IDIUMENGE, FIRA

BELLPUI(31ARTA 44diegf,

8 SETEMBRE 1990 N 2 32 -VI EPOCA- ANY XXXI REVISTA QUINZENAL (150 pis.)

ENTREVISTA PRESIDENTCASIELLAS

INCENDI FORESTAL

Redacció:

J. Adrián, J. Amorós, G. Bisquerra, S. Conesa, M. Dalmau, A. Esteva,M. Gelabert, A. Genovard, P. Ginard, S. Ginard, R. Umbert, M. Mestre,J. Morey, A. Muñoz, C. Obrador, A. Picazo, J. Sureda, S. Tous, B. Tous.

Administració:G. Bisquerra, C. i C. Guerrero, M 4 A. Sureda, A. Vives.

Bellpuig no es responsabilitza del contigus dels articles que van firmats.

Imprimeix: Gràfiques Llevara. Ciutat, 55. Artà. tel. 562604

• „„ BE LLPU IGARTA_ _ .41?

Revista quinzenalNúm 32, 8 setembre 1990

Redacció i Administració:Rafel Blanes, 10. ArtlTel. 835033 (contestador automàtic)Dipòsit legal: PM 57-1969.

2 544 editorial 8 setembre 1990

El diagnòstic del President Un pla d'incendisamb peus de fang

Molt ens ha plagut de poder dura les nostres pàgines les opinions semprevaluoses i interessants del president de la Comunitat Autònoma, el Molt Hon-orable Senyor Gabriel Cafiellas Fons. Bellpuig ha tractat de fer alleo que elsgrans diaris fan en ocasió de les visites assenyalades: fer-la precedir d'una en-trevista. D'aquesta manera els artanencs podran teir coneixement de comafronta la realitat la primera autoritat de les Illes.

I creim que el president s'ha explicat per ex tens, sobretot en un tema queavui és a la primera fila de l' actualitat: l'economia i les di ficultats d'unacompetencia turística aferrissada. Segons ell la situació és de diagnóstic clar:excés d'oferta en el sector de punta. També segons ell no cal alarmar-se enexcés. Fet el diagnostic, el remei a obrar es clar. Un remei que curi: unesponjament de places que, fet d'hora, no serà traumàtic en excés. I tots ensn'hem de beneficiar perque l'ocupació hotelera estira el carro de l'economiainsular.

No recollim res de nou. El dia anterior a l'entrevista ell va explicar, sifa no fa, el mateix a una emissora de TV, i ho ha repetit entre la nostra entrevistai la seva publicació. I sembla que la seva opinió és compartida pel sector em-presarial de l'hosteleria.

Pert) no deixen de compareixer dubtes enllaçades al que ens ha contatde la seva pròpia experiencia d'un pla fallit de connectar els sectors turístics iagrícola. Aquest mateix sector que s'ha d'esponjar ara amb un cost tan alt quecongela les rialles, per molt que digui el president que serà rescabalat en doso tres anys, és el sector que "avesat a uns beneficis alts", com ell diu, s' ha anatengreixant a si mateix fins a fer-se inalimentable. Els mateixos que arareclamen posar fre a l'augment de l'oferta són els que fins ara l'han infladasense treva. El president és optimista i con fia en el geni empresarial balear. Esaquest geni el que ha caigut de folondres en una situació que s'ha fetinsostenible.

Es també dubtós que aquesta mesura que haurien de prendre els hotelerspugui tenir èxit sense una cobertura legislativa que eviti el que presumiblementes produiria: una onada de noves construccions sota el conegut lema d'oelevarIa qualitat urbanística». I ja hi tornaríem a ser.

Sabem que és fàcil trobar culpables i no és aquesta la nostra intenció.Es prou complexa la situació com per suposar que els remeis són fàcils. Per aixòvoldríem compartir l'optimisme del president i confiar en aquest geniempresarial com a capaç de trobar sortida a una economia que, habituada aldiner fàcil, sembla desorientada en els temps més difícils que ara corren.

També el presidents' ha referit alpla de lluita contra els incendis forestalsespecífic per a la nostra comarca. Esevident l'esforç d'inversió que s'ha fetI és inqüestionable la voluntatd' interven ir abans que sigui Lard. Un plaespecífic útil i que s'aplicarà a altreszones, segons ha anunciat.

Pert) seria molt convenient,extraordinàriament convenient, ques'anüs revisant, sobretot a la vistad'experiencies com la de l'incendi dedia vin-i-u d'agost. Està molt be totl'esforç que s'ha fet i perque està moltbe seria lamentable que no servís degran cosa si en els incendis que inevita-blement es produiran es repeteixencircumstàncies semblants a les següents:

- El parc d'Artà té molt minvada laseva capacitat operativa sense un tanc desubministre d'aigua.

- Les forces que hi intervenen -Serpreisal, Sefobasa, Secona- eviden-cien problemes de coordinació.

- Urgeix fer les comprovacionsnecessàries per veure que hi ha de cert enuna acusació que ningú s'atreveix aformular clarament. Diuen que hi haqualque brigada que defuig la feina.Sembla que alguns prefereixen quel'incendi no s'apagui en la jornada labo-ral normal.

Per tot això creim indefugible derevisar el pla o, més ben dit,l'operativitat i l'eficàcia dels costososmitjans posats encertadament en joc. Sino es fa així podria resultar un plagegantí amb peus de fang.

8 setembre 1990 entrevista 5453

"Urgeix un pacte d'Estat"

Xerrada amb el president CariellasDenla% diumenge dia nou, el President de la Comunitat Autónoma de les Illes Balears, Molt Honorable

Senyor Gabriel Cariellas Fons, tenia previst visitar Arta. El motiu era la inauguració de l'estació

depuradora que la Conselleria d'Obres Públiques del seu govern ha construït a Na Borrassa. Obligacions

d'última hora han impedit el desplaçament i sera el Conseller d'Obres Públiques el que el representara

en la inauguració. Bellpuig, com va anunciar en el número passat, va sol.licitar i obtenir una entrevista

amb el president, que celebrarem dia deu d'agost.

Anàrem al Consolat de Mar, seu del govern, i ens va concedir prop de tres quarts d'hora. Un poc insòlit,

com assenyala Marisa Morán, del Gabinet de Premsa, amb qui havíem concertat la trobada i a través de

qui virem obtenir altres informacions relatives al nostre municipi. El president ens va demanar per no

posar-se la jaqueta. Naturalment... volíem una entrevista distesa, i així va ser.

El dia anterior s'havia fet una roda de premsa relativa al programa d'actuació contra incendis, un tema

que ens interessava i amb el qual encetàrem conversa.

Bellpuig.- Senyor president, quina ésIa valoració que feis d'aquest programaespecífic que es du a terme a la comarcad'Artà?

President Cariellas.- És tracta d'unaexperiencia pilot, important, fonamen-tada en els convenis entre els particularsi la Conselleria d'Agricultura que obté1'ús de la finca per trenta anys. Així lainversió reverteix cap als ciutadansperque el bosc replantat té una funciósocial important de paisatge, en meteor-ologia... A Arta s'ha pogut fer gràcies ala col.laboració d'uns propietaris i a lanecessitat d'intervenir en una zonaespecialment castigada. N'estam tansatisfets que el volem repetir a altreszones de les Illes. Aquest pla, a més dela seva funció específica de Iluita contraincendis, atorga unes millores, comaccessos, dep6sits d'aigua estrategics,neteja de bosc... Dins el noranta-u laConselleria vol posar en marxa un plasimilar a la zona de Sóller.

B.- La depuradora, president, ha estatuna obra costosa, en temps i en ges-

tions...Pr. C.- A mi m'alegra molt la inau-

guració d'obres com aquesta perquè sónobres que no es veuen, pea) que sónaltament eficaces i positives. En sisanys, tenim denou depuradores enmarxa, dotze en finalització immediatai cinc mes en tramitació. Són mes dequinze mil milions d'inversió. Quantals artanencs, es satisfactori poder-losdir que una seva vella aspiració s'hauràsolventada.

B.- Ens interessa l'economia de lesIlles. Sembla que, des del vostre gov-ern, no es vol parlar de crisi del'economia de les illes, però des delcarrer es nota que el turisme no es tant,que els ingressos són mes baixos, i quehi ha nervis. La pregunta es, per tant, hiha o no hi ha crisi?

Pr. C.- Es necessari ser cuidad& iexacte en la terminologia. La paraulacrisi crec que seria aplicable en el casque no hi hagués gent que volgués veniraquí, o que haguessin canviat els gustsdels europeus que ens visiten. I no es

així: continua havent-hi desig de venir igent per venir. Però estam en una sit-uació difícil, per exemple, el mercatbritànic es en situació de reces: no és queara vagin a un altre lloc, sine) que no vana cap lloc. I no hi van per problemeseconômics interns. Tenim una pessetafortíssima. Tenim un Mar molt baix iuns preus del petroli molt baixos, al-manco fins fa tres dies, que animen lagent a viatjar a distàncies més llargues idestins com Asia, Africa o America sóna l'abastdel mateix segment turístic quesolia triar les Illes. Tenim que elsnostres preus s' han encarit, ja no som unpaís d'aventura, som un país car... Sónuna serie de circumstimcies. A mes, elque es mes important, tenim una super-oferta. Aquí, a la resta de zonesturístiques espanyoles i al Mediterrani.Turquia, Tunísia, Marroc, noves zones

usilloAsAsolosvailftsii/WINORNITIOINAP

AJUNTAMENT D'ARTÀAL E A

DIUMENGE DIA 9 A LES 12:30H.INAGURACIO OFICIAL DE LA DEPURADORA

S'HI CONVIDA EL POBLE

4 546 8 setembre 1990entrevista

nsinterês per ai ingavés: dei C ahine t de

varem obtenir lesie segueixen.

general de iluitadeis incendis

comarca d ' Artàpia espdeitla

ja les seves zones4itjançant els con-eis :le

oflSorci•

adscripcióssaris perlaciá.

Depàsit d'aigua

a Andalusia, Canaries... són zones queens perjudiquen. No en nombre de visi-tants, que ()Ki•en en xifres semblantscada any, sinó en preus. El tour-opera-dor, i el mateix client, que ja n'ha après,s'aprofiten de la superoferta i saben queavui se' n poden anar a qualsevol aeroportd'Europa i que trobaran una oferta ba-rata, plaça segura i triar l'hotel quevulguin. Això deixa el sectord'allotjaments en una debilitat grossadavant el tour-operador, davant el client,a l'hora de mantenir el preu. Som en unasituació difícil, creim que és superable ique es superara i estam en aquesta lluita.

B.- Heu parlat de situació de supercompetitivitat, creis que l'empresariturístic de les Illes s'haurà d'avesar aconviure amb aquesta competitivitat, ques'haurà de guanyar les seves vendes?

Pr. C.- Ja hi som en aquesta situació, iés lògic. Però també vull explicar unasituació una mica diferent.L'empresariat ha passat per distintesetapes. Els pioners recorrien Europa a larecerca dels clients directes. La resta hooferien a les agencies. Arriben els anys desuperabundancia, els tours-operadorsnecessiten ampliar el contingent quetenen i l'empresari s'avesa a tancarl'oferta de l'any següent en el mes dejuny, contractant amb el tour-operador.Això ha durat anys, cada any minor, finsque en un moment determinat iferta hasuperat la demanda i el tour-operador estroba que pot agafar els llits que vulgui al'hora que vulgui i força l'empresari aabaixar els preus. Hi ha dues solucions.Reequilibrar oferta i demanda, i per aixòhem tret una hei de modificació de laplanta hotelera, per això hem de cercar

les facilitats perquè els ajuntamentspermetin el canvi d'ús de determinatshotels obsolets perquè puguin ser desti-nats a altres utilitzacions. Aquí és, pri-mordialment, on jo pari d'un pacted'Estat. Segona, donar tota classe deserveis perquè ens considerin un paísric i, finalment, tornar agafar la carter-eta i sortir a fora, possiblement amb unprocediment distint, adaptat als tempsd'ara. Qui sap si creant les pròpies cen-trals de reserves, per zones, infor-matitzada, a través d'associacions, degrups, el projecte Aries ja n'és unprimer avanç... i a partir d'aquí, ambnous sistemes, no haver de dependre dequatre o cinc senyors.

B.- També s'ha parlat d'una possiblecontradicció entre les polítiquesturística i urbanística del vostre gov-ern. Si, per una part, es parla de reduiroferta, per l'altra s'obri pas al'augment de l'oferta... sembla unacontradicció, si més no, aparent.

Pr. C.- Sí, efectivament és aparent.Si feis una anàlisi rigorosa de totes lesrevisions dels plans d'ordenacionsmunicipals o les conversions dels plansgenerals en normes subsidiaries, a toteshi ha hagut reducció del sdl urbanístic,a totes. Primerament ja per pròpia vol-untat municipal i a més perque la CPUtenia per norma intentar que aquest sóles reduís. Pei-6 n'hi havia tantíssimque, tot i la reducció, encara en quedamolt. No hi ha hagut cap planificaciónova, en aquests set anys, que no alasprecisament cap a la reducció, desuperfícies, de volums id'urbanitzibilitat. Qualsevol acció Indsgrossa que aquesta ja eren mesures

en. •MC.=

a

ngut en comptetais de c6iiiiiaga

0j4 - de Santoptaran les rn

neas§Aiies perqu noali 1 ad a durde ies

Pi de repoblació

8 setembre 1990 entrevista 5475

dràstiques amb urbanitzacions ap-rovades que aturar-les, en cas que no lesvolgués reduir la propietat, suposarienunes indemnitzacions inassequibles aqualsevol administració.

B.- Heu parlat de reducció de la plantahotelera i d'un pacte d'Estat, en podríeudonar més detalls? Sobretot respecte aun punt: la gent comenta que tot elstemps que els hotelers han guanyat din-ers, els guanyaven ells, però ara que esparla de reconversió sembla que ésl'hora de l'administració, amb els din-ers de tots...

Pr. C.- Jo he dit públicament que noestam disposats a posar-hi diners, peròsíque crec que els podem ajudara trobarsolucions. On vaig amb el pacted'Estat? Això ho hem de lligar amb elque segueix. Si som conscients que hi haun excés d'oferta, que no serem mai mésun país d'aventura i sí un país car,aleshores l'única forma que tenim deviure turísticament bé és conscienciartothom que som un país car i que peraixò només ens podem defensar, com hova fer el sud de França en un momentdeterminat, o cenes zones d'Itàlia,donant superqualitat i superservici. Noúnicament dins els hotels, que això seriabo d'arreglar, sinó superqualitat i su-perservici dins l'entorn en que estanubicats els hotels. Això vol dir que tantels ajuntaments, com la ComunitatAutònoma, com també el govern cen-tral, hi tenen un paper a jugar. Si laqualitat i el servei són la nostra salvació,tots hi hem de posar la nostra part. Finsa quin nivell? fins que el turista es trobi,almenys, amb el mateix nivell de sérvicique al seu país d'origen, perque si alturista li agrada fer una escapadad'aventura, la fa una vegada i despréstorna a un lloc on sap que ha compratuna qualitat i on no pot trobar unaaventura. Aquí, amb el preu que paga,ha de trobar exactament allò que hacomprat.

B.- Creis que és possible, i fins i totdesitjable, una diversificació del'economia, no dependre tan exclu-sivament del turisme?

