Baleares Invertirá La Carga de La Prueba

7/24/2019 Baleares Invertir La Carga de La Prueba

1/21

EPI42997

A LA MESA DEL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

11 de setembre del 2015

Iniciativa presentada per

Els/Les diputats/des :

Grup parlamentari :GRUP PARLAMENTARI SOCIALISTA

Autor/a de la iniciativa :Pilar COSTA I SERRACrrec de l'autor/a :PORTAVEU TITULAR

Grup parlamentari :GRUP PARLAMENTARI PODEM ILLES BALEARSAutor/a de la iniciativa :Laura CAMARGO I FERNNDEZCrrec de l'autor/a :PORTAVEU TITULAR

Grup parlamentari :GRUP PARLAMENTARI MS PER MALLORCAAutor/a de la iniciativa :Margalida CAPELL I ROIGCrrec de l'autor/a :PORTAVEU SUPLENT

Grup parlamentari :GRUP PARLAMENTARI MS PER MENORCAAutor/a de la iniciativa :Nel MART I LLUFRIUCrrec de l'autor/a :PORTAVEU TITULAR

Grup parlamentari :GRUP PARLAMENTARI MIXTAutor/a de la iniciativa :Slvia TUR I RIBASCrrec de l'autor/a :PORTAVEU SUPLENT

Tipus d'iniciativa :PROPOSICI DE LLEI

Regulaci : Articles 130 i segents del Reglament del Parlament de les Illes Balears

Ttol de la iniciativa :Proposici de Llei per a Garantir els Drets de Lesbianes, Gais, Transsexuals, Bisexuals iIntersexuals i per a eradicarla LGTBI fbia.

Contingut de la iniciativa :

EXPOSICI DE MOTIUS

L objectiu d aquesta llei s desenvolupar i garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals,transsexuals i intersexuals (LGTBI) i evitar-los situacions de discriminaci i violncia, per tald assegurar que a les Illes Balears es pugui viure la diversitat sexual i afectiva en plena llibertat.

Aquesta llei recull una reivindicaci histrica dels collectius de lesbianes, gais, transsexuals,

Document generat per l'aplicaci EPIweb 2.6 - Parlament de les Illes Balears Pgina 1 de 21

Parlament de les Illes Balears: - :


2/21

bisexuals i intersexuals, collectius que han assolit en els darrers anys un reconeixement social ipoltic que se ls havia negat, per que encara s allunya de la plena igualtat.

El nou marc jurdic autonmic estatal i europeu ha fet possible un canvi de visi social cap alesbianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals, en gran mesura pel treball continuat desensibilitzaci, informaci, d entitats i de persones. D aqu sorgeixen una srie de justificacionsque fan necessria aquesta llei, amb la qual es pretn aconseguir la construcci de novesreferncies de relaci basades en la igualtat i el respecte.

Pel que fa a les Illes Balears la Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l Estatutd Autonomia de les Illes Balears estableix, al seu ttol II tota una srie de drets de ciutadania a lesIlles Balears, i molt expressament, l Article 17 estableix el dret de totes les persones al lliuredesenvolupament de la seva personalitat, aix com l obligaci de les administracions pbliques avetllar en tot cas perqu les dones i els homes puguin participar plenament en la vida laboral,social, familiar i poltica sense discriminacions de cap tipus i garantiran que ho facin en igualtat decondicions. I molt expressament, al punt 3, es fa una menci especfica al dret de totes lespersones, amb residncia permanent a les Illes Balears, a no ser discriminades per ra de la sevaorientaci sexual.

Pel que fa a l mbit de l Estat, la Constituci Espanyola regula la llibertat i la igualtat en diversosarticles:

L article 9.2., diu que:

Correspon als poders pblics promoure les condicions per a que la llibertat i la igualtat del individu i dels grups on s integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que impedeixen odificulten la seva plenitud i facilitar la participaci de tots els ciutadans i ciutadanes en la vidapoltica, econmica, cultural i social .

L article 10, diu que:

1.La dignitat de la persona, els drets inviolables que li sn inherents, el lliure desenvolupament dela personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres sn fonament de l ordre poltic i de la pausocial.

2.Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats que la Constituci reconeixs interpretaran d acord amb la Declaraci Universal de Drets Humans i els tractats i acordsinternacionals sobre les mateixes ratificades per Espanya .

L Article 14 assenyala en el seu punt 1 que els espanyols sn iguals davant la llei, sense quepugui prevaldre cap discriminaci per ra de raa, sexe, religi, opini o qualsevol altre condici ocircumstncia social .

En el desplegament de les previsions constitucionals, s han dut a terme una srie d iniciativeslegislatives, entre les quals cal destacar: la Llei 13/2005, de l 1 de juliol, per la qual es modifica elCodi Civil en matria de dret a contreure matrimoni i que permet el matrimoni entre persones delmateix sexe i, com a conseqncia, altres drets com l adopci conjunta, l herncia i la pensi. LaLlei 14/2006, del 26 de maig, sobre tcniques de reproducci humana assistida, que va permetrea la mare no biolgica reconixer legalment com a fills o filles als infants nascuts en el matrimonientre dues dones. La Llei 3/2007, del 15 de mar, reguladora de la rectificaci registral de lamenci relativa al sexe de les persones, que va suposar un avan en la consolidaci de drets de

les persones transsexuals majors d edat, doncs les permetia corregir l assignaci registral del seusexe contradictria amb la seva identitat, sense haver de sotmetre s a un procediment quirrgic dereassignaci de sexe i sense procediment judicial previ. La Llei 62/2003, del 30 de desembre, demesures fiscals, administratives i de l ordre social (articles 27 a 43); i la Llei Orgnica 10/1995, del23 de novembre, del Codi penal.




3/21

Finalment, en l mbit europeu, s han d esmentar les resolucions del Parlament Europeu del 8 defebrer de 1994, del 18 de gener de 2006 i del 24 de maig de 2012, relatives a la igualtat de dretsde lesbianes i gais i a la lluita contra la discriminaci i l homofbia; i l article 21 de la Carta deDrets Fonamentals de la Uni Europea, per mitj de la qual es consagra, entre altres, la prohibicide discriminaci per orientaci sexual com a dret primari de la Uni.

L evoluci en matria de drets per a les persones LGTBI ha estat motivada pel canvi decomprensi social respecte a aquesta qesti, si b aquest canvi s gradual i desigual. Aquesta

llei regula un seguit d aspectes en qu les estadstiques dels darrers anys demostren laconvenincia d actuar respecte d aquesta qesti.

Tot i que l aportaci, la recopilaci i la sistematitzaci de dades s difcil perqu tot just aracomencen a aparixer els primers indicadors oficials, les estadstiques amb qu es compta donenindicis prou clars que la discriminaci per motiu d orientaci sexual, d identitat de gnere od expressi de gnere es continua produint. Encara hi falten dades i indicadors, per tot porta apensar que els casos reals sn molt superiors als que ens mostren les estadstiques. En aquestsentit, un dels objectius de la Llei s promoure estudis que facilitin dades reals de la situaci iregular la garantia estadstica en la recollida de dades.

Un altre mbit que regula aquesta llei s el de la necessria formaci i sensibilitzaci de qualsevolprofessional que en algun moment de la seva carrera es pugui haver d enfrontar a un casrelacionat amb la discriminaci per ra d orientaci sexual, identitat de gnere o expressi degnere, i tamb del deure d intervenci.

En l mbit de l educaci s han regulat qestions perqu en tot el sistema educatiu, com ara alscontinguts dels materials escolars, en les activitats esportives escolars i en les de lleure infantil ijuvenil, als recursos formatius o en la formaci de mares i pares, es tingui en compte la diversitatafectiva i sexual i s eviti qualsevol tipus de discriminaci, i que es disposi de mesures de prevencii actuaci contra l assetjament de qu puguin sser objecte les persones LGTBI a l mbit escolar.

En l mbit de la cultura, el lleure i l esport, s han introdut criteris d acci positiva contra qualsevoltipus de discriminaci per ra d orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere en lesactivitats esportives, en la producci cultural i en l educaci no formal.

