beAtypical nº04

Eva Rovira

M’encanta viure al costat del mar.

2012 • revista trimestral gratuïta • nº4

p.2 p.6 boutique, la teva

Pedro Curado,la entrevista botiga de moda

p.26

p.38 La pasta per als

catalansp.48 Interiorismo hoy,hogar y felicidad

staffDirecció Editorial i Cap de Redacció

José Luis Moreno [email protected]

Direcció CreativaIsabel [email protected]

Cap de Disseny i Maquetació

David Parramó[email protected]

[email protected]

DistribucióAntonio Correa / Carmen Aguaiza

En cumplimiento de la Ley Orgánica 15/1999 de Protección de Datos Personales, le informamos que sus datos

están incorporados a nuestras bases de datos con la fi nalidad de mantenerse relaciones profesionales y/o

comerciales. Tiene derecho a acceder, rectifi car y cancelar sus datos, en los términos establecidos en la Ley,

dirigiéndose a Be Atypical Concept, S.L., Responsable Protección Datos.

Be Atypical Concept, S.L., no se responsabiliza de las opiniones vertidas por sus colaboradores, ni se identifi ca

necesariamente con las mismas.

Direcció i Edició

Be Atypical Concept, S.L.

Avda. Montaltnou, 58 - 08394 Sant Vicenç de Montalt - Tel. 93 791 52 20

[email protected] - www.beatypical.es

Impremta: BIGSA

Dipòsit Legal: Nº D.L.: 22460/2011

Departament Comercial

Toni Correa

Col.laboradors Ramón Amargant, Elisabet Arbiol, Ana

Cloe Brugueras, Daniel Camiruaga,

Antònia Caño, Josep Grau, Marian López,

Montse Moreno, Marc Soler, Albert

València, Antonella Speranza, Mª José

Ruiz Recha.

Correcció dels textos en català

Francesc Solé, Albert Valero

Fotografi aDavid ParramónBe Atypical Concept S.L.

editorial

sumaripàg.16DITES, LLEGENDES...

pàg.18DE PASSEIG

pàg.22MUNDO DE CURIOSIDADES

pàg.24BEATYPICAL KIDS

pàg.25FLASH SANT VICENÇ

pàg.30EN POSITIU

pàg.32RC ASSESSORS i IURIS ADVOCATSQuè és la justícia?

pág.34GADGETS TECNOLÓGICOS

pág.36PLAN B

pàg.40RACÓ POÈTIC

pág.42HA PASSAT A SANT VICENÇ

pág.44FELICITATS

pág.47TESTIMONIAL

Que poc ens costaria parlar millor!

Cada vegada passa amb més freqüència, almenys a mi, que sóc testimoni involuntari de com els nostres joves més joves, i fi ns i tot m’atreviria

a dir que increïblement joves, parlen entre ells amb paraules de dubtosa procedència. Componen frases on tan sols articles i verb se salven de la crema. Dic jo que potser, des de la responsabilitat que cadascun de nosaltres els adults consideri tenir, podríem també fer un restyling

del nostre vocabulari i contribuir al fet que el dels nostres petits soni una mica millor. En defi nitiva es tracta de fer un petit esforç per canviar les paraules, sense que per a això hàgim de modifi car el missatge. Serveixi com a inspiració del que a continuació vull explicar l’haver tingut l’oportunitat de xerrar amb Pedro Curado, amic i veí de Sant Vicenç. Record que en la meva època acadèmica teníem un professor que ens feia molt recalcament en el valor del missatge, en el poder de la comunicació, en la importància que té la forma que se li dóna a la paraula sense oblidar mai el fons. I el que a continuació escric és conseqüència d’una de les seves inoblidables xerrades.- Certa vegada hi havia un cec assegut al carrer, amb una tassa i un tros de cartró, escrit amb tinta negra, que deia: “Per favor, ajudin-me, sóc cec”Una persona que passava enfront d’ell, es va detenir i va observar molt poques monedes en la tassa. Sense demanar-li permís va prendre el cartell, li va donar volta, va prendre un marcador negre que el portava i va escriure un altre anunci.Va tornar a posar el tros de cartró sobre els peus del cec i va marxar.A la tarda la persona va tornar a passar enfront del cec que demanava diners; la seva tassa estava plena de bitllets i monedes. El cec va reconèixer els seus passos i li va preguntar si havia estat ell, el que va reescriure el seu cartell i sobretot, quin havia escrit.“Gens que no sigui tan cert com el teu anunci, però amb altres paraules”. Va somriure i va seguir el seu camí.El nou missatge deia: ” AVUI ÉS PRIMAVERA I NO PUC VEURE-LA ” – Posem el nostre granet de sorra perquè els nostres petits puguin dir tantes coses com vulguin sense que tinguem per això que ruboritzar-nos. Parlar correctament es possible, obtindre millors resultats, també! Al cap i a la fi , parlar millor, és cosa de tots.

José

Lui

s M

oren

o

1

salut visual i auditivaÒptica Rodon

C/ Sabta Rosa, 4408340 Vilassar de Mar

Tel. 93 759 39 39

Munt, 1208392 Sant Andreu

de LlavaneresvaneresvTel. 93 795 27 62

RamblaFrancesc Macià, 82

08358 Arenys de MuntTel. 93 793 92 79

2

l a e n t r e v i s t aRedacció beAtypical

Pedro Curado Bola, …y de cómo al cerrar los ojos uno es capaz de poder ver.

- Hola Pedro. Antes de nada te que-remos agradecer desde beAtypical la generosidad que nos has mostrado abriéndonos la puerta de tu casa.

PC.- De eso nada. Las gracias os las quie-ro dar yo por creer que mi historia puede causar interés entre nuestros vecinos. ¡Es-pero no aburrir a nadie!

- Seguro que no. Pedro, explícanos. ¿Cómo se ve la vida sin poder ver?

PC.- Hombre, desde luego a colores no se ve, y mucho menos tal y como están hoy las cosas. Pero yo no siempre he sido invidente. Mi problema fue creciendo con el paso del tiempo hasta que una enferme-dad llamada retinosis pigmentaria, de ori-gen genético y carácter degenaritivo, me privó defi nitivamente del sentido de la vista, pero yo crecí viendo y disfrutando de todo aquello que mi vista me permitía ver. Natu-ralmente uno no podía pensar en aquellos momentos que un día dejaría de ver.

- ¿Cómo empezaste a darte cuenta del problema?

PC.- Pues curiosamente no fui yo. Mi tía Basilia, a la cual quiero decir desde aquí que la adoro, fue quien primero sospecho que algo me pasaba. El caso es que yo, cuando oscurecía, me metía rápidamente en la casa. Aquello no encajaba mucho en un niño de mi generación donde nos ha-cíamos mayores a base de disfrutar de la calle. Pero claro, yo me iba para casa ya que tenía difi cultades para ver, tantas que me tenía que servir de mis brazos extendi-dos para caminar por dentro de casa y aún así me iba tropezando con cualquier cosa que se cruzase en mi camino.

- Imagino que no tardaste en ponerte en manos de los médicos.

PC.- Así fue. A partir de entonces mi rela-ción con los médicos fue un no parar. Mi madre, que era la persona más fuerte y con más determinación que había en la capa

Extremeño y catalán. Creció en

el seno de una familia humilde

y trabajadora y a la temprana

edad de 10 años, junto a su

familia, se instaló en la ciudad

de Barcelona. Pedro es ciego.

Ha querido compartir con

todos nosotros este espacio para

explicarnos algo de su historia,

una historia cargada de

sentimientos en la que valores

como la constancia, la voluntad

y el esfuerzo cobran fuerza y

crecen junto a Pedro como parte

inseparable de su vida.

3

l a e n t r e v i s t ade tierra, fue quien por decirlo de alguna manera “cogió el toro por los cuernos”. La primera visita la hicimos con un médico de Cáceres.

- ¿Y?

PC.- Pues nada. Aquel señor, a quien pido disculpas por no recordar su nombre, era partidario de operar. Pero mientras tanto ocurrió algo muy curioso. Mi tía Basilia, como otra mucha gente de la época, era una ferviente seguidora de los curanderos. De modo que ni corta ni perezosa me llevó a uno y curiosamente su diagnostico coin-cidió de pleno con el del médico de Cá-ceres.

- Tanta coincidencia imagino que debió crear más confusión que convic-ción.

PC.- Claro. Mi madre con eso no tragó y entonces me subió en el coche de línea y hasta Madrid sin parar. Allí me visitó el Doc-tor Catalina y fue tan categórico en su diag-nostico que pese a ser yo un niño jamás he podido olvidar lo que a mi madre le dijo: “El niño no tiene cura, si le tocamos el nervio óptico adelantaremos su ceguera”.

- Difícil de entender para un niño, ¿no?

PC.- Uf, muy difícil. Piensa que yo tan sólo tenía diez años. Además todo eso pasó cuando mis padres decidieron trasladarse a Barcelona, con lo que para un crío eran muchas cosas que estaban cambiando su vida radicalmente. Pero sí, es difícil de entender eso de que un día ya no podrás ver más. Si es complicado para un adulto, ¡imagínate para un niño!.

- ¿Y que consejo seguisteis, el de ope-rar o el de no hacer nada?

PC.- Amigo, tú no conoces a mi madre. Mi madre no se rendía nunca, como casi todas las madres, y aprovechando que ve-níamos a Barcelona consiguió que el Doc-tor Barraquer me visitara. ¡Que hombre!. Nunca olvidaré como me trató en aquella primera visita. Recuerdo que me sentó en su falda y me hizo sentir como si fuera hijo suyo.

- El prestigio del Doctor Barraquer cruzaba fronteras.