Pr. C.- Es absolutament desitjable iés difícil de dur a terme, sobretot quanhi ha una desproporció tan grossa, desobre un 92% que directament o indi-recta viu del turisme, un 7% que viu dela indústria i la resta de l'agricultura. Ihem de convenir que serà moltdifícilment modificable. La lluita està

en com es pot industrialitzar, pos percas, una illa, que té un doble condicion-ament d'accés, de transport de primeresmatèries perquè no en tenim, i de trans-port de productes acabats. Indubtable-ment l'agricultura hem de convenir queserà un sector marginal dins Balears -alsmapes de distribució agrícola de laComunitat Econòmica Europea enspinten com una cacera. Bé, si ésdesitjable, que podem fer per diversifi-car? Aprofitar la indústria turística, elnostre clima, el nostre benestar, per aaltres coses. A més de mantenir laindústria tradicional i potenciar-la, cer-car aquelles indústries que no necessitentransport de mercaderies. Em referesc aaprofitar oportunitats com la que s'hapresentat a Llucmajor amb el centre desimulació de vol, que suposa una in-versió de 3.000 milions d'inversióestrangera aquí en un sector que no ésturístic, tot i que hi tengui relació. Enaquests moments estam en la preparaciód'un parc tecnològic amb totes les con-dicions necessàries, perquè ja que nopodem tenir indústries convencionals,perquè segurament serien contami-nants, ens hem d'obrir a alternativesd'aquestaclasse.

B.- Una darrera pregunta, sou op-timista sobre el futur de l'economia deles Hies?

Pr. C.- Jo sí som optimista. Crec quesi a les Balears no fóssim optimistes, alsaltres no els bastarien els llençols perplorar. Ho deia l'altre dia la directorageneral de turisme del Minisxri deTransports i Turisme, que les altreszones haurien d'aprendre del que hem

6 548 entrevista 8 setembre 1990

fet a la nostra Comunitat Autònoma,senyal evident i clara -i no ens podenacusar de partidistes- que almanco anamtres o quatre anys per davant d'altresComunitats. Si aquí el creixement ha estatdesmesurat, a altres zones ho ha estat moltmós i es tiraran els trastos pel cap abansque aquí. Per tant, dins aquest climad'enteniment que hi pot haver dins lanostra Comunitat, crec que hem de serrelativament optimistes,esperançadament optimistes perquè crecque hi ha la voluntat de tots per cercaraquestes solucions que ens fan falta i laprova la tenim en el pla d'embelliment enquè no hi ha hagut cap dificultat ni unaperque una vegada fet un impuls per partdel govern autonòmic tots els municipis,tots, han respost sense cap problema ni

dificultat. L'empresariat està en lamateixa línia, convençut que el gov-ern no pot posar diners per requalifi-car hotels o per modificar les sevesestructures perquè ells n'han guanyatdurant aquests anys i per tant els cor-respon a ells fer aquest esforç. I sobre-tot perquè estic convençut que elproblema és molt relatiu, molt curt,molt fàcil de solventar el dia quel'empresari se n'adoni, i ja sen'adona, que realment sobren places.Si a l'empresari li costa mil pessetesper dia i persona la diferència de preuentre el que cobrava i el que ara cobraen les ofertes que els tour-operadorsels imposen a causa de l'excés deplaces, multiplicat pel nombred'estades que hi ha aquí, és un cúmultan gros de dobbers que es poderpermetre el luxe d 'organitzar-ze iposar-se d'acord per eliminar a unpreu raonable aquelles places ob-soletes que facin falta i amortitzar totaixò en dos anys, o en tres.

B.- Però vós demanau una mentali-tat d'empresari a la qual no s'hi estàacostumat. Fins ara els ha estat massafacil i els ha donat tan bon resultatanarde les seves que...

Pr. C.- Precisament perquè no hihavia mentalitat de grup, i hi haviatames facilitats, i el turisme era tanIlèpol... Recordareu que fa dos anys

vaig proposar un pacte in tersec torial demanera que els excedents turístics esdedicassin al sector agroalimentari... nova funcionar per dues raons. Primeraperquè l'agricultor va continuar sentmolt individualista, tant com l'hoteler,llevant honroses excepcions per cadabanda. Segona, perquè l'hoteler vapreferir continuar amb els mateixosproveïdors de sempre i no haver-se depreocupar de cercar aquí qui produïasíndries o melons. Pere) hi havia unproblema afegit: l'hoteler estava avesatque els seus excedents, reinvertint-los al'hosteleria, Ii rendissin sobre un trentaper cent de benefici i que qualsevol altreplantejament de tipus industrial oagrícola era per anar a treure sisos o setsper cent, com donen les indústries eu-ropees o espanyoles. Amb aquestaelecció no se n'adonA que matava el seupropi negoci. Però un empresari avesata guanyar dobbers, tot d'una sap per onels perd i així com han estat especialis-tes els hotelers en trobar les fórmules dereduir els costs, ara se n'adonaranràpidament de quina és la fórmula pertornar reequilibrar oferta i demandaperque els pugui permetre apujar en milpessetes dia i persona.

B.- Sou optimista...Pr. C.- Som optimista. Crec sincera-

ment en el geni empresarial balear, crecque tenim imaginació i capacitat pertreure això endavant.

Joyeria 11/1111<NrRELOJERIA * PLATERIA

Correr de Ciutat, 16 - Teléfono 56 22 63

ARTA (Mallorca)

GERALD VINCENTescola d'idiomes

NINS I ADULTS

• ANGLES, FRANCES, ALEMANY* RECUPERACIO I REFORÇ D'EGB, BUP I COU

* ANGLES A ANGLATERRA

(CURSETS ESPECIALS D'ESTIU)

POMPAS FUNEBRESARTANENSES

Av. Ferrocarril, 33 - ARTA

Para avisos y preavisos: Tel. 56.30.96 56.39.34

Nocturnos y festivos.

8 setembre 1990 549 7

59.90W-

expert

DIUMENGE DIA 9 DE SETEMBRE DE 1990

FIRA D'ARTA

ELS PREUS D' ELECTRONICA AYALA SON DE FIRA ! !

COMPACTE HIFIVIDEO

VIDEO TELEVISOR

5 CINTESDE VIDEO

CON TERM—

/ESPECIAL EXPERTPRECIO

300

5 x E-180 = 1.500'-

4°,2DVELT

RENTADORA AUTOMÁTICA PLANXA DE VAPOR

AQUESTA FIRA AMB CADA COMPRA UN REGAL SEGUR!

ELECTRONICA AYALA

P. Antoni Llinàs, 1 Cl Puig, 14tel. 56 22 98 tel. 83 82 62ARTA SANT LLORENÇ

8 550 8 setembre 1990

A-Z—Ac7AZ---A /57A Z FL S7 7

Almacen y tienda:Velasco, 38- CALA RATJADA

tel. 56 33 45

Fábrica, almacen y oficinas:Ramon Llull, 9 - ARTA

tel. 56 21 79 Fax 56 21 76

URALITAso e1,1• Procolor®

FABRICA DE MOSAICOS Y PIEDRA ARTIFICIALALMACEN DE MATERIALES DE CONSTRUCCION

DISTRIBUIDOR DE:

HergõmESTUFAS Y CHIMENEAS

A‘PmenvilirliFPwZIRCON10-

PAVIMENTOS Y REVESTIMIENTOS

STRUCHMOBILIARIO DE BANO

SaoXYLADECOR PROTECTOR DE LA MADERA

8 setembre 1990 passat festes 551 9

Unes festes extraordinàriament participades

El primer dels actes -el partit defutbol entre fadrines i casades- delsdotze dies de festa va ser un dels mesconcorreguts de tots. Ningú no podiasospitar la gran afluencia de gent quecontemplaria un partit que en altresdates no hauria tengut más de centespectadors. Per tant podem dir i as-segurar que va ser un espectacleagradable i fins i tot molt divertit, ja queel "SHOW" que es va muntar i realitzarrompent per uns moments la marxa deljoc va ser molt aplaudit per tothom(manco per qualcú que o no ho vaentendre o que no hi era, i va escriureuna pobra opinió de l'equip arbitral), ial final tots contents, guanyadores(fadrines) i perdedores (casades).

El dissabte i el diumenge, entrefutbol, exposicions, concerts icomedies, passàrem dos dies ben entre-tenguts. El dilluns al carrer Ciutat,creuer amb Correus, es va celebrar unentretengut concurs de ball de saló on hiparticiparen nombroses parelles dejoves i mes empesos els quals ballarend'allò Ines be al so d'enyorades melo-dies dels 60. Al final es repartiren elsprem is als qui el jurat considerà que hohavien fet millor.

Dia 31, dimarts, es va fer cijafamós GIMKAMA OLIMPIC, to-talment diferent d'altres anys, pen) queva ser más divertit i entes pels nombro-sos espectadors. Volem assenyalar coma Ines destacat la prova de la taronja, lade mímica, la de pujar corda, de bucejari d'estirar corda amb els conseqüentsbanys dels perdedors a la "piscina". Totun espectacle.

Dia 1 d'agost es celebrà cijatradicional concurs de MENJAR SIN-DRIA, al qual hi participaren 20 con-cursants. Es va batre el record de l'anypassat, ja que el guanyador se

S'OFEREIXEN FEINES DE:

CONSTRUCCIÓ I DECORACIÓ

DE JARDINS

Joan Llabata MoreyPlaça Conqueridor, 8.

INSTAL. LACIONS

ma/A/Gail/6-

Avinguda Costa i Llobera, 34-Btel. 56 27 10

ARTA (Mallorca)

La tercera verbena va destacarper l'encertada actuació de l'orquestraPLATERIA. La gent va . gaudir d'unagran actuació a càrrec d'aquest grupmusical i al mateix temps d'atracció. Al

final de la verbena i com ja s'ha fetcostum, començà el trull al bar ElDorado. El jovent i qualcún no tan joveomplia el local i molts a fora. La músicaa tot tren; entre beure i ballar

n'empassolà prop de 5 quilos nets. Hiacudí TV3, que en filmà escenes quel'endemà s'oferiren al Telenotíciesvespre. Traspassam les fronteres.

Dia 2, dijous, es va fer el IIIMARATO, on hi participaren 269 per-sones, entre locals i forans, que és nourecord d'inscrits. Com és natural, elprimer que passà la meta fou un de forapoble, ja professional, que rebaixà elrecord anterior i el deixà en onze minutsexactes. Dels locals arribà el primer enJoan Ginard (Sunyer) a 1 minut 20segons.

Com que no podem anomenar imanco analitzar tots els actes un per un,anirem solsament als que tenen un altpercentatge de participació.

Així direm que les verbenesforen tres. La primera dedicada a la gentmajor, molt concorreguda i participadaper una gent que encara que amb moltsd'anys tenen más humor que algunsjoves i aguantaren fins más de les dues aun ritme ben accelerat.

La segona, la del dissabte, talvolta va ser la más animada. Molta gentde fora comparegué i la del poble tam-poc va quedar a ca seva. La plaça i elcarrer Ciutat semblaven un eixamd'abelles anant i enint sense aturall.L'orquestra MANHATAN va donar unmatx als balladors durant más d'hora imitja, a un ritme trepidant, fent que Wsde dos s' haguessen de retirar abansd'acabar.

Minor.Telex 69565 VGOR E

Ihnicanelts, 12' n5515/52( arretera ( •!. AuIL. 1 411 544017

G A T 820CAIA 1.111 10kCALA It A TJADA

1 0 552 passat festes setembre 1990

TARIFAS SOLO AVION INTERNACIONALES

COPENHAGUE 52.900 ptsPARIS 32.000 ptsROMA 27.000 ptsLUXEMBURGO 21.000 pts

DUSSELDORF 19.000 ptsLONDRES 25.000 ptsMANCHESTER 28.000 ptsATENAS 21.900 ptsESTAMBUL 25.500 ptsTUNEZ 41.150 ptsROMA 13.900 ptsVIENA 15.900 ptsSANTO DOMINGO 64.900 ptsBUENOS AIRES 116.350 ptsNUEVA YORK 59.900 pts

VIATGI MILLOR AMB VIATGES MILLOR!!!

s' engronsaren fins passades les vuit delmatí i un aficionat que anava a la feinaels amollà la instantània que oferim,sorprenent-ne bastants ja amb cara deson.

Això vol ser una pinzellada delsactes mes participats, sobretot pel joy-ent que al cap ia la fi es el que participamós de la festa. Pea) també anome-narem molt altres actes que sens dubtefan que la festa sia completa i que nodesmereixen gens.

Així tinguérem molt de futbol(el C.D. Artà guanyà el torneig), futbo-let, bàsquet, bolei, petanca (per a latercera edat, amb victòria clara i indis-cutible de les dones), carreres decavalls, tirada a coloms, circuit ciclista,carreres a peu, amollada de coloms,volada en globus, cercaviles, caps gros-sos, cucanyes, billar, focs d'artifici, ipotser molts altres que ara no recordam,a mes de les set exposicions, vídeohistórico-cultural, concerts de músicaclàssica i popular, teatre, dansa, dosgrans oficis religiosos, i la gran i tradi-cional tómbola, molt visitada pertothom. N'hi hagué per a tots els gusts,i la gent anava i venia d'un acte a l'altrei faltà temps per veure' ls a tots. Acabà eldarrer acte de la festes amb l'actuaciódel grup Esclafits i Castanyetes i Marjalen Festa i la rifa de la popular vedella,mascota de les festes.

Així tenim que des del 25 dejuliol fins al 8 d'agost la festa no tinguéaturall. Pensam que de cada any reprèn,i si un vespre hi havia molta gent, al'altre n'hi havia mes, i això amb sisreals. El nostre Ajuntament ha comprèsque es la gent la que vol fer festa i no ser-ne un passiu espectador.

Esperem per Lint que l'any quive hi siguem tots i poguem gaudir en-cara mes d' unes festes participades pertots.

passat festes 553 1 18 setembre 1990

1 2 554 8 setembre 1990

CL/10/Andrés Pascual Durán

Carrer Batlessa, 25Tel. 56 22 54

07570 Artá (Mallorca) OFERTAS ESPECIALES CON PRECIOS DE FERIA EN MUEBLES YELECTRODOMESTICOS

AEGMiele

Distribuidor de:

S ONIE

PHILIPSPHILIPSWhite-Westinghouse

'THOMSON

ELECTRODOMESTICOS

frigoríficos TirdEr—r- a gas butano

TIEN 21Molts d'anys en ocasión de la fira de Artà

8 setembre 1990

555 \ 1 3

Palmieri*. Nibteria, material olitina

I lott

1 4 556

8 setembre 1990

Amb un cost de 92 milions de pessetesL'estació depuradora, en marxa

Des del divendres dia desset lesaigües brutes d'Artà i les del'escorxador són conduïdes a la depu-radora acabada de construir a NaBorrassa gràcies a l'ajuda de laComunitat Autònoma que l'ha fi-nanciada totalment, tot i que el 50%per cent l'haurà d'anar tornant elpoble. Avui dissabte dia vuit desetembre, data en queja haurà pogutarribat al ple funcionament, el presi-dent de la Comunitat Autònoma lainaugurarA oficialment.

Es la primera depuradora que util-ity:a una tecnologia semblant. Ale-manya d'origen, es basa en el fun-cionament amb una càrregavolúmica baixa la qual cosa permetràun baix cost energètic i per tant uncost de funcionament raonable. Escalcula que l'aigua depurada sortiràper unes vint-i-dues pessetes per m3.

Hi ha uns elements novetosos i quesuposen una aportació tecnològica depunta. Es tracta de dues sondes, unad'ultrasons per calcular la quantitatd'aigua que entra a l'estació i una altraper mesurar l'oxigen dissolt dins labassa. Tot això connectat a un ordinadorque permetrà automatitzar el funcion-ament correcte de la planta.

Amb l'enginyer Josep Maria Zara-goza, d'Oms Ibèrica, S. A., que haredactat el projecte, Bellpuig va girarvisita a la depuradora per poder infor-mar amb pun tualitat i exactitud de comfunciona aquesta gran inversió. Ini-cialment ja poguérem comprovar que ladesembocadura de la conducció d'aiguaresidual, situada a Es Cós, ja no es fa ala síquia sinó que és desviada totalmentcap a la depuradora. A la fotografia

número 1 s'observa el desviament enl'únic punt descobert. La canonada máspetita a la dreta aportarà la del col.lectordel carrer Abeurador tan aviat com entrien funcionament. En cas de pluja elsobrant del que pot admetre la depura-dora prendrà síquia avall, com abans, ianirà directament cap al torrent.Problema inevitable des del moment enque les conduccions recullen tant lesresiduals com les pluvials.

