La millora de les oportunitats educatives i socials delsjoves i l’acompanyament a l’escolaritat per a la promocióde l’educació secundària obligatòria, és un dels eixosd’interès que centren el treball de la Xarxa TET del BaixLlobregat.

En aquesta línia, el desenvolupament dels projectes dediversificació curricular: aules obertes i la col·laboraciódels municipis en aquests projectes, és un dels temesque s’han abordat en les reflexions de la xarxa durantaquest curs 07-08 i al qual es dedica de manera mono-gràfica aquest tercer butlletí què ara us presentem.

Les Aules Obertes són una de les eines que tenen elscentres de secundària per oferir una atenció educativaadaptada a les necessitats de l’alumnat amb més dificultatsd’aprenentatge i/o que presenten més problemesd’adaptació a un sistema d’aprenentatge academicista.En aquests tipus de projectes la implicació municipal ésmolt intensa, un gran nombre d’ajuntaments col·laborenamb els centres oferint recursos de l’entorn que elspermetin crear activitats educatives pràctiques, prepro-fessionalitzadores i en molts casos realitzades directamenten l’entorn laboral. L’objectiu és que el màxim nombrede joves tinguin respostes educatives a les seves dificultatsi acabin superant l’ESO

Des de la Xarxa considerem important aprofundir en lareflexió i la implementació d’estratègies educatives inno-vadores i en l’establiment, des de la coresponsabilitat,de mecanismes de col·laboració entre l’administracióeducativa i l’administració local, què permetin al majornombre possible de joves augmentar les opcions depromoció de l’educació secundària obligatòria.

En el butlletí es reflexiona sobre el caràcter comprensiuque han de tenir els recursos d’atenció a la diversitat comles aules obertes i sobre el paper i la participació delsmunicipis en aquests projectes. A l’igual que en anteriorsedicions, us oferim l’oferta conjunta de la xarxa, delsprogrames formatius per a joves a partir dels 16 anys. Enprevisió de la posada en marxa dels Programes de Quali-ficació Professional Inicial, que contempla la LOE, aquestaserà l’última edició on es recollirà la modalitat de Programesde Garantia Social.

Baix LlobregatBUTLLETÍ NÚM. 3 MAIG 08

EDITORIAL

SERVEIS MUNICIPALS DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL

PUNT D'INFORMACIÓ JUVENIL C. Federico García Lorca, 17 93 770 43 34 @ pij.abrera@ajuntamentabrera.org Sònia Melús

Edita Xarxa Transició Escola Treball

Coordina Natàlia Gomà

Disseny i maquetació Montserrat Farré

Baix Llobregat

MARTORELLwww.ajmartorell.cat

REGIDORIA D’ENSENYAMENT C/Josep Tarradellas, 11 93 7752538@ ensenyament@martorell.cat Dolors Fernández i Natàlia Barón

CASTELLDEFELSwww.castelldefels.cat

SERVEI LOCAL DE GARANTIA SOCIAL C. Giralda 6, 93 634 21 11@ slgs@castelldefels.cat Gregorio Blanes, Carmen Ferrer i Júlia Palomares

EL PRAT DE LLOBREGATwww.aj-elprat.cat

PROJECTE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Centre 26-30 93 379 00 50 Ext. 4354 @ navarrom@aj-elprat.cat Joan Carles Navarro

ESPARREGUERAwww.esparreguera.cat

SERVEI LOCAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Carrer Gran,9 93 770 85 98 @ treballjoves@esparreguera.org

MOLINS DE REIwww.molinsderei.cat/ajuntament

SERVEIS PER A LA TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Jacint Verdaguer, 95 bis 93 680 37 31 @ gcs@molinsderei.cat Gemma Castellví Segura

PALLEJÀwww.palleja.cat

PROMOCIÓ ECONÒMICA Rbla. Pau Casals, 6 93 663 36 20 @ escobedonm@palleja.cat Mª José Escobedo Navarro

SANT BOI DE LLOBREGATwww.santboi.cat

SERVEI LOCAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Joan Bardina 29, torre del sol 93 635 12 14 Ext. 152/434 @ serveilocaltet@santboi.cat Concepció Andrés iManoli López

PUNT D'INFORMACIÓ JUVENIL "LA MOTXILLA" SERVEI TETC. Claverol, 6 - 8 93 602 92 21 @ tet@svh.es Estrella Olmo

SANT VICENÇ DELS HORTSwww.svh.es/tet

VILADECANSwww.viladecans.cat

SERVEI LOCAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Andorra 64 93 635 18 02/ 93 635 18 04 @ jvazquezc@viladecans.cat Pepi Vázquez

OLESA DE MONTSERRATwww.olesam.org

PROGRAMA MUNICIPAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Salvador Casas, 28-32, Baixos 93 778 66 86 @ aj147.promocio@olesam.org Yolanda Montero Ortega

ABRERAwww.ajuntamentabrera.cat

CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA Pl. Constitució, 1 93 770 01 02 @ tomasmm@ajuntamentabrera.org Montse Tomàs

CORNELLÀwww.cornellaweb.com

SERVEIS EDUCATIUS DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓC. Mn. Jacint Verdaguer, 16-18, 93 377 02 12 @ tbatalla@aj-cornella.cat Teresa Batalla

Quan es té certa edat hom aprèn que hi ha dos coles-terols, el bo i el dolent. Quan es porta força temps enel sistema d’ensenyança hom aprèn que hi ha doscomprensivitats, la bona i la dolenta; i quan es portaforça temps dintre d’una escola hom també aprènque hi ha dues diversitats: la bona i la dolenta. Co-mencem per les dolentes per acabar per les bones.

Els qui dissenyen la comprensivitat (perllongament del’escolarització unificada en l’escola obligatòria) solen posarl’accent en els aspectes materials de l’escolarització (placesescolars i gratuïtat) i que tothom estigui aplegat en untronc comú fins als setze anys (curriculum unificat i unicitatde titulació). Els qui dissenyen camins d’atenció a ladiversitat (diferències en aprenentatges i en conductesescolars) solen posar l’accent en l’externalització delsprogrames d’atenció a la diversitat (adaptacions curriculars,unitats d´escolarització externa i programes de garantiasocial). Els dissenyadors de la comprensivitat pretenenun tronc comú per a tothom tot definint coneixements,procediments i actituds per assolir un graduat escolar enacabar el tram obligatori; qui treballa per una major atencióa la diversitat pretén programes adequats per a escolarsamb dificultats d’aprenentatge o de conducta escolar, totdefinint recursos específics com les aules obertes o lesadaptacions curriculars externes.

