BIOGRAFIESDE TARRAGOI\A

Manel GüellArxiver de l'Arxiu General de Ia Diputació de Tarragona

Salvador-f. Rovira i GómezProfessor emèrit de la URV

(COORDINADORS)

Volum IV

¡r

E onadaedicions.com

Amb el suport deqtúruaqral.M

{tå ToäÄ'ööä"

Primera edició novembre de 2014@ Tèxt Manel Güell Junkert . Salvador-J. Rovira i Gómez

@ Imatges Aportacions dels col.laboradors@ Imatge de coberta Alberich Fotògrafs. Propietat del Patronat Municipal de Turisme

de Tarragona, cedida per a aquesta publicació.@ D'aquesta edició Onada Edicions

EditaOnada Edicions

Plaça de l'Ajuntament, local 3. Ap. de correus 390 o 12580 BenicarlóTel. 964 47 46 41 . www.onadaedicions.com o onada@onadaedicions.com

Disseny Ramon París PeñarandaMaquetació Paül Peralta

Correcció lingüística Rosa M. Camps Cardona

ISBN: 978-84-1 5896-66-1.

Dipòsit legal: CS-413-2014

Cap part d'aquesta publicació no pot ser reproduida, emmagatzemada o transmesa enqualsevol format o per qualsevol mitjà, ja siga electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre

o per altres mètodes sense el permís previ i per escrit dels titulars del copyright.

\lots inicials

.\Abat Aleu,losep, r

Abelló Soler, MonlAbelló Soler, Núrit

-å,brell, AmadorAdserà i MartorellAdserù i MartorellAgostini i Banús, .

Agustí AlbanelL I,4imat Mungiona,Alarma Tastàs, Sa,

AlasàDomingo, A

AIasù Rovira, Lleó

Albentosa Sdnchez

-\lbercAlbinyana de Borr

Albinyana Cosidot

Åldea Sanz, Tadeo

-\legre, JeroniAlemany Carbone

Alemany Massó, J

Alemany Vernis, (

-\lemany Viñals, R

Aleu Padreny, MiAleuTeixidor, Anr

-\lfonso i Franquel

-\lfonso i Saqueta,

Alomù i Sanabras,

-å.ltés Salas, RamolAmat de Palou Po

Ametlla i Coll, Clt

Ametller Granja, ,

Amigó,laume, il,

Amill Avià, Jaume-\ndreu

Andreu, Lluís, ut,

Andreu Cørcolé, tAndreu Figuerola

Andreu i Garriga,Anglada Teixidor,

Anguera Picañol,

,.-\. PEFC ceniñ(ât

^ ^ I Aoue( ordu.re ôredê¡r

¡fll debos<äsgesrionars

\/ _ dc maner¿ sosreniblepE FC ¡fon¡s (o¡ùol¿det

Éq!¿sø10 w.æf<.org

I

I

COL.LABORADORS D'AQUEST VOLUM

Arnnn, Au¡oon (

Tarragona a. 1636).

Mequinensa i els ptingué la llicència r

instal.lar-se a la ciu'tència deslleial als r

güenf el municipi 1

d'un molí polvoristquiment de la conlAbrell sembla havrarrauxat i a qui no Ide 1610 apareix cor

els Colom, els Vto,finals de març de L(

local de Tortosa, i erà que només cons

seus béns si l'ordrranys més tard mercdre'n al Consell. Albarcació artillada, r

contra un vaixell qrproduir la queixa a

També posseiã un nprop de Centcellesaixí mateix un masgristà, a I'horta tarrblanc. El març de 1

hagué de tornar a

que ell, la seva esps'havien discutit anen un pes de mercacosos tractes comerRøføel de Biuret, qt

nies de Vallespinosi500lliures i posteric'1.620 ltbrell li compDe la seva esposa r

sos fills a Tarragonia.1630), va ser coniVic Mønriquel ala <

de L605, i eI]..623 ca

altre de nom Joan ('

Tarragona durant l¿

bé fou pare d'una fi

Actr¡

AvrcCre

Eese

Eps

Fer

Frvrc

Jc¡

JcrJrv

Jt'¡c

Jvoe

JucnJvvcJvocJrusl

JvvsJns (+)

Jv¡MclMrvvtMrvcRllnSJnc

Xrr¡c

Anna Gispert MagarolesAnna Maixé CartañàCristina Icart AndolzEliseu A. Soler AlvarezEugeni Perea SimonFrancesc Escatllar TorrentFrancesc Murillo Galimany

]oan Cavallé Busquets

Jaume Gómez Travé

Jordi López Vilar

faume Massó Carballido

fosep M. Buqueras Bach

Josep M. T. Grau i Pujol

|oan-Maria Maixé Ceballos

fordi Morant i Clanxet

]osep M. Sanet i Jové

Josep M. Virgili Sastre

Jordi Rovira i Soriano

|oan Vernet i BorràsManel Güell JunkertM. Teresa Muntanya MartíM. Teresa Vives Conesa

