Binoclede la innovació local

El

Març-abril de 2003

24

Flor de MaigCentre per a la Innovació Local

xarxa de municipis

BINOCLE 24Març-abril de 2003

© Diputació de BarcelonaMaig de 2003

Disseny de coberta: Estudi AccentProducció: Institut d’EdicionsImpressió: A. G. GutenbergDipòsit legal: B-22954-2003

EL BINOCLE és una publicació periòdica que recull informacions sobretemes emergents de la realitat socioeconòmica actual i sobre polítiquespúbliques, del nostre país i de l’estranger, que incideixen en el món localo poden ser d’interès per aquest.

Pretén ser una eina per facilitar la tasca de les persones que han de liderarles polítiques locals en un entorn global canviant i interconnectat,mitjançant l’aportació d’informació sobre debats actuals i tendènciesde futur amb l’objectiu d’impulsar la reflexió i la innovació.

Informació generada pel Centre per a la Innovació Local (CIL).Si esteu interessats a demanar els documents referenciats a la publicació o si voleu fer-nos arribar informació, poseu-vos en contacte amb el CIL:

ofm.cil@diba.esTel. 934 020 709

CONTINGUTS

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya 7Projecte de llei de l’habitatgeInforme del Síndic de Greuges 2002Enquesta sobre mobilitat quotidianaLlei d’incendis forestals

Espanya 9IV Pla per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2003-2006 Avantprojecte de llei de firma electrònicaAvantprojecte de llei de mesures contra la morositat de les operacions comercialsLlei orgànica per a la garantia de la democràcia als ajuntaments i la seguretat dels regidorsProjecte de llei del patrimoni de les administracions públiques

Andalusia 11Llibre blanc de l’Administració local d’Andalusia

Madrid 11Llei per al desenvolupament del Pacte local

França 12Creació d’un fons de solidaritat interdepartamental per assegurar les subvencions a les persones grans en situació de dependència Creació d’un xec - treball associatiuInforme sobre els ajuts públics adreçats a les famílies

República Federal d’Alemanya 13Agenda 2010

Itàlia 14Reforma de les pensions

Gran Bretanya 14Millorar la capacitat del Govern per gestionar el risc i la incertesa Economies rurals: fer passos cap a un futur millorGenerar capacitats en el Govern localInforme final sobre transport i exclusió social

Canadà 16Govern digital: l’experiència local

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa 18Informe conjunt sobre l’ocupació 2002

3

Les dones i la igualtat d’oportunitats a Europa: informe anual de la ComissióOptar pel creixement: coneixement, innovació i ocupació en una societat basada en la cohesió

OECD 19Millorar la gestió de l’aigua. Experiències recents de l’OECDTendències de la migració internacional

National Bureau of Economic Research 21L’educació millora la ciutadania?

INSTITUCIONS NACIONALS

La Caixa 22La contaminació acústica a les nostres ciutats

Fundació Pi i Sunyer 22Immigració i política urbana a la regió metropolitana de BarcelonaPoder local i guetos urbans

Fundació Jaume Bofill 24Els polítics locals: preparar el futur

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Associació Pla Estratègic Metropolità 25I Pla estratègic metropolità

Federació de Municipis de Catalunya (FMC) 25Recull d’ordenances i reglaments locals

Associació Britànica de Govern Local (LGA) 26La nit, una hora adient per a les activitats econòmiques?

Eurocities 26Carta oberta d’Eurocities al Consell Europeu sobre l’Estratègia de Lisboa

THINK-TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Progressive Policy Institute 28Prioritzar la paternitat. Per què és hora dels permisos de paternitat pagats

The Foreign Policy Center 28Europa restableix una democràcia nacional?

4

Economic Policy Institute 29Els beneficis de la plena ocupació: quan els mercats treballen per a la gent

Demos 30A dins i a fora: repensar les comunitats integradores

European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions 30Cap a una responsabilitat social col·lectiva sostenible

MÓN ACADÈMIC

«El mercat de l’ajuda social: representacions, paradoxes i reptes». Franck Cochoy i Ygal Fijalkow 32

«Dimensió i confiança política: evidències de Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i el Regne Unit». Bas Denters 32

«Repensar el lideratge en el govern local: l’espai dels estils femenins en elsconsells modernitzadors». Mike Broussine i Pam Fox 33

«Mercats i municipis: un estudi del comportament dels municipis danesos». Henrik Christoffersen i Martin Paldam 33

REVISTES

«Per una urbanística dels temps. La dessincronització dels temps socials». Jean-Yves Boulin 35

«Gravar la congestió». Graham Bowley 35

MISCEL·LÀNIA 37

WEB DEL MES 40

5

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya

Projecte de llei de l’habitatge

Aquest Projecte de llei té dos objectius bàsics: incorporar i donar resposta a les noves necessitatsi actualitzar el contingut legal d’aquest camp. Per tant, és l’adaptació de la Llei de l’habitatge de1991 a les demandes i realitats de la societat i al mercat immobiliari actual, i és el reconeixementdel fet que altres legislacions sectorials desenvolupades en els darrers anys, com ara la Llei d’ur-banisme, tenen un impacte clar en la regulació de l’habitatge.

El Projecte de llei articula els temes següents: a) el dret de tot col·lectiu amb dificultats d’accésa l’habitatge a rebre ajuts públics; b) la incorporació de criteris de sostenibilitat mediambientalen la construcció; c) tots els habitatges nous hauran de ser accessibles a persones amb mobilitatreduïda; d) l’actualització dels criteris de qualitat constructiva i d’habitabilitat; e) l’obligaciódels propietaris a mantenir els habitatges i a utilitzar-los d’acord amb la seva destinació, i f) quees tinguin especialment en compte els grups socials amb més dificultats en l’accés als plans cata-lans de l’habitatge.

Així doncs, el Projecte de llei dedica un capítol a regular els habitatges de protecció pública i laseva qualitat; defineix la rehabilitació d’habitatges amb protecció pública i que siguin residènciahabitual; regula la cessió de l’habitatge en règim de lloguer, i dedica un capítol específic al sòl pera habitatges amb protecció pública destinats a lloguer.

Font: www.gencat.net/ptop El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalu-nya és el responsable, entre d’altres, de les polítiques d’infraestructures, ordenació del territori, urbanisme i habi-tatge. El Projecte de llei es pot consultar al BOPC núm. 418, del 22 d’abril de 2003.

Informe del Síndic de Greuges 2002

L’Informe del Síndic de Greuges corresponent a les seves activitats de l’any 2002 s’ha presentat alParlament de Catalunya. En l’informe d’enguany, destaca el llibre dedicat a la gent gran depen-dent, on se subratlla que de cada quatre persones grans dependents, dues són ateses per la famí-lia; una, pels serveis socials, i una altra no és atesa. Per tant, planteja la necessitat d’un sistema d’a-tenció universal i un augment urgent dels recursos destinats a aquest col·lectiu.

En els altres apartats sobre els serveis públics en general, es parla de: a) l’habitatge i les dificultatsde tenir-hi accés, on se subratlla el fet que mig milió de persones viuen en pisos deficients, i es des-taquen com a factors de la dificultat en l’accés de l’habitatge: l’alt cost que tenen, la manca de sòlpúblic, el marge de benefici de les empreses promotores i l’allargament del termini de les hipote-ques; b) la situació d’indefensió dels consumidors davant els serveis adquirits amb vinculació acrèdits personals bancaris, quan les empreses prestadores del servei tanquen; c) la massificació deles presons, i en reclama la construcció de noves per solucionar el problema, i e) el fet que cal

7

donar finançament als municipis perquè puguin fer front a la integració dels immigrants extraco-munitaris.

En l’informe també apareixen qüestions relacionades amb el Pla hidrològic, els represaliats pelfranquisme, el poc compliment de la Llei del català per part de les empreses privades i la no-faci-litació d’informació a l’oposició municipal.

Font: www.sindicgreugescat.org/ El Síndic de Greuges de Catalunya és la institució catalana que té la missió desupervisar l’actuació de l’Administració de la Generalitat i de les entitats locals de Catalunya per protegir els dretsfonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans. L’informe es pot consultar i descarregar en línia a: www.sindicgreugescat.org/publicacions/publicacions.html

Enquesta sobre mobilitat quotidiana

Cada cinc anys, l’Autoritat Metropolitana del Transport fa aquesta enquesta per conèixer la mobi-litat urbana i interurbana de la població, els motius de l’elecció del mitjà de transport i l’opinió dela ciutadania sobre els diferents mitjans de transport.

A grans trets, l’enquesta mostra que gairebé quatre milions de persones fan uns cinquantamilions de desplaçaments a la setmana a l’àrea metropolitana. El 38,2% fan els desplaçaments apeu; el 36,5%, amb cotxe privat, amb un índex d’ocupació baix, i el 25,4%, amb transportpúblic. La mitjana és de dotze desplaçaments setmanals, i els motius principals són la feina, elsestudis i les compres. Respecte al 1996, els resultats indiquen que l’ús del transport públic ha cai-gut un 6%.

També se subratllen les males connexions en transport públic entre Barcelona i les ciutats dels vol-tants: per a desplaçaments a altres nuclis s’utilitza en un 64% el cotxe privat, en un 32% el trans-port públic, i en un 4% es fa a peu. Això, juntament amb el fet de la dispersió de la població enciutats mitjanes metropolitanes, fa que calgui arbitrar urgentment mesures per millorar la qualitatdel transport públic i les infraestructures.

Font: www.atm-transmet.es És un consorci interadministratiu de caràcter voluntari que té la finalitat d’arti-cular la cooperació en matèria de transport públic de l’àrea de Barcelona. Les primeres conclusions es podenconsultar a: www.atm-transmet.es/cat/apartado4/apart4_04_int.htm

Llei d’incendis forestals

El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat una nova Llei contra els incendis forestals quemodifica i amplia diversos decrets que ja havia dictat anteriorment el Govern en la mateixa línia.

Entre les diverses mesures previstes per la Llei per prevenir els incendis forestals, hi ha la cons-trucció de tallafocs de 25 metres d’amplada al voltant d’urbanitzacions i edificis aïllats que esti-guin en zones boscoses; establir que les parcel·les desocupades d’urbanitzacions han d’estar sensevegetació; disposar d’una xarxa d’hidrats i de plans d’autoprotecció contra incendis.

En primer lloc, la Llei obliga els propietaris a establir aquestes mesures i, en cas que aquests ciu-tadans no les compleixin, hauran de ser els governs locals els qui les hauran d’executar. A més a

8

més, la Llei obliga els ajuntaments a tenir disponibles plànols de delimitació de les urbanitzacionsi a comunicar el catàleg d’urbanitzacions a la Generalitat de Catalunya.

Font: www.parlament-cat.es És la web de la cambra legislativa catalana. La Llei es pot consultar al BOPC núm. 415,del 14 d’abril de 2003.

Espanya

IV Pla per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2003-2006

Tres anys després que finalitzés el Pla anterior, el Govern de l’Estat, en Consell de Ministres de 7de març, va aprovar el IV Pla per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes per al període2003-2006. L’engegada d’aquest Pla s’inspira en dos principis: el del mainstreaming, que consis-teix a promoure la defensa i garantia del principi d’igualtat entre homes i dones en totes les acti-vitats i polítiques, en tots els àmbits, i avaluar els seus possibles efectes; i el principi de coopera-ció entre tots els agents implicats en la defensa i garantia de la igualtat d’oportunitats: administra-cions públiques, agents socials, ONG i societat en general.

El Pla preveu un total de 168 línies d’acció, agrupades en vuit àrees estratègiques: introducció dela perspectiva de gènere en les polítiques públiques; igualtat entre homes i dones en la vida eco-nòmica; participació en la presa de decisions; promoció de la qualitat de vida de les dones; fomentde la igualtat en la vida civil; transmissió de valors i actituds igualitàries; conciliació de la vida fami-liar i l’activitat laboral, i cooperació entre agents i institucions.

