ELS INVERTEBRATS Autors: Berta Boixader, Pau Ga- barrró, Marc Quintero i Li Xing, Data: Gener 2015 1r ESO B Ciències naturals, curs 2014-2015

Els

Invertebrats

Els porífers són animals amb una organització molt

senzilla, ja que no tenen ni òrgans ni aparells.

Les esponges són dels grups dels porífers. El cos de

les esponges té forma de sac, que està perforat per

nombrosos porus que es comuniquen per mitjà de

canals. A l’interior hi ha una cavitat arterial que co-

munica amb l’exterior per un orifici anomenat òscul.

Activitas 1, 2 ,24 i 25 1. A quina característica del cos d’una

esponja fa referencia el nom de porífer?

Està perforat pe diversos porus connectats per canals.

2.En què es diferencien un pòlip i una medusa? En què s’as-

semblen?

Els pòlips tenen forma de sac tubular amb l’obertura a l’extrem

superior del cos i les meduses tenen forma de paraigua amb

l’obertura exterior a l’extrem inferior. S’assamblen en que tots

dos són dela família dels celenterats.

24. copia el dibuix d’aquessta esponja i indica-hi per mitjà de

fletxes el recorregut que fa el corrent d’aigua des que hi en-

tra fins que surt.

L’aiguaentra per els porusi es filtra per els canals. A l’interior, hi ha

una cavitat arterial que comunica a l’exterior per un orifici anomenat

òscul, que es quan l’aigua surt del cos.

25. en el dibuix següent es poden observar diversos porífers i

celenterats.

A) Identifica-hi els animals de cada grup. Porífers: esponges.

Celenterats: anemones, coralls i meduses.

B) dels celenterats identigicats indica quins tenen forma de

pòlipi forma de medusa. Corall: forma de pòlip. Anemona: for-

ma de pòlip. Medusa: forma de medusa.

Les anemones, els coralls i les medu-

ses són celenterats.presenten una

simetria radial , és a dir, que el seu

cos es pot dividir per diversos plans

de simetria. Tenen el cos tou amb

una única obertura envoltada de ten-

tacles. L’obertura comunica amb la

cavitat gastrovascular.

Poden presentar dues formes d’orga-

nització corporal molt diferents:

Forma de pòlip. Tenen forma de sac

tubular, amb l’obertura a l’extrem

superior del cos. Viuen fixats al fons

del mar.

Forma de medusa. Tenen forma de

paraigua amb l’obertura a l’extrem

inferior. Viuen nedant activament o

surant a l’aigua.

Característiques

generals dels po-

rífers i celente-

rats

Els porífers tenen

el cos perforat

per porus comu-

nicats per canals.

A l’interior hi ha

unacavitat arte-

rial que comunica

a l’exterior per

un orifici anome-

nat òscul.

Els celenterats

presenten una

simetria radial.

Tenen el cos tou,

amb una única

obertura envolta-

da de tentacles. Imatge de animal porífer

5. Els animals invertebrats

1. ELS PORÍFERS

I ELS CELENTE-

RATS

Imatge d’animal celenterat.

2. ELS CUCS El terme cuc inclou animals que tenen simetría bilateral, el cos tou i sense esquelet

Els platihelmints: són els cucs més senzills. Tenen el cos pla, prim i tou, dividit en segments i sense òrgans de lo-

comoció. Alguns són aquàtics i alguns són de medis hu-

mits. Altres són paràsits. Són hermafrodites, és a dir, el cos té òrgans masculins i

Els nematodes: tenen el cos cilíndric, tou, noestà divi-dit amb anellsi els extrems acaben en punta.

La majoria habiten en ambients aquàtics i ambients te-

rrestres. Alguns són paràsits i produeixen malalties als animals i

plantes.

Els anèl·lids Tenen el cos tou, cilíndrici dividit en anells repe-

tits. Aquesta repetició dels anells al cos rep el

nom de metameria. Cada anell tenen uns apèndixs molt petits, ano-

menats quetes que serveixen per moure’s. Alguns cucs tenen un engruiximent anomenat cli-

3.Quines diferències hi ha entre els tres grups de cucs?

Els platihelmits tenen el cos pla, els nematodes el tenen cilíndric i els anèl·lids cilíndric dividit en anells.

