BIOGEOQUIMICA DE LES AIGÜES DE PLUJA I DE DRENATGE EN ... · EN ALGUNS ECOSISTEMES FORESTALS DEL...

BIOGEOQUIMICA

DE LES AIGÜES DE PLUJA I DE DRENATGE

EN ALGUNS ECOSISTEMES FORESTALS

DEL MONTSENY

FERRAN RODA

Departament d'EcologiaFacultat de CiènciesUniversitat Autònoma de Barcelona marc 1983

5.2

5.2 Quantitats de precipitació durant aquest estudi

Les precipitacions de cada període de recollida es poden

veure a l'apèndix ns 1, i a la figura 5-2 per a la fageda i

l'avetosa. Les quantitats de precipitació* agrupades per períodes

aproximadament mensuals són a la taulv. 5.2 per als 3 boscos, i a

la figura 5.1 per a l'alzinar.

Les precipitacions foren molt irregulars durant el present

estudi (figs. 5.1 i 5.2). Els mesos més plujosos foren el gener i

l'octubre del 1979, i el febrer del 1980. El gener del 1979

va ser el tercer mes mes plujós en 40 anys de registre al Turó

de l'Home (fig. 3.4-b), amb 4-19 mm en aquesta estació. Els períodes

més secs foren les tardors del 1978 ± 1979 (llevat dels octubres),

i l'estiu del 1980. Entre febrer i juliol del 1979 hi hagué un

llarg període moderadament soc (fig. 5.1).

Els totals de precipitació per períodes anuals són a la taula

5.4 . La mitjana de 2 anys (16-12-78 a 14-12-80) al Turó de l'Home

fou de 1061 mm/any, quantitat gairebé idèntica a la seva mitjana

de llarg termini (1058 mm/any)« 4

L'any 1980 fou relativament poc plujós, recollint-se al Turó

de l'Home un 87$ de la precipitació anual mitjana. Si excloem el

mes de gener, també l'any 1979 fou poc plujós. Això fa que la

precipitació mitjana al Turó de l'Home durant els 2 anys del

1-2-79 al 31-1-81 sigui només de 874 mm/any, xifra sensiblement

inferior tant a la mitjana com a la mediana de llarg termini

(apartat 3.1-3.2).

Es a dir, el període de 2 anys (desembre 1978 -desembre 1980)

per al qual donarem les concentracions mitjanes i els fluxos de

nutrients a l'alzinar fou normal pel que fa al total de precipi-

tacions recollides. Això resultà però de la combinació d'uns pocs

mesos molt plujosos amb mc.lts mesos de precipitacions escasses

(fig. 5.2).

A l'alzinar muntanyenc de La Castanya, la precipitació mitjana

mesurada durant els 2 anys citats en primar lloc (16-12-78 a

14-12-80) fou de 863 mm/any (taula 5.4).

1 0 -iQ

s •I*

f. •5 •4 -

2 •1 •0 J

LI

M6

5

4 •

3 -

¿

1 -

0 -

L I

Mr

6

5 •

4 •

3

n

-32-291-2522•1?1 61 ?9 . é•6 43 2

!

-

u L. m ni

M !

inG' C'J

30

25

•20

15

10

5

-i

! 1

~1 , ,I ,

o \r> o U"« o ü"o ü"' G' PJ iri r-- GI <"••y-i f. ,_, ^t . i r.j p

& F F rn rn

-

e , ,

ci' IT' en in is> in oin o IT' ist OJ in r- C' PJ ir

o f>¡ IP r - - « — < * - • • " • >••] <"'J o

»,

-5 O*

•42

•35

O C1

t_ '_'

2 1

1 4

7 1

-£1 1

S F fi m rn

--

__ŒJ _jin

B

L IMO Ü"' CT1 Ü'i O IT' O II"'

tri G' in o '--j ir' r- o '-'j in r -f | U'' f - ï « -H ^4 *-, r.j r.j r. i r.|

Figura 5.3 Histogrames de les precipitacions mensualsmesurades en les tres parcel·les experimentalsdel Montseny durant tot l'estudi.

(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

5..

A la figura 5«3 es poden veure els histogrames de les

precipitacions aproximadament mensuals, durant tot l'estudi

a cadascun dels boscos. Hem inclòs el petit nombre de valors

estimats (apartat 4-«3.2), per tal de caracteritzar millor les

distribucions. Els histogrames estan basats en diferents inter-

vals totals de temps a cada lloc. Malgrat això, podem»ressaltar

que a l'alzinar la moda és a la classe de 0-25 mm/mes, mentre

que a la fageda i a l'avetosa Is a la de 25-50 mm/mes (fig. 5.3)

Aquesta darrera observació ens indica, comparant amb el registre

del Turó de l'Home, que durant el període d'estudi de la vall

de Santa Fe la freqüència relativa dels mesos poc plujosos va

ser major que la mitjana de llarg termini, perquè la classe

modal en 4.0 anys al Turó de l'Home és la de 50-75 mm/mes

(apartat 3.1.3.2) i, com veurem més endavant, les'precipitacions

mesurades a Santa Fe són semblants o quelcom superiors a les

del Turó de l'Home.

Durant 1 any comú de mesures als 3 boscos, les precipitacions

totals a la fageda de Santa Fe foren semblants a les de

l'avetosa de Passavets,•una mica majors que les del Turó de

l'Home, i molt majors que les de l'alzinar de La Castanya

(taula 5.4)• Al següent apartat aprofundirem aquestes

comparacions.

5.4

5.3 Pluviometria comparada de les localitats estudiades

Hem comparat la precipitació mesurada a les 3 parcel·les

estudiades i a les 3 estacions meteorològiques properes: Turó

de l'Home (1707 m s.n.m.), can Ramis (1135 m), i poble de

Montseny (522. a). Només la primera d'aquestes 3 estacions està

a càrrec d'un meteoròleg.

Com les 6 sèries de dades no són molt sincròniques, hem

realitzat 1?, comparació per a diferents parells de localitats,

utilitzant períodes comuns de dades per a les dues localitats

comparades. Amb les mesures diàries de les 3 estacions meteoro-

lògiques hem trobat primer les precipitacions corresponents

a cada estació durant els períodes de recollida dels diferents

boscos. Les comparacions es basen en el conjunt de períodes de

minina durada per als quals hom disposa de la precipitació als

dos llocs comparats.

La homogeneïtat de les sèries pluviomètriques comparades

s'ha 9xaminat representant gràficament les precipitacions acumu-

lades a un lloc respecte les de l'altre.

La taula 5.5 resumeix els resultats obtinguts per als

diferents parells de localitats, en termes de:

(1) el quocient entre les precipitacions totals mesurades als

dos llocs durant el període de la comparació.

(2) la regressió (generalment lineal) entre les precipitacions

a un i altre lloc.

(3) la prova de significació de les diferències entre les

observacions aparellades. Hem utilitzat el test de rangs i

signes de Wilcoxon (p.ex. Sachs 1978, p. 264-)» que és

l'equivalent no parametric del test t aparellat. El test de

Wilcoxon té l'avantatge sobre aquest darrer de no requerir

que les dades es distribueixin normalment.

A continuació, descrivim en detall aquelles comparacioMS quex

creiem de major interès. Les conclusions de les comparacions es

poden veure a l'apartat 5.3.9 «

en catí

cd ca oH -H

•H 0 • CQ-p ca

ca*0 cd 0rH -P PH PHcd tí cd tuo-P O P, 0tí 0 B PH0 OE X U CQ•H W 0 •PH\ 0 H CQ0 tH TJ üP,W O cd OX VH H0 Cd PH CQ H

C 0 -Pca E P, cd ca0 3 PnX3H H H PnT3

• O 0 S rP

H ü 0 E0 -P cdü cd G CQPH j cd H cdcd PH 0PH • 3 Cd

ca T3 tí Hcn -P XO •

cd « ca HCQ -p X 30 -H CQ tíH H 0 0

cd O -HX3cd ü H t3 -H

O rH üca H 0 cd0 H T3 -P

T3 0 cd -Hcd T3 H PHPH -H cd -H

>tí0CQ-ptíO

2«;

Hcd

crjT3cdPHcdpsoü

cd•HPH

-P0E0•H£>3HPH

3 CQ -p üCQ H >H O 00 H -P PHE 0 0 PH

PH 0 HX3 cd rH 0 rP•H P,rH Bü -H Cdcd PH H-P 0 cd^ ca•H P, ß CD

•H «-P OO CQ -H CdVH0 0 rH T3 PHPH PH H -H 0PH 0 0 H PH

PH ü H0 O 0 O W

T3 PH PH 0 HPH 0 0

ca ca PH-p CQ rH CQcd 0 cd 0xO

-P 3 -P T3 H•H CT O 0-P -H -P CQ XU M 0 0cd 'O ca T33 H H 0 S3er o 0 VH cd

PH PH fíca o 0 0 -0 0 PH PH caH -P -P

0 tí 0 •>tí E 0 T3 ca0 cd

IA.

u^

cdH3cd

EH

PH ca CQ 0 ocd tí -P PHPH 0 tí ft COE -H 0 S -ÖO ü -H O Cdo cd o tí o

-P Oca CQ 3 H tí

p£| 0 O*p£] p£|

xï>5

co

cvPH

"O

M

CO

CO

PH

K

O

H

ttí

.tí

d co" wO Q

EH '-'

!x¡W•Í>HC"J

CM

1X3M M

^ OO <M OCO M

PH

—,COool_J}

! "]

sB

PS

>H

1I

CMOOs•

O

cvo

OS'•fN

£"»

Oo

*o+

osO"\^x_

co•

o

Os

[ j

o1-3

c****fYN

suOs-<}•

LPi~<í-^f

•

H

VHCQ

o2:io¡-i

cn•

su

U~NOs00•

O

oscoOsOs

o

00•

— í

0

cncn

^H-cv-ci-

co-ví

cv•

H

VHca

, s

EE

OCOV

- — •

oS3

1

oi_q

0•

surH

cnsOco•

o

KEH

-OCVCO

O

•r

CO•

rH

0

HsO

CVCOCO

CVc^00

•o

VHCQ

KEH

J

0

^

CM•

CO

OssOOs

*

O

p-;O

s£>cnOs

o+

cn•

H||

PHPHCO

u~\H

-s^

r^^

O"N

ijITNO•

0

otí

cdo

PHPHCO

Os•

SÛH

sOOsCO•

O

KEH

Hup\rH

H+

ON•

O1II

En.

PHCO

UACM

j-coITN

u-\cnH

•rH

VHCQ

KEH

PHPHCO

o cn• 1

en ~<j" iH H

rH -~*CM OO ON 1

• • 1o o

PHPH KCO EH

•3" íOs O00 rH

0 H

1Os O 1

• • 1cn cnn '" u

«3j

w w

-^ -»í U~NH rH CV

-<t -<(• -<t^O sO 00cn cn LTv

sO O CO•3" sO CO

Os O sO• • •

O H O

0 0 VHtí tí ca

PH PHPH K CmCO EH CO.

1<£ <3jPH PH 0t/3 co i-q

cdT30bjo

hcd«H

PHPHCO

• *.0BOW•.H

0T3

\Q

PH

EH

"KEH

• •>

>»tí0CQ

-PtíO

2£

0T3

0HoOPH

II

02g

• •t

cd>»tícd-p

CQcdO

cdi-q

0T3

PHcdtí

•HNHcd

"Oi-q

f>H

•CQ-P0>cdcacacd

PH

T3

cdCQ0-p0>cd

«^

PHCO

• 0

. x

0PH

cd-p

cdCO

• — '

CQ•HEcd

tó

tí—cdon

ff,ü

•»0

PH

cd-pGcd •

CO

0•n

•H-Pcdo•H«H•H£M

•Hca

caöo•HOcd-p•HPH

•Hü0PHPH

VHca

ca.. 0ca TÍ0 cd

T3 PHcd cdH PHH E0 OPH ücdPH CQcd -P

cd, ca -P

tí -H0 H

•H cdo ocd o> HPH0 caCQ 0rP 3

O T3

cd CQ0

PH H0PH Cd

tí CQO -PX ÖO 0CJ PHH 0•H <HH

13 -H

0TJ * — v

IPI-P O

CQ •0 O

"r^ \/V

H PH(u- —

ca -p' tí tí

o 0M E0 cdca >

CM

5.f

5.3'1 Alzinar de La Castanya (LC) i poble de Montseny (MO)

Aquesta comparació ens interessa per la proximitat de MO a

LC, i per l'existència d'una sèrie antiga de 24- anys de dades

pluviomètriques a MO (Llobet 194-7; taula 3.5). Per altra banda,

les posicions-" topogràfiques de les dues localitats (fig. 3.1)

ens pot permetre examinar la diferència de pluviositat que es

produeix quan els vents plujosos que remonten la vall de la

Tordera són forçats a enlairar-se al trobar el massís de

La Calma a LC.

No disposem de les dades de MO durant 1980. La comparació es

basa en 4-1 períodes continus entre el 24-6-78 i el 31-12-79

(556 dies). En k d'aquests períodes la precipitació fou zero

a tots dos llocs. Les precipitacions acumulades no revelen cap

heterogeneïtat.

En 34- dels 37 períodes en que hi hagué precipitació,

la precipitació mesurada va ser major a LC que a MO. La dife-

rència entre les observacions aparellades és altament signifi-

cativa, tant per al conjunt de les dades com per a les precipi-

tacions inferiors a 80 mm (test de Wilcoxon, p<0.001 en . -

ambdós casos).

Quan representem les precipitacions a MO respecte a les de

LC (fig. 5.4-a)" veiem un núvol de punts lineal i amb correlació

elevada per sota dels 80 mm. Per sobre d'aquesta xifra, les

precipitacions augmenten molt més ràpidament a LC que a MO,

amb pèrdua de la linealitat i augment de la dispersió (fig. 5«4- a)

A la taula 5-5 donem per tant 2 regressions: una parabòlica

per a totes les dades, i l'altra lineal per a le,s precipitacions

inferiors a 80 mm per període (generalment quinzenals).

El fet que les precipitacions superiors a 80 mm siguin molt

majors a LC que a MO podria deure's a que:

(l) aquestes precipitacions es subestimessin greument a MO'

(si comparem amb les altres estacions, la discrepància és a

MO i no a LC).

5.6

ó (2) durant les pluges de llevant que donaren lloc a aquestes

precipitacions abundoses es produís un gran augment

orogràfic d-e les precipitacions a LC respecte a MO, degut

al massís de La Calma (fig. 3-1). De ser així, en aquestes

ocrions hi hauria un fort gradient horitzontal de les

precipitacions, entre MO i LC.

Les precipitacions totals recollides a LC i a MO durant el

període de comparació van ser, respectivament, 14-25-5 i 984-0 mm.

Això representa un 4-4..5% més de precipitació a LC. Prescindint

dels 4- períodes amb precipitació superior a 80 mm a LC, els totals

disminueixen a 795-4- (LC), i 637-4- mm (MO) , o sigui un 24--8$ més

a LC que a MO.

Els percentatges anteriors deuen sobreestimar la relació LC/MO

de llarg termini, perquè inclus el segon (24--8$), aplicat a una

mitjana de 850 mm/any a MO (apartat 3-1-3.2), prediu 1061 mm/any

a LC, xifra clarament excessiva.

Sembla clar que les dades pluviomètriques recents de MO són

baixes, sigui per la ubicació del pluviòmetre, per errors de

mesura, u por un fenomen real. Així, la relació entre les mitjanes

de llarg termini de MO i de TH és 0..803, mentre que durant

5 ¿nys recents (1975-1979) va ser només de 0.683 (apartat

3.1-3-2).

1 4 OJ T '_'

120

100

80

60

40

20

Fi H

O

'ï / °-

$ ° °•Jí'~

Q,'' o"o

jf*< n

íS_( 1 1 1 1 1 1 1 1 U— 1

O 40 80 120 160 200 £40

L H C R S T fl ! 1 Y R m m

*= 2 0 0 0

en 1600

H 1200 -O".'li<LJ 8 0 0£C

400

C

£ 100 0£

8 0 0

lli

H 6 0 0

4 0 0

2 0 0

0

/*

4+f>

^V' 1980

¿¿^_/""

/-I 978!r i i i t i i i i , t

p-. -T J • - - • - " - - - • l| L I |--| -. — - J ^ J 1 | f |

G> O O<S> 'S Q QO Si U") C£>

"i IT' -H -i iM

.

/-'•"

.4-¥4 1979

..-

4 ,-•-'''

^/ _

1 t 1 1 ( . . . l i t 1 !.. .-I 1

GCU"0

(

ï

1J1

J

C

™__ j -. — --f -— —— — — | ~ I- 'I ' 1 ' 1 ^ 1 —-t

O O O£' O d G!' ITi QID O U*' O r.j in,-.] t,-. f.. ^ ^ -i

T H

T U

Figura 5.4. (A) Precipitacions mesurades a La Castanya (LC)i al poble de Montseny (MO), entre 24-6-78 i 31-12-79.(B) Precipitacions acumulades a L'C i al Turó de l'Home (TH),entre 24-6-78 i 3-2-81. (C) Precipitacions acumulades a MOi a TH, entre 24-6-78 i 31-12-79. En tots tres grafies, lesdades són per períodes de recollida a LC.

5.7

5.3.2 Alzinar de La Castanya (LO) i Turó de l'Home (TH)

Disposem de les precipitacions als dos llocs durant 66

períodes, entre el 24-6-78 i el 3-2-81 (956 dies).

En 4-0 dels 61 períodes en que hi hagué precipitació en un

dels dos llocs, les precipitacions mesurades foren majors a

TH que a LC. Les diferències entre les observacions aparellades

són significatives (test de Wilcoxon, p<0.05).

Els totals recollits durant el període de comparació van ser

2108.0 mm a LC, i 24-17.7 mm a TH. Això dóna una relació LC/TH

de 0.872, i una mitjana reduïda (amb TH 194.1-1980) de 923

mm/any a LC.

En 2 anys complets (16-12-78 a 14.-12-80), les mitjanes de

les precipitacions anuals van ser 862.6 mm a LC, i 1061.5 mm

a TH (taula 5.4-). La relació LC/TH que resulta Is de 0.813,

i la mitjana reduïda (amb TH 194-1-1980) Is de 860 mm/any a LC.

Les 2 mitjanes reduïdes donades per a LC (que difereixen

entre sí nomls en un 1%) ens semblen estimacions raonables de

la precipitació anual mitjana a LC.

La relació entre les precipitacions mesurades a LC i a TH

varià però considerablement i sistemàticament durant aquest

estudi. Per als 5 semestres disponibles, el quocient LC/TH

donà, cronològicament: 1.55» 0.91» 0.90, 0.74-» i 0.63 .

Aquesta variació queda reflexada a les precipitacions acumulades

(fig. 5.4-b). Un gràfic de les precipitacions acumulades a MO i

a TH (fig. 5.4-c) tl la mateixa forma que el de LC i TH. Això

fa pensar que les desviacions de les precipitacions acumulades

respecte a la linealitat (fig. 5.4-b-c) reflexen o bl fenòmens

reals o bl canvis en les mesures a TH. Les precipitacions

mesurades a TH durant el segon semestre del 1978 foren molt

baixes, tant comparades amb les de LC com amb les de MO. A la

figura 5.4-b, el trencament mis acusat de pendent es produeix al

desembre 1978 (precipitació acumulada a TH =181 mm). El pluviò-

metre de TH estigui extremadament tort durant alguns mesos de

l'estiu del 1978. No sabem en quin grau això subestimaria les

5.8

precipitacions a TH durant aquesta època. Es clar que el

"dèficit" aparent de precipitacions a TH durant el primer

semestre d'aquest estudi podria deure's també a que les plugss

de l'estiu del 1978 (principalment tempestuoses) fossin més

abundants a la vell central del Montseny (MO i LC) que al-cim

del massís (TH). -c

El núvol de punts de les precipitacions de cada període de

recollida a LC i a TH és lineal en tota la gamma de precipita-

cions mesurades. La regressió entre LC i TH (taula 5.5) seria

poc útil per a predir les precipitacions de períodes individuals,

perquè l'error estándar de l'estimació és relativament gran

(16.0 mm).

5.3.3 Can Ramis (CR. Santa Fe) i Turó de l'Home (TH)

L'interès de conèixer les precipitacions a Santa Fe es deu a

que: (l) és una de les localitats més significatives del Montseny;

(2) la seva precipitació pot ser representativa d'una extensió

considerable de fagedes del sector oriental del Montseny; i (3)

2 de les nostres parcel.les experimentals estan a la vall de

Santa Fe.

No existeix però un registre llarg, complet, i fiable de les

precipitacions a Santa Fe. Les xifres que han donat els diferents

autors estan basades en dades insuficients, i depenen molt de

l'opinió de cadascú sobre la variació altitudinal de la pluvio-

sitat al Montseny. P§r exemple, si s'accepta que la precipitació

anual és màxima al cim de la muntanya, la pluviositat mitjana a

Santa Fe seria d'uns 1000 mm/any, perquè la vegetació indica que

la pluviositat no pot ser gaire inferior a aquesta xifra, i perquè

la mitjana a TH és de 1058 mm/any. Pel contrari, si es considera

que el màxim pluviométrie es dóna per sota del cim, o que les

precipitacions es subestimen molt" més al cim que als altres llocs,

aleshores es podrien aplicar a Santa Fe valors de 1100-1200

mm/any. Com el faig és un arbre que transpira gran quantitat

d'aigua a l'època vegetativa, i com aquesta espècie es troba ai

Montseny prop d'un dels seus límits meridionals de distribuc'Ló,

una diferència de, per exemple, 100 mm/any en la pluviosité c

5.9

mitjana podria ser ecològicament molt significativa.

'Les precipitacions mitjanes mesurades durant 6 anys a

Santa Fe van ser de 1214- mm/any (Llobet 194-7; taula 3-5).

Llobet (194.7, p.37-39) diu d'aquestes dades que "no es té la

seguretat de que siguin d'absoluta confiança", i que els

6 anys eren incomplets; no especifica, però, el grau

d'incompletesa ni si féu o no alguna correcció al respecte.

El sr. Domènech, de la central elèctrica de Gualba, ens

facilità amablement les precipitacions diàries de can Ramis

(Santa Fe) durant 1972-1980. Aquest pluviòmetre està a una

altitud de 1135 m s.n.m, situat a 1.7-1.8 m del terra, sense

apantallar, en un marge entre camps exposat al vent. No és

un pluviòmetre estándar, però vol imitar-ne un. Les lectures

es fan, nominalment, dos cops al dia: a 8 i a 18 h.

Desgraciadament, cap dels anys entre 1972 i 1980 està

complet, i no hem pogut calcular doncs una mitjana anual.

La comparació* de les dades diàries de can Ramis (CR) i del

Turó de l'Home (TH; 1707 m) revela que, amb alguna excepció,

les dades de CR són consistents amb les de TH pel que fa a

les dates de les precipitacions i a l'ordre de magnitud de les

mateixes. No ens sembla que valgui la pena comparar estadísti-

cament les dades diàries de les 2 estacions, perquè part de

les diferències poden deure's a diferències en l'hora real de

lectura.

La comparació amb els valors mensuals de TH permet extreure

de les precipitacions a CR durant 1972-1980 58 períodes

complets (56 mesos de calendari, i 2 quinzenes). Hem mirat

primer si aquesta sèrie de dades es podria considerar repre-

sentativa del registre a llarg termini. PrecinrHnt ara de les

2 quinzenes, hem comparat la distribució de les 56 precipita-

cions mensuals a CR i a TH (per separat) amb la distribució de

les precipitacions mensuals a TH durant 194-1-1980 (apartat

3.1.3.2). Un test de Kolmogorov-Smirnov no dóna significatiu

(p>0.2) en cap de les dues proves. Per tant, els 56 mesos

seleccionats a CR i a TH podien haver sigut una mostra aleatòria

dels totals mensuals de TH a llarg termini.

5.10

Hem examinat a continuació l'homogeneïtat de les dues sèries

de 58 períodes, representant els totals acumulats a CR respecte

als de TH (fig. 5.5). Es veu clarament en aquest gràfic que hi

ha un trencament del pendent a mitja sèrie, que correspon

aproximadament a maig del 1977. L'existència d'aquesta heteroge-

neïtat debilita qualsevol conclusió que es tregui de la compa-

ració. Per exemple, en els totals dels 58 períodes, les precipi-

tacions mesurades foren un 2.0% majors a CR que a TH; fins a

maig 1977, els totals a CR van ser només del 90.9$ dels de TH;

després d'aquesta data, els totals de CR van ser un 18.8$ majors

que els de TH.

Ara bé, com les nostres dades de la pluviositat a la fageda

de Santa Fe durant 1979-1980 indiquen també una major precipitació

a Santa Fe que a TH (apartat 5.3.5),-creiem que el més probable

és que la relació real entre CR i TH sigui la representada per

les dades posteriors al maig del 1977. La causa del canvi de

relació amb anterioritat a aquesta data ens és desconeguda.

Per als 28 períodes (27 mesos i 1 quinzena) posteriors al

maig 1977, els totals recollits foren 2682.5 mm a CR, i 2258.0

mm a TH. Utilitzant les observacions aparellades, les precipi-

tacions mesurades són significativament majors a CR que a TH

(test de Wilcoxon, p <0.01). La regressió lineal entre les

precipitacions (bàsicament mensuals) als dos llocs és (CR i TH

en mm):

(1) CR = 6.9 + 1.103 TH

amb n = 28 r2= 0.937 S = 6.4- S,= 0.056a b

En conclusió, hi ha una heterogeneïtat important entre les 2

estacions durant el període comparat (fig. 5.5). Si s'accepta

que la relació vàlida és la indicada per les dades posteriors al

maig del 1977, les precipitacions mesurades a Santa Fe (CR) són

significativament majors que les del Turó de l'Home. La millor

estimació del superàvit anual a CR bé donada per la relació entre

els totals recollits després d'aquusta data: 18.8$. Aplicant

aquest percentatge a la precipitació mitjana anual a TH s'obtenen

1257 mm/any a Santa Fe. Una estJmació molt semblant s'obté apli-

cant la regressió (l) a les mitjanes mensuals de TH. Aquesta

s

1-1EiX

„O.

o u '-i t.i

5 000

4000

?• 0 0 0

200 0

i 0 0 0

O t

.+

• >-V'"'^tr^-~T . - ^

t X.+x^

>^

CD CD C1 O O 'SCD C1 O CO C1 C\(P CO CO S1 (£' 'S

CD -«-i f' J f'"' 't IP '£

TUPO DE L'HOME nin

Figura 5.5 Precipitacions acumulades a ca'n Ramis(CR, Santa Fe) i al Turó de l'Home (TH)en 5è mesos i 2 quinzenes de dadescompletes entre 1972 i 1980.

S'ha dibuixat la recta corresponenta la relació entre les precipitacionsacumulades fins maig 1977. Notis elcanvi de pendent a partir d'aquestadata.

5.13

mitjana per a Santa Fe és molt semblant a la mesurada durant

6 anys: 1214. mm/any (Llobet 194-7; taula 3.5).

Malgrat la pobresa de les dades disponibles, sembla possible

que la mitjana anual de les precipitacions mesurades a Santa Fe

sigui propera als 1200 mm. Aquesta és una xifra molt elevada

dintre de la regió on es troba el Montseny i, junt amb les

boires estivals, explicaria que les fagedes de la vall de

Santa Fe, a diferència de les d'altres indrets del Montseny,

no manifestin aparentment símptomes greus de manca d'aigua

durant els eixuts estivals. Els estudis fets sobre la transpiració

i l'economia hídrica de les fulles del faig a la parcel·la

experimental de la fageda de Santa Fe indiquen també que les

condicions hídriques actuals no són desfavorables per al faig

en aquest sector del Montseny (Savé et al. 1981).

5.3.4. Parcel·la de la fageda de Santa Fe (SFF) ican Ramis (CR> Santa Fe)

Aquesta és l'única comparació que podem fer entre els

resultats obtinguts amb els nostres pluviòmetres totalitzadors

i les dades d'un pluviòmetre aproximadament estándar, que està

situat en un lloc proper (700 m) i a una altitud i posició

topogràfica molt semblants a una de les parcel·les (SFF).

Les dades que tenim de CR no són completes. Hem prescindit

també de 3 períodes de recollida en els quals els pluviòmetres

de SFF no funcionaren correctament. Queden 15 períodes

discontinus, que totalitzen 374- dies, amb les precipitacions

mesurades als dos llocs. Les precipitacions acumulades no

revelen cap heterogeneïtat.

En 9 dels 15 períodes les precipitacions mesurades foren

majors a CR que a SFF."Les diferències entre les observacions

aparellades no són estadísticament significatives (test de

Wilcoxon, p =0.18). La recta de regressió entre els dos llocs

(taula 5-5) no difereix significativament de la recta y = x ,

té un coeficient de correlació molt alt (r=0.984), i el seu

error estándar de l'estimació és relativament baix (8.2 mm).


5.12

un 4.7/5 mes alts a CR que a SFF (994..O i 94-9.7 mm, respecti-

vament) .

En conclusió, no hi ha diferència significativa entre les

precipitacions mesurades en els nostres pluviòmetres totalitzadors

i en un pluviòmetre aproximadament estándar•proper, i la dife-

rència entre els totals recollits és lleugera. Aquesta darrera

diferència (c. 5%} podria deure's a la variabiltat horitzontal de

la precipitació, a errors de mestratge o de mesura en una o altra

de les localitats comparades, o a una major subestimació en els

nostres pluviòmetres.

La semblanga de les dades de precipitació de SFF i de CR fa

que sigui pràcticament indistint utilitzar unes o altres a l'hora

de calcular fluxos d'aigua i nutrients a Santa Fe.

5.3.5 Parcel. la de la fageda de Santa Fe (SFF) iTur(5 de x i Home (fi)

Suposant que la semblança de les precipitacions a SFF i a CR

trobada a l'apartat anterior per a un període aproximadament dp

1 any sigui extrapolable , la relació pluviometrías». Qntre SFF i

TH deu ser gairebé la mateixa que ja hem vist entre Ch i TH

(apartat 5-3.3) •

Les precipitacions acumulades en 27 períodes de recollida

entre el 3-6-79 i el 4--2-81 (induint els 3 en que s'utilitzaren

les precipitacions de CR) no revelen cap heterogeneïtat entre

SFF i TH. En 16 dels 25 períodes en els que hi hagué precipi-

tació, les precipitacions mesurades foren majors a SFF que a

TH. La diferència entre les observacions aparellades ratlla la

significació estadística: p = 0.04-9 (test de Wilcoxon) . La regre-

ssió es pot veure a la taula 5.5 .


un 13.5$ més alts a SFF que a TH (1769.2 i 1558.1 mm, respecti-

vament) .

5.13

5.3.6 Fageda (SFF) respecte avetosa (SFA)

La comparació entre les precipitacions a les dues parcel·les

de la vall de Santa Fe ens pot ajudar a conèixer la pluvio-

metria d'aquest sector del Montseny, i a aclarir la relació

entre les precipitacions a Santa Fe i al Turó de l'Home. Al

mateix temps, ens interessa també comparar les precipitacions

als dos boscos estudiats.

Excloent els 2 períodes en que utilitzàrem les mesures de

can Ramis, disposem de 14- períodes comuns a SFF i SFA, entre el

4-8-79 i el 1-10-80 (364 dies). Les precipitacions acumulades no

revelen cap heterogeneïtat.

En 7 dels 14 períodes, les precipitacions mesurades foren

majors a SFF que a SFA, i la diferència entre les observacions

aparellades no es per tant significativa (test de Wilcoxon,

p>0.3). El núvol de punts de les precipitacions de cada

període als dos llocs és lineal en tota la gamma mesurada. La

regressió (taula 5.5) no difereix significativament de y=x, i

la correlació és alta. Es a dir, les precipitacions són molt

semblants a SFF i SFA. . •

Els totals recollits van ser 1050.5 mm a SFF, i 993.9 mm a

SFA: un 5.7$ superiors a SFF. Malgrat la no significació esta-

dística dels tests comentats, aquests totals fan pensar que és

possible que les precipitacions anuals siguin majors a SFF

que a SFA. Aquesta seria una conclusió d'interès per a situar

els màxims pluviometries al Montseny. En efecte, el fet que

les precipitacions mesurades siguin majors a Santa Fe que al

Turó de l'Home (apartats 5.3.3 i 5.3.5) podria molt bé no

indicar altra cosa que una major subestimació de les precipi-

tacions al Turó, deguda a la major importància del vent i de

la neu al cim de la muntanya. En canvi, aquests arguments

difícilment es poden aplicar al dèficit de SFA respecte de

SFF, perquè els pluviòmetres de SFA estaven forga arrecerats del

vent, i perquè la neu fou poc importants durant el període

comparat.

5.14

5.3.7 Avetosa (SFA) respecte Turó de l'Home (TH)

En els mateixos 14- períodes que utilitzàvem a l'apartat ante-

rior, en 8 casos les precipitacions foren majors a SFA que a TH.

Les precipitacions acumulades no revelen cap heterogeneïtat. Els

totals recollits van ser un 6.0% majors a SFA que a- TH.

5.3.8 Alzinar (LC) respecte fageda (SFF)

Els totals recollits a les 2 parcel.les durant 27 períodes

entre el 3-6-79 i el 4-2-81 (613 dies) varen ser de 1769.2 mm

a SFF, i 1217.4 mm a LC; o sigui, un 45«3$ més de precipitació

a SFF. En 20 dels 25 períoden en què hi hagué precipitació,

aquesta fou major a SFF que a LC. Les diferències entre les

observacions aparellades són altament significatives (test de

Wilcoxon, p<0.001).

Les xifres anteriors posen ben de manifest la gran diferència

de pluviositat que hi ha entre la parcel·la de Santa Fe, en el

sector oriental humit del Montseny i a 1165 m s.n.m, i la de\

La Castanya, en la vall central del massís, i a 665 ni. Com a

resultat, Santa Fe està dominada per fagedes, i La Castanya per

alzinars.

De fet, les nostres dades indiquen que la diferència entre

les precipitacions dels dos llocs són encara majors durant els

períodes poc plujosos, que són els realment crítics per a la

vegetació. Per exemple, a l'agost i al setembre del 1980 es

recolliren a LC només un total do 2o.5 mm, mentre que a SFF es

mesuraren 78.0 mm. Com ja hem dit, l'any 1980 fou en conjunt més

sec que la totalitat del període donat al principi d'aquest

apartat. Les precipitacions recollides al 1980 van ser de 1094.1

mm a SFF, i 644.8 mm a LC. Això representa un 69.7$ més de pre-

cipitació a SFF, amb una diferència absoluta de 450 mm. Sembla

molt probable que diferències com aquestes, unides a les boires

estivals, permetin al faig resistir els períodes eixuts que es

donen al Montseny.

5.15

5. 3 »9 Conclusions sobre les pluviositats comparades

(1) les precipitacions mesurades a la parcel·la de l'alzinar de

La Castanya (LC) són significativament majors que les del

poble de ,Montseny (MO) . Quan hi ha pluges abundoses (més de

80 mm/quinzena) , la precipitació recollida a LC és molt

superior a la de MO. Això pot indicar que en aquestes ocasions

0 bé es produeix un fort augment orogràfic de la precipitació,

degut al massís de La Calma, o bé es subestimen molt les

precipitacions a MO. En els anys recents (1975-1979) s'ha

recollit a MO només el 68% de la precipitació del Turó de

l'Home (IK) , mentre que el percentatge de les respectives

mitjanes de llarg termini és del 80$. No sabem si això

es deu a un fenomen real o a deficiències en les mesures

actuals de MO.

(2) les precipitacions mesurades a LC són significativament

menors que les de TH. En 2 anys, es recolliren a LC el 81$

de les precipitacions de TH. Segons això, la pluviositat

anual mitjana de LC, reduïda amb les dades de TH durant

1941-1980, és de 800 mm.

(3) les dades disponibles de Can Ramis (CR, Santa Fe) indiquen

una heterogeneïtat amb les de 'TH, la qual es produí al

voltant del maig del 1977. Acceptant que la relació vàlida

entre les dues estacions sigui l'observada amb posterioritat

a aquesta data (com semblen indicar-ho les nostres mesures

a SFF) , les precipitacions a CR són significativament majors

que les de TH, i els totals recollits a CR són un 19$s

superiors als de TH. Amb aquestes premises, la pluviositat

mitjana de Santa Fe seria d'uns 1260 mm/any. Aquesta xifra

és semblant a les mesures recopilades per Llobet (194-7) ,

1 ens sembla consistent amb el caràcter ufanos de les

fagedes de la vall de Santa Fe.

(/+) Les precipitacions mesurades a la parcel·la de la fageda

de Santa Fe (SFF) amb els nostres pluviòmetres totalitzadors

no difereixen significativament de les de CR, mesurades amb un

pluviòmetre aproximadament estándar.

(5) Les precipitacions mesurades a SFF foren un \k% superiors a

les de TH. La diferència entre ambdues localitats ratlla la

5.16

significació estadística.

(6) les precipitacions de SFF no foren significativament dife-

rents de les de la parcel·la de l'avetosa de Passavets (SFA).

Els totals recollits van ser un 6% més alts a SFF.

(7) les precipitacions de SFA'no foren sign? t'icativament dife-

rents de les de TH. Els totals foren un 6% majors a SFA.

(8) En aquest estudi, les precipitacions totals mesurades foren

majors a la fageda (1165 m s.n.m) que a l'avetosa (1355 m),

i majors a l'avetosa que al Turó de l'Home (1707 m). Malgrat

que el període considerat és inferior a 2 anys, i que les

observacions aparellades d'estacions veïnes no arriben a

diferir significativament, aquests resultats, junt amb la

conclusió (3), recolzarien la hipòtesi de que les precipi-

tacions mesurades disminueixen amb l'altitud en aquest sector

del Montseny. Això es pot deure a una disminució de les pre-

cipitacions reals amb l'altitud, o a una major subestimació

de les precipitacions al cim de la muntanya, o a una combi-

nació de les dues raons.

(9) la precipitació a SFF fou significativament major que la de

LC. Els totals recollits foren un k5% mes grans a la fageda

que a l'alzinar, mentre que en 1 any sec (1980) foren un

70% més grans. Aquestes diferències, unides a les boires

estivals, justificarien el contrast de vegetació entre la

vall de Santa Fe, dominada per fagedes, i la vall de La

Castanya, dominada per alzinars.'

(10) les precipitacions de les diferents localitats estigueren

generalment molt correlacionades entre elles. No obstant, els

errors estándar de les regressions foren sovint bastant ele-

vats, tractant-se d'estacions properes. Segurament això

reflexa la irregularitat de la distribució de les precipi-

tacions en un terreny muntanyós.

5.17

5.4- La quantitat de trascol

La quantitat de trascol de cada període de recollida es pot

veure a l'apèndix ns 2, i a la figura 5.2 per a la fageda i

l'avetosa. Les quantitats de trascol, agrupades per períodes

aproximadament mensuals són a la taula 5.3 per als 3 boscos,

i a la figura 5.1 per a l'alzinar. Els totals de trascol per

períodes anuals són a la taula 5.4 »

5.4*1 Variabilitat espacial del trascol

Els coeficients de variació de la quantitat de trascol

variaren molt en els diferents períodes de recollida. Aquest

Is un fet ben conegut en els estudis de trascol (p.ex. Kimmins

1973), i que dificulta el disseny de xarxes de mostratge.

Els intervals observats en els coeficients de variació durant

el present treball són ($): LO 2-63, SFF ¿-36, i SFA 15-41.

Les mitjanes no ponderades dels coeficients de variació durant

tots els períodes- de recollida, foren: LC 20.1$, SFF 15.5$, i

SFA 28.1$. Es a dir, la menor variabilitat espacial de la

quantitat de trascol" correspongué a la fageda, i la major a

l'avetosa, amb l'alzinar en posició intermitja.

A l'alzinar, la distribució dels coeficients de variació

és esbiaixada a la dreta (fig. 5.6a); un 45$ de les observacions

donaren coeficients de variació entre el 6$ i el 18$, i un 73$

de les observacions donaren entre el 6% i el 30$. La gran

variabilitat temporal de la variabilitat espacial de la quantitat

de trascol a l'alzinar es pot apreciar a la figura 5.6b. En

aquest gràfic sembla haver-hi durant el darrer any i mig de

l'estudi una tendència a donar coeficients de variació màxims

a l'estiu i mínims a l'hivern, però durant el primer any es

manifestà la tendència contrària. En conjunt doncs, no emergeix

una variació estacional ben definida.

Els coeficients de variació del trascol acostumen a disminuir

a l'augmentar les precipitacions (Helvey i Patrie 1965, Kimmins

1973). Això indicaria la menor importància, o la distribució

5.18

més homogènia de les rutes preferents de degoteig quan les capça-

des estan ben saturades d'aigua. La relació entre els coeficients

de variació del trascol i els volums de precipitació a l'alzinar

segueix aquesta pauta (fig. 5«6c): el núvol de punts té la forma

hiperbólica esperada, però la dispersió 61 molt gran i l'asímp-

tota horitzontal queda poc definida dintre de l'interval de

105-2555.

