BALANÇ I NOVES FORMES D’ORGANITZACIÓ DELS CENTRES COMERCIALS URBANS0

Jordi SURIÑACHCatedràtic d’Economia Aplicada

Grup Anàlisi Quantitativa Regional (AQR)

Universitat de Barcelona

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Gràfic 1. Canvis en la importància dels factors que influeixen en la localització del comerç al detall.

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Canvis en oferta

Petites botigues

Autoservei

Supermercat

Hipermercat i botigues

especialitzades

Grans centres comercials

Outlets

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Canvis en demanda

∆ Mobilitat obligada (commuting).

Incorporació dona al mercat treball.

Canvi temps que consumidor destina a comprar.

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Resposta de l’oferta

Mantenir obert al migdia

Allargar horari tancament

Obrir dissabtes i diumenges

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Resposta des de les Administracions Públiques.

Major o menor permissivitat

+ Restrictius: Alemanya, Holanda, Noruega,

Dinamarca, Anglaterra

+ Permissius: Escòcia, Irlanda, França, Espanya,

Portugal

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Generalització dels canvis en l’estructura del comerç al detall i també de les mesures de planificació urbana

A partir interacció oferta-demanda-planificació, existeixen 3 patrons d’estructures urbanes segons tipologies implantació del comerç

CANVIS RECENTS EN L’ESTRUCTURA DEL COMERÇ AL DETALL

Protecció formes tradicionals de venda al detall basat en petits negocis

Entrada noves grans superfícies que competeixen amb les petites comerç local

Empreses externes i influència política a nivell estatal. 2 dinàmiques: liberalisme econ. O defensa teixit productiu local

TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

Barry (1963): Ubicats al centre ciutat Eixos comercials allargats Comerç més especialitzat

Bunting-Filion (1991):Centres comercials (ubicats a centre ciutats)

(ubicats a suburbis)

Eixos comercials (Ubicats a centre ciutats) (Ubicats a suburbis)

TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

Barri Comunitat Regional Supra-regional

Amplitud del mercat (població, milers)

20-40 40-200 100-500 500 o més

Vendes (Mitjana en milions de $1982)

2-5 4-30 10-150 50 o més

Espai de venda (milers de m2)

4,6-9,3 9,3-27,9 27,9-46,5 69,7 o més

Vendes per m2 ($1982) 500 1000 2000 2000

Tipologia d’establiment

Supermercat HipermercatHipermercat i grans

establimentsHipermercat i grans

establiments

Tipus de productesServeis personals,

comerç de proximitat

Compres en general i comerç de proximitat

Compres en general

Compres en general

Nombre d’establiments (Mitjana)

10-25 20-40 40-100 100 o més

Nombre de tipus de negocis (Mitjana)

10-20 10-30 20-40 40 o més

Superfície (milers de m2)

20-40 40-120 120-400 400 o més

Localització Sovint als suburbisIntersecció de

carreteres principalsVies ràpides i

carreteres principalsIntersecció de vies

ràpides

Radi comercial Fins a 2,4 Km 1,6-5,1 Km 5,1-11,8 km 17 o més Km

Quadre 1. Jerarquia dels centres planificats de compres (Jones i Simmons, 1990).

TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

CANVIS EN OFERTA

Canvis estructurals Innovació tecnològica

CANVIS EN DEMANDA:

Canvis en localització residencial Canvis en les activitats i expectatives Incorporació dona al mercat laboral Canvis en capacitat adquisitiva Increment mobilitat

TIPOLOGIA ESTABLIMENTS COMERCIALS

Canvis en formes comerç, resultat interacció oferta - demanda i de la resposta política

2 MODELS:

Nord-americà: centres de compra en suburbis

Europeu (Alemanya, R.U., Holanda)

EFECTES ECONÒMICS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS (I)Econòmiques

IPositives Negatives

Grans magatzems o

centres comercials ubicats a

zones perifèriques o

exteriors

Major varietat de productes i serveis amb uns menors costos d’informació i de cerca

per part del consumidor

Reducció del nombre d’establiments comercials (petit comerç) a la seva àrea d’influència (més enllà del municipi)

En general, preus més baixos en productes d’alimentació

Desviació de la demanda de productes i serveis realitzats pel petit comerç a proveïdors locals cap a proveïdors nacionals o globals

Aflorament de base impositiva pel municipi on s’instal·len tot i que aquest increment dels ingressos pot veure’s reduït per un increment de les despeses

associades a determinats serveis públics

Increment del grau de concentració de l’activitat comercial que es pot acabar traduint en una posició dominant dins el mercat

Increment de la productivitat del sectorReducció del nombre d’establiments comercials (petit comerç) a la seva àrea d’influència (més enllà del municipi)

Pèrdua neta d’ocupació i de salaris en el conjunt de l’àrea d’influència i no només en el sector comercial

Necessitat d’establir mecanismes de compensació cap als municipis que veuen reduïda la seva base impositiva

EFECTES ECONÒMICS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS (II)Econòmiques II Positives Negatives

Mitjanes superfícies ubicades a

l’àrea urbana

Dinamització de l’activitat comercial a l’àrea d’influència en productes

complementaris als ofertats

Expulsió del mercat dels competidors directes

Efectes incerts sobre l’ocupacióDesviació de consum des

d’altres àrees properes cap a aquest nou centre

En general, preus més baixos en productes d’alimentació

Revalorització de l’habitatge i increment dels lloguers de les àrees

properes

Increment de la productivitat del sector

EFECTES SOCIALS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS

Socials Positives Negatives

Grans magatzems o centres

comercials ubicats a zones perifèriques o

exteriors

Creació de noves xarxes de transport públic cap a zones on no existien

Canvi d’hàbits de compra del consumidor: menor interacció social amb el seu entorn més proper que

pot degenerar en una pèrdua de la identitat local

Major interacció social entre individus

d’entorns diferents

Exclusió d’aquells consumidors sense vehicle privat (amb menors recursos o problemes

d’accessibilitat)

La política de reducció de costos laborals es tradueix en unes pitjors condicions laborals (en sous i d’altres beneficis socials)

En productes alimentaris, l’expulsió el petit comerç pot acabar traduint-se en una menor varietat de productes

Possible augment de la criminalització en les àrees on abans estava ubicat el petit comerç

La utilització de l’espai queda limitada a l’horari comercial

Mitjanes superfícies

ubicades a l’àrea urbana

Regeneració del centre urbà

Reducció de la criminalitat en la zona

EFECTES MEDIMDIAMBIENTALS DE LA IMPLANTACIÓ NOUS ESTABLIMENTS COMERCIALS

Mediambientals Positives Negatives

Grans magatzems o centres comercials

ubicats a zones perifèriques o exteriors

Modernitza les afores de la

ciutat

Crea nous punts de congestió i causa pressió sobre les infrastructures

existents

Redueix els conflictes de l’ús

del sòl

Presenta efectes paisatgístics negatius

Mitjanes superfícies ubicades a l’àrea urbana

Pot alterar el paisatge urbà

SINTESI

Calen més estudis pel cas Europeu

Per evitar efectes negatius: Cal fer estudis previs sobre impacte al municipi i als

municipis veïns Aprofitar noves implantacions per revitalitzar parts de

municipi deteriorats Si es situa en rodalies: cal definir límits i protegir-los

d’augments pol·lució i congestió per mobilitat Planificar alternatives al transport privat Evitar riscos exclusió social