L'aigua, per tant, arriba pel seu propipes a l'estació. Dues bombes de 6 kwcada una l'eleven a una altura d'unsquatre metres i la fan passar per unssedassos molt fins on es recullen elssòlids en suspensió que cauen direc-tament dins uns contenidors per esserposteriorment retirats cada parell de dies.Nomes un d'aquests sedassos ja seriasuficient en cas d'emergència. Aquestredol dels sedassos es l'únic floc on essent una mica d'olor. Per evitar que espropagui s'ha construït una habitació (lamás alta de totes, foto 2), i és la primera

vegada que això es fa en depuradoresd'aquest tipus, de les quals no n'hi hacap a Mallorca, però mes de mitjadotzena a Catalunya.

L'aigua es conduïda, ja per gravetatun altre cop, al desarenador (foto 3) pertreure-li la terra que pugui encara duren suspensió. L'aigua desarenada passaper un canalet (vegeu-lo a la foto) on esmesurada per la sonda d'ultrasons,connectada a l'ordinador, i d'allAjacau aia bassa A, primera d'una serie dequatre. Des de Sant Salvador es re-coneix perque ós la más gran de les duesde l'esquerra, les que tenen unes can-onades grogues transversals.

A la bassa A, foto número 4, l'aiguahi romandrà uns quatre dies. Aquí s'hifa el procés biològic de depuració. Escrien espontàniament uns bacteris queconsumeixen la materia orgànica del'aigua. La capacitat de la bassa(superfície i volum d'aigua) permet lacàrrega volúmica baixa que hem es-mentat. La digestió, que és molt com-

Pintura en general, Decoración

IMG MATAMALAS-GILI C.B.

Rafael Blanes, 13

07570 ARTATel. 58 21 05 - 56 27 85

( Mallorca )

8 setembre 1990

5571 5

pieta i precipita molt poca quantitat defangs, es facilita mitjançant vuit seriesindependents de difusors ceràmics, cadauna amb vuit. Aquestes series són de-sconnectables individualment. Elsdifusors reben aire d'uns motors com-pressors situats a la caseta més al'esquerra de la foto 2. Cada serie és unacanonada de plàstic groc que, gràcies auns flotadors (obscurs a la foto 4),s'estenen transversalment sobre lasuperfície. De cada punt flotador se'nderiva una conducció vertical quegairebé arriba al fons. A l'extremd'abaix, i col.locat horitzantalment,paral.lel al fons, té un difusor ceràmicd'un metre de Ilargada que dispersa unmàxim de 10 m3 d'aire per hora enminúscules bombolles que són les queaporten l'oxigen necessari per al procésbiològic de les bacteries que s'alimentende la matéria orgànica. La canonada quesura està subjectada a les parets de labassa i això fa que la mateixa força desortida de l'aire al fons provoqui unbalanceig a dreta i a esquerra, i a distin-tes profunditats, del difusor d'aire. Amb

les distàncies calculades s'aconsegueixuna aportació uniforme d'oxigen a totaIa massa d'aigua. A la meitat de la paretlateral (a la part de les casetes, visible ales fotos 2 i 4) hi ha la sonda dc medicióde l'oxigen dissolt. Així en cada mo-ment es pot saber si l'aportació de l'airenecessari és suficient o si en sobra, en elquai cas s'aturen temporalment elscompressors fins que la sonda indiqui lanecessitat de més oxigen, i així s'evitaun consum d'energia innecessari.Aquesta sonda, de lectura directa, esaconnectada a l'ordinador i, per tant, éstambé de funcionament automàtic.

A la bassa B l'aigua ja presenta uncolor distint, visible des de Sant Salva-dor: l'aigua ja té un grau de depuració iel Hit bacterià és distint. La demandabiológica ja s'ha reduït i, per tant, ja nos'ha de depurar tant. La bassa és méspetita i només té tres series de difusors(en total, doncs, 88 difusors: 64 a labassa A i 24 a la B). Aproximadament aldia i mig l'aigua passa a la següent.

La bassa C ja no té aportaciómecànica d'aire. Es de decantació il'aigua, quieta, durant un dia i mig Inds,precipita els fangs. La capacitat teòrica

es de quatre anys, però a la prifctica ésmes llarga. Quan els fangs s'hagin detreure, l'aigua passa de la B a la Ddirectament.

La bassa D, la darrera, te dues partsdiferenciades per la distinta profundi-tat. La primera part, més profunda,pensada per fer la decantació quan la Ces faci neta, rete l'aigua un dia. Lasegona part presenta una profunditatd'aigua d'un metre. En aquesta zonal'aigua ja es transparent i cria unesalgues microscòpiques que, amb un diaales, culminen la depuració. A la bassaD hi haurà Anneres, peixos i granots perfer visible que l'aigua ja es neta.

Finalment l'aigua passa a una arquetade sortida, amb un altre mesurador percalcular la relació d'aigua entrada i lasortida. En aquesta arqueta s'hi real-itzarà la cloració de 1 'aigua. També s 'hiextreurà l'aigua per regar les zonesverdes de l'estació. L'aigua, depurada,s'abocarà, de moment, al torrent, per()pot ser aprofitada per a usos agrícoles.De fet l'Ajuntament té en marxa unprojecte d'aprofitament I, segons sem-bla, hi ha peticions d'utilització presen-tades.

CONSULTOR! MEDICDr. Enric MasDr. Miguel Mestre Clinic Artà

LIT C. Ciutat, 39

56 22 3707570 ARTA

1 6 558 coLlaboració

8 setembre 1990

Les instal.lacions complemethriess'han fet utilitzant les edificacions que jaexistien. Hi ha un laboratori d'anàlisi dePH i de fangs i per a la recollida i acon-dicioament de mostres per a anàlisis máscompletes a fer a altres laboratoris másdotats. També hi ha un despatx per al'explotació i manteniment i una zonad'habitacle pera l'operari que, en regimde mitja jornada, s'ocuparà del manteni-ment. Hi ha Lambe una sala de control,amb els quadres elèctrics i l'ordinador.Cada quinze minuts (per tant, 96 pics aldia) es fa una lectura dels factors con-stants de control: quantitat d'aigua en-trada i sortida, percentatge d'ox igen dis-solt en la bassa A, funcionament correctedels equips mecànics, etc. L'ordinadoremmagatzema la informació i es capaçde detectar les anomalies, iniciarautomàticament algunes operacions decorrecció i, sobretot, facilitar en totmoment les dades necessàries per alperfecte control de la planta, com perexemple indicar el moment adequat peral descans de cada motor. El tècnic potdur-se'n un disquet amb la informaciórecollida per a la seva interpretació.Finalment hi ha la sala de compressors,amb aïllament acústic per evitar lapropagació dels renous. Aquesta sala,que conté els motors que más treballen -a una pressió de 3 metres de columnad'aigua-, té muntat unes grues fixes perfacilitar l'eventual trasllat d'un equipavariat.

Tots els equips mecànics tenen unequip a punt per a casos d'emergencia,per evitar que la planta quedi fora defuncionament.

Tota la zona es troba urbanitzada: uncarrer central asfaltat, perímetre tancatamb xarxa metàllica, il.luminació detotes les zones, ajardinament, apar-cament, etc. La plantació d'arbres, pre-vista al llarg de la vorera del torrent,resta pendent per quan sigui el moment

apropiat per sembrar-los. Als talussoscircundants ja s'hi han sembrat distintesplantes per aconseguir una espècie decatifa verda que faci agradablel'impacte visual.

Les basses s'han fetes amb argilacompactada, que agafa el seu màximgrau d'impermeabilitat un pic amarada.Ha estat extreta del mateix Hoc, ambaportació d'una altra de mes qualitat.

Tots els materials són de fundició,d'acer inoxidable o galvanitzats, la qualcosa en garanteix la llarga durada.

En el transcurs de la nostra visitapoguerem constatar que, llevat de

l'interior de la sala de scdassos, no sesent gens d'olor. Ni notàrem moscardsni alires insectes. El tecnic, a qui hemd'agrair l'hora i mitja que ens dedicà iles amables i completes informacions,ens assegurà que no n'hi hauria, compassa a les estacions semblants en fun-cionament a Catalunya.

La depuradora ja en marxa tanca unllarg procés de gestions, de molesties ide perills sanitaris. L'únic que calesperarás que el funcionament sigui elque asseguren els tècnics, i no com eld'altres estacions les molesties de lesquals són ben conegudes.

Fabrica de Licors. Cerveses. Licors nacionals i estrangers.

DES DE 1890

Especialitat en licors mallorquins:

PALO, HERBES DOLCES I SEQUES, ANIS SEC"LA ESTRELLA DE ARTA"

Carrer 31 de Març, 11. Telèfons 56 20 38 - 56 22 07. ARTA

8 setembre 1990 5591 7

LLEBAAGUDO Cubas de vacio

CONCESIONARIO EXCLUSIVOMassey•Ferguson. Tractores conda

- Commercial

AIWIM ZAZURCA

Motoculltores y Motobombas

Empacadoras • Rotoempacadorasy Sistemas de riego

Equipos preparaciónTierra y Siembra

CONDOR

WILEMASSEY-FERGUSON

MONDIAL Y OPEM MotosierrasEN ARTA:

CAVARACarrer de Clutat, 26 - Tel. 56 21 48 CAS PARDO Barras de Corte

SERVICIO TECNICO Y RECAMBIOS ORIGINALES TEL. 555811

mASSEY-MOUS001 Come...etas ARITA

Pulverizadores

400000■11%,0444406,

BCS)JUSCAFRESA Remolques

Peladoras de Almendras

Abonadoras

EN MANACOR:Polígono IndustrialC/. Menestrals, 11 - Tel. 55 58 11 BLANC

BRUN

ft■■■••Tractores articulados yrigidos, motosegadoras

y motocultores

HOP-777/40/-7-5"

18 560

8 setembre 1990

- ' •

• -

• DESMONTES

ASFALTOS

CONSTRUCCIONES, EXCAVACIONES Y ASFALTOS AGLOMERADO

EXCAVACIONES

PLANTA DE AGLOMERADO

CANTERA DE ARIDOS PROPIA

ALQUILER MAQUINARIA

DELEGACIÓN EN CALA RATJADA: Vía Mallorca, sin. - Tel. 56 37 48

C.I.F. A- 07/254188Planta: Ctra. Artá - Alcudia, Km. 4 -

Tel 908/136003

HORMIG ON PREPARADOBOMBA HORMIGONAR PROPIA

CONTROL CALIDAD - LABORATORIO

COEXA, S.A.

8 setembre 1990 esports 561 1 9

Com veu vostè l'economia d'Artà?

Antoni Pascual Servera.Comerç.

A Arta s'hi viu be sense problemesgreus de feina, ara vivim en un tempsnormal. El meu sector, de maquinaria,va una mica a la baixa i s'han de cercarsortides II igades a la ferreteria.L'agricultura va molt pitjor iI 'hosteleria, si no es modifica, també hopot ten ir malament. Jo no crec en mac-roestructures urbanístiques, el turismede xalets ens ha de beneficiar mes. Is'haurien de cercar alternatives al tu-ri s me.

Antoni Nlascarú Palou. Cons-trucció.

Arta no es ni ric ni pobre, es un pobledins la normalitat i qui vol feina entroba. Cree que som en un bon tempseconòmic i el meu sector, o nosaltres,icnim cobert el proper any de feina. Quiho te pitjor em sembla que esl'agricultura. A Mallorca tenim un malsistema; jo cree que no hauríem dedependre tots del mateix cap. Hauríemde cercar altres fonts d'ingressos, perlaaixò es molt difícil en una illa.

Joan Nlassanet Carrio. Cons-trucció.

Arta no es ric de dobbers, però viu be,la gent es rica de viure. Hi ha molta feinai la crisi es deguda als bailes, que en eldarrer any han estret. La demanda, en elmeu sector, apunta a la qualitat, a lafeina ben feta. Els artanencs no haurfemde voler viure tan còmodament,hauríem de mudar un poc el nostrecaracter. El model econòmic mallorquíes fatal, no ho podem fiar tot al turisme,faltes alternatives. L'agricultura ho temolt malament.

Mateu Ferrer Sureda. Con-strucció.

A Arta no hi ha dificultats de feina,però es un poble que s'aguanta gràciesals v.einats mes rics. De fa un any elsdobbcrs curtegen, es la crisi hotelera. Elmeu sector és en expansió.L'agricultura ho té difícil mentre que elsector complementari a l'hosteleria tedificultats. S'ha perdut temps amb elpoligon i s'hauria de crear una in-fraestructura industrial. El sistema deMallorca no es bo, hauríem de tocar mésfils.

Julià Sansaloni Esteva. Agri-cultura.

Arta ha estat ric en altre temps. Per alpages es mala epoca: en deu anys elsnostres productes han baixat un 200% iles despeses han pujat en un percentatgeparescut. A l'agricultura just hi quedagent major, amb poques expectatives defutur. Crec que ése! pitjor sector, i el deserveis el mes equilibrat. El sistemaeconòmic de Mallorca no es bo pequé siel turisme cau ballarem tots. Hauríemde cercar alternatives.

Joan Marc Massanet Payeras.Hosteleria.

Comparat en Capdepera, cree que esmenys ric, no s'hi mouen tants de dob-bers. Feina? Qui en vol fer en troba. Ésun bon temps, hi ha crisi i es el momentd'invertir. El turisme va un poc fluix,però no es pot acabar mai. De cada anyels europeus tenen mes llarg el temps devacacions. El sector punta a Mallorca esl'hosteleria: si falla, fallen tots. El tur-isme sosté Mallorca i si no afluixa,

Una nova plaça.- Durant les testes es va inaugurar la remodelació de la

placeta formada per les confluencies dels carrers Ciutat, Costa i Llobera, Ferrocar-ril i Almudaina. Les obres suposaven el trasllat del monument Humilitat i Noblesa,original de Joan Ginard "Sarasate", l'enderrocament del yell abeurador i unaesporgada als pins que ombregen el redol. Oferim una mostra gráfica del resultat.

2 0562 noticiari

8 setembre 1990

Ràdio Artà a puntCom ja havíem informat, Ràdio Artá

Municipal ja está un altre pic a punt perpoder emetre.

Els responsables ens han fet arribar laprogramació que pel que hem vists'assembla molt a la que tenien quan esva interrompre l'emissió. Així que sor-tiran en antena les següents hores i dies:

*Divendres: des de les 15 h. fins a les22 h.

*Dissabte: des de les 7 del matí finsa les 20 h.

* Diumenge: des de les 10 fins a les13 h.

Ens han avençat també el nomd'alguns programes: hi haurà dos pro-grames esportius (un d'esports en gen-eral i un dedicat al món de les motos), iseran els seus encarregats En JaumePalou i En Manolo Bonnín. En BernatMayol ens tornará despertar els dis-sabtes dematí al qual seguirá en MiguelMestre amb el seu ja popular programaDISSABTES A LA RADIO amb laconnexió amb Radio Nacional perdonar el sorteig de la Loteria. També hihaurà el programa religiós coordinatper N'Antoni Esteva i la retransmissióde la missa des del Convent dels ParesFranciscans els diumenges matins acàrrec d'en Climent Obrador. També hihaurà, com és de suposar, programeseminentment musicals, la qual cosa nohi pot faltar a una rádio, duits per la máde Miguel Alzamora, Antoni Gili,Antònia Sansaloni, Joana Ginard,Catalina Morey, Francisco Tomás i unparch més que s'hi han incorporat ara.

Pareix que la novetat d'ara será lapossibilitat dc fer concursos patrocinatsper cases comercials del poble i de forapoble.

Al.lots, ànim i que no us canseu.

"El tio Pep se'n va a Muro"

Els propers dies divendres set i dis-sabte vuit de setembre es tornará repre-sentar al teatre dels PP Franciscans lasarsuela El tio Pep se'n va a Muro acàrrec del Grup Escènic Artanenc.

Les representacions seran a les 9:30del vespre i les entrades poden adquirir-se per anticipat els dies anteriors de noua deu de la nit. Recordarem que aquestesnoves reprcsentacions són a petició delpúblic després de l'èxit extraordinariobtengut a principis de juliol.