Les mesures específiques que es detallen en el Pla no preveuen cap assignació pressupostària, jaque, segons el Govern, s’assumiran als pressupostos dels diversos ministeris i dins dels escenarispressupostaris plurianuals.

Avantprojecte de llei de firma electrònica

Tres anys després que el Govern espanyol aprovés el Decret llei que regulava la signatura electròni-ca, la utilització d’aquest instrument ha estat molt residual. Ara, el Govern vol impulsar la utilitzaciód’aquesta signatura, per la qual cosa el Ministeri de Ciència i Tecnologia ha presentat un informesobre l’Avantprojecte de llei de firma electrònica al Consell de Ministres, que ha decidit remetre’l alConsell d’Estat i al Consell General del Poder Judicial perquè en facin el dictamen preceptiu.

L’Avantprojecte persegueix promoure un ús més generalitzat de la firma electrònica com a instru-ment generador de confiança en les comunicacions telemàtiques i com a dinamitzador de l’admi-nistració electrònica i el comerç electrònic. Així mateix, proporcionarà seguretat als ciutadans iempreses en la tramitació electrònica de les seves gestions.

La norma introdueix diversos aspectes innovadors, entre els quals destaquen els següents: s’esta-bleix un marc bàsic per al document nacional d’identitat electrònic, cosa que permetrà als ciuta-dans identificar-se i signar documents en l’àmbit telemàtic; es revisa la terminologia i s’introduei-xen conceptes com ara «firma electrònica reconeguda», «data electrònica» i «declaració de pràc-tiques de certificació»; es preveu l’emissió de certificats de persones jurídiques, i es reconeix quela firma electrònica, a diferència de la firma manuscrita, és susceptible d’integrar-se a procedi-ments automatitzats, sense intervenció directa de la persona física; es promou l’autoregulació dela indústria, i es facilita l’obtenció de segells de qualitat que enforteixin la confiança dels consu-midors i usuaris en els sistemes de firma electrònica.

9

Avantprojecte de llei de mesures contra la morositat de les operacions comercials

El Ministeri de Justícia ha presentat l’informe sobre l’Avantprojecte de llei al Consell de Ministres,el qual ha decidit remetre’l al Consell d’Estat perquè en faci el dictamen preceptiu. Aquesta normaté per objectiu combatre la morositat dels pagaments en les operacions mercantils entre les empre-ses o entre aquestes i l’Administració pública. Es tracta de protegir, sobretot, les petites i mitjanesempreses dels problemes de liquiditat i de rendibilitat provocats per la morositat en el pagamentde les operacions que realitzen.

L’Avantprojecte incorpora al dret espanyol la Directiva comunitària del juny de 2000, per la quals’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. L’existència d’unsterminis excessivament amplis per al pagament d’operacions, unit al reduït interès de demora, faque als deutors els resulti més rendible no pagar a temps, cosa que perjudica de manera notablel’empresa creditora. Els estudis de la Comunitat Europea assenyalen que el termini mitjà de paga-ment a Espanya és de 68 dies, termini que amb la nova llei es reduirà a un màxim de 30 dies, i, encas de demora, s’incrementa notablement l’interès que ha de pagar el deutor, que passarà del4,25% (interès legal del diner) al 9,7%.

Llei orgànica per a la garantia de la democràcia als ajuntaments i la seguretat dels regidors

La Llei orgànica 1/2003, de 10 de març, té com a objectiu garantir la democràcia en els ajunta-ments i la seguretat dels regidors introduint major eficàcia en l’ús dels recursos de què disposa elsistema polític espanyol. A aquest efecte, aquesta Llei introdueix modificacions en les normessegüents: Codi Penal, Llei de forces i cossos de seguretat, Llei d’enjudiciament criminal, Llei definançament dels partits polítics, Llei de règim electoral general i Llei de bases de règim local.

Destaquen, entre d’altres, les modificacions següents: els cossos de policia de les comunitats autò-nomes, com també les policies locals, podran actuar fora del respectiu àmbit territorial quan exer-ceixin funcions de protecció d’autoritats públiques, prèvia autorització del Ministeri de l’Interior;els pressupostos generals de l’Estat podran incloure una assignació anual per cobrir les despesesde seguretat que tinguin els partits polítics per al manteniment de la seva activitat política i insti-tucional; no procedirà el lliurament de recursos procedents del finançament públic a favor delspartits, federacions, coalicions o agrupacions d’electors quan incorrin en alguna de les conductesprevistes per a la il·legalització dels partits polítics; el Consell de Ministres podrà procedir, mit-jançant reial decret, a la dissolució dels òrgans de les corporacions locals en cas de gestió greumentlesiva per als interessos generals que suposi incompliment de les seves obligacions constitucionals.

Projecte de llei del patrimoni de les administracions públiques

El Consell de Ministres de l’11 d’abril va aprovar remetre a les Corts el Projecte de llei del patri-moni de les administracions públiques, que substituirà l’actual norma, que data de 1964. La futu-ra llei vol solucionar des d’una perspectiva global i integrada determinats problemes detectats,com ara la indefinició de l’actual marc normatiu com a referència a les diferents administracionspúbliques, la necessitat d’una legislació bàsica en matèria de béns públics i una fragmentació i rela-tiva obsolescència de les normes vigents.

Les característiques principals que presenta el Projecte de llei són les següents: utilització prefe-rent del mètode de concurs en l’alienació de béns immobles, de manera que en l’adjudicació espuguin tenir en compte la destinació dels béns i la seva aportació a la consecució dels objectius de

10

la política d’habitatge; s’estableixen nous mecanismes de coordinació patrimonial entre les dife-rents administracions públiques de l’Estat i d’aquestes amb les comunitats autònomes, i, en gene-ral, es modernitza i racionalitza la gestió dels béns públics en mans de l’Estat.

Font: www.la-moncloa.es És el portal electrònic que permet trobar informació sobre el Govern espanyol i entrar ales pàgines web de tots els ministeris. La Llei orgànica 1/2003, per a la garantia de la democràcia als ajuntaments ila seguretat dels regidors, es pot descarregar a: www.boe.esEl IV Pla per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes 2003-2006 es pot descarregar a:http://www.mtas.es/mujer/piom.htm

Andalusia

Llibre blanc de l’Administració local d’Andalusia

En el marc d’un increment continuat dels serveis que presten els ajuntaments, molts dels quals sóntitularitat d’altres administracions superiors, sense que hi hagi un finançament local adequat, laJunta d’Andalusia ha elaborat aquest Llibre blanc amb l’objectiu final d’orientar un nou model decooperació entre el Govern autonòmic i els municipis. Aquest model haurà de permetre una millo-ra de la qualitat dels serveis públics que s’ofereixen a la ciutadania.

El Llibre s’estructura en dues parts clarament diferenciades. En la primera part s’exposa la situacióactual dels ajuntaments andalusos i es fa una diagnosi sobre els serveis que presten, el seu sistemad’organització i l’estat de la hisenda municipal. I en la segona, es defineixen els reptes als quals calfer front en el futur immediat: reduir i controlar el pes de la població estacional en la prestació deserveis públics, fomentar l’associacionisme entre els municipis de menys població, millorar el siste-ma de finançament de les entitats locals i guanyar en eficiència en la gestió de la despesa, sensibi-litzar els ajuntaments en la millora de la qualitat, i impulsar estructures gerencials. Finalment, s’ex-pliciten de manera genèrica les línies d’actuació necessàries per superar aquests reptes amb èxit.

Font: www.juntadeandalucia.es/gobernacion És la web de la Junta d’Andalusia i on es pot trobar la informació rela-tiva a aquesta iniciativa. El document Llibre blanc de l’Administració local d’Andalusia es pot descarregar a:www.famp.es/famp/frames.htm

Madrid

Llei per al desenvolupament del Pacte local

L’Assemblea de Madrid ha aprovat la Llei 3/2003, d’11 de març, per al desenvolupament del Pactelocal. Segons el seu preàmbul, la Llei té per objectiu convertir-se en l’instrument que permeti por-tar a terme el Pacte local de la Comunitat de Madrid, a través de les successives lleis de transfe-rència i de delegació, i mitjançant convenis d’encàrrec de gestió.

La Llei té en compte la complexitat i diversitat dels municipis de la Comunitat de Madrid i esta-bleix les regles per tal que els municipis puguin assolir el seu sostre competencial atenent l’es-tructura orgànica i competencial de la Comunitat de Madrid.

La Comissió Mixta de Coordinació de Competències serà la impulsora del Pacte local i crearà lescomissions sectorials encarregades de concretar el traspàs de competències, a través d’algunes deles fórmules establertes: transferència, i delegació i encàrrecs de gestió. La tasca d’aquesta Comis-sió se centrarà en la valoració dels mitjans financers, materials i, si escau, personals.

11

La Llei preveu que les entitats municipals destinatàries de la transferència o delegació podran serels municipis, les mancomunitats de municipis i les entitats locals de caràcter supramunicipal.Aquestes transferències competencials de la Comunitat de Madrid als municipis o a altres entitatslocals es realitzaran mitjançant llei de l’Assemblea de Madrid.

Font: www.comadrid.es És la web de la Comunitat de Madrid i on es pot trobar la informació relativa a aquesta ini-ciativa. La Llei 3/2003, per al desenvolupament del Pacte local, es pot descarregar a: www8.madrid.org/gema/revista/leyes/marabr03/boc065b.htm

França

Creació d’un fons de solidaritat interdepartamental per assegurar les subvencions a les personesgrans en situació de dependència

El Senat ha aprovat, en una primera lectura, al final de febrer d’aquest any, una Proposició de lleique modifica la Llei socialista sobre la dependència (Proposition de loi portant modification de laloi nº 2001-647 du 20 juillet relative à la prise en charge de la perte d’autonomie des personnesâgées et à l’allocation personnalisée d’autonomie).

La Llei de 1991 va instaurar com a dret universal el fet que els governs, central i territorials, es fes-sin càrrec dels costos generats per la pèrdua d’autonomia de les persones de més de seixanta anysque viuen a casa. L’esmentada Llei estableix subvencions personalitzades, més o menys altessegons criteris com ara el grau de minusvalidesa reconegut i el nivell econòmic de la persona afec-tada. L’abast temporal de la Llei era el període 2002-2004.

La proposició actual modifica les condicions establertes pel Govern socialista pel que fa a les res-ponsabilitats públiques, del Govern central i dels departaments, en l’abordatge de les situacions dedependència de la gent gran. La modificació es concreta en la creació d’un fons estatal per ajudarels departaments amb dificultats per assumir els costos que els pertoca i així garantir el pagamentde les subvencions de 2003. El Senat havia examinat i debatut prèviament un informe d’avaluaciósobre l’aplicació d’aquesta Llei el 2002 i ha fet una anàlisi prospectiva per assegurar la viabilitat dela Llei en el futur. L’informe posa en relleu que s’havien subestimat les despeses generals que com-portaria l’aplicació de la Llei de 1997, i també la capacitat d’alguns departaments per fer-se'ncàrrec. Els destinataris són els departaments amb menys recursos financers i amb una ràtio de per-sones dependents de més de setanta-cinc anys superior a 1,20 en relació amb la mitjana estatal.

Font: www.senat.fr El Senat francès té competències de representació de les coadministracions territorials i de con-trol del Govern. La Proposició de llei i l’informe es poden trobar a:www.senat.fr/dossierleg/ppl02-178.htmlwww.senat.fr/rap/l02-186/l02-186_mono.html

Creació d’un xec-treball associatiu

L’Assemblea Nacional ha aprovat una Proposició de llei sobre la creació d’un xec-treball associa-tiu (Proposition de loi relative à la création d’un chèque - emploi associative). Es pretén, gràcies aaquest mecanisme, facilitar les contractacions i la gestió de personal a les petites associacions senseafany de lucre i, alhora, reduir les càrregues socials que han d’assumir les associacions i simplifi-car les declaracions i el càlcul de les cotitzacions.

