Barcelona Fira Santa Llúcia 2015

FIRA DE Santa Llcia 2015

1

FIRA DE Santa Llcia22a Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a CatalunyaDes de 1786

Desembre 2015


2


3

Fira de Santa Llcia2015

Benvolguts amics, benvinguts un any ms a la Fira de Santa Llcia que com tots sabeu s la fira ms antiga que gira al voltant del mn del pes-sebre i de les tradicions nadalenques.

Aquest any festivem el 229 (1786-2015) ani-versari de la Fira de Santa Llcia. Amb aquesta motivaci, hem estat treballant i preparant per a tots vosaltres, un seguit de novetats importants com ara la reforma iniciada lany passat de les parades o casetes, tant pel que fa a la seva es-ttica com pel seu nou enllumenat nadalenc, i, sobretot, per a la vostra canalla, per qui hem estat preparant un seguit dactivitats que espe-rem que us agradin i que trobareu detallades en el seu propi apartat.

Tamb celebrem el sis aniversari de la web de la fira, web que volem que sigui la vostra fira vir-tual, un espai on podeu trobar tot el qu cal per facilitar-vos la vostra visita, i un espai, tamb, on poder saber alguna cosa ms sobre la hist-ria de la fira, sobre els artesans, les activitats, les exposicions de pessebres, les fotografies i moltes altres coses.

La Fira real, la de tota la vida, amb un total de 287 parades, estar com lany passat, a lAvin-guda de la Catedral de Barcelona. Trobareu les paradetes de sempre i unes quantes ms de no-ves, carregades de novetats per a tots vosaltres.

I recordeu, el 25 de desembre arriba el Nadal, per si voleu comenar a viure lambient na-dalenc amb tots nosaltres, el 27 de novembre arriba la fira de Santa Llcia.

En nom de tots els firaires, us convidem a visitar i a gaudir de totes les novetats, i de tot all, que durant tot lany, hem estat preparant amb la in-tenci de compartir amb tots vosaltres un espai on viure lambient i la mgia del Nadal.

Albert DeulofeuAssociaci Fira de Santa Llcia


4


5

ProgramaMAT De 10.30 h a 13 h: Ti popular

TARDADe 18 h a 18.45 h: Els pastorets per Titelles Sebasti Vergs.

A les 18.30 h: Cercavila de la tradicional Ca-rassa de Nadal de Barcelona acompanyada dels grallers La Pessigolla de la Plaa Nova, per tot el recinte de la Fira i entorns llenant caramels.

A les 18.45 h: Inici animaci infantil de Nadal a crrec de Jaume Barri.

A les 19.00 h: Lliurament del guard de Firaire dHonor a Dagoll Dagom, companyia de teatre, que ara fa 40 anys va ser de les primeres en es-trenar una obra de teatre en catal: Nocturn per acordi den Joan Salvat Papasset i actualment ens presenta al Teatre Victria lobra Mar i Cel.

A les 19.15 h: Continuaci animaci infantil de Nadal a crrec Jaume Barri.

A les 19.40 h: Actuaci de lEsbart Catal de Dansaires (secci infantil i juvenil) amb Danses i balls dhivern i de cicle nadalenc

A les 20.20 h: Actuaci del Cor Escandinau Tradici de Santa Llcia

FIRA SANTA LLCIA NADAL 201522a DIADA DE LES TRADICIONS I els COSTUMS NADALENCS A CATALUNYADivendres, 11 de desembre del 2015

TI GEGANT DE LA FIRA DE SANTA LLCIAActivitat per a nens menors de 12 anys. Farem cagar el Ti al Pla de la Catedral de Barcelona.

Dies: Del 28 de novembre al 16 de desembre.

Horari: De 10.30 h a 13.30 h i de 16.30 h a 19.30 h, els dies festius, i de 10.30 h a 13.30 h els dies laborables.

Crdits

Edici: Taller de Cultura i Associaci Firaires de Santa Llcia

Coordinaci editorial: Jordi Montll Bolart

Textos: Isabel Banal, Andreu Bernads, Laura Bosch, Xavier Cordom, Josep Forns, Josep Ma, Jordi Montll

Correcci: Maria Planas Camacho

Fotografies: Andreu Bernads, Fons Borrs (CEC),Taller de Cultura, Fons Josep M. Garrut, Josep Ma, Jordi Montll, Laura Bosch, Museu Etnolgic de Barcelona, Famlia Prats Oliv, Carles Soler.

