:


61

• Mediació i reparació entre autors i víctimes de delictes

• Assessorament psicosocial als òrgans judicials

• Execució de les resolucions judicials preses.

Els dos primers àmbits són assumits pel Servei de Mediació i Assessorament Tècnic i, el tercer, pel Serveid’Execució de Mesures del qual depenen la Secció de Medi Obert i la Secció de Centres Educatius.

c) Usuaris

Població d’ambdós sexes joves infractors de 14 a 18 anys.


El Servei de Mediació i Assessorament Tècnic disposa de professionals que configuren un equip tècnic, elqual porta a terme dues de les funcions situades en la fase presentencial del procés judicial.

• Asessorament tècnic

Els professionals que pertanyen a aquest equip tenen com a finalitat bàsica informar les instàncies judi-cials sobre la situació personal, familiar i social del jove infractor, per tal que, tenint en compte el fetdelictiu i les característiques personals i socials del jove, s’adopti la resolució adequada. L’informe d’as-sessorament tècnic és un requisit necessari en tots els procediments de menors oberts per unpresumpte delicte o falta.

• Programa de mediació i conciliació amb la víctima

Els mediadors intenten establir un espai participatiu i interactiu entre el jove, responsable del delicte, i laseva víctima per tal de trobar formes de resolució del conflicte.

Un programa de mediació i reparació es proposa responsabilitzar els infractors de les seves accions ide les seves conseqüències i, per tant, que compensin i reparin la víctima amb el seu esforç personali amb la participació activa en el procés de resolució del conflicte. Pel que fa a les víctimes, es proposaigualment oferir-los l’oportunitat de participar en la solució del conflicte que els afecta i fer possible quesiguin escoltades, que recuperin la tranquil·litat i que siguin compensades pels danys soferts.

Si la reparació ha estat efectiva, el jutge de menors pot interessar el sobreseïment i la conclusió del’expedient.

Servei de Mediació i Assessorament TècnicAlmogàvers, 808013 BarcelonaTelèfon: 93 489 08 00


62


Dins la Secció Medi Obert, hi ha el desdoblament de 7 equips a tot Catalunya i és en l’Equip de Medi ObertBarna-3 on està situada la delegada d’Assistència al Menor, responsable de la intervenció en els infants ijoves i les seves famílies de la comarca del Bages i del Berguedà.

El delegat d’Assistència al Menor és el professional responsable de fer un seguiment del compliment formalde les mesures en medi obert que les instàncies judicials imposen. La intervenció en medi obert es defi-neix com l’atenció individualitzada i personalitzada a un menor, encaminada a la integració social, incidinten la família i utilitzant els recursos de l’entorn social, en coordinació amb diferents institucions públiques iprivades.

Professional que intervé en les comarques del Bages i del Berguedà: Fina Tapias

Adreça de la seu administrativa

Jutjats de SabadellAv. Francesc Macià, 34-36, 2n pisTelèfon: 93 745 42 21Telèfon: 93 745 42 96

Adreça de la seu de treball

Jutjats de ManresaBaixada de la Seu, s/n, 2a pl.Telèfon: 93 872 82 47Fax: 93 872 86 25

Adreça de Justícia Juvenil

Aragó,332, 7a08009 BarcelonaTelèfon: 93 214 01 00Fax: 93 214 01 98

Coordinacions

• Serveis Socials d’Atenció Primària• CSMIJ• IES• Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA)• Recursos i entitats diverses (Creu Roja, CAE, associacions de veïns, etc.).


63


Secció de Centres Educatius

a) Competències

Des d’aquesta secció es gestionen les mesures d’internament que imposen els jutges de menors.

Les intervencions parteixen d’acceptar el sentit retributiu de la privació de llibertat sense renunciar a les fina-litats de la prevenció especial i la inserció social que han de tenir les respostes penals.

S’entén l’encàrrec en dues vessants fonamentals: una, el compliment del manament judicial i, l’altra, lainserció social efectiva dels joves en el propi entorn.