PC.- Desde luego que sí. A mi me rega-ló 18 años de vista. Tras una exploración exhaustiva convino que efectivamente lo mejor era no operar. Me prescribió un tra-tamiento e incluso se atrevió a decir que cabía la posibilidad de que no perdiera la vista. Y así hasta los 28 años, edad en la que ya defi nitivamente dejé de ver.

4

- Milagros no hacen…

PC.- Conmigo lo hizo. Perdí la vista pero gané un amigo. ¡Nunca lo olvidaré!

- ¡Hablas con tanta naturalidad de todo esto que casi no sé como conti-nuar!

PC.- ¿Y como he de hablar?, ¿con pesar? ¿Acaso te resultaría más sencillo si mi acti-tud fuera negativa? No te preocupes hom-bre, es normal que te cueste. Yo llevo casi toda la vida con esto a cuestas y lo más seguro que para ti esta sea la primera vez que hablas de la invidencia con un ciego. Date cuenta que antes de perder la vista defi nitivamente te vas preparando psicoló-gicamente, de tal modo que cuando llega el momento, a pesar de ser duro, es más llevadero. Y te diré una cosa que quizás te ayude: ciertamente no puedo verte, tan sólo aprecio tu sombra. Pero puedo imagi-nar tu cara, y sé que a todo esto le estás poniendo corazón, le estás poniendo pa-sión, y con eso a quien ayudas es a mí. De modo que deja de preocuparte por estar frente a un ciego y ocúpate por como pue-des ayudar a personas como Pedro.

- Lección de vida de la que tomo nota. Hablando de lecciones Pedro, ¿como te apañaste en tu transitar académico?

PC.- Pues bien, con mucho esfuerzo, como todos los que se dedican a estudiar. El bachillerato lo hice leyendo en negro (tinta negra) en el Instituto Balmes de Bar-celona y posteriormente cursé hasta se-gundo de magisterio, ahí acabó mi periplo estudiantil. ¿Sabes que ocurría?, yo estaba hiperprotegido por mi familia y en la épo-ca de estudiante es muy importante sentir la presión de los tuyos. Aunque eso no es excusa, ¡eh!

- Eso de hiperproteger a los chicos parece que se ha convertido en algo muy usual por casi todas las familias…

PC.- Pues es un error, te lo dice Pedro, so-bre todo con problemas como el mío. Es muy importante que te permitan hacer co-sas pues esa es la mejor manera de ganar confi anza. Piensa una cosa, al fi nal es esa confi anza la que te hace perder el miedo al complejo, y en personas como yo eso se torna esencial.

- Desde luego no es tu caso. Pedro, dime, ¿cómo es el día a día de una per-sona que no puede ver?

PC.- Pues parecido al de cualquier perso-na. Hoy, y sobre todo gracias a la ONCE, los invidentes somos capaces de todo. Te-nemos presencia laboral casi en cualquier

5

l a e n t r e v i s t asector y eso es muy importante para nues-tro desarrollo personal, y lo distinto pues ya te lo puedes imaginar. Para salir a la calle necesito utilizar mi bastón o salir con mi perro.

- Siempre he pensado que tiene mu-cho merito caminar por la calle sin la ayuda de nadie.

PC.- Pues hombre, no es tan difícil. No-sotros lo tenemos todo memorizado. Par-timos de referencias tangibles tales como un árbol o una farola y a partir de ahí lo te-nemos todo en la cabeza. Pero no te equi-voques, siempre encontramos una mano dispuesta a ayudarnos.

- ¡Se me ocurre que se te debe hacer complicado caminar por Sant Vicenç con las aceras tan estrechitas que tene-mos!

PC.- Pues si, la verdad. Pero te digo una cosa, en general esta sociedad no está fa-bricada urbanísticamente para gente como yo. Pero bueno, no puedo hablar mal de Sant Vicenç pues este pueblo lo llevo en mi corazón. Para una persona ciega como yo Sant Vicenç es un paraíso. Su silencio, su quietud,… me da una calidad de vida in-creíble, además, me integre perfectamente desde el principio. ¡Si ya llevo 12 años vi-viendo aquí y parece que fue ayer!.

- Estamos llegando al fi nal de nues-tra conversación y me gustaría que fue-ras tú quien despidiera la misma.

PC.- Bueno, pues sólo decir que soy muy feliz. Que soy un enamorado de mi familia y que tengo los mejores amigos del mundo. Por cierto, hablando de mi familia. Me gus-taría desde aquí poder rendirle homenaje a mi esposa. Ella ha sido mis pies y mis manos. Ella ha sido quien, desde siempre, puso en mis manos su corazón y en mi vista su razón. Es mi mujer, mi amiga y mi guía. Que más, ... que me encanta que la gente me trate con normalidad pues yo lo que intento hacer es eso, vivir con absoluta normalidad, ... que la ONCE, si no existie-ra, habría que re inventarla, ... que mi perro es el mejor perro del mundo, … ¿Qué más puedo decir? … ah si, ¡que muchas gracias y… hasta la vista!

- Hasta la vista Pedro. Ha sido un placer.

6

p u b l i r r e p o r t a t g ep u b l i r r e p o r t a t g ep u b l i r r e p o r t a t g e

“Aire nou amb personalitat” és l’essència de Udaraboutique.

Un espai dedicat a la moda de dona on es respira un ambient actual i acollidor. Ple de disseny, creati-vitat i innovació en tendències de moda.

Udaraboutique és un projecte consolidat que va començar un 13 de desembre de fa once anys, amb una única intenció: oferir a la dona la possi-bilitat de trobar un punt de moda on l’entenguin, l’escoltin i l’assessorin en el vestir segons la seva personalitat pròpia.

Al llarg d’aquest anys Udara ha anat evolucionant, creant i adaptant-se a la demanda de la seva clien-tela, sempre amb un objectiu fi xa; servir a les clien-tes des de l’atenció personalitzada per optimitzar al màxim els resultats de les seves necessitats. El major repte de tot l’equip d’Udarabotique és que les seves clientes es vegin guapes, contentes i sa-tisfetes d’elles mateixes i de la nostra feina. Cada dona té un potencial dintre que hem d’aconseguir afl orar.

Actualment, Udaraboutique té dos línies de moda identifi cades:

Pret-à-porter. Amb un estil desenfadat, informal, sportwear, casual.

Cerimònia. La moda més personal per a les oca-sions especials: Graduacions, casaments, comu-nions, festes.

I per a completar aquests estils, cada línia té els seus complements i accessoris a joc. En el pret-à-porter , bolsos, sabates, fulards, collarets, anells, ….En cerimònia, Udaraboutique disposa d’una marca especialitzada en articles artesanals, perso-nalitzats i únics (tocats, braçalets, i tot tipus de complements per vestits, sabates de Vooss Ate-lier). Són peces exclusives creades especialment per a cada clienta per fer-les sentir especials i diferents.

Udaraboutique un “Aire nou” pel teu estil de moda.

“Aire nou amb personalitat” és l’essència de

Un espai dedicat a la moda de dona on es respira un ambient actual i acollidor. Ple de disseny, creati-

Udaraboutique és un projecte consolidat que va començar un 13 de desembre de fa once anys, amb una única intenció: oferir a la dona la possi-bilitat de trobar un punt de moda on l’entenguin, l’escoltin i l’assessorin en el vestir segons la seva

Al llarg d’aquest anys Udara ha anat evolucionant, creant i adaptant-se a la demanda de la seva clien-tela, sempre amb un objectiu fi xa; servir a les clien-tes des de l’atenció personalitzada per optimitzar al màxim els resultats de les seves necessitats. El major repte de tot l’equip d’Udarabotique és que les seves clientes es vegin guapes, contentes i sa-tisfetes d’elles mateixes i de la nostra feina. Cada dona té un potencial dintre que hem d’aconseguir

Actualment, Udaraboutique té dos línies de moda

Amb un estil desenfadat, informal,

La moda més personal per a les oca-sions especials: Graduacions, casaments, comu-

7

p u b l i r r e p o r t a t g ep u b l i r r e p o r t a t g e

8


Vestits de Cerimònia

Vestit Princesa fl ocat / P.V.P 140€Tocat barret fulla / P.V.P 70€Anell negre-brillants / P.V.P 24€

9


Maniguet negre / P.V.P 26,90€Arracades fantasia / P.V.P 15€

Vestit ras fl or organza / P.V.P 108€Diadema plata tocat / P.V.P 50€

Tocat gris / P.V.P 110€

10


Tocat blonda sivella / P.V.P 28€

Vestit Princesa negre / P.V.P 120€Faixa-cinturó plata / P.V.P 15€Guants / P.V.P 12€

Tocat plomes / P.V.P 50€

11


Conjunt fucsia - falda llarga i top / P.V.P 200€Faixa fucsia / P.V.P 25€Arracades brillants / P.V.P 29€

12


Gabardina vermella Ecopelle P.V.P 125€

Bolso cuadrat groc / P.V.P 90€ Leggins negre canutillo / P.V.P 26€

13


Prêt-à-Porter

Bolso banderola color pell / P.V.P 39€Leggins especial costuras / P.V.P 90€

Vestit seda estampatP.V.P 125€

Blusón estampat asimètricP.V.P 95€

Sandàlies encunya plataforma / P.V.P 59€Sandàlies negres ras / P.V.P 69€

14

p u b l i r r e p o r t a t g ep u b l i r r e p o r t a t g ep u b l i r r e p o r t a t g ep u b l i r r e p o r t a t g e

making of

15


C/ Torrent de les Piques, 3608304 Mataró (Barcelona)tel. 937 575 849 - Mòbil 648 12 18 59e-mail: info@ udaraboutique.comwww.udaraboutique.com

Udara boutique - Mª Àngels Moya Merida

Equip Udara - Mª Carmen Morales

Maquilladora - Mª Àngels Moya Merida

Perruquera - Esther Calle

Complements personalitzats - Vooss Atelier Floristes

Models - Àngels Riera i Nuria Marin

C/ Torrent de les Piques, 3608304 Mataró (Barcelona)tel. 937 575 849 - Mòbil 648 12 18 59e-mail: info@ udaraboutique.comwww.udaraboutique.com

16

di tes, l legendes. . . AntòniaCaño i Bermúdez

Francesc Milans del Bosch.Tinguérem un Robin Hood a Sant Vicenç de Montalt?La nissaga dels Milans del Bosch es troba documentada a Sant Vicenç de Montalt des del segle XV que subsistiren com a pagesos, fi ns a principis del segle XIX en que derivaren cap a l’ofi ci de la milicia. Coneguts militars hi pertanyen, com Francesc Milans del Bosch, defensor del Maresme en la guerra del Francés i el general Jaume Milans del Bosch, de trist record per la seva actuació el 23 F. En aquest escrit explicaré anècdotes de Francesc Milans del Bosch i Arquer (1769-1834).