Disseny i maquetaci: Edicions MIC


6


7


8

En Jaume, La Maria Rosa i la Carme Colomer sn tres germans que podeu trobar a la Fira de Santa Llcia. Han de-dicat tota la vida a lempresa familiar que va comenar el pare. Sn nascuts

a Barcelona, per la famlia paterna procedia de Tossa de Mar, on lavi treballava en una fbrica surera que feia taps.

Un cop a Barcelona, lavi continua treballant amb el suro en una casa comercial del carrer Muntaner i ensenya el fill, Pere Colomer Sol, a treballar artesanalment el suro per fer casetes i vendre-les a la Fira de Santa Llcia. Aix succe-eix a finals dels anys vint i principis dels trenta del segle passat, quan la fira es muntava i des-muntava a diari i les parades eren dos cavallets i quatre taulons amb un llenol. El Pere deia que amb el que feia es podia comprar un vestit.

Desprs de la Guerra Civil, al trobar-se sense fei-na, fa un pas endavant i decideix dedicar-se en exclusiva a la fabricaci delements pel pessebre. Primer venent a la fira i poc desprs tamb ve-nent al major.

Histries de la Fira

Els germans Colomer, virtuosisme en suroJordi Montll

Els tres germans van aprendre, des de petits, els secrets de lofici dels pares. De joves, sobretot la Maria Rosa i la Carme, es van fer dun centre excursionista i quan feien sortides, retrataven

masies i pobles don treien els models per fer reproduccions en suro. A finals dels anys cinquanta, comencen a treballar amb pls-

tic. s el moment fort daquest material, fins i tot sembla que ha darraconar de-finitivament el fang. A partir de 1996, a proposta de la Maria Rosa, comencen a fer figures de fang.

Per tirar endavant el negoci i poder viure tot lany daquesta feina, shan hagut despavilar, adaptar-se i evoluci-onar. No shan arrugat mai davant de les dificultats i han arribat a la plenitud

de la vida aconseguint un mestratge i un

virtuosisme en lart de treballar el suro que els han fet mereixedors del reconeixement general.

Les seves peces sn autntiques obres dart fruit de lobservaci, de lestimaci a la terra i duna infinita pacincia. Tot i aix, defugen el qualificatiu dartistes per considerar-lo massa pretensis. Jo, senzillament, els qualificaria de virtuosos del suro.

A finals dels anys cinquanta comencen a treballar amb plstic. En el moment fort daquest material es converteix en una amenaa per la continutat del fang


9

La 21 edici del lliurament del Firaire dHonor de la Diada de les Tradicions i els Costums Nadalencs a Catalunya enguany vol retre homenatge a una companyia de teatre que des de la seva

fundaci lany 1974, ha mantingut la seva acti-vitat al llarg dun perode tant extens de temps, havent posat en escena 27 espectacles, que han configurat limaginari collectiu de diverses ge-neracions.

Des dels seus primers treballs, com No hablar en clase espectacle sobre els records de la in-fncia a lpoca franquista o Antaviana basat

RELACI DE FIRAIRES DHONOR GUARDONATS1995................................................... El President de la Generalitat de Catalunya, Il. Sr. Pasqual Maragall i Mira.1996................................................... Lentitat ldic humorstica barcelonina, LArca de No.1997................................................... El presentador de televisi Andreu Buenafuente i tot lequip del Terrat.1998................................................... La presentadora de TV3, Mari Pau Huguet.1999................................................... Lhumorista i dibuixant, Miguel Gila.2000................................................... Lartista i vedette de El Molino, Merche Mar.2001................................................... La model, Judit Masc.2002................................................... Els actors, Paco Morn i Joan Pera. 2003................................................... La cantant i presentadora de televisi, Nina Agust. 2004................................................... Lescriptora, Asha Mir.2005................................................... El grup de teatre, La Cubana.2006................................................... El periodista i locutor de RAC1, Toni Clapes.2007................................................... La cantant, Lucrcia.2008................................................... El cantant, Raimn. 2009................................................... Lactor, Jordi Martinez.2010................................................... El dibuixant i ninotaire, Oscar Nebreda.2011 ................................................ Lesportista i directiu esportiu, Enric Massip.2012................................................... LAssociaci de Pessebristes de Barcelona.2013................................................... LEsbart Catal de Dansaires.2014................................................... El periodista i presentador de El mn a Rac1, Jordi Bast.2014 (Honorari) ............ La Carassa de Barcelona