Aquesta intervenció educativa s’estructura en l’elaboració de programes que abasten diferents àmbits deljove: afectiu, formatiu, social, familiar i sanitari.

b) Recursos

L’internament de joves infractors només es pot dur a terme en compliment d’un mandat de detenció, d’in-ternament cautelar, d’internament per a observació i diagnòstic o d’execució de les mesures d’internamentimposades d’acord amb la legislació vigent, en les condicions establertes per la resolució judicial. Lesmesures d’internament poden tenir una temporalitat molt diversa, segons el tipus de delicte i les circums-tàncies personals del jove.

Els centres on els menors compleixen aquestes mesures són propis de la Direcció General i estan repar-tits per tot Catalunya. En l’actualitat són els següents:

• CE L’Alzina: règim tancat; 55 places per a nois de 14 a 23 anys

• CE Oriol Badia: règim semiobert; 14 places per a nois de 14 a 20 anys

• CE Folch i Torres: règim obert; 10 places per a nois de 14 a 23 anys

• CE Els Til·lers: règim tancat; 50 places per a nois i noies de 14 a 23 anys

• CE El Segre: règim semiobert

• CE Montilivi: règim semiobert; 20 places per a nois i noies de 14 a 23 anys.


64

PAUTES PER A LADERIVACIÓ ENTRE

ELS SERVEIS D’ATENCIÓ ALA INFÀNCIA

I L’ADOLESCÈNCIA.

CIRCUITS DE DERIVACIÓ

La interconsulta entre serveis es formalitza mitjançant un full d’interconsulta dissenyat pels professionals dela CTIC del Bages, en el qual han de constar les dades que queden recollides a l’annex I.

Criteris d’utilització del Full d’interconsulta (annex I)

• Per consultar sobre una problemàtica que es detecti, tant d’aprenentatge, de salut mental, de risc socialo de disminució que sigui complexa de resoldre en el territori pels mecanismes ordinaris de coordinació.

• Quan a la complexitat del cas s’afegeixin factors que distorsionin el seguiment de la família (famíliesitinerants, etc.).

• Davant la sospita de patiment de l’infant.

El poden utilitzar per sol·licitar informació els professionals de diferents àmbits del territori que coneixen elcas i també els professionals de serveis especialitzats.

Cal assegurar una valoració àgil i garantir el retorn del full amb resposta adreçada a qui genera la demanda.

Quan es detecti un cas greu, s’informarà els professionals de la CTIC del Bages, els quals faran unaproposta de valoració del cas per part de la CTIC.

Es nomenarà un profesional com a referent del cas que vetlli per la continuïtat de les intervencions queseran de caire preventiu a més d’assistencial.

Es farà un pla individualitzat d’intervenció (PII) i s’avaluaran les intervencions realitzades.

Criteris d’utilització de l’imprès Coordinació de serveis per a l’infant i l’adolescent (annex II)

• Full dissenyat per la CTIC central per derivar i registrar els casos que corresponen ser tractats per laCTIC.

Pautes per a la derivació entre els serveis d’atenció a la infància i l’adolescència. Circuits de derivació

67

Circuits de derivació

• Detecció d’una problemàtica d’aprenentatge

– Si es detecta des dels Serveis Socials d’Atenció Primària

– Si es detecta des de la llar d’infants

– Si es detecta des de l’escola

– Si es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut o el Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil

• Detecció d’una problemàtica de salut mental

– Si es detecta des dels Serveis Socials d’Atenció Primària

– Si es detecta des del Centre Residencial d’Acció Educativa, el Servei d’Atenció a la Infància il’Adolescència, o l’equip tècnic de centres d’acollida

– Si es detecta des de la llar d’infants

– Si es detecta des de l’escola

– Si es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut, el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç oel Centre d’Atenció a Persones Disminuïdes

– Si es detecta una situació d’urgència psiquiàtrica

• Detecció d’una problemàtica de disminució

– Disminució psíquica

– Disminució física i sensorial

• Detecció d’una problemàtica de risc social

– Detecció des de qualsevol servei

– Si es detecta un cas d’urgència des de qualsevol servei

Detecció d’una problemàtica d’aprenentatge

S’entén per una problemàtica d’aprenentatge la situació que pot experimentar, de manera permanent otransitòria, qualsevol infant en qualsevol moment i en qualsevol etapa educativa i respecte qualsevolobjecte d’aprenentatge, independentment de la causa que la provoqui.