12

La iniciativa es fonamenta en un informe elaborat per la Comissió d’Afers Culturals, Familiars iSocials. En aquest informe es posa en relleu l’impacte de l’activitat associativa francesa en temeseconòmics i en la creació d’ocupació. També s’explicita que les normatives actuals del dret de tre-ball i les reglamentacions fiscals no diferencien prou bé entre empreses i associacions i no donenresposta adequada a les necessitats específiques de les petites associacions.

Aquest xec-treball associatiu només serà possible per a contractes de curta durada i amb l’acorddel treballador. La proposició també inclou la creació d’un xec-treball associatiu per als joves estu-diants que treballen temporalment.

Font: www.service-public.fr És el portal del Govern i de les administracions franceses. La Proposició de llei i l’in-forme es poden trobar a: www.service-public.fr/accueil/reformes.html

Informe sobre les ajudes públiques adreçades a les famílies

L’objectiu d’aquest informe governamental titulat «Les ajudes públiques adreçades a les famílies:amplitud i incidència sobre els nivells de vida» («Les aides publiques en direction des familles:ampleur et incidences sur les niveaux de vie») és analitzar, per primera vegada en aquest país, elsefectes comparats de les prestacions directes i de la fiscalitat en la millora de les economies fami-liars i en la reducció de les desigualtats socials.

Per això s’analitzen set grans àmbits: 1) l’evolució de les estructures i de la composició familiar; 2) l’evolució de les despeses públiques destinades a les famílies; 3) l’evolució dels ajuts directes ales famílies; 4) ingressos i nivells de vida; 5) la reducció de les desigualtats, el paper de les trans-ferències relacionades amb els infants, i també de les que no ho estan; 6) la compensació del costde l’infant, i 7) els ajuts als joves adults i a les seves famílies.

D’entre les conclusions, destaca la incidència globalment favorable de les prestacions i de lesreduccions d’impostos relacionats amb la presència d’infants en la millora del nivell de vida de lesfamílies més modestes. Aquesta incidència és molt més feble en les classes mitjanes. També asse-nyalen que els ajuts econòmics directes tenen més pes en la reducció de desigualtats, que no pasla fiscalitat. A títol d’exemple: les ajudes econòmiques lligades a la presència d’infants contribuei-xen a la reducció d’un 27% de les desigualtats inicials.

Font: www.ladocumentationfrancaise.fr És la web des d’on es poden baixar o comprar tots els llibres, dossiers idocuments de les diferents administracions. Es pot accedir al document a través de:www.ladocumentationfrancaise.fr/brp/notices/034000063.shtml

República Federal d’Alemanya

Agenda 2010

El Govern federal va presentar en seu parlamentària la seva Agenda 2010, que recull tres gransblocs de reformes: econòmiques i pressupostàries, mercat de treball i indústria, i seguretat social.

Pel que fa al bloc de les reformes econòmiques, per tal de fer front al nivell de despesa pública entemps de recessió econòmica, les despeses es concentrarien ara en ajuts i transferències i en crè-dits tous al Govern local, per finançar projectes a llarg termini en infraestructures i polítiques

13

socials. Els governs locals amb uns problemes específics (atur, inundacions, etc.) rebrien ajutsaddicionals.

Pel que fa al bloc de reformes del mercat de treball i la indústria, les reformes aniran en la líniaencetada pel programa «Capital per treball» i en la reforma i flexibilització de l’agència federald’ocupació. S’encetaran també nous programes de formació i reciclatge per a joves; es vincularanels subsidis d’atur i de benestar (de manera que qui refusi una oferta laboral raonable podrà sersancionat); es limitarà la durada del subsidi d’atur a un any per als menors de cinquanta-cinc anys,i a un any i mig per als majors de cinquanta-cinc; es modernitzarà el sector dels treballs artesanalsi de comerç, i es reformarà el sistema de negociació col·lectiva.

Pel que fa al bloc de la seguretat social, el Govern proposa canvis radicals en sanitat: simplificarel nombre d’asseguradors mèdics, introducció del carnet identificatiu sanitari; fer una provisió pri-vada de serveis mèdics; establir diferents barems de retencions a les nòmines i deduccions de larenda (se n’exclouen els malalts crònics i les persones amb ingressos baixos), i l’exempció delsproveïdors d’assegurances mèdiques privades de pagar per certs serveis que no estan compresosen les pòlisses, com era el cas de la maternitat.

Font: eng.bundesregierung.de/frameset/index.jsp Aquest és el portal en anglès del Govern i l’Administració fede-ral alemanya. La declaració política del canceller es pot llegir en anglès a:eng.bundesregierung.de/top/dokumente/Rede/ix_472712.htm

Itàlia

Reforma de les pensions

La Cambra de Diputats ha aprovat en primera lectura la Reforma del sistema de pensions, la qualara passa a discussió al Senat. Aquesta llei implica un capgirament del sistema de pensions quefuncionava fins ara, ja que representa la introducció d’elements liberalitzadors importants.

En aquest sentit, les innovacions principals que incorpora són la flexibilització del sistema i, enespecial, de l’edat a partir de la qual es pot demanar una pensió per jubilació. Per això, el projectede llei incentiva que la gent romangui més anys activa en el mercat laboral i s’elimina la prohibicióde gaudir, al mateix temps, d’un contracte laboral i d’una pensió per jubilació. Amb aquestes mesu-res es busca reduir la factura fiscal que poden suposar el conjunt de les pensions per jubilació.

Font: www.governo.it És el portal de les activitats del Govern italià. Per a més informació sobre l’íter parla-mentari, es pot consultar: www.senato.it/leg/14/Bgt/Schede/Ddliter/16541.htm. I per accedir al text:www.senato.it/bgt/ShowDoc.asp?leg=14&id=00060316&tipodoc=Ddlpres&modo=PRODUZIONE.

Gran Bretanya

Millorar la capacitat del Govern per gestionar el risc i la incertesa

En un context de creixent acceleració dels canvis científics i tecnològics, de la connectivitat i dela globalització, la gestió del risc i de la incertesa ha esdevingut una tasca central en l’acció de qual-sevol govern. Actualment, una correcta gestió del risc permet reduir la ineficàcia i la ineficiènciagovernamentals i conduir a un govern que afronti els problemes de manera proactiva, sense minarla confiança dels ciutadans.

14

15

Per aquests motius, la Unitat Estratègica del Govern britànic ha elaborat un informe que, amb eltítol «Millorar la capacitat del govern per gestionar el risc i la incertesa» (‘Risk: Improving govern-ment’s capability to handle risk and uncertainty’), explica les accions governamentals que cal dura terme per minimitzar els riscos i la incertesa. D’acord amb l’informe, els elements clau per a unagestió correcta del risc són els següents: 1) la consideració explícita i sistemàtica del risc en lapresa de decisions governamentals en tots els processos de planificació i elaboració de polítiques;2) l’increment de la capacitat governamental per identificar i gestionar els riscos de manera estra-tègica; 3) complementàriament, la realització de tasques d’identificació de bones pràctiques, guiesi desenvolupament d’habilitats; 4) els departaments i agències governamentals han de guanyar-sei mantenir la confiança dels ciutadans per informar-los amb credibilitat dels riscos que afrontem,i 5) lideratge polític i dels alts funcionaris en la implementació d’aquests processos a les sevesorganitzacions tot establint cultures de treball on s’operi des d’una perspectiva estratègica i proactiva.

Font: www.strategy.gov.uk La Unitat Estratègica és un centre dedicat a la generació de coneixement estratègic i al’anàlisi de polítiques públiques del Govern britànic. Podeu consultar la documentació a:www.strategy.gov.uk/2002/risk/risk/home.html

Economies rurals: fer passos cap a un futur millor

Hi ha la percepció que les economies rurals depenen bàsicament de l’agricultura, de la ramaderiai del turisme; però no sempre és així. Aquest fet provoca que, sovint, les zones rurals es trobin enuna situació de desavantatge quan s’han de prioritzar inversions públiques en àmbits com lesnoves tecnologies. Aquest informe de recerca, titulat «Economies rurals: fer passos cap a un futurmillor» (‘Rural economies: stepping stones to healthier futures’), descriu la natura i les necessitatsde les economies rurals angleses, caracteritzades per una elevada diversitat i complexitat, per talde servir de guia a les actuacions governamentals.

L’informe mostra que les economies rurals contribueixen de manera notable al producte interiorbrut del país a través dels serveis, les manufactures, etc., i que les zones rurals són molt importantsen termes de sostenibilitat mediambiental, per preservar la biodiversitat del territori. Per aquestmotiu, cal que des del Govern es doni suport a les economies rurals tot invertint-hi per facilitarl’accés d’aquestes a les noves tecnologies i evitar les desigualtats i l’exclusió social. L’informe des-taca que aquest darrer fenomen té una importància creixent a les àrees rurals malgrat la seva visi-bilitat reduïda en comparació de la que tenen les àrees urbanes, on el fenomen es troba més con-centrat, per exemple a barris marginals.

Font: www.countryside.gov.uk L’Agència Rural és un òrgan del Govern britànic dedicat a la millora de la qualitatde vida a les zones rurals del país. Podeu descarregar l’informe de recerca de:www.countryside.gov.uk/publications/files/24032003152611_CA137.pdf.

Generar capacitats en el Govern local

A partir de l’entrada del Partit Laborista al Govern central, s’han implementat diverses estratègiesper millorar la prestació de serveis públics a l’àmbit local. L’informe «Generar capacitat en elgovern local» (‘Capacity Building in Local Government: Research on capacity building’) estableixquin suport se’ls ha d’oferir, a partir de la definició prèvia del concepte de capacitat i de quins sónels governs locals mancats de capacitat de govern a partir de paràmetres objectius (nombre de tre-balladors, coneixement, habilitats, comportament, etc.).

Els àmbits en els quals s’analitza la manca de capacitat són els següents: 1) l’àmbit global, o de totl’ens local; 2) el de la gestió estratègica i organitzativa; 3) el de la gestió operativa, i 4) el de la pro-ducció de serveis. Transversalment a aquests nivells, també s’analitza la manca de capacitat en lagestió de recursos humans, la gestió financera, la gestió de la informació i les noves tecnologies. Elprograma de suport, definit pel Govern central en col·laboració amb l’associació de Govern local,estableix que cal actuar, per exemple, impulsant els programes de desenvolupament gerencial i deformació ja existents per als alts funcionaris i accelerant les possibilitats de formació de la resta depersonal qualificat; fomentant la col·laboració a través de partenariats entre els consells que ope-ren millor i els que estan més mancats de capacitat, i explorant noves vies per augmentar i disse-minar les bones pràctiques i els mecanismes d’aprenentatge mutu entre administracions.

Font: www.odpm.gov.uk L’Oficina del Primer Ministre s’encarrega de la coordinació i impuls de les polítiques delGovern britànic, dels diferents afers relacionats amb el Govern local i de les activitats del primer ministre. Podeuconsultar el document a:www.local-regions.odpm.gov.uk/capacity/resources/pdf/interimresearch.pdf

Informe final sobre transport i exclusió social

L’«Informe final sobre transport i exclusió social» (‘Final report on transport and social exclu-sion’) examina el lligam que hi ha entre l’exclusió social, l’emplaçament dels serveis públics decaràcter educatiu, laboral i sanitari, i el transport. El punt de partida de l’informe és la importàn-cia del transport com a mecanisme d’inclusió social. Estableix que les mancances del sistema detransport públic (incloent-hi la problemàtica de l’accessibilitat) i la desarticulació entre la xarxade transport i la resta de serveis públics generen desigualtats importants. Per exemple, al RegneUnit, una de cada quatre persones estableix que el cost del transport és un problema per poderassistir a entrevistes de feina, i que el 34% de les persones sense vehicle propi té problemes peraccedir a l’hospital que li correspon.

Definit el problema, l’informe estableix l’estratègia i els objectius d’un pla d’acció que inclou lesinversions i les accions a dur a terme pels diferents departaments per aproximar les necessitats de transport dels diferents col·lectius al sistema de transport públic. L’estratègia governamentals’assenta sobre dos grans pilars: l’establiment d’un nou marc de «planejament amb accessibilitat»que asseguri una identificació correcta dels problemes d’accessibilitat dels ciutadans i com fer-hifront, i els canvis en les polítiques nacionals que permetin millorar el transport públic, les viesurbanes i l’ús del territori per facilitar als ciutadans l’accés fonamentalment al treball, a l’ensenya-ment i als centres sanitaris.