DAGOLL DAGOM, FIRAIRES DHONOR 2015

en contes de Pere Calders, fins els grans muntat-ges com El Mikado o Flor de nit. Per cele-brar el seu 40 aniversari han posat en escena la tercera producci del musical catal ms fams de tots els temps, Mar i Cel, que es representa fins el 10 de gener al Teatre Victria.

A ms, han estat creadors de diverses exitoses series emeses per Televisi de Catalunya com Oh! Europa o La memria dels cargols.

Joan Llus Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel, els tres histrics socis de la companyia preparen a lactualitat un nou espectacle que

veur la llum el proper 2016, amb el qual apos-taran una vegada ms pel musical de creaci.

La seva complicitat amb la nostra fira ha estat sempre molt important, ja sigui com a clients de diferents firaires ja sigui com ambaixadors de la nostra diversitat i tradici.

Moltes felicitats pel guard.


10


11


12

Fira de Santa Llcia amb el carrer Corrbia i edificis al fons. Original placa de vidre:(AFCEC_BORRAS_X_018).

Jordi Montll

Continuem aquesta secci, iniciada lany 2014, per donar a conixer frag-ments grfics de la histria de la Fira, que tamb forma part de la histria collectiva de Barcelona i un esdeveniment clau per entendre el nostre Na-dal. Us animem, des daqu, a tots aquells que tingueu fotografies antigues de la Fira, a compartir-les amb nosaltres.

Crnica grfica de la Fira

Principis dels anys seixanta. Foto: Famlia Prats Oliv

1940 ca. Foto: Carles Soler Ribas

1939. Foto: Fons Josep M. Garrut (APB)

1890-1919. Foto: Fons Borrs (Centre Excursionista de Catalunya)

Parada de verd on es pot veure la Maria Albas, mare de Bernat Prat, lAmlia Oliv, que era la seva jove, i Bernat Prat Oliv. Anaven a buscar la molsa al Figuer. Sortien amb el tren, a les cinc de la ma-tinada i arribaven a les sis. Pujaven a peu a la muntanya, carregats amb coves, fins que els tenien plens i tornaven a buscar el tren cap a Barcelona.

Vista aria de la Fira de Santa Llcia. En aquesta foto es pot comprovar com les parades encara mantenen lestructura de cavallets i taulons. La tipologia de parades que coneixem avui encara no shavia implantat.

A lpoca de la foto encara existia el carrer Corrbia i la Plaa Nova quedava separada del Pla de la catedral.

Parada de figures de pessebre de la Fira de Santa Llcia; possiblement el carrer del Bisbe. Desquerra a dreta: Jess Soler, Constncia Ribas i Enriqueta (via paterna del Jess).


13


14


15


16

Si els presocrtics consideraven que les quatre formes conegudes de la matria eren laigua, la terra, el foc i laire, podem dir que la molsa i el suro sn els dos elements que configuren la

topografia del pessebre. Tant un com laltre sn indispensables per fer el pessebre de casa, que anomenem popularment com a pessebres de suro i molsa, per diferenciar-los dels diorames.

La imatge de la molsa est vinculada tant als pes-sebres com a la mateixa Fira de Santa Llcia, ja que des de ben antic ha estat per molts firaires un dels principals productes de les seves parades.

Tenim el testimoni den Llus Mestre que ens ex-plicava com anaven al Pla de la Calma, al Figar, a Aiguafreda, o a Centelles, a buscar molsa. La posaven en uns coves fets de canya, que arriba-ven a pesar 30 kg, moltes vegades fins i tot amb gel. Aquesta mateixa molsa quinze dies desprs encara sortia gebrada del cove, com si es tracts dun pou de gla.