Atenent la importncia dels mitjans de comunicaci a l hora d apropar les diferents realitats socialsa la poblaci, la Llei planteja recomanacions als mitjans audiovisuals perqu no es permeti ladifusi de continguts que puguin fomentar o justificar la LGTBI fbia.

En l mbit de la salut, es regula la necessria sensibilitzaci i prevenci pel que fa al VIH/SIDA ialtres infeccions de transmissi sexual (ITS); l estudi, la recerca i el desenvolupament de

poltiques sanitries especfiques, i tamb els tractaments associats a la transsexualitat o l accs ales tcniques de reproducci assistida, entre altres mesures, perqu no hi hagi cap tipus dediscriminaci per ra d orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere en l atencisanitria.

Els serveis socials sn un altre dels mbits que regula aquesta llei, tant pel que fa a l establimentde mesures de suport i de prevenci eficaces per a adolescents i joves en situaci devulnerabilitat i per a persones que puguin patir discriminacions mltiples, com pel que fa al fomentdel respecte a lesbianes, gais, transsexuals, transgnere, bisexuals i intersexuals en elsequipaments socials.

La garantia real i efectiva de la no discriminaci i del ple exercici dels drets de les persones LGTBIen matria d ocupaci i en les condicions de treball, i el foment d indicadors d igualtat i la formaciespecfica en la inspecci laboral i en prevenci de riscos laborals tamb sn regulades peraquesta llei.

Aquesta llei tamb estableix la inclusi en els eixos de les poltiques de cooperaci i solidaritat del




4/21

Govern de les Illes Balears, de projectes de cooperaci que defensin i reconeguin els dretshumans de les persones LGTBI.

Pel que fa a la realitat familiar, la norma pretn garantir el reconeixement de la diversitat del fetfamiliar, recollit en la legislaci civil i administrativa de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears,en igualtat de condicions i en tots els mbits.

La Llei cont un apartat especfic per a les persones transsexuals, atesa la mancana de drets

que han patit histricament.

Altres aspectes regulats en aquest text sn el dret a la igualtat de tracte, la tutela judicial i lalegitimaci per a la defensa del dret a la igualtat, el dret d admissi, el dret a una protecciintegral, a l atenci i reparaci, la garantia institucional, l establiment d un servei integral i el rgimd infraccions i sancions.

La posada en marxa d actuacions governamentals innovadores i l avaluaci positiva en poltiquesLGTBI fan aquesta llei necessria per a assegurar que l aven en la consecuci dels drets estiguigarantit i sigui perdurable, i eviti aix qualsevol dubte d inseguretat jurdica.

s responsabilitat dels poders pblics promoure la igualtat de totes les persones ambindependncia de l origen, la nacionalitat, el sexe, la raa, la religi, la condici social o l orientacisexual i la identitat de gnere, aix com promoure l eradicaci del racisme, de l antisemitisme, dela xenofbia, de l homofbia i de qualsevol altra expressi que atempti contra la igualtat i ladignitat de les persones i efectuar poltiques pbliques dirigides especficament cap a la comunitatLGTBI que tinguin com a objectiu superar les diferents situacions discriminatries fugint delsestereotips que els/les encasellen, i lluitar contra la imatge preconcebuda i malintencionada ques ha difs dels/les LGTBI.

Ttol preliminar. Disposicions generals

Article 1. Objecte

1. Aquesta llei t per objecte establir i regular els principis, els mitjans i les mesures per a garantirplenament la igualtat real i efectiva i els drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals,transsexuals, transgneres i intersexuals (LGTBI), mitjanant la prevenci, correcci i eliminacide tota discriminaciper ra d orientaci sexual, expressi i identitat de gnere, en els mbits, tantpblics com privats, sobre els quals el Govern de Illes Balears, els consells insulars i els enslocals tenen competncies.

2. Les mesures que estableix aquesta llei per a fer efectiu el dret de lesbianes, gais, transsexuals,transgneres, bisexuals i intersexuals a la igualtat i la no-discriminaci a qu fa referncia l apartat1 afecten:

a) Qualsevol mbit de la vida social i en particular a les rees civil, laboral, social, sanitria,educativa, econmica i cultural.

b) Totes les etapes de la vida i totes les contingncies del seu decurs, com poden ser qualsevolcanvi en l estat civil, la formaci d una famlia, la malaltia, la incapacitaci, la privaci de llibertat ola mort.

Article 2. Finalitat

La finalitat d aquesta llei s establir les condicions per les quals els drets de lesbianes, gais,transsexuals, transgnere, bisexuals i intersexuals, i dels grups en qu s integren, siguin reals iefectius; facilitar-los la participaci i la representaci en tots els mbits de la vida social; contribuira la superaci dels estereotips que afecten negativament la percepci social d aquestes personesi establir mesures concretes per assolir una societat ms justa, lliure, basada en la igualtat detracte i d oportunitats de les persones LGTBI i on s accepti la diversitat com un valor afegit.Document generat per l'aplicaci EPIweb 2.6 - Parlament de les Illes Balears Pgina 4 de 21



5/21

Article 3. mbit daplicaci i garantia de compliment

1. Aquesta llei s aplica, en l mbit territorial de la Comunitat Autnoma les Illes Balears, aqualsevol persona, fsica o jurdica, de dret pblic o privat, independentment de la situaciadministrativa o personal en qu es trobi, amb qualsevol domicili o residncia, sens perjudici delque estableixen la legislaci en matria d estrangeria, els tractats internacionals aplicables i l altralegislaci vigent.

2. El Govern de les Illes Balears i els ens locals han de garantir el compliment d aquesta llei ipromoure les condicions per a fer-la plenament efectiva en els mbits competencials respectius.

Article 4. Definicions

Als efectes del que estableix aquesta llei, s entn per:

a) Discriminaci directa: situaci en qu es troba una persona que s, ha estat o pot ssertractada, per ra de l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere, d unamanera menys favorable que una altra en una situaci anloga.

b) Discriminaci indirecta: situaci en qu una disposici, un criteri, una interpretaci o unaprctica pretesament neutres poden ocasionar en lesbianes, gais, transsexuals, transgnere,bisexuals i/o intersexuals un desavantatge particular respecte de persones que no ho sn.

c) Discriminaci per associaci: situaci en qu una persona s objecte de discriminaci perorientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere com a conseqncia de la sevarelaci amb una persona o un grup LGTBI.

d) Discriminaci per error: situaci en qu una persona o un grup de persones sn objecte dediscriminaci per orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere com aconseqncia d una apreciaci errnia.

e) Discriminaci mltiple: situaci en qu una persona lesbiana, gai, transsexual, bisexual i/ointersexual, pel fet de pertnyer a altres grups que tamb sn objecte de discriminaci, pateixformes agreujades i especfiques de discriminaci.

f) Ordre de discriminar: qualsevol instrucci que impliqui la discriminaci, directa o indirecta, perra de l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere.

g) Assetjament per ra de l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere:qualsevol comportament basat en l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi degnere d una persona que tingui la finalitat o provoqui l efecte d atemptar contra la seva dignitat o

la seva integritat fsica o psquica o de crear-li un entorn intimidador, hostil, degradant, humiliant,ofensiu i/o molest.

h) Represlia discriminatria: tracte advers o efecte negatiu que es produeix contra una personacom a conseqncia de la presentaci d una queixa, una reclamaci, una denncia, una demandao un recurs, de qualsevol tipus, destinat a evitar, disminuir o denunciar la discriminaci ol assetjament a qu s sotmesa o ha estat sotmesa.

i) Victimitzaci secundria: maltractament addicional exercit contra lesbianes, gais, transsexuals,transgnere, bisexuals i/o intersexuals que es troben en algun dels supsits de discriminaci,assetjament i/o represlia com a conseqncia directa o indirecta dels dficits de les intervencions

dutes a terme pels organismes responsables, i tamb per les actuacions d altres agents implicats.

j) Violncia Intragnere (entre parelles del mateix sexe): es considera com a tal la violncia en lesseves diferents manifestacions que es produeix en el s de relacions afectives i sexuals entrepersones del mateix sexe, constituent un exercici de poder, essent l objectiu de la persona queabusa la dominaci i el control de l altre membre de la parella.Document generat per l'aplicaci EPIweb 2.6 - Parlament de les Illes Balears Pgina 5 de 21



6/21

Article 5. Clusula general antidiscriminatria.