Biel Garrova: premisQuatre són els premis internacionals

d'exposició colombàfila obtenguts perdos exemplars criats per Gabriel Ferrer,el municipal Garrova. Primer i segonllocs a Guayaquil, Equador. I primer isegon un altre cop a l'exposició inter-nacional de Bogotà.

En la seva darrera estada a l'Equadoren Biel va ser homenatjat pelscolombõfils equatorians. Ho podeu Ile-gir a la placa que reproduïm.

En Biel, que de fa anys es dedica perentreteniment a la cria de coloms mis-satgers, ha arribat a obtenir un prestigimolt notable i els exemplars provinentsdel seu colomer fendeixen l'aire de totsels cels del món. Hem aparaulat imb elluna trobada perquè ens ho expliqui ambmés detall.

* * *

Recerca cientificaEl prop passat divendrcs dia 10

d'agost, el catedràtic de biologia, labo-ratori de botánica de la Facultat deFarmàcies de la Universitat de Barce-lona, senyor Joan Valles Xirau, jun-tament amb Jeroni Orell Jaquotot, pro-fessor de biologia i nét de don MarianoJaquotot ex assessor juridic del nostreAjuntament, reteren visita a Artá per ferun estudi sistemàtic cito-genètic del'endemisme "Euphorbia Maresii".Com tots sabeu, la citología és la ciènciadel funcionament de les cèl•lules i lagenètica, o la branca que analitza elsfenòmens hereditaris. La Maressi és unaminúscula lletrera citada molt raramenta Massanella, a l'Atalaia Moreia i alspenyassegats de la Font Casellinad'Artà. Es tracta d'un endemismedificilíssim de trobar i recollir pels in-experts en botánica i mancats del'enteresa suficient per enfilar-se pelsroquissars, sense sofrir lesconseqüencies de la terbolina. Per sort,després de dues hores de fer el dragó,"l'ingenieru du carru da merda" delmunicipi artanenc, pega crit d'Eureka.Dins una perillosa escletxa,l'Euphorbia Maressi, estava a punt deser profanada. Ella tota delitosa excedíels desitjos de la ciència. Cinc membresdel seu cos camal, serviran per a altrestames mostres cientifiques: citologia,genética, cromosomes, perennitat itransmutació. Aran.

8 setembre 1990 noticiari 563 2 1

El naixement de l'arbrecaigut.- El marcitabstractismede les

despulles de l'acàcia del Mirador de SonCónsul es tot un monument a la miseria.64 anys de suportar tres llampadecs idues crucificacions, li donen el vener-able títol de la constancia. Plantada albell mig d'inhòspites escombraries, ni ladermatosi crónica, ni el mataras d'asfalti gram, poden amb la força de sobre-viure. El vent, lladre de ramatges i decobris aliens, bé ha provat de segar-li laverda cabellera vegetal. Intents inútils.Així i tot, s'ha hagut de disfressar. d'éter.Però a l'acàcia, puntualment la sabatorna congriar i oferir noves brostadescom a desafiament inviolable, davant elfet natural de viure i servir d'hostatge,!hure de lloguer, als gorrions icadarneres, als quals ocellets, laparròquia els esdevé una mica metropo-1 . tana.

AMB L'EDICIÓ TANCADAEl Dijous dia 30 capvespre un

doff va comparéixer a Cala Mitjana.Després de fer voltes durant unparell d'hores, es va precipitar contrales roques. Uns banyistes artanencsintentaren ajudar-lo per entrar capa aigües profundes. Fou de bades.Va morir al poc temps.

El Diumenge dia 2 vàrem tenirIa visita dun grup de nins saharauis.El programa es va desenvoluparcom estava previst.

L'inici del nou sistema deguardies mediques ha estat perllon-gat a la segona o tercera setmanade setembre.

A la propera edició ampliaremles noticies, amb text ¡fotos.

Carrer d'Antoni Blanes.Dues maneres diferentes d'entendre la vida, dues formes identiques d'enganar el

món. Si mai moren bades i per un frare no es bat el convent, molt manco moren lespersones que conformen l'autentica história del nostre poble. Heu-los aquí, cararients, plens de joia i sans com la roca. Són coneguts fins i tot per les aranyes. Ellsdos. cadascun dins el seu Ambit, formen una colla d'homes incorruptes al rovellhumà, perquè, de sempre, han sabut fer la traveta a la traveta del temps, valgui laredundancia. Ambdós, quan calia, posaren cul a marge i tantes me'n don is amb talque no em feris. D'una banda, de segur que ara mateix, refermen les gambusinadessota el beneplàcit del Totpoderós. Per això, tant el Sarasate com en Perico Ranxerno poden morir. Moriran al moment en que tots plegats, ens vegem peu a retxa a lameta definitiva. Per tant, diuen que mana i ells només han canviat de Morada. Entrenosaltres segueixen iguals d'exuberants que a la foto. Aquesta, es obra d'una altraploma de cap d'ala: en Jaume Lluïset. Mcam, digau, per favor. ¿A quin sant havemde fer una novena per retrobar tres personatges semblants? No fa el cas de cercar-lo. Encara l'han de beatificar.

Pont de S'Ermita.- Les obres de reconstrucció del pont de Sa Serra, a la

crretera de l'ermita de Betlem, esfondrat a les pluges de principis de setembre del'any passat, es troben avançades, tot i que semblen interrompudes per les vacances.Com es pot veure a la fotografia, el pont es construeix dc bell nou.

El luthier artanenc.- En Rafel Ginard, Pansecola, es un arbre vuitantí ambles arrels de quinze anys. Mestre Rafel és un luthier frustrat. Amb això estam d'acordque la cigonya materna obra en conseqüencia il.lògica. Mestre Rafel, de ser austriac,txec o italià hauria estat famós arreu del món. Es un autèntic manetes per a tota feinad'art. Amb quatre estris de mala mort, ha sabut fabricar violins, mandurries, man-dolines, Ilaiits i una vertadera col.lecció de miniatures dins el camp de la fusta. Lesfotos presents parlen per si mateixes. Però el que ens atreu mes l'atenció es el tren-caclosques (per cert, no el te patentat). Tot el conjunt artístic es original: des del jocd'escacs fins a la tafona. L'únic que pot confondre el lector, pot ser sien les dues palesque no són tal, sinó dos pai-pais filipins per ventar-se les calors de l'estiu. Per dis-sort, mestre Rafel no té qui pugui continuar la seva tasca de pura artesania.

dels actuals Regalats del carrer Major.Ens plau, de bon de veres, felicitar

les tres joves per haver desenterinyat,un cop mes, una part de la nostrahistbria.

FecunditatLa senyora Hisako Misu, japo-

nesa de 44 anys, el mes passat es con-vertí en la dona más prolífica del Japó.Nasqué l'any 1.946 i a l'edat de 19anys casa amb l'oficial de fusteria, unany major que ella, l'aferradís espòssenyor Kunihiro Misu. En 25 anys hantingut 9 mascles i 9 femelles. Si a partird'ara mateix les 1.375 artanenques enestat de mertixer seguissin l'exemplede la Misu, allà per a l'any 2.015, no hihauria normes subsidiaries quevalguessin per donar cobri als 26.125artanencs de nova fornada. Això voldir que molts d'ells per anar a la festanacional del mercat dels dimarts,s'haurien de desplaçar des delsPedriços i s'Escaleta fins a la PlaçaNova i sempre viatjant per dins el cascurbà.

Miguel FortezaEl dia de la Fira s'obrirà als baixos de

Na Batlessa una exposició de l'obra d'undels nostres pintors más veterans. L'amoen Miguel Forteza ha fet una recopilaciód'una obra començada fa mes de seixantaanys. Una de les seves primeres pinturesesta feta (a l'any 1942) damunt un tablerod'una porta de camió.

La temàtica dels seus quadres reflexenel seu amor pel poble d'Artà. Des d'aquíii donam l'enhorabona iii desitjam moltsanys per seguir pintant.

El lloc ás a l'Hospital, i l'horari de les18 a les 20, o sigui l'horabaixa. Dedilluns a divendres.

Más envant es faran dues campanyesmás de vacunació: l'habitual de cada anycontra el grip, i, al desembre, una novacampanya contra el tétanos.

Vacunació antitetànicaDes del dilluns dia 3 i fins al di-

vendres dia 14, es dura a terme lacampanya de vacunació antitetanicaper a tots aquells que es vacunaren arafa cinc anys. Després d'aquest '.empsnecessiten l'administració d'una doside record, que és la que sels posaráara.

omatigons sescomuna sVegeu-los a la foto, comparant les

dimensions de la capsa de mistos. Sóntomatigons de tot l'any, no tomatigues.L'hortolà és en Joan Lliteras, Puceta, quediu que n'hi va caure un de tan gros o másdel ramell más important.

2 2 564 8 setembre 1990

Mestre SegundoSota el títol de "Don Segundo Díaz

Cordero, un mestre d'ahir", lesuniversitàries, Maria Lliteres Rosselló,Catalina Vich Sastre i Miquela TugoresPons, han confeccionat un exhaustiuestudi humà i pedagògic del mestreSegundo, el qual, per espai de vint-i-dosanys (1896-1918) exercí la tasca educa-dora al nostre poble. Per dur a terme eltreball, s'han servil de l'arxiu munici-pal, la col.lecció del "Llevant" i, espe-cialment, del cagaferro local, el toca-boires merda caner, l'inevitable P.G.Després, tingueren la gran sort de beureles aigües cristallines de les fontsvivents, en les persones dels anticsalumnes com mestre Joan Gili, Colom,magatzem vitalici de records jovenívolsi arca perenne de la bona música. PereEsteva Sancho, Mal, deixeble avantatjatdel mestre, ex-escrivent de la CaixaRural d'Artà i ex-redactor del periòdic"Menorca", home de vasta cultura imemória d'ordinador. AntoniGelabert, Jaumí, el fuster de Na Caragoli pare del degà dels tenors artanencs enactiu. Antoni Lliteres Vaquer, de SonMari, el qual hauria caçat un tigre a lesfosques. Joan Forteza, Marín, amb unull pendent del rellotge per sortir del'escola. Pere Miguel Pastor, de SonDoblons, que diu tenir present unpolifacètic regle que cubria la docentmisió de senyalar els rius d'Espanya almateix temps que llevava la paparruscaals popissos de les polpes corporals.

Uns capitols apart mereixen les facili-tats mostrades pels familiars del mestreSegundo: la familia Esteva Sullà.

Com es prou sabut, el mestre vaneixer a Salamanca l'any 1855. Delsetze al vint-i-dos d'agost de 1882, vatreure oposicions de Magisteri, amb elnúmero 5 entre 20 opositors. Fou desti-nat a l'escola pública de Salas, un petitpoble dels Pirineus. Allà coneguén'Antònia S ulla Alegret, una al.lotabella com el blat de maig i garrida fermque prest marità amb ella. El 15 de marçde 1897, prengué posscssori de l'escolade nins d'Artà amb un sou de 1.100pessetes anuals. Visqué al carrer d'EnRafel Blanes, cantonada Pou Nou (CaNa Bet Sua).

La mare de don Toni Regalat eraneboda de l'esposa del mestre. Fet quecomporta la coneixença amb don ToniEsteva Amorós. Així, que l'any 1.920ambdós maritaren formant la llarEsteva Amorós S ulla Ramonit, nissaga

-Pensando en la Fira, ¿Cuales son los

modelos que pueden tener más

aceptación?-Los que pueden ser más solicitados por

el público pueden ser segurament tresmodelos:

En primer lugar la RENAULT EX-PRESS DIESEL COMB!. Es una fur-goneta que tiene una extraordinariaacogida. Se vende a un precio muy inter-

esante y competitivo. Hay mucha de-

manda de este coche porque tiene unasprestacions excelentes.

Después podríamos hablar del RE-NAULT-5, en todas sus versiones, quecubren una gama amplísima de gustos. Hasido el coche que más ha evolucionado

desde sus primeros modelos. Sigue siendo

el preferido de la gente joven, perotambién tiene una aceptación enorme ensectores de más edad. Cubre muchas ne-cesidades y es un coche de rendimiento

seguro.Finalment, el RENAULT-19, en las dos

versiones: cinco puertas i Chamade, almismo precio. Es un modelo de gamamedia. El cinco puertas, o bicuerpo, es el

coche deportivo que la gente joven prefi-ere. El Chamade, de tres cuerpos, es másclásico. Cada uno presenta dos versiones

de equipamiento interior: normal y lujo.

-¿Continua el conocido RENAULT-4en el mercado?

-Es el coche más conocido de la marca yel que lleva más tiempo en el mercado. Esun oche tan conocido que no necesitapublicidad. El público le sigue siendo fiel

porque sabe bién cuales son sus pres-taciones que le hacen único. Es un coche

que sigue teniendo futuro.

-¿Cuales son los modelos de la gamaalta?

-Pues también podríamos hablar de tres.El RENAULT-21 que con un motor 2000reúne potencia, comodidad y seguridad.

Ya es un modelo de categoria con unabuena penetración en el mercado.

El RENAULT-25, que es un coche dealtísima gama. Lo presentamos como unmiembro de la aristocracia de losautomóviles. El confort y las prestacionesya no tienen rival. Es un cochecompletísimo.

Finalment la RENAULT ESPACE queviene a ser el Renault-25 hecho furgonetade alto confort y con una línea estèticamodentíSima. La zona de asientos posteri-

ores puede convertirse en una salita, idealpara viaje en grupo. Su aceptación ha sido

enorme.

-¿Hay nuevos modelos a la vista, depresentación inmediata?

-Sí. El 4 de setiembre estaremos en Gine-

bra en la presentación del nuevo modeloRENAULT CLIO, un coche pequeño quesaldrá con motor 1400 i 1700. Sobre estemodelo se ha creado mucha expectativa yaún no puedo detallar sus características.No se si para la Fira podremos disponer dealguno para la exposición.

-¿Que facilidades le ofreceis al compra-dor?

-La compañía tiene su propia financiera,de la cual también somos agentes.Nuestros clientes se aprovechan de susservicios porque son muy competitivos,

con unos intereses muy razonables. Tienemucha aceptación. Todos nuestros co-ches, además, salen con una garantía decinco años o 100.000 km durante loscuales está cubierto cualquier defecto defabricación. Esta garantía proporcionaseguridad al comprador.

¿Se espera una buena Fira?-La Fira d'Artà siempre es buena. Yo

quisiera invitar a todos los artanencs paraque acudan a nuestro stand a contemplarlos coches RENAULT porque creo quepueden encontrar el coche adecuado a susdeseos y en las mejores condiciones de

compra. También quiero aprovechar paradesear a todos los artanencs una BonaFira I Molts d'Anys de parte de toto elequipo de Juan Soler Soler.

JUAN SOLER SOLERAvda. Costa i Llobera, 32. Tel.: 56 20 10 (Talleres y Almacén)Avda. Costa i Llobera, 72. Tel.: 83 51 22 (Exposición y Venta)

07570 ARTA (Mallorca)

Para hablar de las novedades que la marca RENAULT presenta en su stand dela Fira d'Artà, hablamos con Juan Soler Capó, de la delegación local deRENAULT, Juan Soler Soler. El pasado veinte de julio la delegación se amplió conunos muevos y espaciosos locales para exposición de coches. Es ya una delegaciónimportante en la que se ofrecen al público todos los modelos de RENAULT.

8 setembre 1990

565 2 3

2 4566 8 setembre 1990

UNA VEZ MAS, FORD LE DA MAS

USTED ELIGEHasta

- AIRE y 15Û000 Os.A A .2 menos300.0uu ACONDICIONADOCON O SIN COCHE USADO LIBRE DE COSTE

ESCORT Y ORION (UNIDADES EN STOCK)

ampunnapave tETi SIEM

IFTESIrk CILZ7113°Tk a.z 380.000 Ptasült'ttitl ,Cittiaq()

Fórmula de poder.Mecánica 1.600 cm' de inyección,y 110 CV. capaces de alcanzarlos 192 km/h. Pruébalo.XR2i la creación de una nuevafórmula.