Diuen que durant la Guerra del Francès a Sant Vicenç de Montalt, succeí un fet similar al del Bruc. L’exèrcit francès s’apropà cap a can Milans del Bosch per la riera de Caldes quan sentí un redoblar molt fort, com si hi hagueren molts tambors, quan en realitat només fou un que ressonà. Els francesos, pensant que hagué un gran exèrcit, fugiren per la serralada del Remei.Una altra estratagema consistí en ferrar els cavalls amb les ferradures a la inversa, així l’enemic que volgué orientar-se per les petjades dels seus cavalls, anà en direcció contrària, allunyant-se. Si algú caigué presoner, ràpidament el penjà en una alzina que hagué a can Milans la qual s’anomenà l’alzina dels francesos.

Quan acabà la guerra, a can Milans del Bosch hagué un canó que Francesc Milans utilitzà sovint per posar a prova la seva força. Expliquen que tingué per costum carregar la peça amb poca pólvora i una bala rodona, es col·locà a una certa distància i ordenà disparar. La poca càrrega féu que la pilota sortí sense força i Milans del Bosch l’agafà

en l’aire, parant-la. La llegenda no sabem si és real o imaginària, però el canó existeix a casa d’una descendent de Sant Vicenç de Montalt.

Josep Robrenyo, el poeta més popular del començament del segle XIX escriví algunes composicions poètiques plenes de sarcasme en relació a la fama de Francesc Milans de poc discret amb les dones. Fins i tot, s’atreví a involucrar la seva pròpia dona en aquest joc de sobreentesos, joc que el poeta imagina que li comportà la fama de cornut.

Actualment la masia de can Milans del Bosch és propietat de Josep Rubert que junt amb la seva família, al Castell de l’Oliver, fa els possibles perquè els matrimonis siguin feliços, almenys durant el convit.

Agraïment a Ramon Coll i Monteagudo.

Mira, a mi no em sap mal

que vagis a visitar-lo,

perquè mereix obsequiar-lo,

sent un valent General;

més nota que el principal

fi de tota dona honrada,

és estar ben avisada

de lo que pot succeir,

i és que ell sol sempre envestir

a baioneta calada.

Fonts documentals:

ADZERIAS, G. El Robin Hood del Maresme. Singladures. Revista d’Història i Patrimoni Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, núm. 27, pàgs. 17-27. Vilassar de Mar.

BUCH I ESTEBAN, A. Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Barcelona: Curial, 1984. 282 p. ISBN 8472562204.

CAHNER, Max. Literatura de la revolució i la contrarevolució (1789-1849). Notes d’història de la llengua i de la literatura catalanes. Bar-celona: Curial, 2002. 656 p. ISBN 847256794X.

CARDONA, Gabriel. Los Milans del Bosch. Una familia de armas tomar. Entre la Revolución liberal y el Franquismo. Barcelona: Edhasa, 2005. 437 p. ISBN 8435026655.

GINESTA, S. El Maresme. Comarca privilegiada. Barcelona: Se-lecta, 1968. 269 p.

ROBREÑO, José. Obras poéticas. Barcelona: Imprenta J. Oliveres, 1855. 344 p.

ROIG I GRAU, Jesús. Les fortifi cacions medievals del Mares-me. [s.l]: l’autor, 2006. 153 p. ISBN 84611007527.

c/Josep Brunet, 3 - 08394 Sant Vicenç de MontaltTel: 93 791 51 88 - www.thebrandcompany.net

Regals d´empresa amb un toc personal

17

C/ Costa Dorada, 60 (Urb. Montalt Park)

Tel. 93 791 33 19SANT VICENÇ DE MONTALT

DISSABTES I DIUMENGES POLLASTRE, CONILL I BE A L’ASTSERVEI GRATUÏT A DOMICILI

AUTOSERVEICARNS I XARCUTERIA

Mª Luz

VEDELLA DE GIRONA

EMBOTITS IBÈRICS

SELECCIÓ DE FRUITES I VERDURES

CENTRE DE JARDINERIA ARQUÉ

AUTOMATISMES

Contacte:655 955 [email protected]

Basculants

Corredisses

Seccionals

Batents

Porta automàtica cristall

Persianes domèstiques i comercials

Porta ràpida de teló

Bomba d'aigua de piscina

Comandaments a distància

Fabricació, muntatge, reparació i manteniment de tot tipus de portes i persianesi manteniment de tot tipus

DEMANIPRESSUPOSTSENSE CAPCOMPROMÍS

18

d e p a s s e i gJosep Grau

Passejada matinal a:El Turó d’en Bosc

Aquest cap de setmana, tinc ganes d’anar a la

muntanya, però m’agradaria una passejada suau

per conèixer els entorns del poble a on visc.

¿A on podria anar?.... Ja ho sé,

El Turó de’n Bosch pot ser un lloc ideal per a fer

cames i cremar toxines.

¡¡¡ Família preparats que marxem tots !!!

Per localitzar el turó de’n Bosch, hem de mirar cap al Montalt, i davant de aquesta serralada, cap a l’esquerra,ens queda aquest turonet. Per situar-lo millor, si vinguéssim volant de Barcelona cap a França , al passar per sobre de Supermaresme, a continuació vindria el Turó de l’Oriola i tot seguit el Turó d’en Bosch.

Aquest turó es el clàssic bosc Mediterrani, tot cobert de Pi Pinyoner (pinus pinea) i alzines (quercus ilex) en menor quantitat; però no sempre ha estat així.En els anys 20- 30 del passat Segle XX, era tot terreny de cultiu sense arbres i ple de ceps de garnatxa negra i ull de llebre que en arribar el temps de la verema, el vi era elaborat al mateix St. Vicenç per a consum local.Segons els vells del poble, aquestes vinyes eren cultivades per en “Pepet del Corral”.

També podem veure una plana de roques com si algú les hagués disposat com escultures de una manera capritxosa.Son anomenades de “Ull de Serp” per la duresa que tenen.

Aquest turó te una alçada de 407 metres, dels que nosaltres sols en pujarem 350 metres

Al bell mig del bosc i al costat dret del camí, hi trobarem els restes del que va ser aquest mas, que des de molt antic que no s’habita. Encara hi podem veure alguns marcs de fi nestra que resisteixen l’empenta del temps.

Dificultat:Baixa per a tota la família

Temps:1 hora i mitja

Recorregut:Circular

També podem veure una plana de roques com si algú les hagués disposat com escultures de una

Son anomenades de “Ull de Serp” per

Aquest turó te una alçada de 407 metres, dels que nosaltres sols en

Al bell mig del bosc i al costat dret del camí, hi trobarem els restes del que va ser aquest mas, que des de molt antic que no s’habita. Encara hi podem veure alguns marcs de fi nestra que

19

Sortim del Local de les Entitats Aparcament del C/Ginesta, i pugem la riera del Gorg, fi ns al CAP Consultori Metge,travessem la carretera i aquesta vegada pujarem per el camí conegut com “La mare de Deu d’en Torrents”, o sia que al agafar el carrer del Rocà, al davant ens surt un camí amb una cadena que diu “Serveis Municipals”,

Travessem la cadena i pugem recta amunt per el camí de sorra fi ns el magatzem de la Brigada Municipal, el camí gira lleugera-ment a l’esquerra cap a la llera de la Riera (també amb un altre cadena), seguim pu-jant sempre recte amunt per la línia elèc-trica.

El camí dona a un rierol molt costerut, per el que hem de continuar fi ns tornar a tro-bar la línia elèctrica, que pujarem per sota la línia fi ns arribar al Rial ample i GIRANT A L’ESQUERRA ens porta a Can Montalt.

A mitja pujada haurem vist una Cova feta de pedra de jardí que si fos neta, semblaria la Cova del pessebre; es la Mare de Deu d’en Torrents.Seguint el Rial Ample, al cap de cinc minuts, arribarem a ELS PINS D’EN PERA.

A partir dels Pins d’en Pera, i continuant per el rial que porta a Can Montalt, passem de llarg uns camins que surten a mà dreta i a la propera cruïlla A MÀ ESQUERRA, a on hi ha un cartell de “Prohibit fer foc”, HEM DE GI-RAR per el camí ample de l’esquerra.

A uns 50 metres de la pujada, en una petita placeta i A MÀ ES-QUERRA fl anquejat per un Pi Pinyoner Gran amb un senyal mig es-

borrat de color carbassa, surt un camí que va travessant per el mig del bosc.Arribem a un punt a on el camí es divideix en dos, hem d’agafar el de L’ESQUERRA, que puja lleugerament.Anem seguint aquest camí que també el coneixen i segueixen molts ciclistes de muntanya, trobarem la Pedra de la Cadira (tocant el camí a mà esquerra; es ideal per seure-hi a esmorzar).