En els pessebres fem servir, bsicament, dos ti-pus de molsa: la verda i la blanca. Per atenci, la blanca no es molsa; es tracta dun liquen amb una gran resistncia i tolerncia a la dessecaci que li permet colonitzar ambients on no poden fer-ho les plantes. s molt apreciada per fer les capades dels arbres.

Per sort, els temps han canviat i la recollida sha regulat per tal de garantir la seva preservaci i poder continuar posant-la en els nostres pesse-bres. Actualment, la molsa que es comercialitza aqu procedeix dHolanda i dels pasos nrdics.

Laura Bosch MartnezQu s en realitat la molsa? Tot el que en diem molsa ho s? Podem anar a buscar molsa, pel nostre compte, a la muntanya?

LA MOLSA: LESSNCIA I EL COLOR DEL PESSEBRE CASOL

fitxa tcnica: Molsa verda: s una planta petita, un brifit, de tacte suau que fa d1cm a 10 cm, tot i que sen poden trobar de fins a 75 cm dalt. No t flor ni tampoc llavor, i viu apinyada, en llocs humits i ombrvols. Conserva la humitat i evita que el sl es degradi, i alhora s un bon refugi pels inverte-brats de talla petita.

Molsa blanca: s un liquen anomenat Cladonia mediterrania. Viu a les clarianes dels boscos del litoral mediterrani i que podem trobar encara co-llida dorigen silvestre i comercialitzada en caixes als mercats nadalencs catalans. s una espcie en vies dextinci pels abusos de la seva recollecci.

Consells prctics i coses que cal saber:

Abans dagafar molsa del bosc cal tenir present que la recollecci est regulada a travs de la Llei Forestal de Catalunya des de lany 1998.

No es pot agafar en els parcs protegits i zones de restricci com els PEIN, ni en bos-cos que hagin patit un incendi forestal en els darrers 10 anys.

Penseu que a Catalunya la majoria boscos tenen propietari, i cal el seu consentiment.

Per recollectar molsa de forma sostenible i sempre per a lmbit domstic, cal fer-ho en una superfcie contnua inferior a 1 m2, i mxim de 3 cm de profunditat, amb eines adequades que no malmetin el substrat.

Per saber-ne ms podeu accedir a http://bioc.org.esohttp://web.gencat.cat/ca/ac-tualitat/reportatges/nadal/sostenibilitat/bones-practiques-per-recollir-molsa/

Josep Carner va dedicar un poema a la molsa titulat, Un mercat de molsa

Per si em voleu creure, el millor que podeu fer s comprar la molsa a la Fira que us la vendran amb la garantia que no ha estat extreta de manera illegal.

Zones de protecci de la molsa. Font: gencat.cat


17

Josep FornsDirector del Museu Etnolgic de Barcelona

El Museu Etnolgic de Barcelona s un museu dantropologia que divulga reflexions sobre la societat mitjanant la doble emoci del coneixement cien-tfic i lesttic, en qu els objectes sn

el punt de partida per a arribar a significats.

Com que el Museu parteix de la constataci del fet que la Cultura s un fet viu i dinmic que no tan sols sacaba en els objectes, sin que t una

Els Pessebres del Museu Etnolgic

dimensi immaterial que s imprescindible per a entendre all que expliquen,ho reflecteix en totes les seves exposicions i activitats.

s per aix, entre daltres motius, que el Museu Etnolgic de Barcelona conserva ms de 10.000 figures de Pessebre darreu del mn, dentre les quals destaquen les de procedncia catalana, amb una mplia representaci dels autors ms recone-guts: Amadeu, Talarn, Castells, Jos, Roig, Escaler, Teixidor, Muns, Brull, Vallmitjana, Marc...

La collecci catalana de figures populars del Museu s, en una gran majoria, fruit de les ad-quisicions fetes per lhistoriador i especialista en pessebres, Josep Maria Garrut i Rom, del qual enguany celebrem el Centenari del seu naixe-ment, en el perode que fou conservador i direc-tor del Museu dHistria de la Ciutat.