1. Les institucions pbliques de les Illes Balears han de vetllar pel dret a la no discriminaci ambindependncia de l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere de la personao del grup familiar a qu pertanyi.

2. El dret a la no discriminaci ha d sser un principi informador de l ordenament jurdic balear, del actuaci administrativa i de la prctica judicial. Aquest dret vincula tant els poders pblics com els

particulars.

Article 6. Principis orientadors de lactuaci dels poders pblics.

D acord amb els principis orientadors que inspiren aquesta llei, l actuaci dels poders pblics ambrelaci a les persones LGTBI ha de:

a) Protegir la integritat, la dignitat i la llibertat de totes les persones, d acord amb els dretsfonamentals i els drets humans universals.

b) Dotar d un carcter integral i transversal les mesures que adoptin en aquest mbit.

c) Garantir el respecte de la pluralitat d identitats per orientaci afectiva i sexual, mitjanant elreconeixement de la personalitat: tota persona t dret a construir-se una autodefinici ambrespecte al seu cos, sexe, gnere i orientaci sexual.

d) Cap persona podr ser pressionada per a ocultar, suprimir o negar la seva orientaci sexual,expressi o identitat de gnere.

e) Garantir la protecci efectiva front a qualsevol acte de violncia o agressi contra la vida, laintegritat fsica o psquica o l honor personal que tengui causa directa o indirecta en l orientacisexual, identitat de gnere, expressi de gnere, diversitat corporal o pertinena a grup familiar.

f) Assegurar el dret a la privacitat de totes les persones, sense ingerncies arbitrries o illegals ala seva vida privada, incloent el dret a optar per revelar, o no, la prpia orientaci sexual, diversitatcorporal o identitat de gnere.

g) Garantir un tractament adequat en matria de salut: totes les persones tenen dret a gaudir d unalt nivell de protecci en matria de salut. Cap persona no podr ser obligada a sotmetre s a captractament, procediment mdic o examen psicolgic que coarti la seva llibertat d autodeterminacide gnere. Qualsevol professional de la salut o que presti els seus serveis a l rea sanitria tindrl obligaci de projectar la igualtat de tracte a les persones LGTBI.

d) Vetllar per la sensibilitzaci en aquest mbit, per la prevenci i la detecci de la discriminaci,per l atenci a les persones que en pateixin, per la recuperaci d aquestes persones i pelgarantiment de llur dret a la reparaci.

e) Emparar la participaci, la no invisibilitzaci i la representaci de les persones LGTBI, i tambllur realitat i necessitats especfiques, tant en l mbit pblic com en el privat.

f) Atendre la diversitat de situacions de discriminaci en qu es poden trobar les persones LGTBI,tenint en compte les interaccions del lesbianisme, l homosexualitat, la transsexualitat i laintersexualitat amb qualsevol altra circumstncia personal o social que pugui sser causa dediscriminaci.

g) Fer efectiu el reconeixement de la diversitat del fet familiar en el Dret civil de les Illes Balears,tant pblic com privat, en la prctica judicial i administrativa i en totes les actuacions del Governde les Illes Balears.

h) Assegurar la cooperaci interadministrativa.




7/21

i) Vetllar per la formaci especialitzada i la deguda capacitaci dels i de les professionals.

j) Promoure l estudi i la recerca sobre la diversitat afectiva i sexual i identitats de gnere queserveixin per a eradicar la discriminaci i la violncia envers les persones LGTBI.

k) Establir mesures de foment de les entitats que treballen per a fer efectius els drets i la nodiscriminaci de les persones LGTBI.

l) Adequar les actuacions que duguin a terme i les mesures que adoptin a les necessitatsespecifiques dels petits municipis i del mn rural.

Ttol I. Organitzaci administrativa

Captol I. rgan participatiu i consultiu permanent

Article 7. El Consell de LGTBI de les Illes Balears

1. Es crea el Consell de LGTBI de les Illes Balears, com un espai de participaci ciutadanasuperior en matria de drets i deures de les persones LGTBI i com a rgan consultiu de les

administracions balears que incideixen en aquest mbit, sens perjudici de les funcions i lescompetncies d altres rgans o ens que la legislaci estableixi. En aquest Consell hi tenenrepresentaci les associacions que treballin principalment en favor dels drets de les personesLGTBI i persones i professionals que hagin destacat per llur tasca i expertesa en aquest mbit.

2. El Consellde LGTBI de les Illes Balears s adscriu a l rgan competent en matria d igualtat deles persones LGTBI. El Consell pot rebre informaci sobre l aplicaci del que estableix aquesta lleii formular propostes de millorament en l actuaci dels serveis pblics de les administracions de lesIlles Balears i de la resta d mbits que sn objecte d aquesta llei i informar sobre projectesnormatius i no normatius.

3. El Consell de LGTBI de les Illes Balears t representaci en els rgans de participacigovernamentals dels mbits que sn objecte d aquesta llei que el Govern de les Illes Balearsestableixi.

4. Els consells insulars, si aix ho consideren i en base a les seves competncies, podran impulsarconsells de participaci LGTBI, d mbit insular.

Captol II. Execuci i coordinaci de les poltiques LGTBI

Article 8. rgan coordinador de les poltiques LGTBI

1. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars han d encomanara l rgan competent enmatria d igualtat la coordinaci i l execuci de les poltiques LGTBI. Aquest rgan ha d estar dotatde mitjans personals i materials suficients.

2. El Govern de les Illes Balears i els consells insulars han d impulsar la planificaci d actuacionsadministratives en cada mbit. Aquesta planificaci ha d incloure la fixaci d objectius, laprogramaci d actuacions, l avaluaci dels resultats obtinguts i la formulaci de propostes demillorament de les poltiques LGTBI.

3. Els rgans del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars han d aplicar aquesta llei ambla collaboraci i la coordinaci de l rgan competent en matria d igualtat.

4. S han d establir, si escau, la collaboraci i la coordinaci oportunes entre l rgan coordinador iels rgans que tenguin atribuda la defensa dels drets de la ciutadania, la Fiscalia i altresorganismes que incideixin en l mbit de la igualtat.

5. L rgan coordinador ha d informar peridicament el Parlament i el Consell de LGTBI de les Illes




8/21

Balears de l impacte social d aquesta llei. Ho podr fer a travs d una memria anual i/o de la sevacompareixena al Parlament i al Consell LGTBI a petici prpia o a petici de l organismeinteressat.

Article 9. Servei datenci integral

1. L rgan coordinador de les poltiques d igualtat ha d oferir un servei d atenci integral per aatendre les persones que pateixin, hagin patit o estiguin en risc de patir discriminaci o violncia

per ra de l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere, amb la finalitat dedonar respostes adequades, gils, properes i coordinades a les necessitats d aquestes persones.

2. Als efectes del que estableix l apartat 1, i amb l objectiu de garantir l accs a la ciutadania aaquest servei, s ha de procurar una atenci permanent amb personal que tingui formaci enmatria de conductes discriminatries i en l s efica i eficient dels mitjans electrnics.

3. Els professionals adscrits a aquest servei han de tenir formaci relacionada amb els drets civils,matria de no-discriminaci i poltiques d igualtat.

Ttol II. Poltiques pbliques per a promoure la igualtat efectiva de les persones LGTBI

Captol I. Professionals que actuen en mbits sensibles

Article 10. Formaci i sensibilitzaci

1. Les administracions pbliques de les Illes Balears han de garantir la formaci i la sensibilitzaciadequada dels professionals que fan tasques de prevenci, detecci, atenci, assistncia irecuperaci en els mbits de la salut, l educaci, el mn laboral, els serveis socials, la justcia i elscossos de seguretat, l esport i el lleure, i la comunicaci.