INFORMA1T EN:

ANTAAUTO ESCAN ELLAS

Ada. Argentina, 31 - ArtaTel. 56 21 15

LA NUEVA FORMULA

8 setembre 1990 noticiari

5672 5

Deficiències greus en el servei d'extinció

Incendi forestal al Coll d'es VidrierMés de 200 quarterades de pinar arrasades

El dimarts vint-i-un d'agost, a lesdotze i mitja, es va declarar un incendi alvessant nord del Coll d'es Vidrier. Ambel fort vent d'aquell dia es va propagarràpidament i, fins mitjan matí del di-mecres, més de dos-centes quarteradesde pinar espès varen ser arrasades. Unacasa habitada dins Son Catiu va haver deser evacuada a causa del peril de laproximitat de les flames.

El foc es va iniciar al segon revolt delColl d'es Vidriers i la primera finca afec-tada va ser la de l'artanenc Josep MariaCarrió que a dures penes pogué evitar queIa caseta que hi té no s'incendiàs. El serveide deteccció havia funcionat a la per-fecció i els bombers del parc d'Artà varenser a Hoc en pocs minuts. El problema vaser, com en l'incendi del puig Seguer defeia poc temps, que el tanc del parc d'Artàestà fora de servei i la tanqueta rural de milcinc-cents litres aviat es va quedar foraaigua, a l'espera que arribàs el tanc deManacor. Sembla que aquestacircumstància va ser decisiva pérquè el

foc no fos aturat quan encara havia afectatmenys d'una quarterada.

En poc temps el foc va ascendir collamunt, va tombar i es va estendre cap a EsRafalct i, de costat, cap a Son Catiu. Elsesforços dels bombers s'orientaren, sobre-tot, a defensar els xalets habitats del coll ia detenir-ne des de la carretera l'expansiócap a Canyamel i Sant Jordi. Les carreteresvaren ser tallades al trànsit per la GuàrdiaCivil. El foc, amb el vent i la densitat delpinar, va adquirir unes grans dimensions.Basti dir que des de Vilafranca era visibleIa fumassa. Dos avions Canadair varencooperar eficaçment mentre fou de dia.Fins devers mitjanit no va començar aperdre força.

A la zona de Son Catiu, prop de Ca'IsAmadors, una casa habitada hagué de serevacuada perquè les flames, que ferenl'anell a la zona, amenaçaven d'arribar-hi.Brigades que treballaven en l'extinció iparticulars que collaboraren salvaren delperill aquesta i altres edificacions d'allàprop.

Pobresa de mitjansEn una zona on s'hi aplica un pla especial de

Iluita contra els incendis que ha suposat tantad'inversió, sorprèn la pobresa de mitjans en quees troba el parc que ha d'intervenir de formaimmediata.

El tanc a quê fcim referencia va quedar forade servei en l'incendi del dia de Sant Jaume aXiclati. Des d'aleshores el part d'Artà nomescompta amb la tanqueta, útil per atacar un foc,però impotent més allà dels quinze minuts si nocompta amb al subministre d'aigua d'un tancgros.

Crida l'atenció que aquesta baixa tan impor-tant no hagi estat coberta quan el peril de foc esmês fort. Diuen que no hi havia pressupostprevist per adquirir un nou vehicle, però esestrany que no s'hagin intentat solucions alter-natives i provisionals, com per exempledesplaçar a Artà un dels dos tancs del parc deManacor, o llogar-ne un dels que es dediquenal transport privat d'aigua, o muntar una zarzade tancs permanentment localitzats. Per altrapart, a la zona del Coll d'Es Vidrier, de granimportància i de perill potencial innegable, nos'hi ha instalslat cap depOsit estrategic, possible-ment perquè no es de difícil accés.

El que costa d'entendre es que la gravetatd'incendis com el de dia vint-i-un sigui degudaai 'inevitable temps que un tanc ple necessita perdesplaçar-se des de Manacor.

Can LluisetDIA DE SA FIRA

PeJcompte un 10 010 en toti QIi attic/ei

Les marques més acreditades, les creacions mesactuals en:

Mantes Paduana/ManterolLlençoisCobertorsEdredonsFundes de CamillaTovallolesManteleriesRoba de cuina

Bates de bany ( nins grans )Complements per a infantsPijamesCamissonsRoba interiorCalces i CalcetinsMocadorsBates d'hivern.

Carretera Santa Margalida, 57 - Telèfon 56 26 35

2 6 568 noticiari 8 setembre 1990

En total, vuit canalsCom sintonitzar laTV privada?

Des d'Artà poden ser sintonitzats untotal de vuit canals, tots els disponibles,sense comptar els que s'emeten viasatèl•lit i que requereixen la instal•laciód'una antena parabòlica. TVE 1, TVE2,TV3, Canal 33, Canal 9, Antena3,Canal 5 ¡Canal Plus composen l'ofertatelevisiva a disposició del públic. Elproblema sorgeix perquè no tothom téIa mateixa solució per sintonitzar-les.Des d'Artà hi ha dues possibilitats.

Primera possibilitat. Tot directe desd'Alfabia. Es una solució que només lapoden tenir les antenes situades a la partalta del poble, és a dir, poques cases. Enaquest cas es tracta d'instal.lar una an-tena grossa, auxiliada d'un amplifica-dor, un alimentador i bon cable. Entotal, un cost aproximat d'unes 25.000a 30.000 pts., o usar la ja instal.lada queja deu tenir tots aquests aparells, i anargirant els botons fins a trobar les

imatges clares de cada emissora. Espossible que tant el Canal 9 com el CanalPlus no es rebin amb tanta netedat comels altres. Aquesta alternativa presentaun risc afegit i és que en cas de tempestaés un equipament fràgil, sobretotl'auxiliar. Un amplificador avariat, amés d'haver-se de canviar amb el costque això suposa, perjudica el veïnatsamb les irradiacions.

Segonapossibilitat. A travésdelsrepe-tidors municipals. La majoriad'antenes del poble estan orientades capa Sant Salvador. Amb l'antena actual noes poden sintonitzar els nous canals,però es poden continuar rebent els que jaes rebien. Amb una antena de les que essintonitza la UHF, orientada cap a SantSalvador, es poden captar els nous, peròamb una qualitat inferior. Qui vulguirebre bé les privades ha d' instal-lar unaantena nova i això ii permetrà unaboníssima recepció. A través de SantSalvador no es poden captar, de mo-ment, ni el Canal 9 ni el Canal Plusperquè els repetidors necessaris no es-taran a punt fins a principis d'octubre.També dins el mes d'octubre

s 'augmentarà la potència del senyal i larecepció serà millor. En aquest momentserà l'alternativa més aconsellableperquè amb una sola antena i cabledirecte al televisor es rebran be totes lesd'instal.lar una nova antena, no hi hadubte que la més econòmica més avan-tatjosa serà posar 1 'apropiada per captarles emissions a través de Sant Salvador,encara que fins al mes d'octubre noestigui totalment a punt.

Qualsevol instal.lador del poble sapquina és la solució técnica mes adequadai les freqiiéncies a sintonitzar. En tot casconvé recordar dos punts interessants:

El repetidor del Canal 9, que la socie-tat Voltor te instal-lat a Alrabia, ésd'emergència a causa de l'incendi patitfa uns mesos. Mentre no hi siguiinstal-lat el definitiu, el senyal no seràmassa bo. El nou repetidor s' instal-laràdins el mes d'octubre.

El Canal Plus és una emissora depagament que emetrà codificats els seusprogrames més interessants. Aix') voldir que algunes emissions noes captaransi no es disposa d'un decodificadordomicilian que es pot obtenir pagant unlloguer mensual.

8 setembre 1990

569 27

Editat per "Sa Nostra"Estudi sobre "L'obra de palma"

La caixa Sa Nostra ha editat el llibre

L'obra de palma. Cistelles, graneres

cordats, original de Maria Gelabert

Flaquer, Francesca Niell Llabrés, Andreu

Ramis Puig-gros i Joan i Pere Sureda

Amorós. L'edició és en coNaboració amb

Ia Conselleria de Comerç i Indústria i és unestudi extens i bellament iflustrat ambfotografies i dibuixos que la fan una obrapossiblement definitiva i d'un alt valor

divulgatiu i didactic.

La presentació és fa ver en el transcurs de

l'acte d'inauguració de l'exposició que

amb el mateix nom que el llibre es va obrir

dia sis d'agost. L'acte va ser presidit per

don Fernando Alzamora Carbonell, presi-dent de Sa Nostra, que va agrair la

presencia als assistents. També va parlar

el conseller de comerç, don Gaspar Oliver

Mut, i finalment Jaume Alzina Mestre va

explicar el contengut de l'exposició, del

llibre i del video.L'exposició sobre l'obra de palma, que

durant els mesos d'agost i setembre sera al

Museu Regional d'Artà, sera itinerant fins

que finalment tomi, de manera perma-

nent, a Arta. Mitjançant uns plafons que

contenen gràfics, fotografies i de-

scripcions, s'explica d'una manera clara i

precisa tot l'itinerari de l'obra: des del Hoc

on es cria la palmera, fins als articles finals.

Hi ha una mostra de tots els productes, tant

en fase d'elaboració com ja acabats. El

conjunt és, a més de vistós, molt conmplct

ben estructurat.El llibre, com hem dit, conté una part

gràfica extensíssima. Amb dibuixos de

Biel Bonn In i Fuster i fotografies de Salva-

dor Conesa Muntaner i Jaume Sureda

Negre es complementen de forma acurada

els texts dels autors que ja hem esmentat.

Es fa un repas a tot el procés: des de dades

histèriques i geogràfiques, a la

recollecció, preparació i obrat de les

palmes. El rigor i el mètode presideixen el

treball. El llibre es fa llegívol i creim que

sera una obra molt ben acollida, espe-

cialment pels artanencs.El vídeo ha estat realitzat pel Servei

d'Audiovisuals de la Universitat de lesIlles Balears, amb guió de Jaume MoreySureda i Jaume Sureda Negre. Explica

amb imatges els punts essencials de tot el

procés que en el llibre són més detallats.

Aquest vídeo pot esser visionat a les

dependencies del Museu Regional

d'Artà.L'exposició restarà oberta a Artà, al

Museu Regional, tos els dies feiners dels

mesos d'agost i setembre, entre les deu i les

dotze del migdia. L'entrada per als arta-nenes es gratuita.

Seria de desitjar, però, que amb la pub-licitat previa adequada, s'habilitassinalguns horabaixes de dissabte o di-

umenge per fer més assequible als arta-nenes la visita a una exposició que troba-

ran, ben segur, molt interessant. S'ha de

reconèixer que l'horari del museu esta

pensat per als turistes, més que per alsartanencs.

ELECTROHIDRAULICA, S.A.

BOMBAS PLEUGER

TELEFONOS:Pg. Ferrocarril, s/nAvda. Salvador Juan, 207500 MANACOR

Oficina: 55 24 24Oficina: 84 36 32 Punta VIIOficina: 84 36 63 Cl. Fetjet, local 1 y 2

Manacor: Almacén: 84 30 53 07560 CALA MILLORFax: 55 18 78

Cala Minor: Almacén: 58 50 08 Ctra. Cala Ratjada, s/nCapdepera: Almacén: 56 36 55 07580 CAPDEPERA

2 8570 col. laboració 8 setembre 1990

LA PRIMERA VERBENA DE SANT SALVADOR.Amb l'entrada de la segona

República, 14 d'abril de 1.931, esdesfermaren les passions de la joventut.Qui más qui manco estava fart de dic-tadura militar, clero i "bons costums".El poble volia beure a les fonts delmodernisme i integrar-se al tren de vidaque, des del París de la culta França,transportava les noves correnties delpecat venial, en forma de divertimentsmás en consonància amb els desitjos dellavors.

Ara era una població macilent itranquilla on les curolles dels plaerscarnals ja encetaven la crosta del conser-vadurisme secular. En certa manera, elsmás dematiners s'apressaren a rompreels cànons tradicionals de l'avior, em-prenent un modus vivendi acordat ambels dictats de les modes foranes.

De fet, amb la Repúblicas'aboliren els balls a l'ample que tradi-cionalment tenien lloc a les barriadeslocals, com, per exemple, lesfamosíssimes ballades del barri de SantaCatalina. Aquest indret, socialista perantonomasia, era un veritable espec-tacle de bulla i gresca, tenint per figurescimeres les conegudes Colomes, queeren de les millors balladores de Mal-lorca.

Així, que el món de la disbauxaseguí per altres rumbs a la recercad'aventures tant suggeridores com erenla profanació de les normes atàviques idecrèpites del f'astic ancestral.

Del fons de la maror erótica,emergí la personalitat de don ToniMassot, notan, portant el trident deguerra.

En Massot pressionA implaca-blement les autoritats. Tant, que don

Damini Roig de Manacor, bateria del'ORQUESTRA DRACH.

Joan Oleo, hagué d'allargA el coll alpiló. Per paga el consistori es recolçavasobre vuit estaques de primera magni-tud: N'Oteo com a bathe, en Colau XinaI n'Agustí de Son Cremat com aregidors en cap, n'Andreu Aloi, enTomeu Sancho, Garreta, en Lluís deSon Ramon, en Pere Bossa i en Pere Gil,com a regidors. En total, vuit person-atges, no tan sols capaços de tapar lesburanyes a les campanes de l'església,sinó també prontes a engolir-se lesllagues i les crosteres.

En Toni Notari abonà el terreny.Pren nota dels bussós vilatans i formà unconsell guerrer. Del cul de la copalta,començà a treure noms. Puntualment,anaren sortint uns exemplars tocats pelboll de la caparrudesa. Ells són: En PacoCano, fill de don Toni Cano Garcia, undels quatre millors batles de la nostrahistória. En Jordi Escolà i el seu germàJoan. En Pere Antoni Confit, en JuliaFulla, en Toni Mondoi, en Pere Frare,en Pere Moné, en Pere Tiu, en TomeuPuig, en Jaume Manyà, en GuillemGanància i el propi don Toni en per-sona, formaren la línia Maginot peraturar la barrumbada de preduscadescívico-religioses que amaneçaven lapau de Na Pericona.

Ja tenim montat el Corpus mas-culí de pecatíssia. Però mancava elcomplement femení. Per entrar ambolivetcs, don Toni feu un escolt a lesSeves filies Catalina i Francisca.Aquestes ciaren el consentiment i en-grescaren na Francisca Tiu, na CatalinaGarreta, n'Antònia Palou demen tresen Pere Frare exclamava trionfant:"Contau amb sa meya fia".

Consumades les inteacions,s'havia de contracta una orqucstina. Ales hoces qui duia la doma era "SaDrach" de Manacor. En Massot partícap a la ciutat de les perles per parlaramb en Jaume Vadell, director i pian-ista. Tot anà una seda. Feren preu per 16pessetes cada músic i cassalla i conyac avoler a más d'un sopar pantagruálic alDorado , a más d'en Vadell, formavenl'orquestra en Miguel Veny, Batlet,trombó de vares. En Toni Duro, violí.En Damià Roig, bateria. En PedroRubí, trompeta i en Lluís Llull, saxo

Si.b. En Llull anava a classes de clarineta Palma i tenia l'especialitat d'oferir alpúblic les czardes d'en Monti. Per?) lafigura del conjunt era en Jaume Vadell,pianista de carrera i organista del'església dels Dolors.

El que cridà força Patenció fouIa bateria d'en Roig. Veure'l assegutrere un bombo, caixa, pedal charles,plat normal i per timbal un trist pan-dero, era cosa nomás vista al cinemamut. A en Roig les dones l'encalçavenen els bars de tretze per dotzena. Era unbergant guapot, propietari d'una gar-roya semblant a la de Sant Vicenç Fer-rer. Quan sortí del Dorado vestit degala, amb americana vermella i llantiesd'argent a les solapes i sabates de lonablanca blanquinades de calç, les fe-melles el se menjaren cruu.