Cal destacar tamb el conjunt recollit per Joan Amades i Gelats en el perode en qu va ser conservador de la secci detnografia del Mu-seu Arqueolgic de Barcelona (1936-1940). Altres procedeixen de donacions o llegats, com

la collecci Serra Graupera, o la dApelles Mestres. Les figures de pessebre populars estan molt lligades a la Fira de Santa Llcia. Sn obra dartesans que venien la seva producci a la Fira. Es tracta dun conjunt molt variat, on hi estan representats molts dels oficis tradicionals que apareixen en els pessebres casolans. El Museu tamb conserva un conjunt de motlles per a la fabricaci de figures dinters per a la descripci de lofici de figuraire.

De forma constant el Museu incrementa les se-ves importants colleccions amb les donacions de la gent que estima i investiga el patrimoni etno-lgic de Catalunya i del mn.


18

28 i 29 DE NOVEMBRE i 12, 13, 19 i 20 DE DESEMBRE 12.00 hLA CARASSA DE NADAL Cercaviles de la tradicional Carassa de Nadal de Barcelona per la Fira de Santa Llcia i pels car-rers del Barri Gtic, acompanyada per grallers, i tot llenant caramels per a nenes i nens.

28 NOVEMBRE A LES 18.00 hENCESA DE LENLLUMENAT NA-DALENC DE LA CASA DELS EN-TREMESOS (fins al 6 de gener)

DEL 28 DE NOVEMBRE AL 17 DE GENERExposici: EL BARRI PERDUT. LA PLAA NOVA I EL BARRI DE LA CATEDRAL Una visi del barri que va nixer a reds de les muralles romanes de la ciutat i al voltant de la plaa Nova. Barri que va esdevenir el centre so-cial, comercial i festiu de la ciutat durant ms de sis segles. De les terribles conseqncies que lobertura de la Via Laietana, primer; els bombar-dejos del 30 de gener de 1938, desprs, i lober-tura de lavinguda de la Catedral, ms tard, van suposar per a una manera de viure.

DE L1 DE DESEMBRE AL 3 DE GENERCAMPANYA DE RECOLLIDA DE JOGUINES: TU ETS EL MEU REI PREFERIT!, TU ETS LA MEVA REINA PREFERIDA! Porteu joguines noves i les entregueu als gegantons infantils de La Casa dels Entremesos, aquest faran de patges reials i els portaran als casals i als hospitals de Barcelona.

6 DE DESEMBRE, 12.00 hELS CONTAMESOS! Sessi de contacontes amb: Contacontes de Nadal

DEL 9 DESEMBRE AL 9 DE GENERPESSEBRE POPULAR DE LA CASA DELS ENTREMESOS Pessebre amb figures originals i humorstiques dels gegants, el bestiari i altres personatges i grups de La Casa dels Entremesos. Aquest any amb noves figures. A crrec de lAssociaci de Pessebristes de Ciutat Vella

CAVALCADA DE REIS 1900. Expo-sici dels vestits dels Reis dOrient i de patges barcelonins dinicis del segle XX recuperats per La Casa dels Entremesos.

DIORAMES DE PESSEBRE Exposici dels diorames de pessebre construts pels alum-nes de lEscola Taller de Pessebres de Barcelona de lAssociaci de Pessebristes de Ciutat Vella.

11 DE DESEMBRE, 18.30 h 20.00 hFIRA DE SANTA LLCIA: XXII DI-ADA DE LES TRADICIONS I COS-TUMS NADALENCS DE CATALU-NYA A les 18.30 h: Cercavila de la tradicional Ca-rassa de Nadal de Barcelona acompanyada dels grallers La Pessigolla de la Plaa Nova, amb llan-ament de caramels per tot el recinte de la Fira.A les 19.40 h: Actuaci de lEsbart Catal de Dansaires (seccions infantil i juvenil) amb danses dhivern i del cicle nadalenc.

12 DE DESEMBRE, 12.00 hTITELLES A LA CASA: ARA VE NADAL Sessi de titelles tradicionals catalans amb: Ara ve Nadal a crrec de Titelles Sebasti Vergs.

12 DESEMBRE A LES 20.00 hLESPERIT DEL NADALArribada de lEsperit del Nadal i del seu segui-ci, Preg del Nadal i inauguraci de pessebres i exposicions.