Font: www.socialexclusionunit.gov.uk La Unitat per a l’Exclusió Social va ser creada pel primer ministre perquèdoni suport a l’acció del Govern britànic per fer front a l’exclusió social. Podeu consultar el document a:www.socialexclusionunit.gov.uk/publications/reports/html/transportfinal/index.html

Canadà

Govern digital: l’experiència local

La plataforma Crossing Boundaries del Govern del Canadà ha publicat l’informe Govern digital:l’experiència local (E-government: The Municipal experience), sobre el grau de desenvolupamentdel Govern local electrònic basat en la discussió amb els responsables de diverses iniciatives muni-cipals.

16

Entre les troballes més importants de l’informe, destaquem les següents: a) cal centrar la informa-ció en els fets vitals de la ciutadania; b) convé aprendre de les experiències privades que han tin-gut èxit; c) s’ha d’actualitzar sovint la informació; d) cal formar els empleats públics per agilitaraquests serveis; e) cal comunicar clarament el valor afegit que aporten aquestes innovacions; f) laparticipació electrònica no s’ha de basar en referèndums vinculants, sinó en consultes puntuals; g) la democràcia electrònica no fa pujar la participació ciutadana en el debat públic, i h) cal esta-blir un lideratge polític clar del projecte.

Com a recomanacions de l’informe, subratllem les següents: a) cal fer treball transversal entre lesdiverses administracions; b) cal tenir a priori un projecte i una estratègia clara per desenvolupar-lo; c) els ajuntaments han de saber a priori amb quin finançament comptaran per fer front a lesdespeses en infraestructures, i d) si en el projecte participen altres agents, cal que sigui sobre labase de la confiança mútua.

Font: www.crossingboundaries.ca Aquesta és la web d’una plataforma del Govern canadenc per impulsar conjunta-ment amb actors privats el Govern digital. El document es pot obtenir a: www.crossingboundaries.ca/reports/ktapublication_vol8e.pdf

17

18

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa1

Informe conjunt sobre l’ocupació 2002

El Consell Europeu ha adoptat l’«Informe conjunt sobre l’ocupació 2002». L’Informe, elaboratpel Consell i la Comissió, ofereix una panoràmica general de la situació de l’ocupació i una valo-ració política dels avenços assolits pels estats membres en l’aplicació de les directrius per a l’ocu-pació de 2001. També assenyala les tasques i reptes pendents.

L’Informe conjunt conté una anàlisi dels avenços efectuats a tota la Unió Europea en relació ambels objectius i les directrius principals que s’han acordat, com també una breu revisió país per país.L’anàlisi es basa en uns indicadors comuns fonamentals que es resumeixen en els annexos. Con-juntament amb l’Informe, també es presenta un document de suport dels Serveis de la Comissió,que conté una anàlisi més detallada, per a cada estat membre, dels darrers canvis en relació ambcada directriu.

Pel que fa a l’Estat espanyol, l’Informe destaca que els reptes de futur més importants són elssegüents: reduir la taxa d’atur, que és significativament superior a la mitjana de la Unió Europea;completar la modernització dels serveis públics d’ocupació, i incrementar la coordinació entre elsserveis d’ocupació regionals per aconseguir un equilibri adequat entre el desenvolupament regio-nal i la mobilitat geogràfica i funcional; reduir la taxa de desocupació de les dones; progressar enla conciliació de la vida familiar i l’activitat laboral, particularment per mitjà de la creació d’es-tructures de suport per als infants i altres persones dependents, i reduir els contractes de duradadeterminada i augmentar l’ús dels contractes a temps parcial; per aconseguir-ho és essencialimpulsar de nou el diàleg social.

Les dones i la igualtat d’oportunitats a Europa: informe anual de la Comissió

La Comissió Europea ha adoptat el 7è Informe anual sobre igualtat d’oportunitats a la Unió Euro-pea, on presenta els principals resultats assolits en l’àmbit de la igualtat de gènere durant l’any2002. L’Informe destaca les crítiques de què va ser objecte la Convenció pel Futur d’Europa quanva iniciar els seus treballs, per la manca de representació femenina, com també el compromís asso-lit posteriorment que qualsevol tractat constitucional que s’aprovi haurà de contenir les aspira-cions d’igualtat entre gèneres i que la perspectiva de gènere s’haurà de plasmar en totes les políti-ques i accions de la Unió.

Així mateix, l’Informe estableix que l’Estratègia marc per a la igualtat d’oportunitats entre donesi homes ha continuat oferint un marc adequat per introduir la perspectiva de gènere a totes lespolítiques. L’any 2002, per exemple, es va fer l’avaluació de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació,

1. Aquest apartat s’ha elaborat en col·laboració amb el Gabinet de Relacions Internacionals.

incloent-hi l’impacte de la perspectiva de gènere. Un altre àmbit d’acció important ha estat la vio-lència contra les dones, atès que s’han dut a terme diferents accions per prevenir i eliminar aques-ta pràctica inacceptable.

Font: www.europa.eu.int La Unió Europea pretén assolir un progrés econòmic i social equilibrat i sostingut, a tra-vés de l’afirmació de la identitat europea en el món i la creació de la ciutadania europea per als nacionals dels estatsmembres. Podeu descarregar l’Informe conjunt sobre l’ocupació 2002 de:europa.eu.int/comm/employment_social/employment_strategy/employ_en.htmL’Informe anual de la Comissió sobre les dones i la igualtat d’oportunitats es troba a:europa.eu.int/comm/employment_social/news/2003/mar/report_equopp_menwomen2002_en.pdf

Optar pel creixement: coneixement, innovació i ocupació en una societat basada en la cohesió

L’informe del Consell d’Europa d’aquesta primavera «Optar pel creixement: coneixement, inno-vació i ocupació en una societat basada en la cohesió» («Opter pour la croissance: Connaissance,innovation et emploi dans une société fondée sur la cohésion») considera que Europa ha de basar-se en les estratègies del Consell Europeu de Lisboa de 2002, per tal d’exercir un lideratge mun-dial, en el marc d’una renovació econòmica, social i mediambiental. Dedica una atenció especialal coneixement i la innovació, que considera indispensables per avançar en l’agenda dels propersdotze mesos.

Per a aquest fi, Europa ha de millorar el seu potencial de creixement amb mesures per a l’ocupa-ció i la millora de la productivitat, tot promovent l’ocupació de treballadors i millorant la quanti-tat i la qualitat dels llocs de treball. Ha de reformar els mercats dels productes, dels serveis i delscapitals, establir ponts entre el coneixement i el mercat, i crear un entorn favorable per a la inno-vació. Ha d’invertir més esforços en la cohesió social, dur a terme el compliment de la legislaciócomunitària en matèria de medi ambient i reduir les pressions sobre l’entorn natural. Amb tot,defensa el compromís europeu en favor del desenvolupament sostenible a escala global.

Per tot això, el Consell europeu ha de vigilar per tal que es promoguin el coneixement i la inno-vació, ha de realitzar i accelerar les reformes ja acordades anteriorment, de manera que les mesu-res s’adoptin abans de les eleccions al Parlament Europeu (juny del 2004), i ha de reforçar la coor-dinació de les polítiques econòmiques, d’acord amb les recents propostes de la Comissió respec-te de la coordinació pressupostària.

Font: www.coe.int Unió de quaranta-cinc estats membres per salvaguardar les llibertats individuals, la llibertat polí-tica i la preeminència del dret. El document es pot descarregar a:www.jean-jaures.org/NL/100/stratlisbonne.pdf

OECD

Millorar la gestió de l’aigua. Experiències recents de l’OECD

La qualitat de la gestió de l’aigua serà un dels factors més importants per al desenvolupament sos-tenible en les properes dècades. Actualment, hi ha moltes restriccions, agreujades per la pol·luciói la degradació de la qualitat de l’aigua. Es produeixen conflictes entre els interessos econòmics iles necessitats humanes i mediambientals. Malgrat tot, hi ha hagut algunes millores en la regió del’OECD: s’han reduït en gran mesura els abocaments industrials i urbans als rius; ha crescut fins

19

20

al 65% la població connectada a la xarxa de tractament d’aigües; s’han netejat les àrees més con-taminades; ha augmentat l’eficàcia de l’ús de l’aigua i se n’ha reduït el consum, a més de l’aplica-ció d’una gestió amb un enfocament més integral.

Segons el llibre Millorar la gestió de l’aigua. Experiències recents de l’OECD (Improving watermanagement. Recent OECD experience), els elements clau per a la bona gestió de l’aigua són elssegüents: assegurar els recursos financers apropiats; establir una taxa per al cost de proveïmentd’aigua que n’incentivi un ús responsable; abordar qualsevol impacte social negatiu de les políti-ques de preus de l’aigua; aplicar enfocaments que integrin tots els aspectes mediambientals; tre-ballar conjuntament amb el sector privat; aplicar millores tecnològiques per protegir la qualitat del’aigua potable, i treballar conjuntament amb altres estats els objectius relacionats amb la bonaadministració de l’aigua.

Les experiències actuals que hi ha engegades a l’OECD impliquen la comparació de les actuacionsdels diversos sistemes de gestió de l’aigua dels països membres de l’OECD; prioritzar els temessocials relacionats amb les polítiques de preus de l’aigua; enfortir el sistema tècnic i de gestió perassegurar la qualitat microbiològica de l’aigua per al consum; mesurar i gestionar l’ús de l’aiguaper a l’agricultura i el seu grau de pol·lució; donar suport al desenvolupament de plans financersestables per a la construcció i la millora de les infraestructures, i avaluar els nivells i l’efectivitatdels ajuts per al sector de l’aigua en països seleccionats de fora de l’OECD.

Tendències de la migració internacional

El llibre Tendències de la migració internacional (Trends in International Migration) repassa lespolítiques de migració, la relació amb el mercat laboral, les deficiències del mercat laboral i elpaper de la migració com a reguladora de les seves necessitats, i els canvis recents en les polítiquesi els moviments de la migració a trenta-dos països de l’OECD.

L’estudi mostra que s’hauria d’incrementar el flux d’immigrants si es vol alleugerir els efectes deles carències del mercat laboral, tot i que aquest augment per si sol no pot neutralitzar l’impactede l’envelliment de la població dels països industrialitzats. Això es deu, en part, al fet que la majo-ria de països de l’OECD comparteix el mateix patró demogràfic, i, per tant, el volum d’immigrantshauria de provenir de fora de l’OECD. A més, hi ha molts factors que limiten la capacitat de con-trolar els fluxos migratoris, sobretot pel que fa a la migració de retorn. Finalment, els immigrantstenen una oportunitat millor d’integrar-se en una societat que experimenta un creixement naturali que redueix el valor de la immigració com a substitut de les taxes decreixents de fertilitat.

Pel que fa a la mobilitat intraeuropea, aquesta encara és baixa, malgrat els acords de la UE per ala lliure mobilitat. La migració intraeuropea és de menys del 0,2% sobre el total de la població dela Unió, a causa, segurament, de barreres culturals i lingüístiques, però també de les rigidesesestructurals del mercat laboral dins dels països de l’OECD. La mobilitat interregional, que sem-bla que augmenti, l’any 1999 era d’un 1,2%.

Quant a qüestions demogràfiques, entre els immigrants extracomunitaris hi ha poca representati-vitat del grup de més de seixanta-cinc anys, i una preponderància del grup en edat de treballarque, en els països d’immigració més recent, com ara Espanya, se situa, sobretot, entre els vint-i-cinc i els quaranta-quatre anys. Generalment, les dones hi són subrepresentades. Espanya segueixaquest patró, amb el predomini del grup de marroquins que cerquen treball, però seguit d’unaquantitat important de jubilats europeus, sobretot britànics, alemanys i francesos, situats fona-mentalment a la costa mediterrània.