Paco Cano Cantallops, brag dret de DonToni Notari

Ve l'hora d'amollar els xots. DonToni Notari fa un discurs de verdorpatriótica a la plana major: "Al.lots,n'hem de fer una de grossa. Anem, queden-1A el sol torna a sortir".

Per acabar la missa abans delssantos, en Paco Cano eslava ficat dinsl'Agrupació Artística de Manacor, i elseu germà Daniel era l'oficial tele-grafista de dita ciutat. Per máscoincidència en Vadell feia de reparti-dor de telègrafs a les ordres d'en Da-niel. Volem dir que les frontissesberbeneres ja estaven greixades delluny.

Ve el moment de començar lagesta. La Drach envesteix amb "Suspi-ros de España". Cridada a Piles i surten

Carrer Mestral, 4 - Artà (Mallorca)tel. 56 21 03

8 setembre 1990 coLlaboració

5712 9

les Massots aferrades al cos d'en Paco ien Joan Escolà. En mig de tal gossadia,apareix la silueta eteria d'en PereMoner , tirat de mudada blanca i cor-bata de seda, adquirida als "Almacenesmantons" de Palma per vint-i-vuit du-ros. Davant la mostra, la plaça novas'omplí de centaures humans per donarcanya al caderamen. Els ulls guerxososdels puritans no daven l'abast a leslleganyes. En plena eufòria, en PacoCano, servint-se d'un mico d'embutcanta les celeberrimes "Morucha","Princesita", "La calesera", etc.

El recinte dava goig. La famíliaal complet dels Oleos i dels regidors,anaven fora corda, però tenien in menteIa terrorífica profecia del vicari Felip:"Aquests capbaires tenen l'infern as-segurat". Qui passava de foc i caliu eraen Massot, perque quan proposa fer laverbena a en Paco Cano, aquest li digué:"Toni, anirem a l'infern". "No fa res,no fotis faves, Paco. ABA s'està molt be.Hi ha ballarines i calentor". Ambaquestes credenciais la verbena treiafum. La gent feia el barralí barralat,ballant foxtrots, pericons, mazurqucs,pasdobles i valsos. Pels qui tenien la sortde poder faixar una joveneta, s'enfotien de les discrepencies exteriors idels greus problemes socials i familiarsque dins un no res esclatarien.

Per obriboques, en Colau Xinaera amenaçat de mort per part de la sevaesposa. Camuflats sota les tanques defusta de la verbena, els espies de pa ifonteta enregistraren les dadessacrílegues per després analitzar-lescatòlicament. El lleixiu infernal tambéesquitariaels germans Jordi i Miguel deSa Serradora i en Miguel Baroi de naNiva. Els primers pel delicte d'haverasserrat les barreres del recinte i r últimperquè dona un quants botots d'aigua altrespol de la plaça.

Arriba la matinada del dia 7 i

amarats de polseguera i suor, músics iparticipants tocaren retreta. Per bru far-ho, en Massot i la comitiva erebina,feren una visita a en Tomeu Casino alcafe de la plaça de s'Aigua. En Tomeu,fet un cardenal inquisitiu, feu el senyalde la creu a en Massot dient-li: "Toni,t'han excomunicat in acternum". "Ique? digué en Massot. I jo les he con-cagats in perennum".

A mitjan matinada, el rectorRubí i el vicari Felip pillaren, cara a caral'astut Massot en unes circumstanciesd'un gustirrinoi satiric dereminiscències afrodisíaques. Els cler-gues no en tregueren ni suc ni sabó. Simés no fa i millor dit, encara les aug-menta la diarrea clerical perquè enMassot en aquells instants era una tafonad'oli de "ricino".

Vingue l'hora d'assitir a l'oficimajor. En Paco Cano sofria el síndromedeiafonia involuntaria. (Qui ho haguéshagut de dir que un tenor Uric com ellque, precisament, havia debutat com atal amb la difícil obra "MonteCarmelo"). Pern es revestiren de co-ratge i anaren a la misa solemne.

Fent un poc la torniola a defora,les beates les xaparen en canal. Arapensau el que passaria una volta fossindintre. Res. Travessen l'esquinzell delportal segon i cinc-centes colles d'ullsles passaren revista de catequesi sexual.Un cop vençuda la primera sacsada, elrector don Joan Rubí predica l'homilia

Joan Morey, escolà, un dels verbeners

excomunicat a divinis

més extranya que els segles han vist.Scgons diuen les males boques, el vicariFelip, per única vegada, rompe la tiban-tor amb en Banyeta Verda demanant-liun magatzem de foc colgat per reverdir-lo sobre la trona.

Mesclat amb les flames eternes,en Rubí feia respes repartint liangotadesde fogateria. El comité hermafrodita,suava rius de confitura del Codolar deSon Fang. Vet ací que en Toni Notari lesetziba als temorencs companys:"Allots, feis es tartamús. Aquesta gen-t= me fa pena que gastin tanta salivasense aclarir altra cosa que no sia covarous de boc".

Per sort, Deu, alia dalt, amb unull a la biorxa devia dir "Ni tan lleig nitan fei. Ho deixará en simple i puraanécdota. Al cap i a la fi els mortals sóncom a ninets d'ue".

%Milan S.A.

Taller y Despacho: C/. Major. 107

Tels. 56 22 80 - 83 50 51

FAX 83 53 18

BON DIA DESA FIRA

De 4a C516nia

Andreu Genovart

La platja moments abans de començar el concurs de castells d'arena.Expo

3 0572

8 setembre 1990

CRONICA D'UN AGOST MOGUTSense que hi hagi hagut cap notícia deprimera plana, sí que podem afirmar quel'agost ha estat un mes mogut en el quals'ha realitzat quantitat d'activitats aprof-itant el temps de vacances.

Dia 4, el Centre Cultural organ-itzava una sortida al Foguert5 Palace delPort d'Alcúdia, a l'altra part de la badia,per gaudir de l'art i l'espectacle que enaquest lloc s'ofereix. Fou com una prepar-ació per a les festes d'Artà a les quals no himanca mai una gran representació coloni-era.

Seguint amb el capitol de festes,hem de destacar alguns actes que se cel-ebraren també amb motiu de la Mare deDeu d'agost, entre ells volem senyalar elscastells d'arena a la platja on es posava aprova l'art, enginy i perícia dels allots; iel partit de futbol jugat dia 19 entreremines d'Artà i la Colònia (totes ellesjovenetes) que despertà un gran interès ique acabà amb el resultat de 3 a 6 a favorde l'equip visitant. Les colonieres estre-naren unes vistoses camisetes regaladesper Lluís de Cotex.

Immensa moguda i forta marordevers el Club Nàutic que organitzavareunions per aclarir assumptes i suspeniaun previst gran concurs de paelles permanca de participants, i això que hi havia50.000 ptes. de premis en mealic; pet-6 esveu que l'arròs anava a grumellons i elssocis estaven més per aclarir els assumptesque no per paelles. Les reunions"d'aclariment" s'efectuaren els dies 11 i25. A la primera s'informava als usuarisamb dret d'amarrada de la nova tarifa depreus en base a la renovació de laconcessió del port de refugi per part de laC.A.

A la segona -Junta generalextraordinària- s'informà entre altrescoses, de com es troba la "situació" delnou port: tramitacions i gestions, etc.Aquesta informació al-1k a càrrec del "Jefe"de ports de les Balears, Joan Serra; noobstant, molts seguiren escèptics les ex-plicacions, ja que l'any passat en aquest

temps es digué quasi el mateix que enaquesta ocasió. Sempre s'espera que dinstres mesos tot estarà a punt. Però es veu quedevers la Conselleria d'Obres Públiquesno fan carreres perquè les coses es duguina terme en el temps previst, com ha passattambé amb la carretera comarcal 712d'Artà al Port d'Alcúdia.

Un altre punt controvertit fou el del'horari del mariner contractat pel club -de9 a 13 hs.- La gent es demanava: ¿quiposarà la barrera si es mou un temporal ales 4 del capvespre? A l'apartat de precs ipreguntes, n'hi hagué una allau, peròs'aclariren moltes coses, fins i tot algunesque fins aleshores s'havien duit d'amagat.

El Club Nàutic fou notícia tambéper haver tingut com a comensals a laCarmen Romero i el pintor "colonier"Miguel Barce16, per cert que no es veritat,

com afirmava un periodista, que no seisvolgués servir una xigala; el que passà fouque precisament la que volien els popu-lars comensals ja havia estat escollida perun altre client i, amb molt bon criteri perpart dels gerents del club, no es volgue fertrampes caient dins l'excepció de per-sones.

Els amics del català tenen tot eldret a exigir rètols en català, pub no a fer-ho de la manera que ho han fet; així nomesembruten i es posen en contra un bonsector del públic.

Per a dia 2 de setembre estavaprevista una excursió a Cabrera, organ-itzada pel Centre Cultural. Encara que noen tenim constància, suposam que espogué dur a terme amb tota normalitatque la mar de la part sud de la nostra illa vaestar en bones condicions per navegar.

MONTAJES SERVERABASCULANTES, AUTOMATICAS Y CON MANDO A DISTANCIA

MACHIMBRADO DE NORTE Y TEKACHAPA PEGASOPINTADAS CON

DIFERENTES COLORESSE LAS MONTAM

Kombi Clasig

C/ Pep Not, 59 tel. 56 21 31 - Artà

8 setembre 1990 573 3 1

jferreteriajferretería

oren3oascualCalle Cardenal Elespuig, 12 - ARTA (Mallorca) - Teléfono 56 23 92 Calle Gabriel Carrie, 32 - SAN LORENZO (Mallorca) - Tel. 56 96 50

ALQUILERDhIkITAI

rir îw' rr fi HITA

1111111111611111ENCOFRADOS DE JACENA PLANA

MONTACARGAS

OFERTA.VERANO

Si

6.995 pts. 11.490 pts.8.495 pts. 14.990 pts.

CERCOS ARTA SERVICIOTECNICOC/ PAZ S/NTEL. 562392A R TA - Mallorco

Alum

TABLERa=444*“

HORMIGONERAS

M 11 N1■W".M•Parbmilion„

8 setembre 1990moo=3 2 574

OBRES de MESTRES

Hi ha objectes que d'una sola ,

mirada ens atrauen, no sabem elmotiu però ens agraden. Són lesObres dels Mestres Artesans.Objectes fets segons yells pro-cediments o, de vegades, fruitde la innovació i la creaciódels artesans d'ara.Per això la Conselleria de Co-merç i Indústria del GovernBalear crea l'etiqueta de"PRODUCTES DE QUALITATARTESANA".Per protegir els yells artesans i perpromocionar els nous creadors. Aixíquan vostè compra un producte artesanal,aquesta etiqueta és tota una garantia.

GARANTIA ARTESANAA l'hora de triar,

cerqui aquesta etiqueta.

ts nmissatge dee

GOVERN BALEARCONSELLERIA DE COMER(

I INDUSTRIA

8 setembre 1990 de la parró quia 5753 3

PENSAMENTS

ECOLOGIA I TURISME A LES NOSTRES ILLESSUGGERIMENTS D'ACTUACIO PROPOSATS DES DE LA FE CRISTIANA (i II)

4. Actuar amb realisme, ambcoratge i esperança, i afrontant lesaccions més urgents i decisives en elpresent moment.

¿Qui ha d'actuar per recuperaren tot el possible, preservar i per-feccionar el medi natural de les nostresIlles, la nostra "casa natural"? La re-sposta es òbvia. Tots hem d'actuar.Cadascú a dins el seu redol, des de lesseves possibilitats personals i socials,per poques i petites que semblin.

Naturalment serà im-prescindible l'actuació d'aquells quetenen major capacitat d'intervenció ide responsabilitat en tots els Ambits re-lacionats amb l'Ecologia: els represen-tants dels pobles de les Illes al par-lament de l'Estat i al Senat, al Par-lament Autonòmic, als Consells Insu-lars i als Ajuntaments; els qui tenenconfiada l'Administració pública al'Estat ia l'Autonomia; els polítics, elsempresaris i les seves organitzacions,els treballadors i les seves organ-itzacions sindicals, sobretot els empre-saris i treballadors turístics i de laconstrucció; els tecnics i els experts; elsinversors econòmics; els responsablesde totes les altres iniciatives socials,culturals, econòmiques i profession-

als; els informadors dels Mitjans deComunicació... I tants d'altres.

A tots ells no podem aconsellar-los solucions tecniques, però sí algunssuggeriments respecte a les actituds desde les quals creim que hauriend'actuar.

4.1 Des del realismeÉs a dir, s'ha d'actuar des de

l'objectivitat en la consideració i lavaloració rigorosa de totes i cada unade les dades que defineixen exactamentIa problemàtica ecológica.

El realisme exigeix quecomptem amb un complex teixit derealitats sócio-econòmiques, diver-gents i freqüentment oposades i ambgran repercussió sobre l'Ecologia.Com ara: propietat privada i la sevafunció social; interès personal o d'ungrup i interès públic o del be comú;drets adquirits, legalitat vigent, buitslegals, ordenacions legals o normes"infien"; opció per la "quantitat" o opcióper la "qualitat"; bens materials i bensde l'esperit i de la cultura; rendibilitatimmediata i rendibilitat a llarg termini;pragmatisme-funcionament i estètica-gratuïtat; identificació cultural delpoble i costums integrats al medi ambi-

ent i conveniencia de la nova tecnologiaper a la vida i al treball, etc.

La reflexió que feim porta a pensarque els nostres pobles necessiten un debatcontinuat i sere sobre aquestes qüestions,que ajudi a aclarir i a formular conceptesi vies de solució.

Per últim, una visió realista de laproblemàtica ecológica a les nostres Illesens fa reconeixer amb satisfacció les im-portants passes ja fetes, les moltes inicia-tives en marxa i la creixerrt conscienciaciutadana sobre aquest tema.

4.2 Amb coratge i esperançaEls vostres Bisbes volem ser pro-

fetes d'un futur millor.El creixement de la consciencia

ecológica i en general de l'apreci pelsvalors nostrats, ens obre a l'optimisme il'esperança cap a un futur vertaderamentmillor pel que fa al conjunt de la vida delsnostres pobles i també del'Ecologia. Hemde confiar en la capacitat de bondat,d'honestedat i de conversió de la nostra ide les futures generacions.

(Resum del punt V de la Carta dels Bisbes de les

Balears sobre "Ecologia i Turisme a les nostres

Illes")

NAIXEMENTS:Rectificar. Al número 30 donàvemunes dates equivocades de naixementque ara volem rectificar. Així, corre-sponent al mes d'abril (i no de maig):Dia 29 d'abril. Guillem Roser Llit-eras, fill de Guillem i Maria Isabel.Rafel Blanes, 25.Dia 29 d'abril. Felipe-José CarrilloMislata, fill de José Luís i Virginia.Costa i llobera, 50.Afegir. Igualment corresponent al mesd'abril, es va produir un naixementque, involuntàriament, noenregistràrem i que volem incloure enaquesta secció tot i que sigui amb re-tard.Dia 28 d'abril. Catalina Amer Ferra-

gut, filla de Pau i Antònia. Carrer de laPau, 4, lr.

Mes de JULIOL:NAIXEMENTS:Dia 4. Thora-Ursula Uhle, filla deRolf i Verena. Molí d'Alt.Dia 6. Isabel Nieto Duran, fillad'Angel i Isabel. Era Vella, 18.Dia 17. Iván Gómez Diaz, fill de Juani Dolores. Parres, 88-2D.

MATRIMONIS:Dia 7. José Bolívar Lafuente ambGabriele Bárbara Otto. Sa Corballa.

DEFUNCIONS:Dia 8. Llorenç Morey Pascual.Amadeo, 12. 68 anys. (Arrencat).Dia 17. Francisco Viejo González.Major, 63. 50 anys.Dia 18. Jerônia Fuster Picó. Plaça

Marxando, 6. 90 anys. (Ranxera).Dia 22. Bárbara Gelabert Sabater.Vilanova, 7. 90 anys.Dia 22. Lluís Ferrer Casellas. Na Cara-gol, 4. 67 anys. (Mares).Dia 26. Paula Fuster Bonnín. Pou Nou,13. 84 anys. (Aloia).Dia 28. Catalina Sureda Dalmau.Ciutat, 45. 93 anys. (Galania).Dia 28. Catalina Carrió Dalmau. Ma-jor, 14. 89 anys. (Creu Vella).