Aleshores sembla com si la comprensivitat consistísnomés en ubicar en un tronc comú les promocionsd’alumnes i que la diversitat consistís en buscar vies almarge per aquells qui no aprenen prou bé o que es portenmolt malament a l’aula. Aquí, doncs tenim la comprensivitati l’atenció a la diversitat dolentes: la primera no té encompte la diversitat social ni la política educativa compren-siva (domina el criteri de la unificació curricular en detrimentd’una política educativa definitivament compensadora dedesigualtats externes); la segona percep la diversitat socialde forma negativa i en termes de handicap: no entendreel català, no participar de l’escola, no seguir les regles deljoc, no aprendre el que esta prescrit, comportar-se disrup-tivament, etc. És a dir, una comprensivitat simplementmaterial i una diversitat entesa de forma negativa.

Hi ha una comprensivitat i una diversitat, però, que sónbones per al sistema d’ensenyança, per als agents escolarsi per als ciutadans. La comprensivitat amb dimensió utòpica (no en el sentit habitual d’impossibilitat sinó en el sentitd’albirar futurs pròxims possibles i il·luminar accions) i quesuposa criteris de compensació de les desigualtats externesque tenen a veure amb la política educativa en relació a

escoles i territoris desiguals, suposa formació permanentde mestres i professors en el propi centre, suposa promocióeducativa, suposa produir treball en xarxa entre centresescolars pròxims, etcètera (és a dir les “mesures comple-mentaries a la comprensivitat” percebuda simplementcom a tronc comú). Amb la diversitat passa semblantment;hi ha una tendència dominant a considerar-la negativa enrelació amb allò que passa a les aules; la uniformitat(emfasitzar els aprenentatges individuals, l’atenció general,o la gradualitat segons edats) en detriment de la disparitatdels alumnes quant a socialització escolar, interès i apre-nentatge, etcètera (és a dir, les mesures complementàriesa la diversitat percebuda simplement com a handicap iconducta disruptiva).

La diversitat pot ser bona si suposa renovació de lespràctiques d’aula i dolenta si té com a base la uniformitzacióde l’aula i l’externalització de dificultats i conductes.L’exemple més feaent de la diversitat “dolenta” és quanel centre identifica la diversitat amb un perfil professionaldefinit (“el de la diversitat”) que té per encàrrec conduiri promoure accions de diversitat al marge de les aules,mentre els altres mestres o professors estan en el contextd’aula promocionant l’aprenentatge i una forma de man-teniment de clima d’aula. Quan això passa les aules obertesestan en perill de generar efectes perversos (externalitzaciói estigmació). Quan el centre escolar defineix la diversitatsocial en el context de vida a les aules i l’acció escolar enel seu conjunt, les aules obertes prenen major sentit i laseva funció d’externalització i estigmació poden quedarreconduïdes. Que les aules obertes siguin bones o dolentesno depèn només de les bones pràctiques dels qui con-dueixen el programa sinó de la percepció de la compren-sivitat i la diversitat de l’administració educativa pròximai dels centres docents concernits.

Joaquim Casal i BatallerProfessor de sociologia de la UAB,membre del GRET(Grup de Recerca Educació i Treball)

PARLEM DE

BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT

3

Aules obertes bones i dolentes

La Xarxa TET del Baix Llobregat, amb el suport del’Àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona, hainiciat en el seu pla de treball 2008-09 sessions mono-gràfiques de treball en temes d’interès comú, ambl’objectiu d’intercanviar experiències i fer-ne unareflexió que permeti avançar qualitativament en elsprojectes dels municipis participants.

Els projectes de diversificació curricular: aules obertes(1)

i la col·laboració dels municipis en la realització d’aquestsprojectes han estat el primer centre d’interès abordat perla Xarxa. Els municipis de la Zona Nord de la comarca delBaix Llobregat (Martorell, Olesa de Montserrat, Esparre-guera i Abrera) van organitzar la sessió de treball, que vapoder comptar amb la presència del Sr. Jordi Gonzàlez,cap de Serveis Educatius i Formació Permanent delsServeis Territorials del Baix Llobregat.

Aquesta jornada va permetre posar en comú les diferentsexperiències de col·laboració entre ajuntaments i centresde secundària en la realització de projectes compartitsd’atenció educativa a la diversitat, reflexionar sobre elfuncionament dels projectes, els punts forts i els aspectesque cal millorar, així com analitzar el conveni que emmarcaaquesta col·laboració: Conveni de col·laboració entre elDepartament d’Educació i ajuntament per al projected’atenció educativa a la diversitat de l’alumnat d’educaciósecundària del municipi, en el marc dels programes dediversificació curricular (2).

Els ajuntaments, en base al principi de coresponsabilitateducativa, fa temps que col·laboren amb els centresimplicant-se en la realització de projectes d’atenció a ladiversitat. Sensibles a les necessitats dels joves i receptiusa les demandes dels centres escolars en temes de pre-venció del fracàs escolar i de transició escola - treball,faciliten recursos externs al centre per donar suport aldesenvolupament de competències instrumentals, tècni-ques i actitudinals dels i les joves, que els permeti superaramb èxit la secundària obligatòria.

Els municipis de la xarxa es troben en punts diferents departida quant a la generació d’aquests projectes, general-ment en funció de la consolidació del dispositiu de transicióescola - treball a cada població. El municipis on els projectesfuncionen amb coresponsabilitat per part de l’ajuntamenti el centre educatiu, són aquells on la confiança i lacredibilitat del treball compartit és present. És necessari

creure en el treball en xarxa entre administracions per fer-ho possible, quan això no es dóna els projectes perdenforça i acaben desapareixent. En aquest sentit la Xarxa havalorat com un dels requisits d’estabilitat i qualitat delsprojectes, la creació d’una comissió mixta amb la partici-pació d’Inspecció educativa, EAP, centre i ajuntament,que faci conjuntament el seguiment i l’avaluació delsprojectes i els seus resultats.

La necessitat i la decisió de dur a terme projectes dediversificació curricular ha de sortir dels propis centreseducatius com una estratègia més per a l’atenció a ladiversitat i per tant formar part del seu projecte de centre,així mateix el projecte ha d’estar aprovat pel consell escolarde centre i inclòs dins del pla anual del centre.

