EL BANDOLERISME CATALÀ

DELS SEGLES XVI I XVII

Pablo Valenciano Sanz

El Bandolerisme català dels segles XVI i XVII

Els terme bandoler té dues accepcions diferents:

Saltejador de camins.

Seguidor d’un bàndol o parcialitat feudal.

Bandolerisme = Guerra privada entre senyors feudals per raons ben diverses.

Empobriment de Catalunya

BANDOLERS Fenomen més característic del món rural català dels segles XVI i XVII

Els bandolers actuaven en quadrilles, sovint dirigides per un noble, que vivien fora de la llei i es dedicaven a fer robatoris, segrestos i contraban

BandolerismeEmpobriment de la petita noblesa

Epidèmies periòdiques

Població marginada de la societat

petita noblesa rural

Senyorial

Popular

BANDOLERS

El Bandolerisme català dels segles XVI i XVII

Fenomen social que va aconseguir una gran implantació a Catalunya

FACTORS Excés de població misèria.

Es formen quadrilles de bandolers, alguns dels quals eren nobles empobrits

fenomen de muntanya Catalunya és un territori era fàcil trobar amagatall

Canvis en la societat i economia catalanes la sentència de Guadalupe va perjudicar

molts pagesos

molts menestrals van quedar sense trobar una sortida a la decadència gremial

El Bandolerisme català dels segles XVI i XVII

BANDOLERS DESTACATS

Perot Rocaguinarda Serrallonga (Joan Sala)

van arribar a aplegar més de dos-cents homes en les seves colles.

Aprofitaven els passos i els colls de muntanya de les principals vies de comunicació per a assaltar i robar.

També assaltaven masies i feien segrests per obtenir-ne un rescat.

El Bandolerisme català dels segles XVI i XVII

(Oristà, Osona, 18 de desembre de 1582 — Nàpols?, d 1635)

Bandoler de la facció dels NYERROS

Fill d'uns pagesos més aviat benestants propietaris del Mas Rocaguinarda, d'Oristà

A 19 anys, després d'haver tingut raons amb els batlles d'Oristà, anà a Vic amb el seu germà Cebrià, hereu del mas, per aprendre un ofici; allà ingressà a les hosts de Carles de Vilademany, cap dels nyerros de Vic (el qual servia una germana seva, Caterina), oposat al bisbe de Vic, Francesc de Robuster i Sala, cap dels cadells, ajudat pels germans Coixard.

PEROT ROCAGUINARDA

.

Tot seguit (1602) es remarcà en l'atac i en la presa del palau episcopal i començà la vida de bandoler.

Des dels anys 1603 i 1604 formà quadrilla i el 1607 esdevingué el cap més notable del bandolerisme català fins el 1611.

Tenia com a lloctinents importants Jaume Alboquers, Gabriel Galí, àlies Barceló, i Joanot Gili de Vilalleons.

.

El lloctinent duc de Monteleone creà a Vic el 1605 la Unió o Santa Germandat contra els bandolers, que obligà Rocaguinarda a abandonar la ciutat i a llançar-se a les muntanyes; actuà per Osona, la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya, el Berguedà, el Bages, el Vallès i la Conca de Barberà.

Més d'una vegada Rocaguinarda llançava cartells de desafiament autògrafs contra els seus perseguidors.

Sovint actuà en connivència amb l'abat de Ripoll, contra el capitost cadell Trucafort, amb els cavallers de Sant Joan de Jerusalem del castell de Barberà, amb familiars del Sant Ofici, i també amb els canonges augustinians de Sant Joan de les Abadesses contra el bisbe de Vic, que era cadell.

.

Pel febrer del 1610 assetjà Vic amb 200 homes, imposant l'hegemonia dels nyerros sobre la ciutat.

Tingué topades serioses amb les forces del lloctinent i causà la mort del seus perseguidors, els comissaris Bofill i Torrent dels Prats.

També foren capturats o perderen la vida socis de la seva quadrilla (Pere Roca de Muntanyola el 1608, Roqueta de Taradell, la Mandra el 1610).

Pel juny del 1610 el duc de Monteleone, sabent que Rocaguinarda s'inclinava per una petició d'indult en canvi d'anar a servir el rei, cursà la petició d'indult a Madrid, però el Consell d'Aragó la denegà

.

Prosseguí doncs la persecució i, arran d'una topada amb el batlle de Vilalleons (juliol del 1610), se li obrí un procés de regalia.

Durant la lloctinència del bisbe de Tortosa, Pedro de Manrique, després d'un sometent general, aconseguí que Rocaguinarda i Morell, que havien reunit llurs quadrilles, s'acollissin a un perdó (1611) i que Rocaguinarda embarqués a Mataró amb la seva gent com a capità dels terços castellans vers Nàpols, on encara era el 1635.

. La fama de Rocaguinarda fou recollida a la segona part del Quixot (capítols 60 i 61), que el situa acompanyant don Quixot en la seva visita a Barcelona.

Tal vegada Rocaguinarda conegué Barcelona i hom ha suposat que el nom del carrer barceloní Perot lo Lladre podria ésser record d'una estada del bandoler a la ciutat.

El rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, li dedicà un sonet.

El Bandolerisme català dels segles XVI i XVII

El rector de Vallfogona, Francesc Vicent Garcia, li dedicà un sonet.

