Bioelements

ELS COMPONENTS DE LES CÈL·LULES

1. Nivells d’organització de la matèria:

- La matèria viva es classifica per nivells per a estudiar-la:

- Cada nivell té unes característiques especials que no resulten de la suma de les propietats dels components del nivell anterior.

- Els éssers vius posseeixen propietats que no existeixen en els nivells d'organització abiòtics.


La matèria viva està formada pels mateixos elements químics que laresta d'elements inanimats


- Molta diversitat d'éssers vius però una uniformitat química.

- Tots els éssers vius que es coneixen estan formats pels mateixos 25 elements químics majoritàriament.

- Solament 6 constitueixen el 96 % de tota la matèria viva:

CC HH OO NN SS PP

- Uniformitat química amb la matèria inorgànica (a nivell atòmic).

- La vida té una base química.


Proporció comparativa d'elements químics entre cos humà, univers i escorça terrestre


2. Els bioelements:

1. Són els elements químics que formen part de la matèria viva.

2. Són els elements químics que formen les molècules dels éssers vius

3. En qualsevol ésser viu podem trobar-hi uns 70 elements químics, però no tots són indispensables ni comuns a tots els éssers vius.

4. Es poden classificar en funció de la abundància en:

a) Primaris

b) Secundaris

c) Oligoelements


a) Els bioelements primaris:

Carboni ( C )

Oxigen ( O )

Hidrogen ( H )

Nitrogen ( N )Fòsfor ( P )

Sofre ( S )

Es troben en un 96 % en la matèria viva.

Formen l’estructura bàsica de les biomòlecules.

La seva funció és indispensable per a la vida.

Glúcids

Lípids

Proteïnes

À. Nucleics


b) Els bioelements secundaris: Es troben en un 3,3 %

Calci ( Ca )

Magnesi ( Mg )

Potassi ( K )

Sodi ( Na )

Formació de l’esquelet i contracció múscul

Cofactor de diversos enzims

Conducció nerviosa

Pressió osmòtica


c) Oligoelements:Aquells que es troben en una proporció més petita del 0,1 %.

Però d’igual forma indispensables per la vida.

Ferro ( Fe )

Coure ( Cu )

Zinc ( Zn )

Fluor ( F )

Iode ( I )

En la formació de la hemoglobina

Estimula el sistema immunitari

Formació de determinades proteïnes

Formació dels ossos i esmalt dents

En la formació de la tiroxina


3. Els biomolècules:

Biomolècules inorgàniques

Biomolècules orgàniques

Aigua

Sals minerals

Gasos

Glúcids

Lípids

Proteïnes

A.nucleics

biomolècules:


Biomolècules inorgàniques:

La vida va aparèixer a la Terra fa 3500 milions d’anys.

La molècula d’aigua està present en les cèl·lules dels éssers vius entre el 70 i el 90% del seu pes.

La importància es deu a les propietats físiques i químiques de la seva molècula.

A temperatura ambient és líquida.


Funcions:

1. És un dissolvent extraordinari, fet que permet que moltes substàncies es trobin, a l’interior de la cèl·lula en solució aquosa facilitant les reaccions entre si.


Funcions:

2. Permet l’intercanvi de substàncies entre cèl·lules i el medi. Les cèl·lules prenen moltes substàncies dissoltes i n’eliminen els residus.

3. Té una calor específica molt elevada, cosa que li permet ser un bon regulador tèrmic ja que absorbeix calor molt lentament.

4. Alta calor de vaporització; els ponts d’hidrogen permeten que tingui punts d’ebullició i solidificació molt alts, per la qual cosa l’aigua és líquida a temperatura ambient. A través de la transpiració es regula la temperatura del cos.


Són molècules inorgàniques que participen de molts processos vitals.

Formen estructures esquelètiques

Segons la funció:

Intervenen en processos cel·lulars


1. Sals que formen part d’estructures esquelètiques:

Formen estructures sòlides amb funcions de protecció i sostén:

Closques de crustacis i molúscs de carbonat de calci (CaCO3)

Esquelet intern de vertebrats: ossos i esmalts dentaris.

2. Ions que intervenen en processos cel·lulars que provenen de sals dissoltes en aigua com : Mg+2 necessari en la síntesi de proteïnes Ca+2 per la coagulació de la sang i la contracció

muscular Fe+2 en la formació de l’hemoglobina Na+1 i K +1 importants en la propagació dels impulsos

nerviosos



Són biomolècules formades per C, H, O.

El nom glúcid deriva de la paraula “glucosa” del grec glykys que significa dolç.

Les molècules estan formades per un esquelet -C-C-C-C-C-

Els grups funcionals són el aldehid i cetona



Monosacàrids: glucosa, fructosa ribosa

Disacàrids:

Polisacàrids:

CnH2nOn

Són reserva d’energia

També combustible

I formen part d’estructures cel·lulars

Sacarosa= glucosa + fructosa

Lactosa=glucosa+ galactosa

Midó:

Cel·lulosa:

Quitina:

Glucogen:



Monosacàrids: són dolços i solubles en aigua. Proporcionen energia immediata.

La glucosa: és el sucre present en les fruites. En els animals es troba lliure en la sang o formant el glucogen.

La fructosa: en la mel i fruites.

Galactosa: en la llet.



