Barcelona

10 febrer 2013

20 Església a Catalunya

fra Valentí serra de manresaArxiver dels caputxins de Catalunya

A redós de les magnífiques instal-lacions de la terrassa del Club de Golf de Llavaneres, que gaudeix d’una de les vis-tes panoràmiques més emblemàtiques del Maresme, el 24 de gener tingué lloc una roda de premsa on foren presentats els principals actes programats per a l’Any Vives i Tutó. Començaran el 15 de febrer i es clouran el 27 de desembre del 2013 a Sant Andreu de Llavaneres, amb actes previstos a diverses poblacions.

La roda de premsa, en la qual foren presents alguns familiars del cardenal, com ara Joan Carreras, fou moderada per l’alcalde de la vila, Bernat Graupe-ra. Davant dels mitjans de comunicació de casa nostra fou glossada la figura i projecció internacional del cardenal de Llavaneres, el caputxí Josep de Calassanç Vives i Tutó (1854-1913), eclesiàstic de gran incidència i de renom mundial, es-timadíssim dels papes Lleó XIII i Pius X.

La commemoració del primer cen-tenari del traspàs d’aquest català veritablement universal no ens podia passar per alt. Per això, el Museu-Ar-xiu Vives i Tutó de Llavaneres, amb la col·laboració de l’Arxiu Provincial dels caputxins, i amb el suport de la parròquia i de l’Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres i, també, amb el de la Província de Framenors Caputxins de Catalunya i d’altres institucions de casa nostra, han volgut programar una llarga sèrie d’actes litúrgics, con-ferències, commemoracions festives i acadèmiques entorn de la figura i projecció internacional del cardenal Josep de Calassanç Vives i Tutó que, arran de la seva mort, fou comparat a sant Jeroni per la seva ascesi i capacitat de treball, i a sant Ramon de Penyafort per la seva projecció internacional i pel valuós servei eclesial.

Els actes, a més de Llavaneres, també tindran lloc a Sant Vicenç de Montalt, Arenys de Mar, Mataró, Igualada, Sarrià i Barcelona. Destaca el concert-home-natge que, com a cloenda dels actes commemoratius de l’Any Vives i Tutó, se celebrarà al Palau de la Música Catalana el 10 de novembre, amb la Camerart-Or-questra del Maresme on, sota la direcció de Jordi Colomer, interpretarà l’Stabat Mater de Dvorâk.

A més, s’ha procurat que la com-memoració sortís al carrer amb festes populars, balls de gitanes i sardanes i amb tres enceses de 4.000 llantions a l’escalinata de l’església parroquial i al monument que Llavaneres dedicà al cardenal Vives, especialment l’encesa (amb la participació de les parròquies del Maresme) que tindrà lloc el dia 6 de setembre, vigília del traspàs del cardenal i de la solemne concelebració eucarística que, si a Déu plau, hi haurà l’endemà, 7 de setembre, a l’església parroquial de Llavaneres, presidida pel cardenal-arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, acompanyat de Mn. Joan Manuel Prieto, rector de la parròquia, i de fra Gil Parés, ministre provincial dels caputxins.

presentació de l’any Vives i tutóSe celebraran actes a Llaveneres i en altres poblacions

La comissió organitzadora de l’Any Vives i Tutó, per tal d’ajudar a finançar els actes, ha obert a Llavaneres «La botiga del cardenal», on es poden ad-quirir productes locals ideats en ocasió d’aquesta commemoració centenària, com ara el boníssim licor digestiu Pur-purat de Llavaneres (elaborat amb una fórmula inspirada en els antics licors conventuals, fets amb herbes remeieres i ara nova «denominació d’origen» de Llavaneres), i les galetes Delícies del car-denal (inspirades en models dels antics receptaris de cuina caputxina).

A «la botiga del cardenal», diligent-ment atesa per Tona Devesa (carrer Catà, 26, de Llavaneres), també hi trobarem els llibres que recentment s’ha editat sobre els framenors caputxins Joaquim M. de Llavaneres (gran impulsor de l’acció missionera a ultramar, que també féu internacional el nom de Llavaneres) i del seu germà, Josep de Calassanç de Llavaneres, cardenal Vives i Tutó qui, segons la dita popular curialesca del

Bernat Graupera, Joan Davesa i fra Valentí Serra.