17 DE DESEMBRE, 20.00 hLA XERRADA DEL DIJOUS: LES FIRES DE NADAL Les fires de Nadal, instruments de promoci de lartesania local o futurs basars locals?

19 DE DESEMBRE, 10.00 hENTRE JOCS I PASSEJADES... PER NADAL TORNA A LA CASA DELS ENTREMESOS Ludoteca de La Casa dels Entremesos, per a ne-nes i nens, amb jocs tradicionals, tallers, pesse-bres...

31 DE DESEMBRE, 10.00 hLHOME DELS NASSOSSortida de La Casa dels Entremesos en cercavila de lHome dels nassos i el seu seguici per aco-miadar lany.

3 DE GENER, 12.00 hELS CONTAMESOS! Sessi de contacontes amb: La llegenda dels Reis perduts dOrient (conte participatiu).

NADAL A LA CASA DELS ENTREMESOS


19


20

Les figures del pessebre popular, pels seus valors plstics i esttics i la riquesa de significacions culturals i ancestrals que porten implcites i fan vigents, cons-titueixen una expressi molt significati-

va de lart i de la cultura popular.

Lactual creixent apreciaci i valoraci que gau-deixen aquestes figuretes com a manifestaci i patrimoni cultural, contrasta de manera punyent i decebedora amb la situaci de precarietat i linexorable procs dextinci en qu es troba actualment.

Duns anys en es percep una creixent inva-si del mercat de figuretes de pasta o pls-tic produdes en srie, i de baix preu, moltes destils i tipologies prpies de tradicions pesse-brstiques daltres pasos o ni tan sols pensades per a formar part dun pessebre. Invasi que comporta una competncia de preu a la bai-xa, i alhora una despersonalitzaci i descul-turaci. Aquest fet, juntament amb la manca de con-tinutat i de relleu generacional dels pocs artesans en actiu, fa veure amb nvols ne-gres el futur daquesta activitat.

La perspectiva s trista. Una Fira encarada majoritriament a co-mercialitzar productes que es poden adquirir a qualsevol basar o comer de Tot a cent, a ms de lempobriment i prdua que implicaria, seria un ele-ment que contribuiria a de-gradar i despersonalitzar una de les ms rellevants i tpiques manifestacions i tradicions na-dalenques de Barcelona.

Amb lnim i la voluntat de contribuir a revitalit-zar i a qualificar la continutat de la Fira de Santa

Propiciar un frum sobre el present i el futur de la Fira de Santa Llcia i la problemtica esmentada que aplegui firaires, artesans, estudio-sos, representants de ladminis-traci vinculats amb el patrimoni cultural, lensenyament dels

oficis, el foment de lartesania, el comer, el turisme, etc.

Donar a conixer i avaluar amb el sector, i im-plementar si cal, les bones prctiques en relaci a la protecci i promoci que es duen a terme en altres pasos que es caracteritzen per la vi-talitat i la valoraci social i cultural que t i gaudeix lartesania de figures de pessebre. Un cas exemplar i paradigmtic s la valoraci i la vitalitat que tenen els artesans santonniers a la Provena.

Instituir un premi i organitzar una exposici anuals que ajudin a donar a conixer i valorar lartesania i les aportacions creatives i inno-vadores.

Organitzar tallers impartits pels mateixos ar-tesans de cara a possibilitar la continutat de lofici i de lactivitat.

Sollicitar el suport de lAjuntament i de les Associacions de Comerciants de Ciutat Vella per a que, com fan amb lenllumenat nadalenc,

subvencionin i patrocinin accions de cara a

revitalitzar lar-tesania tradicio-nal nadalenca i dimatgeria pes-

sebrstica.

LARTESANIA DE FIGURES DE PESSEBRE: EXTINCI O REVIFAMENT? Isabel BanalJosep Ma

(Autors del llibre Fent cam per la molsa. Les figures del pesse-bre popular )

Llcia, i tamb de subvertir aquesta dinmica, ens atrevim a suggerir algunes propostes i acci-

ons que es podrien portar a terme:


21

Des de fa 58 anys, shi organitza una exposici de santons, que per nosaltres serien lequivalent a les figures de pessebre. En un espai re-blert dart i histria, el claustre de

la Catedral romnica de Saint Trophime, que es pot visitar des de mitjan novembre fins a mit-jan gener. Aquest esdeveniment va nixer lany 1958 per iniciativa de loficina de turisme i els santonniers per tal de posar en valor lofici i lart del pessebrisme, unir els artesans, confrontar les seves idees i mostrar les seves obres. Per ampliar els seus objectius, tres anys ms tard el quali-fiquen dinternacional, i aix obren el Sal a la resta del mn. Des de llavors hi ha passat ms de quaranta pasos.