Font: www.oecd.org Creada el 1961, actualment té vint-i-nou estats membres i és un referent per als governs pel fetque impulsa el debat, el desenvolupament i el perfeccionament de les polítiques econòmiques i socials en el contextde l’economia de mercat. El llibre Millorar la gestió de l’aigua. Experiències de l’OECD es pot descarregar a:www1.oecd.org/publications/e-book/9703021E.PDFEl llibre Tendències de la migració internacional es pot descarregar a:www.oecd1.org/publications/e-book/8103061E.PDF

National Bureau of Economic Research

L’educació millora la ciutadania?

Economistes, educadors i polítics comparteixen l’opinió que l’educació aporta beneficis socialsimportants i que l’augment de la participació ciutadana a la comunitat millora la qualitat de lademocràcia. En L’educació millora la ciutadania? (Does education improve citizenship?), K. Milli-gan, E. Moretti i P. Oreopoulos se centren en la qüestió de si l’educació del ciutadà millora l’inte-rès i el coneixement d’aquest respecte dels assumptes polítics, i si, per tant, incrementa la sevaimplicació en el procés polític i l’efectivitat d’aquesta participació.

Es pregunten si l’educació millora la participació cívica als Estats Units i a la Gran Bretanya; si elsvotants amb més alt nivell educatiu tenen millor informació sobre els candidats i les campanyeselectorals, i si l’educació augmenta altres aspectes de la participació política, com ara la probabi-litat de participar en reunions polítiques o de la comunitat, treballar en qüestions veïnals o, en ter-mes generals, ser políticament actiu.

Els resultats de la investigació mostren que, mentre que a la Gran Bretanya sembla que no hi hacap relació entre el nivell educatiu i la participació electoral, als Estats Units els nivells educatiuselevats es corresponen amb un augment del nombre de votants, com també de la qualitat de laimplicació d’aquests, i una millora de la informació sobre els candidats i els partits polítics. Segonsels autors, el sistema de cens electoral dels Estats Units, que requereix al votant registrar-se ambanterioritat a cadascun dels comicis, fa augmentar el cost del vot i afecta, sobretot, els que trobendificultats per tractar amb els obstacles burocràtics del procés de registre electoral, que són prin-cipalment els individus amb més baix nivell educatiu.

A tots dos països l’educació té una influència directa en el comportament cívic. Els nivells educa-tius elevats augmenten la probabilitat de seguir les campanyes electorals en els mitjans de comu-nicació, debatre qüestions polítiques amb els amics, intentar persuadir els altres dels propis puntsde vista, i autoconsiderar-se actius políticament.

Font: www.nber.org És una organització sense ànim de lucre que es va fundar a Boston, Estats Units d’Amèrica, el1920. El seu objectiu principal és promoure la recerca per entendre i difondre com funciona l’economia. Entre elsseus investigadors hi ha més de cinc-cents professors universitaris d’arreu del món.

21

INSTITUCIONS NACIONALS

La Caixa

La contaminació acústica a les nostres ciutats

El Servei d’Estudis de la Fundació La Caixa ha presentat el número dotze de la col·lecció EstudisSocials, La contaminación acústica en nuestras ciudades, en el qual s’analitza el problema de l’aug-ment del soroll a les ciutats de l’Estat espanyol.

L’estudi defineix què és el soroll, com afecta la salut dels qui el pateixen i com es pot mesurar.Exposa les causes principals que el produeixen (el trànsit rodat, el ferrocarril i els aeroports), faun repàs de la normativa vigent i reflecteix l’opinió dels ciutadans i dels experts. Mostra també elsmapes de soroll de diverses ciutats espanyoles com ara Madrid, Barcelona, València i Bilbao, icompara els índexs espanyols amb els d’uns quants països europeus.

Elabora quatre camps d’acció: el coneixement exhaustiu dels nivells de soroll, el compliment dela normativa, la informació i la formació del ciutadà, i l’elaboració de mesures concretes. Entre lesmesures de prevenció, s’advoca per fer una avaluació de l’impacte ambiental de la construcció denoves infraestructures, la declaració de zones protegides del soroll, el control del nivell de sorollde la maquinària i la regulació en l’emissió de llicències en el planejament d’obres i locals de lleu-re. Com a mesures correctores, destaquen la rehabilitació acústica dels edificis sensibles al soroll(hospitals, biblioteques, etc.), la inclusió dels aspectes acústics en els plans d’ordenació del trànsita la ciutat, la reducció de la velocitat i l’eliminació de paviment en mal estat, com també l’empla-çament de les zones de lleure en llocs allunyats de la ciutat.

Font: www.lacaixa.es És l’entitat que gestiona els recursos que la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona destina ala seva obra social i cultural. El pressupost es nodreix dels excedents que obté La Caixa en la seva activitat finan-cera. Actualment és una de les primeres entitats financeres de l’Estat espanyol i del sector de caixes d’estalvis euro-pees, gestiona uns recursos totals de catorze bilions de pessetes i té una xarxa comercial arreu de l’Estat de més de4.400 oficines. El llibre es pot consultar i descarregar a partir de: www.estudios.lacaixa.comunicacions.com/webes/estudis.nsf/wurl/pfes012cos_esp

Fundació Pi i Sunyer

Immigració i política urbana a la regió metropolitana de Barcelona

Inmigración y política urbana en la región metropolitana de Barcelona, d’Eduard Rodríguez iVillaescusa, parteix del principi que el fenomen de la immigració és un fet inevitable i positiu queno ha de centrar-se exclusivament en les necessitats demogràfiques i laborals del país.

El llibre exposa alguns casos pràctics d’integració municipal de la regió metropolitana de Barce-lona (RMB) i de Lleida. Aposta per donar una major participació política i social als immigrants

22

que augmentaria el grau de sentiment de pertinença i coresponsabilitat a les ciutats, de manera quepoguessin participar, almenys en l’àmbit local, en la construcció política del municipi a través delvot. Proposa la lliure circulació per la UE, que permetria aprofitar les facilitats laborals que ator-ga el coneixement de l’idioma i una millor distribució d’acord amb l’oferta laboral.

Algunes de les mesures en matèria d’habitatge que es proposen són, tenint en compte que a Cata-lunya el 84% de la població gaudeix d’un habitatge en propietat i que el 52% no té cap deute quel’afecti, animar els particulars a adquirir un nou habitatge que s’hauria de llogar, segons les tarifesde l’habitatge de protecció oficial, exclusivament a immigrants. També proposa que els particularsfossin titulars dels crèdits necessaris per a l’adquisició d’un habitatge per part de l’immigrant.L’Administració pública promouria aquestes iniciatives mitjançant beneficis fiscals i subvencionsals particulars. Ajudaria també les famílies que contractessin personal domèstic entre el grup d’im-migrants amb compensacions tributàries, així com amb la formació dels immigrants en matèriad’assistència a la tercera edat i a l’aprenentatge de l’idioma.

A la regió metropolitana de Barcelona s’hauria d’actualitzar la normativa vigent i introduir pre-ceptes de regulació econòmica que complissin criteris de fiscalitat immobiliària, crear un Banc delSòl amb la finalitat de capitalitzar el sòl en benefici públic, i implantar un organisme de direcció icoordinació amb capacitat de decisió supramunicipal en política d’habitatge en l’àmbit de la regiómetropolitana.

Poder local i guetos urbans

Juntament amb el Ministeri d’Administracions Públiques, la Fundació Carles Pi i Sunyer ha publi-cat el llibre Poder local y guetos urbanos. Las relaciones entre el derecho urbanístico, la segregaciónespacial y la sostenibilidad social, que analitza el problema de la segregació social del territori desdel punt de vista del dret urbanístic.

L’ús actual del territori genera una ciutat difusa i monofuncional, amb l’increment del consum derecursos naturals i de l’ús dels automòbils privats, com també la segregació funcional i social delterritori. Segons l’autor, Juli Ponce Solé, aquesta tendència es deu a l’activitat privada, que, ambpocs límits legals que n’esmorteixin els efectes negatius, condueix a l’exclusió social, al desarrela-ment, a la delinqüència i a l’aparició de guetos urbans.

Es critica el dret urbanístic espanyol perquè se centra en la protecció del dret individual de pro-pietat privada, i per la lectura economicista que fa de l’habitatge, tot dissociant-lo de l’ordenacióterritorial i urbanística, mentre que proclama la crisi dels plans d’urbanisme com a mecanisme deregulació del sòl.

Després d’exposar experiències dels Estats Units i de França, on el dret urbanístic és un instru-ment de lluita contra la segregació espacial, presenta unes quantes propostes per millorar. A la ciu-tat, el dret s’ha d’integrar en una perspectiva més àmplia de cohesió i sostenibilitat social, amb ladistribució justa dels costos i dels beneficis generats pel municipi. El planejament urbà local ha depermetre la mescla d’usos i ha de ser flexible, tot incloent clàusules obertes que permetin l’apli-cació més convenient en cada cas. La legislació estatal hauria de contenir principis jurídics dediversitat d’usos i tipologies d’habitatge per contrarestar els fenòmens de desigualtat en l’espai,sense vulnerar les competències autonòmiques. Finalment, cal aplicar una exigència legal de con-sideració específica per al planejament de les necessitats d’habitatge mitjançant, per exemple, lafixació legal d’estàndards relatius al nombre d’habitatges socials a construir.

23

Font: www.fund-pisunyer.com És una entitat nascuda de l’impuls d’un conjunt d’administracions locals de Cata-lunya i opera com un espai de discussió, d’elaboració i de difusió d’idees en els àmbits del govern i de la gestió delsmunicipis i de les comunitats autònomes.

Fundació Jaume Bofill

Els polítics locals: preparar el futur

La Fundació Jaume Bofill ha publicat el llibre Els polítics locals: preparar el futur, elaborat perJosep Maria Vallès i Quim Brugué, amb l’objectiu de comparar els perfils, les actituds i les activi-tats dels regidors de la dècada dels vuitanta i dels noranta per demostrar l’evolució que han expe-rimentat els governs locals catalans durant aquest període.

El llibre defensa l’evolució de la política local des d’un procés de nacionalització fins a un procésd’un nou localisme, que consisteix en l’aparició de nous regidors més receptius amb la poblaciólocal, en un contacte amb el partit més continuat i més ric, en un increment del diàleg entre elgovern i l’oposició, i en l’assaig d’experiències participatives noves i variades.

També es constata que els regidors són cada vegada més capaços d’oferir visions estratègiquessobre el seu municipi, amb l’equilibri entre la vocació de servei i la voluntat d’aplicar polítiquesconcretes. Es tendeix, malgrat que no es tracti d’una realitat consolidada, a adoptar rols relacio-nals, amb un lligam amb els diversos actors socials que prioritza el partenariat i la interdependèn-cia. Aquest fet es deu a l’esgotament de la burocràcia tradicional, a la consolidació d’unes estruc-tures de treball que fan innecessària la implicació directa dels regidors, a l’acceptació de lacol·laboració externa com a única solució davant els límits de les actuacions estrictament políti-ques, i a la mateixa evolució i sofisticació d’unes demandes ciutadanes que obliguen a treballar desde la complexitat relacional. No obstant això, es mantenen els conflictes institucionals tradicionalsexpressats en la lluita i la reivindicació de competències i, sobretot, de capacitat financera.

En conclusió, els regidors estudiats mostren el pas del govern tradicional a la governança local,amb diversos actors, públics, privats i voluntaris, que es relacionen entre ells per tal de negociar icomprometre’s en determinats projectes i polítiques.

Font: www.fbofill.org És una fundació cultural privada creada l’any 1969. Té per finalitat promoure i donar suporta iniciatives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin realitzacions destinades a millorar-ne elfuncionament.

24

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Associació Pla Estratègic Metropolità

I Pla estratègic metropolità

El 10 de març d’aquest any van aprovar aquest Pla trenta-sis alcaldes i representants de setze enti-tats sindicals, econòmiques, socials i culturals. El document marc fixa les estratègies conjuntes decreixement econòmic sostenible i de cohesió social que les diverses parts es comprometen a des-envolupar. La potència d’aquest Pla estratègic es fonamenta en l’amplitud del nombre de perso-nes i institucions que l’han elaborat, tot definint conceptes, necessitats i recursos del territori, i enla qualitat dels treballs que han dut a terme les diverses comissions.