PEROT ROCAGUINARDA

Quan baixes de muntanya, valent Roca,

com si una roca de Montseny baixara,mostres al món ta fortalesa rara,que per a tu sa fúria tota és poca. Ninguna de tes bales lo cap toca

de qui no et veja, si no fuig la cara,que ton valor insigne no s'emparatras falsa mata ni traïdora soca

Tot aquest Principat fas que badalle,que et persegueixi de sou i persegueixesamb mortal i fúnebre parasisme. Qui tinga el tal judici mire i calle

o diga't senyoria que ho mereixesper lo millor pillard del cristianisme

JOAN SERRALLONGA [Joan Sala i Ferrer] Viladrau, Osona, 1594 — Barcelona, 1634

•Era el cinquè entre nou germans, quatre dels quals es dedicaren al bandolerisme.

•Es casà amb Margarida Tallades, àlies Serrallonga (1618), pubilla del mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm (Selva), d'on prengué el cognom o apel·latiu de Serrallonga, que passà com a cognom als seus fills.

•Abans del 1622 participà en alguns petits robaments amb els seus germans i altres bandolers de Viladrau, fins que fou denunciat per Miquel Barfull (1622).

•Quan l'anaven a detenir es defensà i matà a trets el seu delator.

•Un cop fora de la llei, es dedicà més intensament a robaments i segrest amb la banda dels seus germans, de la qual aviat fou considerat el cap.

•Els primers anys alternava els actes de bandidatge amb llargues estades al seu mas; s'escapà sempre de les persecucions de les tropes del lloctinent i senyors jurisdiccionals, gràcies al coneixement del país.

•En 1624-27 l'atenció del lloctinent i de la tropa anà dirigida sobretot contra els germans Margarit, i Serrallonga pogué actuar amb una certa impunitat.

•Caiguts els Margarit (1627), agrupà les restes de llur banda i esdevingué el principal bandoler del país. Hi lluitaren en va els lloctinents Miguel de los S. de San Pedro (1628-29) i el duc de Feria (1629-30).

El duc de Cardona (1630-32) n'intensificà la persecució, cosa que l'obligà, a ell i la seva banda, a refugiar-se a l'altra banda dels Pirineus, on fou ben rebut pels senyors de Vivers i de Nyer i pel súbdit francès senyor de Durban, els quals se servien dels bandolers per llurs conveniències (el senyor de Durban lliurà el 1631 al lloctinent molts bandolers de Serrallonga, entre els quals el Fadrí de Sau o Jaume Melianta, en canvi de l'aixecament de l'empara reial sobre el lloc de Perellós).

Serrallonga militava en la facció dels nyerros, però hom no pot dir que fos un bandoler polític, bé que sovint els principals caps de la bandositat se'n serviren per a executar llurs venjances i perseguir llurs enemics.

D'altra banda, la seva resistència a les forces centralistes li guanyà la simpatia de tots els contraris al govern, entre els quals es trobaven familiars del Sant Ofici, les abadies de Banyoles i Sant Pere de Rodes i rectors; també molts masos, per simpatia o per por, l'acollien i l'afavorien.

Des del 1632, desfeta una bona part de la seva banda, vagava pel país amb la seva darrera amiga Joana Massissa, una pobra vídua de Castelló d'Empúries transformada per la llegenda en la noble Joana de Torrelles, vivia de petits robaments i s'allotjava en masies d'antics amics i en pletes i jaces dels Pirineus.

Fou detingut el 31 d'octubre de 1633 prop del mas Agustí, de Santa Coloma de Farners, per una delació de l'hereu del mas, i dut a Barcelona, on després d'un llarg procés i tortures, fou ajusticiat amb tot escarn i crueltat el 8 de gener de 1634.

El seu indiscutible valor i la fama popular el feren tot seguit objecte de cançons, auques i danses

Alguns exemples són:

La còmedia El catalán Serrallonga y bandos de Barcelona (1640), escrita per Antonio Coello, Francisco de Rojas y Zorrilla i Luis Vélez de Guevara

El drama Don Juan de Serrallonga o Los bandoleros de las Guillerías (1858), d'en Víctor Balaguer

El Bandolerisme català dels segles XVI i XVII

NYERROS I CADELLS

Els enfrontaments entre nyerros i cadells són els més destacats i els més característics dels segles XVI i XVII.

Els nyerros varen agafar el nom dels senyors de Nyer que també eren senyors d’altres llocs del Conflent mentre que el nom de cadell provenia dels Cadell, senyors d’Arsèguel i d’altres llocs de la Cerdanya

Totes dues bandositats tenien l'origen en les lluites de les cases nobiliàries dels Cadell, senyors d'Arsèguel, i els Banyuls, senyors de Nyer, a la Cerdanya; s'aguditzaren i ampliaren el radi d'acció a la plana de Vic arran de la pretensió dels Montcada, feudataris del bisbe de Vic per la senyoria de Torelló, d'alliberar-se d'aquest vassallatge (1296).

Alguns historiadors han volgut assignar afiliacions filofranceses i una mentalitat feudalitzant i de defensa dels drets senyorials als partidaris dels nyerros —que portaven com a emblema al cinyell un garrí—, enfront d'una ideologia dels cadells més predisposada a defensar els drets de les ciutats i el col·laboracionisme hispànic.

Però cal atribuir la fidelitat a l'una facció o a l'altra més a la tradició familiar que no pas a unes suposades ideologies en el si de l'ordre feudal català.

En qualitat de senyors de vassalls cridaven les seves mainades fent ús de les obligacions del servei d’host i cavalcada. Aquestes quadrilles també podien estar formades per saltejadors de camins que actuaven segons les directrius de la noblesa.

Els enfrontaments entre els dos bàndols eren extremadament cruents i responien a antagonismes concrets i d’àmbit local, generalment relacionats amb l’obtenció de privilegis de tipus polític o econòmic.