68

Si es detecta des dels serveis socials d’atenció primària

Parlar amb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la proposta d’ac-tuació més adient. En el cas que se sospiti la presència de dificultats sensorials, s’orientarà la família al’Àrea Bàsica de Salut mitjançant un informe de derivació (per conèixer les actuacions diferents, consulteul’apartat Si es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut). En el cas que no hi hagi aquesta sospita, s’elabo-rarà un informe de derivació i s’orientarà la família al recurs que podrà donar resposta a les seves neces-sitats, que serà el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç, en el cas que l’infant tingui menysde quatre anys, o a l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, en el cas que l’infant tingui mésde tres anys.

DETECCIÓ

HI HA SOSPITA DE DIFICULTATS SENSORIALS?

SÍ

ABS

NO

MÉS DE 3 ANYS?

NO

EAP CDIAP

SÍ


69

Si es detecta des de la llar d’infants

Parlar amb la família per tal d’informar-los de lasituació detectada i de plantejar i acordar laproposta d’actuació més adient. Si se sospitala presència de dificultats sensorials, s’orien-tarà la família a l’Àrea Bàsica de Salut (perconèixer les actuacions posteriors, consulteul’apartat Si es detecta des de l’Àrea Bàsica deSalut). En el cas que no hi hagi aquestasospita, s’orientarà la família al Centre deDesenvolupament Infantil i Atenció Precoç.

Si es detecta des de l’escola

Parlar amb la família per tal d’informar-los de lasituació detectada i de plantejar i acordar laproposta d’actuació més adient, que en aquestcas suposaria la derivació a l’Equip d’Assesso-rament i Orientació Psicopedagògica.

DETECCIÓ

EAP

DETECCIÓ

CDIAP

HI HA SOSPITA DE DIFICULTATSSENSORIALS?

S Í NO

ABS


70

Si es detecta des de l’àrea bàsica de salut o el centre de salut mental infantil i juvenil

Parlar amb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la proposta d’ac-tuació més adient, que en aquest cas dependrà de si se sospita la presència de deficiència sensorial.

SOSPITA DE DEFICIÈNCIA SENSORIAL?

SÍ

OTORINO OFTALMÒLEG

EAP EAP

NO

NEURÒLEG i CDIAP

MÉS DE 3 ANYS?

SÍ NO

CDIAP EAP

CREC

SOSPITA DEDIFICULTATSAUDITIVES

DETECCIÓ DEDÈFICIT VISUAL

IMPORTANT

CREDA(Centre de Recursos Educatius

per a Deficients Auditius)

DETECCIÓ

(Centre de Recursos Educatiusper a Deficients Visuals)


71

En el cas de sospita de deficiència sensorial, si es tracta d’una dificultat auditiva, el professional orientaràla família a la consulta de l’otorinolaringòleg, per al qual elaborarà un informe de derivació. Aquest valoraràla conveniència de contactar amb l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica mitjançant uninforme de derivació, per tal que aquest pugui tramitar la derivació de la família a un dels serveis que podràdonar resposta a les seves necessitats, el centre de recursos educatius per a deficients auditius.

Si es tracta d’una dificultat visual, el professional orientarà la família a la consulta de l’oftalmòleg, per al qualelaborarà un informe de derivació. Aquest valorarà la conveniència de contactar mitjançant un informe dederivació amb l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic, per tal que aquest pugui tramitar laderivació de la família a l’equip de professionals que podrà donar resposta a la problemàtica de deficièn-cies visuals.