2. El Govern de les Illes Balears, a travs de l Escola d Administraci Pblica de les Illes Balears

(EBAP) ha d impulsar la formaci del personal, tant funcionari com laboral, no transferit d altresadministracions pbliques, per mitj de convenis de collaboraci o altres instruments.

Article 11. Deure dintervenci

1. Els i les professionals a qu fa referncia l article 10, si tenen coneixement d una situaci derisc o tenen una sospita fonamentada de discriminaci o violncia per ra d orientaci sexual,identitat de gnere o expressi de gnere tenen el deure de comunicar-ho als cossos i forces deseguretat i a l rgan competent.

2. Als efectes del que estableix l apartat 1, s ha d elaborar un protocol especfic d actuaci.

Captol II. Sectors dintervenci

Article 12. Educaci

1. Als efectes d aquesta llei, s entn per coeducaci l acci educativa que potencia la igualtat reald oportunitats i l eliminaci de qualsevol mena de discriminaci per ra d orientaci sexual,identitat de gnere o expressi de gnere.

2. D acord amb aquest principi de coeducaci, s ha de vetllar perqu la diversitat sexual i afectiva,la identitat de gnere i els diversos models de famlia siguin respectats en els diferents mbits

educatius.3. El principi de coeducaci s ha d incorporar als plans d acci tutorial i als plans i reglaments deconvivncia dels centres educatius.

4. Els continguts dels materials escolars, educatius i formatius, en qualsevol format, i el llenguatge




9/21

que s hi empri han de tenir en compte la diversitat pel que fa a l orientaci sexual, la identitat degnere i l expressi de gnere i evitar qualsevol mena de discriminaci per aquest motiu.

5. El respecte a la diversitat pel que fa a l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi degnere i als principis d aquesta llei ha d sser efectiu en tot el sistema educatiu, en els centres ientitats de formaci, en l educaci d adults, en la formaci de mares i pares, en les activitatsesportives escolars i en les activitats de lleure infantil i juvenil.

6. S ha de vetllar per la conscienciaci i la prevenci de la violncia per ra d orientaci sexual,identitat de gnere o expressi de gnere i oferir mecanismes als centres perqu detectinsituacions de discriminaci o exclusi de qualsevol persona per les dites raons. En aquest sentit,s ha de promoure el desplegament efectiu de plans de convivncia amb un mfasi especial en lesmesures de prevenci i d actuaci contra l assetjament de qu poden sser objecte les personesLGTBI a l mbit escolar.

7. El Govern de les Illes Balears, per mitj de la conselleria competent en matria d educaci, hade garantir el desplegament del que estableix aquest article i ha de vetllar perqu les escoles, elsinstituts i els altres centres educatius constitueixin un entorn amable i respectus amb la diversitatsexual i afectiva i amb les identitats de gnere en qu l alumnat, el personal docent i el personald administraci i serveis puguin viure d una manera natural llur orientaci sexual, identitat degnere o expressi de gnere, i es contribueixi aix a la creaci i visibilitzaci dels models positiusper a la comunitat educativa.

Article 13. Universitats

1. Els principis de no discriminaci i de respecte a l orientaci sexual, la identitat de gnere ol expressi de gnere sn aplicables a l mbit universitari.

2. El Govern de les Illes Balears i la Universitat de les Illes Balears, respectant la llibertat dectedra i l autonomia universitria, han de promoure conjuntament mesures de protecci, desuport i de recerca per a la visibilitat de les persones LGTBI i el desenvolupament de mesures pera la no discriminaci i sensibilitzaci en l entorn universitari. Amb aquesta finalitat, han d elaborarun protocol de no discriminaci per ra d orientaci sexual, identitat de gnere o expressi degnere.

Article 14. Cultura, lleure i esport

1. Les administracions pbliques de les Illes Balears han de vetllar per la incorporaci d activitatsper a la no discriminaci per raons d orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnereals mbits de la cultura, el lleure i l esport segents:

a) Certmens culturals i esdeveniments esportius.

b) Projectes relacionats amb la recuperaci de la memria histrica.

c) Espectacles i produccions culturals infantils i juvenils.

d) Recursos didctics i fons documentals en l educaci no formal.

2. Les administracions pbliques de les Illes Balears han de garantir:

a) La promoci i difusi de les bones prctiques de les associacions i les empreses d educaci en

el lleure i de les entitats juvenils amb relaci als principis d aquesta llei.

b) Juntament amb les federacions esportives, la lliure participaci de les persones LGTBI a lescompeticions i el tracte correcte d aquestes persones a les installacions esportives.

c) L ampliaci de les funcions de laFundaci Balear per a l Esport pel que fa a les accions contra




10/21

la violncia i la discriminaci en l mbit esportiu, i la recollida de les bones practiques desensibilitzaci dels clubs, les agrupacions i les federacions esportives.

d) L accs a bibliografia especfica sobre la temtica LGTBI.

e) L adopci de les mesures pertinents en funci de la competncia en matria d espectacles iactivitats recreatives per a evitar que es puguin cometre actes homofbics o transfbics.

Article 15. Mitjans de comunicaci

1. El Consell Audiovisual de les Illes Balears, en relaci als mitjans de comunicaci, ha de:

a) Vetllar perqu el codi deontolgic dels mitjans de comunicaci no vulneri els principis d aquestallei pel que fa al respecte a l orientaci sexual, la identitat de gnere, l expressi de gnere i lesdiverses expressions afectives.

b) Establir recomanacions sobre els usos lingstics i el tractament i l s de les imatges ambrelaci a l homosexualitat i la intersexualitat.

c) Vetllar perqu els continguts dels mitjans de comunicaci i la publicitat que s hi emeti siguinrespectuosos amb les persones LGTBI

d) Vetllar perqu els mitjans de comunicaci tractin amb naturalitat la diversitat d orientacionsafectives i sexuals, de models diversos de famlia i d identitat o expressi de gnere, de maneraque s afavoreixi la visibilitat de referents positius.

e) Vetllar perqu els mitjans de comunicaci mostrin en la programaci la diversitat pel que fa al orientaci sexual, la identitat de gnere i l expressi de gnere i pel que fa al fet de la diversitatfamiliar

f) Recollir, peridicament, les informacions amb un tractament contrari a la diversitat sexual, laidentitat de gnere o l expressi de gnere i fer-ne el seguiment. L informe que en resulti s ha delliurar al Parlament de les Illes Balears i al Consell Autonmic de LGTBI.

2. El Consell de Direcci de l Ens Pblic de Rdio i Televisi de les Illes Balears vetllar pelsprincipis d aquesta llei pel que fa al respecte a l orientaci sexual, la identitat de gnere,l expressi de gnere i les diverses expressions afectives.

Article 16. Salut

1. El sistema sanitari de les Illes Balears ha d incorporar la perspectiva de gnere i ha de tenir en

compte les necessitats especfiques de les persones LGTBI, amb la finalitat de garantir-los el dreta rebre l atenci sanitria i a gaudir dels serveis de salut en condicions objectives d igualtat.

2. El sistema sanitari de les Illes Balears ha de garantir que els membres de parelles estables, iles persones vinculades per una relaci d afectivitat, amb independncia de llur orientaci sexualo identitat de gnere, tinguin els mateixos drets que els cnjuges o familiars ms propers. Pel quefa al consentiment per substituci, la parella estable amb qui la persona malalta conviu t laconsideraci de familiar ms proper.

