Banc dels Aliments i la lluita contra el malbaratament

Biblioteca Paco Candel. Barcelona 12 de març de 2015

Índex

• El Banc dels Aliments de Barcelona

• El malbaratament alimentari

• La lluita del Banc contra el malbaratament

• El malbaratament a casa i com evitar-lo

12/03/2015 2

12/03/2015 3

• El Banc dels Aliments, una plataforma logística solidària

El Banc dels Aliments

12/03/2015 4

El Banc dels Aliments (BdA) és una fundació benèfica privada, sense ànim de lucre i independent de tota ideologia econòmica, política o religiosa que lluita contra el malbaratament alimentari i contra la pobresa per un món més just

Missió

12/03/2015 5

• Rebre productes alimentaris, de diverses fonts

• Distribuir-los entre les entitats receptores perquè els facin arribar a les persones necessitades del nostre entorn proper

• Reduir residus i lluitar contra el canvi climàtic (1 t d’aliments = 4,5t de CO2)

Garantir la qualitat dels aliments emmagatzemats i distribuïts per tal que arribin en òptimes condicions de consum a les persones beneficiàries

Fonts de captació d’aliments sense programa UE

12/03/2015 6

11.021 t + 3.193 t Pla Ajuda UE = 14.214 t

Principis ètics

12/03/2015 7

DADES 2014 • 152.489 PERSONES

Persones beneficiàries

12/03/2015 8

Els pobres són cada dia més pobres La POBRESA és cada cop + EXTENSA + INTENSA i + CRÒNICA

DADES 2014

12/03/2015 9

ANY Aliments distribuïts (tones)

Entitats receptores

Persones ateses

2010 8.245 304 103.925

2011 10.161 311 114.816

2012 10.652 324 130.298

2013 14.214 343 146.286

2014 16.182 359 152.489

12/03/2015 10

• El malbaratament alimentari

12/03/2015 11

DESPILFARRO – FOOD WASTE – GASPILLAGE – WERSCHWENDUNG- SPRECO

Falta una definició universal del que s’enten per malbaratament alimentari i uns criteris consensuats per a mesurar-lo El fenomen afecta tot el món, però l’accent recau en o un altre sector de la cadena alimentària en funció del grau de desenvolupament i d’altres factors. Mentre llencem aliments destinats al consum de les persones, n’hi ha milions que no poden exercir el seu dret a una alimentació suficient, equilibrada i adequada a les seves necessitats: passen fam.

definició

12/03/2015 12

Quan parlem de malbaratament alimentari ens referim al menjar que es perd o es llença al llarg de tota la cadena alimentària destinada al consum humà. La FAO el defineix com el descart d’aliments aptes per al consum. El Parlament Europeu amplia aquesta definició i parla del conjunt de

productes alimentaris descartats de la cadena agroalimentària per raons econòmiques, estètiques o per la proximitat de la data de caducitat, que sent perfectament comestibles i adients per al consum humà, acaben eliminats com a residus per falta d’usos alternatius.

principals causes

12/03/2015 13

PRODUCCIO PRIMÀRIA: • Excedents per mala previsio de vendes, per clima advers i/o plagues

incontrolables. • Aliments rebutjats en base a criteris de qualitat. INDÚSTRIA • Pèrdues en les transformacions de les matèries primeres • Envasos danyats o incomplets que no es reprocessen DISTRIBUCIÓ� : (inclou supermercats i botigues) • Falta de comunicacio entre els diferents actors de la cadena. • Manteniment de la cadena del fred. • Estàndards comercials de qualitat que priven vendre productes

visualment poc estètics encara que siguin segurs. • Preferències canviants dels consumidors que impedeixen la previsio de

vendes.

principals causes

12/03/2015 14

RESTAURACIÓ I CATÈRING: • Raccions massa generoses • Dificil previsió del nombre de comensals = desajustaments en la compra • Manca de consciència

LLAR: • El poc valor que atribuim als aliments • La manca de planificació prèvia a la compra • Condicions d’emmagatzematge i dates de consum • Deficiències en el procès d’elaboració • La mida dels envasos no s’ajusta a les diferents tipologies de llars i altres

raons • Raons culturals i/o socials: omplir molt el plat dels convidats per no

quedar malament; no estar ben vist aprofitar menjar d’un àpat per un altre.

DADES FAO PERDUES • Etapes de producció, postcollita

processament de la cadena alimentària

MALBARATAMENT • Pérdues al final de la cadena

alimentària: distribució al detall i consum final (restauració i llars)

12/03/2015 15

Parfitt et al., 2010

Inclou pèrdues evitables i inevitables (minves) i descarts consumibles i no consumibles

12/03/2015 16

• Pèrdues i malbaratament Països rics vs països pobres

12/03/2015 17

DADES FAO

Pérdidas y desperdicio de alimentos en el mundo – Alcance, causas y prevención © FAO 2012

DADES MAGRAMA • Malbaratament i crisi

12/03/2015 18

Barómetro del Clima de Confianza del Sector Agroalimentario: Monográfico Desperdicio Alimentario 1o, 2o y 4o trimestre 2012 Estudi realitzat per l’Institut Cerdà per encàrrec del Magrama

DADES CATALUNYA

12/03/2015

262.471 tones d’aliments consumibles es converteixen en residus a les llars, la restauracio i l’hostaleria, i la distribucio al detall =

34,9 kg/persona/any (un 7% del menjar comprat // un 6,26% dels RM)

S’estima que amb l’agricultura, la indústria de transformació i la gran

distribució a l’engròs parlariem 750.000 tones (quasi el triple) i de 100 kg/persona any.