Lexposici es divideix en tres mbits: el profes-sional, lamateur i el pas convidat. En el primer mbit es mostren els treballs dels santonniers professionals, que shi dediquen tot lany i vi-uen del seu treball. Molts dells han obtingut el guard de millor artes de Frana (MOF), atorgat pel Ministeri de Treball francs. Aquest guard sestn a tots els arts i oficis i els santonniers tenen una doble categoria: per a santons fets en fang i per a santons vestits, molt tradicionals a la Provena. Lmbit amateur est dedicat a tots aquells santonniers que es fan els seus propis santons per bastir els seus pessebres. Finalment

UNA MOSTRA DARTESANS DE LA FIRA DE SANTA LLCIA PARTICIPEN EN EL 58 SAL INTERNACIONAL DE SANTONNIERS DARLESArles s la capital de la Camarga, a la desembocadura del Rhone, en plena Provena francesa. s una ciutat dorigen rom amb molta histria, on encara en queden restes espectaculars. Van Gogh tam-b hi va deixar la seva empremta en forma de pinzellades, retratant la seva llum i el seus paisatges. Per el que avui ens interessa s la vinculaci de la ciutat amb els santons.

el darrer mbit es dedica a un pas convidat o a un tema especfic. Enguany Catalunya s el pas convidat. Els visitants podran veure una mostra representativa de la situaci actual de lofici de figuraire. Precisament, una part important sn firaires que podem trobar cada any a la Fira de

Jordi Montll i Laura Bosch

Comissaris de lexposici

Santa Llcia, com lAurora Mas, una de els dega-nes de la Fira, o la seva filla, Maria Aurora Caste-llano. Tamb hi seran representats la famlia Ber-tran, la Pepa Bras, els germans Colomer, lAlbert Deulofeu, la famlia Als-Pla, amb els seus caga-ners, o en Jess i lElvira Fernndez, que fins lany 2013 encara tenien la parada. Hi ha figuraires que no venen a la Fira de Santa Llcia, per que altres venen les seves obres i que tamb tenen un espai a Arles, com els germans Castells, en Carlos Delgado o lEster i la Laura, dOlot.

La Fira de Santa Llcia no hi ser representada nicament per aquests autors, tamb se li ha dedicat un espai sencer amb dos plafons on ses-bossa qu representa la Fira i on es mostren una srie dimatges histriques. Aquests dos plafons estan presidits per una de les parades amb ms histria de la Fira: la de la famlia Vidal, cedi-da pel Josep, nt, nebot i fill de firaires i firaire tamb ell.

A ms a ms hi haur una mostra daltres ar-tesans i artistes, com el Llus Carratal, que va tenir una parada a la Fira cap all els anys cin-quanta del passat segle; lEmili Sol, un andorr establert a la Garrotxa; el Doctor Pere Cat, que si no el coneixeu us sorprendr; o lEloi Roma, un jove mataron que intenta obrir-se pas a cops de voluntat en aquest mn tan poc valorat en aquest petit pas.

Finalment, trobareu un mbit dedicat a les plan-tades de pessebre a la muntanya, grcies a la collaboraci dels Amics de lArt Pessebrstic de Premi de Mar, que lany passat van estrenar pu-blicaci i exposici.

Si aix fos poc, des del 2013, es fa coincidir la inauguraci del sal amb una fira comercial que aplega ms de quaranta dels millors santonniers de Frana, dins lespai Van Gogh.

Aquest any no podeu deixar danar-hi, no hi ha excusa vlida. s noms a 4 hores de viatge i es pot visitar fins al 10 de gener de 2016.


22


23


24

Barcelona Fira Santa Llúcia 2015

Documents

Transcript of Barcelona Fira Santa Llúcia 2015