Continuem fi ns que entre els arbres, veiem aparèixer a la nostra dreta les ruïnes d’una casa, era a Can Bosc, podem entrar-hi i

observar-lo petits que eren alguns masos, tenint en compte que solien conviure-hi juntes tres generacions (avis, pares i fi lls i a ve-gades algun mosso).En aquesta cruïlla de Can Bosc, agafarem el camí que gira a L’ES-QUERRA i al cap de uns 2 minuts ja arribarem al Rial per el que hem pujat abans i els Pins d’en Pera ara ens queden al davant

nostre i una mica mes cap a la dreta.Continuem baixant per el Rial de Can Montalt (el ample) poc tros fi ns arribar a la cruïlla de camins (postes indicadors amb rètols de color verd) en el pla dels Pins d’en Pera.

Ara deixem aquest rial I SEGUIM RECTA AVALL, direcció al mar, EN EL PRIMER DESVIO que trobem (a uns 50 metres) A MÀ ESQUERRA GIREM, i anem baixant per un camí ample força em-pinat i relliscós que ens menarà a Can Mora de Dalt, (Hotel Rural ) de la nostra vila.

Aquí trobem una paret de sauló amb arrels vistes, en que les dife-rents capes de sauló fan uns dibuixos,i ja estem a poc tros del CAP consultori metge.

Travessem la carretera i baixant per la Riera del Gorg, arribarem al Aparcament del C. Ginesta, inici de la nostra sortida.

Comanar-hi?

20

El Turó d’en Bosc

21

Treballem amb:

OBERTDE DILLUNS

A DIVENDRES

MATINSDE 9:00HA 14:00H

TARDESDE 15:00HA 20:00H

Odontologia general

Cirurgia oral

Periodòncia

Ortodòncia

Odontopediatria

Endodòncia

Implantacions dentals

Estètica dental

Sedació

Radiologia digital

Tel. 93 791 05 29 • C/ Ginesta, 65 • 08394 Sant Vicenç de Montalt• mail: [email protected] • Mòbil 629 04 86 81

BASIC LANGUAGECentre d'Idiomes

INFORMA’TTARDES: de dilluns a divendres de 15:00h a 21:30h

TOT EL DIA: Dijous de 09:00h a 12:00h i de 15:00h a 21:30hCarretera Lourdes, 23 • 08358 Arenys de Munt • Tel. 93 795 02 93

www.centreidiomes.com

• per a L’ESCOLA

• per a VIATJAR

• per a L’UNIVERSITAT

• per HOBBY

• per FEINA

• o simplement perquè t’agrada

L’ANGLÈS / HOLANDÈS / ALEMANY QUE NECESSITES

22

CURIOSIDADES DEPORTIVAS DE OBLIGADO CONOCIMIENTO

Por: Juanito Guedes

El día que el Maratón pasó a medir 42,195 Kms.

El 16 de octubre de 1886 nace Dorando Pietri en Carregio, pro-vincia italiana de Reggio Emilia.

De joven, trasladado al pueblo de Carpi, se em-plea en una tienda de confección. Cuando tenía 18 años, a su pueblo llegó Pericle Pagliani, el atleta más famoso de Italia. Iba a disputar una carrera de exhibición y Pietri se animó a apuntar-se. Ni siquiera se quitó la ropa de trabajo. Y ganó por delante de Pagliani. Este hecho le animó y empezó su carrera como atleta.

Un año después de la carrera con Pagliani, de-butó en el extranjero, ganando una carrera de 30 km en París. Dos años después, ganó la maratón clasifi catoria para los llamados Juegos Intercala-dos, que no tenían rango olímpico. Pero en esa competición, problemas intestinales le impidie-ron acabarla.

De este modo, su gran objetivo eran las Olimpia-das de Londres en 1908. Entrenó muy duramen-te y tenía un tiempo de 2 horas y 38 minutos en 40 km. No obstante, la maratón de Londres tenía un recorrido que sumaba 42,195 kilómetros, una distancia que desde ese momento, se estableció como fi ja para la maratón (esa no es la distancia que separa las ciudades griegas de Maratón y Atenas, como se cree. Es, sencillamente, la dis-tancia entre la salida de aquella maratón -el cas-

tillo de Windsor- y la meta, en el estadio olímpico White City).

El 24 de julio fue el día elegido para la carrera y ese día en Londres hacía un inusual calor. En la prueba participaban 56 corredores, de los que acabaron 27. Al comienzo, el sudafricano Char-les Hefferson y otros tres atletas ingleses toma-ron la delantera, si bien fue el sudafricano el que se quedó solo. Atrás, sólamente Dorando Pietri logró aguantar su ritmo y se quedó solo. Pasa-ban los minutos y de repente, los afi cionados presentes en el estadio se quedaron sorprendi-dos al ver a un hombre con apenas 1,59 metros de altura, entrar en la pista, completamente cu-bierto por el sudor y el polvo.

Dorando Pietri lideraba la carre-ra pero estaba absolutamente exhausto. Tal es así, que en vez de girar a la izquierda una vez entrando al estadio, giró a la derecha, totalmente desorientado. Los jueces le advirtieron y al hacer el giro, Pietri se desplo-mó, provocando la consternación en el público. Los jueces y un médico le ayudaron a levantarse, pero antes de llegar a la meta, se desplomó otras cuatro veces. La última caída fue a cinco metros de la meta, justo cuando entraba en el estadio el segundo, el estadounidense Joú Hayes, que no mostraba signos de fl aqueza. Pietri fue ayudado a levantarse una vez más y sujetado para que

cruzara la meta (momento que recoge una de las fotos que ilustra el artículo, una de las más famosas de la historia del Olimpismo). El equipo estadounidense no tardó en reclamar y al ser tan obvia las ayudas que recibió Pietri, el italiano fue descalifi cado.

Pero curiosamente, Pietri lograría más fama que Hayes. Su historia conmocionó a los ingleses, tan afi cionados a la épica en el deporte. Por eso, el celebérrimo Sir Arthur Conan Doyle, muy afi -cionado al deporte y a las causas perdidas, inició una campaña para premiar a Pietri. Esta campa-ña cristalizó fi nalmente. La reina Alexandra, la es-posa de Eduardo VII, que había visto en directo la llegada de la maratón y había quedado muy impresionada al ver al italiano, invitó a Pietri a pa-lacio y le regaló una copa de plata, tal y como había propuesto Conan Doyle.

Tras su participación en Londres, la fama de Pie-tri subió como la espuma a nivel internacional. Se le dedicaron canciones y fue invitado a correr exhibiciones en Estados Unidos, donde compitió contra Hayes, ganándole en la mayor parte de las ocasiones. Siguió corriendo en su país y por todo el mundo, como en la maratón de Buenos Aires.

A los 26 años y tras haber ganado 200.000 liras (una fortuna de la época), Dorando Pietri se re-tiró. Montó con su hermano un hotel pero el ne-gocio fue un fracaso, hasta que se estableció en San Remo, en la Riviera italiana, donde abrió un taller mecánico. Allí vivió hasta el fi n de sus días, que llegó cuando Pietri se desplomó de nuevo, esta vez para siempre. Un paro cardiaco se lo llevó a la edad de 56 años.

La historia de Dorando Pietri

número. IV

24

Hola! sóc eni sóc lamascota

de beAtypical,ens anirem veient!

252525

25 de març de 201242 Km d’ emocions,

de sensacions, d’esforç, de cor, de ment...

Raúl: Daniel:Des de beAtypical, moltes felicitats!

f lash Sant VicençRedacció BeAtypical

26

l a n o s t r a p r o t a g o n i s t aRedacció beAtypical

Eva Rovira

sóc molt feliç!!!

- T’hauran dit infi nitat de vegades que tens una mirada ferma i segura!

ER.- De cap manera. Després de la meva mirada s’amaguen les mateixes pors i les mateixes inseguretats a les quals ens hem d’enfrontar tots. Però és veritat que el pas del temps i l’experiència et dota d’un aplom que potser si es refl ecteix en la meva mi-rada.

- Massa viscut per a tan curta edat, no és així?

ER.- Així és. Però bé, ja no sóc tan jove. A déu gràcies ja he complert els 42 anys i espero poder explicar d’altres. Però sí, és cert que la vida ja m’ha posat en situacions extremes més d’una vegada.

- Et refereixes als “esglais” que t’ha donat el teu cor, no?

ER.- Més d’un!, però això ja ha passat. Ara estic formidable i fent una vida totalment normal. Per cert, ja que parlem d’això, m’agradaria aprofi tar estàs línies per agrair als meus veïns Angels i Carlos l’ajuda que em van prestar quan em va succeir per se-gona vegada.

Explosiva. Positiva. Divertida.

Amable. Catalana, molt cata-

lana. Generosa. Apassionada i

culé. Eva ens obre les portes del

seu cor i ens mostra un camí a

seguir: l’amor per la vida.

27

l a n o s t r a p r o t a g o n i s t a

27

- Alguna seqüela després dels infarts?

ER.- Les típiques en aquests casos i que tenen a veure amb les revisions periòdiques que ens hem de fer. D’altra banda tot igual. Bé, amb una cosa no puc, i és estar en llocs tancats.

- Ens alegrem molt de veure’t tan bé!

ER.- És que és de debò que em trobo molt

bé! A tope!. Si no paro, entre la tenda de xuxes i la meva gran passió, que és poder cuidar a tots “els meus” nens, em falten ho-res al dia.

- Que continuïs així per molt temps, t’ho mereixes. I per no robar-te més temps et posem a prova amb la nostra bateria de preguntes.

ER.- Això està fet!, som-hi!.

