Bestiari Text,j Fuster
13
Bestiari (J. Fuster) BESTIARI. Quaderns de zoologia (Joan Fuster) «Tot està subjecte al home; Y ell tenia una puça en la mà.» [C. Ros. Adages, 99] Cada dia ens assassinen! I per sistema! Demà serà dijous, però les serps no ho sabran. L’ovella al llop, quan es troba a punt de ser devorada: — I si parlàvem una mica del sentit de la vida. Les sardines feien una manifestació de protesta. No estaven contentes amb les dimensions del seu cos. — Quina incongruència! —comentà el tauró. La higiene ha destruït las major part de l’ecosistema de les puces, ho hem de reconèixer compungidament. Es feia de nit, i el bou ho acceptà amb filosofia. Un grup de periquitos saberuts es dedicaven a discutir sobre els avantatges i els desavantatges de les gàbies. [No calia que arribessin a un acord]. Era una discussió merament acadèmica, com se sol dir. 1
-
Upload
oreto-domenech-masia -
Category
Documents
-
view
194 -
download
0
description
Tractat de zoologia
Transcript of Bestiari Text,j Fuster
Bestiari (J. Fuster)
BESTIARI. Quaderns de zoologia (Joan Fuster)
«Tot està subjecte al home; Y ell tenia una puça en la mà.» [C. Ros. Adages, 99]
Cada dia ens assassinen! I per sistema!
Demà serà dijous, però les serps no ho sabran.
L’ovella al llop, quan es troba a punt de ser devorada:
— I si parlàvem una mica del sentit de la vida.
Les sardines feien una manifestació de protesta. No estaven
contentes amb les dimensions del seu cos.
— Quina incongruència! —comentà el tauró.
La higiene ha destruït las major part de l’ecosistema de les
puces, ho hem de reconèixer compungidament.
Es feia de nit, i el bou ho acceptà amb filosofia.
Un grup de periquitos saberuts es dedicaven a discutir sobre
els avantatges i els desavantatges de les gàbies. [No calia
que arribessin a un acord]. Era una discussió merament
acadèmica, com se sol dir.
Per què no imaginar-nos una aranya que canta allò de “Che
farò senza Euridice”.
La vaca contemplava el prat i exclamava:
— És inexplicable.
Era una vaca impetuosa, i no sabia per què: no li pertocava
ser-ho.
1
Bestiari (J. Fuster)
En el circ, els cavalls, les mones, els lleons, es miren
tendrament els uns als altres. Un gos diu:
— Almenys tenim en comú això: som [animals
ensinistrats] bèsties ensinistrades.
El gall es mira les gallines, i recita: “Ces nymphes, je les
veux perpetuer...”
“Ai, quin temps aquell! Quan jo era larva!
La cabra mira els seus cabrits, mira el pastor que la vigila,
mira el terreny on pastura, i diu:
—Viure és antieconòmic.
“Cada cabró que s’apanye”, diu la dita. I ja ens apanyem
tots com podem, cabrons o no.
I que reiteratiu que era Déu!.
També hi ha pumes mediocres. Pràcticament ho són tots.
Un amic m’ho addueix:
- No se sap mai si, en rugir, el lleó realment
rugeix, o només badalla.
Les granotes mai no es plantegen sinó els problemes que
poden resoldre (Marx).
L’educació del gos consisteix a ensenyar-li qui és el seu
amo. Com totes les educacions.
2
Bestiari (J. Fuster)
Una tonyina no té cap necessitat de proclamar-se atea. De
més a més, totes les tonyines són anònimes.
Si mai veieu una bèstia [rèptil] inclassificable, penseu que
potser només és un personatge de Kafka.
Passa una balena majestuosa, i un peix diu a l’altre:
¿Qui s’ha pensat que és? ¿Goethe?
El cérvol té set, s’acosta a la font i en tasta l’aigua. David
en va fer un salm.
En justa correspondència, els porcs i les anguiles són
antisemites.
Quins seran els mals vicis del lluç?