Existeixen diferents tipus de projectes, però les modalitatsd’actuacions externes mes freqüents son els tallersprofessionalitzadors i les estades formatives en em-preses. En tot cas, les actuacions han d’organitzar-seen funció dels perfils dels alumnes i respondre a lesnecessitats socioeducatives detectades.

El centre educatiu ha de garantir el lligam entre el desen-volupament dels aprenentatges als tallers o estades aempreses, amb el currículum al centre de forma quepermeti l’acreditació de les competències bàsiques de lasecundària obligatòria, tal com marca la legislació (3).

El municipi facilita, en molts casos, espais i personal pertirar endavant els tallers professionalitzadors, així com elcontacte amb empreses per fer les estades formatives.En aquesta última modalitat es important la creació en elcentre d’una figura de “tutor d’empresa” per reforçar larelació i el seguiment del procés d’aprenentatge en les

BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT

4

Els projectes de diversificació curricular: aules obertes

Reflexions entorn a la col·laboraciódels municipis

estades en empreses. Una bona eina per reforçar elcompromís i aprofitament dels recursos es el contractecentre - família - ajuntament.

La col·laboració dels ajuntaments en projectes de diversi-ficació curricular, ajuda a posar en contacte les necessitatsde transició dels joves amb les de formació de les empre-ses, a l’hora que permet disposar de la informació mésactual quant a perfils laborals més sol·licitats. Des d’aquestacomunicació es potencia que el joves rebinl’acompanyament ajustat al seu perfil, als seus objectiusi a les seves necessitats en la transició a la vida adulta.

Un dels aspectes més bàsics i importants que cal concretara l’hora de crear aquests projectes, especialment en lesestades formatives en empreses, és la seguretat delmenor fora del recinte educatiu. El fet de ser un projecteinclòs al pla anual de centre fa que l’assegurança individualdels alumnes doni cobertura a totes les activitats vinculadesque es realitzin fora del centre escolar, incloses les estadesformatives a empreses.

El conveni actual entre l’ajuntament i el Departamentd’Educació compromet al centre en la responsabilitatsobre el seguiment i la cobertura de les estades fora delcentre. La creació d’aquest conveni de col·laboració entreajuntament i Departament d’Educació de la Generalitatde Catalunya, és un pas positiu en la regulació de lacol·laboració de l’administració local en els projectescompartits amb els centres, si bé els ajuntaments de laXarxa valoren que cal avançar en alguns aspectes d’aquestacol·laboració com, per exemple, el finançament.

Xarxa TET del Baix Llobregat

MAIG 2008

5

Es potencia que el joves rebinl’acompanyament ajustat al seuperfil, als seus objectius i a lesseves necessitats en la transició

a la vida adulta.

(1) Aquests projectes estan regulats en el marc següent:- Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació;- Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació

dels ensenyaments de l'educació secundaria obligatòria;- Instruccions per a l’organització i el funcionament dels centres

educatius públics d’educació secundària: Curs 2007-2008 delDepartament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, en el punt3.2.2.1. Programes de diversificació curricular: aules obertes.

(2) Segons l’article 14.7 del Decret 143/2007, de 26 de juny, “el Depar-tament d’Educació establirà convenis amb ajuntaments, ens localsi altres institucions per al desenvolupament dels programes dediversificació curricular que comportin la realització d’activitats foradel centre, que en cap cas podran ser de tipus laboral ni professional”.

(3) Article 27 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, estableix que“els programes de diversificació curricular estaran orientats a laconsecució del títol de Graduat d’Educació Secundària Obligatòria”.

Núria Vallduriola i CalbóDirectora de l’IES Torre Roja (Viladecans)

1. Quin hauria de ser el perfil de l’alumnat de l’AulaOberta?Es tracta de nens que no responen a la dinàmica delsistema educatiu actual, amb qui hem esgotat gairebétotes les fórmules i amb qui hem aplicat estratègies comgrups de reforç, agrupacions flexibles, grups petits, etc.sense l’aplicació de les quals, els alumnes haurien deixatl’ensenyament reglat.En el nostre centre, tots els alumnes que van a l’AulaOberta són de 3r d’ESO, però ens estem plantejant lapossibilitat d’obrir un altre grup a 4t de cara a l’any vinent,iniciativa que permetria donar continuïtat a aquells alumnesque aquest curs ja hi són i donaria cabuda a més alumnes.És, doncs, en aquesta franja d’edat que s’ofereixen lesaules obertes. En la majoria dels casos, aquests alumnestenien un comportament no adequat dins de l’aula oberta,i tot i tenint-lo bo, no participaven de la dinàmica de classeenvers a l’estudi, s’estaven sense fer res, situacions queacaben provocant un alt grau d’absentisme i, finalment,l’abandonament dels estudis.

2. Com viuen els alumnes el fet diferencial de formarpart de l’Aula Oberta, respecte a la resta d’alumnatque segueix el currículum ordinari?Depèn. N’hi ha molts que diuen que és el grup dels“tontos”. Nosaltres tenim molt clar que no és així. Tambédiuen que “somos el grupo de los raros, de los diferentes”.

Es veuen diferents. Això és un problema de centre. Nohauria de ser així. El que hem d’intentar aconseguir a l’horade fer el disseny de l’Aula Oberta és que es consideri ungrup més de la línia. Per exemple, nosaltres teníem 4grups de 3r però ara considerem que en tenim 5. Fan lesmateixes activitats que la resta dels grups, de manera quesi fem una activitat de sortida també la fan, si es fan unesxerrades adreçades a tercer d’ESO, ells també les reben,és a dir, que sempre es considera com un grup més, méspetit però un grup més. Però tot i amb això, els alumneses veuen diferenciats respecte a la resta dels seus com-panys, perquè amb ells es treballa de forma més pautada,per projectes. A la pràctica, aquesta percepció esdevéinevitable, ja que fins i tot els alumnes que fan reforç de1r se senten diferents. Un dels nostres reptes consisteixa fer entendre a aquests alumnes que ser diferent no voldir ser millor ni pitjor, sinó que el que tractem és fer elmateix d’una altra manera, adaptant-nos a les sevessingularitats personals.