A la fageda, el trascol fou molt més variable durant el

període de foliació ( juny-octubre : CV = 2G.4.$, S =7.9, n = 13)

que durant el període hivernal (novembre-abril: CV = 7.3$, S =2.í

n=7). En el mes de sortida de la fulla (maig) es trobà un

coeficient de variació intermig (12.5$)»

A l'avetosa, la variabilitat <Jel trascol fou sempre major

que la de la fageda (excepte en 1 cas: agost 1979), inclus quan

aquesta tenia fulles.

5.4.2 Errors de mostratge en la quantitat de trascol

Recordem breument que el coeficient de variació és una pro-

pietat de la població, i que l'error estándar ho és del

mestratge. La relació entre coeficient de variació i error

estándar varià en aquest estudi d'un bosc a un altre, i al

llarg del treball, en funció de les variacions en el nombre de

pluviòmetres (apartat 4-.1.4-).

La mitjana dels percentatges de l'error estándar de la

quantitat de trascol respcco« del trascol mig de cada període

(taula 5.6) és bastant acceptable a LC (8.6$) i a SFF (7.6$);

a SFA és més alta (14.0$). Donada la correlació negativa que

hi ha entre precipitació i variabilitat del trascol (5.4-.1),

quan es pondera per volum les anteriors mitjanes passen a

ser de 7.5$ a LC, 7.7$ a SFF, i 13.1$ a SFA.

Per a uns coeficients de variació de l'ordre del 20$, com els

trobats a 5.4-.1» calen teòricament 4- pluviòmetres per a obtenir

un error estándar del 10$ de la mitjana, i 16 pluviòmetres per

a un 5$. En aquest estudi s'utilitzaren 4--S pluviòmetres de

trascol a cada bosc (apartat 4-.1.4-).

L C T R R S C O L CUE F y P R

1 ~ï .1 ¿.

10 •

oo

6 •

il*T

'—

O

L I

O 1il 1 .

•1 7

1 dJ "+ .

10 .

.- it . 1

7 tr

n

M '

1 1 1

OJ CO "fr CD tU W CO TÍ GI 'fo i£, ^ »-. Aj rv) ro Tj- -t IP '.o >.£i

L C T R fi S C 0 Lf U"

6 0-

50-

a. 40-or

-:' 30-u.0 2 0-

10-

n.:¡J

M

!r

i

1

P

! . . ._ .

p

_

]

r n

p

•fin 1

J-

"

-

p

f

. .. j — -J ñ O D F R J R O D F R J P O D

1978 1979 1980

B

L C T R R S C 0 L

*. •• •.

Cfo:z>

LLO

-j ni v

60

50

40-'

30-

20-

10-

>' +

4h

4-

<•+ +4+

+++ ' " "4"""·-" +

•T+tf. + 4-

4" " 4" 4- "*" + 4- -*"j. + +

4* ++ +4- 4- +4 ++4 , +

1 1 U-Z_| 1 1 1 1 1 1 1 1 4_ 1 L_i i i i i T — i 1 r—

G1 G1 <ï' O C7'"t 'u o:> >3 w

T R R 8 C O rn rn

Figura 5.6 Coeficients de variació de la quantitat detrascol mesurada a l'alzinar de La Castanya,per períodes de recollida.

(A) histograma(B) variació al llarg del temps f(C) relació amb la quantitat de precipitació

Taula 5.6 Variabilitat de mostratge en la quanti-tat de trascol en aquest estudi

És donen les mitjanes de les mitjanes, dels errorsestándar, i dels percentatges dels errors estándarrespecte la mitjana obtinguts a cada bosc en n perío-des, amb 4-8 pluviòmetres per lloc i període. Lesxifres aquí tabulades no tenen sentit estadísticsinó només descriptiu. La durada mitjana dels perío-des és diferent a cada bosc.

BOSC nmm

Sxmm

S-/X4¡0

Alzinar (LC) 56 24.75 1.86 8.56

Fageda (SFF) 22 50.36 3.88 7.57

Avetosa (SFA) 14 58.71 7.68 14-03

co

cdcd 3

ço0PH

-P

et

,—OüCQcdPH-P

0T:

*f-

VD•r-üCC-P•r-ft

•r-O0PHft

0T2

CQ-Pcd-p•ri-pGcd3a

co0

rH

0PH

-PG0

VD•HücdH0

PS

H CQG •

•H 0 EE E

"S'va GPH 0N-' m

rH PSNO Cd PH•H tíü 0 -Hcd N-P tí PS•H -H EHft 3

•H ero •0 -p oíPH tí PHft 0

E &0 Cd

TU "*". cd

-p S cdcd -H '-p X n•H O-P PH PStí ft£-*cd cd3CT1 CQ CO

(DVDcd T*H OV3

VH -H0 PH CQPH 0 CQ-P ft 0G PH0 G M

0CO -P PH

H rH Gtí cd cd cd0 0 PH t-1CQ G 3

-P -H T3 •.G H >sO co GS co 0 0

G T) CQH O cd -P0 -H PH G

t) CQ 3 OCQ CQ S

CQ 0 00 PH S HO bO 0CQ 0^ T30 PH PS,u EH CQ

CO — ' O0 üH H CQ

c~-•

un

cdrH£3cd

E-i

0 0G ü ,00 CQG cd CQO PH 0

T3 -P PH-P

CQ 0W Td cd

X• E

CO

rsCO

cd SCO E

o

cd EE

CVPH

G

COWO<I¡f)

oCOoPH-

CV O -vt00 CO 00

m CV H

un o sorH CV cnO O O

• • *

0 0 0

O ~<f 00c~- so ^n

• • •o o o

-í -<i- unO Os Oun \o oo

• » •o o o

, — 1t> O OsCV O H

• * *

CV O H1

00 O UAsu sO cnON Os Os

• • .O O O

z> m t>un m en

* S SCQ S E0

•P O Oo oo en-P V V

PH PH PHcd cd cdtí tí tí•H -H -HN tsl NH H iH<í «aj «aj

su Oscv unsQ H

en cvo o

• *o o

en os

CV H

o cvON OO CO

* *

O O

H ON

OI

HI

sO -*sO 00Os Os

O O

CV Ocv cv

* +-CQ • «0 e H-P xO üo G x-p cd 0

cd cdT3 T)0 0M bocd cd

pr. p£.

O

Os

O•

o

co

00OsOO

-<fO

•

uni

unON

*CQ0

-PO-P

cdCQo-p0>

•ai

CO-Pcde•H-PCQ0

COPHOHcd>

0-p

oooON

•H

CQrH0

COOCQ

ft O0 HU üX X0 0

* +-

0T3

•PÖ0•Hü•H

0Oü

0

PHcd

-PCQ0>

PHO

0

rQ f.

cd co

Os

OsH

>»Ö3

•<-»

coHcdS

'tícd

CQ-P

ft

COo

H0

TJ

(HCd

OPHPH0

S0•H

COco0

...-pG0

T3Ö0ft0

bu0p^

cdH

0T3

G fn•H cd

T30 GE .-cdPH -P0 co-P 0

PHOPHPH0

X

•P >jCO CO0

•HcoCQ0

l bocd 0

3 PH

5.19

5.4-.3 Relació entre trascol i precipitació

En tots 3 boscos, el trascol mesurat va ser sempre inferior

a la precipitació. Això vol dir que mai els possibles guanys

per intercepció de les boires compensaren a la suma de les

pèrdues per intercepció i de l'escolament cortical. Això es

complí fins i tot a l'avetosa que, entre els boscos estudiats,

és el que te (probablement) major freqüència de boires i menor

escolament cortical, junt amb una gran capacitat d'intercepció

deguda a la longitud de les capçades i a la forma acicular de

les fulles.

En contrast, els boscos de grans coníferes del cinturó

litoral de boires a la costa oest de Nord-amèrica obtenen

considerables aports d'aigua per intercepció de les boires

(Azevedo i Morgan 1974.) . Als boscos de Abies balsamea de les

White Mountains (New Hampshire, USA), el trascol anual supera

a la precipitació en un 10-26$ (Oison et al. 1981), degut a la

intercepció de les boires. Els boscos de A. balsamea estudiats

per aquests autors passen un 30-50$ de tot el temps inmersos

en núvols, i els vents són forts, resultant unes condicions

ideals per als aports per intercepció. La duració de les boires

a les a.vetoses del Montseny és desconeguda, però ha de ser molt

inferior al percentatge anterior.

5.¿.3-1 Regressions entre trascol i precipitació

La quantitat de trascol estigué molt correlacionada amb la

de precipitació a tots 3 boscos (fig. 5.7, taula 5.7).

En els casos de la fageda i de l'avetosa, els núvols de

punts del trascol respecte la precipitació són ben lineals

(fig. 5-7). Per a la fageda donem dues regressions (taula 5.7),

amb i sense 2 punts de posició una mica perifèrica.

El núvol de punts de l'alzinar és més complex. La linealitat

es perd per damunt de £. 30 mm, passant a una corba molt lleuge-

rament convexa entre 30 i 80 mm (fig. 5.7a). Els í punts dispo-

5.20

nibles entre 80 i 200 mm accentuen encara mes aquesta convexitat.

Observi's que el punt de major precipitació a la figura 5.7a és

un punt de precipitació estimada que no-participa en les regre-

ssions. L'hem però inclòs en aquesta figura perquè serse ell hom

podria pensar que una regressió curvilineal s'ajustaria bé a tot

el núvol, quan en realitat les corbes que se'n deriven subestimen

greument el trascol per a precipitacions superiors a 200 mm. La

curvilinealitat en la relació entre trascol i precipitació a

l'alzinar ha de ser menor que la indicada pels 4 punts entre 80

i 200 mm de la figura 5.7a.

Les diferències que comentem en la forma del núvol de LO es

manifesten en els 3 coeficients de regressió lineal entre trascol

i precipitació que donem per a l'alzinar a la taula 5.7: 0.81

mm/mm per a precipitacions <30 mm; 0.69 per a precipitacions <80

mm; i 0.59 per a precipitacions <200 mm. Les raons d'aquest pecu-

liar comportament de l'alzinar les discutirem al parlar dels

percentatges de trascol, en el proper apartat.

Les regressions entre trascol i precipitació són una eina

clàssica en hidrologia forestal (p.ex. Helvey i Patrie 1965,

Leonard 196l, Zinke 1967). Quan les dado" corresponen a preci-

pitacions diàries o a precipitacions individuals, s'obté general-

ment un terme independent negatiu, el valor absolut del qual es

considera que és una estimació de la capacitat d'emmagatzematge

d'aigua de les capçades, definida com la quantitat d'aigua que

queda retinguda a les capçades després de ploure, amb el vent

en calma i un cop ha parat el degoteig. Moltes d'aquestes

estimacions cauen entre- 0.5 i 2 mm (Zinke 1967), i representen

el valor mínim de les pèrdues per intercepció cada vegada que

plou. Aquest valor mínim es veurà incrementat per l'evaporació -

des de les capçades i els troncs mentre dura la precipitació.

En les condicions descrites en el paràgraf anterior, el

coeficient de regressió representa la proporció asimptòtica de

trascol quan la precipitació és molt abundosa, i els seus valors

cauen sovint entre 0.85 i 0.92 .

L. C P R E C I P I T ñ C I O C 3

l 4 0 - -

120-

1 00-

40..

2f4 ¿&'$4

,.£-

±4*

R-f"—l 1 1 1 1 1 1 1 1 1 »—"G1 G' G1 'S" G' G" G'

ri" CO <"'•] VO G' t^ ~i f.¡ ,-•!

PRECIP rn m

SFF P R E C I P I T R C I O C3l 20 - -

£

100-

R O-OOco 6 0- •Œ

í 4 0 - -

2 0 - -

0

B

G' GI G' GI G'OJ

PRECIP

C? d' G'

rn rn

S F ñ P R E C I P I T R C I O C 3

e 1 2 0 - -

oCîto

80

604-

40-

20

_i—i—|—|—|—|—i—i—i—i—|—\—i—1_GI G' G' G' G1 G' G'r:J -t i£i CO' G' C'J "*

P P E C I P rn m

Figura 5.7 Relacions .entre la quantitat de trascol i la deprecipitació, per períodes de recollida.(A) Alzinar; ·=punt estimat, no utilitzat en les regressions,(B) Fageda; ®=punts als que fa referència la taula 5.7(C) Avetosa.

5.21

A l'alzinar de les muntanyes de Prades, una regressió

provisional entre trascol (TR) i precipitació* (PR) , amb dades

de pluges, individuals dóna (J. Bellot, com. pers.):

TR = -1.53 + 0.840 PR (n = 17 ; TR i PR en mm)

A l'alzinar de Le Rouquet, 5 anys de mesures quinzenals

donaran la següent regressió (Lossaint i Rapp 1971):

TR = -0.42 +0.725 PR (n = 97)

A l'alzinar de La Castanya, la recta per a precipitacions

inferiors a 30 mm és (taula 5.7):

TR = -1.19 + 0.805 PR (n = 37)

A Prades, la capacitat d'emmagatzematge a les capçades és

doncs de 1.5 mm. A La Castanya, i malgrat treballar amb períodes

de 15 dies, l'estimació obtingua és també raonable: 1.2 mm.

Com s'indica a la taula 5.7, convé recordar però que l'error

estándar d'aquesta estimació és de 0.6 mm.

Per a la fageda hem obtingut també valors raonables de la

capacitat d'emmagatzematge: 0.6-1.4 mm (taula 5.7). Helvey i

Patrie (1965) trobaren que la relació entre trascol i preci-

pitació per als caducifolis de l'est dels USA no variava gaire

segons l'espècie forestal, i combinaren les regressions publicades

de diferents boscos en una sola "ecuació generalitzada" per a

cada època fenològica. Amb dades diàries, obtingueren:

fase vegetativa: TR =-0.79 +0.901 PR

fase hivernal : TR = -0.38 +0.914 PR

La capacitat d'emmagatzematge, segons les anteriors ecuacions

es redueix a la meitat quan els arbres perden la fulla, però

¿Is coeficients de regressió són molt semblants a les dues

èpoques. A la fageda de Santa Fe, hem obtingut un coeficient

de regressió de 0.80 (taula 5.7) que, probablement, representi

un valor baix degut a l'ús de dades quinzenals i mensuals.

5.22

Per a l'avetosa, l'estimació obtinguda per a la capacitat

d'emmagatzematge Is de 5.0 mm (taula 5.7), amb un error estándar

de 4-«7 mm. Tiedemann et al. 1980 trobaren una capacitat de 1.8 mm

en un bosc de Abies grandis a l'estat de Washington (USA). El

valor obtingut, a. SFA és clarament excessiu i es deu, a més a més

de l'ús de dad^s uiensuals, a la manca de punts amb precipitació

inferior a 25 mm (fig. 5«7c), els quals conduirien la part baixa

de la recta cap a una millor estimació del terme independent de

'la regressió.

5.4-.3.2 El percentatge de trascol respecte la precipitació

Els percentatges de la quantitat de trascol respecte la preci-

pitació (que anomenarem "percentatges de trascol") es poden

veure a la taula 5.3, per períodes aproximadament mensuals.

El percentatge de trascol de cada període de recollida es

representa a la figura 5.8 . Les variacions són molt acusades

d'un període al següent, especialment a l'alzinar on els períodes

són més curts. A cap dels 3 boscos hi ha una pauta estacional

definida. Els pics negatius ben marcats a l'alzinar (fig. 5.8a)

corresponen a precipitacions molt escasses (fig. 5«9a).

A la fageda, no es veu cap relació entre el percentatge de

trascol i les fases fenològiques del faig (fig. 5.8b). Excloent

el valors excessivament alt de'juny 1979 (segurament un error

de mostratge), les' mitjanes dels percentatges són 77.9$ i 75.5$

durant els 'raemos vegetatius (juny-octubre, n=9) i hivernals

(desembre-abril, n = 4.) , respectivament (novembre i maig es consi-

deraren transicionals en aquest aspecte) . Un test t de la dife-

rència entre les mitjanes, amb la transformació arcsinus per a

normalitzar els percentatges, no dóna significatiu.

Leonard (I96l) trobà al bosc caducifoli mixt de Hubbard

Brook un 82$ de trascol en període foliat, i un 88% en període

de repòs. D'altra banda, hem vist abans que a les ecuacions

generalitzades de Helvey i Patrie (1965), els coeficients de

LI: P R E c i P i T ñ c i o c 31 n ri-

û 6 oCL

40

01 • • < • ! I Itt'O I I I I IM l l l l l l l t I I I I I I I M IJ n O D F R J f l O D F R J p r i D

1978 1979 1980

S F F P P E C I P I T R C I O C D

100s ••

90-

(L *0-Û_

^ 701Ctt-

60-

50-

40

V e

* /tfW

o

B

M J J ñ S 0 H D G F H ñ M J J R S O N D G

1979 1980

SFR P P E C I P I T R C I O C D

aa

a.

i n n - -

90

80

60

50

4P

V S

.--4-4—f—f—+-H—h-+—I—h-l •! I I I I—H- f—I —M J J R : O N D G F M R M J J R ? U M P f.

1 ? 7 ? 1 ? t 0

Figura 5.8 Variació del percentatge de la quantitat detrascol respecte la de precipitació, per períodes de recollida,(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa. Les discontinuitats degener 1979 i gener 1980 (A), gener-febrer 1980 i gener 1981(B), i gener-febrer 1980 (C)^corresponen a valors estimats.Les altres discontinuitats són períodes sense precipitació.

L C: P R E C I P I T R C I 0 CD

tr:ü_\

l·-

1 ö 0-

80-

60-

40-

20-

o-

4- *

•**Ji+fí +

•£T+Y^+ +s* V +

4-4-

\ +

4-

1 1 1 L 1 1 . 1 1 1

G!' G1 O G? OW Tf I.JT, fj

E' Ci G? O.£< CO G'

100-.V

90-

on 80-o.-- 7 0-Ct

60-

50-

4of.

1 00'

*'. *

c,- 80-o.

7 R-0;

60

50-

•1 n.H U

Figura 5.9 Relació

P R E C I P m tn

S F F P R E C I P I T R C I 0 C D

"*"4-

-f + +

+

D GI S1 C¡' Q C1 CS' G1 S»C'-J "t '£" 0? Q OJ ^f *•!'

^H ™_t r_4 ^H

P R E C I P m m

S F f i P R E C I P I T ñ C I O C D

+

ty 4 44

4-

4-4-

44

4-

i i •< • t < . 1 i . 1 1 1I I I ' T 1 1 T I

| GI GI Ci GI C' GI GI dCJ -t '.£> ÇO G' OJ 1 ' ' '

T-Í ^--« >-• — t

P P E C I P rn to

entre el percentatge trascol/p

•j

B

C

re<tado i la quantitat de precipitació, perperíodes de recollida.

5.23

regressió eren molt semblants en les dues èpoques, i que la

diferència en els termes independents era també moderada.

Henderson et al. estudiaren 3 boscos caducifolis i 1 pineda

a Oak Ridge (Tennessee, USA). Els seus percentatges de trascol

durant els períodes vegetatiu i hivernal foren, respectivament:

Quercus-Garya 84.5$ i 86..9$, Quercus prinus 83.8$ i 85.4$,

Liriodendron tulipifera 85.2$ i 86.3$, i Pinus spp¡ 84..?$ i

85.7$. Es a dir, en els 3 boscos caducifolis el percentatge

de trascol hivernal fou només una mica més gran que en l'època

vegetativa, i aquesta diferència també es donà en el bosc

pereñnifoli.

Quan els arbres caducifolis perden la fulla a la tardor,

les pèrdues per intercepció tendeixen a disminuir, però

l'escolament cortical tendeix a augmentar. Aquests dos canvis

actuen en sentit contrari sobre el percentatge de trascol, i

poden compensar-se mútuament. D'altra banda, les intensitats

de la pluja acostumen a ser majors a l'estiu que a l'hivern,

i això afavoreix que el percentatge de trascol durant el

període vegetatiu sigui alt. Aquestes raons explicarien el

fet, sorprenent en principi, que sovint el percentatge de

trascol no vàrii d'una manera clara segons les fases fenològiques

dels caducifolis.

En 7 dels 12 mesos comuns a SFF i SFA (excloent els valors

estimats), el percentatge de trascol va ser major a la fageda

que a l'avetosa, no apreciant-se diferències consistents entre

els dos boscos (taula 5.3).

La relació entre el percentatge de trascol i la quantitat

de precipitació es pot veure a la figura 5.9 - Si prescindim

d'alguns punts perifèrics, el percentatge de trascol a l'avetosa

augmenta molt ràpidament amb la precipitació (fig. 5-9c), mentre

que a la fageda ho fa més moderadament. La forma de les corbes

que es sugereixen en aquests gràfics reflexa les característi-

ques hidro^lògiques de les diferents espècies forestals. Així,

l'augment ràpid del percentatge a SFA indica que a l'avet les

pèrdues per intercepció són importants, especialment quan les

precipitacions són poc abundants, però que l'escolament cortical

és petit; a SFF, l'augment més lent es deu a que en el faig les

5.24

perdues per intercepció són moderades però l'escolament cortical

és important. La corba amb forta convexitat de SFA és semblant a

la dibuixada per Ovington (1954) per a una plantació de Abies

grandis a Anglaterra.

A l ' alzina1-, el percentatge de trascol presenta una relació

complexa amb la quantitat de precipitació (fig. 5.9a). L'envol-

tant inferior del núvol de punts representa la resposta normal

(p.ex. Léonard 196l), asimptòtica i fortament convexa, però amb

l'asímptota excessivament baixa: està a _c_. 60$, en lloc de a

80-90$ que és el més freqüent. Hi ha 3-6 punts de precipitació

escassa (<20 mm) i de percentatge de trascol elevat (c_. 85$;

fig. 5«9a) que podrien ser degut a errors de mostratge o a

precipitacions curtes d'alta intensitat o a pedregades, que

donarJ en un gran percentatge de trascol.

La :*aó per la qual els períodes amb precipitació superior a

80 mm Tenen percentatges baixos (c_.60$) de trascol a l'alzinar

podria estar en que, amb el nombre moderat (4-8) de pluviòmetres

que utilitzàrem, es subestimés greuement el trascol de les

precipitacions abundoses, degut potser a la importància de les

rutes preferents de degoteig que depositarien una quantitat

desproporcionada d'aigua en una superfície total molt limitada.

Amb posterioritat al treball de camp del present treball, s'examinà

aquesta hipòtesi utilitzant 'un reticle de 34 pluviòmetres de tascó

dintre de la parcel·la experimental, i el comportament obtingut

fou el mateix: percentatges de trascol del 50-60$ amb precipitacions

abundoses (C. Pascual, dades inèdites). Sembla, per tant, que

l'explicació d'aquest percentatge tan baix ha d'estar en un gran

increment de l'escolament cortical quan les pluges són molt abun-

dants. El faig requereix només 1 ó 2 mm de pluja per a iniciar

l'escolament cortical (Patterson 1975); a més a més, en els cadu-

cifolis estudiats, l'escolament cortical arriba relativament aviat

a una asímptota (Leonard 1961), que en el faig podria ser del

10-15$ (Kittredge 1948, citat per Benecke 1976). En canvi, a

l'alzina no es produeix escolament cortical significatiu fins que

la precipitació és d'uns 12 mm (Lossaint i Rapp 1971), almenys si

les escorces són rugoses com als arbres dominants de LG. E ¿3

possible que el percentatge d'escolament cortical a l'alrinar de

5.25

LC augmenti molt un cop les escorces estan saturades d'aigua

(potser després de 20-30 mm de pluja), i que això, unit a

la bonca capacitat d'intercepció' de l'alzina, produeixi els

baixos percentatges de trascol observats a precipitacions

abundants.

5.4-'4- Totals anuals de trascol

Els totals i els percentatges anuals de trascol es poden

veure a la taula 5.4 •

A l'alzinar de La Castanya, la mitjana de 2 anys complets

dóna 566 mm de trascol, que representen un 65-6$ de la

precipitació. A l'alzinar de Le Rouquet'(Montpellier) s'obtingué

un percentatge molt semblant amb 5 ~anys de dades: 65.1$

(Lossaint i Rapp 1971) . Aquests percentatges de trascol són

baixos dintre del conjunt dels boscos temperats (Zinke 1967),

i es deuen a que les pèrdues per intercepció són molt altes

als alzinars. Així, a Rouquet hi ha un ¿±.2% d'escolament cortical

anual, i un 30.7$ de pèrdues per intercepció (Lossaint i Rapp

1971). La parcel·la de La Castanya té els arbres més rectes

i de tronc més regular que els 'de Rouquet, i això afavoriria

un major escolament cortical. De totes maneres, les pèrdues

per intercepció al nostre alzinar no serien inferiors al

20-25$ de la precipitació anual. Es a dir uns 170-215 mm/any

s'evaporen directament des de les capçades sense arribar mai

al terra (donada la morfologia de les fulles d'alzina, podem

considerar despreciable l'absorció foliar d'aigua exterior).

Les pèrdues per intercepció constitueixen doncs un capítol molt

important de 1'evapotranspiració total d'aquest ecosistema.

A la fageda de Santa Fe,' la mitjana durant tot l'estudi

dóna un 80.3% de trascol. A la fageda de Soiling, les mitjanes

de 11 anys (1969-1979; calculades a partir de les dades de

Matzner et al. 1982) són: trascol 7'7.6%, escolament cortical

13.7$, i pèrdues per intercepció 8.7%. Els percentatges anuals

de trascol que hem trobat per a les fagedes europees varien

entre el 59$ i el 80$, essent els valors més freqüents els de

5.26

67-78$ (Denaeyer 1969, Lemée 1974, Nihlgard 1970, Rasmussen et

al. 1982). Els percentatge de trascol trobat a la fageda de

Santa Fe està en l'extrem superior dels valors bibliogràfics.

Com les observacions de camp i les mesures preliminars indiquen

que 1'escolament coruical és important a la parcel·la de SFF

(cosa lògica perquè els arbres scan molt regulars, amb les bran-

ques molt ascendents, i l'escorga llisa), això voldria dir que

les pèrdues per intercepció són menors en aquesta fageda que a

la major part de les fagedes europees. En clima mediterrani.

la intensitat mitjana de les precipitacions deu ser bastant més

gran a la de Europa central, disminuint les pèrdues per inter-

cepció. D'altra banda, l'alçada dels arbres és bastant menor a

SFF que a la major part de les fagedes europees (18-20 m v.

25-35 m), el qual reduiria també les pèrdues per intercepció.

Partint d'un trascol anual del 80$, i suposant que l'eseo-

lament cortical a la fageda de Santa Fe representi un 10-14.$

de les precipitacions, quedaria un 6-10$ de pèrdues per inter-

cepció. Aplicant aquest percentatge als 1200 mm/any de pluvio-

sitat mitjan i estimada a Santa Fe (apartats 5.3-3 i 5.3.5),

obtenim 72-120 mm anuals de pèrdues per intercepció, xifra molt

més reduïda que la de l'alzinar de La Castanya. El faig és una

espècie arbòria que, donada la seva estructura de capçada, expe-

rimenta unbc pèrdues per intercepció sovint només moderades,

com hem vist amb les dades de Soiling i com sembla passar també

al Montseny. Alguns autors (p. ex. Rasmussen et al. 1982, a

Dinamarca) donen pèrdues per intercepció elevades (29$ en el

treball citat) a les fagedes que estudien. El faig pot tenir

una intercepció considerable si les pluges tenen lloc principal-

ment do forma intermitent i a baixa intensitat. En el cas del

Montseny, però, les petites pèrdues per intercepció que hem

estimat seria un altre factor favorable a l'economia hídrica del

faig en aquest massís, ultra els comentats a l'apartat 5-3.9 •

A l'avetosa, durant 1 any vàrem obtenir un 84.0$ de trascol.

En aquest bo&c 1'escolament cortical és pràcticament nul, i la

diferència entre precipitació i trascol correspon íntegrament a

pèrdues per intercepció. Malgrat això, considerem que, probable-

ment, el 84$ és una sobreestimació del trascol anual. La variarió

espacial del trascol fou major a l'avetosa que als altres dos

boscos i, per tant, el percentage resultant és també més incert.

6. QÏÏIMISME I FLUXOS DE NUTRIENTS

EN LA DEPOSICIÓ GLOBAL

6.1

6.1 Variabilitat del mestratge

En la taula 6.1 es donen les variablititats obtingudes en

aquelles ocasions en que s'utilitzà la mitjana de les concen-

tracions dels 2 col·lectors del mateix bosc analitzats sepa-

radament. Aquestes variabilitats són el conjunt de: (l) varia-

bilitat espacial de la deposició humida, (2) variabilitat

espacial de la deposició seca, (3) inestabilitat química de

la mostra en el camp, i (4-) errors analítics.

Les variabilitats obtingudes foren semblants en els tres

boscos (taula 6.1) . Per al conjunt dels 3 llocs, les varia-

bilitats mitjanes augmentaren en aquest ordre (taula 6.1):

1- Variabilitat absoluta (error estándar):

P0¿ < K < Mg < N03 - Na < Cl < H < Ca

2- Variabilitat relativa (error estàndar/mitjana):

Conduc < NC>3 - Na < Mg = Cl - Ca < K < H < PO,

La mitjana dels percentatges de l'error estándar respec-

te la mitjana de cada període va ser inferior al 9% per a

totes les variables, excepte H i PO/ (taula 6.1) . En el cas

del PO^, l'error rela-tïu Is gran (26$) però l'error absolut

és molt petit (0.27 ueq/L) i proper al límit de detecció

(0.2 yeq/L). En el cas del H, la mitjana dels errors están-

dar és de i.60 yeq/L que, a un pH de 4-.7, equival a 0.03 -

0.04- unitats de pH.

Aquestes variabilitats es consideren satisfactòries per a

les finalitats del present estudi. Es a dir, excloent valors

anòmals, 2 col·lectors per anàlisi donen una estimació raona-

blement p'^ocisa de les concentracions iòniques en la deposi_

ció global del Montseny.

6.2 Concentracions mitjanes

6.2.1 Aspectes generals

La composició mitjana ponderada per volum de la deposició

6.2

global soluble es dóna a la taula 6.2 per a l'alzinar (LC), a la

taula 6.3 per a la fageda (SFF), i a la taula 6.4. per a l'aveto-

sa (SFA). Per a comparar les tres localitats durant un meteix

període, a la taula 6.3 afegim la composició mitjana a LC

durant el període d'estudi de SFF i a la taula 6.4- induïm les

dades de SFF 1 LC durant l'any donat per a SFA. A la taula 6.5

es comparen ele resultats de LC amb els d'altres llocs d'Europa

i de Nord-amèrica»

Les característiques que ens semblen importants de la composi-

ció mitjana de la deposició global al Montseny són:

(1) la semblança general entre els 3 boscos. Això ens fa pensar

que els resultats poden tenir validesa per a tot o gran part

del Montseny, i probablement per a una regió mes ampla.

Una implicació d'aquesta similitud entre les concentracions

mitjanes és que els aports en la deposició global dependran

molt de la pluviositat anual.

(2) Is deposició global al Montseny és àcida: els pHs mitjans

sen de 4-6 -4*8 . L'acidesa és màxima a SFF i mínima a LC.

(3) ertre els ions analitzats, el Ca domina amplament sobre els

altres, en termes d'equivalents, a tots 3 llocs.

(4-) de la resta de ions analitzats, Cl, H, Na, i NO^ són relati-

vament abundants. El Mg es força menys abundant que els 4-

anteriors, el K es escàs i el PC, escassíssim.

(5) les concentracions de Na i Cl són moderades, tenint en comp-

to que el mar està a només 21-27 km. Es possible que la

influència marítima derivada de la proximitat del mar quedi

mitigada per l'orografia i pels vents dominants de l'oest.

(6) les concentracions mitjanes de Na i Cl són notablement

majors a SFF que a SFA i a LC. Considerem això com una prova

de que la influència marítima és major a SFF.

(7) les concentracions de NCU no són baixes, i indiquen una

atmosfera contaminada; són però inferiors a les que

s'obtenen en les regions de precipitacions molt àcides

d'Europa i de L'est dels USA (Taula 6.5) .

(8) en conjunt, la composició mitjana de la deposició global

del Montseny no destaca especialment en cap de les '/ariables

analitzades respecte d'altres llocs d'Europa, siguin medi-

terranis o no (taula 6.5) .

1 Htí cd0 0 f¡0 Ti OP-i H0 co dûPH 0

73 *OCO O -H CO

rHVH O*00 PH -H E

H 0 CQ OCd '->- ft O tí^o en PIO — ' tí 0XOrH T3 öhi .H -P -H .

tí 0 CO t-1

•H PH PH ü O1

U Cd 3 CO -H 0•H T3 ''d PH -P 3.CO tí O COO *cd CQ -p VH tíP -P 0 O T3 00 CO T3 0 Cd

T3 0 3 H -PbQ • co CQ

cd CQ tí H 0 ÖH PH -H O O

O -P O -p -H0 PH ü - H O

TJ PH O CV -P cd0 Ö PH

0 « CQ 0 -PB CQ cd rH CO tíCO H tí 0 0•H 0 cd tí üS T-5-P 0 tí•H ^^-P Ö tí 03 CV -H 0 0 O0 ^— E E -P

CtjH • cd TS O ,.!0 CQ H Cd tí Q

T3 0 PHtí 0 cd co O

co cd T3 PH 0 CV-P •<—> 0 T3cd -P 0 to cd cd

+3 -H -P HH E ü Ö 3 S3 0 0 ,P OCQ CQ PH PH cd 0 0 CO cd -P WPH H 0 N 3.

PH -p CQCQ *— x -H 0 tíH H PH H PH 00 *~" cd cö <*i

TJ tí -H -ptí 0 tí Cd « Cd0 TÎ *cd •- -P

-P CO CO -H*o co co v £••H 0 0 0 J -Hco tí 3 -P•H cd co er1 • oü "-s PH cd 30 -P O CO H T3PH -H PH rH • Ö

PL, E PH 0 rH 00 0O

CO tí 00 CQ 0 PH •

rH rH Cd 3rH 0 Cd PH -H

• Ö T3 TJ -PxO 0 -H cd PH

tí CO H T3 -Hcd O 0 H Cd PH

rH T3 bO O ü ü3 -P ü CQcd CQ cd 0 0 0

EH pi: -p PH 'Ö Tl

^fOPH

rHO

enO¡2;

bus

cdü

W

cda

K

f-H1

Oo

ooh-H

1

1-1

cn en --íj>rH O •>*

CV

—í en cvH • • •H t> H !>

CV

f- ON -<iON . . .

rH O O -sl-H

en co xûen . . .CV ->* O xQ

H

ON \û xûrH • •cv o -** m

co

0 H en en

^ en 0 oo

t> cv cven . . .CV 00 rH xQ

CV

xO UA Oen . . .CV t> rH xQ

H H

vn xo ooCV H O en

CV

^ — X ' — X ^~*tí H cv en

— — • - —

PHcdtí•HNH«a;

ON en TVxD

0 0 VNCV

ON H Ti

^ CD rH ~^en

rH CV O

00 0 H vôCV

en C* TVco • •

CV O TvH

CO T» ON

^ CV >Ô C^xû

ON -«í CV

en O oo

xO ON ONON . . .

T» o enCV

en cv ocvH T, H -<t

rH H

in co encv • • •H O O -tf

cv

^ — s-^ , — »tí H cv en

V '

cd

0bocd

PM

ON -*• •

O O

CX3 H en H

00 H Au• • •

en H O-

ooH

ur% xû O• • •

ON O xO

cv m cv

ON

ON

O ->* CV• * •

-st O HH

cv m j-• • •

ON o en

H -í H• • •

»n cv -*CV rH

ON H ON• • •

O H -stCV

tí H CV en

cdCOO-P0

rH H O xOCV

ON cv enir\ . • •CV VN. H xO

CV

-<t o cvCV • •en oo H m

H

cv c^ enxO • • •en en O xo

co coir\ • •en CV -<t

cvcn

- CO•

H o enCV

tí H cv en

coH0 co

oço o-P çoO O

EH ü

f—ce,ûo

r—W

XJ•f-ü•r030P.ÍD13

cdrH

013

cdGcd•r-

-P•rlS

X0•Hü•HmoPS0ü

• •

PHcdc•HNiH<

CV•

v£3

cdH3cd

EH

PH 1cd -P 0G G PH•H 3 13N T-J.HH G .GCd O -- ü 13H

H cacd cd C

o(D PH -HH CD ü,a P. cd3 PHH -H -P •0 G ïtíca ca CD PH

H oH cd ö cdcd 3 of G u "Ho cd -P

rH Cd PHM ca 0

d) 0 >VD 13 CD Ö•H 0 h 0ovH cd o•H PH E 0ca a» h PHO P, OPH ÇH 010 ca ca 013 0 G

13 cd -Pcd PH cdH cd -P -P

rH0 PH CQ 3

TJ CD Cu WP* (D

a ca ÍH3 «KrHx-x PHHO Cd 0> C ta

O H -HPH rH &q0 <Da o .s

f-1 u 3cd cd r1 H13 PQ 0cd O >PH «CV0) >> PH

T3 C cd 0)C CD PHO ca cd&.-P ta ö

Ö -H 0)Cd O PH PHö S CD cdCd — ' CM PH

•r-5 (D <D-P Cd PH T3•H >> ßS Ö -P 0

cd cd PH*O -P -P•H ca -H raU cd > CD•H O -Hca -p coO cd ü CDPntJ 3 -PS T! caO CD tí CD0 -Ö 0 3

o er1cd o cdH G •

CD ca •cd >s o wC C TJ c

*o cd orc¡ +3 ca -H

C rH Cca 3 <D CDW B T3 M

- H-

n .MH

H0

fx"\» \

H^*£-«

MS

cd0

W

cd^

fj-tt~J— (

inP«

o0QS3OO

OHh- 1Ow02OH

COoi >H:a a

<

wQO

"MCtíWOH

H- H-o<~\ c^\ ooû C^ Ô

• * *O O O

* *o u-\ c~-• • *

-ih VA c~cv cv a

O vO OU• • *

O OO 00rH rH rH

ou n^ m• • •

-" c i O CVi H H HJ

U0) O O H3. « • •

C- 0 Hsu VA \O

<TN O s£>« • *

r^ -* cf>

C- rH ->í• • *

í rH C1^CV CV Oi

OO CV H• * *

0 0 V ACV rH

rH vu CVtH VA 00

• * *VA -í ^fc-*iS H rH rHO • • •

O CV rHCO CV CV CV3.

r*1

>* 00 F- !>G VA -<f VAü o ô co

Hse

rH rH CV

^^ "co o ô oo cr- c~- o co o cel i no 1 I I

CV CV 1 CV CV OJH i— 1 rH H rH r-I I I I I I

vu rH HO vu CPrH OA CV rH CV

1

^

caCDc

ca cdN0 -n

-P cdca -H JPH E ^CD •ca ca rHG Q 0d) Hca H

CD CD •ca T3 t-}>» í·cd^«.c -p N crcd ß -P <D

CD -H 3.CV -H rH

ü cd ONca o tí •rH 3 Cd -<fcd er1- cv

caPH rH CDCD CD CD 73PH 3

PH O1 3e CD oCD PH G CMÖ CDO cd ca

T3 S ca oo ca

CD CD ca 03 tJ CD Ser s

cd OrH G OH0 cd H

•r-3 caCD -P ca -p

T3 -H H caS CD 0

S0 3•Hvo -p a1

0 -H G Cdcd o cdPH Cd PH -P

-P PH 3 GG -P 'ö cdCD G ÍHü CD ca 3G 0 CD T30 G T3o o 3 cd

o MTJcd G cdJ Cd -H PH

H -P 3• f ca •

ON PH O 0 ONC- cd S £>i u cd i

•*u 'H r-\ vQl H Ö l

ON PH 0 ON•H T3 0

H -P TJ H0 H -H 0

13 3 Cd 13S H T3

ca O cd ca0 0 PH 0

T3 " 3 0 0 T3T3 TJ

ca -P C ca*0 cd ta o *0S -P 0 PH SO H 13 0G 3 cd cd G

ca PH Gca 0 0 cd ca0 PH 13 '<-3 0

T3 G -P 13cd H O -H cd13 0 PH E 13

* H-

0) .13 CD

"Ocd*—» o13 CQ^ «CD O FH ,-! EM tQ 0) ~ 3Cd CD PH rH

CM E O OX CV >

cd O -HrH CV CD Cd FH

— --p 0cd cd cd PH

0 B 13CD CQ vH GH O H FH CD,Q ,u (D CD FH3 «H CdH -P -P CD FHO CQ G FH CDCQ CD cd 13

3 FH -P GrH CT 3 Cd 0Cd Cd 13 -P PH,0 - -HO 13" > CQH 0 .r) CDM-iH J -P

13 — ' O CQV3 3 3 <D•H -P Cd 13 -Pü CQ >5 G CQ

rH -H CD tí O CDcd CQ - cd O 3

rO O 13 -P CT0 PH CQ Cd

H CD CD cdtu 13 13 O CV •

O • CQXD cd NH cd NO G•H H FH J 0O CD Cd -H•H CD PH (D rH GCQ 13 13 3 CDO rH Cd MP E CD FH -P 0CD 3 Cd FH

U rH -P G Cd 13O O -H rH -H

cd > -P N ,GrH H Cd -

FH -P cd 13CD CD G - G

13 PH Cd HX5 CQFH öl G

cd cd 3 CD O£4 r^-j rj r^J cß »p-j

cd cd -P o•r-, FH « CQ CD cd+3 o),-x CD H FH•H Tí Cd 13 PH-PB G G cd B G •

O O 13 O CD f*"1XO PHI-H ü O Pj•H CD CQ GO Cd O CD CQ O Cd•H G FH rl·l >3 0CQ cd cd G VHo -r-scq G cd cd -PP -P CD FHE -H « G CV G CDO E >> O CD >ü G 13 -P fn tí

SD CD G cd O•H CQ CQ cd E ü

Cd ü -P CD FH FH CD13 - H G 3 O FH<D CQ O •> 13 Ç-Ht: o s:*o CQ raCd PH -H O tí 03fe s •« o hJ cd

O fe Cd FH -Pü fe FH CD -P Cd

CO Cd 13 -PCd — - PH CQ rH

fN, rH E CQ (D 3CD O CD CQ

NO Cd fe O 13 CQ CDÖ Cd CC FH

cd X3 cd cd 13 PHH 13 -P H3 G FH CQ CQ Q)Cd CQ cd CD CD rH

EH H CO PH J W -H

OPH

HO

~*«"

rrx

"

W)S

cdü

W

cdzs

toHM

' WPH

0CDQf,O0

PHMOWPäPH

en*J U01 (H

5*^

wno

*i — iPiwPH

OOlJJ

•-tITN

0

NO•

0c*"\

ON•

00rH

0•

rH (V

1 rHi_3

crm oo3- •

HU v

H

C"0»

NÚ' •

UTS

cv

•Û•

"**3"

CV

rHNO

•.

rH

1

S NÛ

ü •

HCO CV3.

rH

1

>> OG 0cd o

HEE

O

H

^^

OrHC- 00

1 1

NO CV1 1

CT\ ~<f-

fefeço

pr\O

0

H•

-4-CV

ON•

OCV

ON

*

HH

-í•

HNO

ON•

c1"

0^•

oCV

u~\•

00H

rr\c^•

-4-

^>•

0CV

-vf

CVc~-

^ '

^7rH

^^O Hf- 00

1 1NO CV

1 1rH C^

OiJ

U"NO

O

p«.CV

*H

OON•

0

HO•

rH

ITSCO•

o

oo

NOCV•

H

OT\O"\

•H

!'