L’esquema del Pla es configura a l’entorn dels elements següents: a) definir la missió que es volassumir en el conjunt del territori metropolità; b) concretar els valors que han de guiar el procésde canvi; c) preveure visions de futur; d) identificar elements crítics per assolir aquest futur; e) plantejar els objectius que han de treballar els diferents agents implicats, i f) concretar les estra-tègies d’implantació: com es passa de la proposta a l’acció.

Per primera vegada, es presenta un document amb un ampli consens, públic i privat, sobre lesnecessitats d’aquest territori i les seves infraestructures –aeroport, port etc.– i sobre la convenièn-cia d’ampliar els àmbits de gestió conjunta que ara afecta el transport públic, la sanitat, els residusi el proveïment de l’aigua. Es pretén engegar un veritable planejament estratègic en el sentit d’en-cetar un procés que porta cap a la consecució d’un territori que «pensa» estratègicament. Tambés’explicita la necessitat de definir un futur govern metropolità que s’haurà de concretar en el futur.La segona fase de concreció de mesures estarà acabada al final d’aquest any.

Font: www.bcn.2000.es El Consell General de l’Associació Pla Estratègic Metropolità el constitueixen tres-centsmembres, entre els quals hi ha entitats privades, institucions públiques i administracions. El document es pot tro-bar a: www.bcn2000.es/cat/06-062/document_n11.pdf

Federació de Municipis de Catalunya (FMC)

Recull d’ordenances i reglaments locals

Aquest document és una nova eina que l’FMC posa a disposició dels seus associats. S’ofereix unaselecció de les ordenances i reglaments de les entitats locals que regularment s’han anunciat en elsbutlletins oficials al llarg de l’any 2002. La intenció de l’FMC és facilitar la cerca dels municipistot oferint una única font de referència, i també procedir a l’actualització d’aquest recull cada sismesos, i proporcionar llistes anuals.

Els serveis jurídics d’aquesta entitat insisteixen el fet que la selecció, tot i que intenta ser al mésexhaustiva possible, és limitada a causa de la gran fragmentació en els tràmits de publicació de les

25

disposicions locals. Els reglaments i les ordenances estan ordenats alfabèticament i per àmbitstemàtics.

Font: www.fmcnet.org És una associació formada pels municipis catalans que voluntàriament ho decideixen per ala defensa i la promoció de l’autonomia local.

Associació Britànica de Govern Local (LGA)

La nit, una hora adient per a les activitats econòmiques?

L’Associació Britànica de Govern Local ha presentat un document de treball obert a la participa-ció dels ajuntaments sobre els efectes de les activitats econòmiques nocturnes a les ciutats i comregular-les, titulat La nit, una hora adient? Informe de debat sobre les autoritats municipals i les acti-vitats econòmiques nocturnes (Night-time-the right time? A discussion paper on local authorities andthe evening economy).

Aquest document es planteja al voltant del concepte de l’economia de les vint-i-quatre hores, el qualrecull la tendència a fer de les ciutats un motor o espai econòmic permanent al llarg del dia i de lanit amb una segregació temporal de les activitats. Entre altres coses, en el text es planteja: a) comfer els centres comercials atractius i segurs per a totes les persones; b) com prevenir els compor-taments antisocials; c) com reformar les concessions de bars i locals d’oci; d) quins canvis cal feren el transport públic per adaptar-lo a les noves situacions, i e) quins canvis cal fer en el planeja-ment urbanístic.

El text presenta aquests eixos de debat a l’espera de rebre comentaris i exemples de bones pràc-tiques d’ajuntaments per fer-los arribar al Govern central perquè els tingui en compte de cara auna regulació de l’economia de les vint-i-quatre hores.

Font: www.lga.gov.uk Es va crear a l’abril de 1997 tot agrupant tres associacions municipalistes d’Anglaterra i el Paísde Gal·les. Actualment, la conformen gairebé cinc-centes administracions locals. El document es pot descarregar a: www.lga.gov.uk/Publication.asp?lsection=0&id=SXB2F3-A7816C48

Eurocities

Carta oberta d’Eurocities al Consell Europeu sobre l’Estratègia de Lisboa

La xarxa de ciutats europees Eurocities ha elaborat una Carta oberta dirigida al Consell Europeu.S’hi reclama un paper més actiu de les administracions locals i regionals en l’assoliment dels objec-tius socials, econòmics i mediambientals de l’estratègia de Lisboa.

Eurocities destaca en aquest document onze punts de la implementació de l’Estratègia de Lisboaque les ciutats europees consideren que són especialment importants. Són els següents: 1) impli-car les administracions locals i regionals en el procés d’elaboració de polítiques europees; 2) aug-mentar la competitivitat i els resultats econòmics europeus; 3) augmentar la importància de ladimensió local de l’Estratègia Europea per a l’Ocupació; 4) augmentar la importància de la dimen-sió local dels plans d’acció nacional per a la inclusió social; 5) donar suport a la integració d’im-migrants i de minories ètniques; 6) donar suport a la participació social de les persones amb dis-capacitats; 7) promoure l’aprenentatge continu i assegurar l’accés de tothom a l’educació; 8) asse-

26

gurar una aproximació equilibrada vers el desenvolupament sostenible; 9) reforçar la dimensiómediambiental del desenvolupament sostenible; 10) assegurar l’accés de tothom als serveis d’inte-rès general, i 11) assolir els objectius de Lisboa en una Unió de vint-i-cinc estats membres o més.

Font: www.eurocities.org Eurocities és una xarxa de ciutats europees que té per objectiu assegurar que els afersurbans tenen un lloc destacat a l’agenda política europea i facilitar la cooperació transnacional entre les seves ciu-tats membres.www.eurocities.org/eurocities/Documents/EUCouncil_spring03_openlet_EN.pdf

27

THINK-TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Progressive Policy Institute

Prioritzar la paternitat. Per què és hora dels permisos de paternitat pagats

En l’estudi «Prioritzar la paternitat. Per què és hora dels permisos de paternitat pagats» (‘Puttingparenting first. Why it’s time for universal paid leave’), aquest Institut nord-americà advoca perincloure mesures per millorar els permisos de paternitat.

Es defensen els beneficis cognitius, físics i emocionals que obtenen els nadons que han estat atesospels pares en els primers anys de vida, els beneficis sanitaris per a les mares, que augmenten la sevacapacitat de recuperació postpart, i els beneficis socials que se’n deriven. Malgrat això, a la societatnord-americana s’ha produït un augment del nombre de pares que treballen durant el primer any devida dels seus fills, perquè moltes famílies no es poden permetre deixar de guanyar un segon sou.

Mentre que molts països, industrialitzats o no, donen algun tipus de permís pagat als nous paresdurant el primer any, els Estats Units és l’únic país industrialitzat que no ho fa. En l’anterior legis-latura s’acordà el Decret per als permisos familiars i mèdics (Family and Medical Leave Act,FMLA) que permetia acollir-se a un permís de dotze setmanes en empreses de més de cinquantatreballadors, però molts treballadors la rebutjaren perquè els perjudicava fiscalment.

Es proposa equiparar el temps de la FMLA als estàndards d’atur dels Estats Units (vint-i-sis set-manes), mesura en què l’Estat federal assumiria un 50% del seu cost; estendre la FMLA a lesempreses de més de vint-i-cinc treballadors; ampliar la desgravació contributiva per als infantsmenors d’un any a 2.000 dòlars, i permetre als pares que agafen un permís de paternitat per alsprimers tres anys del fill, seguir cotitzant per a la jubilació.

L’Institut no proposa establir els nivells europeus d’estat de benestar amb taxes tan altes per alsempresaris i beneficis per als treballadors, i calcula que els costos de les mesures proposades noaugmentaran més del 10%.

Font: www.ppionline.org És un institut de la Progressive Foundation americana, d’orientació demòcrata, i té coma objectiu principal definir i promoure polítiques que fomentin la innovació i l’adequació a la societat actual. El lli-bre està disponible a: www.ppionline.org/documents/UI_Paid_Leave_0303.pdf

The Foreign Policy Center

Europa restableix una democràcia nacional?

El think-tank anglès ha publicat l’estudi Europa restableix una democràcia nacional? (Is Europereviving national democracy?) que reflexiona sobre la nova forma de responsabilitat dels governsnacionals de la Unió Europea.

28

L’augment de transferències de competències dels estats membres a la Unió ha proporcionat unpoder creixent a la UE. Part de la credibilitat amb què comptaven fins ara els governs nacionalsprové ara del conjunt de la UE, de tal manera que mitjançant estadístiques comparables els ciuta-dans poden jutjar l’actuació dels mateixos governs.

El document adverteix, que s’han d’establir indicadors adequats, més enllà de la quantitat de la des-pesa feta per a un determinat servei, les comparacions han de tenir en compte que en molts casosles realitats dels diversos sistemes nacionals són molt diferents. Per tant, el seu valor deriva de laseva evolució en el temps, si millora o empitjora, i no tant de si es troba més o menys lluny de la mitjana europea.

Es proposa que hi hagi un organisme que reguli les estadístiques i estableixi quines són suscepti-bles de ser comparades. En aquest sentit, el Parlament Europeu ha de ser més efectiu en l’avalua-ció de l’actuació dels governs nacionals, perquè té el grau de pluralisme i la connexió amb els par-tits polítics nacionals que li ho permet.

Font: www.fpc.org.uk És un think-tank anglès independent que va ser fundat el 1998. El seu objectiu bàsic és con-tribuir al pensament innovador i proporcionar solucions efectives al món d’avui, caracteritzat per una gran interde-pendència en polítiques. Podeu obtenir el document a: fpc.org.uk/fsblob/79.pdf

Economic Policy Institute

Els beneficis de la plena ocupació: quan els mercats treballen per a la gent

L’objectiu del llibre Els beneficis de la plena ocupació: quan els mercats treballen per a la gent (Thebenefits of full employment: When markets work for people) és documentar i comprendre l’esde-veniment ocorregut als Estats Units a la segona meitat de la dècada dels noranta, quan per primeravegada en tres dècades el mercat laboral ha gaudit d’una plena ocupació o gairebé plena. La teo-ria dels economistes i de la Reserva Federal fins ara ha estat creure que taxes altes d’ocupació com-porten uns índexs també alts de preus, de tal manera que cal mantenir certs nivells de desocupa-ció per tal d’impedir l’augment de la inflació.

La hipòtesi central del llibre és que s’ha de prendre un nou concepte de plena ocupació que con-fiï menys en la vella teoria de la relació entre plena ocupació i alta inflació, i més en l’experiènciaactual del mercat. L’experiència dels anys vuitanta i noranta revela que aquesta idea condueix a unestancament de l’economia i empitjora la situació de la meitat de les rendes del país.

No es nega, però, una relació entre l’ocupació i la pressió de preus, però es defensa l’existència d’unaenorme diferència entre reconèixer aquesta relació i creure que l’ocupació per damunt de cert per-centatge necessàriament condueix a un augment o, fins i tot, a una acceleració de la inflació.

Es defensa la urgència de tornar a les condicions del mercat laboral rígid que van prevaler a ladarreria dels anys noranta i que, si no s’apliquen, poden reproduir els problemes dels anys vui-tanta: l’estancament del creixement salarial, el creixement de les desigualtats, l’augment de lestaxes de pobresa, etc.

Font: www.epinet.org L’Economic Policy Institute és una organització sense ànim de lucre que es va fundar alsEstats Units el 1986. El seu objectiu és fomentar el debat públic per assolir una economia més justa i més pròspera.

29

30

Demos

A dins i a fora: repensar les comunitats integradores

El think-tank britànic ha publicat l’informe A dins i a fora: repensar les comunitats integradores(Inside Out: Rethinking inclusive communities), on analitza el paper que tenen les organitzacionssocials no governamentals en la inversió en capital social i humà dels individus i els grups margi-nals, que els permet desenvolupar les capacitats necessàries per prosperar i renovar les pròpiescomunitats de manera autònoma.