Rosa Llorach RiusSalvador-J. Rovira i GómezXavier Maixé Cartañà

[16]

més d'un miler de lliures, per sobre del valor delblat que reclamava l'Ajuntament, i es va negar alliurar blat a la ciutat i a pagar el tribut. Malgrataquests desentesos, al llarg de la primera meitatde segle, Salas Besora i el seu cunyat Vicenç Roigintervingueren en més de la meitat dels trenta-vuit arrendaments que es van contractar. A partirde 7722, Salas va tenir al seu càrrec la fabricaciódel pa de munició a Tarragona. El març de 1751,

formà una companyia,juntament amb el seu fillPau, a tres bandes, amb els nebots Nicolau RoigSalas i josep Salas Bardina, per arrendar el pa ala ciutat de Tarragona. Van comprar milers de

quarteres de blat i al final de l'arrendament els

quedava una quantitat avaluable en 7.300lliures.

Malauradament Roig es negà a passar comptesi, a més, efectuà grans compres de blat sense con-

sultar-ho, per la qual cosa després d'un seguit de

trifulgues que acabaren en plets, la companyia es

dissolgué a través d'una concòrdia. Uany 1754

obtingué un préstec d'un miler d.e lliures de FelipMontanerf, operació que van disfressar de com-pravenda de dos jornals d'horta als Mongons.Del seu matrimoni, el 1700, amb Maria Jover,fou pare de Pau, notari (Sarasf, notaris); Josep,comerciant, i Tecla monja. Conrlrrr¿. Í19871228-229, 239-241., 248, 257, 275; JonoÀ [1988] 83, 92,

102, 134-135, 15L, 155, 17 6, 216, 27 0 i 322, i GUnr-Rovme [199912L9. (Mcl - Frr)

Ser¡.s BoNr, Pw (Tarragonø1789 -185L). Notari icol.leccionista. Nasqué el 19 de juny de 1789, fllldel notari Francesc Salas Soler (v.I760-7834) i de

M. Josepa Boni Besora (1758-1830), filla aquesta

de Cørles Boni SerraJ. Tenia dos germans, Jo-sep M., comerciant, i Fructuós, també notari. La

guerra del Francès esclatà quan era molt jove is'allistà a les Milícies Urbanes de Tarragona, cos

en el qual entrà de cadet els primers dies de 1809

i arribà a ser capità. Tot fa suposar que restà a

la ciutat durant el setge napoleònic i el dia de

l'assalt fou capturat, ja que a la partida del seu

matrimoni fa constar estar en possessió de la me-dalla que Ferran VII concedí als presoners que

van escapar de llurs presons a França. Tornà avi-at a Tärragona, on exercí com a notari reial du-rant trenta-set anys fins a la seva mort el 24 de

març de 1851. Segons laTarragonamlnumental, de

Francesc Albinyana i Andreu de Bofarull, Salas

fou un destacat col'leccionista local de monedeÐja des de molt jove, i bona part del seu monetarifou arrabassat pels militars napoleònics. La guer-ra espatllà, a més, bona part del patrimoni famili-at de manera que el 1834 quan heretà del pare, es

possessionà d'una casa amb entresòls al carrer de

Sant Llorenç, un forn derruit i una casa annexa

al carrer dels Descalço¿ una altra casa derruidaal carrer de Mediona, i tres horts (al carrer delLlorer, als Mongons i a les Franqueses), un dels

quals tenia una casa inacabada i l'altre en teniatres, també derruides. Arrendà els horts a page-

sos, i el de les Franqueses l'alienà el 1841. Tenia el

domicili a la plaça de les Pescateries Velles, i allítestà l'últim dia de setembre de 1844, davant delnotari loaquim Fàbregøsl, possiblement com-pany d'armes el 181L. S'havia casat el 18 de marçde 1815 amb M. Josepa Montserrat Oller (1798-

1855), filla d'adroguers de Montblanc, haventfet capítols matrimonials el dia abans davant delnotari Rafel Montaner. El succeí el fill Francesc

Salas Montserrat (1821-1898) advocat. ArslNve-Nn-Boranuu [L849] 373; Dasc¿,-Rovme-Benn¡Rcn

[1993] 1.6 n.30-32, i CouneNvs [20001 404-407 i535. (F¡r - Mcl)