NO

0•

H

ÇO~<f

•H

1

I

O( -\" ^fefeço

%o•HücdHCD

Ctí

1 —

CCfio

1 —w

VD•r"Ü

•r~03OP.0

T3

cdi — l

0T3

cdGcd

-p•HE

VO•HU

•H03OPgsoü

• *

cd030-p0,>

<c

-<f

*SU

cdrH3cd

EH

X 1,—1 «pJ A

G 0 -P 030 0 -P 0 G

T3 G cd 0 O0 E P,vH

cd T) 03 G03 rH 0 0O 03 0 in ÖD-P 0 O0 -P •> !-i^ •* CÎ 0*"\ n^cd *O cd • -H- -H f-i su ArH 0 3

cd TJ -H 13cd rn

cd—-CV 030 PipM • G

rH S CM su Oru O CO 'H

3 O 03 ürH 0 CdO Cd 0 rH !H03 CM 3 -P

rH Cd G

rH 0 Cd -P 0Cd PH -P ü

rO G 03 GO • cd 0 OrH-— CO rH üMO •

co 0 cd cd K*O 1 PH•H CO G Go i cdxo 0 cd -•H H T3 03 f-i03 0 CdVHO cd M 03 E -PPH Cd M in rn0 os CH in O 0

T3 C-- cd «M >1 cd rH 03 G

cd 00 H H G OrH 1 Cd O

-<t 0 03 fn 00 s — ' T3 V0 *P í-í

rtt S>j.H 03 03

E G 03 0 03 cd— 0rH O T3 03 +30 rH J OK Cd

-P fn rHrH G Cd 0 03 30 Cd >> Pnr-H 03P, IH G W 0

3 cd +3 ÍHcd TS -P G .

T3 03 cd ,3 HCd » Cd rH o 0

ÍH — O 30 cd T3 O -H

T3 G cd CVG O rJ CM .

O rH fe Cd EPH 0 0 CO 3

ü T3 cd Hcd fn 0 'ö oG cd fH t5 -H >Cd PQ Cd rH

•r-5 G -H 0 fn4J ..H CM 0•H r>J N O 0 PH

E GrH »J rH

0 cd G»•O 03 - 0 -P 0•H -p rH T3 Cd f-tu G -P cd

•H O 0 03 -H rH

03 S T3 0 > 00 t3 -H TJp, •• 03 cd -P GS <3Î 0 t3 ü OO P=H T3 3 PHü CO Cd 03 Ti

— "Ü 0 G 03cd r-3 O 0H 03 03 O

-P 0 • racd 0 H 0 « 0G > t3 -P -P

VD Cd*0 O G 03TS 03 ,UVH 0 0

03 E ÍH E 303 cd cd 0 cd er4

C¿1 PL, -p p, > cd

OPH

rHO

S3

MS

cd0

^cj

cdZZ

XPH

0tDQ»2;O0

PHMOWazPH

COOI E>H*-yr t-rf*i H rEH

"•

Oojjr-J

C* CO C^cv C^N in

o o o

c~~ c- -*• • •

cv -* -*cv cn cv

-* cv m* » *

CO O ONrH rH rH

»TN rH CO• • *

CT^ c* \ ^D-t rH H1rJ

er0 co cv m3. . . .

s£> CV C^Ni m m

s£5 in C** . •

CV CV C^N

O rH s£3. . .

00 O OH CV CV

CV su C -. . .

-<f CTs OCV CV CV

CV C^N O'sso in so. . .

^- ^- ~<H-

t-l

1E so *n inü . . .

O c°v OCO CV CV CV3.

rH

1>s CTN su sOG ON IT\ ONCd H 0. CO

rH HEB

H H H

<£ r Hpr* i fV . f ")

CO CO rJ

CV

o

insO•o

s£3ON

O

fNr-«o

oON.

O

_Q

r— im

CVsO.

O

cv00.

o

11

CO00

*o

inON.

O

»•0 fe•H PHü COcd "rH <0 fe« CO

6.3

6.2.2 Comparado entre SFF i SFA

SFF i SFA són dues localitats molt properes, que difereixen

principalment per l'orientació i l'altitud (figs. 3 «11 i 3.12).

El desnivell entre elles es d'uns 180 m . La precipitació

anual és semblant als cos llocs (apartat 5.3.6) . La hipòtesi

nul·la es que no hi ha diferència en la composició mitjana

de la deposició global d'ambdós llocs.

Hem agrupart les concentracions per períodes mensuals, i

hem fet un test de Wilcoxon amb les observacions aparellades,

per a cada variable. No es troben diferències significatives

en els casos de K,Ca, Mg, i NO^ (p>0.06 per a tots ells).

En 12 dels 14- mesos disponibles, les concentracions de Na

varen ser majors a SFF que a SFA, i la diferència és signifi-

cativa (p <0.03) . La diferència en les concentracions de

Na fou especialment accentuada en dos períodes amb temporals

de llevant (febrer i abril 1980), que donaren precipitacions

abundoses i concentracions altes de Na. Aquests dos mesos

són els principals responsables de la notable diferència que

hi ha entre les mitjanes ponderades de Na (i de Cl) als dos

boscos (taula 6.4) « La diferència entre les observacions

aparellades segueix però essent significativa si prescindim

d'aquests 2 mesos.

El cas del Cl és semblant al del Na, però hi ha 4 mesos

en que la concentració de Cl va ser major a SFA que a SFF, i

això fa que la diferència tingui una significació estadística

dubtosa (p= 0.06) .

El pH és significativament més baix a SFF que a- SFA (p<0.05).

La mitjana ponderada del pH a SFF i SFA durant un any comú* és

de 4-53 i 4.62 respectivament (taula 6.4).- Això vol' dir que

la concentració mitjana d'hidrogenions é un 22$ més alta a

SFF.

No hem fet la comparació per al P04 perquè la seva concen-

tració fou sovint indétectable. Les diferències entre les

6.4

concentracions mitjanes de PO, als dos llocs són grans en termes

relatius, però molt petites en termes absoluts (taula 6.4) •

Hi hagué dos mesos (novembre i desembre 1979) en què les

concentracions de Ca, i en menor grau d'altres ionSj t'oren

notablement més altes a SFA que a SFF. La precipitació va ser

de neu els dos mesos. Creiem que aquestes diferències són

fruit d'errors metodològics en el mostratge de les nevades,

perquè els col·lectors d'embut són molt poc adequats per a

recollir-les, especialment si duen caputxó, com era cl cas.

6.2.3 Comparació entre LG i SFF

La comparació entre les mitjanes ponderades a LC i SFF és

molt il·lustrativa. Les concentracions dels k ions d'origen

continental (K, Ca, NQ_3, P0¿) varen ser, durart el període

comé, més altes a LC que a SFF, mentre que els dos ions

d'origen marí (Na i Cl) ho foren a SFF (taula 5.3) • El Mg,

d'origen mixte continental i marí, dona la matsixa concentra-

ció a les dues localitats (taula 6.3) «

Aquestes diferències entre SFF i LC es posen molt de mani-

fest amb els quocients SFF/LC. El quocient pe..- a la quantitat

de precipitació val 1.4.8 . Aquells ions que donin quocients

iguals a 0.68 (l'invers de 1.48) tindran els mateixos aports

als dos llocs; quocients menors de 0.68 impliquen aports més

grans a LC que a SFF. Els quocients trobats estan a la taula

6.3 « Tots són superiors a 0.68. Els ions que tenen els quocients

més petits són K i PO/: els dos ions en señor concentració a la

deposició global al Montseny (taules 6.2 a 6.4), per als

quals la capacitat d'emmagatzamatge atmosfèric deu ser mínima

i que per tant, presenten fluxos en la deposició global rela-

tivament independents du la quentitat de precipitació. Els

quocients més alts són els de H, Na i Cl, tots 3 bastant supe-

riors a 1. Especulativament, això podria atribuir-se a: (l) la

importància del rainout per als 3 ions; (2) la menor capacitat

de neutralització de les precipitacions àcides a SFF degut

potser a taxes inferiors de washout i de deposició seca, lliga-

6.5

des a l'altitud; i (3) el major grau d'influència marítima

a SFF.

Les concentracions mitjanes de H van ser un 33% més altes

a SFF que'".a.LC. Durant el període comú, els pHs mitjans res-

pectius'.foren A.61 i 4-.73 (taula 6.3) .

La suma de les concentracions mitjanes dels 5 cations

analitzats es de 117.1 ueq/L a SFF, i 115-9 ueq/L a LC.

La major concentració de Ca a LC es veu contrarestada per

les menors concentracions de H i Na, resultant una suma

molt semblant. A manca d'amoni, que podria afegir 10-30 yeq/L

aquests totals ens indiquen quina és la concentració catiòni-

ca1 de la deposició global al Montseny.

6.2.4- Comparació entre LC i dades bibliogràfiques

A la taula 6.5'recollim les concentracions mitjanes de la

deposició global d'algunes localitats europees i nord-ameri-

canes. En general, LC no destaca especialment en cap de les

variables mesurades, sobretot respecte les dades europees.

Lc se situa en la part baixa de la gamma de concentracions

per al K, en l'alta per al Ca, i en nivells intermitjos per

al Na, Mg, NO^» Cl i potser PO,. El pH de LC és més alt que

el de les regions de precipitacions molt àcides (Escandinà-

via, centre d'Europa, est dels USA), però més baix que el

donat com a mitjana per la URSS, que el de una localitat

gal·lesa, i que el de San Francisco.

Desgraciadament, hi ha molt poques dades publecades sobre

la composició de la deposició global en la regió mediterrània.

Rapp (1969) estudià la deposició global en alzinars i en

altres boscos prop de Montpellier. Les seves dades per a una

de les estacions d'alzinar (Le Rouquet) estan a la taula 6.5 •

Les concentracions de K, Ca', i Mg són més altes a Rouquet

que a LC, i la de Na molt més alta. Rouquet està a 23 km del

mar en una plana calcària, mentre que LC està a 27 km del mar

6.6

en una muntanya silicatada més plujosa que Rouquet (taula 6.5) .

Observi's que la diferència entre les concentracions de Ca a

LC i a Rouquet no es espectacular, i que una part de la diferèn-

cia podria estar associada a la menor pluviositat de Rouquet.

.".•ixo vol dir que, inclus en una muntanya silicatada com el

Montseny, la concentració de Ca pot ser relativament alta si hi

uG. fonts regionals. En el cas del Montsey, aquestes fonts podrien

ser les depressions sedimentàries de l'Ebre i del Valles,i l'àrea

metropolitana barcelonina.

La concentració de Na a Rouquet es sorprenentment alta (taula

6.5) ja que no és una localitat arran de mar, i els vents do-

minants venen de l'interior (Rapp 1969). Per altra banda, el

quocient Mg/Na a Rouquet és molt més baix que el de l'aigua del

mar, cosa molt excepcional (cf. Steinhardt 1973) de la qual

només en coneixem un altre cas: les dades de S. Francisco, també

reproduïdes a la taula 6.5 • Les altres 3 estacions estudiades

per Rapp (1969) donaren resultats semblant als de Rouquet en els

aspectes que comentem.

6.2.5 Els quocients iònics

En la taula 6.6. presentem alguns dels quocients iònics

en les mitjanes ponderades de la deposició global del Montseny,

junt amb els mateixos quocients per a l'aigua de mar. Per a la

composició de l'aigua marina hem utilitzat les dades de Brewer

reproduïdes per Krauskopf (1979)• Altres autors donen composi-

cions lleugerament diferents (p. ex. Goldberg 1963).

S'observa que el Na i el Cl en la deposició global del

Montseny estan en proporcions semblants a les de l'aigua de

mar, especialment a LC i SFF (taula 6.6) . Hi ha però un petit

excés de Cl sobre Na, respecte les proporcions marines, en els

3 llocs estudiats.

El Mg, i encara més el K i el Ca, es troben al Montseny en

proporcions molt més grans que les atribuïbles als aports marins

(taula 6.6( . Tots els quocients en els qualp intervenen aquests

ions es separen amplament dels corresponent", a l'aigua de mar.

ce

0)'Ü

c

"~

*c

ÍHCDp.

et

ceÍH

CD

pOP

cd£ír*IL

-P•r~E

"0•r-0

»r*toopsQ

ü

edrH

íllViJ

-ü

cdo•HCM

'2bíO•HrH

•H

"•0•HOcdf-,cdPEo0

in•

NU

cdH3cd

E-t

CQüOrHrH

toCDp

-PHcriVJ

cd

•H

>ití

to-p0o

2£

irncd

CDrH,û3

0CQ

Hcd

orHbí

o•Hü•HCQ0PCD

T3

•

CT"0

tí0

CQ

O•Hücd

-pö0ütíoo

•

>»tícd

sE

Ö0

NO•HOeti-P•HP,

•HO0fH

P-,

-•tOP-.

HO

O

bO¡g

cdo

kj*

cd

33P,

OWctíPH

WQOM

«PH

CO

5

OoJh-H1

ceoE-iCD«=c

coNU 1

* 1

o

0• 1

t> 1CV

co• I

CO 1H

m \o• •

CV OOH H

rH rH• •

rH ONNO t>

NO C-

• •

o™^ C"*""

*s*?" VS• *

O'N, 00CV -4-

rH

CV00 1

4 '

t> CVm voCO sO

O co00 NO

ON vO

ON ONH H

cv m

x ^fH

CO"- » 0

G O Hcd 0 H-P to -P 0to -p 0 P,cd tí 3 -Po o cr tí

S 3 0

l·l·l fK

•H133-Pto ON0 vO

ON-P rHto0 P,3 Pier cd

<t; o¿

HCV 1

• 1m

ON•

0 0in vo

cv•

O CVvO OTN.

CV•

NU CVrH OTN,

en•

m -4-m m

o•

ON ~4-

NO

•

vr\ or*" ~-« "

C*O 1

-<f

" :ON

O

ON 1NO 1

ONH

rH 1 'H

*—*.

cd

bo ö to cdö cd C oí•HE cd tíH 0 SI cdrH rH f-lO <£ 0 fe

•Hcd

CV-P £>0 ON

rHfn CV0 CO -Ptí ON cdN rH tí

-P CdCd hS 0

1 1 11 1 1

m co com H m

NO H com C^N r<N,

O £> CYS,m H

\Q OA ON

NO H

NO C'N. ^4"

cv in \o->* H m

-<fi cn cvi • •

-t -*

! ; oH

m oot> £>

i i i1 C'A CV

1 O C-ON ONH H

1 OTN, MD

cd tí- — <• to cdo 0 cd 0 bo•H bO-H tí 0

0 bo tí o 0 3rH H : cd 'CD M !Ho*co :o 3 ^ oO 03 T-5CO -H K

.

tí CV0 COCO ON

CV 00 in rHD- J> 0ON ON ,C¡ P,rH rH P<-H

O 043 +3 HO COcd cd ratí tí -H «HCd Cd fnP ÍH rtí

0 0 0

•11

NO•

m

H

ii

O•

OOcv

ii

rH•

r-A

NÛ

•

NÛ

ON

inON

^^"

,

ff^£*».

1H

ONrH

in•

rH

o toS 0•H rHH •C H>s cdH 0

1

vO:>ONH

fH0

>>

h0

l1

cnCV

Cr

incv

ocv

m

oH

rn

in

i

iii

i

"cdtícd

•1—5CO -PCO -H02 Ei~J

0coONrH

T*3

ütí0PH•P0

P-,

mcv

*o

(Y\

*0°\H

C****cr\

CV

c*A•

(Y^

O•

co

00

*H

CV*

m

rH

4

Ocvf^NH

t>1

OfN,

NOOS

H

HH1^1OO

«3Î

13 COfi CDcd

rû ffi

' '

•

rHlcd|

-PlCD 1

*i-co t>C ON0 rHM•Hi-J

00NÛ

•

O

ON

*ON

NO

*

CO

H•

^3"

in•

rHrH

O*

CV

-**

t>

I

'

O

rHCV

pTN

C""**1

O

ONH

co\

^cd co-p CD00 «Z üO Ö

VJ

NOc-~ONrH

tíOra

•H ÍH0

rW 13tí tíed 0S X

CO

ON•

rH

ON

*

HPA

NO9

O""\

OO•

in

in•

incv

o•

Os

•H•

C^in

0•

in

,

inc^i

~<fONH

j.•

O

OoCQ

•rH •*— Nü <Ütí COcd CD

• oUJ

r<CQ3

pq

•Hco

H c>rH ON0 rHOO¡S

mCOC

cd cd oTÍ -1-5 C

W 0? -r¿CD O TÍ CO W

rH r o o )CQ • Cd 'J 30) r J tr CQ a*H CD ta C O -H

ü -P O X> Gcd k G -H X3

Cd (D O en -HCQ U, i Cd

-P 0 fc CQ CQcd en CH -P rH G,u -H C cd 0O CQ TJ d/ -Hfl·l .0) O*3 ü

-P H G G E ?H

C!(Dca-pG0*r

rH0-d

rHf3,,2C )r-lt'

v:,•r'C•r'KOP.0

T3

cd—1

cdcao•HG

A3•H

ca-pG0•HüO3oi

ND o o o« G 03 O ü P<

CO CD O-p CO 03 CD hG Cu CD 0 T3 &.0) H TS H O

H rQ O VH ÇOcd 3VH cd ?H 0)> H fH 0 H•H o CD f-f Ä3 ca a, 0 -Pcr a G -HCo rH CO 3 bO

- Cd H -4- CDTd -Q a) • cd CM

o vu cdCO rH CD fl·lQ) bu 3 cd CD Es er a a)fnVD CV W0 -H CO « C O-P ü •• M3 -P •

•H -H Cd COG co P CO H -PCD O O 0) 3 Cd

P,S rH 0 G« 0 3 rH O

CO T3 • CO i£ T30 >j-P 0•H cd G NHG H 0 CO CQ 3

,<o co 0 o er1•H 0 -P H -H cd

-Ö G Gco o cd 'O co- P E S 'H HG 3 co 00 rH H -P to T3

•H O cd cd -Pü > G G -P0 CO O 0 G3 f-i 0 T! -H 0er1 0 tJ ü E

Ä cd CQ O 0CQ -H H 3 H

rH CQ Tí Cd O" rû0 0 3 cd

T3 T3 -P CO CO -H «cd CO rH rH ü fn

CQ f-t 0 cd W 0 cdG 0 3 h S3 T3 ca bo • CubO G rH -H O cO 0)

H O cd CQ T3cd Ä-PX3 O G

su«

xO

cdrHp-Í

cdE-<

G k & 0 cdG co 0 0 X 30 0 S &. cd -H HOG G -H T3 0 -HO Cd fn « Cd fn Cd

T3 ••-» 0 O O 0 --P PH co CH H

Oi «H X O CD -HW E 0 XI TJ T3 Cd

cnO

•^^cdo

ÖDS

"^x^

cdo

cd^— ,cdo

\Â

££-«

ÍTÍW

cd

• ^bß2:

rHO

xv»bo

•z.

HO*^^

cd

^

WQO

"MOtJ&3PL,

*0Oi_q

^

co O in-•a- LT\ -<fcv c- m

• • •m CN cv

in cv voO cr\ oO^ rr\ ON• • •

-* -sí ~<f

c* o mH CV OÔ O MD

• • •

CNi CV CV

o o c^cv cv cvm rH O

* • •Ô CX3 t>

C°i CO rHen vO C*Nin -•* m

• • •O O O

+-m rH Oo o cv-<f 0^ -^-

• • •

o o o

+--* -sf CV~<r en os00 00 C~-• « •o o o

x

CO OC*- OO Os rH O-v O1 1 r- CO !> CO

CV CV I I I IrH rH M3 CV CO 00I I I I I I

VO Os m-4- -4-rHH CV

.

fe <O fe fei- CO W

111

•vt

OsH

*o

Osen

-*O*

0

vOOcv

*CO^f-

t>cvcv

*o

oocv

•o

en0000

*o

tO"Í

hcdE

0T3

cd3bo

•H<ç

•

CO-p0>cdcacocd-

PL,

0T3

cdCOo-p0>cd

<afeCO "-.

ot>Os

0 rHfe ^

cd «H-p aG 0cd M

CO CQ3

0 cdT3 (H

Wcd

T3 f-i0 000 &•cd

CH co11 0

" T3fe :-Hfe 3CO 13

Oha,

cd 0ï» ÍHGcd

-P fiCQ • 0cd os >0 ¡> 0

1 i->cd su 03i-J i

Os 00 T3

T3 H0 CO

fn T3 0Cd T3G co cd•H 0 T3

tS3 T3H CQcd ca ".. 0 u11 TJ bOo cd 0J T3 CQ

# -j- un

6.7

Això indica una influència continental considerable. Per

exemple, el quocient Ca/Na és 60 vegades més gran en la depo-

sició global que en l'aigua de mar.

Gore (1908) recull algunes dades sobre el quocient Ca/Mg

a la deposició global de diferents localitats. En llocs molt

oceànics, aquest quocient (en equivalents) pot valdré 0.2-0.4»

assemblant-se, doncs, al de l'aigua de mar (0.194) .Els llocs

interiors poden tenir quocients entre 1 i 5, segons el gran

d'influència marítima i la importància dels aports continen-

tals de cada ió. Només 1 dels valors citats per Gore és tan

gran com els trobats al Montseny: 4-. 56 a Suïssa (cf. taula

6.6) . Aquesta variació del quocient Ca/Mg permet d'utilit-

zar-lo com a índex de continentalitat. Desgraciadament, -es coneix

molt poc com varia el quocient Ca/Mg a la regió mediterrània.

A Vesima, una localitat litoral prop de Gènova amb forta

iníluència marítima (206 kg Na/ha/any), el quocient Ca/Mg a

la deposició global és ja bastant alt: 2.1 (Riehm 1964-, citat

per Steinhardt 1973).

6.2.6 La contribució marina

Es poden calcular els percentatges dels diferents ions

que podrien derivar-se dels aerosols de sals marines, utilit-

zant les concentracions de Na, Cl, ó Mg a la deposició-global

i les proporcions iòniques a l'aigua de mar (Cogbill i Likens

1974-, Glover et al. 1980, Granat 1972a, 1978, Junge i Werby

1958, McColl i Bush 1978).

Aquest procediment es basa en dues hipòtesis: (l) la tota-

litat dels aports de 1' ió de referència són d'origen marí,

i (2) no hi ha fraccionament entre els ions. Cap de les

dues és estrictament certa, però no és probable que això

introdueixi errors greus (Granat 1978).

L'ió de referència més adequat.per al Montseny és e] Na,

perquè és l'únic dels 3 ions candidats que no presenta exce_

ssos respecte als altres dos (taula 6.6) . Els arguments per

a considerar que el Na en la deposició global del Montseny

6.8

és d'origen predominantment marí són:(l) el quocient entre les

concentracions mitjanes de Na i Cl és semblant al de l'aigua de

mar (taula 6.6); (2) Na i Cl estan molt fortament correlacionats,

i la regressió entre ells és semblant a la esperada en el cas

d'un origen marí (apartat 6.6.1); (3) uo semblen haver, local

0 regionalment, altres fonts naturals importants de Na soluble;

1 (4.) es considera que les emissions antropogèniques de Na són

generalmenr baixes.

El percentatge d'origen marí per l'ió X (% X) es calcula:fflcll*

{Ha)dg' tx)„ar

«mar* = - x 10°

on ÍX} j i (X) són les concentracions de X en la deposicióag mar c

global i en l'aigua de mar, respectivament (igualment pel Na).

L'expressió anterior es pot reordenar en forma que sigui

directament calculable a partir dels quocients iònics:

^marX = <X/NaW (X/Na)dg x 10°

on (X/Na) representa el quocient iònic pertinent en l'aigua de

mar o en la deposició global.

Un concepte que s'utilitza sovint en aquest context és el

de "sals en excés", que por aplicar-se a qualsevol ió o grup

de ions, tant per a les concentracions com per als aports. La

concentració en excés de l'.ió X (X „' ) es defineix com laQ X C S S

que queda després de restar-li 1 'atribuïble als aerosols de

sals marines;

ÍXexcés} = {X}dg - {NaV {Xïmar / {Na} mar

En totes aquestes expressions, el Na pot sustituir-se per un

altre ió de referència, sovint el Cl, si sembla convenient.

>tí003-ptí

' 0s:i—

CD73

Hcd

,£>0HW

"•0•r"o

*f—raop.0

73

cdrH

cd

cds•HPHcde

"O•Hu3

¿}•HPH

-PtíOO

ra ratí cd tí

tí cd S oCD O ---s -H

1-3 CD -P rH 'CU 73 • -H CD CdC «S <H E HO 03 fe -P CU•H • 0) ÇO 03 O

>j73 ü -P (D03 tí O ,u -H PH-P 0VH E tí 0 -Ptí ra PH cdx3 3 tí0 -P CD -H O* CDPH tí ft"30 0 S w +3 -P

«H S M 0 -P tí tí•H rH ü tí Cd 073 H cd 0 ra B

0 0 H O cdcd 73 PH 73 ü ft tí

0 O O P Of-, 03 ft*H 3 03 -H0 -P PH er1 üft cd in 0 - ü

+3 0 O, 03 Cd«•H -H E H cd PH

ÍH rH 'H rH 0 S (+-(cd cd £-t cdE 0 ft tí 0 -H

O (H CD T3 Mtí i-l tí 0 Cd0 0 ft 03 cd x|MC^ £ -p p

•H O 03 Cd M'HÍH 0 T3M0 CQ -H X«O T3 fn cd cd- 03 &..Û - OT3 0 0 CQ H O

rH 0 tí03 XI 03 TJ Cd Cd 00 3 0 -P 3tiflrH bfl-H 03 -H a1

-P O -p 0Cd 03 cd - H -H-p -p rr>i 03 cdÖ rH tí • 0 XI VH0 Cd 0M3 hfl O PHü X) ü -P rH cdfn O PH -H cd M E0 rH 0 -Pft bu ftCV tíXD tí

• 0 -H 0oí »O 03 NÚ ü ü M •H -H rH p -H -H W0 O 0 0 3 0 0 3 P H - P

C-*

\O

cdrH3cd

E-i

•H 0 ft O O CdC 03 «rH ft- PH0 O f e 3 0 3 0 T 3 0Ö ftpt, cd -P T3 73O 0 CO -P 03 -H -H

73 T3 0 Cd 3 03cd ta 3 rH tuo tí

03 cd 0 CT .HOP¿lrH-HrH<í Cd 03 ü

rHO

«JflS

cdo

W

cdS

rrt01 Ma C

¡Z•TT*«ti,

WQO

*MKWPH

*Oo>-qt-5

unu> ^ C^

• • •UTN ^- ONON O CO

ITS ~* C-• • •

CV CO CV-í -í -<r

CXD NO ONO rH NÛ

• • •

rH CV rH

>^N ON NO• * •

Cr\ NO -*rH rH rH

H- H- +-0 0 0O O OH rH H

O 0 O• • •

CM H rH

^^

00 O ^C^ 00 ON H ON Q

1 1 C^ 00 C- ÇOCV CV I I I IrH H NÚ O¿ ÇO 00I I I I I I

NO ON C<^ -<f ^frHrH CV

&H <5

0 fe fe>-q CO CO

rH O-* •

VN mON ON

cv tpi* •

o <^ir\ -sí-

U^ O-v* NO

* •CV rH

^* O* •

•vj- CVCV H

•f- 4-O 00 0rH H

O O* •

rH H

^_ *»^^*v ^

ON O ON OCN~ CO £> COI I I I

00 O 00 C-1 rH I I

CV 1 H HH en

fefe oCO ^

•*0feca-ptícaço

073

cd730bucd«H

fefeÇO

• M •

Cd • ON>» ra e-tí -P icd 0 NO-P > iS3 cd ONCd 03O 03 H

cd 0CÖ PH 73

1-30 03

0 73 073 « 7 3

cd -HPH 03 03 03Cfl O 0 M>tí -P -P S•H 0 /•O ON > ft a

rH Cd -Hcd n -tí ran ®

-U fn 73O fe 0 cd1-3 CO ft 73

# -t- un

6.9

Els resultats per a la deposició global del Montseny,

basats en el Na, estan a la taula 6.7 . Gairebé tot el Cl

(90-95$) i aproximadament la meitat del Mg (4-2-4-8$) són

d'origen marí. Pel contrari, la major part del K (83 -86$)

i pràcticament la totalitat del Ca (98%) són d'origen con-

tinental .

Els percentatges d'origen marí de cada ió són semblants

als 3 boscos (taula 6.7) . En el cas del K,Ca i Mg els percen-

tatges de LC són molt semblants als de SFA, però els de SFF

són una mica majors. Per al Cl, els percentatges són semblants

a LC i SFF, mentre que el de SFA és una mica menor.

Els percentatges d'origen marí, units a les majors concen-

tracions mitjanes de Na i Cl (taula 6.4-) indiquen que la

influència marítima és més gran a SFF que a SFA i LC. La

diferència entre SFF i LC era potser esperable perquè LC,

situada a la vall central del massís podria tenir major

grau de continentalitat. La diferència amb SFA és més sor-

prenent, donada la proximitat amb SFF. Es possible que SFA,

en un vessant NW de forta pendent, quedi protegit dels vents

marins de NE, E, i SE„ L» protecció topogràfica es traduiria

en una menor advecció en la columna d'aire sobre SFA i, com

a consequ"ència, en menors aports de sals marines per washout.

Allen et al. (1968) trobaren també considerables variacions

topogràfiques de la influència marina sobre la deposició

global a Gran Bretanya.

En la taula 6.7 no s'han calculat els percentatges de

NOo i PO¿/_ que podrien derivar-se dels aerosols de sals

marins, perquè aquests ions són de proporcionalitat variable

en el mar. La seva concentració respecte al Na en l'aigua

de mar és però tan petita que la contribució de les sals

marines a la deposició global d'aquests ions al Montseny

és negligible.

Part del H i NOo en la deposició global podrien derivar-se

de gasos biològics d'origen marí: H2S, NH,, i N20 oxidats en

la troposfera o en l'estratosfera a EUSO/ i HNO-j. Els matei-

xos processos tenen lloc a partir dels mateixos gasos d'origen

biològic terrestre o antropogènic. La quantificació del cicle

6.10

planetari del N feta per Soderlund i Svensson (1976) permet dir

que la contribució biològica marina als aports de NOo en la

deposició global deu ser insignificant. Encara que el H?SO,

biogènic marí sembla tenir un paper en l'acidesa de les preci-

pitacions a 1:Antàrtida (Delmas et al. 1980), en les regions de

precipitacions .\cides de l'hemisferi nord aquesta feble contri-

bució queda ooliterada pels aporta massius d'òxids de sofre i

de nitrogen antropogènic (Overrein et al. 1981).

En conclusió, en la deposició global del Montseny, K, Ca, H,

NO,, i PO, són predominantment o totalmen-t d'origen continental,

natural o antropogènic. Na i Cl semblen ser d'origen predominant-

ment marí. El Mg és d'origen mixt, continental i marí, en pro-

porcions semblants.

6.3 Variabilitat temporal de les concentracions

La composició química de la deposició global en cada període

de recollida a cada bosc es pot veure a l'apèndix n0 1, i a les

figures 6.2 a 6.10 . En la figura 6.1 repetim les precipitacions

mesurades, -per tal de facilitar la comparació amb el quimisme.

Els aspectes mes destacables de les figures 6.2 a 6.10 són:

(1) la gran variabilitat de les concentracions

(2) la coincidència general dels màxims i mínims accentuats

en els tres boscos.

(3) la tendència de totes les variables a donar valors més

alts a l'estiu que a l'hivern. Aquesta tendència és especial-

ment clara en els casos del pH i del Ca.

(4-) la coincidència de molts pics amb períodes de preci¡'' •'".ació

escassa.

Malgrat l'elevada irregularitat de les-concentracions, cap

dels paràmetres químics mesurats en la deposició global fou ban

variable com la quantitat de precipitació. 31s coeficients Je

:40L C P R E C I P I T R C I O C 3

ü.t—t

oLÜÛTD_

200-

160-

120-

80-

40-

0 UkiJ J]J J fl S O H D G F M fl M J J fl S O H D G F M fl M J J fl S O N D

1980

2502 2 5 •

s 2 0 0 -£ 175o. 150o 125£ 1 0 0

CL 75 •

SFF PRECIPITflCIO C3 B

0-1—f' I ? •( f1 [> f f f ( M1 I IH J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G

1979 198G

250225-

£ 2 0 0 - -

S 175-

ü. 150-

SFR PRECIPITflCIO C3

o

CLCL

100-

7550-25

t1'M J J R S O N O G F M R M J'J fl S 'O'H'D'G'

1979 1980

Figura 6.1 Quantitat de precipitació mesurada en elstres boscos estudiats al Montseny, perperíodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

L L P R E C I P I T fi C I O 13£ 6 0-

u\en 5 0-

40-O

o 30-

0 2 0-o «- *-"

10-

0. - i - - « i - -A-.-... i .. i.- i

J J R S 0 H D G F

1978 197

- ,

- -

\

-

ÀI

-

m.

•

-

M fl'H'j' J'fl S '0 H D G F M R M s.

q

5

-

»

-

a

PI

"111R s o H'D'

1980

S F F P R E C I P I T R C I O C3 Bsu\Cfii.

o—ICi

oo

35-

30

25-

20-

15-

10-

5-

'

. _QH7

~HM J J R

1•

—

A

S 0 H D G

"~~

F M R

-

M

— —

J J R

—

i

-

S 0 H D

-,

jG

1379 1980

SFR PRECIPITRCIO C3su\CO

o2:oo

35

30

25

20-

15

1 0

5-

o- — i — i — i — i

~ p•

-t —

m

1

-

—

— 1 — 1 — 11 1 1 1

M JJ R S 0 H D G F M R M J Jñ S Ü N O G

1979 1980

Figura 6.2 Conductivitat a 20°C de la deposició globalper períodes de recollida a tres boscos delMontseny. (A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.Els punts negres indiquen valors estimats apartir de les concentracions dels ions analitzats

L C P R E C I P I T R C I O C 3

s . e-6 . 4-

6 . 0-

5 . 6-

5 . 2'

4 . 8-

4 . 4-

4 . 0-

j

-

n

..' J ' R ' S ' O ' N ' D ' G ' F ' M ' R ' M

fi

-

s. J R S

_

-

-

~

0 N D G F

-

-

_. - —

-~

M ' fi ' M ' J ' J ' R ' S ' 0 ' H

-

.-i

D

1978 1979 ' 1980

SFF PRECIPITflCIO C3 B6 .2

5 .8

5 . 4-a:ü- 5 . 8 -

4 . 6

4 . 2-

T: s.— i — i — i — i — A — i -~> — i 1

-

—i

—

— i

__.

-

_j _ .

-,

-,

_ jM J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G

1979 1980

SFfl PRECIPITflCIO C3

6

F,

4 .

4 .

2

Ç:

4-

0-

6-

£'•

0 i i , . 1_j

_

j

—

.,. ., j

—

— i

—

_j —U

-

—1 . 1 .. 1 . 1

M J J R S O N D G T M fi M J J R S O H D G

1ST 9 19 B0

Figura 6,3 pH de la deposició global per períodes derecollida en tres boscos del Montseny.


L C P R E C I P I T R C I O C 3-i 148- :

v.

E 120-l 00-

8@-

o 6 Oow 49

20'

0 Utïï M tu W CEIxPJJ J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 H D G F M R M J J fl S O N D

1978 1979 1980

SFF P R E C I P 1 T R C I O tD B-J '-'üí- 70

a! 60

50

_ 40-oo SO-co

28-

10

0. f

-

1

M J J fl

-i

1-

— 1

S 0 H D G F M R M J J

^

^^

Tlffl S 0 H D G

1979 1-980

SFfl P R E C I P I T f l C I O C3

"ir 40

n< -^ »••* í J'

30-

25-

0 20'0 i ço 1 5-

1 0-

5-c- — i — i — i

„

— i 1 — i itt — i — i — i — iM J J R S O N D G F M R M J J R S O H P G

1979 1980

Figura 6.4- Concentracions de sodi a la deposició* globalsoluble en tres boscos del Monyseny, perperíodes de recollida.

L C P R E C I P I T R C I O 13

D

D¿O-J -j io

6 e

60-

50

4 0 -

3 0-

£0

10-n.

J.

M

]_140

<

ï

. -L

i

1Í l , r

-

i — |

1

Ä

- r •üPi

•w.

•i

_1_ -Li Hlü

SFF PRECIPITRCIO t3_J

Q:

O_Jr 'i

j f80

70

60

50-

40

30-

20-

1 0-

CH-

^

' _

í — 1 —4

—

— i

1h __i _j — i

J-

1 — 1

—

— 1—J

— i

_l_

•i

r~i

r. -LLI — u

B

M J J R S O N D G F M R M J J R S 0 H D G

1979 1980

SFR PP.ECIPITRCIO t3

80--

60

^ 50a 40

30-

20-

10-

0

o

-4—MM J J n S O H D G F M R N J J R S Ü M D G

1979 1980

Figura 6,5 Concentracions de clorur a la deposició globalsoluble en tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.Els punts negres indiquen valors estimatsa partir de les concentracions de sodi.

L C PRECIPITflCIO_j 90-

r 80-

ï 70

60-toLU 50-

g 40-

£ 30

20-

10-

R-

t t

-4- -i — 1 h

-

.

—

T In, r

r— t-

lr -ftf -

_

í mJ J R S O H D G F M f i H J J

1976 1979

S O M D G F M fi M J J fi S O H D

1980

SFF PP.ECIPITflCIO t3 B\ 20-

3- 16-

W í oLU * £-'•z.

«r 8-

4-

n._4

~

— 1

[94

n

¡

_i . ¡ —i

—

— i — i— i — t — i—> i— i - J,M J J fi S O N D G F M fi h J J fi S O H D G

1979 1980

SFfi PRECIPITflCIO C3-J ÍV

•-•• 1 8n"a. 16J' 14 '

ço 1 2-Ü! ió-

i 8"s: 6-

4-

2-n i i .j ,

M J J fi

-,—

S O N D G F M fi M

—

J R S 0 N D G

1979 1980

Figura 6.6 Concentracions de magnesi a la deposició" globalsoluble en tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.


j 350

-f 300-

* 250-

2 0 0 - -t—t

j 156et'-' 100-

50-

LC PRECIPITflCtO 13

+. . 4 i, ein-

--

1«5 4 9

lí fl.ru

-

ir tflfr _

-

J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G F M fi H J J fi S O H D

1978 1979 1989

SFF P R E C I F ' I T f i C I O C3 B

^ 120u4

di 1003

SO-

cí 60t

~ ™* •oco 4 0-

20-

n- — t — i

833

— i— i

b

r.

—

— i — i— i

—

— i

—

— i—4 — I— I

-1

J,M J J fi S O M D G F M fi M J J R S O H D G

1979 1980

SFfi P R E C I F ' I T f i C I O C3

-1 1 t 0

3 1201 00

u 8 O-

40-

20-

Oi I I - f - f - I 1 1 ! 1 t - t tM J J fi S Ü H D G F M fi M J J R S D H D G

1979 1 3 B O

Figura 6.7 Concentracions de calci en la deposició globalsoluble en tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.