ATENCIO SUBSCRIPTORSEn les properes setmanes es procedia

al cobrament de la subscripció per al'any 1990, tant en aquells subscriptorsque tenen el cobrament domiciliat perbanc, com en aquells que l'abonencontra rebut.

A causa de l'increment de costs i al'augment del nombre de pàgines, elpreu de la subscripció és de dos milpessetes.

BELLPUIG, 5 d'agost de 1965, n• 68.

• L'EDITORIAL ens recorda que BELLPUIGcompleix els sis anys i del qual en reproduïm untros:"...Los que sinceramente amamos Artadebemos hacer para "BdI pu ig" un esfuerzo. Elesfuerzo que se nos pide es la constancia, laperseverancia y el apoyo incondicional paraque pueda continuar la publicación mensual ypasando por encima de todas las dificultadespodamos proseguir el camino trazado hastallegar más lejos..."

* A VOCES AUTORIZADAS Santiago hi duu D.Jaime Forteza Bonnín un dels principals promo-tors de les urbanitzacions de "Sa Duaia". Parlantde la nova carretera diu que "...en vez de seguirpor el viejo camino, la desviamos hacia la "FontSoberana" con objeto de que transcurra através de un maravilloso paisaje..." "...¿Acuánto asciende el presupuesto.'"' -A diez y seisnillIones...'"'...Tenemos entendido que porefectos comerciales han cambiado el nombre deIas calas...""...En efecto..."Cala Mitjana", hapasado a ser denominada Cala Edén, mientrasque "Cala Torta", traspasada por cierta a lacompañia inglesa Lyonsa, ha pasado a llamarseCala Cristal..."...¿Proyectos?...'"'...EmpezarIa construcción en Cala Cristal de diez chaletsy un Club Náutico...En Cala Edén, un varad-ero, un restaurante y un Club NAutico...'"'...Yconstruir un campo de aterrizaje dehelicópteros, zqué?...'"...Hay rumores que talvez se conviertan en realidad..."

* De ...DE LA COLONIA DE S. PEDROdestacam "...En estos dias pasados ha sidoseñalada por el Sr. Ingeniero de Obras Públicasde la Diputación el trazado de la carreteradesde "Bassa d'En Fasol" al "Torrent delBarranc", casi junto a la playa..."

* ECOS ARTANENSES augmenta temática i jano es dedica només a tot el que fa referencia acasaments, morts o naixarnents. Ara s'atraca mésal noticiari i el firma en "Terpo". De tot, destacamIa creació de "...Una Peña del Mallorca...haquedado debidamente constituida en Ca'nMaternales, una Peña del representante isleñoen la primera división..." Una altra ra"...En SonServera...celebr6 recientemente su PrimeraMisa Solemen, el Rdo. D. Rafael ServeraBlanes, hijo natal de dicho pueblo y descendi-ente directo de una noble familia de nuestralocalidad..." I la duren "...En el I CertamenPoético que la ciudad de Pollen.sa ha convocadoen homenaje a su Hijo Ilustre don Ramón PicóI Campamar, ha obtenido el primer premio,compartido con otro concursante, nuestroestimado colaborador, el Rdo. P. Rafael Gi-nard Bauçá, que presentó la poesía titulada

"Estiueig"..."

Avui, dues germanes. Mari] i Margalida Ginard, Terres. Cada dia fan unacaminada d'una hora pel camí de Can Canals fins davant les barreres de NaCarro. A la tornada s'aturen a descansar al parc de Na Caragol. "A mi -diu naMaria- m'ho va receptar es metge perquè tenia una cama que no me funcionavamolt bé i ara ja no pens en sa cama, però seguim caminant". Totes dues hannotat la millora i troben que hi ha molta diferència, que es noten més fortes.Afegeix na Margalida que "qualque vegada anam a Sa Carbona d'es cunyatPeu i si mos convida a anar-hi amb so seu cotxo li deim que no perquè mosestimam més caminar".

34576 8 setembre 1990C:==

Llengua amb Operes

Ingredients per a deu persones: 5 kg dellengua de porc, 1/2 kg de cebes, 1/4 detomAtigues, un tassó de beure vi ple devi sec, ametles per fer una picada, ol-ives, Operes, prebe bo i un prebe cov-ent.

Preparació. Bulliu la llengua i la pelau.Després en feis tallades rodones i prime-tes i les componeu dins la greixonera.Amb una pella feis un sofrit de la cebai la tomAtiga i passau la salsa pel túrmixo pel passapurés. La llengua amb[Aperes ha de ser una mica coventeta iper això s'ha d'afegir, al gust, un poc deprebe bo i un prebe covent. Afegiu lasalsa, el prebe bo, el prebe covent i el visec a les tallades compostes dins lagreixonera. També s'hi ha d'afegir unapicada d'ametles, talladetes d'oliva i les[Aperes. Tot això al gust. Feis-ho bullir

Bàrbara Brunet, Seva.

una estona, una mitja horcta, fins que lasalsa s'hagi espesseït.

En voler es pot servir. És un plat moltgustós que sempre que l'he preparatm'ha fet quedar bá i ha agradat. Bonprofit.

8 setembre 1990 col. laboració 577 3 5

ENS SABRA AIXECAR LA MUSICA MILITAR?"Soldadito español"

El passat diumenge dia 26 d'agost 500

mariners, 200 d'ells reclutes

que feien el servei militar obligatori han

estat enviats en tres vaixells de guerra cap

al Golf Pèrsic en companyia d'altres forcesde l'aliança militar Unió Europea Occi-

dental, per formar part del vast desple-

gament militar que els EE. UU. estan efec-

tuant contra l'exercit iraquià, invasor delveinat Kuwait, i que està a punt de desem-

bocar en una guerra oberta.La Constitució Espanyola en el seu

article 63.3 diu textualment: " Al Rei

correspon previa autorització de les Corts

Generals, declarar la guerra i fer la pau."El primer ha desitjat als mariners de

l'armada espanyola enviats que "com-pleixin amb exit Is seus objectius de res-

tablir l'ordre". El Govern de l'estat, sense

ni tan sols reunir-se, hi ha enviat els vaix-

ells de guerra i, prenent els ciutadans perbeneits, tan aviat ens diuen que són mani-

obres normals, com que els vaixells van en

missió de pau, com que van a defensar els

"nostres" interessos enllà de la mar.Mentres, las Corts Generals no són convo-cades i la major part dels partits politics nodiuen res, perquè ningú no vol donar lacara."Soldadito valiente"

Els que si que l'hauran de donar, i pot ser

que se la rompin, són els mariners enviats

i entre ells 200 reclutes que feien la mili

amb una falta de preparació militar solcomparable a la nul.la voluntat de tots elsembarcats per anar a un llunya, probable iperillbs conflicte on no hi han perdut res.

Un conflicte en el qual tampoc hi hem

perdut res els ciutadans que amb els nos-

tres imposts haurem de pagar els costs

d'aquesta aventura militar.Ens diuen que els vaixells hi han anat a

defensar la democràcia, la pau i l'ordre.

Però ¿per que no es va muntar una oper-

ació internacional similar quan les inva-

sions d'Afganistà, Panamà, Granada,... per

no dir també les del Sahara espanyol,

Timor oriental i tants d'altres?

Ens diuen que han anat a defensar els"nostres interessos estratègics". Però, per

que no ens diuen quins són? ?Ens volengarantir el petroli i la gasolina pel nostre

cotxe particular i per a la indústrianacional en general? Pot ser que la ferotge

dictadura iraquià vulgui el petroli perbeure'l-se i ofegar-s'hi i no per a vendre'l

al mercat internacional ben igual que ho

feien abans ells mateixos, o les feudals

monarquies del Golf lligadas a les multi-

nacionals¿No serà més cert que l'objectiu es més

bé defensar els interessos dels grans capi-

tals financers multinacionals, i que se-

guim essent uns missatges dels EE.UU.

que dominen la política internacional?Els mateixos que s'aprofitaren o perme-

teren l'enorme armament de l'exercit

iraquià, i varen fer els cecs i sords devant

lcs remeses d'armes -tant convencionalscom químiques- des dels ports i indústries-també- espanyoles, són els que ara ens

impulsen a la creuada contra el monstreque ells mateixos ajudaren a engendrar, i

no sols això, sinó que s'ha de fer fonamen-talment per via militar, i així a la vegada

"animar un poc" el mercat d'armament.

Res més lluny de la veritat. Si es volpressionar i fer un embargament comer-

cial a l'Irak, es de les grans metròpolis

industrials occidentals d'on surten elsproductes, i sobretot la tecnologia que

exercits com necessiten per

mantenir-se i on entrava tant el petroli

iraquià com el kuwaitià. Bastaria contro-

lar aquestes indústries i producte bàsics,bastarien les pressions econòrniques,comerci

1ales i diplomàtiques.

Aquests que voleo i preparen la guerra

amb l'excusa de la pau, la democràcia i els

drets humans mai no han fet l'estugós

perquè Irak com tants de països, i Saddam

Husein, com tants de tirans, posin en peupotents exèrcits que es sostenen sobrepoblacions que viuen en la miseria i la por.

Les barbes dels veinatAquestes reflexions i altres del mateix

caire que podrien seguir són habitualment

rebutjades com fruits de pensaments

utòpics, esquerranosos i altres adjectius

similars, pot ser... però no estaria ma-lament que les tenguin en comptesalmenys els qui són cridats a "complir elservei militar obligatori" i que si fins ara

ho ignoraven, d'ara endavant considerinla possibilitat que als habituals "benefi-

cis" de la mili, tais com la separació del seu

entorn social i afectiu, la pèrdua d'un anyde feina o de estudis i l'agradable exercicide la submissió,... es pot afegir unaautentica aventura militar vagi vostè a

saber on, i en la qual potser passi qualque

cosa que tengui mal remei...Quan els vaixells de guerra partiren de

Cartagena, a pesar de la carrega de la

policia s'escoltaren els crits de grups depacifistes que animaven els marinesrs a ladeserció. Abans que arribin temps pitjorstal vegada convengui recordar que una

primera sortida personal per a salvar-se

d'aquests embulls és l'objecció de

consciencia i la negativa al servei militar.

Te'n pots informar als serveis socials

municipals a Na Batlessa.

De moment hi ha hagut sort, sembla queningú del nostre entorn no anava en elstres vaixells, però i al proper reemplay? i si

n'hi envien més? Li si la UEO, o la OTAN,

o el govern decideix ficar-se en una altra

aventura? Hi aniries tu? Hi enviaries

qualque familiar, amic o qualque altra per-

sona?Julen Adrian

C°1°Inbailia

Colomer a l'escolaLa Federació Colombõfila Balear, a través de Club local, ha

muntat un colomeret de promoció a l'escola d'EGB NaCaragol. Aquest colomeret, que ha estat proveït de colomspels colomistes locals, ha de servir per fomentar entre elsal.lots de l'escola l'afició a aquest esport tan interessant.

No hi ha hagut massa sort, perquè dels 25 coloms aportatspels aficionats artanencs, els moixos se n'han empassolatsgairebé la meitat. Pere) no hi por dels colomistes: reposaran elsperduts per tal d'aconseguir que aquest esport sigui conegut ipracticat pels nins i nines de l'escola. Com ara s 'on a l'esperaque els coloms comencin a criar i els polls s'avesin al noucolomer.

Colomer instal lata Na Caragol

A la matinada del dia 9 d'agostva morir en Joan Ginard Ferrer,Violí, internacionalmentconegut per Sarasate,

Feia devuit mesos que lesnarres de l'irreversible li anavenminvant la salut fins a abocar-loal total desenllaç. Aquells"quinze dies com a minim" queens va dir a ¡'última entrevistaque publicArem, s'han fet eterns.

Descansi en pau el qui en vidano tengué mai aturall. El recor-darem sempre

IN MEMORIAMA Joan Ginard Ferrer "Sarasate"

Com que us record viu......aquest jorn d'estiu..us vull ben germà

....el geni en actiu,el mall en la niài..., no em surt l'adjectiu...

...perquè us record viu...

...ja oblit el demà...aquest jorn d'estiu.

3 6 578 coLlaboració 8 setembre 1990

En la mort de Joan Ginard Ferrer, "Sarasate"

Ersetembre 1990 col. laboració

5793 7

Panegíric de Joan Ginard Ferrer, "Sarasate"

Nicolau Casellas

I vaja una endemesaL També a tu, Joan, te va arribar l'horadel traspàs. I pareixia que no te pesaven els anys. Sempreinquiet, sempre atrafegat sense aturall, amb la teva oratóriagesticulant omnipresent a les tertúlies d'Artà. Joan, pens queIa meva veu esquerdada no es la més adient per en tonar aquestcàntic de comiat, esper que no m'ho tenguis en compte siresulta una mica deslluït.

Record amb imatges prou esvaïdes pel temps aquell primercontacte nostre, un dia fredolenc d'hivern, allà en la ferreriade ca mun pare, al carrer de la Puresa on feres el mossatge.Ajupit al recer de la fornal, bocabadat, seguint el fil de les tevescontarelles, encisat pel foc puri ficador on aprengueres a forjarel dur acer que et conduiria al món dels elegits. Tu, Joan,pertanys per merits propis a la nissaga dels artanencs sobre-sortints que d'una manerao altraenaltiren les virtuts del nostrepoble, uns musicant per Corts Reials, altres creant Fundacionso Museus o tal volta escorcollant per dins arxius els polsosospergamins que atresoren gelosos les veritats de la nostrahistòria. Tots heu magnificat la casta artanenca, també elsreligiosos i els escriptors i els poetes i els esportistes. Avosaltres, els artistes de la darrera generació us ha tocatperpetuar l'esperit de la contrada mitjançant la plasmacióescultòrica de la nostra entitat de poble. Tots heu acomplit lacomesa amb escreix. Tu, treballares fort i dur durant llarguesnits i dies festius amb el cervell al cor per delitar-nos amb lateva obra.

N.("55941

Segur que allà dalt hi arribares precedit de la colomarevolotejant al teu entorn i que te rebé un cor de serafinsviolinistes interpretant música d'en Pau Sarasate, acompas-sada a cops de mall rebotint sobre l'encruia de Vulca. LaVerge encapçalaria la comitiva per donar-te la benvinguda,aquella Mare de Deli de la Pau que tu forjares amb tantd'esforç, que

"...des del cim da Na Burgesa(la seva) mirada amatentencén la terra absorbentamb la claror i alegriadel sol que il•lumina el diai els estels del firmament".

com cantà amb inspiració el poeta pollencí M. Bota Totxo al"GOIG" musicat pel Pare Riera francisca i il.lustrat meu -l'original del qual te vaig oferir-, amb motiu de la inaugu-ració del monument que, des del cim de la serralada presideixIa badia i el pla de Ciutat.

Joan, te contempl encimbellat en l'aura del més enllàmanipulant el ferro meteòric dels deus, bastint estàtueseteries, sense les limitacions encorsetadores de l'espai, la tevacurolla en la Terra, posant en practica les afirmacions deBoccioni, a qui defensaves, advocant per la supressió absolutai total dels limits de finits. Tu, ara no en tens de limitacions detemps ni d'espai, ara nies per entre el món de les tevescabòries. Tu, sempre volares molt alt. I aquí, al teu poble, a

nadiva i per tot arreu, romandran eterns els testimonisvius de la teva estada. Aquesta sublim Verge feta sageta quedes del podi de Na Burgesa trascendeix al cel.

Descansa en pau, estimat Joan.

Dibuixos de Nicolau Casellas.Fotografies inèdites cedides per Nicolau Tous.