Els problemes amb què es troben aquestes organitzacions són de caràcter financer, de continuïtaten l’aplicació de les mesures, i de falta de lideratge i de treball en xarxa entre les diverses organit-zacions.

Perquè el treball d’aquestes organitzacions sigui possible, tots els grups i individus, incloent-hi elsmés marginals, haurien de tenir accés als béns col·lectius (habitatge, formació, treball, etc.), iden-tificar lideratges dins dels mateixos grups que els condueixin des de dins, i potenciar la confiançaen les institucions.

En l’àmbit polític, s’ha de fomentar la transversalitat (mainstreaming) en l’agenda política sobre lamodernització del voluntariat, sobre la reforma legal i reguladora del sector de les activitats benè-fiques i sense ànim de lucre, i sobre la millora de la coordinació i integració de les iniciatives ciu-tadanes. S’ha de facilitar la governança, de manera que el control excessiu per part de l’Adminis-tració de l’Estat no impedeixi l’experimentació de nous mètodes, tot equilibrant les exigències decontrol de les instàncies superiors amb les necessitats de les comunitats. Finalment, cal donar unpaper estratègic a aquestes organitzacions de base social proporcionant-los subvencions, afavorintel treball en xarxa, la transferència d’aprenentatge i el coneixement entre organitzacions, i donantsuport al seu doble vessant: com a proveïdores de serveis socials i com a veus independents dedefensa dels drets.

Font: www.demos.co.uk És un think-tank independent fundat a Londres el 1993. Els seus objectius són fomentar iimpulsar el debat polític i proveir solucions innovadores per als problemes més radicals. L’informe està disponiblea: www.demos.co.uk/uploadstore/docs/INCO_ft.pdf

European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions

Cap a una responsabilitat social col·lectiva sostenible

L’Agència Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i Laborals ha publicat l’informe Capa una responsabilitat social col·lectiva sostenible (Towards a sustainable corporate social responsabi-lity), que, basat en dos estudis dedicats a la relació que vincula les empreses a la societat i els seusagents, analitza el fenomen de la responsabilitat social col·lectiva (RSC). En els últims anys, la pro-moció de la RSC ha pres importància a la UE com a instrument que pot contribuir a aconseguirels objectius de la Cimera de Lisboa, que pretenen que el 2010 l’economia d’Europa, basada en elconeixement, esdevingui la més dinàmica i competitiva del món, capaç d’un creixement econòmicsostenible amb més i millors llocs de treball i una major cohesió social. L’estudi intenta oferirmajor comprensió dels diferents elements que fan possible el desenvolupament d’aquesta respon-sabilitat social i proveir els diversos actors implicats dels coneixements que necessiten per cons-truir-la o reforçar-la.

En primer lloc, basant-se en el Llibre verd publicat per la Comissió el 2001, defineix què és exac-tament la RSC, i considera que una empresa actua de manera socialment responsable si les sevesiniciatives es duen a terme de manera voluntària, més enllà dels requisits legals, si hi ha una inter-acció entre els agents implicats i si s’hi integren els aspectes socials i mediambientals.

Per a la promoció i millora de la RSC, la Fundació proposa estimular el diàleg social, implicar unadiversitat d’actors que aportin diversitat d’interessos i expectatives, ajudar els agents a estructurar-se millor, amb més professionalitat i eficiència, i crear un marc institucional apropiat que permetila interacció dels agents i els debats sobre la RSC. A més, suggereix que les empreses subcontrac-tadores l’apliquin a les petites i mitjanes empreses subcontractades en els àmbits de la qualitat, lasalut i la seguretat, ja que les primeres disposen dels mitjans per fer-ho, i les segones, no.

Font: www.eurofound.ie És una agència europea creada per a la planificació i el disseny de millors condicions devida i de treball a Europa. L’informe està disponible a: www.eurofound.ie/publications/files/EF0317EN.pdf

31

MÓN ACADÈMIC

«El mercat de l’ajuda social: representacions, paradoxes i reptes». Franck Cochoy i Ygal Fijalkow

El suport indirecte i descentralitzat de l’Estat cap a les associacions i les iniciatives locals d’ajudasocial, la voluntat de donar una millor resposta a les necessitats dels usuaris, l’increment de lessituacions de precarietat, les dificultats de l’Estat providència i la modernització de l’Administra-ció han comportat una proliferació i una diversificació considerable de l’oferta actual de serveissocials. El mercat combina, associa o juxtaposa les accions conjugades de les administracions cen-trals i locals, de les associacions locals i/o caritatives, dels organismes privats, etc. La complexitatés, doncs, la principal característica del sector de l’acció social.

Els autors d’aquest article reflexionen sobre les conseqüències d’aquest context i es preguntenquina és la seva repercussió i la percepció que tenen els usuaris de l’oferta actual. Per aprofundiren la temàtica, analitzen els resultats d’una enquesta feta a gent gran per un dels principals actorsd’aquest sector a França –una caixa regional. Els resultats assenyalen l’existència d’un gran nom-bre de confusions en relació amb les prestacions que aquest organisme ofereix als seus usuaris. Elsautors parteixen de la hipòtesi que la confusió no és tan sols a causa de la incompetència dels usua-ris, sinó de l’organització dels sectors.

Per contrastar la hipòtesi, fan una sèrie d’entrevistes en profunditat amb responsables de les prin-cipals organitzacions que intervenen en les prestacions per a la gent gran. L’anàlisi de les entrevis-tes els confirma la seva hipòtesi inicial respecte a l’existència del que ells consideren com un«basar» de l’ajuda social amb despatxos i finestretes d’atenció que funcionen com a botigues. I,en aquest context, les persones grans no saben presentar els seus problemes i necessitats com ademandes. Aquesta és la percepció dels usuaris enfront de les confuses relacions de cooperació,juxtaposició i concurrència dels principals agents i proveïdors de l’ajuda social.

Font: Cochoy, Franck i Fijalkow, Ygal. «Le marché de l’aide sociale: représentations, paradoxes et enjeux». Politi-ques et Manegement Public, vol. 20, núm. 2, juny de 2002.

«Dimensió i confiança política: evidències de Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i el RegneUnit». Bas Denters

En aquest article, l’autor analitza dos factors tradicionals en els estudis de govern local: la dimen-sió del sistema polític i la confiança política. L’autor planteja si hi ha cap evidència empírica queens pugui relacionar aquests dos elements i analitza dues qüestions: si la confiança dels ciutadansen els representants nacionals és diferent de la confiança en els representants locals, i quina rela-ció es pot establir entre la confiança en els electes locals i la dimensió del municipi.

Per respondre aquestes dues qüestions, l’autor es basa en l’anàlisi dels resultats d’unes quantesenquestes municipals fetes a Dinamarca, els Països Baixos, Noruega i el Regne Unit.

32

Com a principals conclusions, destaquen les següents: a) es detecta que la confiança en els electeslocals és molt més gran que la que es posa en els electes d’àmbit estatal; b) la grandària del muni-cipi té un efecte lleugerament negatiu en la confiança dels seus habitants en la política estatal, ésa dir, que com més petit és un municipi menys confiança hi ha en els representants d’àmbit supe-rior; c) això es podria explicar pel fet que la ciutadania dels municipis petits, comparada amb ladels municipis grans, acostuma a estar més satisfeta amb els governs locals, i d) això implicaria que,siguin quins siguin els factors socials (relacions personals intenses, xarxa densa d’organitzacionscíviques, etc.) assignats per explicar la confiança política, cal tenir també en compte el factordimensió.

Font: Denters, Bas. «Size and political trust: Evidence from Denmark, the Netherlands, Norway and the UnitedKingdom». Environment and Planning C: Government and Policy, vol. 20, 2002.

«Repensar el lideratge en el govern local: l’espai dels estils femenins en els consells modernitza-dors». Mike Broussine i Pam Fox

Mike Broussine i Pam Fox presenten els resultats d’una recerca sobre la qualitat i la natura dellideratge predominant a les administracions locals. D’acord amb aquests autors, el lideratge als enslocals està dominat per homes i, per tant, sovint per visions associades a la masculinitat, quesubratllen la gestió operativa de «comandament i control», vinculada al lideratge ortodox tradi-cional, en comptes del lideratge transformacional, més vinculat a rols i habilitats associades, gene-ralment, a la feminitat (subtilesa, capacitat de col·laboració, capacitat de construcció de consens,flexibilitat, empatia, etc.).

Aquest fet, provocat per les desigualtats de gènere que hi ha a les nostres societats, va en contradels esforços modernitzadors del Govern local que actualment impulsa el Govern central. Peraquest motiu, cal potenciar el desenvolupament de nous models de lideratge que permetin trans-cendir les diferències de gènere i optimitzar tant el talent dels homes com el de les dones. Peraconseguir-ho, cal repensar les assumpcions prevalents actualment sobre quina ha de ser la natu-ra del lideratge en la qual s’ha basat el lideratge tradicional.

Font: Broussine, Mike i Fox, Pam. «Rethinking Leadership in Local Government: The Place of ‘Feminine’ Styles inthe Modernised Council». Local Government Studies, vol. 28, núm. 4, hivern de 2002.

«Mercats i municipis: un estudi del comportament dels municipis danesos». Henrik Christoffer-sen i Martin Paldam

A Dinamarca, la majoria dels serveis públics de l’estat de benestar són produïts pels municipis. Elsserveis de benestar bàsics relacionats amb l’ensenyament, l’assistència social o la sanitària estanfortament regulats i, generalment, són prestats de manera directa pels ens públics. Malgrat això,en altres àmbits d’activitat (com la recollida d’escombraries, diferents serveis de transport o elsbombers) els municipis poden escollir lliurement entre produir els serveis directament i comprar-los al mercat.

Aquest article analitza l’ús de tècniques de mercat en la prestació d’aquest darrer tipus de serveisa 275 municipis danesos. Més concretament, se centra en quins són els factors que poden conduira l’externalització. D’acord amb l’anàlisi presentada, hi ha quatre factors que acostumen a impli-car l’externalització d’un o més serveis públics municipals, sempre que els municipis tinguin

33

aquesta possibilitat, per exemple, perquè hi ha oferta privada: 1) hi ha la creença que externalit-zació implica modernització i millora de l’eficiència en la prestació dels serveis; 2) per analogia,situació que es produeix quan s’externalitza un servei a un municipi i altres copien la mateixa fór-mula de gestió; 3) l’externalització augmenta en etapes de recessió econòmica, i 4) l’extensió del’externalització a diferents serveis disminueix si hi ha una gran part de la població del municipique és usuària dels serveis públics. Contràriament, l’estudi mostra que l’externalització de serveisno va lligada a motius ideològics o de partit.

Font: Christoffersen, Henrik i Paldam, Martin. ‘Markets and Municipalities: A study of the behaviour of theDanish municipalities’. Public Choice, núm. 114, 2003.

34

REVISTES

«Per una urbanística dels temps. La dessincronització dels temps socials». Jean-Yves Boulin

Durant molt temps, i especialment en l’època de la industrialització, la vida social s’estructurava apartir del temps de treball: tots a la feina a la mateixa hora i al mateix lloc. Ara s’evidencien novestendències: diversificació de les durades del treball, dessincronització d’horaris i imbricació crei-xent entre llocs i horaris de feina i de no-feina. Estem evolucionant, doncs, cap a una societat mar-cada per una porositat creixent entre treball i no-treball i per una forta dessincronització i deses-tabilització de l’organització social del temps. Ara, els espais i els temps viscuts ja no són tan solsels de la feina, sinó que depenen de diversos comportaments individuals i col·lectius i estan influïtsper la diversitat social i cultural que hi ha avui en dia.