LC PRECIPlTflCIO CU

r1 100

a 80

et60

40-

20-

0 ida

JL:168

IIJ J R S O N D G F M R M J J R S O H D G F M R H J J R S O H D

1978 1979 1980

SFF PRECIPlTflCIO CD B\«fdlD.

<rCtL

40

35

30-

25-

20

15

10

5'

H-

•

r

1262

f — 1

"*"*

-

—

—

__

1

-J

1

-

i

-1 - -,

"M'J'J'R'S'O'H'D'G'F'II'R'M'J'J'R'S'O'H'D'G'1979 1980

SFR PRECIPITRC10 C 3

¿ 40

* 353.

30'

•*~ ¿1> •»*

í 20

z 15

IB-

S'« 1 1 1 1

_

M J J R S

H

-

0 H D G F M 1=1 M J J R s 0 H D G

1979 1980

Figura 6.8 Concentracions de nitrat (mes nitrit) a ladeposició global soluble en tres boscos delMontseny, per períodes de recollida.

3 nL C P R E C I P I T R C I 0 C 3

\IT' <-i er la, ¿5lD,

20+

" 151

10

5-

a:h-o

|ri[ taJD Ú 43JJ J ñ S O H D G F M B M J J R S O H D G F M fi M J J R S O H D

1978 1979 1980

8FF P R E C I P 1 T R C I O CU B_J\va-

çocrh-oa.

tt98-7-6-5-4-T;.

2-

1-o 1

-

—

46

— i

i

i — i -4— 1 — 1 — i — t

— 1. 1

—

— 1 -

"

iihSFfl P R E C I P I T f l C I O C3_j

v 12

'-1- 1 0-

*7 B-

E 6-oo. 4.

2-

0-¥ T

M i i fi c- i~i il r^ r- r* M rii i i i i i

f.i i l ri i?« i-i 1 1 ri r-M J J fi S O H D G F M R fi J J R S O N D G

1979 1980

Figura 6.9 Concentracions de potassi a la deposició globalsoluble en tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.

L C PRECIPITflCIO C3

I-Ct:U.(.nOU.

5-

4-

3-

•-i¿1'

i-

R- J n r1Wl,

-,

nrHlf,

p.

L

-

-,

, - n r ,M J J R S O H D G F M R M J J f l S O H D G

1973 1988

SFF PRECIPITRCIO C3

h-cnÜ-tr>ou.

2 . 0

1 .6-

1 . 2

. e-

. 4'

n o-

:H5

[-

-TÏ1l h— ¡ — i1 r-i— CU — Lu — i—4 — 1

íiri

B

M J J f i S G H D G F M R M J J f l S O N D G

1979 1980

SFR PRECIPITRCIO C3_l

v 2 . 4

a- 2 . 0

Œ 1 ' 6

to 1 . 2-

LL p¡.

4-

-

. 1

—

M J J R S 0 M D G F M R M J J R S D H D G

1979 1980

Figura 6.10 Concentracions d'ortofosfat en la deposicióglobal soluble en tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

6,11

variació temporal calculats amb tots els períodes de recollida

a La Castanya són:

Precipitació 132 %

pH 15

conductivitat 52

Mg 86

Cl 94

Na 99

N03 99

Ca 104

K 108

Les concentracions en la precipitació o en la deposició

global són característicament molt variables en el temps

(p. ex. Cryer 1976, Matzner et. al. 1982).

En general, les concentracions elevades en la deposició

global es poden produir per una o mes de les següents causes:

(1) una concentració alta de gasos i aerosols a l'atmosfera,

(2) una eficàcia elevada en el rentat dels gasos i aerosols

per rainout o washout, (3) una elevada deposició seca sobre

el col·lector, i (4.) una precipitació escassa, amb poca

dilució de les substàncies aportades. Les situacions contrà-

ries donarien lloc a concentracions baixes de la major part

dels ions.

Quan, com en aquest estudi, no es disposa d'informació

sobre els 3 primers punts que acabem d'indicar, la interpre-

tació de les variacions de les concentracions (i dels aports)

queda forçosament limitada. D'altra banda, com assenyalen

Barret i Brodin (1955) en el seu article pioner sobre preci-

pitacions àcides, el comportament atmosfèric és tan complex que

no és d'esperar que es manifestin anb claredat relacions sen-

zilles causa-ef ecte. No ha de sorprendre doncs, que les

correlacions entre les concentracions en la deposició humida

o global i els paràmetres meteorològics 'siguin sovint febles.

Per exemple, Cryer (1976) no trobà correlacions lineals

gaire significatives entre les correlacions setmanals de

6.12

H, Na, K, Ca, Mg, i Cl en la deposició global d'una localitat

del País de Gal·les i (l) la quantitat de precipitació, (2) la

duració de la precipitació, (3) el recorregut del vent, (4) la

durada del període de deposició seca, i (5) 4- diferents índexs

sinòptics relacionats amb l'origen de les masses d'aire i la

situació meteorològica durant la setmana.

En un treball molt citat, Munn i Rodhe (1971) demostraren

que existia una bona correlació entre els aports mensuals de

Gl i de SO/ en 2 localitats sueques i els percentatges de

freqüències de vents superficials que bufaven de sectors

determinats. Es simptomàtic, però, que per a conseguir-ho

partissin de 18 anys de dades, i que només utilitzessin les

medianes de períodes de 17-28 mesos consecutius, amb la qual

cosa estabilitzaren considerablement les variacions observades,

Malgrat les dificultats indicades, en els següents apartats

comentarem alguns aspectes d'interès sobre les concentracions

en la deposició global del Montseny. Els aports els tractarem

als apartats 6.8 i 6.9 •

6.4- Relació entre les concentracions i la quantitat de

precipitació

En les figures 6.11 a 6.13 representem la conductivitat,

el pH, i les concentracions en la deposició global respecte

la quantitat de precipitació a la Castanya. Totes les varia-

bles mesurades tendeixen a disminuir a l'augmentar la pre-

cipitació del període de recollida. Això vol dir que les dife-

rències de pluviositat expliquen part de la variació temporal

de les concentracions. La dispersió en els núvols de punts és

però molt considerable (figs. 6.11 a 6.13) • En particular,

quan les precipitacions són inferiors a 20 mn quinzenals, les

variables poden prendre qualsevol valor dintre de la gamma mesu-

rada.

La disminució de les concentracions amb la quantitat de

precipitació ha sigut descrita per nombrosos autors (Attiwill

1966, Erikson 1952, Hoffman et al. 1980a, Lemée 1974, Madgwick

i Ovington 1959). Aquesta disminució s'observa tant amb dades

6.13

diàries com setmanals o mensuals, i és anàloga a la dismi-

nució que es dóna sovint durant una precipitació individual

(Gatz i Dingle 1971, Wolaver i Lieth 1972).

La figura següent, simplificada de Wolaver i Lieth (1972),

representa la relació idealitzada entre precipitació i con-

centració de deposició himida:

Ï•HüCÖfi-PC<DüSoÜ

precipitació >

La corba A correspondria, segons aquests autors, a una

situació amb aports "normals", on l'efecte de dilució és molt

fort; la branca vertical es deu a l'efecte d'un subministra-

ment exhaurible de washout, mentre que l'horizontal és el

nivell de rainout sost-ingut. La corba B indicaria aports

elevats d'origen'natural o antropogénic; en aquest cas- la

dilució és més suau perquè les taxes de rainout o de washout

es mantenen altes. El fet que concentracions siguin més

altes a precipitacions escasses es pot explicar no sols per

la importància del washout inicial sinó també pel fet que

les gotes de pluja estan sotmeses a evaporació mentre cauen,

efecte especialment notable en els primers mil·límetres de

precipitació (Gats i Dingle 1971).

En el cas de la deposició global, cal afegir a totes les

consideracions anteriors la dilució que experimenta la depo-

sició seca sobre el col·lector.

Tots aquests plantejaments són esquemàtics en excés.

Els estudis reals sobre les variacions de les concentracions

durant precipitacions individuals han revelat complexitats

insospitades. Sovins es presenten màxims irregulars, i les

pautes de variació poden ser diferents per a cada ió i poc

6.U

repetibles d'una precipitació a una altra (Dawson 1978, Seymour

liai- 1978). Entre els factors responsables d'aquestes "irregu-

laritats" es poden citar: (l) l'advecció de noves masses d'aire

per sota dels núvols, que augmentin o disminueixin la concentra-

ció atmosfèrica de substàncies arrossegables, i (2) canvis en

l'eficàcia del rainout i del washout derivats de convis en els

processos de formació de la precipitació o de la intensitat

d'aquesta ( vegi's, p. ex. Scott et al. 1980).

Les concentracions de la deposició global a. LC exhibeixen una

relació hiperbólica anb la precipitació (fgs. 6.11 a 6.13) • Les

hipèrboles més rectangulars són les de K i Mg, seguides del P04_

(noti's el canvi d'escala en les precipitacions per al PO^, fig

6.13c) . Aquests 3 ions són els que es troben en menor concen-

tració a la deposició global del Montseny (taules 6.2 a 6.4-) •

Això, unit al fort efecte de dilució que manifesten, indica

que 1''emmagatzematge atmosfèric d'aquests ions és escàs, en

els llocs estudiats. Per al K i el PO, havíem arribat a la matei-4

xa conclusió a partir de la pluviositat i de les seves concen-

tracions a LCiSFF (apartat 6.2.3) .

Els vèrtexs de les hipèrboles del Ca i NCU s'aparten més de

l'origen de coordenades (figs, 6.12b i 6.13a), revelant que els

seus aports són sovint alts.

Les hipèrboles del Na i, encara més la del Cl estan mal

definides (figs 6.11e i 6.13b) . Aquests dos ions poden presen-

tar-se en concentracions relativament altes tant en el rainout

com en el washout de masses d'aire marítim. Al Montseny, les

precipitacions més abundoses solen ser produïdes pels vents de

llevant, que porten aire de mar. Això fa que la correlació

negativa entre precipitació i concentració sigui més feble per

a Na i Cl ue per als altres ions (taulr 6.8) . De fet, a Santape, degut l'efecte dels temporals de llevant, les concentra_

cions de Na i Cl estigueren positivament correlacionades amb

la precipitació durant aquest estudi (taules 6.9 i 6.10) .

L ' ió hidrogen és l'únic dels mesurats qae està positivament

correlacionat amb la precipitació als 3 llocs estudiats: el pH

tendeix a disminuir a pluviositats abundoses (fig. 6.lib) . La

LC PRECIPÎTRCIO CU£u\CO

u

Cl

oo

Xa

60

50

40-

30-

20

10-

4

4- +

+

. 4

, + 44 + T 4

' 4 * +

• + 44 +

D C? O CD C? G' CI* G!'OJ rî- '.£. CO G» OJ 'î

.-_( — J —4

P R E C I P m rn

7 . 0

6 . 6

6 . 2-

5 . 8-

5 . 4-

L C P R E C I P I T R C I 0 C 3

• +

> 4 4+

- "4 "*" +

>4 + ++ +

B

PREC I P rn rn

LC PRECIPJTflCIO C3

\

raiD

Cl0ÇO

140

120-

i 0 0-

s®-60-

40-

20-

n-ç

• + 4

4

4

^4 ++ +

¿4 4-+F+ 4f +

"H-4, + 4 + 4

T J " J 1 1 I I f i l I I

C

! 1 1 1 1 1 I I 1 l iD GI GI C> C1 'S1 Cïi

t O?' C'.J '.JD Q -ï^ -, --..J "J

PRECIP n 1 1 n

Figura 6.11 Relació entre la quantitat de precipitació i(A) conductivitat a 20°C, (B) çH, i (C) concen-tració de sodi, en la deposició global solublede l'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.

L C P R E C I P I T R C I O C 3-J 30-<fa' 25-3

20-f-H

r ncr 15-L_

£ IB-5-

iSY t'C

>

r +

4

4- 4

!**/v ¿ItU +W+ + + > i + 4 4 +

i ,1 t ï T i . i t l l iD & C1 C? C? Q <3

**• OC' CVJ Uï © 1~-i »-t p.J r

P R E C I P i ni

LC P R E C I P I T R C I O CU_j\vai3

i — io_ia:o

'_' •-' V"

í 00

250-

200-

150-

1 00

50-

4

4

4++ 4

?" + 4+ 4

•*íít4+ 4 4

t?4 4 4 + +TTÍ i t i i i i i i i i

"O C' G' O CS C? Ct ÇO OJ '.í? G" *i

-1 -H OJ ' •

B

P R E C I P m rn

L C P R E C I P l T f l C I O C 3

^ 90-^ QO-a> " ".^ 70-

60-<j">tu 50-zis 48->xr: 3 0-"~

20-

! 0-

f

. 4

} 4

' 4-4 ,+ +Z, 4

*f + ++^44t+ 4 4

4* 4 4- 4^V + 4 + + 4 +\*++ 4+ 4 +

Zü 1 L--L j 1 i __j 1 t - - - * *^ _ r ^-, , ! • • i 1 — 1 1 — T — | — 1 1

~>r> o Q G> (s« Q c"í 0"' OJ '•£> Q r

,-( »H OJ ''

P R E C J P ru m

Figura 6.12 Relació entre la quantitat de precipitales concentracions de (A) potassi, (B) calci,i (C) magnesi, en la deposició global solublede l'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.

LC F P E C I P I T R C I O C 3

(T * VCt.

ÎZ 40

20-

n-"C

- -t--•r

-++ ^+

'- ï* + \>+*$*+ % + 4 + +

D O G? G" G1 O C*t CO r- i 'O O t

r-i «-i PJ r- j

P P E C I P m ni

-J 140 J

ï 120-

100-

^ 8 0-Cto 60-_ir-' 4 o-

20-

0-

L C P R E C I P I T R C I O C3

+

+Ï + 4-

'•/ +

' 4- 4 +

J , , 1 1 I I I »- "i 1 T — 1 |ini. •« . ,if - . P t

Ui CD GT' O CE1 C1 G* G1

B

r*j *j- (jo iX> 'S? f* J *t^H t-J -r-t

P P E C I P m n,

J 5tr

a 4-

1- -7(Eü.

o 2-U.

1-

0;

LC P P E C I P I T R C I O C3

.4+

44

+

. + + 4

4 Hf +

ïi ís? o c*1 df c? G» ^f

C

'"'J *t '!' O"1 CD «"'J *t—í T-* — '

P P E C I P n, m

Fifrura 6.13 Relació entre la quantitat de precipitaci

^ ,i (C) ortofosfat, en la deposició global solublede l'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.

6.15

dispersió es però molt gran. La tendència a disminuir el pH

amb la quantitat de precipitació pot explicar-se per l'esgo-

tament de substàncies neutralitzants (carbonats i d'altres)

que estiguin contingudes fonamentalment en el washout i en

la deposició seca. Les precipitacions abundoses estarien

dominades pel rainout d'aerosols àcids (fi^SO/, -NH/HSO^, HNOo).

La hipòtesi de la neutralització per carbonats es veu recolzada

per les interrelacions del pH, Ca, i Mg en la deposició

global al Montseny (apartat 6.7.2) . A Austin (Texas), unes

poques dades sobre la variació del pH durant precipitacions

individuals no àcides indiquen també una disminució del pH

al llarg de la precipitació (Cooper et al . 1976) , que els

autors relacionen amb el rentat previ de carbonats. Contrà-

riament, el pH de precipitacions individuals àcides a l'est

humit dels USA tendeix a ser més alt quan major és la preci-

pitació (Hoffman et al . 1980a, Letcher 1.976). En aquests cas

cal pensar en una menor importància de les substàncies neu-

tralitzants i en un esgotament progressiu de les acidif icants .

La relació del pH amb la quantitat de. precipitació sembla doncs

molt depenent- de: - (l) la quantitat d'àcids i precursors

d'àcids a l'atmosfera; (2) la litologia regional; (3) la

pluviositat del lloc; i (4.) la presència d'altres neutralit-

zants a més a més dels carbonats (p. ex. N

En relació amb això podem observar que la concentració de

Ca en la deposició global del Montseny és unes 5 vegades su-

perior a la de Hubbard Brook (Likens et al. 1977; vegi's

taula 6.5) •

6.16

6.5 Correlacions entre les_variables químiques mesurades

Les matrius de correlació lineal entre les variables mesura-

des en la ¿oposició global dels 3 boscos es poden veure a les

taules 6.8 ¿ 6.10 . Alguns dels núvols de punts corresponents

es represenLcn a les figures 6.14- a 6.20 .

Els aspectes més destacables de les matrius de correlació

(taules 6.8 a 6.10) són:

(1) la pauta de correlacions es semblant als 3 llocs.

(2) gairebé totes les correlacions són positives. Això vol dir

que tots els ions estan més o menys correlacionats positiva-

ment entre ells, excepte l'ió hidrogen que està més o menys

negativament correlacionat amb tots els altres ions mesurats,

(3) el nombre de correlacions positives elevades (r >0.6) és

major a LC que a SFF i SFA. Degut a la menor pluviositat

de LC (apartat 5.3.7), i als períodes de recollida més curts

en aq uest bosc (taula 4.1), els períodes de precipitació

escassa amb concentracions elevades de tots els ions (excep-

te del K) tenen més influència a LC que a Santa Fe, i fan

pujar les correlacions.

(¿) la conductivitat no està especialment correlacionada amb

cap ió, indicant que les variacions en les concentracions

d'aquests tendeixen a compensar-se parcialment. Les co-

rrelacions entre conductivitat i concentracions són més

altes a LC que a Santa Fe, en relació al que comentàvem al

paràgraf anterior.

(5) la correlació més elevada és entre Na i Cl (fig. 6.14-):

r=0.99 als 3 llocs. Cap altra correlació en aquest estudi

indica una associació tant estreta entre dos ionr..

(6) el Mg té una correlació alta amb el Na i Cl (figs. 6.15 i

6.16) .

(7) Ca, Mg, i NOo estan bastant correlacionats entre ells (figs.

6.17 i 6.19) -

' 6.17

(8) els dos cations metàl·lics dominants (Ca i Na) estan

molt poc correlacionats entre ells (fig. 6.20a), evident-

ciant el seu diferent origen (apartat 6.2.6) .

(9) els dos anions dominants entre els analitzats (Cl i NOo)

estan poc (LC, xig. 6.20c) o gens (Santa Fe) correlacio-

nats entre ells, essent també d'origens diferents (apar-

tat 6.2.6) .

(10) K i P0¿ estan poc correlacionats amb els altres ions. A

SFF i SFA estan bastant correlacionats entre ells ï a LC

no tant però segueixen formant un parell de ions més

correlacionats entre ells que cap altre. Cal recordar que

les concentracions de PQ, foren sovint indétectables, i

que en aquests casos s'utilitzà la meitat del límit de

detecció en els càlculs de les correlacions.

(11) el pH està poc correlacionat amb els altres ions, però

té corielacions moderades i positives amb el Ca i Mg

(fig. 6.18) .

(12) el pH no està correlacionat amb la concentració* de NO o.

La semblança de les pautes de correlacions en els 3 bos-

cos permet dir que el seu significat no és merament local.

A l'interpretar les matrius de correlació cal tenir present

que correlacions positives entre les concentracions de 2 ions

poden derivar-se de: (1) un origen biogeoquímic comú;

(2) comuns mecanismes de transports atmosfèrics fins al

col·lector; i (3) un efecte semblant de dilució per les

precipitacions.

Segons les seves correlacions, podem dividir els 8 ions

analitzats en la deposició global del Montseny en 4- grups:

(1) Cl, Na, i Mg: representen els aerosols de sals marines.

(2) Ca, Mg, i NO^: d'origen continental.

(3) K i PO,: d'origen continental, poc relacionats amb els

anteriors.

H: representa els precipitacions àcides, d'origen

antropogènic.

6.18

Observi's que el Mg està a cavall dels dos primers grups,

degut a la seva abundància tant en les sals marines com en la

pols terrestre.

El primer grup és el més compacte i d'interpretació més

senzilla. No passa el mateix amb el segon. El Ca i l'excés de

Mg poden derivar de la pols terrestre, per erosió eòlica natural

0 accelerada per l'home al crear zones denudades. Però, al

mateix temps, l'atmosfera de les ciutats és rica en Ca, i el

CaSO/ és yb dels principals constituents dels aerosols urbans.

Les fàbiques de ciment són una altra font òbvia d'emissió de Ca

a l'atmosfera. En els països industrialitzats gran part del NOo

atmosfèric es considera que deriva dels òxids de N emesos com

a contaminants (Overrein et al. 1981). La correlació observada

entre Ca, Mg, i NO^ a la deposició global del Montseny pot ser

deguda en part a l'abundància de tots tres en l'aire contaminat

de l'àrea de Barcelona. Per exemple, els carbonats de Ca i Mg

presents a l'atmosfera podrien reaccionar amb el HNOo donant

aerosols de Ca(N03)2 i Mg(NO-j)2» a més a més dels sulfats ja

mencionats.

La feble associació entre K i PO, no és pas més clara que

l'anterior. Tots dos ions són escassos en la deposició global,

1 la correlació entre ells podria ser deguda a_que només

tendeixen a tenir concentracions no tant baixes en períodes

de precipitació escassa. Una possible assiciació d'origen seria

especulativa. El K és d'origen continental_ difús, i es consi-

dera que la pols terrestre és la principal font. L'origen del

PO, a l'atmosfera és desconegut (Likens et al. 1981) . Es des-4 ~~" ~~~

coneix quina és la contribució atmosfèrica deguda a l'ús de

fertilitzants de K i PO,. Assenyalem però, que la concentració

de K en la deposició global del Montseny és un ordre de magnitud

major que la de P0¿. Si l'ús df fertilitzants fos una font impor-

tant dels 2 ions , hom esperaria una proporció més equilibrada

entre els dos. Queda per esmentar una possibilitat interessant

sobre la que hi ha poca informació: la influència dels aerosols

biològics en els aports atmosfèrics. Gosz (1980) estudià els

aports en la deposició global segons un gradient altitudinal de

conques de New Mexico (USA) ocupades per diferents estatges de

1—etXiO

b

"0•rü•rCQOD0T)

cdr-

cd

CQG0•rOcd£4-pG0UGOü

ca0

rH

cdp.,CDP

*o•r~ücdrH0£_iÍH0ü

0t3

3•Hin-Pcda••PHcdG•HN

OO•

vO

cdrH3cd

e-«

rH3üH

O •>O

«H r-h 0 ON

cd T3 Hs¡H ca HO 'O O

CH H -HCQ ü HG X 3Cd 0 -r-Sk

-P G Hcd 0 •

0 X! 'Ö cdCQ- GG CO cd S0 G 3CQ . 0 H •

rH N O CQ co G ü m0 1 -H ONH CV 3 cdXI 1 O* S rHcd en -H 0•H ail -p tJ?H rH CV HCd 0 V3 rH> Cd - rH

•H rH H 0CQ >0 00 Cd Cd -HrH f- S

i ca CQ,£2 MD _|_D *ÇD f— j

E 1 3 cdcd -<*• M 03

CV G G CQrH -H O 3erj H -P -H -H0 0 Xí O -PG O cd cd•H 0 > OH k ca ¡L, -H

-P -P 0 CMVD G rH CQ -H•H 0 cd Xi GO O ÎJÛaj cd -P - -H

rH T3 H T3 CQ0 -H O?H rH S 0 CQf-( H PH -PO O CQ XJ Gü ü !H S 0

0 O O -H0 f-t H G O

13 cd -H0 > H «H

CQ t3 W 0-P CQ ûG CQ H • O0 0 0 H

•H TJ O 5Qü 0 CQ H

•HVH G -H 0CH fn O0 0 -H cd -P

0 Cd rHCQ rH CÖ H

CQ rH 0 -PrH 0 fU, k cd0 ?H 0 k

G o a, x»G 0 O 30 0 CQG ca CQ -Po -P 0 a G13 cd H 0 cd

W 0 ÄCQ Cd 0 X -

W X! T) 0 CO

rHo

cno

toos

cdo

W

cd

Ka

oS3O

00

eurHOWKCU

ON c~~ \o ~vf m m m r—c n - · t i C N . ^ n i n i n ^ o n

CVNO

•0

H !>CO OO

• •0 0

o m oo- \£) in• • •

O O O

•¿"N ^£*\ 02 y%vQ xQ U"\ \u

* • * •o o o o

ml ml m -<H ON~<H í| O m ON*i *1 * *l *

ol o| o o| o

m ~<H in o oo ONen ^}j o NO c\¡ en

4 •! • • • .

o ol o o o o

H co CV m -sH MD \oCV in MD MD £ * ! C ** MD

• • • • • ! • •

o o o o o| o o

cv cv in in o -*tfj en ONc v r H r H c n c n c n c n r H

O O O O O O O O1 1 1 1 t 1 1 1 1

enO K cd cd bx) o H& Ä S W C D S S OQ&OO

ONCV

off\

*o

enCV•o

CVMD

•O

MDNO

•

O

coMD

•

O

-vi

H*

O

rHin

•

O

ocv•

o

ON

•

o1

.oP-,

1-ctftO

r—bj

,,0•r-ü•rca0P0t3

cer—

cd

caGo•r-ücdPH-PC<EüGOü

ca0

(H

cd

PH

0p

•••o•Hü

rH0

Pl·lfi0ü

0T3

3•H

-pcde••cd•n0wca

F>H

ON

*

Nu

cdH3cd

£-<

H3ürH -H/•caO cd

• ISÇ . _JH< ï i

cd 0 cdfa *"3£í

PH PHo ca 0«H/·O P<ca HG 0 0cd X-pPH 0 P,-P 0 •

G o cd0 cd X Gca j3 0 HG - 30 ÇO "Hca ON o •

* C-~ ü Wí.ca H ON in0 ÇO rH Cd ON

rH i efi CV rH -H rHCd 1 O -P 0•H -^ -H rH T!PH H "3crj rH 3 - H> 0 v-sH H

0ca -H H cd >0 cd -H

rH ON ÇO G

fi 1 -P HB NO 3 0 cdCd 1 tlûrH

o"\ G ft carH -H cd 3Cd H -P -H -H0 0 ,£> h -PG o cd cd•H 0 > OrH PH Ca -H

-p +3 Cd CM

•H 0 cd cd Gü ü Mcd cd -P -HH T3 H cd ca0 -H O?H H E i-i cain rH 0 -P0 O ca P, GU U ÍH 0

0 o ca -H0 P-l rH G 0

T3 Cd O -H0 > -H «H

ca T* 0 0-p ca cd oG ca rH > o0 0 0 PH

•H t3 0 cao o ca ca H•HV-t G rO 0«H PH O O0 0 -H - -Po P< o 13 cdO ffJ 1Cd r-n

ca rH 0 HCO rH 0 PH -P

rH 0 f-i fi cd0 PH E PH

G O O ,uG 0 0 G 30 caG ca ca Ho -P 0 W G

T3 Cd rH Cdca • Ä

ca cd 0 H -W »u 13 O CO

G

rHO

CfN,

O£23

MS

cdo

fv*

cd^

K

O[3QSOo

PHM

WCtíPH

iJTN "*<í* Ví"\ • · ií*\ \£\ Xí"\ lí"N (T\O i C V C V C M C V C V C V C V C V

Oo•

o

f- TV0 -tf

* •o o

<N| O -ítl CO CV• I • •

o| o o

vn >n c-- -^C*~ NU C^N, m

• • » »jO O O Oi

ON rH ON ON Om o^\ rrs o co

* * * % *o o o o o

UTN i — | \O C""- CN! ONO ro\ [> O ON O

O O O O O O

00 CV O f^l NU fA r°\|CV m NO -»íl O C^N, -<H

• • • •! • • «I

O O O O| O O O|1

ÇO (""N NU rHl C~- W> NU -4-C V O < · \ r H - < n ~ · Í N O ( Y N , r H• • • • ! • • • •

o o o o l o o o o1

ON ON C0| C*- C*- C~- C^N ON| CVlH r H - ^ j C V H C V C A - d ^ í j

O O O| O O O O O| O|1 I I 1 1

C'A " íO f f i c d S M O r H Oto a a W O S S O P l · lQ

O0

af¡o

"•O

c•f"

03Op0

rç

ar—

cö

03GO

•r-OcdPH

-PG0üGOü

030

r—

cd?_i0a

xo•HücdrH0PHPHOO

0I~O

j3•HPH

-PcdS

• •cd03o•p0>

PH B-P O

G003 HG W003 • 03

O 003 C» rH0 1 J3

rH O CdrO H -H

Cd 1 PH•H H CdPH >cd H> 0 03

003 -H PH0 -P

rH OtHC- Cd

Q |

a oo 03cd i 0

•~írHHcd H cd0 0G PH•H 0 0H PH ft

-PND G xo•H 0 rHO

' cd cd 0rH T3 t30 -HPH rH -HPH H0 0 «U U -sí-

0 O0 PH OH

TH,0 -H

03 TJ-P rHG 03 O0 0

•H T3 Cdü O•HVH PHCH PH 00 0 ftO ftü m

03 rH03 H

rH 0 00irn

xQ

cdrH3cd

EH

0 T5

C 0 030 X0G 03O -P 03

T3 Cd 003 TJ

ço cd cdK f Tl

•

*.vplOs

H0

T3

HiH0>

•HG

rHcd

032•H-Pcdü•HCH•HGM

•H03

m-PG0•HO

•HCH0Oü

03rH0

-PcdrHrH-PCÖPH

P03

Gcdr|

—ÇO

iH0

Ors,

O£»j

M2;

cdo

H*í

cd•z.

Kft

Ot)Qao0

p ,

MOHOSOH

sOCV•

O

sO rrs,(Y^ rr\• •

0 0

sO rH rnO rrs, rH• • *

O O Oi 1

0 K cd¡ — \ fi, *^oOO

£>-^f

ÇO

O

CV

o

CVo

u^

*o

ço

*o

OssO

xO C—

• •o o

su•

o

oxO

*o

oCV

O

ot

cö

CV•

oI

M

IP>

•

o

o

•o

in

oI

CV

H•

o

xu

OI

00 O

o o o

ir\ ooCV 00

* *o oI

OOs

CV*o

Hcv

LC P R E C I P I T R C I O C3_J

If

ï

1—4

ao0"!

e 0'

50-

40'

30'

20'

10-

0.

'.v-''

4 x-'

.*"'

+"*"-""•'"

'

•f'"" +

•"""

y

>'+ ..._ - -4.-, q- - •

4f«r{/f r¿ = 0 9¿

X i i i i i i iCD C5 CD C* C? ^D CD G* d

CLOPUP í-'en 'L

S F F P R E C I P I T R C I O C3

tr1

S'

1— 1

OOtn

i U

60-

50

40

30-

20'

10-

4

/"f

^+ >"'"',

+ 4." 4 Hs=-^ 6-t-C- 92 Cl

/J .-. = o 97•tH*' i i i t i i i

D C i Q O O C i d CJ~ t\j ro * in >j;i r^

Cce

B

C L O R U R L'e

SFR P R E C I P I T R C I O C3_J

tr

D

N-l

a0

••r »-1

35

30

25

20

15-

10

5-

0-

+"

^.-

s'

_•*.-"^'"

4 ,- '

S*yçjf Na=-7 S-t-e 97 C l

•f*"4" r^=0 ??

-••f i i i t I I ,1

•> in o tn c» to G' tn G' in»-( ^^ f» J i""J p"l fi "t t

C L O P U P L

Figura 6.14 Relació entre les concentracions de sodi ide clorur a la deposició global soluble entres boscos del Montseny, per períodes derecollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.S'han dibuixat les rectes de regressió.

LC P R E C l P I T f i C I O C3_J

ra>3.

05LU

Ui(TE

_J\

ai:'·

wLUZuocE

_J\IT'

a.

fr,LUxL?(Xs:

90

80-

70-

60-

50-

40-

30-

20-

i e-0 .

4

4-

.

4 4

+ 4 + 4 4 4 + _j._.

— "IS*! i , i , i i

•H w ro *i in y> N ço

CLORUR .L'ç·^/·L

SFF P R E C I P I T R C I O C3

20

16

12-

8-

4-

O-

4

+ 4

+ -"'4 + + + 4^__.,"

^ ""

4 + .---'""4 "^ ^ """

+ ^^"jS-

T , 4 v^"

4+ ,--''""

.--' 1 1 i • i , i

-" OJ h) t to U) K W

C L O R U R ¿jei/-L

SFR P R E C I P I T R C I O C3

18-

16-

14-

is-le-

s'6-

4-

2-

4

44 4

4 4

4 44 4 4 __--"'

4 4 + _--""""4 ---~~~~

4 .--•"""""

_--"""""'

G> to o in o in o 10 c> ir»-« —• oi c-j n K« -^ t

B

CLOR U R L. e A ."- L

Figura 6.15 Relació entre les concentracions de magnesi ide clorur en la deposició global soluble en tresboscos del Montseny, 'per períodes de recollida.S'ha dibuixat la recta corresponent a lesproporcions de l'aigua de mar.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

LC P R E C I P I T O C10_J\

<í>3.

toUJz13OCE

?0

80

70

60-

50-

40-

30-

20-

10-R-

4-

4-

•*• 4

+

4- + + _^--^~•f-1 -f J, __— """ "

t "f*" J. 4" J. -L -f i "JL .«—"""

•¿jff*4* jsü· ·""'"'"--^-— T-l irl ' * ^J 1 1

© © G I Q C D G J C D O DOJ •* VD 00 03 OJ *ï

SODI e -q. .'•' L

SFF PREClPITflCIO

\ftoa.

toUJzucrz:

20

16

12.

8

4-

Ci-

4 +4

4-

+ 4 /""

4 .-' '•#• ^^

4- + ••'"'

. + + x^1

íV"'".-'c±_i — i — i — i — t — i — i — i — i — ¡ i i — i —

B

es

(

ra-D.

tnUJZIJJa:sr.

-. w n rf m -.j? f-

S 0 D I P e -=1 / L

1816141210

Q-

6-

4-

2-0f

S F ñ P R E C l P I T f l C I O C34

4-4 4

4

;+ 4 4 ^

4 -• """

-•"" i ' i i i i i i -j 1 1 1 T i i ij in o in G« in o in <z<1-4 »-" »""J OJ f) f'Ï *?"

SODI j-1 e •••' L

Figura 6.16 Com la figura 6.15, per magnesi i sodi.

LC P P E C I P I T f l C I O 13

vn>a.

coLU2;u<rz:

CRLCI

uner

SFF PRECIPITRCIO C3

\ 20va«=• 16

w < .-,LU 12

0'O

•t t-

+ 44

++>

IM•S

•*

H 1 1 (_.O<£i

C R L C I

Kl•x<

H 1-Ci'3

G-C'J

.u e -i / L

B

SFR PRECIPITñCIO_J\

if

i.

'.<')LUZ

etE:

181614'1210

S6

4-2-Qf

+

•» 4

"**"*"

+ +

•4- 4™l-

44 +4

4

i & CT' Q GJ G1 G' Q G1

O-J ^ '-fi CC1 G1 CM ifr 'X1

CRLCI « e- H •••" L

Figura 6.17 Com la figura 6.15» per magnesi i calci.En (A) i (B) s'ha dibuixat les envoltantsinferiors.

L C P R E C I P Ï T R C Î O CU

x0.

7

6

6

5

5

5

4

4

3

. 0

e-2-

8-

4-

0-

€•

2-

8J

4

: ++ + ++ + +4-

• 4- + 4- +

•y-4f + +: ^ t

" *TÍ* i.

4?"-?^B ' 4-

t 1 I« I f 1 f

í © Cx* S* CD Gî CD CSin is to CD in c> ir

i-* *~i oJ oí to r

6

5

5

a- 5

4

4

3

in <s> 10 CD in c> ini-* »i oJ <M to n

CRLCI x-e^/L

. 2-

8-

4-

0-

6-

2-

R-C

SFF P P E C I P I T R C I O t34-

4- +

4 + + +

+ 4-

+ ++:i1 1 1 1 I 1 1 1 1 1 1 1

ï Cxi C' ( CD Cx' S*cj J" ID co G? o-j

T-« —|

CRLCI P e /L

B

SFR PRECIPITflCIOD

6

5

5

4

4 .

4 .

. H

0

6-

2-

8

4-

o.

4

4-+

4- +

4

+ í- 4.

4- -i

4 4i i i i i i i i

"G1 G' Ó G' G1 G G' G1 G1

i"'j t >.£< CO G' OJ -^ '£>

CflLCI I e A • ' L

Figura 6.18 Relació entre pH i concentració de calcia la deposició global soluble en tres boscosdel Montseny, per períodes de recollida.

LC PRECIPITflCIO C3-'

reuD.

t-(TCLh-t— 4

1 0 0-

80-

60'

40'

20-

4

4

4

4 + "*•

+ + 4-^4 4

+4·+J. 4 4 + 4 +

l i 4 1 I I

D 0? G* © O C3 © Gtn G" in GI in G> ir

*H -r* ço PI r-o rCRLCI e •* / L

SFF PREC1PITRCIO C3

\<f

erCf

40

35

30

25

20

15'

10-

5-

4

4 Í+ . 4 + +4

4 + 4

+4 * + 4

i l i i i l i l? '3D G1 G1 Cu"

OJ •+ U? CO

4

4

4

l i l l

GI C-.J

NITPRT e •-' L

B

_J\r

i'

çoUJzUDcr•y

OJ 't U? ÇO GI C-.Jt-l 1— <

C R L C I .L'e^/L

90

80

70

ee-50'

40

30-

i e-0;

LC P R E C Í P I T R C I O H34

4

4, 4

4

4+ "t|- +. l· 4

"*• É r ) 1 1 1 1 1i t i i i i i - ii O C" C' Ci Ci G' GI C'

o.j T i.£, çi_i fr, r, j 1-j- i.fi

Figura 6.19 Relació entre concentracions a la deposicióglobal soluble: (A) nitrat i calci a l'alzinarde La Castanya; (B) nitrat i calci a la fagedade Santa Fe; i (C) nitrat i magnesi a l'alzinarde La Castanya. Observis la diferent escala a(A) i (B).

L C P R E C ! P I T R C 1 0

-1

fr"a>D.

CloCO

140

120-

1 0 0-

80-

60-

40

20-

d-"c

4+

4

4

•4 + + 4 + +

' 4 + + 4 + + + 4t» *í" ' . -Í-+ T*: a. T T .

A

í ó c b ò ó à ó óin o in ® in <s> in

«-» -H CM c-.) ro r-oC R L C I .i ç, -^ ..•' [_

CiD.

t-cr

LC P R E C I P I T f l C I O C3

50--

40-

10-

+ •4- -4- •4- -4-

w ••*• in y? N

CLORUR v e *i / L

B

SFP PRECIPITflCIO CD_J\rr'

3.

»— i

er-cet-oQ.

10

q

8

c'15.

5

43

2

1-o-

4

4

44

4

4 4

4 4

, 4+ *+ 4 4 + + 4

4 \

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1"È' CD G' EI È ' S'

i\| ij- t£i CO C33

CflLCI .L' e / L

Figura 6.20 Relació entre concentracions a la deposició"global soluble: (A) sodi i calci a l'alzinarde La Castanya; (B) nitrat i clorur a LaCastanya; (C) potassi i calci a la fageda deSanta Fe.

6.19

vegetació. Obtingué majors concentracions i aports de K en

col·lectors al voltant de boscos de trèmol (Populus tremuloides)

que en la resta de pisos de vegetació, els quals incloïen

diferents coníferes, prats subalpins, i tundra^a-l-piiUUr—Com

aquest efecte no era explicable per les diferències de pre-

cipitació ni per contaminació òbvia, Gosz considerà possible

que el fullatge de trèmol emetés quantitats apreciables

d'aerosols amb K. Desgraciadament, aquest autor no analitzà

cap forma de fòsfor. Aquest és l'únic treball que coneixem

que dóna indicis raonables d'una modificació concreta de

la composició química de la deposició global inorgànica

soluble per part d'un bosc. Generalment, aquestes modifica-

cions són difícils de detectar.

El paper dels arbres forestals com a emissors de gasos

i d'aerosols ha sigut revisat qer Smith (1981).

6.6 La relació entre els ionsmarins

6.6.1 La relació entre sodi i clorur

Les concentracions de Na i Cl en la deposició global del

Montseny estan molt fortament correlacionades entre sí

(fig. 6.14), i probablement tots dos són d'origen predominant-

ment marí (apartat 6.2.6) .

El quocient molar Na/Cl en l'aigua de mar val 0.883

(Krauskopf 1979; dades de Goldberg (1963) donen 0.852) . Si tot

el Na i Cl fossin d'origen marí, i no hi hagués fraccionament

entre ells, la regressió esperada per a les seves concentra-

cions a la deposició global seria:

Na = 0.883 Cl

Les regressions trobades en els 3 boscos estudiats són

semblants a l'esperada solta les hipòtesis anteriors (fig.6.14-)«

No obstant, a tots 3 llocs la regressió mesurada difereix de

l'esperada per tenir un terme independent negatiu, petit, però

significativament '-diferent de zera (p<0.05) . El pendent de

6.20

les 3 rectes és quelcom major que 0.883, encara que només en el

cas de SFA és significativament major (p= 0.04; per a LC i SFF,

p>0.2). Observi's que aquestes dues desviacions són de magnitud

— molt moderada en front de la influència marítima, i que tendei-

xen a contrarrestar-se mútuament.