3. Realment penses que és un recurs que ajuda a reduirel fracàs escolar?Sincerament, sí, perquè si no, aquests alumnes no hagues-sin estudiat el suficient, haguessin suspès moltes assig-natures i, finalment, haguessin abandonat. Per tant, sónnens que hem recuperat. Però la reducció del fracàsassolida és molt petita, ja que es treballen amb mostrespetites. A cada centre tenen com a molt dues aules obertes,i com a molt treballen amb deu o dotze alumnes per aula.Ara bé, la proporció d’alumnes tractats que acaben aprovantés elevada. Per tant, entenem que aquest plantejamentsí que ajuda a reduir el fracàs escolar, perquè són alumnesque haguéssim perdut i hem acabat recuperant. Tot el quesiguin estratègies d’atenció a la diversitat realment fa quel’èxit escolar millori, el que passa és que és a molt petitaescala. No és una reducció espectacular, però sí ajuda icontribueix a millorar la permanència en l’escolarització.

4. Creus que hi ha dificultats respecte als criterisd’avaluació que han de seguir els alumnes?En principi, els criteris d’avaluació que seguim són pautatsdes del principi, se’ls hi explica als alumnes i s’inclouena la programació, per tant, tenen clar el que han d’aconseguirper promocionar i/o aprovar. També tenen clar que no sónels mateixos criteris que els aplicats a l’aula ordinària, jaque són diferents i adaptats a les assignatures que esdesenvolupen a l’aula.

ENTREVISTA

BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT

6

Projectes d’aula obertaals centres de secundària

“Hem recuperat alumnes que haguéssim perdut”

5. L’equip docent està implicat en la dinàmica il’organització del projecte de l’Aula Oberta?Ho ha d’estar perquè, si no, és un fracàs. Jo conec aulesobertes en les quals hi ha massa professors que nos’impliquen i no funciona. Es tracta de fer participar elsprofessors del centre com si d’un grup més és tractés,cosa que permet concebre el grup com un projecte decentre i no tan sols d’uns pocs. En el nostre centre hemprocurat implicar molts professors de diversos departa-ments, però sense abusar ni per excés ni per defecte. Elcentre s’ha d’implicar, però amb mesura, no hem d’oblidarque són alumnes amb una problemàtica específica i sempreés preferible que hi intervingui el professorat que siguirealment necessari. En el nostre cas, el proper curs hihaurà un professor que donarà dues assignatures, fins itot tres, situació que es facilita quan es treballa perprojectes.

6. Trobes algun tipus de dificultat amb el professoratde l’Aula Oberta?Més que dificultat, el primer que cal tenir en compte ésque el professor que participa del projecte, ha de tenir unperfil determinat. No tot el professorat dels instituts estàsuficientment preparat per a poder fer una bona intervenció.En el nostre cas, en el moment de buscar els professorsi professores que hi participaran, se’ls hi pregunta nomi-nalment a cadascun d’ells, cal que el professor escollit sesenti informat i preparat per atendre aquesta tipologiad’alumnat i se senti a la vegada recolzat per l’equip directiui pels seus companys; si no es fa d’aquesta manera, estemcondemnant l’aula oberta a no funcionar correctament.En el cas de l’elecció del tutor/a del grup, cal fer-ho tambéamb molta cura. En el nostre cas, aquest curs vam triarcom a tutor un psicopedagog, perquè vam pensar quepodia aportar més estratègies al grup.

7. Què en penses, de la figura del psicopedagog,respecte de les actuacions i coordinacions amb elstutors de l’Aula Oberta?Pensem que és una figura molt important i per això vamposar-ne un com a tutor, perquè entenem que és elprofessional que més pot ajudar i donar noves estratègiesi mesures per atendre aquest tipus d’alumnat.Molts cops aquest nois i noies provenen de famílies ambuna certa desestructuració, on els serveis socials de lazona en fa, d’intervencions, o bé està tractat per serveisexterns al centre com el CSMIJ (Centre de Salut Mental

MAIG 2008

7

Infantil i Juvenil). El psicopedagog és qui es coordina ambaquest serveis i, per tant, té més informació que qualsevolaltre professor/a, per tant, creiem que sí ha de ser unpuntal de l’Aula Oberta. Amb això no volem dir que ha dequedar sol, ha de ser una persona important per a l’AulaOberta, però no l’única.

8. Què penses dels tallers específics? Els IES estanpreparats per treballar aquest tipus de contingut?Nosaltres tenim sort, perquè abans era un centre deformació professional i hem estat sempre centre ambCasa d’Oficis i, per tant, sí que tenim recursos i materials.I els materials són els que ens proporcionen els mateixoscicles formatius que tenim o la Casa d’Oficis que teníemel curs passat. Però no ha de ser una dificultat per uncentre que no tingui aquests recursos.Actualment, dins de l’Aula Oberta, estem realitzant unprojecte de diversificació curricular (projecte Òrbita), enquè es treballen 20 hores amb contingut curricular ipedagògic i 10 hores de taller específic. Dins aquestamodalitat tenim dues fórmules diferents: hi ha alumnesde l’Aula Oberta que surten del centre per a fer aquestespràctiques a l’empresa, gràcies a un conveni signat ambl’Ajuntament de Viladecans i el Departament d’Educaciói n’hi ha d’altres que no surten del centre però realitzentallers específics com pot ser de jardineria, fusteria,...

9. Quina implicació hauria de tenir l’Administraciólocal?A Viladecans, l’està tenint respecte al Projecte de diver-sificació curricular (projecte Òrbita), que l’hem associat al’Aula Oberta. Els alumnes surten 10 hores fora del centrea fer estades a empreses i ha estat l’Ajuntament qui hafet la recerca i el contacte inicial amb aquestes empreses.Està molt bé que l’Administració local ens ajudi respectea aquest tema, perquè nosaltres tenim menys recursosper trobar noves estratègies per a aquest tipus d’alumnatque vol anar fent el pas de transició de l’escola al treball.

10. Quins aspectes destacaries com a molt positiusde l’experiència?Hem recuperat alumnes que s’haguessin perdut. Aquestsalumnes estaven condemnats a abandonar el sistemaeducatiu, i alguns d’ells obtindran el graduat en ESO. Ambla qual cosa, només per això, encara que només en siguin5 en una promoció, ja és un èxit.Podem pensar que és poca la mostra però amb el sistema

que nosaltres treballem, 5 alumnes és molt, perquè són5 alumnes perduts que d’alguna manera hem recuperat.Com a dinàmica del centre, el professorat ha entès ques’ha d’atendre la diversitat en tots els aspectes. Nosaltressom un centre públic i, com a tot arreu, tenim moltadiversitat per atendre. Aquest és el nostre repte i l’èxit ésdonar la millor resposta en cadascun dels casos.