28

Un lloc on viure..............................Sant Vicenç de MontaltUn país............................................................CatalunyaUn llibre......................................Qualsevol de Robin CookUna pel·lícula.............................“Lo que el viento se llevó”Un actor.....................................................Paul NewmanUna actriu....................................................Meryl StreepUna sèrie de televisió.........................“Mentes Criminales”Un polític ..................................................................CapUn personatge històric...............................Cristóbal ColónUn color..................................................................RosaUna fruita.........................................................MaduixesUn menjar...............................................................SopaUn lloc on estiuejar.................................................SitgesUn cotxe...................................................................Golf

Un esport..............................................................FutbolUn futbolista............................................Ronald KoemanUn moment històric.................11 de setembre (Nova York)Una cançó.........................................“Ritmo de la noche”Un cantant......................................................Phil CollinsUn aroma................................................................RosaUna fl or......................................................Rosa vermellaUn animal.................................................................DofíUn caprici..................................Copa de cava amb ostresUna illa.............................................................BahamesUna nom de dona.....................................................ErikaUn record.........................................La època de joventutUn somni.................................Tornar a veure el meu pareUna colònia..........................................................MiracleUna beguda..................................................Un bon cavaUn entrepà..........................................................TonyinaUna tapa .............................................Tota mena d’olivesUna marca de roba..................................................TotesUn rellotge............................................................HublotUn instrument musical.............................................PianoUn viatge.........................................................Las VegasUna il·lusió..................Viu tranquil·la i sense cap problemaUn planeta..........................................................La TerraUn conte.......................El que m’explicava el meu pare de petita per fer la migdiadaUn combinat........................................Vodka amb taronjaUna recepta...............................................La del “mojito”Un postre.............................................Pastis de maduixa

l’Evaa fons...

29

l a n o s t r a p r o t a g o n i s t a

Un amic...........................................................el que tincUn tenista.......................................................Rafa NadalUn astre.................................................................El SolUn moment............................El naixement dels meus fillsUna moto...........................................................MontesaUn musical............................“Hoy no me puedo levantar”Un consell..............................................Gaudir de la vidaUna virtut...........................................................L’alegriaUn valor...........................................................La lleialtatUna tradició......Fer “Tomten” a casa per els nens que cuidoUna nit...............................Fen una copeta amb els amicsUna hora ........................En tinc dues. 17:35 h. i 13:50 h.Una mania....................................................Tot controlatUna professió......................................................BomberUn idioma...........................................................L’anglès Un referent...............................................Els meus paresUn mar..........................................................MediterraniUna ciutat....................................................San SebastiàUn personatge de ficció....................................SupermanUn amor.........................................................El que repsUn pintor ..........................................................Jordi PratUn metge................................El que em va operar del cor Un showman....................................................Pep PlazaUna passió.........................................................Els nensUna revista.........................................................AquestaUna festa........................................La dels meus 40 anysUna platja.....................................La Riera Xica de SitgesUna muntanya..................................................Matagalls

Una alegria..................................................El sol i el marUna carícia................................................Dolça i sinceraUn petó.......................................................el de bona nitUna llàgrima....................................................de felicitatUn discurs....................................Paso de discursos: FetsUna mentida............................................no les vull saberUn número..................................................................16Un desig...........que torni la calma per a tothom. Fora crisisUna paraula.......................................................T’estimoUna por........................................................no tenir salutUna llegenda....................................................Sant JordiUn sentiment............................................el de la felicitatUn sabor..................................................................DolçUna bolet.............................................................RovellóUn arbre......................................................................PiUna fantasia...........................El dia que em toqui la loteriaUn mes...................................................................JunyUn any....................................................................2004Una eina...........................................................Les mansUna fusta............................................................El roureUn ocell.............................................................FlamencUn rancor..................................................................CapUn escultor...............................................Manel CusachsUn monument.....................................La Sagrada FamíliaUn metall.....................................................................orUn senyal.................................................................stopUn joc.................................................................ParchisUna abraçada...................................La de veritat. Sincera

30

e n p o s i t i u Ramón Amargant

Cambiamos de año, pero siguen los recortes...Así es. El 2012 ha comenzado con el pri-mer paquete de ajustes del Gobierno de Rajoy que incluye un recorte del gasto de €8.900M y un aumento de ingresos de €6.275M mediante una subida de impues-tos. El objetivo: reducir el défi cit público hasta el 4,4% este año para cumplir con Bruselas, pero para ello harán falta algunos paquetes más. Por eso, la Vice-presidenta anunciaba que esto tan sólo es el “inicio del inicio” y en mi opinión, no serán tem-porales durante dos años como pretenden hacernos creer.

Después de cerrar el 2010 con un défi cit público cercano del 9,3%, la previsión del anterior Ejecutivo de Zapatero era reducirlo en 2011 al 6%, pero fi nalmente se desvia-ron hasta el 8%. La culpa se achacó princi-palmente al gasto excesivo de los Gobier-nos regionales. No obstante, este primer paquete tan sólo servirá para ajustar esta desviación, pero harán falta nuevas me-didas para lograr alcanzar el nivel del 3% previsto para 2013.

Por lo tanto, los recortes llegan y seguirán viniendo pero se quedarán. No serán tem-porales sino estructurales, a menos que la economía empiece en breve a crecer por encima del 3% anual y se genere empleo de manera recurrente.

Bajo esta difícil perspectiva, hubiera sido oportuno la formación de un gobierno de unidad y de concertación nacional en el que todos los partidos políticos, sindicatos y patronal trabajaran conjuntamente para lograr hacer posible esta quimera econó-mica.Recordemos que en anteriores artículos hemos recalcado que resulta necesario que seamos un país exportador neto, lo que signifi ca ser competitivos, para lograr reducir simultáneamente la deuda priva-da (familias y empresas) y pública. Y en eso debemos centrarnos todos, en cómo lograr recuperar la competitividad y la efi -ciencia productiva.

Dado que un gobierno de unidad y una cooperación voluntaria entre todos los agentes sociales resulta imposible a día de hoy en nuestro país, nos vemos abo-cados a la situación actual. No importa el color de quien gobierne, ya que es la dupla franco-alemana la que va a dirigir nuestros destinos económicos durante los próximos años. Ello se debe a que España es un país considerado “too big to fail” (algo así como demasiado grande para dejarlo caer) y, por lo tanto, su salud fi nanciera podría poner en riesgo la supervivencia de la Zona Euro.

De hecho, no han pasado ni 10 días de las primeras medidas anunciadas por Rajoy que ya nos están reclamando más ajustes fi scales y reformas estructurales especial-mente en el mercado laboral (con una tasa de paro superior al 20% y un paro juvenil del 40%) para garantizar el cumplimiento de los objetivos pactados. Y así seguirán… y más nos vale que cumplamos a rajatabla con el guión, porque de lo contrario nos acercaríamos peligrosamente al sendero que está atravesando Grecia y que presa-gia un trágico fi nal.

Una vez llegado a este punto y viendo los esfuerzos a los que deberá someterse la sociedad española, es obligado analizar con detalle el gasto público y preguntarse a qué se destina, y si es imprescindible de-dicar dinero a tal o cual cosa en el contexto actual. En conclusión, como contribuyen-te creo que debe replantearse la actual estructura de la Administración Pública a todos los niveles, tanto a nivel Municipal, Comarcal, Provincial, Autonomía y Estatal. Y no nos olvidemos, que el sector privado ya inició dicho ajuste estructural hace tres años….¿será por su mayor fl exibilidad y efi ciencia?

31

Nous horarisd’ActivitatsAquàtiques

Ciclo, Tonificació,Tai-txi, Ioga, Balance, Pump,

Combat, Aquagim, Tonificació 3ª edat, G.A.C.,

Latino, Pilates,...

Viu la natació

d’una forma diferent!

Ampliem

més classes!NOVES

QUOTESdes de 28€

Ciclo, Tonificació,

des de 28€

Noves Activitats

Ctra. Nacional II Km. 65408393 Caldes d’Estrac (Barcelona)

Tel. 93 791 29 92

www.sigesportcaldetes.com

32

Albert Valènciai Armengol

Hom entén per Justícia el següent: Iustitia est constants et perpetua voluntas ius suum quique tribuendi: honeste vivere, alterun non laedere et suum quique tribue-re (aequum et bonum)

Com tots els lectors ja sabran, aquest afo-risme llatí signifi ca: La Justícia és la cons-tant i perpetua voluntat de donar a cadas-cú el seu dret: viure honestament, no fer mal a ningú i donar a cadascú el que es seu (just i bo). És a dir, en una traducció més planera, que la Justícia és igual per a tothom.

I per tal que la Justícia sigui igual la imat-ge visual que la identifi ca, o s’associa a ella, és la d’una dona amb els ulls tapats per una vena i que du una espasa en una mà i a l’altra una balança.

Alguns diuen que aquella dona era una de-essa romana, Iustitia. Altres que parlem de Themis, potser una titànide de la mitologia grega. El que tots estan d’acord és que l’espasa (diuen que antigament era un lleó),

Iustitia est constants et perpetua voluntas ius suum quique tribuendi: honeste vivere, alterun non laedere et suum quique tribue-

Com tots els lectors ja sabran, aquest afo-risme llatí signifi ca: La Justícia és la cons-tant i perpetua voluntat de donar a cadas-cú el seu dret: viure honestament, no fer mal a ningú i donar a cadascú el que es seu (just i bo). És a dir, en una traducció més planera, que la Justícia és igual per

I per tal que la Justícia sigui igual la imat-ge visual que la identifi ca, o s’associa a ella, és la d’una dona amb els ulls tapats per una vena i que du una espasa en una

Alguns diuen que aquella dona era una de-essa romana, Iustitia. Altres que parlem de Themis, potser una titànide de la mitologia grega. El que tots estan d’acord és que l’espasa (diuen que antigament era un lleó),

ve a equivaldre a la força de la sentència, és a dir, de l’aplicació de la justícia, la qual, sigui amb un lleó o una espasa, queda ga-rantida en ser executiva (imposada per la força). Quant a la balança, vindria a signi-fi car la equitat i es desconeix si te a veure amb el judici d’Osiris dels egipcis. Final-ment la vena, la qual denota una aplicació de la Justícia sense distingir a qui s’aplica, igual per a tots i totes, la imparcialitat.