En plena pubertat, aquell llagostí era bondadós.
“Si Déu no existeix, tot és permès”, es digué la granota, i va
fer
un petit salt.
Hi ha cucs que són premeditadament cucs.
I ara que parlem d’animals: ¿què vol dir instint?
La Naturalesa és sàvia, i de tant en tant s’equivoca.
Entre les oques, només les del Capitoli han passat a la
història, i ni tan sols a la història de les oques.
3
Bestiari (J. Fuster)
La tortura és una invenció humana. Els peixos en són
innocents, i els lleons.
Quina pornografia podria muntar-se, per exemple, sobre les
sépies?
La fantasia de les foques deu ser molt limitada; si no, no
serien
foques [pingüins].
OPINIÓ D’UNA GARSA.- Els homes! I no paren de pensar!
Unes rates ho comentaven:
—I en diuen “immundícies”! No hi entenen res!
El llop i l’ovella parlamentaven:
—Hauríem d’arribar a un acord...
—Però jo, encara que volgués, no et podria devorar,
a tu!
—Això és secundari
El semental ho acceptava, resignat. “És un ofici com
qualsevol altre”.
El [ací, un buit, pendent que Fuster hi posés el nom d’un
animal], incòmode, es deia:
—Ací tinc un nom dialectal.
A qui dirà les seves mentides, la tortuga? A una altra
tortuga, potser.
El tigre, tranquil·lament, redactava un codi penal.
4
Bestiari (J. Fuster)
L’oca, després de cagar, contemplà la seva deposició, i
digué:
—Té allò que els francesos en diuen color caca
d’oie.
En la bassa, un carassius carassius examinà l’home que
l’atenia, i
Pensà: “Doncs potser sí, que deu ser una mica intel·ligent!”
Refilaven els rossinyols, i el poeta s’havia adormit.
I, orgullosament, en el plat, es deixaven menjar. “Som
comestibles, som comestibles”.
El problema és si dos i dos fan quatre per als conills.
Diuen que el castor, quan se sent perillosament acaçat,
s’arrenca els collons amb una mossegada, i els abandona als
persecutors, els quals no en volien altra cosa. El cas és,
però, que no sé ja com continua la història.
L’ego dels hipopòtams és autocompassiu i, per tant,
melancòlic. Es tracta d’una eventualitat frustrada de poesia
lírica.
La girafa no comprèn el cocodril, ni el cocodril el pollastre, ni
el pollastre el rèmol, ni el rèmol el còndor... Etc. [Pura
paranoia còsmica.] Una immensa paranoia.
El Bou Apis, l’havien castrat. Igualment era un déu.
Viure é un pretext per a morir.
—Quina collonada!
5
Bestiari (J. Fuster)
I la girafa continuà el seu camí.
Si l’agricultura l’haguessin inventada els voltors, ara seria
tota una altra cosa.
La sarna també és una “concupiscència de la carn”.
Ja ho va dir Arnau de Vilanova: “Tots els falcons han de ser
purgats de tant en tant”. I hi afegia: “També les colomes”.
Ara contemplem un caimà. ¿Sap ell qui és el seu besavi?
DE DIGNITATE HOMINIS.- Si les mosques no fossin molèsties,
¿per què haurien d’existir?
—¿I què penses fer?
—Jo no penso.
—¿No hi penses?
—No penso.
I començaren a dinar.
Carlemany solia gratar-se els collons molt sovint. Com tots
els emperadors.
El cranc llegia una novel·la qualsevol: “Sé exactament què
vol dir fer un esforç per a mantenir-se mentalment sa. Jo
també l’he de fer...”
Reflexionà.
Potser no cal.
Havien acabat de copular, i un dels dos ho va resumir:
—És que som un pobres animalets, i hem de
perpetuar l’espècie!
6
Bestiari (J. Fuster)
I no hi havia dubte que era així.
El llobarro mirà l’ham i l’esquer, i es digué amb un delicat
aire
fatalista:
—Bé, si no és avui, haurà de ser qualsevol altre dia.
