1. BARCELONA MUSEOS 13MANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com

2. El Museu d'Histria de Catalunya (MHC) s un museu ubicat al Palau de Mar de Barcelona, creat amb la missi de narrar als seus visitants la histria de Catalunya, cosa que fa mitjanant una collecci d'objectes i documents que s'hi relacionen, de recreacions histriques i ambientacions 3. Als vells Magatzems Generals de Comer del Port de Barcelona, un edifici construit entre 1894 i 1900 segons el projecte de l enginyer Maurici Garrn 4. Antigament servia de dipsit d'emmagatzematge de les mercaderies que arribaven al port. Els MGC formen part del conjunt d'elements ms importants del patrimoni industrial de Catalunya, s'acabaren de construir a la primera dcada del segle XX 5. Avui, cent i deu anys desprs, els vells magatzems de mercaderies acullen un modern equipament musestic creat el l `any 1996 per tal de donar a conixer la histria de Catalunya 6. El museu va nixer sense una collecci prpia, i explicava la histria de Catalunya mitjanant diversos recursos de museografia didctica i fent servir documentaci i objectes provinents del fons de la Generalitat i d'altres museus. Va dedicar la seva primera exposici temporal a la Marxa per la Llibertat. 7. La instituci hauria de tenir com a objectiu principal fer que els ciutadans de Catalunya es retrobessin amb la seva histria. 8. El recorregut que es fa en aquest Museu de la Histria de Catalunya va des del paleoltic fins a l'poca actual passant pels romans. 9. La terraza de las Indianas en ple Port Vell. Situada al terrat del Museu d'Histria de Catalunya 10. La terraza de las Indianas ambient de nit 11. La terraza de las Indianas Cuina tradicional mediterrnia 12. Al voltant de la gran terrassa exterior, amb unes vistes privilegiades i niques del skyline Barcelona. 13. La terrassa es un mirador d'excepci des d'on podran gaudir d'una indita i espectacular perspectiva del Port Vell de Barcelona. 14. El Port Vell est realitzant obres per a l'adequaci d'amarratges de grans iots 15. Vestbul d'entrada del Museu 16. Amb una superfcie de 800 m2, el vestbul d'entrada del Museu s un espai ideal per a exposicions i cterings 17. Botiga - Llibreria 18. El museu d'Histria de Catalunya s magnfic de veure, i a ms est ubicat a la Barceloneta, una zona de Barcelona amb molt encant prop de la platja i plena de restaurants on poder assaborir, una bona menjar i un bon vi 19. Restaurants situats amb l'entorn del museu 20. Des del paleoltic inferior, el perode ms remot de la prehistria, les terres catalanes han estat testimoni d'activitats humanes. A Taltell (Rossell) s'han localitzat les restes ms antigues d'homo erectus, d'uns 450.000 anys d'antiguitat. L'influx de les societats orientals, grega i fencia, des del segle VII aC, cristallitza amb la cultura ibera, una de les civilitzacions ms importants de la Mediterrnia occidental. 21. Habitatges de l `edat del Bronze. L'Edat del Bronze s el darrer perode prehistric registrat a Catalunya. A partir del segle VII aC, les cultures del bronze entraran en contacte amb el mn colonial. Amb el desenvolupament i eclosi de la cultura ibrica comencen a Catalunya els perodes prpiament histrics. 22. Les arrels colnies Gregues en Empries 23. Balista d `Empuries 24. Cases Romanes El 218 aC, amb l'arribada de l'exrcit rom a Empries, s'inicia un llarg perode de vinculaci a l'imperi de Roma. s ara quan es conformen alguns dels nostres trets culturals bsics: la llengua, el dret i tamb la religi. 25. El naixement d'una naci: t el seu origen l'any 711, any en qu l'exrcit musulm emprengu la conquesta de la Hispnia visigoda; i va fins a la conquesta de la Catalunya Nord que es produ segle XII fotos de la La Sinia i Mercats andalusins muslmans 26. Histria i llegenda de les quatre barres situa l'origen de la Senyera Reial en la persona de Guifr el Pils i ms concretament, narra que el senyal dels quatre pals fou creat desprs d'una batalla contra els normands, quan el rei dels francs mull la seva m en la sang de les ferides de Guifr el Pils, i tot passant desprs quatre dits per damunt de l'escut daurat del comte de Barcelona li digu: aquestes seran les vostres armes, comte. 