Per afrontar aquests nous reptes, s’han impulsat iniciatives locals interessants, desenvolupadescom a processos transversals i articulats, especialment a Itàlia, als Països Baixos, a Alemanya i aFrança. Aquestes iniciatives pretenen reunir en les anomenades «oficines dels temps» els diferentsprotagonistes de la vida local per conciliar millor els horaris, per facilitar l’accés als serveis i perharmonitzar, mínimament, els horaris socials.

Segons l’autor, les polítiques de temps de la ciutat són una manera de repensar els funcionamentscol·lectius de la vida quotidiana en les seves dimensions temporals i espacials, en un context detransformació de la relació entre treball i no-treball i dels principis estructurats de l’organitzaciósocial del temps i dels valors que s’atorguen als diversos temps socials. Es tracta, doncs, d’una novadimensió de les agendes polítiques locals, que inclou els aspectes urbanístics –ara es parla d’unaurbanística del temps– i propicia una harmonització entre l’organització social del temps –el siste-ma– i les pràctiques quotidianes mitjançant una coherència més gran entre el sistema i elsespais/temps viscuts. I alhora també es potencien les capacitats individuals i col·lectives per ges-tionar el propi temps.

Font: Boulin, Jean-Yves. «Pour une urbanistique des temps. La désyncronisation des temps sociaux». Futuribles,núm. 285, abril de 2003.

«Gravar la congestió». Graham Bowley

La taxa contra la congestió del trànsit imposada pel Govern londinenc (cinc lliures per entrar al centre urbà de la ciutat) ha estat la decisió més important de les polítiques de transport des dela privatització dels ferrocarrils. L’objectiu és lluitar contra alguns patrons de comportament de lavida moderna que semblen insostenibles. Si té èxit, sens dubte obrirà una nova etapa i comença-rà a erosionar la relació d’«amor» que moltes persones tenen amb el cotxe.

Graham Bowley explica l’origen de la proposta, els punts forts i els punts febles bàsics que té i com ha funcionat en altres llocs, tot i que l’experiència londinenca és única en molts sentits.L’article destaca com a punts forts que reduirà el trànsit i que, per tant: 1) la congestió també dis-

35

minuirà; 2) hi haurà menys contaminació ambiental; 3) la durada dels desplaçaments serà més pre-visible, i 4) el 85% dels londinencs que no es desplacen a la feina amb cotxe gaudiran d’unambient de treball millor. D’altra banda, també es fa ressò de diverses crítiques que s’han fet a lataxa i les rebat. La crítica més important és que afectarà principalment els més pobres; però,segons Bowley, dues de cada tres llars britàniques més pobres no disposen de cotxe propi, i aquestpercentatge és, segurament, superior a la capital. El problema real que aquestes persones han d’a-frontar no va lligat a la introducció de la taxa, sinó que està relacionat amb el cost del transportpúblic. Per tant, la taxa és progressiva, atès que augmenta el gravamen a un mitjà de transport nousat per la gent més pobra, i permet que el govern obtingui uns ingressos que pot invertir en laxarxa de transport públic.

Font: Bowley, Graham. ‘Congestion Charging’ [prospecte], març de 2003.

36

MISCEL·LÀNIA

Un nou portal del Govern francès relacionat amb el finançament de l’habitatge social de lloguer

És un portal editat per un actor clau en el finançament de l’habitatge social de lloguer: la Caixa deGarantia de l’Habitatge Social de Lloguer, que depèn dels ministres d’Habitatge, d’Economia i de Finances. Aquest organisme garanteix els préstecs acordats per les caixes, finança dispositius deprevenció dels organismes professionals i dóna suport a les accions dels sectors. El portal ofereixuna informació àmplia de dades clau i respon a les consultes del sector. www.cglls.fr

Comarcàlia, un portal estructurat al voltant de les comarques de Catalunya

El portal Comarcàlia està estructurat al voltant de les comarques de Catalunya i permet consultarla informació institucional i socioeconòmica més rellevant de cada comarca: consells comarcals iajuntaments, equipaments, directori d’empreses, ONG, etc. Les institucions gestionen, d’unamanera autònoma, els seus propis continguts i, des del portal, poden enllaçar amb els contingutsdel seu propi web. www.comarcalia.com

Portal per a la gestió laboral en línia

El Ministeri de Treball i de Polítiques Socials italià ha creat una xarxa integrada d’instruments, ser-veis, informacions i documentació sobre el mercat de treball italià. sil.welfare.gov.it/PLAVORO

Consulta oberta sobre desenvolupament regional

La Comissió Europea ha obert una consulta sobre el desenvolupament regional i la cohesió dinsla Unió Europea, qüestió que implica directament la vida de molts ciutadans. Tots els ciutadansde la UE poden fer-hi les seves aportacions i respondre preguntes com ara si els resultats assolitss’adeqüen als imports que es comprometen a aquesta causa, si l’esforç de solidaritat a Europa enaquest àmbit ha de ser més gran en una UE ampliada, i, en aquest cas, quines han de ser les prio-ritats que es defineixin. Es preveu que aquesta consulta es tanqui l’any 2004. La web que conté lesconsultes de la Comissió és:www.europa.eu.int/comm/regional_policy/consultation/index_es.htm

Ploteus. Web sobre oportunitats d’aprenentatge

S’ha inaugurat a Brussel·les una nova web de la Unió Europea: Ploteus. Està dissenyada per infor-mar sobre les oportunitats d’aprenentatge a tot l’espai europeu i donar a conèixer l’oferta educa-tiva i de formació a Europa. La informació que ofereix aquest portal s’estructura en les seccionssegüents: oportunitats d’aprenentatge, sistemes educatius, intercanvis, adreces de contacte i viat-jar a un altre país. L’adreça electrònica d’aquesta web és: www.ploteus.net

37

Premis INAP d’estudi i recerca sobre matèries relacionades amb la reforma administrativa a lesadministracions públiques

L’INAP ha convocat els següents premis d’estudi i recerca sobre matèries relacionades amb lareforma administrativa a les administracions públiques: III Premi Marcelo Martínez Alcubilla pera treballs sobre l’administració general de l’Estat; III Premi Fermín Abella i Blave per a treballssobre l’administració local, i III Premi Andrés Bello per a treballs sobre les reformes a les admi-nistracions públiques de l’Amèrica Llatina. Aquests premis estan dotats amb 6.010,12 euroscadascun, i la data límit per presentar els treballs és el 19 de setembre de 2003. Podeu consultarles bases dels premis a: www.inap.map.es/inapnew/cea/cea_ini.htm

Premi Ángel Ballesteros de Recerca Jurídica i Gestió dels Governs Locals

El Centre d’Estudis Municipals i de Cooperació Internacional (CEMCI) ha convocat el Premi bia-nual Ángel Ballesteros de Recerca Jurídica i Gestió dels Governs Locals, corresponent als anys 2003i 2004. Aquest premi està dotat amb 4.500 euros, i la data límit per presentar-hi els treballs és el 31de desembre de 2003. Podeu obtenir més informació del premi a la web del CEMCI: www.cemci.org

E-vote

E-vote (vot electrònic) és un portal creat per la Presidència grega de la Unió Europea que té l’ob-jectiu d’aprofitar Internet i les noves tecnologies per aconseguir una major participació dels ciu-tadans en els debats i en el procés de presa de decisions de la Unió Europea. A més de permetreel vot electrònic sobre determinats aspectes de la Unió (per exemple, el futur de la Unió Europea),també permet accedir a informació general sobre la democràcia electrònica. L’adreça web del por-tal és: www.evote.eu2003.gr/EVOTE/es/index.stm

VIII Congrés del CLAD

El Centro Latinoamericano para la Administración del Desarrollo (CLAD) farà el seu congrés anyaldedicat a la Reforma de l’Estat i l’Administració Pública a la Ciutat de Panamà (Panamà) del 28 al31 d’octubre. El Congrés s’organitza en diversos seminaris al voltant dels punts clau de l’agenda deles reformes del sector públic i de les innovacions que s’hi van fent. www.clad.org.ve/congres.html

Conferència del LOGOPOL

El Grup de treball internacional de Govern i Política Local (Local Government and Politics -LOGOPOL), integrat en el Consorci Europeu per a la Recerca en Ciència Política (ECPR), orga-nitza del 18 al 21 de setembre la conferència «Progressos en govern i política local» («Currentdevelopments in Local Government and Politics») a Marburg (Alemanya).www.essex.ac.uk/ecpr/events/generalconference/show_section.asp?secID=5

Els reptes de les identitats urbanes

El Comitè de Recerca número 21 sobre Desenvolupament Regional i Urbà (Urban and RegionalDevelopment), de l’Associació Internacional de Sociologia (International Sociological Association

38

- ISA), organitza a Milà del 25 al 27 de setembre una conferència sobre els reptes de les identitatsurbanes. Entre altres qüestions, es tractaran aspectes relacionats amb la multiculturalitat, el governde les ciutats, l’habitatge i la seva provisió pública i privada, el temps, l’espai i la mobilitat a lesciutats, etc. www.urban-europe.net/news.htm

XVII Congrés Internacional de Formació d’Alts Funcionaris Públics. «Reforma administrativai funcionaris directius»

De l’11 al 13 de juny de 2003, l’Instituto Nacional de Administración Pública (INAP) celebra aMadrid el XVII Congrés Internacional de Formació d’Alts Funcionaris Públics amb el lema de«Reforma administrativa i funcionaris directius». A partir d’aquest lema, que articula les sessionsplenàries, s’han definit quatre temes sobre els quals es formaran els grups de treball. Aquests són:1) govern i administració electrònica; 2) la reforma administrativa i la seva incidència en la for-mació de funcionaris directius; 3) el paper dels ciutadans en l’elaboració de les polítiques públi-ques, i 4) la reforma administrativa i la funció pública: millors serveis públics. Podeu trobar mésinformació del congrés a la web de l’INAP: www.inap.map.es

Conferència anual del Grup Europeu d’Administració Pública

Entre els dies 3 i 6 de setembre i amb el suport de l’Institut Nacional d’Administració Pública dePortugal, se celebra a Oeiras (Portugal), la Conferència Anual del Grup Europeu d’Administra-ció Pública, sota el lema «La relació entre el dret públic i la modernització de l’Estat». El terminid’inscripcions és obert fins a l’1 de juliol. Podeu trobar més informació de la conferència a la web:www.iiasiisa.be/egpa/agoeiras/agoeiras.htm

39

WEB DEL MES

La Unió dels Dirigents Territorials d’Europa

La Unió dels Dirigents Territorials d’Europa, UDITE, creada el 1990, és una federació que agru-pa les associacions de directius públics locals de diferents països de la Unió Europea. El seu objec-tiu és promoure les relacions entre els professionals que formen part de les diferents associacions,l’aprenentatge mutu i l’intercanvi d’experiències, com també contribuir a l’increment del rol i lesfuncions del govern local als diferents països. Actualment està presidida per Juan Ignacio SotoValle, secretari de l’Ajuntament de Badalona.

El lloc web de la UDITE conté informació de les diferents activitats que duu a terme. Podem des-tacar la presentació en format electrònic dels resultats de diferents treballs de recerca impulsatsper la UDITE sobre govern local comparat (per exemple, el darrer que s’ha presentat tracta de laplanificació urbanística) o una selecció dels enllaços d’Internet de les associacions de directiuslocals dels diferents països membres. Properament també inclourà la revista de la federació, LocalColour, en format electrònic, així com altra informació adreçada a tota persona interessada en elgovern local.www.udite.org

40

Flor de MaigAv. Flor de Maig, s/n

08290 Cerdanyola del Vallès

Centre de Formació i Treball

Tel.: 934 020 710

ofm.cft@diba.es

Centre per a la Innovació Local

Tel.: 934 020 709

ofm.cil@diba.es

Centre per a la Participació Ciutadana

Tel.: 934 020 714

ofm.cpc@diba.es

Oficina de Gestió d’Equipaments

Tel.: 934 020 711

ofm.oge@diba.es

Parc del Coneixement

Tel.: 934 020 716

parcdelconeixement@diba.es

Flor de Maig és un centre de formació, recerca i difusió sobrenoves polítiques locals, participació ciutadana i la societatdel coneixement.

w w w . d i b a . e s