I decidí picar-hi.
Diu l’anguila:
—Em fan molta enveja els pops! Tenen tants
braços!
I continuà nedant.
La sangonera pronuncià una frase solemne:
—“L’État c’est moi!”
Ningú no ho ha discutit mai.
I què és el “dubte” per a un lleopard? Descartes no ho va
tenir en compte, i això [és] constitueix un dels grans
defectes del seu sistema.
La cigala preguntà a la formiga:
—Però ¿vols dir que estalviar té algun sentit?
—Psí... És un vici com qualsevol altre.
Aquella balena va decidir fer règim per aprimar-se.
—Som inversemblants.
—Inversemblants ¿per a qui?
—Els uns per als altres.
—Ah! Potser és una sort.
Les llagostes només tenen bona reputació a la taula.
7
Bestiari (J. Fuster)
Nietzsche meditava davant d’un aquari.
—Ser pterodàctil o no, aquesta és la qüestió.
—No ho entenc.
—Ni jo tampoc. És parlar per parlar.
Hi ha moltes maneres de vanitat. L’única respectable, però,
és la del pago quan fa la roda sense que el vegi ningú.
Nàixer és alarmant.
Cridà:
—Demano una indemnització per haver-me fet
nàixer.
—Però tothom se’l mirà amb indiferència.
En la meva època, quan els capellans remugaven el credo,
deien allò de la “resurreccione mortuorum”, però —que jo
sàpiga— mai no es referien als camarons, per exemple.
Credo quia absurdum.
—És que, si no fos així, no valdria la pena de
creure.
—I la marmota tornà a adormir-se.
En aquella selva, va córrer las veu que un simi s’havia
convertit en home.
—No en vaig pas la necessitat—comentà algú.
“Potser els paleontòlegs ja han aclarit el problema de les
diarrees dels dinosaures. Caldria verificar-ho en alguna
revista especialitzada.”
8
Bestiari (J. Fuster)
Si el tauró, voraç, es menja la cuixa d’un humà despistat, fa
santament: la gana és sagrada. I qualsevol tauró té raó, per
tenir gana, i per ser tauró.
Entre els caragols no hi ha jutges. Almenys, encara no s’ha
demostrat que sigui així.
Un llobarro diu a l’altre:
—No et facis il·lusions, home.
I l’altre:
—¿Que no em faci què?
A Nova-York, un zulú pot ser alhora un funcionari de l’ONU i
un
objecte de museu d’antropologia. Els no-zulús també, però se
n’obliden.
El ratolí ho observa.
- Entre ells, el qui té poder té raó, encara que no
estan d’acord sobre què vol dir “tenir raó”. Ni
tan sols saben què és la “raó”...
- Es mirà escèpticament el parany.
- No em fotreu!
Un ratolí és una antiga reminiscència de ratolí.
Era un gos de raresa incerta i irònicament dòcil.
- Ells s’acusen de cínics els uns als altres. És un
abús
etimològic. Això sí que és cinisme.
9
Bestiari (J. Fuster)
Ratolí: no sé què deu passar-hi, des del punt de vista animal;
però, des del punt de vista humà, l’home resulta bastant
repugnant.
El soldat es preguntà:
- I jo ¿per què sóc soldat?
- El coronel contestà:
- Jo, per exemple, sóc coronel.
És curiós: els raps tenen boca de rap.
L’estruç, cansada, recorda un vers apropiadament idiota:
- “E tot és bo puix és obra de Déu”
- I amagà el cap sota el ala.
Era un peix enigmàtic, fins que va arribar algú que en sabia
el nom.
El simple fet de parlar ja és fer proselitisme.
Vam trobar una granota, i, en efecte, recitava el famós
monòleg del Hamlet.
El llangardaix pren el sol. ¿Què es el sol?
Editor: Francesc Pérez i Moragón. Universitat de
València
2005. Càtedra Joan Fuster.
10