19

Diagnosi del malbaratament alimentari a Catalunya. Estudi realitzar el 2010 i 2011, a petició de l’ARC, i publicat el 2011 (novembre).

DADES UAB+ARC

Residus alimentaris generats: 1.183.049 tones • 78% Inevitables lligats al procés d’elaboracio i al consum del menjar

• 22% evitables • LLars: 58% • Comerc: 26%, • Restauracio i càtering: 16%

12/03/2015 20

• Fruïtes i verdures per mala conservació i emmgatzament o l’excès de temps.

• Productes envasats per caducats

• Menjar sobrant dels àpats per raccions inadequades

12/03/2015 21

Conseqüències

12/03/2015 22

89 M de tones d’aliments desaprofitats = 170 millones de toneladas equivalentes de CO2 any

• industria alimentaria: 34,7% • consum domèstic: 45,9% • Altres: 19,4%

El 30% d’aliments produïts sense consumir = un 50% de recursos hídrics desaprofitats Un kg de carn = 5 a 10 tones d’aigua

ECONÒMIQUES * SOCIALS * AMBIENTALS

Conseqüències

12/03/2015 23

841 milions d’euros anuals = + de 100€/persona any, d’acord amb el preu mig dels aliments a Espanya segons el Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino.

234.022 hectàrees de terreny ocupat = 20% de tota la superfície agrària útil de Catalunya

dels 35 kg/persona/any a Catalunya

12/03/2015 24

• El Banc i la recuperació d’aliments

7.143 tones d’aliments (2014)

12/03/2015 25

- 6 de cada 10 kg (el 60% dels aliments que han entrat als magatzems del Banc) s’han aprofitat abans que es malbaratessin.

- Aporten diversitat i riquesa nutricional, amb gran pes de la fruita i la verdura i d’aliments amb valor afegit.

Origen dels aliments recuparats (I)

12/03/2015 26

Agricultura

Industria

Distribució

Altres

Origen dels aliments recuparats (II)

12/03/2015 27

PROCEDÈNCIA

SECTOR AGROALIMENTARI 3.634,6 t MERCABARNA • 40 majoristes

588.161 kg

Programa SERMA (EU) • Fruïta i verdura retirada de mercat

2.497.167 kg

Transformació de fruïta en SUCS • Recuperats 905.899 kg = 621.570 l. envasats (x 4 Bancs)

531.030 kg

• Altres 18.298 kg

INDUSTRIA ALIMENTÀRIA 2.612 t

Origens dels aliments recuparats (III)

12/03/2015 28

PROCEDÈNCIA

DISTRIBUCIÓ 870,5 t PLATAFORMES LOGÍSTIQUES 147.260 kg

SUPERS • 569 establiments

722.022 kg

MERCATS 1.250 kg

FIRES 24,5 t

12/03/2015 29

• Què podem fer per aprofitar els aliments i no llençar-los

QUÈ PODEM FER

• CONSUMIR MENYS i MÉS RESPONSABLEMENT

• CONÈIXER MILLOR ELS ALIMENTS

12/03/2015 30

PENSAR * COMPRAR * MENJAR * CUINAR

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

Quants sereu a taula? Que tens a casa? Fes una llista del que et fa falta. Compra productes de temporada. I QUÈ TAL TENIR UN PLA B?

12/03/2015 31

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

ALERTA AMB LES DATES DE CADUCITAT!

12/03/2015 32

12/03/2015 33

SEGURETAT QUALITAT

Data fins la qual el aliment pot ser usat de manera segura (consumit, cuinat o processat)

Data que garanteix les qualitats organolèptiques.

Una vegada passada aquesta data poden ser perillosos per la salut

Una vegada passada aquesta data , podem trobar alteracions en el aspecte, gust o sabor. El consum no representa riscos de salut.

ALERTES CONTAMINACIÓ MICROBIANA CARACTERISTIQUES ORGANOLEPTIQUES

PERILL

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

PERÒ ALERTA AMB LES OFERTES!

12/03/2015 34

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

12/03/2015 35

LA NEVERA PER A NO MALBARATAR

12/03/2015 36

• NO ÉS UN ARMARI!

• No omplir-la massa. L’aire ha de circular per a distribuir bé la temperatura

• No utilitzar l’embolcall del mercat

• Tapar els aliments crus. Els tuppers es poden etiquetar, aplilar, etc)

• Col·locar els aliments més antics o amb data de caducitat més propera al davant

• Vigilar els calaixos de les verdures i reordenar-los cada cop que els omplis

• No posar-hi aliments calents (temperatura)

• Màxima higiène i descongelar i netejar periòdicament, també les gomes (prevenir el malbaratament energètic)

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

LLEGEIX I SEGUEIX LES INSTRUCCIONS

12/03/2015 37

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

APLICA EL PRINCIPI FIFO

12/03/2015 38

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

12/03/2015 39

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

HI HA MENJARS QUE L’ENDEMÀ SÓN MÉS BONS Pla B

12/03/2015 40

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

Congela i comparteix

12/03/2015 41

PENSA – COMPRA CUINA – MENJA

PER A NO MALBARATAR

12/03/2015 42

43

Gràcies

12/03/2015