La variació temporal del quocient Na/Cl a LC i a SFF es pot

veure a les figures 6.21a i 6.22a. Mai no es produeix un gran

excés de Na sobre Cl, mentre que ocasionalment es dóna la situa-

ció inversa. La major part dels períodes fluctuen al voltant de

la proporció marina. Els "pics negatius", que denoten excés de

Cl, tendeixen a coincidir en els dos boscos, encara que la seva

magnitud pot diferir. No hi ha una variació estacional defini-

da del quocient Na/Cl, especialment a LC. A SFF, es donaren

valors una mica més alts que els marins entre novembre 1979 i

febrer 1980, i valors força més baixos que els marins entre

maig i agos 1980. L'estacionalitat que això podria indicar

queda però en dubte quan es consedera la resta de l'estudi

(fig. 6.22a) .

El quocient Na/Cl en la deposició humida i en la global és

sovint semblant al de l'aigua de mar (Eriksson 1952, Junge l

Werby 1958). Aquests mateixos autors trobaren però que el

quocient Na/Cl en localitats litorals era sistemàticament supe-

rior al de l'aigua de mar. Junge i Werby (1958) ho atribuïren

als aports de Na continental, que podrien ser perceptibles ja

en la costa. En canvi, Eriksson (i960) calculà els aports

d'excés de Na, i els cartografia per a Europa, i partint de

les dades de Junge i Werby, per als Estats Units. En tots dos

casos trobà que els majors aports d'excés de Na tenien lloc

a la costa i que, per tant, devien ser d'origen marí. Això fa

necessària l'existència de fraccionament entre Na i Cl. El

fraccionament es pot p.:iuir tant en la superfície del mar com

en els aerosols de les sals marines. En aq_uests darrera

categoria, un mecanisme important de separació del clor és

l'alliberament de HC1 gasós induït per l'adició de HoSO, atmos-*~ 4

fèric als aerosols o a les gótules dels núvols que contenen

sals marines (Eriksson I960). La incorporació de H2SO/, resultant

6.21

de l'oxidació del SC en fase líquida o gasosa, produeix pHs

molt àcids que condueixen a la formació de HC1:

H0SO,/ x + 2 NaCl/ % > NaoSO / / x + 2 HC1 / x2 4(aq) (aq) ¿ 4(aq) (gas)

El HC1 gasós dissolt en la gótula pot escapar a l'atmosfera

quan aquesta s'evapora, o per difusió directa si la pressió

parcial de HG1 en l'aire és menor que en la gótula.

L'alliberament de HC1 en núvols no précipitants ha estat

estudiat per Yue i Mohnen (1976) mitjançant un model teòric.

En síntesi, la producció de HG1 augmenta amb: (l) la tempe-

ratura del núvol; (2) la concentració en l'aire de SO^ i

d'àcids gasosos; (3) la taxa d'oxidació del SC^» i (4) el

contingut líquid del núvol. L'alliberament disminueix a

l'augmentar la concentració de NHo en l'aire. Es a dir, els

factors que afavoreixen 1'acidificació de les gótules accele-

ren la pèrdua de KC1, mentre que els agent neutralitzants la

retarden o inhibeixen. En les condicions àcides freqüents a

l'hemisferi nord, els núvols que contenen NaCl són une

font de HC1.

No' és suficient la formació de HC1 gasós ni la seva sepa-

ració dels aerosols marins o de les gótules dels núvols per

a modificar el quocient Na/Cl en la precipitació. Cal, a més

a més que hi hagi una separació espacial en la deposició del

HC1 i de les sals marines residuals. No es coneix bé el

destí del HC1 alliberal de les sals marines. Es clar que

no pot incorporar-se a la deposició himida de la seva massa

d'.aire mentre persisteixin les condicions àcides. Si aquestes

desapareixen, pot ser rentat en forma de gas, o d'aerosol

format en l'interregne (p.ex. NH^Cl, en presència de NHo).

Donat suficient transport turbulent, el HC1 pot depositar-se

en sec, com a gas o com a aerosol. El punt important per a

la variació del quocient Na/Cl és el següent: si el HC1 es

deposita amb més facilitat que les sals marines residuals

és probable que gran part depositat sobre el mar, abans que

les masses d'aire marítim arribin a terra, i que sigui per

tant indétectable desde el continent; si, pel contrari, es

6.22

deposites amb més dificultat, el HC1 d'origen marí podria penetrar

profundament en els continents i faria baixar aquest quocient

Na/Cl quan finalment es deposites, tal i com sug.geriren Eossby

i Egnér (1955, citats per Eriksson I960) a Suècia.

El quocienc *!a/Cl en la deposició* humida o en la global pot

donar una idea de la intensitat del fraccionament, sempre i

quan els aports continentals de Na i Cl es puguin despreciar.

Les localitats extremadament oceàniques poden ser útils. Junge

i Werby (195ó) trobaren només un 1.5% d'excés de Na en les illes

Bermudes, a 900 km del continent. Eriksson (i960) cita un enri-

quiment major a les illes Shetland: 7% d*excés de Na. Es possi-

ble que el fraccionament sigui major en les regions amb gran

quantitat d'àcids o precursors d'àcids en l'atmosfera.

El pH de la precipitació pot afectar al quocient Na/Cl en

dues raneres oposades: •(l) afavorint l'alliberanent de HC1, i

(2) aportant HC1 antropogènic (Cogbill i Likens 1974.; Martin 1979).

La relació entre el pH i el quocient Na/Cl al Montseny és molt

laxa (fig. 6.22c) . Per a pHs força àcids (<4-.7) trobem valors

de Na/Cl en tota la gamma, des de molt inferiors a una mica supe-

riors al valor sari. En canvi, dels 5 punts que presenten gran

excés de Cl (Na/Cl <0.6), 4- tenen un pH forga àóid (<_4.7) . Per

aquesis punts, els aports de Cl antropogènic dominarien sobre

la pèrdua de HC1. Una complicació adicional en la relació que

comentem és que les precipitacions marítimes i les precipitacions

àcides poden correspondre a trajectòries diferents de les masses

d 'aire.

hn la deposició global del Montseny hi ha anualment un petit

excés de Cl respecte Na (taula 6.6) . Aquest excés és de 5-6$ a

LC iSFF, i del 1.2% a SFA. Com que no sembla haver-hi en la re-

gió altres fonts naturals de Cl a més a més del mar, a-"est

excés de Cl ser ja degut a la contaminació atmosfèrica. El percen-

tatge de Cl antropogènic podria ser una subestimació si part

del Na fos d'origen continental, o si el fraccionament de clor

en els aerosols de les sals marines fos important. Algunes re-

gions influïdes per zones industrials properes o llunyanes tenen

grans aports de Cl antropogènic. Per exemple, l'excés de Cl és

L C P R E C I F I T ñ C I 0 L 3

(T!

¿l ) t l l l l l l ! l l l l l l t l l t )M J J R S O N D G F M R M J J R S 0 H D

1979 1980

L C P R E C I P I T R C I O 13tr-aí\tr-aí

ü

8

B

M J J R S O H D G F M R M J J R S 0 H D

1979 1980

L C P R E C I P I T R C I O C 3-T" 1

a«^ 1r'a< 1

1*— 1

CJ

fT*

4r—

iT-t

ç

4

o.c.

e-s-6

4

a

^- - * — — - — — — — "

4 +-4 +4

•f-

-4-44

' + 4 +t+ 4 •*-" 4 .4 ,

4 + 4 + 4 "*"

4 4 4 4 "*"

1 , , 1 1 L 1 1 4-

O G' 'Z? Q 'S''.p CO CT' i"') "t

P R E C I P tu m

Figura 6.21 (A) Variació del cocient Na/Cl en la deposicióglobal soluble de La Castanya, per períodes derecollida. Els punts negres indiquen valors deCl estimats a partir del Na. (B) £d. per Mg/Cl.(C) Relació entre el cocient Mg/Cl i la quanti-tat de precipitació a La Castanya.

HI

SFF PREC IP I T RC I O C 3

0..Q. .

I I I I I t i l l /

M J J R S O M D G F M R M J J fi S G H D G

19 ? 9 1980

SFF PRECIPITRCIQ C3

M J J R S O N D G F M R M J J R S G M D G

1979 1980

SFF P R E C I P I T R C 1 O C 3

\ J

rr'H>

r— *

O\-T!

. 6

O

p.

. 1 •

. 6

. 5-

. 4-

+

+ t ++ + í + ++.

\ / 44

+ 4

4

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 ' » • 41 ) 1 1 ^ i ' 1 » ~ rki n CO f'J '•£> CT"

•t -r "t ¡n in TIF- H

Figura 6.22 (A) Variació del cocient Na/Cl en la deposicióglobal soluble a la fageda de Santa Fe, per períodes de reco-llida. Els punts negres indiquen valors de Cl estimats apartir del sodi.(B) id. per Mg/Cl.(C) Relació entre el cocient Na/Cl i el pH, a la fageda

6.23

del 26% a Soiling (Alemanya, calculat a partir de les dades

de Matzner et el. 1982), i del 125$ a Hubbard Brook (Likens

et al. 1977).

6.6.2 La relació del Mg amb el Na i el Cl

L'origen mixt del Mg (taula 6.7) queda molt de manifest en

les figures 6.15 i 6.16, on es representa la seva concentra-

ció respecte les de Cl i Na als 3 boscos. En aquests gràfics,

la recta que correspon a les proporcions en l'aigua del mar

fa d'envoltant inferior dels •núvols de punts. Alguns perío-

des de recollida se situen a prop d'aquesta recta, però la

major part queden bastant pel damunt d'ella. L'excés de Mg ve

donat en les figures 6.15 i 6.16 per la distància vertical

des dels punts a la recta marina, i és una mesura de la

influència continental. Pràcticament mai no s'observa al

Montseny un excés de Cl o Na respecte Mg (figs. 6.15 i 6.16) .

L'envoltant inferior marítima està molt ben definida a LC

i SFF, però molt poc a SFA. A part que a SFA hi ha menor

nombre de dades que als altres dos llocs, la raó d'això és

fosca.

La variació temporal del quocient Mg/Cl es pot veure a

les figures 6.21b i 6.22b . Aquest quocient, o millor el

grau amb que se separa de 0.2, és un índex d'influència con-

tinental. Hi ha una clara tendència estacional tant a LC

com a SFF, amb valors alts a l'estiu i baixos a l'hivern.

Això deu correspondre a la menor freqüència de precipitacions

marítimes a l'estiu (substituïdes per pluges convectives

locals) i a la major sequedat dels sòls que facilita

l'entrada de Mg (i Ca) edàfics en l'atmosfera. Hi ha una certa

correlació negativa entre Mg/Cl i Na/Cl, més aparent a SFF,

que és interessant donada la correlació positiva entre Na i

Mg (taules 6.8 i 6.9) .

La relació entre el quocient Mg/Cl i la quantitat de

precipitació (fig. 6.21c) ens indica que els majors excessos

6.24

de Mg es donen a precipitacions moderades o escasses, degut

a la importància que en aquestes ocasions poden tenir el washout

i la deposició seca continentals, i al fet de que les precipita-

cions abundoses solen tenir origen marítim.

SI quocient Na/Mg varia d'una manera sonblant, però inversa,

al Mg/Cl (figures 6.23a i 6.24.a) .

Dos altres quocients útils con índex de continentalitat són

el Ca/Na i el Ca/Mg (figs. 6.23 i 6.24-) • Cempre hi ha un excés

de Mg sobre Na, i de Ca sobre Mg, de manera que l'excés de Ca

sobre Na és encara major. En uns pocs períodes, el Na és el

catió dominant, en lloc del Ca (figs. 6.23b i 6.24-b) . Tots dos

quocients varien estacionalment de manera semblant al Mg/Cl.

A partir de l'examen dels diferent quocients iònics !figs 6.21

a 6.24-)» els périodes d'aquest estudi que tingueren major influ-

ència marítima foren: octubre 1979, gener 1980 (sobretot a

Santa Fe), febrer 1980 (2a quinzena a LC), i 2- quinzena d'octu-

bre 1980. A LC s'hi podrien afegir la 2* meitat de gener 1979,

la 2- meitat de març 1979, i, menys accentuadametn, setembre

1979 i finals d'abril"1979.

Tots els quocients iònics examinats revelen que la deposició

global al Montseny és molt variable no solament en les concentra-

cions (figs. 6.2 a 6.10) sinó també en les proporcions dels

diferents ions (figs. 6.21 a 6.24-), i que aquestes poden variar

molt irregularment.

LC P R E C I P I T R C I O CI

f 4•i'\ 4v•i' 3

v 2z:

l i

50c¡

O

5'

050-1

5

0

••„ *

I I I I I I I I M I M I I I I M I I I I I I I I I I I IJ fl O D F R J fl O D F fl J fi O D

1978 1979 1980

L C P R E C I P I T fl C I O C 3

\tr-aí 16

<n 12tz:

m 8for i

" 'MiI H-1 M I I I M I I I I I

B

J R O. -D F flJRODFflJRO D

1978 1979 1980

ifü'\f

•nu

LC PREClPITflCIO C3

10

4'

2'

J R O D F R J R O D F f i J f i O l>

1978 1979 1980

Figura 6.23 Variació d'alguns cocients iònics en la deposicióglobal soluble de l'alzinar de La Castanya:

(A) Sodi/Magnesi(B) Calci/Sodi(C) Calci/Magnesi; la recta indica el cocient

en l'aigua de mar.

SFF P R E C I P I T R C I O C3

M J J R S O N D G F H R M J J R S O H D G

1979 1980

SFF PRECIPITRCIO H 3

! • • I •! I I I I I I I t ! I I I I I I I I t

B

M J .J R S O M D G F M R M J J R S O H D G

1979 1980

SFF P R E C I P I T R C I Op-

a>"¿.4i

tt'E:\fo

Q

876-

5

4--?.

2-1-

nJ

íï• A/ \ 9 -°

:JU /I \ S\é \9 \ \ ° \* i \ V \

\ / Ü \ _ ee* i J i P

/ 1 / ^'b

* '-J(*l

—i — 1 — j— J -~-i ...... —i— i— | t -^— . 1—4 ,.-+— 4— . l . I..-Í 1 1 — 3

M J J R S G M D G F M R M J J R S O N D G

1 979 1 980

Figura 6.2/1 Com la figura 6.23» per la fageda de Santa Fe,

6.25

6.7 La relació entre Ca, Mg, i pH

6.7.1 La relació entre Ca i Mg

Les concentracions de Ca i Mg estan bastant correlacionadles en

la deposició global del Montseny." (taules 6.2 a 6.4-, fig« 6.17)

Hi ha un gran excés de Ca sobre Mg (figs. 6.23c i 6.24-c),

respecte les proporcions marines (Ca/Mg=0.19» taula 6.6) .

Pràcticament tot el Ca, i una mica més de la meitat de Mg,

són d'origen continental (taula 6.7) .

El núvol de punts de Mg respecte Ca presenta una envoltant

inferior molt nítida, tant a LC com a SFF (figs. 6.17 a i b).

A SFA no està gaire definida (fig. 6.17c). El pendent de

l'envoltant és semblant a LC i SFF, i és aporximadament igual

a un augment de 8 equivalents de Ca per cada equivalent de Mg

a SFF, i de 8-10 (el valor exacte està menys definit) equiva-

lents de Ca per equivalent de Mg a LC. Aquests són els "sos-

tres" dels quocients iònics als respectius llocs (fig. 6.23c

i 6.24.0) .

La interpretació de l'envoltant inferior no és difícil*:

representa les proporcions de Ca i Mg solubles que són

subministrades a la deposició global per fonts continentals.

Quan major sigui s'influencia marítima, més per damunt de

la recta quedaran els punts, perquè augmenta la relació

Mg/Ca. Podem fer una senzilla comprovació d'aquesta hipòtesi.

Les proporcions Ca/Mg en la composició mitjana valen 4-«3-

4-.9 segons el bosc (taula 6.6). Ara bé, podem- calcular la

mateixa proporció pel Ca i Mg d'origen continental, restant

les fraccions atribuïbles a les sals marines (taula 6.7) .

La proporció Ca/Mg per als aports continentals és de 8.4-,

8.2, i 8.4- a LC, SFF, i SFA, respectivament. La semblança

d'aquestes proporcions amb els pendents de les envoltants

inferiors (figs. 6.17a i b) recolza la interpretació d'

aquestes envoltants com a determinades pels aports continen-

tals de Ca i Mg.

La similitud de les proporcions continentals de Ca i Mg en

els tres llocs indica que el Ca i Mg continentals en la

6.26

deposició global del Montseny prevenen d'una font única, o de

diferents fonts homogènies en quant a les proporcions de Ca i

Mg solubilitzables.

Quin es l'origen del Ca i Mg continentals en la deposició'

global soluble del Montseny? Es poden plantejar 3 hipòtesis:

(1) silicats càlcics i magnèsies

(2) carbonats calcis i magnèsies

(3) sals neutres de Ca i Mg ( CaSO,,Ca(NOo)0, MgSO,, etz.) .íjf j> <. 4

Essent el Montseny un massís predominantment silicatat,

la possibilitat més immediata és que el Ca i Mg derivin dels

aluminosilicats locals. Likens et al. (1977) consideraren que

part dels cations metàl·lics de la deposició global podrien

originar-se de la meteoritz<ició de minerals edàfics presents a

l'atmosfera en forma de pols. Aquesta meteorització podria

tenir lloc abans o després de l'arribada de l'aigua al col·lec-

tor, i seria ajudada pel caràcter àcid deies precipitacions.

Ara bé, considerant les concantracions probables de silicats

en la deposició global (Galloway et al. 1976a), el seu contingut

de Ca i Mg, i el percentatge d'aquests cations metàl·lics que

pot ser solubilitzat, opinem que la contribució dels silicats

al Ca i Mg- solubles en la deposició global ha de ser petita,

almenys en Hocs on, com al Montseny, la deposició global és

relativament rica en Ca i Mg.

En les rieres del Montseny que -hem estudiat sobre terrenys

silicatats (capítol 8), el quocient Ca/Mg, en equivalents, està

entre 1.5 i 2 . Reconeixent que les condicions de mobilització

en el sòl i subsòl de una conca són molt diferents a les de

l'atmosfera i dels col,lectors de precipitació, aquests valors

no recolzen la idea de que els aporta continentals de Ca i Mg

al Montseny derivin dels silicats locals.

El Montseny està envoltat de terrenys carbonatats,tant a

escala comarcal (depressió del Vallés, Plana de Vic), com a es-

cala regional i supraregional (sud de Fránga, depressió de

l'Ebre, centre, est i sud d'Espanya, nord d' Africa). Com que

6.27.

les partícules més fines de la pols terrestre poden viatjar

en l'atmosfera mil.lers de kilomètres (p.ex. Savoie i Prospero

1980), el ventall de possibles àrees subministradores de

carbonats en la deposició global del Montseny Is ben ampla.

No coneixem les proporcions Ca/Mg en els materials carbonatats

propers ni llunyans. Goldschmidt (1954-, citat a Eriksson I960)

dóna 6.3:1 com a proporció mitjana en pes entre CaCOo i MgCOo

en els carbonats naturals, es a dir, un quocient en equivalents

Ca/Mg = 5«3 • Aquest valor s'assembla més a la proporció de

8 necessària per justificar el Ca -i Mg continentals al Montseny.

Els materials carbonatats varien molt en la seva propoció de

Ca i Mg. Per exemple, per a fabricar ciment-es requereixen

carbonats molt pobres en Mg.

A l'apartat següent examinarem una-altra evidència dels

aports de carbonats i de sals" neutres de Ca ± Mg al Montseny.

6.7.2 La relació entre pH i Ca

La concentració de Ca (i la de Mg) està positivament

correlacionada amb el pH (taul-es'6.8 a 6.10, fig. 6.18) .

Com en qualsevol correlació, no es pot assegurar l'exis-

tència d'un nexe funcional, perquè una' correlació positiva

entre Ca i pH podria resultar, per exemple, d'una correlació

negativa entre Ca (o el seu anió. associat) i l'ió hidrogen.

Admès això, un examen detallat de les dades revela que

aquesta seria una explicació bastant improbable.

Un gràfic de la concentració de H respecte a Ca a LC

(no reproduït) revela una disminució lineal de H des de

30-35 yeq/L quan hi ha 5-10 ueq/L de Ca, fins 0-5 yeq/L a

uns 60 yeq/L de Ca. A partir d'aquest nivell de Ca la concen-

tració de H és sempre molt baixa (0-3 yeq/L) i independent

de.la del Ca. Hi ha una envoltant inferior molt nítida, que

delimita una zona sense punts: és la zona on la suma dels

equivalents de H i de Ca és inferior a aproximadament 30 ueq/L.

Tots els punts observats queden per damunt d'aquesta línia.

Es a dir, una mostra sense Ca, o amb concentracions ínfimes

6.28

ha de tenir com a mínim 30 yeq/L, cosa que correspon a un pH

igual o inferior a 4-5 . A la llum de les nostres dades de pH de

la deposició* global (fig. 6.3 i 6.11a, apèndix noi, veure

apartat 6), aquesta ens sembla una bona estimació del pH de la

deposició humida al Montseny en absència de quantitats signifi-

catives de substàncies neutralitzants. ••

En augmentar la concentració de Ca, la de l'ió hidrogen

disminueix tal i com s'ha explicat. Tots els indicis són de

que hi ha una neutralització per part de compostos de Ca (i

d'altres metalls).

Els principals compostos de Ca en la deposició global que

poden neutralitzar (parcialment) l'acidesa de la precipitació

són els silicats (Krauskopf 1^79) i els carbonats. Per les

raons presentades en l'apartat anterior sobre la solubilitza-

ció dels silicats en la deposició global, ens inclinem a atribuir

la neutralització a carbonats da calci i magnesi (el Na es pot

excloure en virtut del seu origen marí, i el K perquè, inde-

pendentment de quina sigui la seva forma química en l'atmosfera,

la seva concentració és molt baixa (taul'es 6.2 a 6.4))«

El coeficient de regressió entre Ca i H, pel segment lineal

de la disminució de H, és molt revelador: a LC, cada equivalent

de Ca neutralitza 0.27 equivalents de H. Si tot el Ca neutralitzés

ions hidrogen, aquests valors haurien de ser 1 (de fet, més de 1,

donada la correlació positiva entre Ca i Mg). Despreciant el Ca

contingut en les sals marines (taula 6.7), aproximadament la

meitat del Ca en la deposició global de LC estaria inicialment

associat a carbonat, i .la resta arribaria en forma de sals

neutres. A SFF, aquestes proporcions serien 1/4 i 3/4» respec-

tivament. El Mg tindria també un paper en la neutralització,

però com que el Mg continental és 8 vegades menys abundant que

el Ca en la deposició global del Montseny, la seva importància

seria molt menor que la del Ca.

Seria interessant incloure en les anteriors consideracions

el paper de I1amoníac, però l'amoni no ha estat analitzat en el

present treball.

6.29

6.8 Variació temporal dels aports

6.8.1 Aspectes generals

Sis aports dels 7 ions en la deposició global del Montseny

per a eada període de recollida a cada bosc es poden veure a

les figures 6.25 a 6.31 •

Els aports, essent el producte de la concentració per la

quentitat de precipitació, integren les característiques

d'ambdues. Malgrat la correlació negativa entre concentra-

cions i precipitació (apartat 6.5)» els aports tenen molta

variabilitat temporal (figs. 6.25 a 6.31) .Hi ha una correla-

ció positiva entre aports i precipitació: en general, els

períodes mes plujosos són els que donen aports més grans.

No obstant, una comparació detallada de les precipitacions

(fig. 6.1) i dels aports ens indica que la relació no és

molt estreta.

Cap dels ions analitzats presenta una tendència ' estacional

definida en els seus aports. Els màxims estivals en les

concentracions de Ca (fig. 6.7) es desdibuixen al considerar

als aports (fig. 6.28), especialment a l'estiu del 1980 en

el que les concentracions altes es degueren principalment

a la migradesa de les precipitacions (fig. 6.1) . Aports re-

lativament alts de Ca es produiren en alguns períodes- de

l'estiu del 1979, amb precipitacions més abundoses.

Els pics de Na i de Cl, i en menor mesura els de Mg,

assenyalen molt bé, a més a més de les .precipitacions

abundoses, les pluges de llevant, amb aire marítim ric en

NaCl: vegi's en les figures 6.25 i 6.26 els pics de marg

1979, octubre 1979, febrer 1980, i octubre 1980. Els diferents

quocients iònics indiquen una forta influència marítima en

aquests pics (figs. 6.21 a 6.24) •

6.30

6.8.2 La 'frluja" de pol.len i els aports en la deposició global

Al mes d'abril del 1980 es trobaren quantitats considerables

de pol.len de pi (Pinus sp., determinat pel Dr. J. Roure del

Departament de Botànica d«- 'La Universitat Autònoma de Barcelona,

a qui-expressen el nostre agraïment) en els embuts dels col·lec-

tors de deposició global de tots tres boscos. En cap de les loca-

litats estudiades hi ha pinedes importants en un radi d'alguns

kilometres. Aquesta pluja de pol.len Is un fenomen regional que

es deu a l'abundància de pinedes a Catalunya i a l'alta produc-

ció de pol.len aneraògam per part dels pins. Desenes de mil.lers

d'hectàrees de pinedes a la terra baixa catalana floreixen a

l'abril.

Els aports de Cl i Na foren alts a l'abril de 1980 en tots

3 boscos (fig. 6.¿5 i 6.26), i això indica una considerable

influència marítimi durant aquest mes. En el Turó de l'Home,

gairebé tota la pr icipitació del mes es produí mentre bufaven

vents del ENS o E, la qual cosa és consisten amb l'origen marí

postulat.

Entre els ions continentals, Ca i NOo presentaren màxims molt

destacats en t-ls seus aports a l'abril 1980 (figs. 6.28 i 6.29).

Tenint en compte la pluviositat del mes (fig. 6.1), els aports

de K i PO, no destacaren especialment, excepte el K a LC. Com és

habitual, el Mg tingué un comportament intermig entre el Na i

el Ca (fig. 6.27) .

En conclusió, es possible que la pluja de pol.Ien de pi

produís uns aajcrs aports de Ca i NO^ en la deposició global

soluble. E'S també possible però que aquests aports de Ca i

NOo es derivessin d'altres fonts continentals. Els dos ions

que hom podria esperar fossin més afectats, K i PO^ no manifes-

taren indicis.-'consistent'S " de veure incrementats els seus " '. ;

aports solubles degut al pi.Ien . A l'abril del 1979 no és

produiren màxims equivalent de Ca i NO^, any en el que no fórem

conscients de la presència de pol.len en els col·lectors

LC P R E C I PI T R P O R T S5-F

4..

•í- •

c.-

tr-iï'

QOC<ï

e 0 r ÜD krdJ J fi S O H D G F M R M J J R S O M D G F M R M J J R S O H D

1978 1979 1980

SFF PRECIP RPORTS B£

•ss

T* S'a-s 5-

4-

a 3'0

1-

R. jy i

1 6 . 1

J-HJ — t — i— i— i Tflffl T, r-M J J R S O H D G F M R M J J R S Ü H D G

1979 I960

•N£

rr-ai

SFR PPECIP RPOPTS

s-5

4+

oor fi

H—\—1-—fM J J R S O M D G F fi R M J J R S O M D G

1979 19 80

Figura 6.25 Aports de sodi en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes derecollida.

«• -l•c

... 4

Ou -

í 2

<=> 2_jo l

1

L C PP EC I P I T RPOPTS

5-

0-5-

0-

5-

6-5-

0-5-

0 .',..|1 í

-

M J J RTí

-i

l.rTUS 0 H D G F

rM

—

Hfflffifl.

"

-krílR M J J fi S 0 H D G

1979 1 9 8 0

• 4e

o

o

SFF PRECIP RPORTS

7-

6-5-

7

1-iT.

1 ' ' 5-

JU1 1 J M .l.-i- 1

Q

— i _j

—

ínm Ir ,

B

M J J R S O M D G F M R M J J R S O N D G

1979 1980

SFR PP'ECIP RPOPTS

aie

û.o

8-

7- •f,--

i.

n-!—i—h-t i1£D Tm 4-M J J R S Ü N D G F H R M J J R S O N D G

1979 1980

Figura 6.26 Aports de clorur en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes de^recollida. Els punts negres indiquen els^períodesen els que la concentració de Cl s'estimaa partir de la de sodi.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

L C P F: E C I P I T R P 0 R T S

; 2 . 0ir-aie 1 . 6 -

tri i •?.LU L • ¿-•z.

ë - s -ST.

. 4'

Pi R. 4- - 4 . — , [—L. Il il-í

Y-

"f

-

-]

-

1 i.rfU-

-

r ÍMlM ,% rTl

1978 1979 1986

S F F PRECIP R P O R T S B

£ 2 . 5 - -

to 2 .0 -ug 1 - 5+iXs: i . 0-.

. 5--

0 . 0

4.9JZL

tílïïijlM J J R S O H D G F M R M J J R S Ü H D G

197? 1980

SFR P R E C I P R P O P T Se^ 3 . 0ais 2 . 5

to 2 . 0LU

g 1 . 5-

^ 1 . 0

S-

d n._. .1 L 1 — 1

— 1

À — — 1

_

— 1

-J — 1 _l — 1 — 1 — 1 — 1M J J R S O N D G F M R M J J n S O H D G

1 ? 7 9 1980

Figura 6«27 Aports de magnesi en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes derecollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

(tE

L C P R E C I P I T R P Ü R T S

(TO

ç.

4-

2-

»_-

—

-

r r- i

- -

iÍL n , r- IknfLnn, nJ J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 H D G F M R M J J R S O H D

1978 1979 1980

'•4

\

SFF PREC IP RPORTS B

O_lo:o

12

10-

8-

S-

2-

o. 1 — i — i HI

—i

— i.-j^j

-

.— i_j _!TuM J J R S O H D G F M R M J J R S D H D G

1979 1988

S F R P R E C I P R P O R T S

•r< •<

10-

8

ç-

4-

M J J R S O H D G F M R M J J fl S O H D G

1979 1980

Figura 6.28 Aports de calci en la deposició global solublede tres boscos del Montseny, per períodes derecollida.

L C P P E C I P I T R P 0 R T S

¿ 2 . 4

s 2 0-

*~ 1 fv(T ' "'

K 1 . 2

2 . 8-

. 4-

o n. L_J L 1 í L—1- >!

-

n

1

1

-

Iríh r

-

r~i

íikHfdifílJ J R 8 O H D G F M R M J

1978 1979

R S O H D G F M R H J J R S O H D

1 980

•N

£ 4

¿ 7 ed

3

2

2

1

1

S F F P R E C I P R P O R T S B0

5-

0'

5-

0-

5-

0-

5-

n.— i

-

—

_j— i

,

— i _ i

—

— i

—

—4

-

•

— L__J 1 r-i

-r1 1 j 1 l' i

SFR PREC I P RPORTS

3

H 2crú: 2

0

5

0

5-

0-

5-

0-

5-

a ., .1 _i — i

—

r—

— ! J

~"

_

—

1

| ,

1 1 J 1

M J J R S O H D G F M R M

1979 1980

.1 J fi S O H D G

Figura 6,29 Aports de nitrat (mis nitrit) en la deposicióglobal soluble de tres boscos del Montseny,per períodes de recollida.


L C P R E C 1 P I T R P 0 R T S. DI

£T

0.' ' *"B

d.. *"f

f-H

Œ - 3 'h-

0 2-CL ' £

. 1

fl R-

-i

4- - 4

-

—Ini— (-

q

I-T1rtl--

-r

r

i,n1 r_ - -

r

-

- "hífl

1978 1979 1980

S F F PRE CI

\ . 6-0*ai «ve •

4-i— i • ^wo= . 3-

oCu . 2-

. 1-

Cl O-• i—

— i

n

»i i j . i— i

p RPOPTS B

_ — <

. , -,

_i

-

— i

—

_

—

!

_

_-

-

irM J J R S O H D G F M R M J J R S O H D G

1979 1980

S F R P R E C I P R P 0 R T S

\ . €•

e •

~ . 4-

o: 3-f_ ' "oü. . 2-

. 1-

fi O- — i — l·l·l 41—

—

"— i

-

—i — i — i ..j J-.J....IH J J fi S O N D G F M R M J J R S O M D G

1979 1980

Figura 6.30 Aports de potassi en la deposició globalsoluble de tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.(A) alzinar, (B) fageda, (C) avetosa.

L C P P E C I P I T R P 0 R T S

\ SO-

IT

* . 05-

l·- - 04-«XLL n rí-cooU. .82-

. O ï -

ts O O.

PI

—t -1 —

-

fhJ.

~1

.

-„„„„^

r

p

i,

_ -

-H

-

1

~1

s FF PREC IP RC:PTS£ ' 1C

J . 10

. 081r—

£ . 86-ço

£ • 94-

. 02-

o o n._j

_

— i — i i—

—i —> —i Tl , — t — i

—

_ J

-.

Tir

—

—Li

B

M J J R S O H D G F M R M J J fl S 0 N D G

1979 1988

SFR PPECIP RPORTS

1 -.08

ço? 04-

. 02-

0.00 aM J J fl S O H D G F M R M J J fl S O M D G

1979 1980

Figura 6.31 Aports d'ortofosfat en la deposició globalsoluble de tres boscos del Montseny, perperíodes de recollida.


6.31

6.8.3 La pols del Sahara i els aports en la deposisió global

Durant la primera quinzena d'agost del 1980 es produí

una entrada general de pols del Sahara en l'atmosfera de la

península ibèrica. El fet fou prou notable com per a ser

comentat per la premsa. A Barcelona, els cotxes aparcats al

carrer es cobriren de una capa prima de pols rogenca. El

mateix tipus de dipòsit s'observà en els embuts dels col.

lectors a LC. En aquesta primera meitat del mes hi hagué

una única precipitació al Montseny, el dia 15» que rentà

l'atmosfera i la deposició seca de les dues setmanes anteriors

La precipitació fou escassa, com en les quinzenes precedents

i en les successives (fig. 6.1a) .

En la quinzena que comentem, la concentració de Ca en la

deposició global a LC fou molt alta (fig. 6.7a), encara que

no la máxima observada. Els aports de Ca a LC durant aquesta

quinzena no foren extraordinàriament alts (fig. 6.28a), però

sí es destacaren notablement respecte la quinzena anterior i

les dues posteriors. Els altres ions no manifestaren canvis

apreciables, o ho feren en grau menor que el Ca. A Santa Fe

tenim només dades per a tot el mes d'agost, i no es produiren

valors alts (figs. 6.25 a 6.31) •

En conclusió, la pols del Sàhara no donà lloc a increments

espectaculars en els aports en la deposició global soluble

durant aquesta quinzena al Montseny. Un cert increment en els

aports de Ca podria ser degut a aquesta pols. Aquestes obser-

vacions són consistents amb l'estudi de Savoie i Prospero

(1980): els seus resultats indiquen que els aerosols saharians

contenen molt poc Na, K, i Mg solubles, però quantitats mode-

rades de Ca soluble. Segons altres autors, citats per Savoie

i Prospero (1980), el 70-80$ de la massa de la pols del

Sàhara estaria formada per minerals d'argila.

6.32

6.9 Els aports anuals

Els aports anuals en la deposició global es poden veure a les

taules 6.11 a 6.13, per als mateixos períodes per als que hem

donat les concentracions mitjanes (taules 6.2 a 6.4). Per a com-

paració*, induïm les dades de LC a la taula de SFF, i les de LO

i SFF a la taula de SFA, referides a períodes comuns.

En termes d'equivalents, les contribucions relatives dels

diferents ions als aports anuals son evidentment les mateixes

que les que hem comentat al parlar de les concentracions (apartat

6.2.1).

Les diferències entre els aports anuals dels 3 llocs estudiats

integren les diferències de pluviositat i de concentracions

mitjanes. Així, a la fageda els aports de H,- Na, i Cl són aproxi-

madament el doble que els de l'alzinar durant el període comú

(taula 6.12), reflexant -eL clima més plujós, mes marítim, i la

major acidesa de les precipitacions a SFF. La resta dels aports

són també majors a la fageda que a l'alzinar, però en menors

proporcions (taula 6.12).

Durant 1 any comú als 3 boscos (taula 6.13), els aports de K

varen ser gairebé idèntics als 3 llocs. Excepte per al P0/f els

aports de la resta d'ions s'ordenen així: SFF > SFA > LC. Amb

certa sorpresa, anticipada però a l'examinar les concentracions

mitjanes, els aports d'alguns ions a l'avetosa (Na, Ca, Mg, i

Cl) són més semblants als de l'alzinar que als de la fageda

(taula 6.13).

En conjunt, els aports mesurats al Montseny no es destaquen

especialment de les altres localitats europees i nord-americanes.

Steinhardt (1973) tabula abundants dac^. sobre aports atmosfèrics.

Desgraciadament, no distingí entre deposició humida i deposició

global. Encapçalà el seu recull sota el nom de "precipitació",

però de fet la major part de les dades corresponen a deposició

global. Malgrat aquesta limitació, a la ta lla 6.14. presentem una

síntesi de la seva recopilació, utilitzart només dades d'Europa

i de Nord-amèrica.

1 —

ce

o, —

bí

"0•r-ü•nraoP0

73

cdrH

G0

ra-pPHOPcd• •p.,cdG•HN

rH<j

rHrH

NO

CtirH3cd

E-t

PH rHcd cdC

•H ¡HN 0H PHcd- -HH

CO0 iH

T) cd^j

0 GrH CdX23 raH 0O T?ca o

NHrH PHCd 0

X> PH

orH COM O

TÍXO•H cdO

•H PHra 0O PHPHQ) .