3. Les administracions pbliques de les Illes Balears, en les lnies d actuaci relatives a la salut i alsistema sanitari, han de:

a) Vetllar perqu la poltica sanitria sigui respectuosa amb les persones LGTBI i no tractidirectament o indirectament la condici d aquestes persones, especialment transsexuals,transgneres i intersexuals, com una patologia.

b) Elaborar poltiques de salut pblica que vetllin pel dret a la salut de les persones LGTBI, amb




11/21

l adaptaci dels protocols establerts, si escau.

c) Establir estratgies especfiques per a afrontar els problemes de salut especfics de lespersones LGTBI i enfortir la vigilncia epidemiolgica sensible a les diverses situacions de salut ide malaltia d aquestes persones, amb respecte, en qualsevol cas, pel dret a la intimitat delsafectats i de les afectades.

d) Crear mecanismes de participaci de les persones, les entitats i les associacions LGTBI en les

poltiques relatives a la salut sexual.

e) Fomentar l estudi, la recerca i el desenvolupament de poltiques sanitries especfiques per apersones LGTBI.

f) Promoure entre els diversos estaments de les institucions sanitries, l establiment de prctiquessanitries o terpies psicolgiques lcites i respectuoses, i en cap cas aversives, pel que fa al orientaci sexual, la identitat de gnere i l expressi de gnere.

g) Reconixer el dret d accs als mtodes preventius que garanteixen prctiques sexuals mssegures i eviten les infeccions de transmissi sexual i el tractament consegent, i fomentar l s

d aquests mtodes.

h) Reconixer el dret a la prevenci, a la detecci efica i al tractament integral de les infeccionsde transmissi sexual d acord amb la cartera de serveis. Dur a terme activitats peridiques depromoci de la salut, de prevenci de la malaltia i de sensibilitzaci i de suport comunitari ambrelaci a les infeccions de transmissi sexual, tant per homes com per a dones.

i) Incorporar al sistema sanitari l atenci integral a persones transsexuals i intersexuals, i definintels criteris d accs tant al tractament hormonal com a la intervenci quirrgica. S ha de tenir encompte la voluntat de la persona en la presa de decisions, sempre que la seva vida no estigui enperill o les condicions de salut no es puguin veure perjudicades, d acord amb la normativa vigent.

Pel que fa als i les menors, s ha de tenir especialment en compte, a ms, llur dret al lliuredesenvolupament de la personalitat i llur capacitat i maduresa per a prendre decisions.

j) Establir els mecanismes necessaris perqu la documentaci administrativa i la sanitrias atenguin la diversitat del fet familiar i a les circumstncies de les persones LGTBI.

k) Garantir a les dones lesbianes i bisexuals la igualtat d accs a les tcniques i als tractaments dereproducci assistida.

l) Donar difusi a la Llei de voluntats anticipades (testament vital), com a mecanisme que potservir per a que les persones LGTBI decideixin com volen ser tractades a l mbit hospitalari en

aquells casos que preveu aquesta llei i puguin anomenar la persona que vulguin com arepresentant.

Article 17. Acci social

1. Les administracions pbliques de les Illes Balears han de posar especial cura adolescents ijoves LGTBI que estiguin en situaci de vulnerabilitat o allament social i han de treballar en laprevenci de situacions que puguin atemptar contra la vida o la salut d aquestes persones percauses derivades de llur condici personal.

Les administracions publiques de les Illes Balears adoptaran els mecanismes adients per la

protecci efectiva de menors LGTBI que es trobin sota la tutela de l administraci, ja sigui encentres de menors, pisos tutelats o supervisats o qualsevol altre recurs on resideixin, garantint elrespecte absolut a la seva identitat o expressi de gnere i unes condicions de vida plenes.

2. L Administraci Autonmica ha d impulsar mesures i actuacions de suport per a adolescents ijoves LGTBI que hagin estat expulsats de casa o n hagin marxat voluntriament a causa deDocument generat per l'aplicaci EPIweb 2.6 - Parlament de les Illes Balears Pgina 11 de 21



12/21

situacions de maltractament i/o pressi psicolgica.

3. S han d establir mesures de prevenci per a les persones LGTBI que puguin patir discriminacimltiple, amb l objectiu d evitar situacions de discriminaci, risc d exclusi social i vulnerabilitat.

4. Els serveis socials, i especficament les residncies per a la gent gran, tant pbliques comprivades, han de vetllar perqu no es produeixin situacions de discriminaci de les personesLGTBI, tant si viuen soles com si viuen en parella. S ha de fomentar el respecte a la diversitat pel

que fa a l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere entre els usuaris i lesusuries dels serveis socials.

5. En les residncies o altres equipaments en qu es diferencien els espais per sexes, s ha devetllar perqu la persona transsexual pugui fer s dels espais assignats al gnere sentit.

Article 18. Participaci i solidaritat

1. En els eixos de les poltiques de cooperaci i foment de la pau i dels drets humans que porti aterme el Govern de les Illes Balears a favor del desenvolupament, s ha de promoure la lluita pelsdrets de les persones LGTBI i s han d impulsar projectes de cooperaci que defensin i reconeguin

els drets humans d aquestes persones en pasos en qu pateixen persecuci o discriminaci oaquests drets no els sn reconeguts.

2. S han d impulsar les actuacions segents:

a) Introduir la diversitat pel que fa a l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi degnere com una rea ms de treball en l mbit de la immigraci. Donar suport a les persones quehan patit persecuci o represlies en llurs pasos d origen per ra d orientaci sexual, identitat degnere o expressi de gnere.

b) Establir una comunicaci estable amb el conjunt de representants de les creences religioses

que conviuen a les Illes Balears.

Captol III. Mercat de treball

Article 19. Integraci del dret a la igualtat de tracte i oportunitats de les persones LGTBI

1. La conselleria competent en matria de treball ha de tenir en compte, en les seves poltiques, eldret de les persones a no sser discriminades per ra d orientaci sexual, identitat de gnere oexpressi de gnere.

2. Les empreses han de respectar la igualtat de tracte i d oportunitats de les persones LGTBI. Per

aquesta ra, han d adoptar mesures adreades a evitar qualsevol tipus de discriminaci laboral.Aquestes mesures han d sser objecte de negociaci i, si s escau, s han d acordar amb els i lesrepresentants legals dels treballadors i de les treballadores.

3. El Govern ha d impulsar l adopci voluntria de plans d igualtat i no-discriminaci, per mitj deles mesures de foment pertinents, especialment adreades a les petites i mitjanes empreses, quehan d incloure el suport tcnic necessari.

Article 20. Mesures i actuacions per a locupaci

La conselleria competent en matria de treball ha de:

a) Garantir d una manera real i efectiva, per mitj de la Inspecci de Treball, la no discriminaciper ra d orientaci sexual, identitat de gnere i/o expressi de gnere i el ple exercici dels dretsdel seu personal, tant funcionari com laboral, en la contractaci de les condicions de treball iocupaci.




13/21

b) Impulsar actuacions i mesures de difusi i sensibilitzaci que garanteixin la igualtatd oportunitats i la no discriminaci a les empreses, com ara:

1r. Adaptar i millorar la capacitat de resposta dels serveis d inserci laboral pblics.

2n. Incorporar a les noves convocatries de subvenci criteris d igualtat d oportunitats.

3r. Incentivar les forces sindicals i empresarials a fer campanyes divulgatives per la igualtat

d oportunitats i la no discriminaci de les persones LGTBI.

4t. Promoure en els espais de dileg social l impuls de mesures inclusives i clusulesantidiscriminatries.

5. Impulsar l adopci en les empreses de codis de conducta i de protocols d actuaci per laigualtat d oportunitats i la no-discriminaci de les persones LGTBI.

c) Fomentar la implantaci progressiva d indicadors d igualtat que tinguin en compte la realitat deles persones LGTBI en el sector pblic i el sector privat i d un distintiu per a reconixer lesempreses que destaquin per l aplicaci de poltiques d igualtat i no discriminaci.

d) Desplegar estratgies per a la inserci laboral de les persones transsexuals.

e) Impulsar noves formes d organitzaci i gesti del temps de treball a les empreses idesenvolupar mesures i actuacions adreades al conjunt del teixit productiu balear que facilitin laconciliaci de la vida laboral, personal i familiar d acord amb el fet de la diversitat familiar.

f) Promoure la formaci especfica del personal responsable en la inspecci de treball i en laprevenci de riscos laborals, tant en el sector pblic com en el privat, en continguts relacionatsamb els que poden patir les persones LGTBI i en el coneixement de la diversitat pel que fa al orientaci sexual, la identitat de gnere i l expressi de gnere.

g) Instar els responsables de la inspecci de treball a informar els rgans competents dels casosde discriminaci per ra d orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere que s haginprodut, s estiguin produint o hi hagi risc que es produeixin en l mbit laboral.

h) Impulsar espais de participaci i interlocuci i promoure campanyes divulgatives especfiquesen collaboraci amb les associacions LGTBI i els agents socials corresponents.