Aquesta és la teoria, doncs a la pràctica tothom veu i llegeix, a diari, com la Justí-cia sembla que depengui d’on bufa el vent o de qui tingui el poder, sia el legislatiu o l’econòmic (que sovint sembla que vagin interrelacionats).

I acabarem aquest article amb un petit exemple i endevinalla: a que no saben que està, curiosament, exempt de pa-gar Impost del Valor afegit (IVA) segons l’article 20.1.18 de la Llei de l’IVA? Al-gunes pistes: no és ni l’educació, ni la sanitat, ni l’assistenta social (que no en paguen). Les darreres aju-des: la majoria del negoci que fan

certes entitats que darrerament estan desapareixent (se’ls hi diu fusions) i que quasi tothom ha emprat per comprar un habi-tatge.

[solució: la majoria d’operacions fi nanceres (ex.: un préstec, un dipòsit en un compte corrent, ...)

Què ésla justícia?

33C/ Joan Maragall, 3 - Tel. 93 791 09 16 OBERT DIUMENGES AL MATÍ

Si t’agrada la bona carn...no ho dubtis!, aquí la millor.

Autoserve i Serve i a domic i l i Po l las t res a l ’as t

ALSINA

34

g a d g e t s t e c n o l ó g i c o s

Redes Sociales (parte II)YouTube, Facebook, SecondLife y Twitter: historia y particularidades de cuatro éxitos de redes sociales

El uso de videos (videosharing) ocupa un lugar preponderante en el éxito de las social network y YouTube es la insignia, si bien no es la única red de videos

Tres antiguos empleados de PayPal, Chad Hurley, Steve Chen y Jawed Karim, fundaron YouTube.com en febrero de 2005.

Apenas dos meses después fue cargado el primer video (Me at the zoo). El crecimiento desproporcionado en el alto número de visitantes hizo que Google Inc pusiera su mirada sobre el nuevo proyecto. En octubre de 2006, YouTube.com pasaba a las manos de Google por la cantidad de 1650 millones de dólares. Ese mismo año, la revista TIME reconocía al portal de videosharing como el invento del año

El portal de YouTube clasifi ca los videos de acuerdo a categorías como comedia, noticias, documentales, fi cción, deportes, entretenimiento, música, entre otros. Una vez registrado como usuario, es posible cargar en YouTube los videos personales que se considera interesantes: desde material de baja calidad técnica hasta los elaborados por profesionales, incluso crear canales personalizados para agrupar videos, compartirlos, votarlos y valorarlos. Tristemente, algunos han aprovechado todo esto para subir videos sobre peleas, chismes sobre personas, racismo e incluso erotismo. Ciertamente el portal prohíbe todos estos contenidos e incluso brinda la posibilidad de denunciar aquellos que violan las condiciones de uso.

Es la red social más grande, con más de 300 millones de usuarios y disponible en más de 20 idiomas. En 2007 la conocida revista Newsweek le dedicó la portada y en 2008 Facebook lanzó versiones en francés, alemán y español. Medidores de portales como Alexa.com le dan el puesto número 5 de las páginas más

visitas a nivel mundial. Todo un fenómeno social.

¿Cómo nació? En 2004, un estudiante de psicología de la universidad de Harvard, Mark Zuckerber, lanzó un proyecto para poner en línea los registros de los inscritos en la universidad, junto a un grupo de amigos entre los que se encontraban Christ Hughes, Dustin Moskovitz y Eduardo Saverin. Era el germen de Facebook. Zuckerber contaba apenas 24 años,

Facebook comenzó como un apoyo académico para grupos universitarios sólo en la universidad de Harvard. En un inicio fue necesario contar con un correo electrónico del dominio “harvard.edu”. Cuando se amplió a otras instituciones universitarias –cuatro meses después de su nacimiento– los dominios de correo debían estar registrados en la base de Facebook. Eso le dio un cariz de reserva que, a la vez, era fuente de confi anza. A partir de 2005 se amplió a escuelas de nivel medio superior, profesionales y, más recientemente, desde septiembre de 2006, a todo aquel que haya cumplido 18 años o que tenga 13 pero declare estar inscrito en una escuela superior.

Inscribirse en Facebook es sencillo: basta una dirección de correo electrónico como requisito y la elección de una clave. El nombre de la red, en español “libro de rostros”, es signifi cativo. ¿Por qué? Porque no es un lugar para el anonimato sino para presentarse como uno es. ¿Con qué fi nalidad? La de recuperar viejas amistades que el tiempo o la distancia impedían, o también para hacer nuevos conocidos. Aceptar un nuevo “amigo” en Facebook implica compartir lo que uno tiene en el propio perfi l y así posibilitar un conocimiento recíproco.

Con Facebook se entra en la vida de otras personas pero también los otros entran dentro de la nuestra.

Han sido 4 de los hitos de mayor éxito en la era de las redes sociales:

35

DanielCamiruaga

Sin duda conocemos los videojuegos. Suponen ponerse delante de una pantalla de computadora, de televisión o de un dispositivo electrónico portátil. En ellos se reproduce simbólicamente un ambiente (una cancha de fútbol, una pista de carreras, una nave espacial…) y escenas de juego con niveles graduales a superar. Al dirigir una palanca o presionar botones, los personajes se mueven y cumplen la acciones en orden a alcanzar un fi n.

SecondLife fue fundado en 2003 por Linden Lab, una empresa localizada en San Francisco California. Con una población de más de 3 millones de habitantes (más los visitantes habituales que acrecientan el número hasta más de ocho millones), se trata de un Massive Multiplayer On Line Role-Playing Game (Mmorpg), un juego desarrollado simultáneamente por muchas personas a través de Internet pero no a la manera del videojuego común pues, en este caso, estamos ante una verdadera y propia “forma de vida”, “una vida digital en la cual los mismos “residentes” contribuyen a crear el mundo que tienen delante de ellos”

En marzo de 2006, Evan Williams, Biz Stone y Jack Dorsey lanzaron Twitter, una forma de socialización, a través de una sociedad fundada por ellos mismos: The Obvious Coporation. Twitter es un neologismo del verbo inglés tweet, que signifi ca piar. De ahí también la imagen del pajarillo azul que es el símbolo de la empresa.

La dinámica de Twitter es simple: hay receptores y emisores. Los segundos pueden enviar mensajes no superiores a 140 caracteres (tweet) a quienes han elegido seguirlos. Los primeros (followers), reciben esos mensajes, si bien también pueden convertirse en emisores. En esta sencilla metodología consiste Twitter.

Su éxito estriba en lo multifacético y polivalente que resulta: bien podría compararse con un SMS (si bien Twitter es masivo, por Internet, y además no cuesta. Incluso se han elaborado aplicaciones para que funcione en I-Phone y BlackBerry. De hecho, la idea de los 140 caracteres responde, en buena medida, a que la mayoría de los dispositivo de telefonía celular consienten ese número de letras, unas 20 palabras), con un blog (aunque ciertamente de contenido reducido pero a través del cual se crear, integrar e intercambiar información e ideas) o, por mejor decir, un microblogging; con un motor de búsqueda (existe Twitter Search, un motor que posibilita búsquedas actualizadas en tiempo real, sobre todos los tweets que se elaboran en el mundo. Este factor ha sido decisivo en el crecimiento de Twitter) o con el Messenger.

estamos ante una verdadera y propia “forma de vida”

36

p l a n B ElisabetArbiol

Anem a veure els astresAvui us proposo una sortida en família per omplir les tardes de primavera de manera original.

Ens hem de desplaçar fi ns a Sabadell on trobem la Agrupació Astronòmica de Sabadell, al ben mig del Parc de Catalunya. I es que la proposta de avui es conèixer una mica més sobre els astres.

Les sessions s’inicien a l’auditori amb un audi-ovisual que descriu l’astre que s’observarà. Tot seguit, a la sala d’exposicions, es rep una peti-ta lliçó d’astronomia. Es visiten breument altres dependències, i es puja a l’observatori on es pot veure el funcionament del telescopi i observar l’astre protagonista del dia. La visita dura entre un hora, hora i mitja en un ambient molt distés doncs al fi nal la gent que et reb son únicament gent afi cionada (i diria apassionada) dels astres, els hi encanta parlar-ne i contestar totes les nos-tres preguntes.

Les observacions que fan més sovint son les de la Lluna, dissabtes a les 19h i a les 20h i les del Sol els diumenges a les 12h. Però assegureu-vos dels dies i horaris a la web.

El preu son de 12€ els adults i 6€ els nens. S’ha de fer la reserva prèvia per telèfon 93 725 53 73

També fan altre tipus de activitats per a nens com els Tallers d’Astronomia on poden aprendre que son les estrelles, les constel·lacions o com funci-onen els telescopis. Així com organitzen Casals d’Estiu d’Astronomia.

Per a adults organitzen Cursos, tan presencials com on-line, on aprendre com utilitzar els nostres telescopis, saber reconèixer les constel·lacions o altres de nivells més avançats.

Un altra activitat que organitzen es la possibilitat de realitzar observacions astronòmiques des de casa teva via internet. Des de la seva pàgina web ens podem connectar en directe amb el telescopi de la Agrupació, fer el seguiment de la observació que se està fent en aquells moments i seguir els comentaris del astrònom que la està realitzant. Això es sol fer els dissabtes per la nit.