El C. I). Arta el dia que Va guanyar el tomeig Sant Salvador

El C. D. Avance infantil, molt golejador

Cadets: Campos 4- AVANCE O

Tomeig Porto Cristo:Infantils: Manacor Atco. 1 - AVANCE 4

Benjamí (amistós): Santanyí 3- AVANCE 2

lera. Regional: Collerense 3- ARTA 3

3 8 580 espora 8 setembre 19(Y1

arribat a un acord. El deute pendent era de300.000 pts. En Bestard renuncià a100.000 i en va rebre 150.000 aportadesper tres directius. Les 50.000 restants leshavia de cobrar per Sant Salvador. Ni) elshauria cobrades i, en conseqüència, nohauria retirat la denúncia del seu con-tracte.

De fet, el Club havia rebut un avis, ambdata del 30 de juny, en què se l'advertiaque l'entrenador assegurava tenir uncompte pendent. Igualment quan a prin-cipi d'aquesta setmana es varen presentarles fitxes, no varen ser inicialment ad-meses fins que per part del Club es vapresentar el rebut de liquidació firmat perl'entrenador Bestard.

Hem tengut ocasió de veure aquest re-but. Té data del 5 de juliol i és per valor de150.000 pessetes "en liquidación i finiq-uito con este Club". El rebut té l'anagramadel C. D. Arta.

El president assegura que tot esta resolti, el que és important, les fitxes han estatadmeses per la federació. Això no obstant,convé notar que hi ha coses que noquadren. La informació del problema ladonarem la segona setmana de juliol. Elpresident assegurava no tenir noticies deIa impugnació, però hi ha una carta del 30de juny. El més estrany de tot, pero, és queel rebut tengui data del 5 de juliol. En tot

cas; pero, són qüestions on no hemd'entrar.

Fitxatge en el darrer momentFins al darrer moment no ha estat pos-

sible fitxar el jugador Guillem MassanetGaya, que prové del Margaritense. EnGuillem és un jugador de qualitat indiscu-tida que suposarà un bon reforç ofensiu decara a la competició. Tots recordam golsseus i esperam continuar veient-ne mes.

Noticies del C,.D.Artà- El C. D. Artà ja ha començat la lliga.

Quan redactam aquest comentari encarano s'ha jugat el primer partit contra elCollerense i en desconeixem el resultat.Sabem que el primer partit a casa, el dia dela Fira, sera contra el C. D. Escolar. Bon

matx, per començar.- Els horaris dels partits, durant el mes de

setembre, seran a partir de les 18:30. Dinsl'octubre ja es passarà a jugar a les 16:00hores.

- Els juvenils continuaran jugant endiumenge. Si coincideixen amb el primerequip, jugaran el mati. En cas contrari, elcapvespre a l'hora dels grans.

- Llevat de Tolifol Artigues, que pateixuna inflamació a una cuixa, i tenint encompte que en Pins ja s'ha recuperat, tots

els jugadors estan disponibles per al'entrenador. En aquesta categoria espoden fer, durant el partit, fins a cinccanvis.

- Segons informació de la directiva, lacampanya de socis ha anat bé. Sobre uns

120 n'hi ha d'inscrits.

La pretemporadaL'equip ha participat en dos tornejos, el

d'Artà (que va guanyar) i el de Capdepera-Cala Ratjada. Els resultats han estat elssegüents:

Artà - Barracar 1-1Arta - Escolar 3-2Porto Cristo - Arta 3-2Escolar - Ara 1 -1Barracar - Arta 0-0

Una història d'enreraAquests dies circulava el rumor que el C.

D. Arta no podria inscriure els jugadors ique seria retirat de la competició. El motiuera que l'entrenador de la temporada pas-sada, en Miguel Bestard, tenia el seucontracte denunciat a causa de no haver

cobrat el que tenia estipulat. Els nostreslectors recordaran que ja en parlarem afinals de juliol. Aparentment s'havia arre-glat, com ens van dir ell i el president.

Sembla, pero, que en realitat s'havia

En GuillemMas sanesGayi, un bonfitxatge.

mes. En Lucas es normalment conduit per Rafel Hernández o Joan Riera, Prim.

8 setembre 1990 esports 58139

Hípiques

Carreres d'Arta.Cal donar l'enhorabona a la direc-

tiva del Club Hípic per la magníficaorganització de les carreres de dia 6 aSon Catiu. Varen ser una carreresexcel-lents.

La primera va ser una exhibició deponeys al galop i va guanyar Pagès,cavallet de Miguel Mondoi, muntat perCamacho. Segon va ser Moli.

La segona carrera, de trot enganxat, laguanyà l'artanenca Meravella, de CasSues, conduïda per Tomeu Gili.Després entraren Neus i Maika de Ego.

La tercera, també de trot, va sernetament guanyada per la foranaNaveta, conduïda per Joan Antoni Ri-era. Segona fou la local Loçana, me-nada per Tomeu Gili, i tercer el gabellíNuskay Mb, conduït per Joan AntoniMoya, Vad6.

La quarta, després de la retirada delpetit Jívaro i els distanciaments deJoiell i Lid SF i la mala carrera deEveta, va quedar reduïda a un ma a maentre Mel i Joly Grandchamp.Guanyà l'egueta de Na Borrassa, guiadaper l'experta ma d'en Toni Gafan&

La cinquena, de galop, va ser guan-yada per Jota, seguida de Minencia D.

La sisena tenia un únic representantlocal, el veterà Castanyer, i dos con-ductors locals menant animals forans:Toni Artigues, Sunyeret que conduïaMorlac, i Miguel Fuster, Moi, ambCartumach. Però la carrera la se'ndugué la llorencina Japonata seguidade Hito SF.

Setena carrera. De galop. Primer Lin,seguit de Laidy i Jessamin.

A la carrera estelar tornàrem veure lavicaria de l'omnipresent E.Marisol,conduïda magistralment per GasparRayó. Empataren pel segon lloc Quick-shot i Negritos.

La darrera carrera, a galop idesgràcia. L'egua recentment duita deMaó i que abans era de Madrid, Molto-bela, es va rompre la cama i va haver deser postetiorment sacrificada. Holamentam pel seu propietari, en ToniRai. La carrera va ser guanyada perRambo, seguit de Melios VX i deCarussa.

Carreres de Capdepera.Parlarem de la participació artanenca

a les carreres de Sant Bartomeu a la pistaEs Cavaller.

A la primera carrera, victòria deNeus, conduïda per Pep Ferrer, eguaresident a Sa Font Calenta, i que arribadavant de l'egua del Puig Badei,Nancy, conduida per Miguel Sard.A la segona la representació artanenca

queda reduïda a Pastorelly, que quedaen tercer lloc després del distanciamentde Panyora.

A la cinquena carrera el cavall de SesEres, Jeremy, va fer segon conduït pelseu propietari Toni Lliteras.

A la sisena na Mel va ser distanciadai Joly Chandchamp va fer segon.

A la setena, de galop, victòria deFlamenca, concluida per un jove arta-nenc que comença a fer-se notar i a quivolem donar l'enhorabona: es tracta deBenito Martínez.

De la representació artanenca janomés ens queda parlar de la carrerad'aprenents, amb victõria de E.Marisolconduïda pen Peret M. Rai. Castanyerva ser distanciat en els darrers 50 m

Manacor i Son PardoA l'hipòdrom de Manacor, que de

cada dia va a més, en les darreres setma-nes ha destacat amb llum pròpia uncavall de la quadra Sa Calobra, enLucas. A més d'un primer lloc a carreranormal, va guanyar el premi Seat-Audi-Wolkswagen amb una dotació de100.00 pts per al primer, trofeu i manta,a una velocitat de l'239. Avui el duima la secció de cracks. En aquesta mateixacarrera E.Marisol va fer quart,conduïda per Damià Ginard. NostroVX va ser distanciat.

Adéu momentani de Napolitaine iMel, aquesta perquè està prenys. Tambéadéu segurament per sempre, a Esti-valia, que va quedar coixa d'una man-era irreversible.

També hem d'esmentar el futurfenomen artanenc Riggy, que va guan-yar el premi Renault Manacor conduïtper Julia Arnau i que al cap de cinc diesrepetia victòria a Manacor. Enhorabonaa la quadra Na Borrassa.

Bones actuacions també de Junita,conduïda tot el mes per Cati Massanet.També hem de destacar el quart llocaconseguit per E.Marisol en elquilòmetre llançat.

Divendres 24 a Son Pardo tambédestacaren les victòries de les egües deTomeu Gili, Sua, Meravella i Faula.

Chaude Fontaine II

Els craks artanencsLucas

Avui parlarem del cavall de Sa CalobraLucas, fill de Galago i Dorothy. Vanéixer l'any 1984 a Ciutadella i desprésd'uns anys de cèrrer a Menorca va esserduit a Mallorca on va ser adquirit peMiguel Angel Esteva i la seva esposa.Sanar-lo i posar-se a fer premis va ser tot u.Actualment en Lucas corr a les dues pis-tes, Manacor i Son Pardo i va arribara unavelocitat de 1'20'8, cosa destacadissimaper a un nacional de sis anys. Comparteixamb Lina i L'Encant el liderat d'una gen-eració molt completa.

Avui en dia Lucas está dins l'elite delscavalls nacionals i ho va demostrar eldissabte dia 25 d'agost a Manacor on es vaadjudicar el premi Seat-Audi-Volkswagen a 1'23'9 sense massa proble-

4 0582 .,zerrim xerram S ! ,.eterriOre 1990

"No haviem estat tan bé mai. Siaixò es guerra que no vengui sa pau. Tot lobo mos ho porem tirar pes cap. Diners,femelles, garrames, excursions, bingo icada mes a cobrar. ¿Hi ha ningú quehagués somiat tenir tantes coses bones?.Et dic que en Felipe la sap llarga". "Potspensar. I tu que et penses que en Felipe eses causant de sa nostra paga i sa gran vidaque mos donarn?". "Mearn si me faràsrialles tu, ara, passo!, mes que passo!. Queputes saps tu de politica si sempre habi-tares dis ses muntanyes encalçant porcs icabres!"."Mira'l-te en aquest moix decarrer. Un que el sent diria com si ellvingués de cal Rei i el Papa li munyis sesvaques. ¿Que l'heu sentit?. No, si a sesvelleses serà pardal d'enfora i toscot deprop". "Ara comprenc des perquè tu in-ventares es rellotge de sol. Mira: saps comés que l'inventares, es rellotge de sol?. Idóper no fer tard en es dinar. I es dies queestava ennigulat, no anaves de feina totavegada que deies a l'amo: I que no veis queamb aquesta grisor ja es s'horabaixa? Il'amo era de tant bon manament, que feiade no entendre-ho". "Vaja, vaja, no sigueubanderes ni trelleretes", contestà un ter-cer. "Només heu de pensar una cosa. Se-gons es sant, es milacre i voltros estau tantper fer milacres com de pegar un bot aaquesta femellarra que puja". "Uep, Uep.Tu, te fas a sabre que jo no patesc de brostaper aqueixes coses del llit". "Però pateixesdes cap de dalt. I ja no en curaràs. Resa aSant Ambrès perquè de lo poc que etqueda, ten conservi un bon tros". Con-versa pillada, intencionadament, a latertúlia del baile eròtic de Na Batlessa, dia16 d'agost passat.

VATUA UN SAC FORADAT, queper les festes varen veure algunes ex-clientes de Son Allanguidor, que ja nomésmancava que comprassin el barrisc dexurros i fritangues de guantes casetes hihavia per la Carretera Nova. Ell no davenabast a les ganyes. Allà es deia empassolarde gust. Es natural, perquè això de dijunarpes darrers dies, fa pep i redepep.Qualsevol no es cansa de menjar grescosfrescos i parenostros de vent porgats a lesfosques. A més: ¿Qui no romp el dejunidavant un conturnaci contumks dequeviures reguitzolats pels cinc sentits deles madones de casa?. Ni el mateixíssimA.squera Bolet de Son Taiet tendria laforça necessària per tancar les barres ipassar de his. Fotre, fotre de coberbos. Jaho va dir Sant Pere al Bon Jesús, quan pelsetembre de l'any 27 vingueren de visitaoficial al nostre poble: "Mestre?" "Quemana, Pere". "Vos no teniu rates per dinssa panza?". "Però, Pere! I ses rates que nocampen pes sostres i graners?". "Si hi ha

/errint-Xerront

gra, sí. Ara si troben paparrusca van allk onparen i jo les tenc que me fan roncar esbudells". "Ja te momprenc, Pere. Tu lo quecerques es matar sa fam que es s'únic crimautoritzat per jo". "En entendre-ho divenamen, Mestre". "Anem devers es carrer des'Hostal i soparem". Toquen poble, vetlenuna dona grassa i una altra dona magra quees daven el "bonanit", anant-se cadascunaa caseva. Aquí el Bon Jesús diu a Sant Pere:"Au, tria. Quina de ses dues t'agrada mésper anar... a sopar?". "Si no fos perquès'escomesa ve de Vós, hi hauria perofendre-me. Que vos pareix a on hemd'anar? A ca sa grassa. ¿Però, com pestesun home con Vós no vou que si es cagaionsde sa magritxola són tan prims com ella, esbadais mos esqueixerien ses queixeres?"."Idó Pere, l'endevines de cap a peus. A casa de roda plena anit soparan de sopes ambfigues de cristià i de segon plat dues Iles-casses de pa de xeixa acompanyat d'unretaló de formatge com un boad'esquerda pes recàrrec d'es clots de Ca'nLou. Mentes, que a ca na "Fideu", perconservar es garbo, amb una poma xima netendran prou". "Per mi, mestre, tenc entesque ses pomes, en lloc de caro lo que posenes pel ruck i unes serres devall sa pinya desa cara, que per poc que sa descuidincreixen just cordes de guiterra. Si vos he deser franc, mestre, es darrer padró celestialho diu ben clar: des de que a la terra està demoda sa magrura, es nostro rebost se'nresent. Com que per damunt ets estels nohi escaven costums de línies, ses pri-matxoles encara no arriben, volen recu-perar ses parixades de vents terrenals imengen com a trabucs. D'aquest pas, presttendrem s'aconomat en ses quatre paras"."Déu proveiri, Pere". "Ara el m'heu entratfins a mànec. I Déu que no sou Vós,mestre?". "Un com ell, Pere, un com ell".

Aquí volíem posar punt final,però el peninsular de la Península Ibèrica,me feu un escolt sobre les festes patronals."Hola patrón. Y que caro se ha puesto elverte. Si durante las fiestas no tuve opor-

Lrudad de saludarte". "Es que jo no surt- ."Pues figuraté lo que te digo. Cuando note ví, me dije, este está pachucho". "I&t'equivocares. Aparentment es tic bonetsa". "Mal me sabe que, siendo así, nopudiera hablar contigo. Además fui aPalma a ver una corrida de toros, sabes?"."Ja tenim morena sense espines". "Peroque leche de cosas raras te inventas?.Dices cada sarta de sandeces, para cortarla respiración". "Vius. Jo no en dic cap debetzolada, perque de bajk no hi tenc mésque s'aspecte". "No si ja volvemos a lasandadas de siempre. Sabes que te quierodecir?. Pues, que tú sonsacarías almismísimo diablo". "No ho creguis"."Desembucha o me quedo a oscuras"."Mira. Tu m'has dit pachucho. Això voldir alicaigut. Sarta de sandeces, o sigui,enfilan d'asenades. Volvemos a las anda-das. Tornar-hi ésser. Sonsacarías al mis-misimo diablo, vol dir desempescar elmismissim Barrufet. Desembucha esl'equivalent a desengavatxar. Davant latraducció, encara te queden dubtes que jono pari clar?". "Por hoy terminemos. Noobstante, tradúceme la españolísimaexclamación de no me vengas con cuen-tos". "No fotis faves". "Está bien. Loadmito. Porqué no nos vamos a comernosuna docena de aceitunas y un vinoseco?". "Anem".

ENDE VINETAde Pere Xim

Solució a la darrera publicada:

"Exposició d'obra del palma"

M' hos van preparantpodria retornar

hem d'estar preparatslo d'aquests anys passats

i fer-nos desbaratsI tots cap a la mar

anirem ben pleglats

Solució al proper número