En el cas que no hi hagi sospita de deficiència sensorial, el professional orientarà la família a la consulta delneuròleg, per al qual elaborarà un informe de derivació i orientarà la família al recurs que podrà donarresposta a les seves necessitats, que serà el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç en el casque l’infant tingui menys de tres anys, o a l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica enel cas que l’infant tingui més de tres anys.

Detecció d’una problemàtica de salut mental

La salut mental és alhora un estat i un procés, la qual vindria definida per la forma i la capacitat d’adaptar-se o de resoldre les noves necessitats psicològiques i socials, els problemes i les adversitats que espresentin. En el món intern d’una mateixa persona poden coexistir sentiments, afectes o necessitats nonomés diferents sinó també contradictoris.

En aquestes contradiccions i en la necessitat de trobar-hi l’equilibri es poden instal·lar patiments, símp-tomes i formacions reactives. El símptoma expressa desadaptació, que pot ser fruit tant de la feblesa deljo de l’individu com de la rigidesa del món extern, familiar, relacional, escolar o social per adaptar-se a lespeculiaritats i voluntats individuals.

Els casos més freqüents que arriben a l’atenció primària, atesos per la unitat de psicologia i psiquiatria, són:– Els trastorns de l’estat d’ànim: episodi depressiu i distímia.– Els trastorns d’ansietat: trastorn de pànic amb o sense agorafòbia, trastorn d’ansietat generalitzada,

trastorn fòbic i trastorn obsessiu-compulsiu.– La somatització i els trastorns per somatització.– Els trastorns adaptatius: la reacció de dol.– Signes d’alerta psicopatològica en l’adolescència.– La psicosi.– Els trastorns de la conducta alimentària: anorèxia nerviosa i bulímia nerviosa.


72

Si es detecta des dels serveis socials d’atenció primària

Parlar amb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la proposta d’ac-tuació més adient.

En el cas d’estar escolaritzat, si és menor de tres anys s’orientarà la família, mitjançant un informe de deri-vació, al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç o al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil,segons el seu criteri. Si és més gran de tres anys, es posarà en contacte mitjançant un informe de derivació

ESTÀ ESCOLARITZAT?

SÍ NO

MÉS DE 3 ANYS? MÉS DE 3 ANYS?

NO SÍ NO SÍ

CDIAP/CSMIJ EAP/ABS

CSMIJ

CDIAP/CSMIJ ABS

CSMIJ

DETECCIÓ


73

amb l’Equip d’Atenció i Orientació Psicopedagògica o l’Àrea Bàsica de Salut per tal que aquests puguintramitar la derivació al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil.

En el cas de no estar escolaritzat, si és menor de tres anys s’orientarà la família, mitjançant un informe dederivació, al Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç o al Centre de Salut Mental Infantil iJuvenil, segons els seu criteri. Si és més gran de tres anys, es posarà en contacte mitjançant un informede derivació amb l’Àrea Bàsica de Salut per tal que aquests puguin tramitar la derivació al Centre de SalutMental Infantil i Juvenil.

Si es detecta des del centre residencial d’acció educativa, el servei d’atenció a la infància i l’ado-lescència o l’equip tècnic de centres d’acollida

Contactar amb l’Àrea Bàsica de Salut la qualderivarà l’infant o l’adolescent, mitjançant uninforme de derivació, al Centre de Salut MentalInfantil i Juvenil.

Si es detecta des de la llar d’infants

Parlar amb la família per tal d’informar-los de lasituació detectada i de plantejar i acordar laproposta d’actuació més adient, que en aquestcas suposaria orientar la família a l’Àrea Bàsicade Salut. Allà, i mitjançant un informe de deri-vació, es derivarà la família al Centre deDesenvolupament Infantil i Atenció Precoç o alCentre de Salut Mental Infantil i Juvenil, segonses consideri oportú.