Fructosa



Disacàrids: són dolços i solubles en aigua. Proporcionen energia immediata.

Son el resultat de la unió de dos monosacàrids por enllaç glucosídic

Sacarosa= glucosa + fructosa en la canya de sucre i la remolatxa

Lactosa=glucosa+ galactosa en la llet



Polisacàrids:


Polisacàrids:

El mido:

Glúcid de reserva en els vegetals.

Abundant en les llavors i tubercles.

Si s’hidrolitza obtenim glucoses


Polisacàrids:

Glucogen:

Glúcid de reserva en animals s’emmagatzema en el fetge i la musculatura dels animals.

Si s’hidrolitza obtenim glucoses


Polisacàrids:

Cel·lulosa:

És un glúcid amb funció estructural en vegetals.

Forma part de les parets cel·lulars.

Està formada per una cadena lineal de fins a 10000 glucoses.

Quitina: Exoesquelet insectes i bolets


La paraula lípid ve del grec lypos i significa greix.

Formades per un esquelet de carbonis –C-C-C-C-C-C-C-

Amb funcions:

Estructural: fosfolípids i colesterol de les membranes cel·lulars

Energètica:els greixos

Protectora: les ceres de fulles, fruits, cabells, pell..

Reguladora del metabolisme: com els terpens ( Vit. A,E, K

Esteroides: com el colesterol i hormones sexuals, àcids biliars...

Grup àcid


L’àcid palmític és el principal àcid gras de la dieta. És el més abundant en la carn, mantega, formatge….


Són molècules molt complexes.

Són macromolècules formades per la unió lineal d’unitats més simples anomenades aminoàcids mitjançant enllacos peptídics.

Formades per àtoms de C, O, H, N i a vegades S.

Són molècules específiques de cada ésser viu.

A través d’elles s’expressa la informació genètica.

Se sintetitzen als ribosomes segons la informació que conté l’ADN i que transmet l’ARN


Són compostos orgànics que presenten un grup amino un grup carboxil i una cadena més o menys llarga de carboni

L’ordre en què es disposen els AA determinen la proteïna.

Els aminoàcids:


Enllaç peptídic:

Es produeix entre el grup amino i el grup carboxil de dos AA.

Es desprén una molècula d’aigua

La unió de dos aminoàcids formen un dipèptid.

La unió de molts aminoàcids un polipèptid.


L’ordre en què se situen els aminoàcids ve determinat per lADN, es a dir, el codi genètic.


Estructura:


Funcions:

1. Estructural i de protecció: com la queratina que forma l’estructura bàsica de cabells, ungles banyes....El colagen en tendons i cartílags.


Funcions:

2. Transportadora: les proteïnes de membra tenen aquesta funció.

L’hemoglobina és una proteïna que es troba als glòbuls vermell la funció de la qual eés transportar oxigen per l’organisme


Funcions:

3. Nutritiva i de reserva: algunes proteïnes tenen funció de reserva d’AA. Com per exemple:

Ovoalbumina en els ous

Caseïna en la llet


Funcions:

4. Hormonal:

Insulina: reguladora dels nivells de glucosa en sang.

Somatotropina: hormona del creixement.

Neurotransmissors: que permeten el pas de l’impuls nerviós d’una neurona a una latre són pèptids.


Funcions:

5. Contracció muscular: la contracció i relaxació muscular es deu a dues proteïnes amb funció contràctil l’actina i la miosina.

6. Funció de defensa: com els anticossos.

7. Funció enzimàtica:


• És una macromolècula constituïda per dues llargues cadenes de nucleòtids complementàries i antiparal·leles formant una doble hèlix.

• Sempre es troba al nucli.


ELS NUCLEÒTIDS

Base nitrogenada

Àcid ortofosfòric H3PO4

Un glúcid monosacàrid : desoxiribosa (pentosa)

Adenina ( A )

Timina ( T )

Guanina ( G )

Citosina ( C )

Estructura:


ELS NUCLEÒTIDS:

Per formar un nucleòtid l’àcid ortofosfòric s’uneix a la desoxiribosa formant la part externa de la molècula, i aquesta a la base nitrogenada que se situarà en la part interna de la cadena


ELS NUCLEÒTIDS

Les dues cadenes de nucleòtids de l’hèlix es mantenen unides gràcies a què es formen enllaços entre les bases mitjançant ponts d’hidrogen.


L’estructura d’un determinat ADN està definida per la seqüència de bases nitrogenades dins la cadena lineal de nucleòtids. És en aquesta seqüència on es troba la informació genètica, i per tant, les característiques que els éssers vius transmeten als seus descendents.

Funció:


El genoma humà conté, aproximadament, 3000 milions de parells de bases per fer un total de 23000 gens aproximadament.


• Àcid ribonuclèic.• Està format per una cadena lineal de nucleòtids.• El podem trobar tant al nucli com al citoplasma.• N’hi ha tres tipus segons la seva funció:

ARNm ARNr ARNt


ELS NUCLEÒTIDS

Base nitrogenada

Àcid ortofosfòric H3PO4

Un glúcid monosacàrid : ribosa

Adenina ( A )

Uracil ( U )

Guanina ( G )

Citosina ( C )

Estructura:


Estructura:

Bioelements

Documents

Transcript of Bioelements