Els platihelmits no tenen aparell digestiu ni respratori, els nematodes no tenen òrgans respiratoris. Els

anèl·lids tenen apèndixs molt rígids anomenats quetes que serveixen per desplaçar-se. També tenen un

engruiximent anomenat clitel que serveix per reproduir-se.

4.busca en els conceptes clau el significat de platihelmit i anèl·lid.

Platihelmid: grup d’animals invertebrats, en forma de cuc, de cos pla i forma allargada. La majoria són

paràsits, com les tènies. Del grec, playas: pla, i helmis: cuc.

Anèl·lid: grup d’animals invertebrats, amb el cos allargat i tou, dividit en segments o en anells, com per

exemple el cuc de terra. Del llatí anellus: anell petit.

5.Els anèl·lids terrestres sempre mantenen la pell humida. Quina relació pot tenir aquesta

característica amb el tipus de respiració?

Que pode respirar mitjançant la pell.

Perquè han de mantenir la seva pell humida per poder respirar millor.

30.La tènia o solitària és un cuc platihelmit en forma de cinta que pot arribar a fer quatre

metres de longitud.

A) per a què s’utlitza la tènia les ventoses i els garfis?. Serveixen per absorbir els nutrients.

B) investiga com es reprodueix la tènia i com és el seu cicle vital. La tènia s’autofecunda i el

seu cicle vital és primer es formen els ous i es reprodueixen ja els òrgans fetge, pulmons, etc.després

s’alliberen dels quists i tot seguit s’adhereix a l’intestí.

Com són els mol·luscs?

3. ELS MOL·LUSCS

Tenen simetría bilateral. El cos dividit en 3 regions: cap, massa viscera i el peu.

El peu: es moluscós, el fan servir per nedar, rep-

tar o excavar. Alguns moluscstenen un moc que els facilita el deplaçament.

El cos esta cobert peruna fina membrana, el mantelll, que produeix una conquilla amb funcio

protetora. La conquilla, esta formada per una o dues

peçes anomenades valvules

Com són les funcions dels mol·luscs?

Respiren per mija de branquies. Tenen una alimentacio variada. n’hi ha que

son carnivors i hervibors.

Ho ha mol·luscs hemafrodites La fecundacio pot ser externa o interna. Son

ovipars.

CEFALOPODES: tenen el cap desenvolupat, el peu s’ha transformat en tentacles, que envolten la boca. Son marins.la majoria no tenen conquilla. Respiren a través de ranquies. Son carnivors.

BIVALBES: el nom prove de dues valves que formen la coquilla. Les valves estan articulades. Tots son

aaquaticss, la majoria marins. Respiren per branquies. GASTEROPODES: cap desenvolupat, quatre tentacles. Teen un peu musculos i el fan servirper reptar.

A la boca tenen una llengua amb dents petites anomenda rádula. Gairebe tots tenen una conquilla. Els ma-rins respiren per branquies i els terrestres per pulmons. La majoria son hervobors.

Grups de mol·luscs

6. quines funcions té el peu dels mol·luscs? Nedar, reptar o excavar, segons el tipus de mol·luscs.

7.quines son les parts principals del cos d’un mol·lusc?

El cap, la massa visceral i el peu. 8. busca en els conceptes clau el significat d’aquests termes: gasteròpode, bivalve i cefalòpode.

Gasteropodes: grup de mol·luscs, la majoria amb conquilla en forma d’espiral i amb un peu gran a la part ventral del cos que els permet reptar, com els cargols. Del grec, gaster: panxa o estomac, i podos:

peu. Bivalves: grup de mol·luscs que no presenten un cap diferenciat, i que tenen un peu aplanat en forma de

destral i una conquilla amb dues valves o peces articulades que encaixen l’una en l’altre , com les cloïsses

o les escopinyes. Del llatí, bi: dos, i valva: porta. Cefalòpode: grup de mol·luscs que tenen el cap en envolt de tentacles i generalment no tenen conquilla,

com el pop. Del grec: cap, i podós: peu. 9. A quin grup de mol·luscs pertenyen les ostres? Perquè?

A les bivalves. Perquè tenen dues valves.

GASTEROPODES:

CARGOL

BIVALBES:

ESCOPINYA

CEFALOPODES:

CALAMAR

Com és el cos dels artròpodes

4. ELS ARTRÒPODES

Les principals carecterístiques comunes a tots els artròpodes són les seguents:

Presenten simetría bilateral.