11. Milloraries alguns elements del recurs? Quins?En milloraria un de molt específic, que és una reivindicacióde totes les aules obertes. La dotació de l’Aula Obertades del Departament d’Educació és una dotació econòmicaperò mai de personal. Molts centres no volen tenir unaAula Oberta perquè no donen dotació de cap professor,per tant, és una aula més, són força hores que es donende professorat però que surten de les hores d’atenció ala diversitat que tenim cada centre, però que estan uncop i un altre consumides. No es dóna cap recurs deprofessorat més. El fet que no es doti d’aquest recurshumà fa que les hores adreçades a aquest grup siguinhores que es van traient dels departaments i de renúnciesque es fan per seguir atenent les diversitats en altresaspectes. Penso que aquest recurs s’hauria de tenir.També s’hauria de millorar el material específic per alstallers, si es dota de recursos TIC, i justament d’aquestrecurs n’estem molt ben dotats els centres, ja que és untipus de material que tots els alumnes utilitzen, en canvino ho estem de materials específics per als tallers que esrealitzen i que són específics de l’Aula Oberta.

12. A partir de la teva experiència, com a professorad’una aula oberta i com a directora d’un IES, guardesalguna anècdota o vols destacar algun altre aspecte?El primer any que vam començar amb l’Aula Oberta, elprimer trimestre, va haver-hi molta gent que deia que aixòno funcionava, que eren alumnes que es comportavenmolt malament, que en aquesta classe no es feia res. Alprimer claustre que en vam fer la valoració, ja havien arribatmoltes crítiques i vam obrir la possibilitat de tancar l’AulaOberta perquè ens estava donant tants problemes i es vaproposar que els alumnes retornessin a les aules ordinàries,però per unanimitat ens van demanar que l’Aula Obertacontinués. Per tant, és un recurs que el centre necessitai es valora, des del costat del professorat, malgrat que devegades se’n facin crítiques.De vegades es veu l’Aula Oberta com el que abans esconeixia com a UAC, però nosaltres no la veiem d’aquestamanera. El que fem amb les aules obertes i amb el Projectede diversificació curricular és un altre dels projectes quedesenvolupem seguint la dinàmica habitual del centre.La nostra Aula Oberta ha de ser una forma d’atendre ladiversitat on el grau d’èxit depèn de tots els que hi partici-pen: alumnes, professors i pares.

ENTREVISTA

BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT

8

Un poco de historia:¿Cómo te fue la ESO?: No muy bien, fui un alumno unpoco problemático, bastante vago y travieso, un pocoanarquista en general. Normalmente siempre estaba debronca verbal con los profesores y compañeros. Era elgracioso de la clase, me dedicaba más a distraer a losdemás que a mis propios estudios.

Explícanos brevemente tu experiencia¿En que IES estuviste?: Estuve en el Ramón Llull deBCN.¿Qué recuerdos tienes de los profesores?: Tengo buenosrecuerdos en general, ahora pasado el tiempo es cuandomás me doy cuenta del trabajo que realizaban con losalumnos.¿De los compañeros?: No influyeron en el resultado demi formación, el problema era yo que no me acababa decentrar.¿Del IES?: Era una escuela muy familiar, pequeña nosconocíamos todos.¿Por qué crees que no te graduaste en la ESO?: Unpoco por lo que ya he dicho, por vago e insolente contodo el mundo.Cuando te diste cuenta de que la “cosa” (léase la ESO)no funcionaba, ¿qué te planteaste?:¿Empezar a trabajar?: Empecé a trabajar en un bar deCastelldefels, mientras hacía formación ocupacional decocina me di cuenta que la hostelería me gustaba y queme iba a dedicar a ello.¿Quién te orientó en el camino a seguir?: Fue mi padrequien me busco tanto la formación ocupacional como elPGS.

MAIG 2008

9

Así llegaste al PGS.¿Qué encontraste diferente con respecto al IES?: Enel trato y la capacidad de decisión en lo que quieres hacercon tu vida.¿Qué resaltas de positivo de esta experiencia?: Curio-samente el trato con otras culturas a través de los alumnosprocedentes de otros países.¿Cómo valoras la relación con los educadores?: Fueun trato directo de personas, de igual a igual, te teníanen cuenta y se preocupaban por ti.Personalmente, ¿qué ha significado para ti?: Creo queme ayudó a crecer como persona y dejé de lado la rabiay la impotencia de no poder hacer según que cosas, meayudo a madurar.¿Te ha servido para trabajar?: Sí, de hecho me ayudoa encontrar trabajo a través de las prácticas de empresa.¿Para estudiar?: Indudablemente puesto que me presentea las PACFGM, las cuales aprobé sin problemas.

¿Qué trabajos has realizado desde que hiciste el PGS?:he trabajado en varios sitios y todos relacionados con lacocina. Ha sido muy interesante , he hecho varias estanciasprofesionales, entre ellas con Martín Berasategui, en SanSebastián, también he estado en Málaga, todo en la líneade formarme como profesional.

De tu evolución desde que dejaste la ESO, y tu vueltaotra vez al IES a estudiar el CFGM, ¿cómo valoraríastu paso otra vez por el IES?: Ya era muy diferente puestoque yo había madurado y sabía muy bien a lo que iba: ahacer el ciclo formativo.

Històries de Vida

“ …me ayudó a crecer como persona y dejéde lado la rabia y la impotencia de no poder

hacer según que cosas…”

César Guillén Fernández, 23 años, ciudadano deCastelldefels

Situación actual: Esta haciendo un stage profesionalen el Celler de Can Roca. Ha acabado dos ciclosformativos de grado medio en las especialidades decocina y pasteleria.