T3- — -cd

cd GrH 0

rHcd 0

UCO PH-P Cdcd CQN

-p -•H >,H Gcd 0tí racd -P

GCO Q

£< so ***^•H

cdra ¡>

rH 53^ cd

T? -Ora

ra cdf "PHo eg raPnjlq oCd T3

0ca T3 rarH H0 ü 0

G T3G 00 >»-pG Ö tíO cd 3

TJ -P •<-}tí C

ra 3 oW E 0

vfOPH

H0

enofe

bos

cd0

W

cdfe

K

PH

S

nMH

COÖl (HS; s

<3¡

WQO

sl— 105WP-,

rH C-C- CV

1 vf XA1 • •

0 'O

ïyî

rH vfXA o

1 • •i NU en

rH C\

NO Vt1 ~<3O O rH

• * •

o cv NOCV H H

"* xQ en ON1 lA \O NO>i • « •tí -í NO O

cd rH rH

p<1E ON sO H

ON ON vfo* • * •0 0 c v c vE c — en IA

rH H !>m su o

• • «en cv en

H o enH NÚ O• * •

NO en OCV H CV

C*~ CV NOCV NÚ ON

• • •

00 t- CVrH rH

*H

I

^tí 00 C- C-cd IA — IA

O NÚ 00S HE

H rH CV

- ^~CO ON O 00 OC^ C- O CO C~- CO

1 1 CO 1 I ICV CV 1 CV CV CVrH H rH H H rHI I I I I I

NÚ rH H ON NÚ ONrH en cv iH cv

PL, ON vf1 vf IAv f l 0 0O íPH O O

*IA C\00 vf

1 * *

1 IA 00

fe rH ON su1 CO su CVen • • •

O CV rH CV

^

•* C- H Oi £> co en>1 * • •G rH O Hcd

f-t

1cd en O OA CV su XA

• • •

bu vf sQ OM rH H

£> CV Oen o cv

• . .H H H

O vf OO H so

* » *so en vf

en su oco c- enO rH rH

o o o

00 C^ C*-i¿"N -^- \f\O NO 00rH

H H CV

* ~- "~ •00 O ^O CO Or- c- o co c- coi i co i i i

cv cv i cv cv cvH H rH rH rH HI I I I I I

sO H H ON sQ O>rH en CV rH CV

,

-P•He

H •ra 0 ra0 rHH -H cd

30 ON GPH t> Cd

43 lGNU ra0 1 0

ON X-P cdGH -P0 0

•H cdO 00 PH E3 -P 0er G o

0H ra0 ra -p

-p cdPH cd ra0 PH M0. 3 m

ra 0cd 0 PH

fe S PHX

0 rH 0T3 O

•ira 0 o

H T3 COcd i3 ra cvG -P rHCd PH 1

O ONra p, cv-p cdPH Ho ra 0Pit — 1cd W " • -H

>jra • G ONH cd cd £>0 £Z — >. 1

cd NO-P 0 X! 1G ""Ü "^v ONcd MO -H M rH•H 0rH rH COPnO rH 0

•H • PH-p (Dsû -PH -Ö G3 0 0E W T3

0 ra-P t3 G -P3 cd 0 cdbu PH PH PHG 0 0 3•H rü ^H ra-P G 0X» 0 O EO PiCO

i raPH m CV -PO 0 H PHH G 1 0Cd cd ON PH> "-3CV Cd

^ H-

Hcd

rÛ

O

Htu

xo•Hü•HtaoP.03

73

cdrH

G03

ta-p?H

O

P

cd

*•

cd7303tacd

Pu

cvH

•NO

cdH

cdEH

cd7303 CdMcd cd cd G

«H >J CdON G -P

cd t> cd taH 1 -P 03

\O ta03 1 CÖ M

73 PA O f-tcd

03 •• CÖ rHH ca >-3 HrP O

3 ca o caH 03 73^03o s eca fn

O Cd 03H CV G 73cd — 'H O

¿2 NVH0 -H H S-i

rH 73 Cd 03bu Í3 — PH

•P rHND ca G•H 03 03 3ü - 73

•H rH Cdca caO -P 03 fnPH O 73 0303 -P Cd PH

73 73-P 0

cd G ca >_}rH Cd 03

fl·l rH Cdcd 3

73 N0 caCO rQ -P

-P •> E EH

cd ' — * cd oN Cd -P PH

-P Í-, <Tl

• H O GH rH 03 COcd 03 G rHG ü O WCd !H 73

cdca m ca 03G 03 73O - 0•H >> -AH

G*C ?Hca 0 -H 03

H CO O PH03 -P Cd

73 G ÍH XO cd -H

ca s: PH 0-P E -P£H ••• ^ *oO P"H O EPnP"Hcd co cd H

— 0 Hca fi HH 0 0 -P .03 P"H PH GNU

cdG cd • fn cd0 -P-—- 3 rHG G rH 73 3O cd co cd

73 CO 1 ----PCV O

ca 0 i rJ cd(xj 73 -*-— - H

-*oPH

HO

PAO55

buS

cd0

W

cdS

K

P-.M0WKPH

O

r-P

CV00WA

•O

c*-f-•

cvPA

t>H

*

OCV

0-H 00

1 •>j CVG rHcd

01

1S WA

^j-er43 WAF3 WA

Ô«A•

PA

PAPA

•c^CV

rHPA•

ÔCV

•H

1>» 0G 0cd O

rHEE

CO

CVPAWA•

O

CV•sí

•C--rH

CVH•

WAH

CV\oê

00

PA~H;

•

-<f

~ -

WA00•

CV

oc~~•

~J^H

vDPA

•PArH

^4-CVc-

0hJ

PH Ol Ô•>* ooPH O

CVvO

•HrH

K CV1 COC*"\ *o cv£5

•u^H WA1 •

>* rHGcd

rH

1

cd HrG H

•M rHW 1

t— H 1 1

HPA•

H

00CV

•NO

PA\^CV•

0

oc-orH

P-H

CO

WAWA0

•

o

oorH•

NÛ

CVH

*

CV

WAO•

rH

0ON

•CO

HrH•

rH

COPA

•PA

-<fPArH

•O

-4-CVc-~

orJ

ONO

*rH

CO00

*rH

PAPA•

rH

ON^cf•

H

WA(Ai

*rH

00rH

•rH

sO00•

rH

C-ON

•rH

00^f•

rH

Ô•H OO 1-3cd ^rH PH-0 &H

cd co

1 —ceftoHw

NO•Hü•H02OPCD

T3

cdH

GCD

02+}fnOPcd••cdCQO-p0>

•a;

enH

»

NÛ

cdH3cd

EH

•x— vO CD00 TJ

• 1 GCO -H 3

1H<— •• cd

o0 cd r-q m

-Ö — ' C DON PH

0 C-- cdH 1 >sO CVftOO G >-3H3 i cdH -st -P cd NOO 0202 cd 02 cd

>*O -P HH G (H 3cd cd cd O cd

OH cdH 0 cdtvO-P T3 02 H

G H"•0 cd PH W cd•H ÍH cd0 3 G • fe•H T3 -H 0 P"H02 N TS COO »H Opr — N cd H CD0 cd •• fn T3

T3 G H 0O P, CQ

cd H 0 Hr-\ (0 X <3>

0 -HCd IN 02 0 -H

Cd 0 -P02 pq T3 cd «-P cd E Hcd «-a HN >> H ••p G ra 0NQ•H 0 0H 02 rH -P Cdcd -p GHG G *0 cd 3cd o rQ h cd

S E 3 -P02 cd 13G —-P cdO < --NH•H pti G P"H

co 0 Cm cdCON— G coH o*~* G0 02 tJ cd

TJ -P 0 -P0 02 PL, 02

02 > CD 0-p cd cd£H 02 •« -P bjOO 02*0 G inPi cd -H cd cdCd PH U CO H

cd H02 0 !H 0

H T3 cd «O 020 P, *0

cd S cd SG 02 O T30 O O 0 0G -P WOo 0 cd cd o'Ö 1> CM SH

cd ^H fn02 - 0 Cti 0H H PH H P,

-st0PH

HO

cn0

^

M*>;

cd0

W

cd^

K

PHH0WesPH

ool_q(_q

ON[>.cv

•o

c-o

*C--cv

cnON

•HCV

c-rt cn

1 •

>5 H

G Hcd

!M1E 0

COo^ *0 VAE VA

VAo•

m

^t~-t•

HCV

HCO•

COCV

rH

1

>s cnG ONcd H

HBe

<ÜP-H

CO

VA co!> 0-st VA

* •O O

*

NÛ ~*

VA oo* •en H

•st CV

!> ¡>O -st

* •-st J>CV H

O ~*VA NÛ

• *

NÚ OH

ON F-VA ON• •

VA c~~NÛ ~<f"

CV NOH ON

* •

en cv'

CO 00VA -<í-

* •NÚ CO

en H

NÛ H

H VA* *

£> 00en H

NÛ NO

VA ONCV OOH

[V,

PM OCO i-q

PH ON ON CVI CV -st VA-<t O O Oo • • »

PH O O O

ONÚ

-stC-

ON VA £>

£3 C- J>i o encn • •

O en en

VA

CV

>>G

cd£¡

M

oo H £>O H

H CV H

oo VA HH H NU• • *

H cn ONH H

CV NUCV H

• *H H

H VA-st CV

00 -st

co cv VAco c- ooCV en H

• • •o o o

en NU NOON VA ONH CV 00H H

«í P-H

CO COo

NÚ

00VA

HCV

HON

00NÛ

HVAoo

ON:>ON

NÛ

00VA

VAc-c-

•o

VAON

•H PMü CO

H «a:

05 CO

cdo

•r-PH

X0

S

cdtT:

PHOt?;

•r

cdP.oPH

H

cd

i— icd

X)

O

Hbl

XO•HO•Hcaop0

T)

cdH

a0

ca-PPHop"

~iH•

NO

cdrHJ3cd

ca -PH ta i t30 PH -H PH

o ca cd•H ca H ca o ,tí

H cd *0 PH fi Eca 3 > H o 0 -H 0E ü o -r! 0 x!•H H ca X ca HJC .red ö 0 tí 0 co o

VH 0 3 Cd TJ «SB ta ö X> 0 cd

ca H cd PH PH 3 T3 •ca H cd X3 3 0 O1 -H PHPH 0 - ca Eo T3 s co ca 0 3 cdH O -H tí ca X!cd ca o • 73 0 tí E>*o ca 0 3 0*0 o

HVH H E 0 ca -H uca o X cd T3 ü

rH X -H PH cd « -H cd0 0 c d O caHca-p

-P ca 0 cd O ca ••H tí • -H -P T3 -P PH -H ca

cd >»H 3 cd O 0 H 0- .tí tí MfH -P T3 H T3

ca - cd ca 0 3 cd0 CO -p T3 X) rH 0 Ca Tí3 cd cd cd cd T3 0O"1 • X! H° PH -P XI rH0

•H •— v\ -H 0 O tí T3Pncn H rH ca ca H -H -H

XH £ ^ - O c d - P 0 b D 3 0-PON Ü O T 3 b û « ? H

rH tuOO PnCdÔ-H î^Pca^ — rH T 3 - H c a o Etí « O «H Oo -P NO cd r>t ca »H ca ca tí•H *73 en tí 0 ca 0 xOO PH ca cd i — 1 O T3 CH i — 1cd cd cd -P . PH cd 0•H ,tí cd cd 0 0 r& 0^ tí *H "H .rj f^j ^rj rrj caca -H o\ ca <>00 0 « o c d - P 0 0 c a

T3 -P í>^ ca O PH "73 tí 0 tíco tí ca cd 3 B

ca c d c d b j O p H c d b O J H •0 PH\ ry XI H O -P

H 0 c d c a PH c d ^ GPnXl H O O -H 0

• ^^rHcn·'-sx! 0 ca Ec a c a c d 0 c d - 3 0 c d0 -P S; cd E G CT'rH PHG cd ca -Pcd rH M-P ca cd «o 0 cd H•r-j 3 i-y O PH i— 5 PH i — l O c d-p ¿i +3 O 0 ,Q -H•H cd o -H • PH-H <VH oE-PCV « P n c d ca-H

M 0 o • ca o cac a c Q c d S P n 0 0 0 00-P " J t í r H P n P H C a

rH PH ca -H ca 0 xi ca:-Ho PH 3 ca 0 cd

-p PH o W ca ca r-Mäq PHcd Cd -H PH O O OH p H 0 0 - H c a ' C F n3 C a 0 T 3 r H P H -H 0O r H P n Cd H 3 - P P H

rH 0 3 ca > -P cd 0*13c d T J C Q - P t í r u - H P n - pü r H N O 0 O ' Ö C d c d

c a c a c d E r H G Ä P ntí E PH X0 cd M-H S 0cd -H O -P XI PH -H T3XI XrHrH S-P*O ca 0 f-

w'i > S-p'cti'ürHÍO PH

PH

HO

^rf\^ \

"

MS

cd0

t«H

cdJ2;

O CO O•xi- cv c- o

HO O O

00 C- OON O NU NÛ

• • -<f •00 £> H

O O NOc~- en -vf cv

vurH H O

^\

ficd

00 CV O^ co en co cv

1 suCd rH rH O

M¿3

O lA ONON rr\ Q ON

• • £^ •

0- -si- H

CO -í CO" NÚ CV UN

£>

CV rH O

-si- m ON00 NO û ON

• • UN, •^4" í" O

SX -H

|X ca fí G

S

00

*rH

*r-CT\O^

eno•UN

*O^>•

UN

*£•-

•

f^

H

*OvO

ON

*•

ONH

S•HX

,{TJ

S

0

NO

0CV

cd

••,. —

rH

|

Gcd

rH

I

cd

M

• —

G

ca

cdT3cd13

PH

cd •ü ON

ON0 enPH3 HO OH0 -HX0) .

en0 •ca enG cv0ca ho

•s.caE «

•H UNX •

^cd coS ¡>

ca cdPH 0OrH •>cd ~*r> *

UNca rHH0 W

#

6.33

Les mitjanes resultants tenen grans coeficients de variació

(taula 6.14-). Els aports trobats al Montseny (taules 6.11 a

6.13) cauen dintre de la mitjana més menys una desviació

típica de les dades de Steinhardt, excepte per al P. Els

aports del Montseny són a més a més molt semblants a les

mitjanes generals per al Na (excepte a SFF, on són majors),

el Mg, i el Cl (excepte a SFF, on són majors). Els valors del

Montseny són majors que les mitjanes generals per al Ca i el

NO^, i menors per al K i el P.

Els aports de PO/-P al Montseny són menors que el mínim de

17 valors donats per Steinhardt (taula 6.14). Aquest autor no

especifica la forma de P de les dades de recull: les llista

nominalment coma kg P/ha/any que, utilitzat en rigor, hauria

d'indicar P total. Alguns dels treballs citats per Steinhardt

analitzaren realment P total, o almenys P dissolt total, (p.ex.

Alien et al. 1968, Gore -1968), el qual contribuiria a augmentar

la mitjana dels aports respecte l'ortof osfa't soluble analitzat

per nosaltres. Els aports de PO^-P a Hubbard Brook són de

0.036 kg/ha/any (Likens et. a_l. 1977), inferiors als de l'alzinar

i de la fageda del Montseny.

¿Quin és el paper dels aports de nutrients a la deposició

global en el funcionament dels boscos del Montseny? Aquesta és

una pregunta de difícil resposta, però podem valorar la impor-

tància dels aports atmosfèrics comparant-los amb l'increment

anual de les mineralomasses (elements emmagatzemats a la biomassa)

LI. Ferrés ha mesurat els requeriments de nutrients per a

satisfer la producció anual d'òrgans aeris permanents (fusta i

escorça) a l'alzinar muntanyenc de La Castanya. Però aquests

requeriments poden ser coberts en bona part retranslocant

nutrients dintre de la planta (p.ex. Ostman i Weaver 1982).

El retranslocament no representa un increment de la mineralomassa,

sinó una reutilització d'elements prèviament absorbits.

A partir de les taxes de creixement radial de les alzines de la

parcel·la, es pot estimar l'edat dels arbres dominants en 60-90

anys (LI. Ferrés, com. pers.). Creiem que dividint les mineralo-

masses arbòries aèries (Ferrés e_b al_. 1982). per 7-0.-anys de temps

estimat d'acumulació d'aquestes mineralomasses s'obté una taxa

mitjana d'increment de la mineralomassa, 3 a qual pot ser sufi-

6.34

cientment precisa per a la present comparació.

Els aports anuals a la deposició global de l'alzinar els podem

expressar com a percentatge de les acumulacions anuals a la bio-

massa, calculades coc s'ha descrit al paràgraf anterior. Els

resultats són els S3güents (%}: Na 6925, K'22, Ca 61, Mg 85,

N>39, i P>4.6 . És a dir, la major part de les necessitats de

Mg, i les dues terceres parts de les de Ca d'aquest ecosistema

es podrien satisfer amb la deposició global. En canvi, aquesta

contribuiria nomé? una cinquena part dels requeriments de K.

El flux anual de Na en la deposició global (4-.60 kg/ha/any) és

igual a la mineralomassa arbòria actual (4-.65 kg/ha), i això

dóna lloc al percentatge aparentment aberrant per a aquest ió.

Els percentatges per al N i el P els donem com a contribucions

mínimes, perquè no hem analitzat l'amoni, ni el N orgànic, ni

el P orgànic.

Els apo:*ts de N total en la deposició global són generalment

bastant superiors als de NO-^-N. Per exemple, a Soiling entren

anualment 24-.7 kg/ha de N total en la deposició global, dels

quals 8.0 kg/ha corresponen al NO,-N, 11.9 al NH/-N, i 4.8 al N\ ( J k

orgànic (calculat a partir de les dades de Matzner et al. 1982

per al període 1969-1979). Rapp (1969) trobà una mitjana de

14.0 kg/ha/any de N Kjeldahl dissolt (NH¿ més N orgànic dissolt)

al sud de Franga. No és imprudent multiplicar per 3 els aports

de N03-N mesurats al Montseny per a obtenir una estimació del N

total a la deposició global. Fent-ho així, i recordant que els

aports de N03-N equivalen ja al 39$ de l'acumulació anual en la

mineralomassa aèria, veiem que la deposició global podria ser

l'origen de la major part del N actualment present en la biomassa

del bosc. El possible paper de la fixació biològica de N2 en

aquest .ecosistema és desconegut.

Els aports atmosfèrics de P als ecosistemes terrestres acos-

tumen a ser petits (taula 6.14). No obstant, un recull de dades

sobre entrades isortides de P en diverses conques forestals de

Nord-amèrica i Oceania (Likens et al. 1977) indica clararaent

que en els boscos no alterats les. entrades en la precipitació

superen a les pèrdues en les aigües de drenatge, en la major partdels casos.

7. QUIMISME I FLUXOS DE NUTRIENTS

SN EL TRASCOL

7.1

7.1 Variabilitat del mestratge

En la taula 7.1 es donen les mitjanes de les variabilitats

obtingudes en els períodes de recollida en que s'utilitzaren

les mitjanes ponderades de les concentracions en els col·lec-

tors de trascol, analitzats individualment. Aquestes variabi-

litats reflecteixen bàsicament l'heterogeneïtat espacial del

quimisme del trascol, pero incorporen també els efectes dels

errors analítics i d'altres fonts de variació.

Els paràmetres analitzats s'ordenen de la manera següent,

segons les seves variabilitats relatives (mitjana dels percen-

tatges de l'error estándar respecte la mitjana de cada període

de recollida) en el mestratge de les concentracions del tras-

col (taula 7.1):

\LC : Conduct. - Cl « NO. = Na » Ca < Mg < H = K < PO

j 4

SFF : Conduct. * Ca = Cl * Na < Mg < NO « K < H < POj 4

SFA : Conduct. < Cl < Mg - Ca = N03=-Na < K < P04< H

La conductivitat tingué la menor variabilitat espacial en

tots tres boscos, indicant que les variabilitats espacials dels

diferents ions es contrarresten lleugerament. Altres caracte-

rístiques comunes als tres llocs són la variabilitat relativa-

ment baixa del Cl, i les variabilitats relativament altes de

K, H, i PO,. En cada bosc hi hagué un grup d'ions amb variabi-

litats relatives mitjanes molt semblants. Per exemple, a l'al-

zinar la del Cl és de 12.5%, i la del Ca 12.8%. Sodi i Ca for-

maren part d'aquest grup en tots tres boscos.

7.2

En contrast amb les ordenacions anteriors, H i PO. foren

els ions de menor variabilitat absoluta: en tots tres boscos

la mitjana dels seus errors estándar va ser <2 peq H/L i

<3 yeq FO./L (taula 7.1).

A la fageda, la variabilitat espacial fou considerable-

ment menor durant el període hivernal que quan el faig teni.s.

fulla. La variabilitat en la fageda foliada fou més petita

que en l'alzinar i l'avetosa.

En conjunt, les variabilitats de mostratge obt.'.ngudes són

bastant satisfactòries a la fageda, però no tant a l'alzinar

i a l'avetosa (taula 7.1). Hagués sigut molt desitjable de

reduir a la meitat les variabilitats de mostratge »¡n aquests

dos boscos, però això hagués implicat quadruplicar els col.-

lectors de trascol en cada bosc. Cap dels ions analitzats eu

aquest estudi dona, però, una mitjana dels percentatges de

l'error estándar respecte de la mitjana superior al 1 9% í_ una

mitjana dels errors estándar superior a 3 yeq/L (taula 7.1).

-p"H

-P -Ptí Öcd^o 0

•H F* ra ra

* TÍ *^ tí OPH fe 0 -Hcd ra co tí oTÍ 0 0 cdtí T) -H -p FH

Ad 3 -P-P bopE« o tíra tí fe fí 00 -H CO ü

-P — - ra tíra f í 0 0PH O lA T) OO cd

H FH « ra rH .O F-i cd rH 3 „ü 0 tí 0 43 ¿Tra cd cdcd ra -1-3-P -P oFH H -P tí CV

-P 0 -H 0 mS S 0 cd

rH *·~>' cd F-*0 CV cd T¡ «H ETí *-' rH Cd -H O

FH X"~»»0 - 0 cd coE ra TÍ ft ra 3.ra 0 0 0•H T) 0 w j öE cd -P 0

•H FH O S3 •3 0 0 0 cd -PO Ti ft FH i-H Cd

tí w cd • -PH O 0 N rH -H0 ft PH -p 0 >

•H O -HÖ M FH H FH -P0 0 cd cd cd o

Ö id G ft 30 to tí cd TÍbi >r~a/cd — cd tí

-p -p .p w TÍ ocd -H ra cd oFH E 0 0 ü

-P 3m ra ra er1 0 3O 0 FH Tí -HE H o ra -p

PH H H ft0 -N PH 0 O -H

T3 rH 0 U FH^ tí ra o

-P ra 0 cd racd 0 H FH 0-P T! 0 Cd -P Ti•H Tí TírH W -H 0 W•H 0 W H TIVD,Q tí 0 rH Ecd cd M o ra o•H T-3+3 ü FH tíFH -P Cd 0 OCö -H -P FH -P%O> S tí ü Ö

0 0 0 -HM U T3 rH ra0 FHH 0 M i-H CJ

rH ft 0 O -H •* Ö T3 ü -P 1-3

c~- 0 ra o w\tí rH NH - — *VH O*

Cd O 0 FH O T! 0rH 13 0 t-H1 Cd 33 x-s &,N pcd ra r<N ra c

EH W N- tí OO 0 0

n .MH

rHÜ

"

M22

cdo

W

cd^

*œ

Q

O0

oo,_q

rH t> CVoo • • *

C \ CV -<f"H CV

rH (•<•% IAON • • «

cv NO cv>A H

rH ra NOcv * • •H ra IA cv

-<*• H

IA O Ocv • • •CV C^N ON LT\

vu rH

o H racv • • •cv cv ^ cv

O CV rHcv

OP\ ON ONCV • • •cv -sí- en f-

H CV HH

C — NÛ C^~cv • • •cv ON ra cv

NÛ H

£> H^^ ON NÛo • • •

CV IA O C--rH

rH C^N CVC^ * • *H CTN, IA CV

-•í H

, — » , — r — *tí rH CV C^

^^- x_x x —

PHcdtí -— -•H ON i_qH ~— '

^

cv vo rora •

NÛ H CVcv

— 3" NÛ C***r°v • • «H *A -* 00

IA

IA ~^ VA(r • . .H NÛ ¡> CV

VA rH

O O ON(T^ • • •H CV »A O

-<t rH

~cv NO c~(r « • «rH CfN, c^\ TO

CV CVCV

^" C°v VPvrr\ • • «rH O C-~ CV

NÛ H

CV i ON(V\ . . .

rH ON en TOO"\

-st CVr<^ c~~ CV

C" • • •

H -t O OCV

•<f CfN, | — |

O i • • •H VA -st ra

~*

/—S » s , ^

tí rH CV CA•* — N — **^r

cd *~ •»Tí fo0 faM COcd ^

P^H

O u^ \o* * *ra rH o

cv

rH IA CV• • •

C- ON NOH rH H

CV NÛ

O rH rHrH

NO -* en• • •

-* H r-NO rH rH

ON ON -sj-• • •

CV PA C^£> NO rH

ra NÛ ON• • •

c- c-- ra-^ CV rH

O ON ON• • •

IA f^ C~-O rH H

CV ON VA• • •

ra H VAcv

NU ON NÛ* • *

ON H -tC- rH H

tí rH CV

Cdra x-so ^0 CO

raK

rarH0

TJ

•H-Phcda

cd

-pcdH3üHcdo

>ßora

-Pßos:r—0

TJ

rao0rao.Qraofn•p

cd

iH0Oracdfn-p

rHO

TJ

Cdßcd-p•HE

*0•HO•Hraoo£O0

cvcô)

rH3cd

E-«

cdra rH •

ra o cd cd • ra0 -P rH bO fi

rH O f-t -H O« > O O Cd -H

rH Cd TJ CX<*4 ßO O0 -HX3 -HrH hOp -H O OCd • O «T» f-ip, 0 3 ra TJ

&H.Û iH m -Hcn -H cd o sí

cd ^ 3 3-ra -P -P ß o"O0 ß ß Cd -HrH cd o bo ra

CO U W AD ßCd O rH O

O Cd TJ O -H0 TJ iH 0 ß t)

rH VH 0 cd¿3 a G h*n t* •3 TJ o o -P a:iH O 3 CX ra ß CXO bO O O Ora cd rH ra ra u cd

n-i o o cd ßrH ß TJ «M OVHO «-H ü -Po cd cd ra f-tra >> « o cd oCd ß -P t-i rH >fn cd ß 0 ß ß-p -P cd P. ra 0 o

ra -P o h orH cd ' ra -P cd o0 O f.. -P O B f->

TJ 0 cd -P fncd CX-P o ra

S *J rH ß CH 03 • 3 O mrH O -H ra 3 ß -Po TJ o o cd cd> -P ti rH fn -P

0 3 0 -P rHt* ß fn ra ß Ô 0 43 rH -H ra Wtx >» o o o

ßrH cd hcd cd o ß TJ ra

TJ -P O 0 O EC iHcd ß ra ß bo P, 0h 3 cd o cdo 0 p, TJ ÇH ra -HtJ -P rHc fn ra cd W .O Oí r— 1 ti) t— t tS»w i n w i tsP, ß 0 3

•H P, - O r * rHÖ N CH TJ U <->^ »J fV U

ßrH ß cd 0 >cd edX3 ß ra o

•»•a n -H O CV fn•4* •• N TJ O•H ra m rH cd cd P«B O in cd TJ

TJ O — Cd ß*O cd iH iH ra TJ O•H -H cd O -H ^0 TJ > <Z*3 t, S, ^^ ^ *^^ *^ hu

ra -p ra • • Ct_| CDo ra rH rH ra o TJ0.0 w cd o ^ cE .0 TJ 0o ra « o -P n0 rH ra rH ra cd

Cd -P tJOrH -p raCd -P O O -H O•H ß >X5 TJ >

o cd -H -H cacd s ra o -P -p CDß -H ra -H ß o -p

x> t-, cd ra 3 3 to"O O CL, O -"-aTJ O

ft Aß ß 3ra x o o o o erW O TJ TJ O O «

H>M

-"•i"of\PH

Ho

fYN^ »

52

bus

cdo

W

cd^ .

Ä

Ä0.

ns:oo

. 1HH

oCO«íKg_l

oo1-11-5

rH•

cvF-cv

ô•

cvH

*ON•

ONin

rH•

cncn

^H

l i-1-3

ONer cn03.

CO*

HcvrH

•T

£>•NO

ry\*n

cortV*M

c^•

in

COcv•-1 in

1B0 CO

CO vô3. tn

f-4

1>» ocß mcd \o

EE

ONr>.ONrH

^H

(Hcdß•HtS)

rH

"*!

NO

•c^mtn

^*•

cvrH

-<f•

i-NO

m•^3-

cn

NÛ•

cnvn

in

CTNmrH

O-

cnrHrH

c^-•

00cn

o•

cvrH

cvON•

-*

-vt•

NO--4-

ccNO

~•cn

<n

cv•

m

-*ON

00cvrH

rH•

NO

00

in•

COcn

o•

00

orH

in

<n•

rH-^

inNO

tn

C^CO

1ONoONrH

NO

•inNO

cvrHcn•

cv

m•

NOm

ON•

cn-*

C\i•

ocn

rH

00cnrH

£>•

ONcn

C--•

cn^t

ON•

cnrH

NO

00

•vH-

cn•

oofY\* >

COinoo

CM

cdTJ0burrtiS

oo•

cv0m

cvON

•rH

o•

-*CO

-*•inr>

-*•

ON-sí-

ooCOcv

ON•

rHON

in•

enNO

o•

00rH

-tt>•

_ -».^^

rH•

HNO

-*rHorH

•eto

sa

3

?>•=u

-pCO rH •B O H

. -H ü OO -P raco m cö H

1 CD CDCV HO ft fiH fi VDi cö 0 1-3 ra

ON A TJ\CV - D1 O

ra -P 0 coCÖ cö 3. 1

cd -P cvCO -P -H H rH0 CO -P • 1

1 Tí fi CV ONcv cö m cvH cö 3

1 -P CT fi rHNO ra VD 0H 0 cö ra

3 rH *H•• CJ* ON

O CÖVD F- ONCO 1 Cî cd W cv i

ON H NÛC*- ra rH ¿ iON fn 0 H ¡>H O cn H

•H ,OIH S H rH

.. 0 cö <D 0O -pCO fi -H -H 0

1 CÖ MCV «ON -0H W H f- 3

1 fi O 1 DON O NUCV -H H 1 n

ü 0 £> 'Jcd cd PHH 'J

fn coO -P m H ^ •co fi ü 0 3 -*i 0 -H ra O

rH ü .H 0 0 PH1 fi • fn S

i—) O (H 4-"' rHOí·cd fi ra 0

• • -p 0 0 P,O ra 0 fico 0 s ra co 1-3ON >_q 0 --s\H m T) -P o1

• fi co -H 0ON O !H E 3-

••> F- -H 3ON i 43 ra ra mc*- NO cd 0 0 •i i o B H cn

CV f- HH rH ra ra • •«

1 H 0 -í ?H -HH -: 2 fi o oen 0 cd PH -H •

TJ fi T-S PH rHcd • • B -p H 0 O

H o ra cd «H 0 -p0 0 0 0 0 0 0 EPl·lfirHC- 1 1 TÍVD Cd <Di cv co -H ra j P.

cv i i ra ra 0 — cdH --írHVD M 1-3 CT-P 1-3

1 B 0 0 O ^ —N O c o c d o í H . a c e rrH fi bD -* Cu

ON O\ 0 o NO CO 3-•• c- c- ra fn PL, - .— i

ON 1 1 0 in rHC^-NO OO T) fn rH H S •ON 1 1 cd 0 0 O ONHen-^Tí P, P. -H o m

»H CM m j- m

7.3

7.2 Les concentracions mitjanes en el trascol

7.2. 1 Característiques generals

La composició mitjana ponderada per volum del trascol en

els tres boscos estudiats es pot veure a la taula 7.2

Entre els ions analitzats, i en termes d'equivalents, el

més abundant a tots tres llocs és el Ca, seguit a distància

pel K a l'alzinar i l'avetosa, però pel Cl a la fageda. L ' o r_

dre de concentracions és (taula 7.2):

LC : Ca > K > Cl > Mg > Na > NO > PO > H

SFF : Ca > Cl > NO. = N a > K > M g > H > PO,

SFA : Ca > K > Cl > N03> Na > Mg > H > PO,

En l'ordenació anterior, la fageda i l'avetosa difereixen

només per la posició del K. L'alzinar i l'avetosa difereixen

en les posicions de Mg, NO-, PO , i H. L'alzinar i la fageda

són els menys semblants.

En el total dels ions analitzats, el trascol de l'avetosa

es molt més concentrat que el de l'alzinar, i aquest una

mica més que el de la fageda. Això es reflecteix en les con-

ductivitats mitjanes (taula 7.2) i també en la suma dels 5

cations analitzats (darrera columna de la taula 7.2) que,

tot i mancant l'amoni, indica la força catiònica mitjana del

trascol en els diferents boscos. Segons aquesta suma, el

7.4

trascol de l'avetosa és un 64% més concentrat que el de l ' a

zinar, i un 89% mes que el de la fageda; el de l'alzinar és

un 15% més concentrat que el de la fageda.

Individualment considerades, les concentracions mitjanes

de tots els ions analitzats són molt més altes a l'avetosa

que a la fageda, p^cepte la de PO, que és major a la fageda

(taula 7.2). En 14 ó 15, segons els ions, dels 16 períodes

de recollida disponibles a l'avetosa, les concentracions

foren majors en aquest bosc que a la fageda; el corresponent

test de Vilcoxon per les observacions aparellades dona molt

significatiu (p<0.01) per a tots els ions (PO, exclòs). Con-

tràriament al que es podria pensar, les comptades ocasions

en que la concentració fou major a la fageda, no necessària-

ment les irateixes per als diferents ions , tingueren lloc a

l'hivern quan ei faig no tenia fulla.

La concentració mitjana de PO. és molt més gran a l'alzi-

nar que a l'avetosa; les dels altres ions són molt majors a

l'avetosa, excepte les de K í Mg que són només lleugerament

majors que a l'alzinar (taula 7.2).

Les concentracions mitjanes de K i PO. són molt més grans

a l'alzinar que a la fageda, i la de Mg un 50% més gran; la

de Cl és lleugerament major a l'alzinar; les de H, Na, Ca, i

NO, són maiors a la fageda (taula 7.2).

7.5

7.2.2 Comparació amb la deposició global

En tots tres boscos, les concentrations mitjanes de tots

els ions analitzats, excepte les de H, són majors en el

trascol que en la deposició global dels llocs respectius

(taules 6.2 a 6.4, i 7.2).

L'enriquiment iònic en el trascol es podria expressar en

termes absoluts com la d i f e r è ne i a entre les concentracions

en el trascol i en la deposició global. El significat d'a-

quests enriquiments absoluts varia però segons quina sigui

la diferencia entre la quantitat d'aigua de trascol i de pre-

cipitació, i segons quina sigui la magnitut de les concen-

tracions. Per aquests motius, és millor utilitzat els aports

nets com a mesura directa de la quantitat de nutrients ren-

tats de les capçades (apartat 7.4).

Una altra manera, utilitzada sovint en la bibliografia,

de reflectir l'augment de concentració en el trascol es 1 ' eti

riquiment relatiu: el quocient entre les concentracions en

el trascol i en la deposició global. Els factors d'enriqui-

ment depenen molt de les concentracions en la deposició glo-

bal. En particular, els ions que es troben en concentracions

molt baixes en la deposició global fàcilment donaran enri-

quiments relatius molt alts, encara que les quantitats que

es renten de les capçades siguin només moderades. Aquest és

sovint el cas del PO,, per exemple. Malgrat l'anterior obser_

vació, els factors d'enriquiment no dr.ixen de tenir certa

utilitat descriptiva i comparativa. L'ordre d'enriquiments

relatius en les mitjanes ponderades dels boscos estudiats

és :

LC : K > PO. » Mg > Cl - Ca > N0_ = Na > F4 3

SFF : K » P04 > Ca « Mg - N03 > Cl - Na > H

SFA ; K » P04 > Ca > Mg > NC>3 > Cl = Na > H

La ordenació anterior és idèntica a la fageda i a l'ave-

tosa, i semblant, amb algunes variacions, a l'alzinar. El K,

és l'ió de major enriquiment relatiu en els tres boscos, i

augmenta la seva concentració respecte de la depoïició glo-

bal 24 vegades a LC, 13 a SFF, i 36 a SFA. En l'e>trem opo-

sat, el Na només augmenta 1.65 veeades a LC, 1.71 a. SFF, i

3.53 a SFA. Els factors d'enriquiment de l'H són iiferiors

a 1. Els enriquiments relatius per a la s urna dels 8 ions ana^

litzats són: LC 2.54, SFF 2.20, i SFA 4.07. Es a dir, a 1 ' a 1_

zinar i a la fageda la concentració iònica del trascol és

més del doble de la de la deposició global, però a l'avetosa

ho és més del quàdruple.

Amb l'excepció del H, tots els enriquiments relatius d'a-

quest estudi són bastant o molt majors que els esperables

pel simple efecte d'evaporació des de les capçades. Per exem

ple, e" factor d'enriquiment degut a les pèrdues per inter-

cepció a l'alzinar seria només de 1.32, suposant que l'esco-

lament cortical fos un 10% de la precipitació anual i que els

aports incidents es repartissin proporcionalment a la quanti-

tat d'aigua de trascol i d'escolament cortical.

NO3H Na K Ca Mg i Cl

Na K

31.0

37.5

41.6

Ca

7.2 11.3

8.2 11.9

18.3

15.3

10.3

0.3

0.6

0.9

Mg Cl !P04

DG

TR

AN

Figura 7.2 Fageda de Santa Fe: com la ¿¿jura 7.1 .

Dades de 3-6-79 a 4-2-81 .

SFA

H Na K Ca SV!gNO3 Cl ¡

8.3 17.5

Na K

32.9

42.2

44.4

R04

12.9

7.4

15.9

11.4 12.7

7.5 10.6 11.3

0.2

0.3

0.3

Ca Mg ! Cl ;NO, PO,

DG

TR

AN

Figura 7.3 Avetosa de Passavets: com la figura 7.1 .

-Dades de 4-8-79 a 1-8-80 .

7.7

El fet de que els enriquiments relatius variïn segons

els ions implica que les orooorcions iòniques del trascol

difereixen de les de la deposició global. En les figures

7.1 a 7.3 es representen els percentatges de cada ió en

el total d'equivalents dels ions analitzats al trascol i

a la deposició global de cada bosc. Respecte de la deposició

global, els canvis més importants en el trascol són un gran

augment en la proporció de K, i una gran disminució en la

de H; Na i Cl disminueixen moderadament; el Ca disminueix

a l'alzinar, però augmenta a la fageda i a l'avetosa; Mg i

N0_ es mantenen o augmenten o disminueixen lleugerament,

segons els boscos; el PO, augmenta, especialment a l'alzi-

nar .

7.8.

7.3 Els aports anuals bruts

Els aports anuals en el trascol brut dels tres boscos

es -'<?iats estan a la taula 7.3.

Els aports bruts a l'avetosa són molt elevats, i molt

superiors als de l'alzinar i de la fageda, excepte els de

PO, (taula 7.3).

Els aports bruts de H, Na, Ca, N0„, i Cl són bastant o

molt superiors a la fageda que a l'alzinar; els de K i PO,

són bastant més grans a l'alzinar; els de Mg són gairebé

idèntics als dos llocs.

Podem considerar que les substàncies contingudes en el

trascol representen la suma de la deposició global i del

rentat de les capçades o aports nets (encara que, metodolò-

gicament, siguin aquests els que es calculen per diferència

dels altres dos). Les propietats del trascol brut seran doncs

intermitges entre le s de la deposició global i les del tras-

col net. Quan ens interessin els processos en les capçades

caldrà considerar el trascol net, mentre que quan ens inte-

ressi la solució que arriba al terra del bosc, independent-

ment de l'origen dels nutrients que conté, caldrà considerar

el trascol brut.

7.9

Tradicionalment, s'ha utilitzat la deposició global com

a mesura dels aports atmosfèrics als ecosistemes terrestres,

tant en els estudis de conques com en els de parcel·les.

Ara bé, com els boscos capturen gasos i aerosols amb molta'

més eficàcia que els col·lectors de deposició global (Eaton

et al. 1978, Graustein 1978), aquesta pot subestimar serio-

sament les entrades de nutrients atmosfèrics. Els aports en

el trascol brut poden sobreestimar-les degut a la lixiviació.

Per a aquells llocs i nutrients en que la major part del

rentat de les capçades provingui de deposició seca, els

aports bruts en el trascol (o en el trascol més l'escola-

ment cortical), donaran una millor estimació de les entrades

atmosfèriques que la deposició global. Aquesta interpretació

dels aports bruts ha estat proposada per Mayer i Ulrich

(1980), que l'aplicaren als boscos de Soiling. El dilema en-

tre considerar o no els aports bruts com a entrades atmosfè-

riques està evidentment subordinat al discutit origen dels

nutrients en els aports nets, tema que tractarem a l'apartat

7.8. En el cas general, el que es pot dir és que les entra-

des atmosfèriques (excloent la fixació de N?), queden acota-

des pels aports en la deposició global i els aports en el

trascol més l'escolament cortical. L'interval així definit

és de vegades relativament estret. Per exemple, els aports

atmosfèrics a l'alzinar (sense disposar de l'escolament cor-

tical) estan dintre dels següents límits (kg/ha/any):Na 4.60

-4.99, Ca 10.50-14.60, Mg 1.30-3.10. (Taules 6.2 i 7.3). En

d'altres casos l'interval és massa ample per a tenir utili-

tat. Per exemple, a l'avetosa obtenim (kg/ha/any): Na 4.93-

14,89, Ca 11.12-56,99, Mg 1.38-6.08. (Taules 6.4 i 7.3).

>G0ra-pG0s:r-013

raoora0rQ

m0FH-p

013

H0oracd?H

-p

H0

G0

ra-p3f-i&

ra-phOQ.

<H

en•

C-

cdH3cd

EH

ra -H • 0H f-i 13cö •>,£! 0}+3 0 S G ra mG fe cö -H 0 -p0 N i_q f-i raS CÖ ü H 0 0•H -p ra cö - f t?H G o - m cö ra0 CO í! H O -Pftco 13 ra cdX rH <C rH f-t0 0 0 ra p£] 0

13 13 • rH 13ra H 0 • -H0 cd cd cd 13 bo rarH 13 fn ¿Q - H G• 0 ?-( o -P cd o

H bO 0 H G «H ü0 cd -P öfl 3ü «H T-srH WF-, HVD G 0 0ço •> ço -H O 13 13ft CO üü O

>j G -H m VHen G 0 m H 0 FH

cd ¿2 o cd 3 0ra -p -H ft er ft0 m in 0 k -H

rH cd FH 13 0 bu CQO cö ft/O H

cö cö H 0CO 0 rH «H O 13

0 hJ 3 GrH CT G * 0 M,00 0 ra CH 03 13 m rH -PH H ra cö ra cdO ü 0 -P 3 0 13M G JH G ra

0 G O cö cd raH >¿*O ft CH 0O G ra cd ra »jü ço 0 mra -P ra ra u 0 •cd G -P H o H ra(H 3 FH 0V-I SC•p S o FH ra ft

ft G 0 0H fs cd 0 ft -P ra0 cd 3 OH

G ra o ra -P 0C -H -P H O 13 .0 N W ü 13 G

H 0 G 0 FH CVW ço 3 -H cd 3 -H •-p er o -P t>S3 •• » -P 0 ü cd cd,û G . G ft G ftH

0 ra cd «H 3CQ ra -P -P ra cd cd-p -P 0 -p cd -PFH C > (H FH 13 rao o c d C D O 0 - p c dftS w ft ft bu cd Hcd ra cd cö H

H cö « «H 3 cöra cö PH -H ra oH H cö H 00 C Q 0 H C D H c d f H

0 13 O 0 3G 13 ü G 0 00 ço cf. r > 0 13 G >C -H ra cd G cöO T i o f - i o r a - P G

T 3 3 - P - P T 3 0 C Q 0-P 0 13 0 13

ra ra > H ra cd o& H 0 c d 0 0 U K f t

~<toO-i

rHO

CnoS5

MS

cdo

W

cdÏ5

K

1-4OOÇO«flttjEH

oOJKÍ

# #

00 O NO00 C- 00• • •

í> VA NU

* *-stH 0• • *

ONO -tcncn en

00 H O• • •

HNÛ OCV H H

r*1;>, OH vnG . . .Z VAVTN VA

CV CV CVCM|a

H en coer • * *¡D O >A CVg TONO C-

cn CV C-* » *

-vtcn co-<f-vr\ -<i-

CV H £>• • •

VACO HCV H CV

00 CV en-<¡-NU vrs• • •

Cn VA -~*

rH

1>. TO oo vr\G VANO NO

„j NO -^ VA

EE

OO Ot> 00 COOO 1H H 0

t>oÍ-. HcdG

•HNH<

00o•

H

VA•

00

-*

£>*

Ocn

O•

VACV

VA•

COHH

H*

~*en

VA•

t>cn

o*

HH

00VAco

CÖ130bitcdfu

VA0

*

H

CV•

VAco

VA•

NÛ

!>

O*

0VA

O*en

oocv

H*eno

en*^f

NÛ

CV*

00H

-a-HOH

corao

-P0>

•<

P-,

-siOPU

^__K1enO

^«H

>>

öcd

i-*i

cd¿j

M,Jx}

FHcdG•HNH<

*mc>-H O

- oo VT\* »

O O

*O £>• •

-4-OH H

VANÛO CV

• •en cv

VAVfNH O

* j

en en

H H• •

NU enH H

en co• *o o

H CV

o c--^ H

» •VA -v

VA NUen VAo o

• •o o

CO 00VANONÚ -v*

ooC- ooooH H

#COor-•

o

*-*

*CVH

r-NÛ

•

CV

oH•

en

Ni'

-<.

i — !