Tenen el cos cobert per un esquelet extern o exoesque-let format per una substància anomenada quitina.

Tenen apèndix articulats, com potes, antenes, ales o peces bucals.

La majoria tenen el cos dividit en cap, tòrex i abdomen, amb variacións depenent de l’espècie.

Com són les funcions dels

artròpodes

Tenen una alimentació molt variada i relacionada amb la seva manera de viure ja que poden ser carnívors, her-bívors, omnívors, carronyaires.

La majoria tenen sexes diferents i són ovípars de fecundació interna, normalment els individus quan neixen són larves que amb una metamorfosi es transformaran en adultes.

Es clasifiquen en: insectes, aràcnids, crustacis i miriàpodes.

En aquesta infografia d’una abella, es veu que les principals parts dels artròpodes

són cap, tòrax i abdomen, encara que se-

ctivitat 10

Activitat 11

Per protegir-los de depredados i evitar la dessecació Activitat 12

Per poder créixer, ja que l’exoesquelet els limita el cos. El procés sannomena muda

Introducció: Un escorpí, un cranc, un milpeus i un escarabat són artròpodes. Constitueixen el grup més

nombrós d’animals. Actualment es coneixen més d’un milió d’espècies diferents d’artròpodes.

Com són els insectes

Els insectes

Un saltamartí, un escarabat, una papallona, i una mosca són insectes. És el grup d’artròpodes més nombrós, i s’han adaptat

a tots els medis.

Al cap hi solen tenir un parell d’ulls compostos, dos o tres ocels i un parell d’antenes. Les boque svarien segons l’alimentació i

l’especie habent-hi quatre tipus (a la dreta). En el tórax presen-ten tres pars de potes i normalment un parell o dos d’ales.

Respiren a partir de tràqueas, tubs que es troben normalment a l’abdomen.

Presenten metamorfos

Aparells bucals dels insec-

tes Boca maste-gadora

(llagosta)

Boca xuclado-ra (papallona)

Boca maste-gadora llepa-

dora(abella)

A fons

La metamorfosi de la papallona De cada ou que pon la papallona en neix una larva anomenada eruga, que despres d’ un periode de creixement i de madura-ció passa a una fase de nimfa en la cual s’embolcalla dins un capoll en el que sofreix uns canvis que el converteix en una papallona adulta.

Foto larva de papallona mo-

Foto crisálida papallona mo-

Foto insecte adult de papallo-

Activitat 13: Perquè creus que els insectes també s’anomenen hexàpodes? Crec que es perquè tenen sis potes. Activitat 14:Com respiren els insectes? Els insectes respiren a partir de traquees que sobresurten del cos normalment a l’abdomen.

Boca picadora i xucladora

(mosquit)

Els aràcnids

Una aranya, un escorpí i un àcar són aràcnids. Gairebé tots són terrestres i solen viure en zones seques i càlides.

Tenen el cos dividit en dues regions:

el cefalotòrax i l'abdomen. Al cefalotòrax tenen dos quelí-cers, dos pedipalps i quatre parells de potes.

Respiren per mitjà de tràquees. La major part són carní-vors, i estan proveïts d'ungles, garfis i glàndules verinoses

per capturar les preses. Tenen els sexes separats. N'hi ha que són ovípars, altres

són vivípars i també n'hi ha d'ovovivípars, i en cap cas pre-

senten metamorfosi.

Els crustacis

Un llamàntol, una gamba, una cabra i un percebe són crustacis. Gairebé tots són marins, però també n'hi ha d'ai-

gua dolça i alguns que són terrestres.

Tenen el cos dividit en el cap, el tòrax i l'abdomen, tot i que en molts casos el cap i el tòrax estan units formant el

cefalotòrax. Al cap hi tenen dos parells d'antenes, unes més llargues

que les altres, un parell d'ulls i mandíbules mastegadores. Al tòrax tenen, generalment, cinc parells de potes. L'ab-

domen està segmentat.

Respiren per mitjà de brànquies i Tenen una alimentació molt variada; fonamentalment són carnívors, però també

n'hi ha alguns que són filtradors i altres que són paràsits.