Captol IV. Famlies

Article 21. Les famlies LGTBI

1. Les famlies gaudeixen de la protecci jurdica que determina la llei, que empara sensediscriminaci les relacions familiars derivades del matrimoni, la convivncia en parella estable i lesfamlies formades per un progenitor amb els seus descendents.

2. S ha de garantir, d acord amb la normativa vigent, que en la valoraci de la idonetat en elsprocessos d adopci i acolliment familiar no hi hagi discriminaci per ra d orientaci sexual,identitat de gnere o expressi de gnere. El procs d estudi i valoraci de la idonetat ha d sserinformador i formador, d acord amb la diversitat del fet familiar.

3. Els rgans competents del Govern de les Illes Balears, dels consells insulars i dels ens locals,

en matria de famlia i igualtat, poden establir programes d informaci dirigits a les famlies ambl objectiu de divulgar les diverses realitats afectives i de gnere i combatre la discriminaci per rad orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere. S ha d incidir particularment en lainformaci i promoci de la igualtat de tracte de les persones LGTBI ms vulnerables per ra delgnere, per ra de l edat, o per ra de diversitat funcional, com els i les adolescents, els i lesjoves, les persones grans, o les persones amb diversitat funcional (persones amb discapacitat)




14/21

per a garantir el gaudiment total de llurs drets i el lliure desenvolupament de llur personalitat enl mbit familiar.

4. El servei d atenci integral a qu fa referncia l article 9, en coordinaci amb els governs locals,ha d atendre les vctimes de discriminaci en l mbit familiar i donar-los suport, especialment enels casos de violncia masclista o en els casos en qu es trobin implicats els grups LGTBI.

5. En cas de mort d un membre d una parella estable, l altre membre de la parella ha de poder

prendre part, en les mateixes condicions que en cas de matrimoni, en els trmits i les gestionsrelatives a la identificaci i disposici del cadver, l enterrament, la recepci d objectes personalso qualsevol altre trmit o gesti que siguin necessaris.

6. Les administracions pbliques de les Illes Balears han d establir els mecanismes necessarisperqu la documentaci administrativa s adeqi a les relacions afectives de les persones LGTBI ia la diversitat del fet familiar.

Ttol III. Homes i dones transsexuals

Article 22. Homes i dones transsexuals

1. En l mbit de les administracions pbliques de les Illes Balears, especialment en l mbiteducatiu i universitari, s han d establir per reglament les condicions perqu les personestranssexuals siguin tractades i anomenades d acord amb el nom del gnere amb qus identifiquen, encara que siguin menors d edat.

2. Les administracions pbliques de les Illes Balears han de vetllar, en qualsevol dels seusprocediments, pel respecte a la confidencialitat de les dades relatives a la identitat de gnere deles persones beneficiries d aquesta llei.

3. S ha de garantir, en qualsevol cas, el dret a consulta i a informaci especfica per a persones

transsexuals o intersexuals en mbits com l accs a tractaments hormonals, les intervencionsquirrgiques i/o la salut sexual i reproductiva.

4. Les persones transsexuals s han poder acollir al que estableix aquesta llei sense que calgui capdiagnstic de disfria de gnere ni cap tractament mdic.

Ttol IV. Mecanismes per a garantir el dret a la igualtat

Captol I. Disposicions generals

Article 23. Tutela judicial i administrativa del dret a la igualtat de les persones LGTBI.

La tutela judicial i administrativa davant les conculcacions del dret a la igualtat de les personesLGTBI ha de comprendre, segons el cas, l adopci de totes les mesures necessries adreades alcessament immediat de la discriminaci, l adopci de mesures cautelars, la prevenci deviolacions imminents o ulteriors, la indemnitzaci dels danys i perjudicis causats i el restablimentde la persona perjudicada en el ple exercici del seu dret. Es presumeix l existncia de dany moralsi la discriminaci resta acreditada; el dany s ha de valorar atenent les circumstncies del cas i lagravetat de la lesi efectivament produda.

Article 24. Legitimaci per a la defensa del dret a la igualtat de les persones LGTBI.

1. Tenen la consideraci d interessat/da en els procediments administratius en qu calguipronunciar-se respecte d una situaci de discriminaci, i sempre amb l autoritzaci de la persona opersones afectades, les entitats, associacions i organitzacions legalment constitudes que tinguinentre llurs finalitats la defensa i la promoci dels drets humans. Tenen la mateixa consideraci elssindicats, les associacions professionals i les organitzacions de consumidors i usuaris.




15/21

2. D acord amb els termes establerts per les lleis processals, les entitats, les associacions, lesorganitzacions i els sindicats a qu fa referncia l apartat 1 estan legitimats per a defensar elsdrets i els interessos dels afiliats/des o associats/des que ho vulguin aix en processos judicialscivils, contenciosos administratius i socials.

Captol II. Dret dadmissi

Article 25. Dret dadmissi.

1. L exercici del dret d admissi no pot comportar en cap cas discriminaci per ra d orientacisexual, identitat de gnere o expressi de gnere.

2. La prohibici de discriminaci abasta tant les condicions d accs com la permanncia en elsestabliments, i l s i el gaudi dels serveis que s hi presten. Els criteris i les limitacions de lescondicions, tant d accs com de permanncia, han d sser exposats per mitj de rtols visiblescollocats en els llocs d accs i per altres mitjans que es determinin per reglament.

3. Els titulars dels establiments i espais oberts al pblic i els organitzadors d espectacles iactivitats recreatives estan obligats a impedir-hi l accs o a expulsar-ne les persones segents,

amb l auxili, si cal, de la fora pblica:

a) Les persones que violentin de paraula o de fet altres persones per ra d orientaci sexual,d identitat de gnere o d expressi de gnere.

b) Les persones que duguin i exhibeixin pblicament smbols, indumentria o objectes que incitina la violncia, a la discriminaci o a l homofbia o la transfbia.

Captol III. Dret a latenci i a la reparaci

Article 26. Dret a una protecci integral, real i efectiva.

Les administracions pbliques de les Illes Balears han de garantir a les persones LGTBI quepateixen o es troben en risc de patir qualsevol tipus de violncia o discriminaci el dret a rebre demanera immediata una protecci integral, real i efectiva.

Article 27. Contravenci de la llei en lmbit contractual.

Sn nuls de ple dret les disposicions, els actes o les clusules dels negocis jurdics queconstitueixen o causen discriminaci per ra d orientaci sexual, identitat de gnere o expresside gnere, i poden donar lloc a responsabilitats d acord amb el que estableix la legislaci vigent.

Article 28. Dret a latenci i a lassistncia jurdica.Les administracions pbliques de les Illes Balears han d establir els mecanismes necessaris per agarantir que les persones LGTBI tinguin dret a rebre tota la informaci i assistncia jurdicaespecialitzada relacionada amb la discriminaci i els diversos tipus de violncies exercides contraaquestes persones.

Article 29. Inversi de la crrega de la prova.

1. D acord amb el que estableixen les lleis processals i reguladores dels procedimentsadministratius, quan la part actora o l interessat/da alleguin discriminaci per ra d orientaci

sexual, identitat de gnere o expressi de gnere i n aportin indicis fonamentats, correspon a lapart demandada o a qui s imputi la situaci discriminatria, l aportaci d una justificaci objectiva iraonable, suficientment provada, de les mesures adoptades i de llur proporcionalitat.

2. Els fets o els indicis pels quals es pot presumir l existncia de discriminaci per ra d orientacisexual, identitat de gnere o expressi de gnere poden sser provats per qualsevol prova




16/21

admesa en dret, sens perjudici dels procediments que es tramitin i de les mesures adoptades al empara de les normes d organitzaci, convivncia o disciplina de les institucions i dels serveispblics. Tamb es poden tenir en compte proves estadstiques i tests de situaci. S han d establirper reglament les condicions i garanties d aplicaci.