Així, si teniu alguna inquietud, us agrada el tema o simplement per que es la lliçó que li toca al teu fi ll, però trobo que es una manera ben original de passar una tarda en família i fer alguna cosa di-ferent.

Visiteu la web per més informació de Activitats i horaris. http://www.astrosabadell.org/

37

CAMPUS ESTIU 2012

Ctra. Nacional II Km. 65408393 Caldes d’Estrac (Barcelona)

Tel. 93 791 29 92

www.sigesportcaldetes.com

del 25 de juny al 7 de setembredel 25 de juny al 7 de setembreActivitats esportives: natació, piscina lliure, bàsquet, futbol sala, bàdminton, handbol, waterpolo, vòlei, aeròbic infantil, ball.

Horaris: 1/2 torn: de 9 a 13.30

Torn complet: de 9 a 13.30 i de 15.00 a 17.00També oferim:

Servei d'acollida: de 8.00 a 9.00 Menjador: de 13.30 a 15.00Tallers: de dibuix, de manualitats, de contes...

Jocs cooperatius, de psicomotricitat, preesportius i aquàtics.

Excursió i activitats a la platja

El periode de PREINSCRIPCIÓ finalitzarà el dia 31 de maig

Les INSCRIPCIONS es faran efectives entre els dies 1 i 15 de juny

A partir del segon germà, hi ha un 10% de descompte en els torns (no en el menjador ni en l'acollida)

Els nens que estiguin un mínim de 4 setmanes al campus tindràn un 50% de descompte als cursets de tot un any

(no acumulable a d'altres promocions)

38

L a p a s t a p e r a l s c a t a l a n s

Pasta amb pèsolsQuin estació millor que la primavera per una boníssima pasta amb pèsols? És un plat molt simple, ràpid de preparar

que agradarà a tothom, grans i petits. Aprofi tarem dels pèsols que

trobarem al mercat però també la podreu preparar a l’Hivern amb

pèsols congelats. Per aquesta recepta necessitem un format de pasta que

a Itàlia dèiem tubetti o tubettoni. En principi qualsevol mida de aquesta

pasta se adapta bé a la recepta.

Ingredients per a 4 persones250 gr. de tubetti

300 gr. de pèsols

Mitja ceba

100 gr. de panxeta al pebre negre

salpebre

oli

PreparacióTalleu la ceba a trossets petits i poseu-la en

una cassola amb 5 cullerades d ’oli. Quan es

torna daurada, afegiu-hi la panxeta tallada a daus. Quan també la panxeta hagi agafat un

color daurat, afegiu-hi els pèsols i remeneu un parell de minuts. Cobriu tot amb aigua,

saleu al gust i deixeu coure 20 minuts, amb tapa a foc baix.

Quan els pèsols estiguin casi al punt, afegiu la pasta i deixeu-la coure, remenant sovint

per evitar que s’enganxi al fon de la cassola. Si la quantitat d’aigua no us sembla sufi cient,

afegiu a poc a poc més aigua calenta (com si fos un risotto) i continueu remenant.

(foto olla)

El plat resultarà més o menys caldos depenent de l’aigua que haureu afegit durant la

cocció. L’ideal és que no sigui massa caldos.

Generalment la pasta ja està feta un parell de minuts abans del temps que indica el

paquet. Tasteu-la i ajusteu de sal.

Emplateu i acabeu el plat amb una mica de pebre.

primavera per una boníssima pasta

pèsols congelats. Per aquesta recepta necessitem un format de pasta que

a Itàlia dèiem tubetti o tubettoni. En principi qualsevol mida de aquesta

39

Antonella Speranza

Buon appet ito !

www.lapastaperalscatalans.catfacebook: La pasta per als catalans

twitter: @pastacatalans

40

r a c ó p o è t i c Ana CloeBrugueras

La tassa té tosUns altres mocs meusIntens brau brou d’auNeu sobre el niu nau.Gèlid fred als peusProu de ploure plorsNuggets i quètxupFan no saps què xupXup fl aire de fl ors

carnisseria, xarcuteria i delicadesescarnisseria, xarcuteria i delicadeses

Ginesta, 5108394 Sant Vicenç de Montalt

Tel. 93 791 20 22www.laterça.catlaterça@laterça.cat

c/ Ginesta, 4908394 SANT VICENÇ DE MONTALT

Telf. 677240467

ES FAN PAQUETSPER ENCÀRREC:Aniversaris, Comunions,Batejos, Nadals,Amic invisible, etc...

Prou de ploure plorsNuggets i quètxupFan no saps què xupXup fl aire de fl ors

41

• Assessorament i gestió Comptable: Comptes anuals, llibres obligatoris, FormaciÛ comptable a líempresa, balanÁos i comptes de resultats,...• Assessorament i gestió Fiscal: Impost de societats, IVA, IRPF, Pagaments fraccionats, declaracions anuals amb terceres persones, declaracions censals, representaciÛ en els procediments davant l'AdministraciÛ p˙ blica, ...

C/ Santa Marta, 12, 1er - 08302 Mataró - Tel. 93 790 80 76 - Mob. 670 533 575 - [email protected]

Graduada SocialCol·legiada nº 4560

Assessoria EMPRESES

Assessoria PARTICULARS

CarolinaBecerraLaraCBL

• Assessorament i gestió Laboral: Contractes de treball, nÚmines, sancions laborals, Tr‡mits davant l'OTG-INEM, prevenciÛ de riscos laborals, Expedients de regulaciÛ d'ocupaciÛ (ERO), RepresentaciÛ i assessorament davant la InspecciÛ de Treball, etc.• Assessorament Jurídic: mercantil, fiscal i tributari, civil, penal, administratiu i d'urbanisme, cobrament d'impagats, etc.

Assessorament i gestió treballadors per a la llar:Cangurs, Servei domËstic, etc. Estrangeria, etc.

PREPARA’T PER A L’ESTIU

Tenim tractaments reductors personalitzats per a tu... INFORMA’T!

C/ Ginesta, 53 • Tel. 93 791 11 53 • [email protected]

Professionals amb més de deu anys d’experiència.

C/ Sant Joan, 17 Baixos - Sant Andreu de LlavaneresTel: 653 74 18 62

[email protected] - www.logopediavanza.com

Retards i trastorns de la parla o del llenguatge.Dislèxia, disortografia.

Quequesa.Deglució atípica i mals hàbits orals.

Afàsies (ictus i traumatismes craneo-encefàlics).Alteracions de la veu.

Malalties neurodegeneratives.

42

ha passat a Sant V icenç

MONTALTBIKE 2012

Com cada diumenge fi nal de Gener i des de fa onze anys, varem celebrar la Montaltbike tot coincidint amb els darrers actes de la festa Major de Sant Vicenç de Montalt. La Montaltbike ha esdevingut al llarg dels anys una cursa de referència pels amants de la bicicleta de muntanya i any a darrera any s’ha anat consolidant entre les proves més apreciades en la seva categoria. Enguany donarem fe d’aquestes afi rmacions els quasi 800 ciclistes que s’aplegaren a la sortida del fi nal de l’avinguda Toni Sors. (zona esportiva) tot i les males previsions del temps anunciades.

El circuit com cada any i així ho anunciem, és de nivell mig-alt ja que els quasi 40Km i 1.600mts de desnivell positiu no estan a l’abast de tothom. Be de tothom poder si, per be que la botifarra d’esmorzar alguns se la menjarien per dinar o qui sap si per sopar. A la sortida sempre s’intenta fer estirar el grup amb alguna baixada, per enfi lar després algunes rampes per pistes amples abans d’atacar el que veritablement vol la gent; els corriols pel mig del bosc. Així que dit i fet i ja els tenim pujant per la pista del Montalt fi ns arribar a la zona de “la vinya d’en Ferran” on van poder gaudir d’una primera baixada creuant la carretera de Mata (km10 abans d’arribar a Torrentbó) i passant per sota Can Delàs fi ns arribar a la riera de Torrentbó/Caldes on ben aviat trobarien el primer avituallament.

Des d’allà s’enfi laran pel Remei baixant per la zona del Jalpi fi ns arribar al polígon d’Arenys de Munt que els havia de portar pujant per uns horts a tornar a creuar la

carretera de Mata uns quants kms més avall (km16) per pujar la pista cap al Corral. Abans d’arribar-hi, i després de menjar-se unes bones rampes van poder gaudir d’una bona baixada fi ns al Parc de Lourdes per tornar a pujar fi ns a Collsacreu on podrien fer parada i fonda amb un segon avituallament ben farcit. En aquell punt era millor no mira el planell ja que l’únic que podies veure era seguir pujant fi ns a la Casa Nova i seguir pujant fi ns a la Creu de Rupit per acabar la festa a la pedra de la Ferradura, el punt més alt de l’etapa amb més de 550mts i amb quasi 30Km al sac. Seguidament i per no abusar, un bon corriol tècnic de baixada els portaria fi ns al camí ral per enfi lar per la sortida del corriol de Santa Mònica (Tintoré) per un nou corriol de baixada fi ns a la hípica de Llavaneres. Un nou avituallament els permetria agafar les darreres forces per pujar amunt fi ns al SuperMaresme, i ja si, deixar-se anar per la joia de l’etapa: Un corriol de baixada de més de 4Km abans de fer l’entrada al poble i creuar meta a la zona esportiva davant del centre cívic.

El primer ho va aconseguir amb 2 hores justes i el darrer...del darrer res no se’n sap però segur que algun dia l’acabarà. El gruix de l’arribada va ser a partir de les 3 hores, on mica en mica anaven entrant per poder menjar-se la botifarra que els hi teníem preparada. El tradicional lliurament de premis, conjuntament amb els sorteig d’obsequis donaran fi a la matinal que més gent aplega a Sant Vicenç de totes les activitats que es duen a terme al poble durant tot l’any.