Oferta de programes formatius

BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT

10

PQPI - PTT PQPI - FIAP ESCOLA TALLER -C. OFICIS

PQPI - PGS

ABRERA

CASTELLDEFELS

18 SERVEI LOCAL DE GARANTIA SOCIALC. Giralda, 6 93 634 21 11@ slgs@castelldefels.cat Gregorio Blanes, Carmen Ferrer iJulia Palomares

ESPECIALITATS FORMATIVES OFERTADES

ESPARREGUERA

MARTORELL

MOLINS DE REI

OLESA DEMONTSERRAT

PALLEJÀ

SANT BOI DELLOBREGAT

SANT VICENÇDELS HORTS

19 SERVEI LOCAL DE TRANSICIÓ ESCOLA-TREBALL C. Gran, 9 93 770 85 98@ bossadetreball@esparreguera.cat

20 DEPARTAMENT DE TREBALL I FORMACIÓ C. Gran, 9 93 770 85 98@ formacio@esparreguera.cat

3 REGIDORIA D’ENSENYAMENTAv. Josep Tarradelles 11, baixos 93 775 25 38@ a8960018@xtec.net Montse Boix i Dolors Caro

14 ANTIC MOLÍ FARINERC. del riu s/n 93 773 54 70@ escolataller@martorell.cat Maite Agudo i Jacob Gooijer

21 INSTITUCIÓ ESCOLAR BALMESC. Pere Puig, 84 93 774 29 35@ iebalmes@infonegocio.com

Manel Hernández4 CENTRES D’OCUPACIÓ I

SERVEIS A LES EMPRESESJOAN N. GARCÍA - NIETOC. Francesc Layret, 15 (pol. ind. ElPla) 93 668 48 12@ djo@molins de rei.cat Dolors Jerez Oller

15 ESCOLA TALLER PORTA DECOLLSEROLAC. Molí, 8 93 680 01 57@ jat@molinsderei.cat José Avendaño Torres

5 EDIFICI MILÀ GELABERTRonda sant Ramon, 132 93 630 66 76 @ a8960015@xtec.cat Anna Navarro i Elena Sánchez

16 CORESSARda. Riera Fonollar, 2 93 652 98 30@ escolataller@coressa.cat Sergi Gareta i Anna Coca

22 FUNDACIÓ MARIANAOC. Girona, 30 93 630 30 62@ formacio@marianao.net

Esther Roch

VILADECANS

6 CENTRE DE PROMOCIÓECONÒMICA I RECURSOS ALES EMPRESES CANCALDERONC. d’Andorra, 64 - Polígon CanCalderon 93 635 18 04@ mgarbayoi@viladecans.cat Montse Garbayo Illa@ icruzrui@viladecans.cat Isabel Cruz Ruiz

12 IES TORRE ROJAAv. dels Jocs Olímpics, 8 93 637 37 00@a8031228@xtec.cat

17 CENTRE DE PROMOCIÓECONÒMICA I RECURSOS ALES EMPRESES CANCALDERONC. d’Andorra, 64 - Polígon CanCalderon 93 635 18 04 / 93 637 49 25@escolataller@viladecans.cat

26 CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA IRECURSOS A LES EMPRESES CANCALDERONC. Jaume Abril, 2 - C. d’Andorra, 64 - Polígon CanCalderon 93 635 18 04 / 93 635 18 04@rgallardor@viladecans.cat@nalonsop@viladecans.cat Rosa Gallardo Neus Alonso

27 ACADÈMIA FRANDASER (*)C. Enric Morera, 9 - C. Dr. Reig, 18 93 637 06 43 / 93 637 49 78@a8040904@xtec.net Francesc Martínez

EL PRAT DELLOBREGAT

2 ILLA DELS BANYOLSC. Lo Gaiter de Llobregat, 121-123 93 478 03 93@ a8960014@serveis.xtec.net Manel Pedraza i Julio Garcia

13 ÀREA DE PROMOCIÓECONÒMICA. ESCOLA D’OFICISDELTAC. Lo Gaiter de Llobregat, 140, bxs 93 478 62 07@ santiago@aj-el prat.es Marga Santiago Paz

9 DR. JOSEP TRUETAAv. de l’Onze de setembre, 36 -38 93 379 40 97@ a8053303@xtec.net Francesc Cazorla

CORNELLÀ

1 CENTRE ROGER DE LLÚRIAPlaça dels Almogàvers, s/n 93 375 53 51@ a896001@xtec.cat

7 IES ESTEVE TERRADASC. Bonavista, s/n 93 377 11 00@ a8016781@xtec.cat

8 IES MIQUEL MARTÍ I POLC. Verge de Montserrat, s/n 93 377 56 67@ a8035143@xtec.cat

10 IES DANIEL BLANXARTC. Vall d’Aran, s/n 93 778 07 34@ iesdanielblanxart@xtec.es

11 IES CAMPS BLANCSAv. Aragó, 40 93 640 73 12@ a8025605@xtec.cat Víctor Blanco

23 COL·LECTIU DE CULTURA POPULARC. Linares, 2 93 656 18 06@ escol-lectiu@retemail.es Carmina Panero

24 CES SALESIANSC. Rafael de Casanova, 122-124 93 656 29 58@ fbusquets@salesianssv.org Francesc X. Busquets

25 CIDE Plaça del molí, 1 93 680 71 00

PQPI - PTT1 Auxiliar de fontaneria, calefacció i

climatització; Auxiliar de muntatge imanteniment d’equips informàtics

2 Comerç i atenció al Públic; Auxiliar decuina

3 Auxiliar de vendes, oficina i atenció alpúblic; Auxiliar d’electromecànica

4 Auxiliar d’hosteleria, cuina i serveis derestauració; Auxiliar de comerç i atencióal públic

5 Auxiliar de vendes, oficina i atenció alpúblic; Auxiliar de reparació imanteniment de l’automòbil

6 Auxiliar de vendes, oficina i atenció alpúblic; Auxiliar de muntatge de fabricaciómecànica i d’ajust i soldadura

PQPI - FIAP7 Manteniment d’edificis i jardineria8 Manteniment d’edificis i Fusteria9 Fusteria; Pintura; Jardineria

10 A consultar11 Fusteria d’alumini12 Manteniment d’edificis

ESCOLES TALLER-C.OFICIS13 Paleta; Lampista; Soldadura14 Fusteria; Pintura; Jardineria

mediambiental; Tècnic en xarxa imicroinformàtica

15 Construcció; Lampisteria; Fusteria;Jardineria; Agent forestal; Recuperacióde residus

16 Construcció; Lampisteria; Fusteria;Jardineria; Treballador Forestal; Pintura;Soldadura

17 Instal·lacions de xarxes d’aigua,d’electricitat i d’informàtica; Jardineria iviverisme; Paleta i pavimentació; Soldadurai muntatge d’estructures metàl·liques;C. Oficis:Tècnic/a sistemesmicroinformàtics i programador/ad’aplicacions informàtiques