* Durant el període d’inscripció al centre d’educació infantil deprimària, la llar d’infants es posarà en contacte amb l’Equipd’Assessorament i Orientació Psicopedagògica per tal depreveure i coordinar els recursos adequats per als infants ambnecessitats educatives especials.

ABS

CDIAP/CSMIJ *

DETECCIÓ

ABS

CSMIJ

DETECCIÓ


74


Contactar amb l’Equip d’Assessorament iOrientació Psicopedagògica, el qual parlaràamb la família per tal d’informar-los de lasituació detectada i de plantejar i acordar laproposta d’actuació més adient, que en aquestcas suposaria la derivació, mitjançant uninforme, al Centre de Desenvolupament Infantili Atenció Precoç (només si l’infant és menor de4 anys) o al Centre de Salut Mental Infantil iJuvenil, segons es consideri oportú.

Si es detecta des de l’àrea bàsica de salut, el centre de desenvolupament infantil i atenció precoço el centre d’atenció a les persones disminuïdes

Parlar amb la família per tal d’informar-los de lasituació detectada i de plantejar i acordar laproposta d’actuació més adient, que en aquestcas suposaria la derivació, mitjançant uninforme, al Centre de Desenvolupament Infantili Atenció Precoç (només si l’infant és menor de4 anys) o al Centre de Salut Mental Infantil iJuvenil, segons es consideri oportú.

CDIAP/CSMIJ

DETECCIÓ

DETECCIÓ

CDIAP/CSMIJ

EAP


75

Si es detecta una situació d’urgència psiquiàtrica

En el cas d’indicació d’hospitalització total (URPI)

Derivació al Servei d’Urgències o alCentre de Salut Mental Infantil i Juvenilde l’Hospital Sant Joan de Déu deManresa (CSMIJ). Des d’allà, es podràrealitzar la derivació a la Unitat deReferència Psiquiàtrica Infantil (URPI) oa la Unitat de Crisi d’Adolescents(UCA), si té entre 12 i 18 anys, del’Hospital de Sant Boi.

DETECCIÓ

CSMIJ

UCAURPI

SERVEI D’URGÈNCIES DEL’HOSPITAL SANT JOAN DE

DÉU DE MANRESA(ALTHAIA)


76

En el cas d’indicació d’hospitalització parcial ( hospital de dia infantojuvenil )

Derivació al Centre de Salut MentalInfantil i Juvenil, que derivarà, mitjan-çant un informe, a l’Hospital de DiaInfantojuvenil dels Serveis de SalutMental de l’Hospital St. Joan de Déu deManresa (ALTHAIA).

Detecció de problemàtica de disminució

Entenem per una problemàtica de disminució els trastorns o disharmonies en el desenvolupament del’infant que afecten àrees motores, sensorials i/o mentals; així mateix, també es consideren com a proble-màtics aquells moments en què l’infant es troba immers en unes situacions de risc biològic, psicològic i/osocial que poden dificultar aquest desenvolupament.

Una vegada detectada la problemàtica de disminució caldria que l’Àrea Bàsica de Salut, el Centre deDesenvolupament Infantil i Atenció Precoç o l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic, adrecessin lafamília, en el moment que considerin oportú, al Centre d’Atenció a les Persones Disminuïdes (CAD).

Si del procés de valoració per al reconeixement de la condició legal de disminució es resol que l’infant oadolescent presenta un grau igual o superior a un 33 % de disminució, llavors es podrà tramitar un certi-ficat de disminució amb caràcter provisional o permanent. En el cas de menors de 12 anys, s’acostumena fer provisionals i es revisen periòdicament. El fet de disposar d’aquest certificat fa possible que la famíliapugui sol·licitar la tramitació i accés a recursos i prestacions econòmiques als quals, d’altra manera, no hitindrà accés.