3. L rgan administratiu o sancionador, d ofici o a instncia de part, pot sollicitar informes odictmens als rgans competents en matria d igualtat.

4. El que estableix l apartat 1 no s aplicable als processos penals ni als procedimentsadministratius sancionadors.

Article 30. Protocol datenci policial davant delictes dodi.

La Comunitat Autnoma de les Illes Balears, dins l mbit de la seva _ompetncia, vetllar perl adopci de les mesures necessries per a la implantaci d un Protocol d atenci a les vctimes dedelictes d odi en les policies locals de la Comunitat.

Article 31. Avaluaci dimpacte sobre orientaci sexual i identitat de gnere.

Les Administracions publiques de les Illes Balears incorporaran l avaluaci d impacte sobreorientaci sexual i identitat de gnere en el desenvolupament de les seves competncies, pergarantir la integraci del principi d igualtat i no discriminaci de les persones LGTBI sobre totes lesdisposicions legals o reglamentries que s impulsin dins del territori de la Comunitat Autnoma.

Captol IV. Rgim dinfraccions i sancions

Article 32. Concepte dinfracci.

1. Sn infraccions administratives en l mbit dels drets de les persones LGTBI les accions oomissions tipificades per aquesta llei, sempre que no constitueixin falta o delicte.

2. No es considera discriminaci la diferncia de tracte basada en alguna de les causesestablertes per aquesta llei derivada d una disposici, una conducta, un acte, un criteri o unaprctica que es pugui justificar objectivament per una finalitat legtima i com a mitj adequat,necessari i proporcionat per a assolir-la.

3. Qualsevol discriminaci per orientaci sexual, identitat de gnere o expressi de gnere quetingui lloc dins l mbit del treball, com ara l assetjament, en la selecci, la promoci o eldesenvolupament de les tasques, constitueix una infracci i ha d sser objecte d investigaci i, siescau, de sanci, d acord amb el procediment i la tipificaci establerts per la legislaci laboral.

Article 33. Concurrncia amb lordre jurisdiccional penal.

1. No es poden sancionar els fets que ja hagin estat sancionats penalment o administrativament,en els supsits en qu s apreci identitat de subjecte, fets i fonament.

2. En els casos en qu l rgan administratiu consideri que les infraccions poden sserconstitutives de delicte o falta, ho ha de comunicar al Ministeri Fiscal o a l rgan judicial competenti suspendre el procediment sancionador fins que l autoritat judicial no dicti sentncia ferma oresoluci que posi fi al procediment, o fins que el Ministeri Fiscal no comuniqui la improcednciad iniciar o de continuar les actuacions. En els casos en qu no s estimi l existncia de delicte ofalta penal, l rgan administratiu ha de continuar el procediment sancionador i considerar provats

els fets que ho hagin estat en seu judicial.

Article 34. Procediment.

1. Els rgans competents per a iniciar, instruir i resoldre els expedients sancionadors han d aplicarla normativa de procediment sancionador aplicable als mbits de competncia de l Administraci




17/21

de les Illes Balears d acord amb els principis de legalitat, competncia, irretroactivitat, tipicitat,responsabilitat, proporcionalitat, prescripci i prohibici de doble sanci.

2. Si l rgan competent, durant la fase d instrucci, considera que la potestat sancionadora ambrelaci a la presumpta conducta infractora correspon a una altra administraci pblica, ha deposar aquest fet en el seu coneixement i li ha de trametre l expedient corresponent.

Article 35. Infraccions.

1. Les infraccions poden sser lleus, greus o molt greus d acord amb el que estableix aquesta llei,sempre que no siguin constitutives de falta o delicte.

2. Les infraccions no poden sser objecte de sanci sense instrucci prvia de l expedientpertinent, d acord amb el procediment administratiu.

3. Sn infraccions lleus:

a) Fer servir expressions vexatries, d una forma intencionada i per qualsevol mitj, contra lespersones o llurs famlies, per causa de l orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de

gnere.

b) Emetre intencionadament expressions vexatries, de LGTBI fbia, en els mitjans decomunicaci, en discursos o en intervencions pbliques.

c) Tenir comportaments que suposin allament, rebuig o menyspreu pblic, notori i explcit depersones per causa de l orientaci sexual, la identitat de gnere i/o l expressi de gnere.

d) No facilitar la tasca o negar-se parcialment a collaborar amb l acci investigadora dels serveisd inspecci del Govern de les Illes Balears, o qualsevol servei anleg dels Consells Insulars o delsens locals que estiguin investigant un possible cas objecte d aquesta llei.

4. Sn infraccions greus:

a) Fer servir expressions vexatries que incitin a exercir la violncia contra les persones o llursfamlies, per causa de l orientaci sexual, la identitat de gnere i/o l expressi de gnere, d unamanera intencionada i/o reiterada.

b) Malmetre o destruir objectes o propietats de persones o de llurs famlies per causa del orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere, sempre que aquestes accions noconstitueixin delicte o falta de carcter penal.

c) Impedir a una persona, d una manera intencionada, la realitzaci d un trmit o l accs a unservei pblic o establiment obert al pblic per causa de l orientaci sexual, la identitat de gnerei/o l expressi de gnere d aquesta persona.

d) Emetre intencionadament i/o reiteradament expressions vexatries que incitin a la violncia itinguin connotacions LGTBI fbiques en els mitjans de comunicaci, en discursos o enintervencions pbliques.

e) Realitzar actes que impliquin allament, rebuig o menyspreu pblic i notori de persones percausa orientaci sexual, identitat o expressi de gnere.

f) La implantaci, l impuls o la tolerncia de practiques laborals discriminatries en empreses querebin subvencions, bonificacions o ajudes publiques de la Comunitat Autnoma de les IllesBalears.

g) L elaboraci, utilitzaci o difusi en Centres educatius de la Comunitat Autnoma de les IllesBalears, de llibres de text i materials didctics que presentin les persones com superiors o




18/21

inferiors en dignitat humana en funci de la seva orientaci sexual, identitat o expressi degnere, o que incitin a la violncia per aquest motiu.

h) L obstrucci o negativa absoluta a l actuaci dels serveis d inspecci del Govern de les IllesBalears o qualsevol servei anleg dels Consells o dels ens locals que estiguin investigant unpossible cas objecte d aquesta llei.

5. Sn infraccions molt greus:

a) L assetjament o el comportament agressiu cap a persones o llurs famlies per causa del orientaci sexual, la identitat de gnere o l expressi de gnere.

b) Convocar o donar suport explcit a espectacles pblics o activitats recreatives que tinguin com aobjecte la incitaci a l odi, la violncia o la discriminaci de les persones LGTBI.

c) Qualsevol represlia o tracte advers que rebi una persona com a conseqncia d haverpresentat una queixa, reclamaci, denuncia, demanda o recurs de qualsevol caire, destinat aimpedir la seva discriminaci i a exigir el compliment efectiu del principi d igualtat.

Article 36. Sancions

1. Les infraccions lleus se sancionen amb una multa per una quantia que anir des d un mnim,equivalent a l import del salari mnim interprofessional de les Illes Balears corresponent al peroded un mes, a un mxim de 3.000 .

2. Per a infraccions greus es podr imposar una multa per una quantia que anir des d un mnimde 3.001 a un mxim de 20.000 .

a) Prohibici de rebre ajuts o subvencions pblics per un perode de dos anys, com a mxim.

b) Prohibici de contractar amb l Administraci de les Illes Balears, els seus organismes autnomsi els seus ens pblics per un perode de dos anys, com a mxim.