PQPI - PGS18 Auxiliar de comerç i atenció al

públic;Muntatges d’instal·lacionselectromecàniques en edificis; Auxiliard’hosteleria

19 Auxiliar administratiu20 Curs de monitor de lleure; Curs d’auxiliar

de geriatria; Curs d’ajuda a domicili

21 Auxiliar d’automoció; Auxiliard’instal·lador/a lampista

22 Cuina; Instal·lacions electrotècniques23 A consultar24 A consultar25 A consultar26 Auxiliar de muntatge d’instal·lacions

elèctriques, d’aigua i gas27 Auxiliar en estètica; Auxiliar en

perruqueriaFORMACIÓ OCUPACIONAL28 Diferents especialitats29 Diferents especialitats30 Transport; Soldadura; Informàtica de

gestió i alfabetització en informàtica iinternet; Informàtica i internet

FORMACIÓ OCUPACIONAL FORMACIÓ PERMANENT

28 PROMOCIÓ ECONÒMICA Pl. Constitució,1 93 770 03 25@ pratsql@ajuntamentabrera.org Lidia Prats

29 LA GUAITA CENTRE DE SUPORT A L’ECONOMIA DE CASTELLDEFELSCtra. de la Sentiu, 1 93 635 25 75 @ promocioeconomica@castelldefels.cat Isabel Cabré

CFA JACINT VERDAGUER C. Muralla s/n 93 635 25 75 @ a8055051@xtec.net Rafael del Cazo

GES CFGM*

11

40 Informàtiques de gestió41 Iniciació a internet42 Diferents especialitats

CFAGES Graduat en Educació SecundàriaGES* Primer cicle de Graduat en

Educació SecundàriaGES** Graduat en Educació Secundària

a distància (Autoformació)CFGM* Preparació per a la prova d’accés

als Cicles Formatius de Grau Mitjà

CFA ESPARREGUERA C. de l’Hospital, 39, porta 1-3 93 777 64 79 @ afaesparreguera@xtec.net Carme Canela

GES* CFGM*

31 IE BALMES (*)C. Pere Puig, 84 93 774 29 35 @ iebalmes@infonegocio.com Manel Hernández

32 OLGA DIFUSIÓ (*)C. Abrera, 5 93 773 53 99 Òscar Tutusaus

CFA MARTORELL Av. Josep Tarradelles, 11, baixos 93 775 48 34 @ a8062158@centrextec.net Josep Sala

GES* CFGM*

33 CENTRE D’OCUPACIÓ I SERVEIS A LES EMPRESES JOAN N. GARCÍA - NIETOC. Francesc Layret, 15 (pol. ind. El Pla) 93 668 48 12 @ fsm@molinsderei.cat Francesca Santana Miranda @ atd@molinsderei.cat Alfons Torre-Marín Domingo

CFA RAFAEL FARRÉ C. Canal de la infanta, 23-25 93 680 16 36 @ a8055695@xtec.net Manel Izquierdo Camón

34 CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICASalvador Casas, 28-32 93 778 67 00 @ aj.147.promoció@olesam.org Fina Torrabadella

CFA NTRA. SRA. DE MONTSERRATC. Anselm Clavé, 191, 1r 93 778 28 02 @ a8062031@xtec.net Dolors Puig

CFGS*

35 PROMOCIÓ ECONÒMICARambla Pau Casals, 6 @ escobedo@palleja.cat M. Jose Escobedo@ p.econom.palleja@palleja.cat Núria Genescà

CFA ESCOLA D’ADULTS Av. Prat de la Riba, 27 93 663 15 40 @ escolaadults.palleja@palleja.cat Pedro Molina

GES

36 CORESSAC. Pau Claris, 14 93 652 98 30 @ formacio@coressa.cat Núria Arias

37 FUNDACIÓ MARIANAOC. Girona, 30 93 630 30 62 @ formacio@marianao.cat Esther Roch

CFA LLUÍS CASTELLSC. Frederic Mistral, 2-4 93 640 94 47 @ a8058209@xtec.cat Rosa Fernández

CFGS*

IES CAMPS BLANCSAv. Aragó, 40 93 640 73 12@ a8025605@xtec.cat

IES MARIANAOPasseig de les mimoses, s/n 93 640 78 58@ a8043681@xtec.net

38 SERVEI D’OCUPACIÓ LOCALPl. del Molí, 1 93 680 71 00 @ promedi@svh.cat Lluïsa Molner

39 CENTRE D’ESTUDIS LLOBREGAT (*)C. Barcelona, 311 93 656 37 35 @ jgamero@inicia.es Isabel Meca i Juan Gamero

40 COL·LECTIU DE CULTURA POPULARC. Linares, 2 93 656 18 06 @ escol-lectiu@retemail.es Carmina Panero

41 CES SALESIANSC. Rafael de Casanova, 122-124 93 656 29 58 @ fbusquets@salesianssv.org Francesc X. Busquets

CFA GARROSA Ptge. Pau Vila, 5-7 93 656 69 51 @ a8060137@xtec.net Miguel de Paz

42 CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICA I RECURSOS A LES EMPRESES CAN CALDERONC. d’Andorra, 64 - Plígon Can Calderon 93 635 18 04 @ cantolinn@viladecans.cat Carmen Antolín Navarro

CFA EDELIA HERNÁNDEZC. Santiago Rusiñol i Prats, 2 93 658 64 51 @ a8060137@xtec.net Ana Serrano Mangas

30 CENTRE DE PROMOCIÓ ECONÒMICALes Moreres, 48 93 478 68 78 @ vidale@aj-elprat.es Eva Vidal Matilla

CFA TERRA BAIXA C. Riu Cardener, 2-4 93 370 24 03 @ a8056572@xtec.net Marina Ribadulla

GES

CFA ABAT OLIVA C. Sorral del Riu, s/n 93 474 11 08 @ a8061981@xtec.cat

CFA FLORA TRISTAN. Edifici Roger de LlúriaPlaça dels Almogàvers, s/n 93 375 59 03 @ a8042846@xtec.cat