DETECCIÓ

HOSPITAL DE DIAINFANTOJUVENIL. HOSPITAL

SANT JOAN DE DÉU DEMANRESA (ALTHAIA)

CSMIJ


77

Disminució psíquica

Si es detecta des dels serveis socials d’atenció primària, el servei d’atenció a la infància i l’ado-lescència en alt risc social, el centre residencial d’acció educativa, la llar d’infants o el centre dedesenvolupament infantil i atenció precoç

Es parlarà amb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la propostad’actuació més adient, que en aquest cas suposaria la derivació a l’Àrea Bàsica de Salut mitjançant uninforme de derivació.

DETECCIÓ

DES DE L’ESCOLA

EAP

NEURÒLEG

MÉS DE 3 ANYS?

DES DE L’ABS

DES DELSSSAP/SAIA/CRAE/LLAR

D’INFANTS/CDIAP

ABS

SÍNO

EAPCDIAP


78


Es comunicarà la sospita a l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, que s’ocuparà de parlaramb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la proposta d’actuaciómés adient, que en aquest cas suposaria la derivació a l’Àrea Bàsica de Salut mitjançant un informe dederivació.

Si es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut

Tant si la problemàtica es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut com si la família arriba a aquest centre deri-vada per un altre servei que hagi detectat la problemàtica, el pediatre derivarà la família al neuròleg. Siaquest ho creu oportú, elaborarà un informe de derivació i orientarà la família al recurs que podrà donarresposta a les seves necessitats, que serà el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç en el casque l’infant tingui menys de quatre anys, o a l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica en elcas que l’infant tingui més de quatre anys.


79

Disminució física, psíquica i sensorial

Si es detecta des dels serveis socials d’atenció primària, el servei d’atenció a la infància i l’ado-lescència en alt risc social, el centre residencial d’acció educativa, la llar d’infants o el centre dedesenvolupament infantil i atenció precoç

Es parlarà amb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i plantejar i acordar la proposta d’ac-tuació més adient, que en aquest cas suposaria la derivació a l’Àrea Bàsica de Salut mitjançant un informede derivació.

DETECCIÓ

DES DE L’ABS

DES DEL’ESCOLA

EAP

ABS

DIFICULTATSAUDITIVES

OTORINOLARINGÒLEG

EAP

OFTALMÒLEG

EAP

CRECCREDA(Centre de Recursos Educatius

per a Deficients Auditius)

ALTRESESPECIALITATS

SEGONSDIFICULTAT

DES DELSSSAP/SAIA/CRAE/LLAR

D’INFANTS/CDIAP

DIFICULTATSVISUALS

CDIAP

(Centre de Recursos Educatiusper a Deficients Visuals)


80


Es comunicarà la sospita a l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica, que s’ocuparà de parlaramb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la proposta d’actuació mésadient, que en aquest cas suposaria la derivació a l’Àrea Bàsica de Salut mitjançant un informe de derivació.

Si es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut

Tant si la problemàtica es detecta des de l’Àrea Bàsica de Salut com si la família arriba a aquest centrederivada per un altre servei que hagi detectat la problemàtica, l’actuació del pediatre dependrà de la natu-ralesa de la disminució:

• Si es tracta d’una dificultat auditiva, el pediatre orientarà la família a la consulta de l’otorinolaringòleg, peral qual elaborarà un informe de derivació. Aquest valorarà la conveniència de contactar amb l’Equipd’Assessorament i Orientació Psicopedagògic mitjançant un informe de derivació per tal que aquestpugui tramitar la derivació de la família a un dels serveis que podrà donar resposta a les seves necessi-tats, el Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius (CREDA).

• Si es tracta d’una dificultat visual, el pediatre orientarà la família a la consulta de l’oftalmòleg, per al qualelaborarà un informe de derivació. Aquest valorarà la conveniència de contactar mitjançant un informede derivació amb l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic per tal que aquest pugui tramitarla derivació de la família a un dels serveis que podrà donar resposta a les seves necessitats, el Centrede Recursos Educatius per a Deficients Visuals (CREC).