3. Per la comissi d infraccions molt greus es pot imposar una multa per una quantia que anirdes d un mnim de 20.001 a un mxim de 45.000 .

a) Prohibici de rebre ajuts o subvencions per un perode de dos anys, com a mxim. En cas dereincidncia o reiteraci, la prohibici pot sser per un perode d entre dos anys i un mxim decinc anys.

b) Prohibici de contractar amb l Administraci de les Illes Balears els seus organismes autnoms

i els seus ens pblics per un perode d entre dos anys i un dia i cinc anys.4. Per a concretar les sancions que sigui procedent d imposar i, si escau, per a graduar la quantiade les multes i la durada de les sancions temporals, les autoritats competents han de mantenir laproporci adequada entre la gravetat del fet constitutiu de la infracci i la sanci, o les sancions,aplicades a la lesi ocasionada, al nombre de persones afectades, a l entitat del dret afectat i a lanaturalesa del deure afectat segons la legislaci vigent. S han de considerar especialment elscriteris segents:

a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l infractor/a

b) Els perjudicis fsics, morals i materials causats a persones o bns i la situaci de risc creada omantinguda.

c) La reincidncia o la reiteraci.

d) La discriminaci mltiple i la victimitzaci secundria.




19/21

e) La transcendncia econmica i social de la infracci.

f) El benefici que hagi obtingut la persona infractora.

g) L incompliment reiterat dels advertiments o recomanacions previs dels Serveis Socials.

h) El carcter permanent o transitori de la situaci de risc creada per la infracci.

i) El compliment per iniciativa prpia de les normes infringides o la reparaci voluntria dels danyscausats, en qualsevol moment del procediment administratiu sancionador, si encara no s ha dictatuna resoluci.

j) La pertinena de la persona infractora a forces i cossos de seguretat.

k) La pertinena de la persona infractora a un grup organitzat d ideologia expressament LGTBIfbica.

5. La discriminaci mltiple i la victimitzaci secundria incrementen d un grau, respecte acadascuna de les causes que hi concorren, el tipus d infracci establerta per aquesta llei.

6. L objectiu de la sanci ha d sser la prevenci, la dissuasi, la reparaci i la correcci delsperjudicis que hagi causat o pugui causar la discriminaci.

Article 37. Responsables.

1. Sn responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei les persones fsiques ojurdiques, pbliques o privades, que, per acci o omissi, incorren en els supsits d infracciestablerts per aquesta llei.

2. La responsabilitat s solidria quan hi hagi diversos responsables i no sigui possible determinar

el grau de participaci de cadascun en la comissi de la infracci.Article 38. Prescripci.

1. Les infraccions establertes per aquesta llei tipificades de lleus prescriuen al cap d un any; lestipificades de greus, al cap de devuit mesos; i les tipificades de molt greus, al cap de tres anys.

2. Les sancions imposades a l empara d aquesta llei prescriuen al cap de devuit mesos si snlleus, al cap de dos anys si sn greus i al cap de tres anys si sn molt greus.

El cmput de la prescripci de les sancions comenar a crrer des de que adquireixi fermesa laresoluci que imposi la sanci.

Article 39. Competncia.

1. La competncia per a incoar els expedients administratius del rgim sancionador d aquesta llei ila imposici de les sancionscorrespon a la persona titular de la secretaria general de la conselleriacompetent en matria de no discriminaci de les persones LGTBI.

2. Les institucions que tenen encomanada la defensa dels drets de la ciutadania de les IllesBalears podran instar l rgan competent per a imposar sancions a incoar els expedients perincompliment d aquesta llei per causa d acci o omissi de les administracions publiques.

Article 40. Garantia estadstica.

1. L obtenci de dades estadstiques oficials per a l elaboraci de poltiques publiquesantidiscriminatries en l mbit LGTBI s ha de dur a terme en el marc de la legislaci balear enmatria estadstica, especialment pel que fa a la regulaci del secret estadstic, en els termesestablerts per la normativa balear d estadstica vigent, la normativa vigent en matria de protecciDocument generat per l'aplicaci EPIweb 2.6 - Parlament de les Illes Balears Pgina 19 de 21



20/21

de dades de carcter personal i la resta de normativa aplicable.

2. L rgan responsable de coordinar les poltiques LGTBI ha d elaborar i encarregar, i publicarperidicament, estadstiques i estudis qualitatius relatius especialment a:

a) Agressions i discriminacions contra persones LGTBI.

b) Denncies presentades en virtut d aquesta llei i denncies penals presentades per delictes en

l mbit de la discriminaci o la violncia contra persones LGTBI.

c) Resolucions administratives i sentncies judicials, i el sentit d aquestes, relacionades ambl objecte d aquesta llei, en particular les que poden provar l existncia de discriminacionsindirectes i ajudar a elaborar mesures per a poltiques pbliques antidiscriminatries.

3. L rgan responsable de coordinar les poltiques LGTBI pot proposar l establiment d acords iconvenis amb altres administracions i institucions pbliques i organitzacions per a donarcompliment a l apartat 2.

Disposici addicional Primera.Impacte social de la llei.

En el termini de dos anys a comptar de l entrada en vigor d aquesta llei, l rgan que coordini lespoltiques LGTBI de les diverses conselleries del Govern de les Illes Balears ha d avaluarl impacte social d aquesta llei i fer pblica aquesta avaluaci. Tamb ha de fer una avaluacicontinua de procs i de resultats que es publicar en forma d informe amb periodicitat anual i se lidonar difusi.

Disposici addicional Segona. Cooperaci i collaboraci entre institucions.

1. A partir que es posi en marxa la Sindicatura de Greuges, d acord amb les atribucions que liassignen l Estatut d autonomia i la Llei 1/1993, de 10 de mar, el Sndic de Greuges exercir les

funcions relatives a la defensa de drets i llibertats en matria de no discriminaci de les personesLGTBI que puguin haver estat vulnerats per l actuaci d institucions, tant pbliques com privades.

2. El Govern de les Illes Balears ha de cooperar, en l mbit de la no discriminaci de les personesLGTBI, amb els organismes i rgans competents en la defensa de drets i llibertats, oferir-los totala informaci de qu disposi i donar-los el suport necessari en llurs actuacions.

3. Pla interinstitucional: el Govern de les Illes Balears impulsar un Pla interinstitucional quegaranteixi la coordinaci entre els diferents organismes competents per a l aplicaci de lespoltiques pbliques contemplades en aquesta llei.

Disposici addicional Tercera. Memria Econmica.

El Govern de les Illes Balears presentar una Memria Econmica per desenvolupar aquesta lleien un termini de sis mesos comptadors a partir de la seva entrada en vigor.

Disposici transitria nica. Procediment sancionador.

Mentre no s aprovi un decret que reguli el procediment sancionador en matria antidiscriminatria,continua essent aplicable el procediment establert pel Decret 14/1994 de 10 de febrer pel quals aprova el Reglament del procediment per a l exercici de la Potestat Sancionadora de les IllesBalears.

Disposici Final Primera. Termini per al desplegament reglamentari.

El Govern de les Illes Balears, en l mbit de les seves competncies, ha de dictar en el terminid un any a comptar de l aprovaci d aquesta llei les disposicions reglamentries que siguinnecessries per a aplicar-la i desplegar-la.




21/21

Disposici addicional Segona.Entrada en vigor i afectacions pressupostries.

1. Aquesta llei entra en vigor l endem de la publicaci en el Butllet Oficial de les Illes Balears.

2. Els preceptes, el compliment dels quals exigeix la realitzaci de despesa amb crrec alspressupostos de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears, tenen efectes a partir de l entrada envigor de la llei dels pressupostos corresponents a l exercici pressupostari immediatament posteriora l entrada en vigor d aquesta llei.

Antecedents :

Llei Orgnica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l Estatut d Autonomia de les IllesBalears.

Constituci Espanyola. Llei 13/2005, de l 1 de juliol, per la qual es modifica el Codi Civil. Resolucions del Parlament Europeu del 8 de febrer de 1994, del 18 de gener de 2006 i

del 24 de maig de 2012, relatives a la igualtat de drets de lesbianes i gais i a la lluitacontra la discriminaci i l homofbia.

Carta de Drets Fonamentals de la Uni Europea.

Pilar COSTA I SERRA Laura CAMARGO I

FERNNDEZ

Margalida CAPELL I ROIG

Nel MART I LLUFRIU Slvia TUR I RIBAS


Baleares Invertirá La Carga de La Prueba

Documents

Transcript of Baleares Invertirá La Carga de La Prueba