L’any Vives i tutó comen-çarà amb un solemne acte acadèmic que tindrà lloc el vespre del divendres 15 de febrer, a Llavaneres, amb parlaments de l’alcalde de la vila, del rector de la parrò-quia, del ministre provincial dels caputxins, i amb una conferència de fra Valentí serra titulada El cardenal Vives: escriptor i publicista, il·lustrada amb una projec-ció d’imatges històriques preparada per Joan Devesa i freginals, on s’analitzarà l’aportació de Vives i tutó a la teologia moral, al dret canònic, a l’ascètica, a la mariologia i a la història franciscana.

temps del papa Sarto, a Roma Vives fa tutto i Vives é tutto («Vives ho fa tot», i «Vives ho és tot»).

La comissió organitzadora de l’Any Vives i Tutó espera que els actes pre-vistos per aquest centenari a celebrar, amb l’ajut de Déu, en diversos indrets de Catalunya, ens facin valorar deguda-ment el magnífic servei que el cardenal Vives prestà a la nostra Església a tall «d’ambaixador català i nunci romà» ja que, tal com expressaren l’alcalde de Llavaneres, Bernat Graupera, i la secretà-ria municipal, Raquel Begines, en cloure la roda de premsa, «la Vila de Llavaneres s’abocarà en aquesta commemoració, ja que és un deure i un deute».

Defensor de l’Església de catalunya

Josep de Calassanç Vives i Tutó nas-qué a la població de Sant Andreu de Llavaneres el 15 de febrer del 1854, estu-dià a l’Escola Pia de Mataró, ingressà als caputxins l’any 1869 i rebé el sacerdoci l’any 1877. Fou promogut al cardenalat pel papa Lleó XIII el dia 19 de juny de l’any 1899, durant la celebració del Primer Concili Plenari Llatino-Americà, quan Calassanç de Llavaneres només tenia 45 anys.

S’ha d’assenyalar que el capel car-denalici li fou concedit, per dir-ho ras i curt, laboris causa, puix que el framenor caputxí Calassanç de Llavaneres era un eclesiàstic molt conegut i estimat a la Roma papal per la seva gran capacitat d’organització i de treball. El cardenal Vives, que col·laborà molt directament amb el papa sant Pius X, acabà els seus dies a Monteporzio, a prop de Roma, el dia 7 de setembre de 1913 quan encara no havia complert els 60 anys, amb una vida autènticament consagrada al servei de l’Església de Roma i de Catalunya.

En efecte, des de la Roma papal Vives i Tutó estimà i serví l’Església de casa nos-tra, i des del lloc privilegiat que ocupava va fer tots els possibles per tal d’afavorir pastoralment l’Església de Catalunya. Per exemple, va evitar que fossin suprimides les diòcesis catalanes que no eren capital de província, tal com pretenia el govern centralista de Madrid; va impedir que el seu bon amic el bisbe Josep Torras i Bages fos traslladat de Vic a Burgos; i va lluitar tenaçment perquè no s’imposés el de-cret del comte de Romanones que volia obligar les escoles catalanes a ensenyar el catecisme en castellà.

El cardenal Vives, a més d’estructurar l’any 1908 l’actual Sagrada Congrega-ció de Religiosos, trobà encara temps per exercir de cardenal protector de 68 instituts religiosos, molts d’ells nascuts en el puixant dinamisme eclesial de la Catalunya del segle XIX. Però és encara molt més sorprenent que el caputxí de Llavaneres trobés temps per escriure tan gran quantitat d’obres que, al seu mo-ment, li valgueren un prestigi internaci-onal tot col·locant la figura del cardenal de Llavaneres entre els principals es-criptors eclesiàstics del nostre país, amb publicacions editades a diversos països com ara Alemanya, Itàlia o França.

Sant Pius X, papa, amb el cardenal Vives i Tutó.