43

AGRAÏMENTSAprofi tem l’ocasió per agrair un cop més a tots els sponsors que cada any partici-pen amb la seva presencia i el seu suport econòmic, a l’Ajuntament per la seva ajuda i per les facilitats que ens dona en tot mo-ment. I com no, als 150 veïns del poble que permeten amb la seva col·laboració en tants i tants punts bàsics pel bon desen-volupament de la prova (pàrking, controls, avituallament, botifarres, begudes, obse-quis…..) que tot sortir sense més ensurts que el previstos.

Gràcies a tots ells hem aconseguit ser re-coneguts no només pel circuit i perfi l, sinó per tota la seva organització.

HISTORIA de la MONTALTBIKEEl club Xurribikers es va formar fa quasi 20 anys per veïns del poble amants de la bi-cicleta que es van trobar un bon dia per gaudir del seu esport enmig del nostres boscos. Però, no fou però, fi ns fa 11 anys que un darrer diumenge de Gener del 2001 es va començar la Montaltbike amb 356 participants i amb dos circuits (un d’uns 20Km de nivell mig baix i un altre de 40Km de nivell mig alt). Al cap de tres anys ja es doblava el número de participants i va ser a partir del 2008, al fregar la xifra dels 1.000 inscrits que es va decidir deixar en un sol circuit d’uns 40Km amb un nivell més exi-gent, per evitar desbordar l’organització i no poder ni atendre a la gent ni cuidar l’en-torn tal com volem. Avui dia el club el formem unes 15 perso-nes que cada diumenge, a les 7.30h del matí en horari d’estiu o a les 8h en hora-ri d’hivern es troben davant del cívic per començar a pedalar allò on les cames els portin.

Ara ja ho sabeu, si algun dia us hi voleu apuntar hi sou tots convidats.

1- Lozano , David 001 02:01:262- Collados Garriga, Cristian 554 02:04:443- Colomé , Oriol 002 02:07:20

Classifi cació masculina1- Lauca , Núria 315 02:50:382- Lopes Silva, Noemi 517 03:00:063- Sigler Raveda, Eva 423 03:02:06

Classifi cació femenina

Des de beAtypical us volem agrair el vostre esforç per fer arribar l’esport a Sant Vicenç any rere any...

44

f e l i c i t a t s

Felicitats! Victor 8 anys i Ester 5 anys

Iaia felicitats! ja tens 83 anys i estàs guapíssima.Els teus nets

Felicitats Eloi!3 anys, t’estàs fent molt gran

Envieu el missatge i la foto a [email protected]

45

Felicitats anticipades, Arnau! el maig fas 1 any!!!

Felicitats! Oscar ja tens 4 anys

Des de beAtypicalt’enviem 97 petons

46

Felicitats Marc...

“...para correr este tipo de carrera hacía falta un 70% de forma física, un 20% de cabeza y un 10% de corazón.

”

47

t e s t i m o n i a lRedacció BeAtypical

Francesc Navarro, un xef tot terrenyÉs innegable el bon tracte que en Francesc i la seva gent li han donat a El Bar de la Piscina. La seva aposta per la qualitat a preus “d’avui”, al mateix temps que el magnífi c tracte que dispensen a tots i cadascun dels seus clients, han fet possible que El Bar de la Piscina sigui referència pels santvicentins i punt de trobada per a tots ells.

- Francesc, felicitats. Imagino que tot això no s’aconsegueix sense esforç!

FN.- Uf, que va. Aquestes parets tanquen moltes hores de treball. Tant del que es veu com de l’altre.

- Ens ho expliques?

FN.- Doncs que la dedicació és màxima. Com diuen ara, “full time”. No queda temps per res més. Portem ja un parell d’anys al capdavant d’aquestes instal·lacions i la veritat és que estem molt satisfets per el que hem aconseguit, però ja et dic, el nivell d’exigència que ens posem és altíssim.

- Doncs t’hauries de “premiar” amb unes petites vacances, no tot pot ser treballar!

FN.- Ara impossible. Entrem en la temporada més forta i tots som pocs. Pensa que aquí m’encarrego de tot,…

atenc al client, gestiono les compres, m’ocupo de la cuina etc.

- També de la cuina?

FN.- Hi ha molts clients que no ho saben, però el meu veritable ofi ci, i pel qual a més tinc veritable passió, és el de cuiner. Però com et deia abans, m’ocupo de tot, amb l’ajuda de les persones que formen part de l’equip, però sempre al capdavant de tot. Aquí no parem mai. Abans de Nadal li varem donar un rentat de cara pintant el local i instal·lant nous detalls que fan més confortable l’estància al nostre bar. Però si ja estem treballant en nous canvis per a la temporada d’estiu!

- I podries avançar-nos de què es tracta?

FN.- Doncs estem treballant una nova carta i volem amenitzar les vetllades amb actuacions de tot tipus, això ja ho varem fer el passat estiu i va ser tot un èxit. A més,

per a aquesta temporada volem fer també coses pels més petits.

- Segur que funcionarà molt bé. Alguna cosa més que vulguis explicar?

FN.- Doncs sí. Hem desenvolupat un projecte per a la instal·lació d’una carpa que donaria forma a un “chill out”. Hem sol·licitat el pertinent permís a l’Ajuntament i estem a l’espera de la seva resposta.

- Estaria fantàstic que ho aprovin!

FN.- Segur que si.

48

i n t e r i o r i s m o h o y

¿Es posible ser feliz en una casa en la que no te sientes a gusto? Analizamos la infl uencia del hogar en el bienestar de las personas Conocidos arquitectos sostienen la teoría de la infl uencia del entorno en el comporta-miento del ser humano, y la “singular” idea de que un escenario amable, nos hace ser mejores personas, queda patente en el li-bro “La arquitectura de la felicidad” del fi ló-sofo francés Alain de Botton .

El Feng Shui, antigua doctrina nacida en Oriente, postula que todo lo que nos ro-dea, incluso la casa donde vivimos y los muebles de cada habitación, afecta a nuestra salud, prosperidad y felicidad per-sonal: “Todo está vivo, todo está relaciona-do y todo cambia.”, “Podemos infl uir en el entorno de la misma forma que el entorno infl uye en nosotros”.Y nos describe cómo, con pocos recursos, podemos organizar nuestra vivienda para mejorar nuestra ca-lidad de vida.

En Estados Unidos y Canadá, hace varías décadas que se trabaja el Home Staging como herramienta para agilizar el proceso de alquiler o venta de un inmueble. Está demostrado que el período de tiempo que se necesita, se reduce a la mitad.

Para describirlo con brevedad, diré que se trata de “una puesta en escena” de la vivienda, consiguiendo, con altas dosis de ingenio e imaginación y mucho ofi cio por parte de los profesionales, que el aspecto de la casa sea limpio, ordenado y amplio, el escenario perfecto, para que el potencial inquilino o comprador, pueda imaginar co-mosería su vida allí.

Lo anterior, son sólo algunos ejemplos de como diferentes disciplinas, desde la ar-quitectura hasta la fi losofía, demuestran , que el deseo del ser humano de disponer de un espacio propio que sirva de cobijo y refl eje su carácter y sus afi ciones, va más allá de la simple necesidad de tener cuatro paredes y un techo.

Hogar y felicidad

49

Ma JoséRuiz Recha

Nuestra casa ha de ser ese lugar, único en el mundo, al que siempre queramos volver.Un espacio casi sagrado, hecho a la me-dida, en el que reponemos energías des-cansando y olvidándonos de todas las per-turbaciones que vienen del exterior, pero también el sitio en el que nos divertimos y soñamos con un futuro mejor.

El auge del diseño (revistas, programas de decoración, interioristas famosos ...), res-ponde a esa necesidad de crear en nues-tros hogares, un universo particular en el que tiene cabida aquello que nos hace sen-tir bien, huyendo del estereotipo, de las ca-sas uniformadas, vestidas únicamente con los productos de moda, que en ocasiones, no tienen nada que ver con las personas que la habitan.

La función del interiorista es hacer un tra-bajo personalizado, conociendo los gustos, las costumbres y las necesidades del clien-te. Combinar todo eso con otros aspectos, como la racionalización del espacio, la fun-cionalidad y también, como no, con las tendencias vigentes, serán las claves para la obtención de un proyecto global que convertirá la casa, en nuestro Shangri-La particular.

Para conseguirlo, existen diversos tipos de actuación, desde la reforma integral, que incluye obras de albañilería, fontanería, electricidad, etc., hasta acciones mucho más sencillas, que ayuden a crear espacios con un mismo criterio decorativo para lo-grar un conjunto sereno y armonioso.

La distribución efi ciente de los muebles, cambiar el color de las paredes, la colo-cación de algunos objetos de decoración como cuadros o fotografías, que den ma-yor profundidad a una estancia, o acotar las distintas zonas con alfombras para subra-yar el uso diferenciado de cada área, son soluciones baratas y de un alto rendimiento funcional y estético.

En cualquier caso, a pesar de la crisis eco-nómica y de valores en que estamos inmer-sos, y del hecho de que sea para alquilar, vender o vivir en ellas, deberíamos desear que nuestras casas, nunca carezcan de imaginación, que sean lugares excepcio-nales y que las difi cultades se convirtieran en grandes oportunidades para mejorar y seguir creciendo.

50

bar

delap

iscina

rest

aura

nt

Vine a assaborir la NOVA CARTA, estem trencant esquemes!, et sorprendrem!!!et sorprendrem!!!

Avda. Toni Sors, S/N

(Zona Esportiva)

08350 Sant Vicenç de Montalt

Tel. 93 791 20 03

beAtypical nº04

Documents

Transcript of beAtypical nº04