27. La corona d Arag nascuda el l any 1137 fruit del matrimoni de Ramn Berenguer IV del Principat de Catalunya i Petronila filla de Ramir II d Arag 28. La mar nostra, parteix de la conquesta de Mallorca i Valencia per part del Rei Jaume I, que tingu lloc al segle XIII, i que an lligada a un fort perode d'expansi; aquest apartat finalitza amb la uni dinstica que Ferran II port, amb Castella, a rel del seu matrimoni amb Isabel I, l'any 1479 - Cavaller del segle XIV 29. La Expedici de Jaume I 30. Les Corts regnat del Re Jaume I 1214La coca de Matar 31. Arquitectura romnica 32. Retaule de la casa Procura dEscaldesRetaule de sant Sebasti i sant Eloi Pintura gtica 33. Cases d Artesans 34. La Guerra dels Segadors 1640 35. Revolucions pageses 36. L`Onze de Setembre del 1714 la defensa dels baluarts de Barcelona front a les tropes borbniques 37. Retrat Arxiduc Carlos A la perifria de l'Imperi ens situa a una Catalunya que mant el seu estat propi i inicia un creixement econmic, tot i trobar-se dins limperi dels ustries, imperi que havia esdevingut l'imperi europeu i mundial; aquest fou un perode ple de conflictes que finalitzaren l'any 1716 amb el Decret de Nova Planta, decret lligat a la imposici del primer rei de la branca espanyola dels Borbons, i que abol les constitucions i les institucions de Catalunya 38. Burguesa industrial segle XIX 39. Conflictivitat obrera Manifestacions, vagues, avalots urbans sovint dels treballadors 40. Reproducci de la bomba que va causar nombrosos morts al Teatre del Liceu 41. Reclamaci de les 8 hores de treball Apel.les Mestres 42. Durant les ltimes dcades del segle XIX eclosi un nou corrent artstic, el Modernisme, que es caracteritza per un desig de modernitat, una clara vinculaci amb les novetats artstiques europees i la intenci de ser el vehicle d'un corrent d'expressi autctona, nacional catalana. En el seu origen s un art innovador, revolucionari i futurista, sense cap vinculaci ideolgica. A finals de segle, la burgesia adopta l'esttica modernista i encarrega els seus habitatges i projectes de construcci a arquitectes modernistes. 43. Modernisme arreu 44. Casa Calvet modernista del Arquitecte Antoni Gaud 45. Lmpara de figura modernisteDona recolzada Josep Clara i Ayats 46. Ictini II submari disenyat per Narcs Munturiol 47. Teler de Garrot segle XX La indstria txtil va ser la indstria ms potent un dels motors de l'economia catalana 48. Energia Hidroelctrica principis Segle XX Els anys elctrics donen pas a una caracteritzaci de la indstria catalana del segle XX, marcada per la industrialitzaci. 49. Cadirat i taula presidencial del Palau de la Generalitat 50. Setmana tragica de 1909 51. Bandera republicana 1938 52. Durant la guerra civil espanyola la poblaci buscava refugi davant els bombarders dels avions 53. L'interior d'un refugi i l'arma testimoniatges d'una cruenta guerra civil 1936 - 1939 54. L'any 1940 fou afusellat el president Llus Companys. Pren inici a partir de l'establiment de la dictadura del general Franco, situant-nos en un marc de repressi; i finalitza amb la mort d'aquest el 1975, i amb la transmissi de que aquesta mort portar l'inici d'una etapa de llibertats 55. Durant la dictadura la Gran Via de les corts catalanes pas a cridar Avenida Jos Antonio Primer de Rivera 56. Habitatges cuina dels anys trenta als cinquanta 57. La tpica taverna / bar del barri dels anys 50/60 amb la seva televisi en Blanc i Negre 58. L'obertura econmica, iniciada el 1959, genera importants canvis econmics i socials. Una cuina de l'poca anys cinquanta/seixanta 59. Als anys seixanta el Seat 600 del l enginyer Dante Giacosa era el senyal de la prosperitat i modernitzaci del pas 60. Desprs de la mort del dictador, una nova Constituci democrtica (1978) i un nou Estatut d'Autonomia (1979), assenyalen l'inici d'una etapa de llibertats. 61. Personatges il lustres expresidents de la Generalitat de Catalunya 62. FIN - FIMANEL CANTOS PRESENTATIONS Blog BARCELONA COMPLET canventu@hotmail.com