O*

OH

OO•

-*

VA•xj-o

*o

VANO

VA

O00

or-oH

-<í-OCV•

0

CV*c>

H

OOCV

•VA

VAH

«

en

o•

enCV

en•

enH

cvNO

*00

oHH•o

COVAoo

cd130bucd

£M

HOCV•

o

CV•

oen

r-•

oH

00O•

NÚ

ON

•

NO

VA

^t

*

NO

en

00•

-<*•

H

CV00H•

O

-<tHOH

cdraO-p0>

CV

ra •-P £>cö-P cöH H3 3ra cö0 -Pf-i

cöm HH0 0

13G0 raG 00 -P

"-t OG

raW ra

« -HO bo!> 0

1 >vu •

1c-- raH 0

13H cö0 F-i

13 0T3

ra G0 O

13 ft

ra raN0 C

E OO -H «G 0 H

cd ora FH O0 -p ra

13 G cdCd 0 FH

13 O -P

#

>tí0CQ

43tíosr—0)

T3

CO0üCOoft

COQ)PH

-P

0T3

HOOçocdPH-p

H0

0Q)

CQ-PQ)0

CQ-PPHOO«í

-*•c-

cdH3«d

E-t

CQ CQH - -Pcd 0 cd+3 fe G HG 0 3CD cd o cdS 43 CQ rH rH•H ö -P cdPH cd 3 cd o cdCD CO PH TJft rP CD Ö CDX CD tjo cd PHCD tá CQ cd -P 3

-P «H CQ CDCQ Cd PH CD >0 T3 O Cd

H CD O, H W S• tua cd CD

H cd <D (D 73CD CH H T3 'Ö O0 CD P,PH »T3 CQ CQcd cd CD +3 CQPH >s cd 73 PH CD

Ö -H cd Ocr\ cd O 73 ft CQ

-P G cd -PCO caXD CQ Cd0 Cd PH CD CQ PHHO CD .-H H CD

CM W 73cd cd -H « -H

iJ 73 H « c oCD cd uo CiH CD cd rû -H O„P 73 rH O cd ü3 H «HH O G bfl CQO GVO rH 0Cd 05 CQVD CD fÖ

>s -H 73 0H tí CQ ü <MO cd -P -H CQ PHü -P PH CQ (D CDCQ G O O 3 PHCd 3 O, A 0*PH H Cd <D -H Cd-P 73 bfliH

PH CQ ' ,O0H Cd -P Cd rH 730) Ö CQ r-t 0

•H CD tí CQG N 3 C CD CD0 H CT1 <D CH -P

cd -=C cdCQ CQ CQ 73-p •• . -p CD0 >i CQ PH CQ CQÖ Ö -P O Cd <D

CD CD P<CH (JCQ CQ > cd-P -P Cd CQ •PH Ö CQ CQ CD CQO 0 CQ rH H KAS cd CD PHcd PL. 'ö CQ

H CD CQCQ cd CD -H -P (HiH 73 O CD .(D CQ r-1 -P Td

o cd o cvtí T3 CQ 0 C PH •CD Cd O CQ CD -H C-e -H -P cd S -PO T3 CD PH 0 PH Cd•U 3 > -P H Cd rH

4= Cd t> P< 3CQ CQ rH tí Cd

&q CD -H CD -H cd -P

-*.+^4

nHH

Ho

cnoa

hfls

cdo

••v4PC«

cdaz

>-3ooCO<ü05E-»

Oot-51-3

*r^cn

*

vO

*H•

rHrH

ONCO

•

CV

••H

1>» cotícd ^f

HM1E

-*erCD OE CV

vQ•

m-vf

ot>

•H

cn

-*•

co1

rH

1

>» U^

Ö vOcd VA

PHcdtí•HN

rH<

O•sf•

H

t>•

ITN

H

IA•

î>H

H•

<nrH

rH•

r^vO

O•

O<r\

rH•

OrH

-**

^fH

1

COxnoo

cd130W)cd

Pu

c-vu

«

H

H*

00ITN

IA

*~<t-IA

C^•

00c"-\

rH*

00cvcv

H•

Oo

ON•

CV•Nf

vO•

OH

1

-^HOrH

cdCQO-P

CD>

<Ü

*PH -*1 IA-* \oo •PH^ Q

*-*ON•

C \

a NO1 OOT\ -*

O'S 0

rH

1

>> Otí COcd

rHrH

1

cdrtí OS

obu •

¿4 -*

CO

*£>H

OONen

*O

~4-COo•o1

LANOIA

PHcdtí•HNH<

~*-vj-H

*

O

£>LA•

IA

NÚ

-st*

CV

0LA•

rH

NÚ

•

CVH

O•

CVrH

CACA•

CV

^*-stH

*O1

00LAco

cdT3

CDhocd

PH

cvc-H

*

0

NÛ

•

Ocv

•>*NÛ

•t>

oc^•

•>*

r-•LA-4-

cv•

LAm

vOco•

ON

NO

O

rH*

O1

-*rHOH

cdCQO

-PCD>

<JÍ

•^^

CQCD

cd H•H 3O cdC -P

y<DPH CQCD CD

«H 43•H CQt3 CD

3cd errH Cd

—G T3*0

CQ 30

W P.-Pcd Hfi cdo

T5 CQCD

*H 433 Oer ccd

CQCQ <DPH HOiH mcd-> -H

tuDCQ CDrH >pqv—

• CVO .r- ¡>

1NO -H

1e- cnrH •

orH

CD CQT3 0)

HCQ SSCD Cd

TJ -P

CQ CQNCD 0ErH0G 0

13CQ0 CQtJ rHCd 0'O 13

*

7.10

7.4 Els aports anuals nets

7.4.1 Característiques generals

Els aports anuals en el trascol net dels tres boscos

estudiats estan a la taula 7.4. Aquests aports nets s'han

calculat fent la diferencia entre els aports bruts i els

aports en la deposició global.

Tots els aports anuals nets mesura ts han resul ta t posi-

t ius, excepte els de H que són negatius als tres boscos

( taula 7 . 4 ) . L 'o rdenac ió dels ions anal i tza ts segons els seus

aports anuals nets , en equiva lents , és ( taula 7 . 4 ) :

Alz inar : K > Ca > Mg > Cl > PO, > NO > Na » H

Fageda : Ca > K > N03 > Cl > Mg > Na » PO, » H

Avetosa : Ca > K > Cl = NO > Na > Mg » PO, » H

L ' o r d e n a c i ó és mol t semblant a la fageda i a l ' ave tosa , però

f o r ç a d i f e r e n t a l ' a l z ina r .

L ' ave to sa es destaca clarament dels al t res dos boscos

pels seus aports nets mol t elevats per a tots els ions, ex-

cepte H i PO ( t au la 7 . 4 ) . El total d ' equ iva l en t s del aports

anuals nets (excloent el H) a l ' ave tosa és 3 . 3 9 vegades més

gran que a la f a g e d a , i 5.00 vegades més gran que a l ' a l z ina r ;

a la fageda és 1 . 4 7 vegades més gran qu3 a l ' a l z i n a r . Les da-

des de la taula 7.2 ens diuen que la d i f e rènc ia entre els

aoorts nets de l ' ave tosa i de la fageda deriva sobre to t de la

diferencia de concentracions, mentre que la diferencia entre

la fageda i l'alzinar deriva principalment de les respectives

quantitats de trascol.

L'alzinar es caracteritza per tenir aports nets relativa-

ment grans de PO,, relativament petits de Ca, i molt petits

de Na i N(>3 (taula 7.4) .

La fageda no destaca per tenir aports nets especialment

alts o baixos dels ions analitzats. Els aports nets de K

són només moderats, i els de H son els més negatius dels

tres boscos (taula 7.4).

7.4.2 Els aports nets a la fageda segons la fenología del

faig

Hem dividit els períodes de recollida a la fageda en tres

fases fenològiques:

1. fase estival, o de fulla madura

2. fase de fulla senescent

3. fase hivernal o defoliada

' íA la taula 7.5 es donen les dates utilitzades per a la

delimitació de les fases, junt amb les pluviositats respec-

tives. La primera quinzena de maig 1980 la hem considerat

de brotada, transícional entre les fases hivernal i estival,i

i no \a hem inclosa en cap de les dues. El nombre de perío-

7. 12

des de recollida per a cada fase és bastant reduït (taula

7.5), sobretot en la fase senescent. No obstant, per a les

fases estivals i senescent les dades abarquen dos cicles

anuals complets, i per a la hivernal un i mig (taula 7.5).

Hem calcular el total d'aports nets en el trascol per a

cada ió en cada fase, i la hem expressat com una taxa anual

(taula 7.6).

La fase est ival destaca de les altres dues per tenir

aports nets elevats de Ca, NO, , i ( re la t ivament) de P O , ;

té tambe aports alts de K i Mg. La taxa d ' apor t s nets a la

f ageda est ival segueix però essent mol t infer ior a la de

l 'avetosa ( taula 7 . 4 ) , excepte en P O , .

La fase senescent es caracter i tza per aports nets alts

de Na, K, i Cl, i baixos de PO, i ( re la t ivament) de NO«

( taula 7 . 6 ) .

Durant la fase h ivernal , els aports nets de tots els ions

anal i tza ts son baixos, però no ins ign i f ican ts ( t au la 7 . 6 ) .

Per exemple, la taxa d ' apo r t s nets de Na i NO« a la fageda

hivernal és m a j o r que la de l ' a l z i na r ( t au la 7 . 4 ) .

La s urna dels aports nets dels ions ana l i t za t s , en equiva-

lents , és pràc t icament idèntica a les fases estival i senes-

cent , però mol t menor a la hivernal ( t au la 7 . 6 ) .

0Em

C!-Pficd

CO

073

d730tua

«H

cer—

cd

ca0

735N

-P•rr—•r-P3

ca0pj

a•rtu

fOrH0fi0

CH

ca0cacd

«H

ca0H

073

ca0

73cdQ

073

ca0•H73

cd0 -H

73 73

H FHcd 0•P ftO-P rl·l

O0 U •FH ca ca,u cd 0B PH caO -P cdfi <«H

HH 0 ca0 0

**~^ i — i. — » ~~H;

CV'-' FH— ' -H

« fi•-—x -H

«j B <+H73 S 0•H — '73rHH -P cd0 -Hü rH PH0 H 0FH O ft

O0 0 ca

73 FH 073

ca rH cd0 O N

73 ü -PO ca -H

VH cd HFH FH -H0 -P -Pft P

00 73 ca

73 0rH -P

0 cd cdFH -P 73

rQ O

S -p cao 0fi H H

0rH "-• -0- — v in

C-r^v — -' — o —rH -H

•• — " »in

*t>

cdrH3cd

EH

CD •>fi fco* — v0 -p cafi cd -HO FH 73

73 -P\ca E

ca o EH S^-"

CO

wEH

<jj

Q

»— 1O .-.o 2CO Q

**! <7prj ^EH

1-4O 1-40 <CO EH< O« EHEH

COWMQ

COWQOMtu

wPH

Wto«gjpL,

0co

1oH

1H

cd

0CO

1ini

inH

•H

• m.

Oo-

1oHI

MD

cd

Oc—

1MDI

f>

CVco•

H

m

-sf00^~

MDMDCV

Hr— |

r— (cd$>

•H-PcaW

0COI

rHrHt

inrH

cd

OCOi0Hl

CV

•H

...OC-

tHH

1CV

cdONc^

toH

1c~-

MD~»H^•

^^

^^*•

rHCV0°i

CVc*~

in

-pfi0üca0fi0

co

H00

1CV

t—í

cd

ocoi

HH

1MDH

•H

...O00

1ini

rH

cd

ON£>

1HH

1fN,

OH

•CV

co•

•"3"c*-m

CVMDCV

Tfr

rHH

HcdcFH0f*•HK

O00

1mi

-»H;

H

cd

oco

1ini

CV

coin

•j-

»n .•

Oin

C N,

rH

H

cd73cd-pOFHm

rH00

1CV

t~*$-

cdON£>

1MD

1C^

inC N,

•CV

cv•o-<*•••íH

c^HMD

COCV

1-4«ÜEHOEH

•ca0

73O

•MFH0ft

HH

caH0

73

ON

fi0

SO•Hücd-P•Hft•r)ü0FHft

*0pfaßcdfi

•Hr]

ca%0B0

. fi

*

CO0c•rw

*ocfi0

«H

ço0çocd

«H

ÍH0P-

*

0fe

cd-pficdço

073

cd730Wcd

«H

cdH

073

H0OCQcdÍH

-p

rH0

fi0

ra•p0fi

ço-PfnOP<

NU

•

L-

cd(H3cd

EH

CQÇO firH CQ 00 -P -H

fi fi0 0 0rH (-1 CVO

-P 0 OC «H k0 -H 73

73 -Hcd X•H ra -ü 0 73fi H

^0 rafn Cd -P0 ?-i

CH h o•H 0 A73 Cu cd

cd'-N raH H

E cd W0 £>ü O •

rH rara taon-p cdcd"0 3rH -H fi3 ü cdO -HH ra racd O 0o O, X-' 0 cd

73 -P0

rH Cd Cdft rH3 S

(H fi 0O 0 üra

ra raH -P -Po h cdü o rara pu raço cd 0fH in-P W ft •

iH XKrH 0 0 ft0

•H «rHfi bo 00 rH -H 73

O cdra o CH fn

-P ra -H0 cd H -Pfi fH 0 !H

-P 73 cdra a-P rH Win 0 0 cd0 3ft C o* racd 0 -H -P

M cdra co<o rHH -P rH 30 3 O ü

f-> fi Hfi ¿2 0 cd0 <+H Ofi rao 43 ra c

73 f-i 0 cdo ra -P

ra ft cd raH Cti «H 0

*LOI NÍ

-^OP-.

H0

en0^

bu•s.

cd0

w

cd£3

K

WÇO<£fe

NO

•

NO

encv

-*C-

*

CV

rH•

VArH

0. *

«1 ™

t>s.f**»

03 VA01 •

« CVE CV

cr0E

n*

H.•vH

en*VA

en

00•

OH

00•

VArH

1

rHcd>•H-PlüK

H*

NO

encv

ONVAen

*O

ço•

ço-*

c-rH

*ço

o•

çoH

-<f•

cv-<i-

VA•

ONÇO

O*

ONCV

ON•

Ocvi

-Pfi0ora0fi0

CO

NO

*H

-*

U *

VAen

*o

c-NÛ

•

t>

NO

NO

•

00

VA00•

rH

OO

*

ON

CV0•

ON

ÇOH

*

-*

NOO•

00

rHcdfiÍH

0>•HA

t>*

HVAH

O

-**

rH

r>•

VArH

VA*

tNrH

rH•

enrH

H•

enNO

c-*o

en

rH*

OrH

•-í*

•xj-rH

•H733-Pra0

rH

-PO

EH

11

PM en1 00-* cv

o •PH O

C'-en•

xn

1—3.T VAen °

~ 0 *, § -*i .4

ï>*r*tí>-*

«3 ~ f^

rt C-I •

cd cvA

bu

^ en•

-*cv

00*

enrH

00

-**cv

çoVAH

•

0t

rHcd>•H-PraH

ii

C'-eno

»

o

en•

c-H

-*rH•

H

OrH*

CV

ON-<f

•

00

O*

VAen

NO

NO

•

NO

O0cv•

o1

•pfi0ora0fi0

ço

ii

C'-eno•

o

cvc-

•

cv

rHCV

*

H

-*CVCV*o

çoON

•

rH

enVA•

en

0NO

ON

*o

rH00O•

01

rHcdfif->0>•HK

ii

-*-*rH

*0

c-VA

*VA

NO

^t

*cv

ONVA

*

H

NO

*

CVrH

O*cv

H

enen•

cv

-4-

-*rH•

o1

•H733•Pra0

—rH

-PO

EH

•

K

0-Pft0üX0

•»

ra•pcd1SJ

-p•HrHcdtícd

rafio•H

raH0

ra-po-p0

73

ra-ptí0Hcd>

•H3cr0

raH0

73

cde3ra

*

7. 13

7.4.3 Proporcions iòniques en. els aports anuals nets

7.4.3.1 Percentatges iònics^

A les figures 7.1 a 7.3 es representen els percentatges

de cada ió respecte del total d'equivalents en els aports

en el trascol net (excloent l'ió hidrogen, què té aports

anuals nets negatius).

Les d-if erències respecte de les proporcions en la deposi-

ció global són les mateixes que hem comentat en parlar de

les concentracions al trascol (apartat 7.2.2), però més

accentuades (figs. 7.1 a 7.3).

Es remarcable la semblança que hi ha entre els percentat-

ges iònics en els aports nets de la fageda i de l'avetosa:

cap dels ions analitzats té percentatges gaire diferents en

un i altre lloc (figs. 7.2 i 7.3), excepte el PO. en termes

relatius (però aquest ió constitueix menys del 1% del total).

Es a dir, les precipitacions renten de les capçades de

l'avetosa molts més nutrients que de les de la fageda (taula

7.4), però ho fan en les mateixes proporcions per als dife-

rents ions analitzats.

Els percentatges iònics en els aports nets de l'alzinar

són força diferents que els de la fageda i de l'avetosa

(fígs. 7.1 a 7.3). Les importàncies relatives del K i del

Ca estan invertides a l'alzinar respecte dels altres dos

7.14

boscos: a l'alzinar, el K representa el 44%, i el Ca el 20%,

del total d'equivalents analitzats en els aports nets; a la

fageda i a l'avetosa, el K representa el 18-20%, i el Ca el

42-44%. Ultra aquests dos ions, els aports anuals nets de

l'alzinar es diferencien dels de la fageda i de l'avetosa

per una major proporció de Mg i PO,, i per una proporció

molt menor de Na i NO,. El Cl és l'únic dels ions analitzats

que té percentatges semblants en els aports nets de tots

tres boscos (figs. 7.1 a 7.3).

A la fageda, les proporcions iòniques poden diferir se-

gons les fases fenològiques. La fase estival es caracteritza

per un gran predomini del Ca (que ell sol constitueix el 51%

del total d'equivalents analitzats en els aports nets), i per

proporcions baixes de Na, K, i Cl. La fase senescent es des-

taca per proporcions elevades de K i, en menor grau, de Cl;

les proporcions de NO i PO. són molt baixes. A la fase hi-

vernal hi ha un domini molt repartit: K, Ca, NO,, i Cl repre-

senten cadascun, aproximadament, un 20% dels aports nets

(vegi's taula 7.6).

7.4.3.2. Quocients iònics

A la taula 7.7 es poden veure alguns quocients iònics

en els aports anuals uets de cada bosc, i en les tres fases

fenològiques de la fageda.

7. 15

R e f l e c t i n t el que comentàvem en l ' apar ta t anter ior , els

quocients iònics en els aports anuals nets de la fageda i

de l ' avetosa són molt semblants entre sí, mentre que els

de l ' a lz inar són molt d i fe ren t s . Els quocients M g / C l , M g / N a ,

C a / N a , Ca /NO, , i K/Mg són bastant o molt majors a l 'a lz inar

que a la fageda i a l ' avetosa ; els quocients N a / C l , N a / K , i

Ca/Mg són molt menors a l ' a lz inar ( tau la 7 . 7 ) .

Els canvis estacionals en els quocients iònics a la fa-

geda re f lec te ixen també els comentaris fe ts a 7 .4 .3 .1 . Per

a cadascun dels quocients iònics triats a la taula 7 . 7 , una

de les fases feno lòg iques del f a i g es des taca clarament de

les al tres dues , i pot ser qualsevol de les tres segons el

parell d ' ions que es consideri . En con jun t , però , la fase

senescent té unes proporcions iòniques mes semblants a la

fase hivernal que a l ' es t iva l ( t au la 7 . 7 ) , cosa que resul ta

una mica so rp renen t . La s i tuació cont ra r ia (mes a f in i t a t en-

tre les fases senescent i es t ival) es p rodue ix amb la suma

total dels aports nets ( tau la 7 . 6 ) .

Els quocients iònics en els aports anuals nets són en

general d i fe ren t s dels de la deposició global ( taules 6.6

i 7 . 7 ) . El canvi més dràs,tic l ' exper imenta el quoc ien t N a / K

que passa de 6 .5-8 .1 (en equ iva len t s ) en la deposic ió global

a 0 .04-0.48 en els aports nets. En tots tres boscos, els

quocients M g / C l , M g / N a , C a / N a , i C a / N 0 _ són més grans en els

aports nets que en la deposició global , essent l ' augmen t

mci t més gran a l ' a l z inar que als al tres dos boscos . El quo-

cient Ca /Mg p u j a a la f ageda i a l ' ave tosa , però baixa molt

7, 16

a l ' a l z ina r . El quocient N a / C l baixa a tots tres boscos,

moderadament a la fageda i a l ' avetosa , dràst icament a l 'a l 1

zinar.

03OüCQO,0

030PH

_^

0n3

r—OüCQcd¡L,-PrH0

G0

CQ-P0G

CQ-Pf_lOocd

rarH0

G0

03O•HG

*0•H

03-PG0•HOO3O

$>.G003-PGOS

H013

r>•£•—

cdH3cd

EH

G0 0

T303 03-P rH Cd0 rH Cd CQG 0 -P 0

G -P03 G 0 0-P 0 B >

PH -H cdO 03 PHPH-P 0 -Hcd 3 PU

03 ¿3 0 0H &H

0 CQ CQ-P 0 Cd

G PH rH -P0 0 • G

P.H Cd• cd 0 CO

03 ü-P CQ PH 0G rH Cd 130 0 P,H Cdcd 03 C*"N rr^> PH 0

•H -P 03 bfl3 G 0 cdCT" 0 rH CH0

— cd cd »13 -H Cd

ü * s î>jCQ G H G0*0 cd cde PH f> -pPH 0 O CQ0 CH H cd

-P -H MO13

G VD Cd0 cd -H 1-3

ü« e -H 0

CQ O 03 13ü O O•H PH OG CQ 0 G

f O -P 13 0•H cd >>

rH Cd GCQ 3 H cd- P O -pG H G G0 cd 0 3• H O SO 03O -P PH3 0 PH cdO'rH O G

43 Pu-H03 3 cd NGH rH3 O 03 cd&Û CQ HH 0 ••cd H CQ .

O -H 0 03G O 13 -P0 03 rH Cd 0G Cd 0 -H >O PH O 13 cd

13 -P CQ 3 03cd -P CQ

03 rH PH CQ cdW 0 -P 0 fin

.

^P.

tó"SC

CAO

•trTO

MS-~ .

cdO

cda~-s^cdo

v-*W

rr4tu

"^

cda,MS

HO-\MS

HO~-

cdS

oo1-3j_q

moo

*c^

CV

o*c**™

COoCA

•H

NO

~-í

O*

CVH

OCA0•0

H-<?•c»-

•CO

CACACA•

H

CAinH•

O

PHcdG•HNH«aj

OCACA•CV

00H•

~<t

HOON

•m

NO

HCA•

in

NÛ£*».^^^•

o

HOON•

O

inNO

NO

•O

COCAo•o

cdCQ0

-P0¡>

<c

H C- me- c^ coin o co

CV

co in vo CAON ON CO ~ím H rH H

O ON in ONH ON in inco CA CA CA• • • •-st m cv in

-•í; r>- CA ONI—t -<f" NO NO

CV CV -^- CA• • » •

NÛ H H CVH

o in CA CACA o cv NOCA CA CA í*o o o o

cv CA H cvON 00 CV -<*•CV O NO -<*•

H CV O O

m -st ON rHCA 00 NO -<too -* CA cvO H O O

cv ~* mH O -*r> in mo o o

3-P030

cdHÍ -P0 O

'ta EHcd

Hcd

-pCQ

-PG0O030G0

HcdGPH0í>•H

W CO

7.17

7 . 5 Variació temporal

En les figures 7.4 a 7.27 es poden veure les concentra-

cions, els aports bruts, i els aports nets en el trascol de

cada període de .recollida en els boscos estudiats. Les dades

numèriques per a les concentracions són a l'apèndix n2. 2.

No reproduira la variació temporal dels aports bruts a l'ave-

tosa, perquè es gairebé idèntica a la dels aports nets (ex-

cepte per l'H); això es' deu a que els aports nets de l'ave-

tosa són molt majors que els aports incidents.

7.5.1 Variació de les concentracions

En general, totes les variables analitzades tendeixei a

donar valors alts a l'estiu i baixos a l'hivern en tots

tres boscos. Aquesta variació estacional està millor défini'

da per al pH, K, Ca, Mg, i PO, que per al Na, N0_, i Cl

(figs. 7.4 a 7.12). Segons els ions i els llocs, els màxims

estivals en les concentracions poden derivar-se de la migra-

desa de les precipitacions (vegi's apartat 7.6) o de màxims

estivals en els aports bruts (apartat 7.5.2).

7.5.2 Variació dels aports bruts

Numèricament parlant, els aports bruts en el trascol

(figs. 7.13 a 7.18) reflecteixen de manera combinada la va-

riació de les concentracions i de la quantitat de trascol.

En general, els aports bruts tenen una variació estacional

7.18

menys clara que les concentracions . Nomes K i PO, a tots

tres boscos, i Ca i (en general) Mg a la fageda mantenen

màxims estivals i mínims hivernals ben def in i ts en els

aports bruts .

Alguns períodes de pluviosi tat elevada donaren pics molt

grans d ' apor t s bruts ï gener 1979 a l ' a l z ina r , f eb re r 1980

a la fageda i a l 'avetosa (i en part a l ' a lz inar ) . Al febre r

del 1 980, amb precipi tac ió molt abundosa , es produí un con-

trast acusat entre la fageda i l ' avetosa: a l ' ave tosa tots

els ions (excep te P O . ) t ingueren màxims molt importants en

els aports bruts ; a la fageda només els pics de H, Na, M g ,

i Cl destacaren netament, el de N0_ destacà menys, i els de

K, Ca, i P O , , gens ( f i g s . 7 . 1 6 a 7 . 1 8 ) .

A tots tres boscos , els pics de Na i Cl en els aports

bruts indiquen bé els períodes de ma jo r in f luènc ia marí t ima

(veure apartat 6 . 6 ) .

7 . 5 . 3 Var iac ió dels a p o r t s n e t s

7 . 5 . 3 . 1 L ' alzinar

Na:

Excepte durant els 3 primers mesos de l'estudi, els aports

nets de Na es mantingueren sempre petits, i no manifestaren

cap variació estacional ni pics ocasionals (fig. 7.19 b). En

aquest darrer aspecte, diferiren radicalment dels aports

g 2001

u ISOcò 160

140

o 1 2 0

Q 1 00

^ «fioo Ç. 0-

43

20ca

L C T R fl S C 0 L C3

•

n

— 1_ j——1 — j — i — i — L J_i L.k

r- -

4 »

r-

-

\10,r-

1

A

r-]_

-

r-i

,11 mJ J fl S O H D G F M fl M

1973

J f l S O H D G F M R M J J fl S O H D

1980

L C T R fl S C O L C 3 B

6 . 4-

6 . 9

5 . 6-xü- 5 2.

4 . 8-

4 . 4-

j c». í-— i —

*"

í-

-

j — j . -t-

-

-

». .

P

-•

L— 1—

-

-

-

-

-

—1

' -

-J

J J fl 3 O N D G F M fl M J

19 7 S 1979

fl S O H O G F M fl M J J fl S O H D

1 9 3 0

LC T R fl S C O L C3

1 20

1 00

30-

6 0

49

20-

•a. -t t ml", 1 1 , 1 1

-

-

•

i

- r-

1

j— 1-

ri -ft

1

"_

—1

n

T-i rmJ J R S O H D G F M fl M J J fl S O M Ü G F M fl M J J fi ? U M D

1973 1979 1930

Figura 7»4 Quimisme del trascol brut de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.

(A) conductivitat a 20 °C(B) pH(C) concentració* de sodi soluble

L C T R R S C 0 L C l800-

700-

600"

500"

400"

3 0 8

200

100

0

\•f

o_J-ro

JÏ89 l

tu in197

R S O H D G F M R H J J ft S O M D G F M R M J J R S O N O

B 1979 1930

LC T R R S C O L Cl B_J\f 250-

32 0 0

'.0w 150-2IJCC 100

cr r*j59

a34*•

4.

_.

,i _. i,PI

..i-L-i.L.i.

-

--

-

ÍÍT MI.

._,

Il ÏÏ

—

J J fl S O N D G F M fl M J

1978 15 T 9

-J ft 3 O M D G F M R M J J ñ S O H D

l 9 S 0

L C T R R S C 0 L C 3.- 1 l·'1

_J

"* 200lia.

1 6 Q-H

'T- 120U'. -

H

^ 80j™

40-

¿v

n543

— i — i — i — i — i — i — í ni 1 -

-

-

\\ vil, r

-

... ir TÍlríIJ J R S O H D G F M R M J J R 5 O H D G F M R M J J fl S O N D

1978 19 T 9 1 ? 8 0

Figura 7 « 5 Concentracions en el trascol brut soluble del'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.(A) calci (B) magnesi (C) nitrat

450L C T R fl S C D L C 3

¿ 400-

* 350--3 0 0 •

200

100"

50"

O -+ taJ J fl S 0 H D G F M fl M J J R 3 O M D G F M fl M J J fl S O H D

1973 1979 ! 1980

L C T R fl S C O L Cl B

¿ .c'r·fi·

200-

ct

5 15°-o-J i n fiO

50

o — i — t — i — i— ,_i — 4__ j — i — j — i — i — 1_

-_

T In. H

-

332;

[ -ir-

p

-

[L

-

-

— TirJ J R S O H D G F M fl M J ' J fl S " G ' H D G F M fi M 'J J R S O N D

1978 1979 1930

L C T R fl 3 C O L C

\ 70

* 60

3 O

>r 4 ei-ii.CO ~» riO * "LL

10

o-

•

•

1— 1 1 1 1 1. _J 1 4 1— .-t 1.

-T

n

n, IkrHT

-

Thrfl1 J fl S O H D G F M fi M J J R S O M D G F M fl M J J fl 3 O H D

1 9 7 S 19 7 9 1 '? 3 0

Figura 7.6 Concentracions en el trascol brut soluble del'alzinar de La Castanya, per períodes derecollida.

(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat

SFF TRRSCOL 13g í 00u 9 g.

cò S 0-

o *5 0"

5 50-g 40-

•-> 3 0

20

10

Cí-

— i i i . i i •_ — _ k. K- _• f^

1

- —

—

r—

—

— i

—

— 1

—

— i~.j

-—

.4

—

. .1

I

•»

~1

1

M J J R S O N D G F M R M J J fl S O H D G

1979 19 8 0

SFF TRfiSCOL C3 Bf . £.'

6 . 8

b . 4-

6 : 0-

5 . 6-

5 2

4 . ?•

4 . 4

ui Lt.

_

1 _^J

—

1

—j

i

-I

—

fT

—

i — i

—

—

— t — j — i—

1

-1

J-4J MM J J R S O H D G F M fl M J J fl S O H

1979 1980

D G

oon'ï

SFF TRftSCOL C3 C1 n oA ^ • t*

90

7 0•505040302 d

10

c\. \

L

—i

161

_

— i — i

-i

4 — {

• —

— 1 — 1— 1

—

— i

—

r. —

—4

— i

— 1 L

T

IM J J ftSONDGFMfiM J J R S O N D G

1979 1990

Figura 7.7 Quimisme del trascol brut de la fageda deSanta Fe, per períodes de recollida.

(A) conductivitat a 20 °C(B) pH(C) concentració de sodi soluble

SFF TRftSCOL C3

rf 800-

a. 700-

6 O 0-

500-frvnmj

o 400-_J•x 390-O

2 9 0-

100

fl

n1671

'I

-

— - 1

k— i

«j _j TÍTIÍ— -

— 4

1

ÍHiiTl,M J J R S O H D G F M f l M J J fl S O N D G

1979 1930

SFF TRf iSCOL C3 B_i

í 100

8.9çoUJ .-

2 9

. _Q255

_™J -— 1

„

—J _>j —j

p

—a

"fi

hríl,M J J fl S O H D G F M fl M J J fl S O H D G

1979 1980

SFF TRflSCOL C3

1 0 0 - r

40

2 0

00

8 0

60

40-

20-

¿1

• nsi9

__j „

_

if_

»j— i~-j _i

—

i — 4 —i —i

—

—i

-

.J,M J J fl S O H D G F M fl M J J fl 3 O H

1979 1930

D G

Figura 7.8 Concentracions en el trascol brut soluble dela fageda de Santa Fe, per períodes de recollida,

(A) calci (B) magnesi (C) nitrat

SFF T R fl S C O L C 3

\*a-D.

<f\•rf-oÛL

140-

120-

1 0 0

80.

60-

40-

20

Ct — i

i —

— r

f—

1

-

- , .

— t

_

i — i ~ J

— '

_™4 _

•

• 1

im,M J J fl S O M D G F M R M -J J fl S O H D G

1 ? 7 9 1939

SFF T R fl S C O L CJ B_i ji i 2 °3. 1 0 CI-

CE. S 0-3J

0 * °_Jo 4 o

20

n.

: n251

~-\ —i — J

_

fl.—1h__4 — 1

—

il—4 1 — 1

—

— J

— 1

?

1M J J fl S Q H D G F M fl M J J fl S O M D G

1979 1980

SFF T R f l S C O L C31 0-

1614

1 2

1 03

64--i¿1"

tt-

. n43

r"•

1 — i — i Ui—j

1 — 1

b-n-rr — » —i — i -H 1LU

1'

t-

u.oIL

M .J J fl 3 O H D G F M fl M J J fl S Ü N D G

1979 1980

Figura 7.9 Concentracions en el trascol brut soluble dela fageda de Santa Fe, per períodes de recollida,


• = valor estimat

SFñ T R ñ S C O L

s i 4 0u\ 120v<

'•*• i o 01 1-• 8 0-Ci

¿E 6 '3-o'"' 40;

23-,-\U'

.h— -i

I

T

-

li-L-,. ,.~i i i

— _

— •— 1 — -i

1

i1 ™" -? 'r— ».«

— —

r-i 1-.4

•

1 1 »•"I

,

fJ ñ S O H D G F M H M J J fl S

1 9 7 '? 19 8 9

S F fi T R fi S C OL Cl B

5.2}

4 8

4 . 4

4 PU H—1—/*-"-> f—1 M—I t~ J fl 3 O H D G F M fl M

1979 19 8 0

J J fl S

SFfl T R f i S C O L C3_J'"• 1 2 nrr- *• '

a«} 1 ^ 0

A fl

^ A Do0'!'•' 4 Q

20

a.

•

•

— i

~

— i

•

— t. — i

—

.. í

—

— iJ fl 3 O H D G F M fl M J J fl S

1979 1980

Figura 7.10 Quimisme del trascol brut de l'avetosa dePassavets, per períodes de recollida«(A) conductivitat a 20 °C(B) pH(C) concentració de sodi soluble

• = valor estimat

'00SFR T R fi SC 0 L C 3

o_iCC

6 9 0 -

5 9 O

4 8 0- •

300"

2 0 9- •

1 0 0- '

8J R S O H D G F M H M J J R 3

1979 1389

S F fi T R fi S C O L C 3 B_J

¿ 100H

3 30

enLU ig

Œ 4 n-E

29

cv

.

- — 1

-

-

-4 1 • 1 1

J fi S 0 H D G F M fi M J J fi S

1979 1930

3 F fi T R ñ S C 0 L CD_j 350

j 300

259

£ 299re;*- 150t— i2 100

50

¿T).

•

.. . l— — ij

— 11 t ,. „ 1

J fi S O N D G F M fi M J J fi S

1979 19 3 0

Figura 7.11 Concentracions en el trascol brut soluble del'avetosa de Passavets, per períodes de recollida,


* = valor estimat

SFR TPflSCOL C3

^ 350-

* 3003.

2 5 9-

£ ¡ 2 9 9ili~ 1 finr- 1û- 10*

59

LÏ

.

I—I

1

-

_l —4

' 1

... 1

__

J

J R S O H D G F M R M ü

1979 1980

.1 R S

¿30

H' 200 •

175-o: l 50S 1252 1991o 7 5

S F R T R R S C O L C 3 B

__l 1

-

r —... 4

.

.— 1—J

-, . 1

J R 3 0 M D G F M R M J

1979 1980

.J R

a«

u.íf>ou.

l -5

12

9

SFR TRflSCOL CJ

J R 3 O N D G F M R M J J R S

1979 19 3 0

Figura 7.12 Concentracions en el trascol brut soluble del'avetosa de Passavets, per períodes de recollida,


• = valor estimat

L e T R f l S C O L fi F O R T S

•li

C1

2-

9-

8

6

4-

p.

' m , rn

-

r fl.hnm-irtH rHHtin

•"

r

r-

J J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 H D G F M R M J J fl S 0 M D

1378 1373 1330

L C T R ñ ? C 01. fl P O R T S Br 4 . 0i. 3 . 5-

T £^.

2 5-

^ 2 0-oo 1 . 5O'i

1 . 0

tt LÍ.

,

4.

r

— i , r-+- "h- f i-

l I\M \ Irfcf l rilJ J R S Ü H D G F M R M J .J R S O M D G F M R M J J R S O H D

13 7 S 1373 1380

Figura 7.13 Aporta en el trascol brut soluble del'alzinar de La Castanya, per períodesde recollida,

(A) hidrogenions (calculat a partir dels pHs)

(B) sodi

LC TRfiSCOL flPORTS£

«r ig-a«

ç.

o

5 4

n

• • *

•

v . -4

L

—

—

-

4 — _ .

—

-4- l·l

"

íi

-,

-f

--

-il,

.—. _. -

n-

r-

-_

-

—j irJ J ft S O N D G F M fl H -J J fl S O N D G F M fi H J J B S O M D

1978 1373 1930

LC T R f l S C O L f lPORTS B« •-' . *•-'

* 2 •">s

2 8to^ 1 . 5-u

. 5

O fl

JQ4 .0

4-- -1

~"~

-1 *- •4-

_

h

- -

1 _. f

-

-4™

- -

•-

- -

— 4

-1 j-

J J ñ S O H D G F M B M J J f l S O N D G F M fl M -J

1978 1973 19 G 0

fl S O H D

L C T P R ? C O L ñ P O R T= ¿ . J

rr1

a> 2 . 13

h- 1 . 5>ra:»- i .0»— í

rr. -J

L·l I71-

3.74£¡_

•

1 4 1 1 1 1 1- K

p

•

-

-

-

_

" -,r

I~4-

-

íl

n3 2í

r~i

™

-

ft

U

-n

-

1 r: \

J J B S O H D G F M B M

1378 1979

J B S O M D G F M B M J J B S O H D

1 9 3 9

Figura 7.14- Aports en el trascol brut soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.


LC T P fl S C 0 L fl P O R T S'.^

•v -?í •

1' ¿rS b'

5-

tn 4.o:o 3-

**" 2

1

~

4.

-

t '—

-1

J- -4-

__

H Í1H T

" -"i

]i

1, o- h-

—

-i

I-

hÏÏ

-

H IrflJ J fi S O H D G F M fi M

1973 1979

J R S O N O G F M fl M J J fl S O N D

1 9 O 0

L C T R fl S C O L fl P O R T S BFi •

*

a:—iLE.

U

! - •

ffl 1DJ .J fl S Ü H D G F M fl M J J R 3 O M D G F M R M J J R S O N D

1 9 ? '"í 1979 19 3 9

L C T P fl 8 C O L fl P O P T S•S ' ~*

"J1 °

s • 7Ç

£ •

trt ' 4OU. • -'

. -c

. 1

Cl Cl-

•

i i i i i 1 1 i i i i i

PI*

n

i. in" " ' J ' J ' R S ' 0 ' H ' D ' G ' F ' M ' fl ' M ' . ' J ' fl ' S ' 0 ' H D ' G ' F

t 9 T" 8 1 9 79 19

rM fl

-

H ..

.

-

irJ fl S 0 N D

80

Figura 7.15 Aports en el trascol brut soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.


3 F F T P fl S C O L fl P 0 R T 3.=

? =;.IT"

a-

1 . 5

t . 9-

. 5

n-, (^TTrlTT-,

J

—>

a

— i

L 9 . 6

—J *— TU-É-.» ..ffl

-

_ j

M J J fl S 0 H D G F Mf l M J J fl S 0 H D G

1979 1980

a S F F T P fl S C 0 L fl P 0 R T S B5 *'

ilia 6

5

4-o0 -'0"'

2-

1

in.