• Si es tracta d’una deficiència psíquica, el CDIAP pot atendre la problemàtica si es detecta abans delsquatre anys.

En el cas que la naturalesa de la disminució no sigui cap de les tres esmentades, el pediatre orientarà lafamília a l’especialista adient, per al qual elaborarà un informe de derivació.

Detecció de problemàtica de risc social

Entenem per una situació de risc social aquella en què les necessitats bàsiques del menor (físiques, socials,psicològiques i emocionals) no són ateses, temporalment o permanentment, per cap dels membres delgrup on conviu. Es qualifica d’alt risc social la situació per la qual un menor es troba en un ambient socio-familiar que incideix negativament sobre la personalitat i que, atesos els dèficits socials que hi concorren,fan preveure l’emergència i el desenvolupament de conductes asocials.

No existeix cap mesura directa i precisa per avaluar el risc social. Les situacions cal estimar-les aproxima-dament, amb l’ajuda d’indicadors. Els indicadors, factors o situacions de risc:

• No poden considerar-se aïllats, sinó contextualitzats i agrupats en sistemes d’indicadors.

• No es valoren només per la quantitat d’indicadors presents, sinó per la qualitat d’aquests i la maneracom es relacionen.


81

– No denoten factors casuals, sinó que correlacionen amb una situació i una problemàtica global deter-minada (en relació amb una família i un context social).

Assumir que una situació té un determinat nivell de risc comporta un procediment de presa de decisionsadoptada amb la participació de les diferents instàncies implicades i contemplant diverses perspectivesdisciplinàries.

En les pàgines següents s’ofereix un llistat dels indicadors que es poden observar en els infants i també enels pares o cuidadors. No es tracta només de senyals físics, poden ser també conductes i sentiments.Recordeu que un sol indicador no constitueix una sospita de maltractament, però ens pot posar en estatd’alerta.

Indicadors socials i conductuals (fan referència a allò que es pot observar en relació amb el seuentorn –família, amics, mestres...)

• Manifesta poca confiança (evita parlar d’ell mateix o de la seva família. Té pocs amics a l’escola).Presenta conductes d’excessiu retraïment, introversió i aïllament.

• Evita anar a casa (roman més temps que l’habitual al col·legi, pati o voltants). Se’l veu molt sovint pelcarrer.

• Després del cap de setmana torna pitjor a l’escola (trist, brut, etc..). Por als períodes de vacances i capsde setmana.

• Presenta conductes antisocials: fugues, vandalisme, petits furts...

• Conductes agressives i/o rebequeries severes i persistents.

• Conducta sexual explícita, amb jocs i coneixements inapropiats per la seva edat.

• Té por davant de situacions normals (canviar-se per fer esport, quedar-se sol).

• Té dolors freqüents sense causa aparent.

• Absentisme escolar reiterat sense justificació o amb justificacions poc creïbles.

• Presenta addiccions.

Indicadors acadèmics (són aquells relacionats amb el rendiment escolar)

• Canvi significatiu en la conducta escolar sense motiu aparent.

• Mostra poc interès i motivació per les tasques escolars.

• Canvis inesperats en el seu rendiment escolar.

• No aprèn, no fa els deures, no pot prestar atenció ni concentrar-se.

• Té greus problemes per adquirir i desenvolupar el llenguatge.

• Presentació general d’un quadre de fracàs escolar.


82

Indicadors físics (senyals visibles i fàcilment detectables)• Senyals físics repetits (hematomes, cops, esgarrapades, cremades...).

• Mal aspecte físic: manca d’higiene corporal, problemes alimentaris (nen molt golafre o amb pèrdua degana, desnodrit).

• Roba bruta i/o inadequada per l’estació de l’any.

• Cansament o apatia permanent (se sol adormir a classe).

• Retard en el desenvolupament físic, emocional i intel·lectual, no derivat de les seves pròpies limitacions.