Foto aràcnid

Foto gamba

activitat 15: Els quelícers són serien els equivalents de la

mandíbula i serveix per menjar.

activitat 18:

Els miriàpodes

Els centpeus, com l'escolopendra, i els milpeus són miriàpodes. Són ar-

tròpodes terrestres que viuen en llocs

foscos i humits. Tenen el cos allargat i format

pel cap i el tronc, amb un nombre variable de segments iguals. A cada

segment poden tenir un parell de potes, com en el cas dels centpeus,

o dos parells de potes, com tenen els

milpeus. Al cap tenen un parell d'an-tenes, ulls simples i una boca amb

mandíbules mastegadores. Respiren per mitjà de tràquees. Te-

nen una alimentació molt variada:

alguns són carnívors, com els cent-peus, mentre que d'altres són herbí-

Foto miriapo-de

metamorfosi

Com és el cos dels equinoderms

7. Els equinoderms

Característiques dels equinoderms :

· Tenen una simetría radial, ( les larves la tenen bilate-

ral ).

· Tots tenen una forma arrodonida, cilíndrica, o estrellada.

· Presenten un indosquelet, format per plaques, que

poden estar, tnt lliures,

articulades o soldades entre si.

· No tenen una cara queno és diferencia del cos, i la

Com són les funcions dels equinoderms

Es desplacen a través de l’aparell ambulacral, un sistema de tubs interns, plens d’aigua, que formen els peus ambulacrals, acabats

amb unes ventoses.

Respiren a través de la pell, i utilitzen l’aparell ambulucral, hi

han que han desemvolupat brànquies.

Són carnívors, i menjen petits crustacis, i mol·luscs.

Principalment són de sexes diferents, tot i que hi han alguns que

són hermafrodites, i tenen fecundació externa. I dels ous neixen

unes larves Nadadores, i fan la metamorfosi.

Alguns animals tenen una capacitat de regenerar-se, com en el cas de les estrelles de mar, ja que poden recuperar un braç

Grups d’equinoderms

Aquest animal, tot i que s’asembla a

una estrella de mar,

no o es, és trata de un ofiufroïdeus, una

estrella de mar “falsa”.

EXERCICIS:

19: Busca en els conceptes clau el significat terme equino-

derm. Són animals que viuen al fons marí, on és mantenen fixats o

és mouen molt lentament.

20: Què ésl’aparell ambulacral?

Es un aparell únic de aquets animals, trata d’uns tubs plens

d’aigua que formen els peus ambulacrals, l’utilitzen per: respirar i des-

plasarse.

Aquí tenim un asteroïdeus, o

(estrella de

mar).

Àixo és un

equ inoïdeus,

que serien garots, o com

Aqusta mena

de planta, és

un crinoïdeus, que serien les

clavellines o els lliris de mar

Àixo és un

cogombre de mar, un exem-

ple de holoturioïdeus

A fons

ELS INSECTES

Himenòpters: Un parell d’ales membranoses, tot i que

alguns no en tenen. L’aparell

bucal està adaptat a llepar, mossegar i xuclar líquids.

Viuen en societats organitza-

Dípters: Tenen un parell d’ales membranoses en les

quals estan reduides a òrgans

que mantenen l’equilibri quan volen, anomenats balancins.

L’’aparell bucal és xuclador.

Coleòpters: Tenen dos pare-lls d’ales. Les anteriors són

guixudes, dures i opaques, i

les posteriors, membranoses, i les tenen plegades sota les

primeres quan estan en repòs. L’aparell bucal és mos-

segador. i mastegador.

Dermàpters: tenen les ales anteriors molt curtes i les

posteriors molt grosses i

membranoses, plegades sota les primeres en estat de

repòs. L’aparell bucal és mas-

Ortòpters: tenen dos parells d’ales, les anteriors endurides i

les posteriors plegades sota les

primeres. L’aparell bucal és mastegador.

Heteròpters: tenen dos parells d’ales. Les anteriors

tenen una part engruixida i

les posteriors són membra-noses. La boca està adaptada

per perforar i xuclar.

Lepidòpters: tenen dos pa-rells d’ales membranoses amb

escates. L’aparell bucal és

xuclador, i està enrotllat en estat de repòs.

Odonats: tenen dos parells d’ales estretes, grosses i mem-

branoses. L’aparell bucal és

mastegador.

Sifonàpters: no tenen ales. Les potes estan adaptades

per fer salts. La boca és

xucladora i està adaptada per perforar la pell.