_Q_1 5 . 9

J

-

— i

_

^

.-f

1 —

n

— il

1— 4

M J J ñ ? O H D G F M R M J J fl S O H D G

1979 19 3 0

Figura 7.16 Aports en el trascol brut soluble de lafageda de Santa Fe, per períodes derecollida.(A) hidrogenions (calculât a partir dels pHs)

(B) sodi

SFF T P fi S C O L fi P O P T

v.

s16

*-« i -•>o * -"

ce .5o

4

CV

. J

—1

-

—

u

. — 1

[ 3 1 . 0

—

\\— 1 — 1

—

—4

~

— i

— 1

inJl.M J J R S O H D G F M R M J J fl S O H D G

1379 1330

•MS F F T R R S C 0 L flPORT S B

s 5-N

í 4-

ço 7.LUZ

,r 2-s:

1

r—i

1

1

~"~

— 1 — 1 — *

_

-1

TT_i 1

.

-

— 4

.-

W.J — í

—

—ít

n

. rsJC « j

M J J R S O \\ D G F M fl M J J fl S O \{ D G

1979 1980

S F F T R fl S C O L fl P O R T S

\T-

H"£

«ra:

r -

ç

'13

1

ï — •J - i i r 1 . J 1 1

-

r -~i — r — ~i — 1~ — T_r - — -j — — , — — j — j-

M J J fl S 0 \\ D G F M fl M» . t . 1 1 • flnfJ J fi 3 0 H D

-]

1

G

1979 1980

Figura 7.17 Aports en el trascol brut soluble de la fagedade Santa Fe, per períodes de recollida.


S F F T R fl S C 0 L fl P Q R T S

v 5-i?

a 4-

-1 -r.in

o 2"Ü-

1

n — ,

— — i

— i , _ — ' __

r—1

— 1rf — t

j

—

— . •—i__

-

3.7.3

nrflM J J fl S 0 H D G F M flM J J fl S 0 H D G

1979 1989

S F F T R fl S C O L fl P O R T 3 B•= * -N 9-T1

o» 8-•3

7

ü; "5

5 5o 4

o 3

1n I

-

— i i

-i

,1r

—j

D

«__ j

.13.3

_ _

— i r

r-.

i —

Tf—j]

j»

-•r -L

M J J R S O H D G F M fl M J J fl S O H D G

1979 19S O

S F F T P fl S C 01. fl P O R T Sí-4

x - S

4

u. . 3Oi0u. . 2

. 1

ñ íi-

•-• r i i r. n -i> >- i J i. n r ij r. i o ^^

í

—

— i

-, nJ~L^Mn-Uk — i

—

— i1 rfl.Ull.

M J J fl S O M D G F M fl M J J fl S Ü M D G

1979 1980

Figura 7.18 Aporta en el trascol brut soluble de la fagedade Santa Pe, per períodes de recollida.


• = valor estimat

7. 19

bruts ( f i g . 7 . 1 3 b) .

Els aports nets de Na en el trascol de l 'a lzinar foren

negatius en 16 dels 54 períodes de recoll ida dels que tenim

dades d ' aques t ió. Només en 6 d 'aques ts 16 els aports nets2

fo ren inferiors (més nega t ius ) a -0.2 oeq/m /període. Aports

nets negatius en el trascol s 'obtenen amb facili tat quan les

quanti ta ts rentades de les capçades son nul · les o pet i tes .

Alguns d ' a q u e s t aports nets negat ius deixarien de ser-ho

en sumar 1 'escolament cor t ical . També pot ser que els aports

nets poblacionals s iguin neta t ius , per exemple quan hi ha

absorció en les capçades (com passa sovint amb el N inorgà-

nic (Carl is le e^_t a^l. 1966, Tiedemann et al. 1 9 8 0 ) ) , o quan,

amb precipi tació molt escassa, l ' a igua que s ' evapora deixa

a les capçades mes nutr ients dels que renta .

Com ja hem d i t , els aports nets de Na només fo ren relati-

vament alts durant els 3 pr imers mesos de l ' e s tud i ( f í g .

7 . 1 9 b ) . Un d ' aques t s per íodes de recol l ida (segona mei ta t

d ' a g o s t 1 978), dona també aports nets mol t alts de Ca i Mg

( f i g . 7 . 2 0 ) . La pr imera precipi tac ió important d ' a q u e s t pe-

ríode (Turó de l ' H o m e : 23-8-78), es produí després de mes

i mig sense cap p l u j a de més de 3.1 mm. (al Turó de l ' H o m e ) .

Es probable que durant aquest interval d ' e ixu t al ple de

l ' es t iu s ' a cumules s in en les capçades su f i c ien t s subs tàncies

com per a donar el pic d ' a p o r t s nets a la segona mei ta t d ' a -

gos t . Per a l t ra banda, a l ' e s t iu del 1 978 u t i l i t z a r e m cotó

sense rentar en el coll dels embuts . Es poss ib le que els

elevats aports nets de Na durant aquests messos derivessin

7.20

de contaminació produïda pel coto; com estem parlant d'a-

ports nets, això faria necessari que el cotó contamines mes

el trascol que la deposició global, i no es veu una raó cla-

ra perquè això fos així. De tota manera, el segon senestre

del 1 978 no s'ha inclòs en els 2 anys per als quals hem do-

nat les concentracions mitjanes i els aports a l'alzinar

(taules 6.2, 6.11, i 7.2 a 7.4).

Ca:

Si exceptuem la segona meitat d'agost 1978 comentada' ja,

els aports nets de Ca, igual que els de Na, no presentaren

ni pics especialment destacats ni una variació estacional

ben definida (fig. 7.20 a).

' Els aports nets de Ca en el. trascol foren negatius en

10 dels 54 períodes de recollida; en 7 dels 10 ela opcrts2

foren menors de -0.2 meq/m /període. La cí^'sa numèrica dels

aports molt negatius de Ca a primers de juliol 1978 (fig.

7.20 a), està en que les concentracions foren altes i molt

semblants a la deposició global i al trascol, sense que pu-

guem oferir altra explicació.

K:

Al cont rar i que el Na i el Ca, els aports nets de K

varien e s t ac iona lmen t , amb valors alts duran t l ' època vege-

tat iva, especia lment entre juny i agost ( f i e . 7 . 2 1 a ) . Els

aports nets de K a l ' a l z inar cont inuen essent , pe rò , rela-

t ivament alts a l ' h ivern . El K és l ' ún ic dels ions anal i t -

zats que no donà mai aports nets negatius en el trascol de

/ .ZI

l'alzinar. Tambe, a diferencia del Na i del Ca, els períodes

de recollida mes plujosos donaren pics d'aports nets de K

(figs. 6.1 i 7.21 a).

Al 1 979, el mes amb majors aports nets de K fou el juny2

(11.28 meq/m /mes); maig (1.85) i juliol (0.42) tingueren2

aports baixos, i l ' agos t al tre cop alts (5.53 meq/m /mes ) .

La manca d 'apor t s nets de K al ju l io l 1 9 7 9 es pot atr ibuir

amb segure ta t a la migradesa del trascol (2 .8 m m / m e s ) .

Al I 980, el màxim mensual tingué lloc altre cop al juny2

(10.43 meq/m /mes), però amb valors també alts al maig (5.76)

i juliol (7.38), i menors a l'agost (2.90). De fet, els pe-

ríodes de major rentat de K foren entre meitats de juny i2

meitats de juliol, amb 13.03 meq/m /mes (5.09 kg/ha/mes) que

representen el 29% dels aports anuals nets mitjans de K a

l'alzinar (taula 7.4).

Aquest màxim verno-estival en el rentat del K coincideix

amb una gran abundància de fulles senescents a les capçades.

A l'alzinar de La Castanya, la caiguda de fulles és esta-

cional, i està molt concentrada entre juny i agost (Verdú

et al. 1980). Altres canvis fenològics importants tenen lloc

al juny: la sortida de la fulla nova, l'allargament dels

brots de l'any, i la floració de les alzines; és també un

mes d'abundant activitat d'artròpodes en les capçades. En

els alzinars de Montpellier, Rapp (1 969) trobà dos pics es-

tacionals de rentat de K (al maig i a l'octubre), coincidint

tots dos amb les èpoques de caiguda de la fulla i de brota-

7.22

da. En el clima mes fred de La Castanya, les alzines broten

i perden la fulla bàsicament un sol cop a 1'any, i ho fan

mes tard que a Montpellier (la brotada comença a primers de

juny).

El rentat verno-estival de K coincideix amb el període

de màxima coloració orgànica del trascol. El trascol de 1'a

zinar és més o menys colorejat tot l'any, però la intensitat

del color augmenta moltíssim al juny-juliol. La composició

orgànica del trascol no es objecte del present treball, però

li dedicarem breument l'atenció perquè pot estar relacionada

amb la lixiviació de nutrients inorgànics.

L'aigua del trascol pot contenir moltes espècies quími-

ques orgàniques diferents, la major part d'elles en concen-

tracions traça (Hoffman 1980 b).

Els aports de matèria orgànica en el trascol o en l'escolament

cortical poden ser molt considerables. Per exemple, durant

una estació vegetativa al bosc caducifoli de Hubbard Brook,

la concentració de carboni orgànic total passà de 2.4 mg/L en

la de-posició global a 12 mg/L en el trascol mes l'escolament

cortical (Likens et al. 1977), amb uns aports nets totals de

44 kg C/ha. (calculats amb les dades anteriors i les quanti-

tats d'aigua donades per Eaton et al. 1973). Carlisle et al.

(1966) trobaren uns aports nets en el trascol de 349 kg/ha/any

de matèria orgànica total en una roureda de Quercus petraea.

Aquests aports orgànics poden procedir de deposició seca, de

lisiviació dels arbres, r de l'activitat dels organismes en

les capçades. Sembla probable que la major part dels aports

l - 4"l 0 . 9

LC T R H P D R T S HE T?

-1.2"

- 1 . S

-2 .0 -- .2 . 4- •- •?

J .1 R S O N D G F M R M -J

1978 19??

^ -t — i — i — f— i — i — iJ R S 0 H D G F M R M J J R 3 0 H D

'.4 L C FP n P O R T S N E T S B\ 2 0

. 4H-*oo - . 4

-1 .2"

n fl

J J fl S O H D G F M R H J J f l S O H D G F M R M J J R S 0 H D

l 97S 1379 1980

Figura 7«19 Aports nets en el trascol soluble de1'alzinar de La Castanya, per períodesde recollida.(A) hidrogenions (calculat a partir deis pHs)

(B) sodi

LC TR R P O R T ? M E T S

o_J•ro

-3--

ü1 * • 4

nJ J R 3 O H D G F M fi M J J R S O U D G F M R Í1 J J R 3 O H D

1978 1379 1980

LC TR RPORT? NETS¿r

a. 1 . 5

(f) 1 . 0Lü

U «;.•X7Z

0 Q

J Q 3 . 9 7

—,

4--

-

•4 — 1 4— i _i_

~i-

1

j _ _

--

- "

-4—

r-

- •-

-

-

-

-

-

-

_J

J J ñ S C M D G F M R M J J R 3 O M D G F M R M J J fi S O H D

t 9 7 8 1 379 í 9 3 O

LC TR flPORTS NETS¿ i . -J-

IT1

m 1 . 0£

K . "5.rCK

•" 0 0f—«

- 5

1 iS.

2.30£L

1. J 1 ... 1 ...1 — 1 L J.

T~"—

-

--

— i-

-

—

T

-

r— i

-

—j

—

J J R S O N D G F M R M J J R S O H D G F M ñ M J J R S O H D

1978 1979 19 8 9

Figura 7«20 Aporta nets en el trascol soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.


LC TR R P O R T S N E T S

•f111s

-.0.rHoû.

5--

4

3

£••

l •

ttO-J J fi S O H D G F M O M J

197 1 9 ? 3

J fi S H H D G F M H M J J fi S O N D

l 9 8 O

L C T R n P O R T S N E T S B. 1 . J

»'• 1 . 2-

1 . 31 ' '1 P-

3"

.- _l 1 1 1 1 1 1 1 4 1 — -J 1-

-

_.

ir

_ _+-

-

-

— i

., -

t-.

J J fi S O U D G F M fi M J

1978 19 79

fi S O N D G F M fi M J J fi ''-. O H D

1 9 8 O

L C T R fiPORTS HETS

Ç-

3

4

£•

1

-4

t . , , 1* ' J ' J ' fi ' 3 ' 0 ' H ' D ' G ' F ' M ' fi ' M ' J ' J ' fi ' S ' 0 ' H ' D ' G

1 9 7 8 1 9 T 9 1

-

F M

L

-

fi M ..

*"

"•

-

-

-

ni r

J fi S 0 H D

9 3 "3

•XU.0>ou.

Figura 7.21 Aports nets en el trascol soluble de l'alzinarde La Castanya, per períodes de recollida.


orgànics nets derivin directament o indirectament dels ar-

bres . Les xifres implicades representen un percentatge petit,

però potser no despreciable, de la producció primària neta.

Les substàncies responsables del color del trascol de

l'alzinar no sedimenten; la solució conserva el color des-

près de filtrar-la per un filtre de membrana de 0.45 um,

però el filtre queda també intensament colorejat. Es a dir,

part de les substàncies estan dissoltes (o en partícules

menors de 0.45 um), i part estan en partícules col.loidals

majors de 0.45 um. L'espectre d'absorció de la solució fil-

trada té un màxim únic i molt intens a 190-200 nm; no hi ha

cap pic en el visible. Aquest espectre, junt amb el resultat

d'extraccions amb diferents solvents fagraîm a Jordi

Civit, del Departament de Fisiologia Vegetal de la Universi-

tat Autònoma de Barcelona la realització i la interpretació

de l'espectre i de les extraccions) permeten de dir que les

substàncies responsables del color són polifenols. Carlisle

et al. (1967) trobaren 11.7 kg/ha/any de polifenols en el

trascol de Quercus petraea. Sorprenentment, Hoffman e_t a_l.

(1980 b), trobaren un predomini de substàncies alifàtiques

en la M.O. del trascol d'una roureda de Quercus prinus, i no

esmentaren la presencia de tanins ni altres polifenols.

Per tal d'averiguar quins eren els òrgans de l'alzina

responsables de la lixiviació de polifenols, el 8 de juny

del 1980 recollírem de la parcel·la experimental les següents

fraccions de virosta recent caiguda en les trampes: fulles

recent brotades, fulles verdes de 1 i de 2 anys, fulles en

7.24

3 estadis de senescencia creixent, aments amb pol·len, i

aments secs. Obtinguérem excrements d'erugues defoliadores

a partir de 2 erugues (no identificades) agafades en la par-

cel·la i alimentades en el laboratori amb fulles tendres

d'alzina. Cadascuna d'aquestes classes de material es col.-

locà per separat en pots amb aigua destil·lada. Totes les

solucions resultants foren colorejades. La major intensitat

de color correspongué a les fulles senescents i als aments.

Tenint en compte les abundàncies i 1'estacionalitat en el

•bosc de les diferents fraccions, és probable que la major

part del màxim verno-estival en el color orgànic del trascol

de l'alzinar sigui degut a les fulles senescents, amb contri-

bucions per part de les fulles verdes, dels aments, dels ex-

crements i restes dels artròpodes de les capçades, i (presu-

miblement) de les escorces de brots i branques.

En la taula 7.8 es poden veure les correlacions entre

la intensitat del color orgànic (avaluada a ull en una escala

de O a 8, i ponderant per volum els diferents col·lectors), i

les concentracions iòniques ponderades de cada període de re-

collida. A l'alzinar, l'ió més correlacionat amb el color or-

gànic és el K. La relació entre ambdues variables és manté al

llarg de l'any (fig. 7. 28 a) i no és fruit de la mera coin-

cidència dels respectius màxims de juny-juliol.

Mg:

La variació dels aports nets de Mg s ' a s sembla bastant a la

del K, amb una es tac ional i ta t mol t de f in ida i amb màxims

verno-est ivals p resen t s , però menys des taca ts que els de K

7.25

(fig. 7.20 b). En contrast amb la deposició global, el Mg

en els aports nets de l'alzinar té més afinitat amb el K

que amb el Ca.

Només 3 dels 54 períodes de recollida donaren aports nets

negatius de Mg en el trascol, i cap d'aquests 3 fou menor2

de -0.06 meq/m /per íode. També en aquest aspecte el Mg s 'as-

sembla al K.

Els aports nets de NO' variaren d'una manera bastant

guiar (fig. 7. 20 c). Hi hagué un sol pic destacat (primera

quinzena d'agost 1979), després d'un juliol molt sec. Els

aports nets foren relativament alts de principis d'agost a

mitjans d'octubre 1980. Tant al 1979 com al .1980, els aports

nets de NO en el trascol foren molt negatius durant el màxim

verno-es tival de rentat de K (figs. 7.20 c i 7.21 a). Això

pot indicar : (1) una eficaç absorció del N0„ de la deposició

global per part de les capçades en aquesta època, els canvis

fenolôgics de la qual s'han exposat en parlar del K; ó (2)

una desaparició parcial (1 979) o gairebé total (1 980; fig.

7. 5c) del NO- en els col·lectors de trascol durant aquests

períodes. L'absorció de N inorgànic en les capçades és un

fenomen freqüent, però no universal, en els boscos temperats

(Carlisle e_t aj . 1966, Tiedemann e^_ a_l. 1980). També és pos-

sible que, malgrat l'ús de timol en les ampolles dels col.-

lectors , l'activitat microbiana sigui responsable dels aports

nets negatius en aquesta època. Cap de les dues hipòtesis

anteriors explica satisfactòriament el perquè altres perío-

7.26

des de característiques semblants, durant l'agost i el se-

tembre, no tenen aports negatius de NO .

Els aports nets de NO- en el trascol forer, negatius en

16 dels 43 períodes de recollida en els que tenim dades

d'aquest ió; en 9 dels 16, els aports nets foren inferiors a2

-0.02 meq/m /període.

Cl:

Els aports nets de Cl variaren estacionalment, amb màxims

estivals (fig. 7.21 b). Igual que el K i el Mg, el Cl presen-

tà pics d'aports nets entre meitats d» juny i meitats de ju-

liol 1980. No tenim dades de Cl durant els períodes de màxim

rentat de K en la primera meitat de juny 1979. A diferencia

del K i del Mg, els aports nets de Cl foren majors a la pri-

mera quinzena d'agost 1980 que en les quinzenes de juny i

juliol del mateix any.

Els aports nets de Cl en el trascol foren negatius en 4

dels 32 períodes en els que tenim dades d ' a q u e s t ió; només

2en 1 dels 4 foren inferiors a -0.2 meq/m /període.

Els aports nets de PO, foren baixos a l'hivern i relati-

vament alts de juny a octubre (fig. 7.21 b). Els aports nets

de PO, foren, en general, bastant menors que els de K, Ca,

Mg, i Cl . Entre la primavera i la tardor de 1980, la varia-

ció dels aports nets de PO, fou molt semblant a la del K. En

particular, el PO, presentà pics equiparables als del K, però

de menor magni tu t , a l juny- ju l io l 1980 ( f i g s . 7 . 21 a i e ) .

Els aports nets de PO, entre meitats de juny i meitats de2

juliol 1980 foren de 1.32 meq/m /mes, que equivalen al 1 0 . l i

del K rentat durant el mateix període. lEl màxim mensual es

produí però a l'octubre 1979, mes molt plujós, amb 1.632

meq/m /mes. A diferencia del K, l'abundosa precipitació en

la segona quinzena de febrer 1980 no donà lloc a un rentat

important de PO, (fig. 7.21 c).

Només 1 dels 30 períodes de recollida disponibles dona2

aports nets negatius de PO, en el trascol (-0.012 meq/m /

període): fou una quinzena d'hivern amb 3.5 mm de trascol.

7.5.3.2 La fageda

A la fageda, els aports nets en el trascol resultaren ne-

gatius amb molta menys freqüència que a l'alzinar (excepte

pel PO, ) . Els casos observats, sobre un total de 26 períodes

de recollida en els que hi hagué precipitació, foren : Na 4,

K O, Ca 1, Mg 1, NO 1, Cl 1, i PQ^ 4. Cal dir que la dura-

ció mitjana dels períodes de recollida fou major a la fageda

que a l'alzinar, i això ajuda a no obtenir aports negatius.

Sodi, Ca, Mg, i Cl tingueren aports negatius importants a

l'abril 1980; llevat d'aquesta ocasió, cap altre dels aports

2negatius fou inferior a -0.2 meq/m /període. També a l'alzi-

nar el Ca (i en menor grau el Na), tingueren aports nets ne-

gatius a l'abril 1980.

.28

Na:

Al contrari que a l'alzinar, els aports nets de Na a la

fageda presentaren pics ocasionals, especialment en períodes

d'influencia marítima quan el faig encara tenia fulla (fig.

7.22 b: segon període d'octubre 1979, primera meitat de no-

vembre 1980). En conjunt, però, el Na tampoc varià estacio-

nalment a la fageda. A l'agost 1979 s'obtingué un màxim molt

destacat, que no es repetí el 1980.

Ca:

Al contrari que l'alzinar, els aports nets de Ca a la fa-

geda foien molt estacionals, amb màxims durant els mesos cà-

lids i, ïspecialment, a l'agost. La pauta es repetí de mane-

ra molt ! imilar al 1979 i al 1980. A l'agost del 1980, el

màxim de Ca coincidí amb el màxim de coloració orgànica del

trascol de )n fageda (es recordarà que el màxim de coloració

a l'alzinar fou al juny-juliol, i coincidí amb un màxim de

K). Al 1V79, el trascol de la fageda fou molt més colorejat

al juliol que a l'agost (i menys en aquest mes que a l'agost

J 980), però això es degué segurament a que juliol fou molt

sec i agost molt plujós (5.2 i 85.1 mm de trascol, respecti-

vament; a l'agost 1980 es reculliren 38.3 mm de trascol).

S'observarà que els aports nets de Ca, igual que els de

Na, K, Mg NO-, i Cl, continuaren essent positius després

de que el faig perdés la fulla (figs. 7.22 a 7.24).

A la fageda, les concentracions de K, Ca, Mg, i PO, estan

molt correlacionades amb la intensitat del color orgànic

'.t SFF TR flPORTS NETSs . 5-

n-

* - S-s ' ~

- 1 . 5 -

X

-2 .5 -

-3 .5

-4 5-

'

[~

—

-

--

—

~1

-Í-

—,

M J J fi S 0 H D G F M ñ M J J n S O H D G

1979 1939

SFF TR f lPORTS METS Bj r r i l - . i i i «-• i'-, i •_• i i ç. i o ^ p

f 2 . 5s

ï 2 . 9s 1 5

1 . 0-. 5

O o oK.1 . K.'oco — . 5 *

- 1 . 9

- 1 . 5,-, £V —4 _ .

j

-J

•I

/—I »U— J —J —J

—

*

— l—J __J -~~4

j— -

—

—J J

M J J fi 3 O H D G F M fi H J J R S O M D G

1979 1980

Figura 7.22 Aporta neta en el traacol aoluble de lafageda de Santa Fe, per períodes derecollida,(A) hidrogenions (calculat a partir dels pHs)(B) sodi

SFF TP O P O R T S NET<4

S

i 18-i' 15.s l J

12*— i Q.o

,r 6-

T

0-

- ' I * * * * _• 1 . 1 , 1 U- 1 — ^^i

£122.8

•

— i

—

—^ — i

«_*

— i — iH-H-f

--

—i

_

— 1

in n

_ _ - . _ - — iH J J R S O N D G F M R M J J R S O N D G

1979 1930

'.í 3

^ 2

SFF TR f lPORTS N E T S B

ï 1IJ'I

Q

-1

tp

5-

0-

5-

0-

5-

tr..(

M J.

,— —

—

J R 3 0 N D G F M R M

_-,

-|

J J R S 0

]

N D G

1979 1980

SFF T R flPOPTS NETS4 . 5

. 5-

- =:. j - i «—j __i —j ... i. — i—i — i i

n

^~ jM J J R S Ü H D G F M R M J J R S O N D G

1979 1980

Figura 7.23 Aporta nets en el trascol soluble de la fagedade Santa Fe, per períodes de recollida.

SFF TR flPORTS HETS

\ 5ra«a 4.

t— 1

to 3-«ri— .r^o 2Cu

1

CH.

J3_6 . 7

—i—

—

"

< —

—

——Hf — i

—-

-.rílM J J R S O N 0 G F M n M J J ñ S O M D G

1979 1930

ü;O

SFF TR RPORTS NETS B4

3-

2-

1

,-i

J

_. — i •

j — i— i

—

— i

— i

— i t

-L·.

—

— t ._ — i

r

p

"I

— J

M J J fl S O H D G F M R M J J fl S 0 M D G

1979 1989

SFF TR RPORTS NETS

£ . 5s

. 4

í .3u.0"* /•'o^ .1

0 . 0

_ 1 — .— II,

— I _j — { — 1

1 — 1

—

— 1 — 1

rnTt~L

_.l »1.1-1,«1. 1

M J J R S 0 H D G F M R M J J R S 0 N D G

1979 1980

Figura 7*24. Aports nets en el trascol soluble de la fagedade Santa Fe, per períodes de recollida.


• = valor estimat

7.29

(taula 7.8, fig. 7.30).

K:

Els aports nets de K a la fageda son també molt estacio-

nals, amb valors alts de maig a octubre (fig. 7. 24 a). La

pauta és però molt diferent de la del Ca. Hi ha dos pics de

K, un al juny i l'altra a l'octubre o novembre. El màxim2

mensual fou al novembre 1980 (7.42 meq/m /mes, però aquest

és un valor estimat, veure apartat 7.8.2.2), seguit de l'oc-

tubre 1979 (7.24), juny 1979 (5.66), juny 1980 (4.81), maig

1980 (4.56), i octubre 1980 (4.34). Aquests són els únics2

mesos que superaren els 4 meq K/m /mes.

El màxim d'octubre-novembre correspon al període de senes-

cencia i caiguda de la fulla, moment en que la lixiviaciò" de

•K sembla ser màxima (taula 7.6). Aquest màxim de tardor ha

sigut descrit en les altres fagedes estudiades (Denaeyer

1969, Lemée 1 974, Matzner et al. 1982), i en altres boscos

caducifolis (Eaton e_t al_. 1973, Best i Monk 1975). En el

nostre estudi, la diferencia entre els aports nets de K als

octubres de 1979 i 1 980 està clarament relacionada amb la

meteorologia i fenologia de les respectives tardors. L'octu-

bre de 1979 fou molt plujós, mentre que el de 1980 fou sec i

temperat, i lo. senescencia s'endarrerí. A primers de novem-

bre de 1980 quedaven als arbres moltes més fulles que l'any

anterior.

7,30

Contràriament, el pic de juny no apareix, almenys de ma-

nera consistent, en la bibliografia consultada. A la fageda

de Santa Fe, el pic d'aports nets de K del mes de juny es

presenta en els dos anys estudiats, i amb magnituts semblants.

Les causes que produeixen aquest màxim ens són desconegudes.

Es considera que les fulles joves perden el seu K amb més di-

ficultat que les madures o senescents (Tukey et al. 1958),

fet que podria estar relacionat amb la major integritat de

les cuticules o amb la major demanda de nutrients per part

de les fulles joves. A Hubbard Brook, Gosz et al. (1975)

lixiviaren fulles per immersió en aigua desionitzada durant

4-5 setmanes. En el mostratge de 1965, tai t les fulles de

sol com les d'ombra de Fagua grandifolia agafades de l'arbre

el 12 de juliol i el 23 d'agost perderen mjlt poc K durant

l'experiment, mentre que les agafades el 2<) de setembre . i

el 25 d'octubre en perderen molt. Contràriament, »n el mos-

tratge de 1 966, les fulles de la mateixa espècie agafades

el 26 de juliol perderen molt K, tant o més (en termes abso-

2luts: mg K/m de fulla) que les agafades el 25 d'octubre.

Es mostrejà un sol faig cada any. La diferencia de resultats

entre els 2 anys (no comentada pels autors, i que s'obtingué

també amb Be tula alleghaniensis i, PÏÏ part, amb Acer saccharum)

no permet de treure conclusions sobre la lixiviació de K al

llarg de la vida de la fulla del faig americà, excepte que la

lixiviació és gran en les fulles senescents.

A la fageda de Santa Fe, el faig florí massivament al

maig 1979, mentre que la floració fou gairebé nul.la al 1980.

El fet de que els pics de K siguin semblants al juny dels dos

7.31

anys sembla indicar que no estan relacionats amb la floració

del faig.

Nombrosos insectes filòfags (p.e.x. el curculiònid

Rhynchaenus fagi) tenen la seva activitat més intensa a les

capçades de la fageda als mesos de maig i juny. Els adults

i les larves d'aquests insectes creen ràpidament un cert

percentatge d'àrees necrôtiques en les fulles del faig.

Es probable que les parts necrôtiques siguin lixiviades amb

les primeres plujes. No sabem si aquest efecte és quantita-

tivament prou important com per a explicar els màxims de

juny del K. De fet, no tenim dades per a pensar que l'abun-

dància de filòfags a Santa Fe, tot i ser considerable, sigui

major que en altres fagedes europees on no es dóna aquest

màxim de juny. No és impossible que intervinguin en el ren-

tat del K altres organismes com insectes xucladors (hornop-

ters principalment), així com els excrements, restes, i se-

crecions d'altres artròpodes i de microorganismes, d'ocells,

e tz.

Mg:

Les variacions temporals dels aports nets de Mg a la fa-

geda presenten característiques intermitges entre les del K

i les del Ca (fig. 7.23 b). Els pics més importants de Mg,

com els de Ca, foren als mesos d'agost. Com el K, el rentat

de Mg fou important als mesos de juny. El pic de la primera

quinzena de novembre 1980 fou segurament produït a l'hora

per la impactació d'aerosols marins (veure el pic de Na a la

fig. 7. 22 b), per la lixiviació de les fulles s^.nescents,

(vegi's el pic estimat de K a la fig. 7.24 a), i per la con-

taminació del trascol (veure apartat 7.8.2.2).

A diferència de? Na i del Cl, els aports nets de Mg tin-

gueren una variació estacional ben definida.

Durant la senescencia del 1979 no hi hagué un màxim mas-

sa definit d'aports nets de Mg, encara que el valor d'octu-

2bre 1979 fou relativament alt (1.03 meq/m /mes). Els aports

nets foren menors a l'octubre 1980, igual que succeí amb el

K.

A diferència de l'alzinar, els aports nets de N0_ a la

fageda variaren estacionalment, amb màxims d'agost (fig. 7.

23 c). Els aports nets de N0~ foren baixos a la fase senes-

cent, i relativament alts a l'hivernal (taula 7.6 fig. 7.23c)

Cl:

Al contrari que a l'alzinar, la variació temporal dels

aports nets de Cl a la fageda fou molt semblant a la de Na

(figs. 7.22 b i 7.24 b).

P04:

Els aports nets de PO, foren apreciables només de juny

a setembre (fig. 7.24 c). Els aports foren nolt més baixos

que els dels altres ions. Hi hagué 3 pics destacats: agost

1979, juny 1980, i agost 1980. Ni tan sols les precipitacions

It abundoses, i molt àcides, del febrer i del maig 1980mo

conseguiren lixiviar PO,. Observi's que l'aparició d'aports

nets de PO, es produeix amb endarreriment amb respecte de

]'aparició de les fulles; la brotada estava ja molt avança-

da a mitjans de maig 1980.

Pot semblar que la pauta d'aports nets de PO, a la fageda

depèn molt de la presencia o absència de fulles (fig. 7.24c)

La mateixa variació estacional s'observa però a l'avetosa

(fig. 7.27 c).

7.5.3.3 L'avetosa

A l'avetosa, igual que a la fageda, els aports nets en

el trascol resultaren negatius en molt pocs casos. La gran

nevada de gener 1980 donà aports negatius de Na, Mg, NO-,

Cl i PO,, però només els de N0_ i Cl ho foren apreciablement;

en aquesta ocasió els embuts dels col·lectors vessaren de

neu, de manera que els aports negatius podrien haver resul-

tat d'aquesta deficiència de mestratge. L'únic altre aport

net negatiu fou el de N0_ a la tercera recollida d'octubre2

1979 (-0.02 meq/m /període).

A l'avetosa, els aports nets de Na, K, Ca, Mg, i Cl, tin-

gueren una variació temporal molt semblant entre sí (figs.

7.25 a 7.27). Tots es caracteritzaren per tenir màxims

mensuals a l'agost 1979, octubre 1979, i febrer 1980, i per

donar aports relativament baixos entre novembre 1979 i març

3980 (llevat del febrer). D'abril a setembre 1980 els aports

77.34

nets d ' aques t s ions foren relat ivament constants , i inter-

mi t jos entre els màxims i els mínims comentats .

La variació tempora l del NO- fou molt semblant a la dels

ions anteriors, excepte que el màxim d 'abr i l 1980 fou de la

mateixa importància que el de f eb re r , i que els pics d ' agos t

1979 i d ' o c t u b r e 1979 fo ren menys des taca ts .

El PO fou I1ió amb estacionalitat més acusada a l'aveto-4

sa (fig. 7.27 c). Aports nets apreciables només es donaren

de juny a les primeries d'octubre, essent pràcticament nuls

durant toti la resta de l'any. Aquesta pauta de variació és

gairebé idèntica a la del PO, a la fageda (fig. 7.24 c). Els

aports nets de P0/ a l'avetosa foren en tot moment molt in-

feriors als de tots els altres ions (excepte H).

Quartitats importants de K es renten als mesos d'agost

(fig. 7.27 a), mes de màxima caiguda de fulla a l'avetosa

(A.M.C. Verdú, com. pers.), i (presumiblement) de major abuii

dància de fulïes senescents a les capçades. Els aports nets

de K a SFA estan però molt lligats, com els dels altres ions,

a ]» pluviositat. Així, els màxims mensuals corresponen a

l'octubre 1979 i al febrer 1980, els mesos de majors preci-

pitacions durant l'estudi de l'avetosa.

Sodi i Cl tingueren un pic molt més important a l'agost

1979 que al de 1980 (figs. 7.25 b i 7.27 b), igual que passà

a la fageda.

SFfi TR f iPORTS M E T S

fl

-£•••

"b J fl S ' O N D G F M fl M J J " fl ' ï

1 ? 7 9 1980

O

S F fi T R fl P O P T S N E T S B•-l

s-

Ç-

4

2-4i

t 1

.

1

-

•

1 1

U 5

—j_™J

R 3 O H D G F M fl M J J R

1979 19 8 O

Figura 7»25 Aporta nets en el trascol soluble del'avetosa de Passavets, per períodesde recollida.(A) hidrogenions (calculat a partir dels pHs)(B) sodi

a 50^ 45u-m 48a

3530

H 25

o 1510

SFfi TR «PORTS METS

U H >l - ' ••• t ji—H—fi—|—r—l·—p—|—iJ fl 3 O N D G F M fl M J J fi

1979 1980

COLüZ1.3CE

SFfi TR f lPORTS NETS B

-14—4 v—l—fJ R 3 O N D G F M fl M J J fl

1979 1980

i lSFfi íR « P O R T S NETS

l-

- 1-1—l· +i—|—f.—|—f—|—fJ fl 3 O N D G F M fl M J J fl S

1979 19 S0

Figura 7,26 Aporta neta en el trascol soluble de l'avetosade Passavets, per períodes de recollida.


• = valor estimat

18SFft TR fi P ORTS NETS

s 144-12

oO.

4 •

+1 1 (L·l-4

J ñ S 0 N D G F M ñ M J J fi ^

1 '? 7 9 1980

SFR TR flPORTS NETS B•'4 \ -7

r i 1-CU

S o

2; -'-; 5'O 7.

1-

— 1

J fl S O N D G F M ñ M J -J fl S

1 3 7 9 1 3 S 9

SFfl T R flPOPTS N E T S

fo»

•rU.uîou.

6+er—t

4

3-

•>

l

9

- . l rouanJ fl S 0 N D G F M ñ M J J ñ S

l '? 7 3 19 8 0

Figura 7.27 Aporta nets en el trascol soluble de l'avetosade PassavetSf per períodes de recollida»(A) potassi (B) clorur (C) ortofosfat* = valor estimat

L C T R R S C 0 L C 3

x.o_Joo

CEO

O(J1

6

5

4-

3-

2

1

0

4

-t" 4- + *4 ^

+ *+ 4 + *

" * 4 + +

+ 4+ \f f

• 44

i i I I 1 1 1 11 T ' 1 1 " 1 1 1 T T — I — 1

O O O '3 '3 «SJ CS3 '3 '3 'Sin «s in <s> in G> in -3 ir

l ~« i».} :M ro ff) rf 1

P O T R S I .uea.'L

6

4

?'

£•

1

0-

L C T R ñ S C O L C J B

^

. + +

f 4 + 4

4

'*Y+ +

'/':+/ 4 * *i i i i i t - i -- — - f L ' -" f J" ' - - ^ " T -«--i- - • - • - _|-v «-i-L_ r. _^_..,_ ^— — ™j

D 'S* O "IS1 'S) 'jD '3? O— < C'J f-o »j- U> '£i T -

F 0 S F R T U9\<-L

L C TRflSCOL C J

Oc.O

6

5

4

1

2

1

g

j .

+

f 4 +

+ . f 4•• 4

" "4 4

4* 4 f

' 4 4 4.4+ 44 -H

4

i t t i i ti T 1 1 1 1 1 r•3 "3> (S) S) 039 Q Q

in CP in '.ti V! <3r-t — > C'J OJ f>

-t-

'Îirr-1

CLOR U R

Figura 7.28 Alzinar de La Castanya: relacions entre lesconcentracions iòniques i la intensitat delcolor orgànic del trascol (veure text).

(A) potassi (B) ortofosfat (C) clorur

L C T P fl S C O L

Û£O—1O

6

5

4

3

2

1

g.

4-

4-

. ^4- +

4-. + + 4-+ 4-

' •+• + 4-I 4-

> 4- 4- f

f 4f f +• 4- 4-

l i l i l i l i l l— IT 1 r T " — i 1 "T — ' ' 1 ' 1

0? O '33 O '3? '3?'35 >3> O O O

C fl L C ICO '

L- e =1,- L

L C TR R S n 01. c J B

"í_loü

6

5.

4-

-•

'*

-j.

i

-i,;

-i-

+ ï + ++ 4-f

4- '.+ + 4-f f

' f 4. 4-4t44

-**• f 4. 4-

U 4·+-f -

-1-

— - - 1 n» 1 t 1 1 1. 1 ir ""*~ f~~" -"—"»»f»-'- -J-i-u.» •^"'" ' - '"f" J_L-.^_...._ J-ru.-J i

? Q i'S) O O O O 1310 'S UT GT- ü:- G- LO

r-. ^ r.| .-.j n roM R G H E 3 t. e , . L

Figura 7»29 Com la fig. 7.28 .

(A) calci (B) magnesi

u.O

S F F T R ñ S C 0 L

O • W- +-*•

iS>'"•l

H 1 1 HO

"u 00

P O T ñ S I

o•s«

oC'J

o1-

'_*'

'J?

i' e * " L.

_Jo

SFF T P f l S C O L C 3 B

tü •

% •+-Q

fi -J-

C ñ L C I

o'3Ui

1 1' ' O OO O 'S'•£> r - 'i?

f e t L

CLO

oo

4-.

1 •

0

SFF TP f lSCOL C 3

f t it t- 1 1

-H f 1 1 f 1—CD O ^3 O

•••J -t 'O

_,—I 1 1 f-C3 'S'oi m "i

M R G NFS L. e t !..

Figura 7.30 Com la fig. 7.28, per a la fagedade Santa Fe.

(A) potassi (B) calci (C) magnesi

7.35

El Ca t ingué un pic destacat a l ' agost 1979 però no a

l 'agost 1980 ( f i g . 7 .26 a ) , mentre que a la f ageda el pic

fou molt important els dos anys ( f i g . 7 .23 a ) .

El pic de NO a l 'abri l 1980 ( f i g . 7 .26 c) , coincidí amb

l ' apor t de considerables quant i ta t s de pol · len de pi (apar ta t

6 . 9 . 2 ) . A l ' a lz inar i a la f ageda no es p rodui ran màxims d ' a -

ports nets de N0„ en aquest mes ( f i g s . 7 .20 c i 7 . 2 3 c) .

A l ' ave tosa , al contrari que a l ' a lz inar i a la f ageda ,

no s 'observà cap màxim estacional destacat en la intensi ta t

del color orgànic del t rascol . Aques t resul tà moderadament

co lore ja t en tota època, i bastant co lore ja t de juny a setem-

bre 1980. Les concentracions de Na, K, Mg, i Cl estan mol t

corre lac ionades amb el color orgànic a l ' ave tosa ( taula 7 . 8 ) .

Aquest és l ' ún ic dels tres boscos en que el Na està correla-

cionat amb el color orgànic ( t au la 7 . 8 ) .

BIOGEOQUIMICA DE LES AIGÜES DE PLUJA I DE DRENATGE EN ... · EN ALGUNS ECOSISTEMES FORESTALS DEL...

Documents

Transcript of BIOGEOQUIMICA DE LES AIGÜES DE PLUJA I DE DRENATGE EN ... · EN ALGUNS ECOSISTEMES FORESTALS DEL...