• Falta de cura mèdica bàsica.

• Desajustament entre els hàbits no assolits i l’edat (no controla esfínters...).

Indicadors que es poden observar en els pares i/o cuidadors

• No es presenten mai a les cites ni a les reunions.

• Menyspreen i desvaloritzen el nen en públic.

• Senten el seu fill com una “propietat” (ex. Puc fer amb el meu fill el que vull perquè és meu).

• Expressen conflictes de relació de parella.

• Recullen i porten el nen al col·legi sense permetre contactes socials.

• Els pares estan sempre fora de casa (ex. Mai no tenen temps per...).

• Compensen amb béns materials l’escassa relació personal afectiva que mantenen amb els seus fills.

• Abusen de substàncies tòxiques.

• Tracte desigual entre germans.

• No justifiquen la no-assistència a classe dels seus fills.

• Justifiquen i utilitzen una disciplina rígida, autoritària i/o inapropiada per l’edat del nen.

• Veuen el seu fill dolent.

• Ofereixen explicacions il·lògiques, contradictòries, no convincents o bé no tenen explicació.

• Són gelosos i protegeixen desmesuradament el nen.

• No permeten reiteradament la participació en activitats lúdiques i extraescolars.

• Pares que desqualifiquen o desvaloritzen habitualment la intervenció dels professionals.


83

Detecció des de qualsevol servei

Independentment de quin sigui el servei des del qual es detecti una problemàtica de risc social, caldràparlar amb la família per tal d’informar-los de la situació detectada i de plantejar i acordar la proposta d’ac-tuació més adient, que en aquest cas suposaria la derivació a l’Equip Bàsic d’Atenció Social Primària. Siaquest valora que es tracta d’un cas d’alt risc social, elaborarà un informe de derivació i s’iniciarà el treballamb el Servei d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en alt risc social.

NO SÍ

SBASP SAIA/SBASP

ES TRACTA D’UN CAS D’ALT RISC SOCIAL?

DETECCIÓ

SBASP


84

Quan intervenen els serveis des de l’àmbit de la justícia juvenil?

FISCALIA DE MENORS

DENÚNCIA (Mossos d’Esquadra)d’un fet constitutiu de delicte o falta comès

per un menor de 14 a 18 anys

SERVEI DE MEDIACIÓI ASSESSORAMENT TÈCNIC

JUTJATS DE MENORS(Sentència)

SERVEI D’EXECUCIÓDE MESURES

SECCIÓ DE CENTRES– Règim obert– Règim semiobert– Règim tancat

SECCIÓ DE MEDI OBERT(DAM)


85

ANNEXOS

Annex I. Full d’interconsulta per a la coordinació de serveisper a la infància i l’adolescència

89

Annex II. Coordinació de serveis per a l’infant i l’adolescent

91

Annex III. Xarxa de recursos de la infància i l’adolescència

93

AP: atenció primària

ABS: àrea bàsica de salut

ABSS: àrea bàsica de serveis socials

APS: atenció primària de salut

CAD: centre d’atenció a persones disminuïdes

CAP: centre d’atenció primària

CDIAP: centre de desenvolupament infantil i atenció precoç

CRAE: centre residencial d’acció educativa

CREDA: centre de recursos educatius per a deficients auditius

CSMIJ: centre de salut mental infantil i juvenil

DAM: delegat/da d’assistència al menor

EAIA: equip d’atenció a la infància i l’adolescència

EAP: equip d’atenció primària

EAP: equip d’assessorament i orientació psicopèdagògica

EBASP: equip bàsic d’atenció social primària

EMO: equip de medi obert

LIC: llengua interculturalitat i cohesió

SAIA: servei d’atenció a la infància i l’adolescència

SBASP: serveis bàsics d’atenció social primària

UCA: unitat de crisi d’adolescents

URPI: unitat de referència psiquiàtrica infantil i juvenil

Llista de sigles

94

Bages

Education

Transcript of Bages