GES* CFGM*

GES

CFGS* Preparació per a la prova d’accésals Cicles Formatius de GrauSuperior

27 31 32 39 (*) Entitats privades, consultarsi estan subvencionades

31 Mecànic de vehicles lleugers; Aplicacionsinformàtiques de gestió

32 Perruqueria33 Treballadors/es familiars; Manipulació

d’aliments; Mòdul d’autoocupació; Mòduld’introducció a la informàtica; SEFED; Gestióde magatzem

34 Diferents especialitats35 Diferents especialitats36 Administració; Sòcio-sanitari; Noves

tecnologies; Altres àrees (logística)37 Ofimàtica38 A consultar39 Secretari/ària; Administratiu/iva comptable;

Dependent/a de comerç

CFGM*

CFGS*CFGM*

CFGS*

CFGM* CFGS*

GES

CFGS*

CFGS*CFGM*

GES

WEBS

Projecte educatiu de ciutat http://www.pec.cat

Institut d’infància i món urbà http://www.ciimu.org

Informe Anuari: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 http://www.fbofill.cat

Informe PISA 2006 http://www.gencat.cat/educacio

Departament d’Educació Aules Obertes http://www.xtec.cat/formacio/aulesobertes/index.htm

Recursos informàtics per a les Aules Oberteshttp://www.xtec.net/recursos/webquests/htm/aulaoberta.htm

- Els països de l’euro http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/eurozona.htm- Busques feina? http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/feina.htm- Imatges amb Gimp http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/gimp.htm- Navegació amb internet amb Firefox http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/firefox.htm

http://educalia.educared.net/

BIBLIOGRAFIA

CSASE (2007). INFORME PER A LA MILLORA DELS RESULTATS DEL SISTEMA EDUCATIU. Col·leccióInformes d’Avaluació, núm. 10. Barcelona: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Benito, R. i Gonzàlez, I. (2007). Desigualtats en l’accés a l’educació a Catalunya. «Polítiques» 59. Barcelona:Fundació Jaume Bofill.

Subirats, J; Albaigés., B (coordinadors) ( 2006) Educació i comunitat: Reflexions a l’entorn del treballintegrat dels agents educatius. Febrer 2006. Finestra Oberta 4. Fundació Jaume Bofill

Porras Vallejo, Ramón; González Manjón, Daniel (coord.) 2005 Haciendo realidad la escuela inclusiva: cinco experiencias contadas en primera persona Sevilla: MCEP

Onrubia, Javier (coord.); Fillat, Maria Teresa; Martínez Nó, Maria Dolores; Udina, Manuel 2004 Criteriospsicopedagógicos y recursos para atender la diversidad en secundaria Barcelona: Graó

Garcia Gràcia, Maribel (coord.) 2003 Abandonament escolar, desescolarització i desafecció. Finestraoberta; 37) Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Cuadernos de pedagogía. La millora de l'escola. núm. 339 (octubre 2004)

Abad, M. Luisa 2002. Género y educación: la escuela coeducativa Barcelona: Graó

Bonal Sarró, Xavier; Essomba Gelabert, Miquel Àngel; Ferrer Julià, Ferran (coord.) 2004 Políticaeducativa i igualtat d'oportunitats: prioritats i propostes. Barcelona: Mediterrània; Fundació JaumeBofill.

Monde de l'èducation, Le, Articles sobre absentisme. núm. 312 (març 2003)

Aula de innovación educativa, “Aula TIC”núm. 121 (maig 2003)

Joves i valors. La clau per a la societat del futur. La Caixa

FONTS I RECURSOS

BUTLLETÍ XARXA TET BAIX LLOBREGAT

12

WEBS

Projecte educatiu de ciutat http://www.pec.cat

Institut d’infància i món urbà http://www.ciimu.org

Informe Anuari: L’estat de l’educació a Catalunya 2006-2007 http://www.fbofill.cat

Informe PISA 2006 http://www.gencat.cat/educacio

Departament d’Educació Aules Obertes http://www.xtec.cat/formacio/aulesobertes/index.htm

Recursos informàtics per a les Aules Oberteshttp://www.xtec.net/recursos/webquests/htm/aulaoberta.htm

- Els països de l’euro http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/eurozona.htm- Busques feina? http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/feina.htm- Imatges amb Gimp http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/gimp.htm- Navegació amb internet amb Firefox http://www.xtec.cat/~mlluelle/caceres/firefox.htm

http://educalia.educared.net/

BIBLIOGRAFIA

CSASE (2007). INFORME PER A LA MILLORA DELS RESULTATS DEL SISTEMA EDUCATIU. Col·leccióInformes d’Avaluació, núm. 10. Barcelona: Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu.

Benito, R. i Gonzàlez, I. (2007). Desigualtats en l’accés a l’educació a Catalunya. «Polítiques» 59. Barcelona:Fundació Jaume Bofill.

Subirats, J; Albaigés., B (coordinadors) ( 2006) Educació i comunitat: Reflexions a l’entorn del treballintegrat dels agents educatius. Febrer 2006. Finestra Oberta 4. Fundació Jaume Bofill

Porras Vallejo, Ramón; González Manjón, Daniel (coord.) 2005 Haciendo realidad la escuela inclusiva: cinco experiencias contadas en primera persona Sevilla: MCEP

Onrubia, Javier (coord.); Fillat, Maria Teresa; Martínez Nó, Maria Dolores; Udina, Manuel 2004 Criteriospsicopedagógicos y recursos para atender la diversidad en secundaria Barcelona: Graó

Garcia Gràcia, Maribel (coord.) 2003 Abandonament escolar, desescolarització i desafecció. Finestraoberta; 37) Barcelona: Fundació Jaume Bofill

Cuadernos de pedagogía. La millora de l'escola. núm. 339 (octubre 2004)

Abad, M. Luisa 2002. Género y educación: la escuela coeducativa Barcelona: Graó

Bonal Sarró, Xavier; Essomba Gelabert, Miquel Àngel; Ferrer Julià, Ferran (coord.) 2004 Políticaeducativa i igualtat d'oportunitats: prioritats i propostes. Barcelona: Mediterrània; Fundació JaumeBofill.

Monde de l'èducation, Le, Articles sobre absentisme. núm. 312 (març 2003)

Aula de innovación educativa, “Aula TIC”núm. 121 (maig 2003)

Joves i valors. La clau per a la societat del futur. La Caixa