Parmnia 2007

Benvingutsa Parmnia1

Una comunitat de Germans de La Salle us acull

El record de Joan De La Salle s arreu3Per sn noms records?

4Qu podria suposar, avui, tornar a Parmnia?

On cal mirar, avui?Joan De La Salle, 1714

Tu i jo, 2014

5

L1 dabril de 1714 els principals Germans de Pars escriuen a La Salle demanant-li que torni per fer-se crrec de la Societat. No s noms una crisi de Joan De La Salle. s una crisi de maduresa de tota una Instituci.Repassem-ne algunes claus de lectura que poden ser dutilitat per als nostres dies.

Frana surt duna guerra (Tractat dUtrecht de 1713) que nosaltres coneixem molt b perqu encara en paguem les conseqncies.El nord de Frana pateix una forta poca de gana (des de 1709) per fortes i persistents gelades. La subsistncia de molts Germans obliga a constants canvis dobres i residncies, no sempre ben vistos ni ben assimilats.La fi del regnat de Llus XIV (al 1711 t 73 anys de vida i 68 de corona) s turbulenta (camisards, querella jansenista, polmiques entre bisbes...) i amb moltes incerteses.

Quan Joan B.De La Salle sescapa de Pars, el febrer de 1712 :

* Hi ha una crisi generacional entre ell i els Germans. Ell t 61 anys. Els 4 Germans ms antics en tenen 48, 46, 40 i 35. La major part de Directors sn duna nova generaci que no ha viscut ni el vot heroic ni la primera Professi de 1694. El Gm. Bartomeu t 33 anys, porta 9 anys de professi, desprs dun intent de vida monstica a la Trapa.

* Sacaba de produir la sentncia condemnatria del procs de lAbate Clment. La Salle marxa per no haver danar a la pres.

* Provoca un replegament de cada comunitat sobre lobra a qu est lligada, amb malentesos entre les zones de Reims i Pars. La fragmentaci posa en perill el romandre en societat dels vots.

* Joan De La Salle veu enemics ocults (fora i tamb dintre) per fer-lo fora de Pars. Un enemic ms: el Germ Bartomeu.

Al 1712, Joan Baptista De La Salle inicia una visita a les comunitats del sud de Frana: Aviny, Mende, Vans, Marsella... i Grenoble que s on resideix durant els anys que el situem a Parmnia. All: Sadona de les grans diferncies que hi ha entre el sud i el nord de Frana: llengua, clima, les relacions socials, paisatge, mentalitat; bviament tamb a nivell de Germans. Genera un conflicte generacional posant-se en contra els Germans de la Provena. Busca aixopluc en loraci i lallament (Convent de Saint Maximin, Mende, Grande Chartreuse de Grenoble, Parmnia...) Du ja no li diu res. Sor Llusa no vol que es quedi a Parmnia. Gaudeix dall ms fent classe a lescola dels Germans de Grenoble. s all que rebr la carta d1 dabril de 1714.

Lestada de Joan Baptista De La Salle a Parmnia coincideix amb un perode de reflexi del cos de la societat sobre lobra de Du que tenen entre mans. Els mateixos Germans que escriuen la carta a Joan B. De La Salle havien fet assemblees prvies per mirar de canviar la Regla i el govern de lInstitut

Senyor i pare nostre:

Nosaltres, principals Germans de les Escoles Cristianes, preocupats per la major glria de Du i el major b de lEsglsia i de la nostra societat ... que s de tan gran utilitat a lEsglsia ...Per tot aix, senyor, humilment li supliquem i ordenem en nom i de part del cos de la societat al qual ha proms obedincia, que torni a assumir dimmediat el govern general de la societat.

Per donar-ne fe, ho signem a Pars, l1 dabril de 1714...

Rere la carta a De La Salle hi ha una evident conscincia de construir un cos, destar compromesos, responsables del futur de lInstitut.

Preocupats per la major glria de Du... s la glria de Du la que est al davant i ens fa mirar el futur. s una expressi tpicament lasalliana lligada a la gratutat, a la Histria de la Salvaci davui, a travs de compromisos concrets.

En el nucli de la carta dels Germans de Pars hi ha dues idees:La Comunitat (tots nosaltres) repeteix la confiana plena en la presncia de Du en lobra feta per Joan De La Salle. Pel que hem viscut i pel que ens queda per viure.Els Germans reconeixen que Du ha estat i est sempre present en lobra de De La Salle.

Joan Baptista De La Salle semblava dubtar de si mateix. Havia professat lassociaci i aquesta esclatava en comunitats allades.La gran lli de Parmnia:LInstitut existeix per si mateix, el cos de lInstitut est viu, afronta els problemes que se li plantegen. Lassociaci resisteix. La comunitat s capa de rellegir i de comprendre la seva histria. s capa de comprendre el propi comproms i aix pot demanar el comproms del Fundador.

Els tres anys, 1712-1714, serveixen per entendre que la clau del futur s unir-se i romandre en Societat.Joan Baptista De La Salle surt de la prova havent trobat el lloc i lestil de relacions amb si mateix, amb els altres i amb lAltre, que el permetran portar a terme lobra de Du que li ha estat confiada.

1714 Parmnia 2007Text a partir duna conferncia del Gm. Jean-Louis Schneider a Parmnia, el novembre de 2006 per al CIL (i recollida a la pgina WEB de lInstitut). Totes les fotografies sn fetes a Parmnia.