Ser^rv¡nl CanntóN, MeNuEr (Manila, Filipines,

1823 -Tarragonal"909).Acadèmic i polític. Fou unimportant personatge que prengué part activa en

la vida social i pol.na meitat del segle

fill de militaç unide jove i que el p<

malgrat que el 18t

parterista. EstudièEconómica Aragonúmero u de la pa Tarragona el 184

tedra de matemàtisenyança. Els anyr

participà activamrla bandera del ParBienni Progressist;seus graus militarsbatalló de caçadorvíncia de Tarragorcap de l'Estat Mamentada instituciicrit per les seves ir

de Tarragona enlafou multat per aqr

1865. Favorable a

tronà Isabel lll, Íolocal i provincial r

participà com a refirma dels pactes fe

de 1869. Dirigí el osuspès el 1870 percessat per aquest ncessivament goverBarcelona (juliol) i

gener de 1874 cess¡

i retornà a Tarragotasca com a catedrde 1881 entrà comcontinuà els anystinent d'alcalde. F<

bilista EI Gubernam

a la seva fusió amles presentà com a c

publicà. En l'àmbiseva tasca a l'Instilsecretari a partir d

7900; es jubilà el 19

queològica Tarraccde 1853 i fins al set

Pa com a governac

tBal

mamonumentø\, de

de Bofarull, Salas

local de monedes,

t del seu monetari>oleònics. La guer-I patrimoni famili-heretà del pare, es

tresòls al carrer de

i una casa annexa

Lltra casa derruidaorts (al carrer delrnqueses), un delsa i l'altre en tenia

i els horts a page-nà el 1841. Tenia el

lteries Velles, i allíe1844, davant delossiblement com-:asat el L8 de marçserrat Oller (1798-

¿fontblanc, haventl abans davant delceí el fill Francesc

advocat. Anlruvn-,-RovIne-BARRIAcH

s [2000] 404-407 i

(Manila, Filipines

nic i políti.. forr r.ngué part activa en

la vida social i política de la Tarragona de la sego-

na meitat del segle xrx. Va néixer el1823 a Manila,fill de militar, una carrera que també va seguirde jove i que el portà a assolir el grau de capità,malgrat que el 1843I'hagué d'abandonar per es-

parterista. Estudià a l'escola de la Real SociedadEconómica Aragonesa de Amigos del País i founúmero u de la promoció 1843-7847. Va arribara Tarragona el 1848 després de guanyar una cà-

tedra de matemàtiques a l'Institut de Segona En-senyança. Els anys següents i fins a la seva mortparticipà activament en la política, afilerat sota

la bandera del Partit Democràtic. Amb motiu delBienni Progressista (1854-1856) fou revalidat dels

seus graus militars i escollit comandant del segon

batalló de caçadors de la Milícia Nacional de Pro-víncia de Tarragona; el mateix any, fou nomenatcap de l'Estat Major de la subinspecció de l'es-mentada institució. En acabar el Bienni fou pros-crit per les seves idees. Va ser director del Diariode Tørragona en la seva època més progressista ifou multat per aquest motiu diverses vegades el1865. Favorable a la Revolució de 1.868, que des-

tronà Isabel IIl, fou nomenat membre del comitèlocal i provincial del partit republicà i federal iparticipà com a representant de Tarragona en lafirma dels pactes federals de Tortosa el 18 de maigde 1869. Dirigí el diari El Eco republicano, Que foususpès el 1870 per l'autoritat, i Salavera fou pro-cessat per aquest motiu. 81L873 fou nomenat suc-cessivament governador civil d'Osca (març), deBarcelona (juliol) i de Manila (octubre). El 30 de

gener de1874 cessà com a governador de Manilai retornà a Tarragona per reintegrar-se en la seva

tasca com a catedràtic d'institut. En les eleccionsde 1881 entrà com a regidor a l'Ajuntament, oncontinuà els anys següents, que arribà a primertinent d'alcalde. Fou cofundador del diari possi-bilista El Gubernamentøll'any 1885, que durà finsa la seva fusió amb El Orden el 1887. L any 1888

es presentà com a diputat provincial pel partit re-

publicà. En l'àmbit professional desenvolupà laseva tasca a l'Institut de Tarragona, del qual fousecretari a partir de 1.862 i director entre 1893 i7900; es jubilà el 1903. Fou soci de la Societat Ar-queològica Tarraconense a partir del29 de junyde 1853 i fins al seu decés el 1909. En la seva eta-pa com a governador civil d'Osca, assistí a la in-

auguració del museu provincial d'aquella capitalel 29 de juny de L873 i en l'acte fou qualificat depersona ilustrada y de grandes aficiones artísticas.Ya

ser, igualment, un dels fundadors de l'Asociación

de Catedrdticos numerarios de Instituto, que es vacrear a Madrid el 1892 sota la seva presidència ia la llarga en va esdevenir president honorari. Amés, va escriure dues obres relacionades amb les

matèries que impartia: Complemento elemental a la

aritmétíca y rílgebra de lø segunda enseñanza (Barce-

lona, 1891) i Complemento elemental de geometría yt r i go n o me tr ía r e c tilín e ø (Tarr agona, 1892) . E ls dar-rers anys va implicar-se en tasques humanitàriescom a delegat provincial de la Creu Roja a partirde 1898, i en va ser president honorari de la co-

missió provincial. Morí a Tarragona el 1909 als85 anys. Baso |1,SSZ1; AvenÀ [1968l; Rrcesrus-SÁNcHrz Rrer [1969] 81; HonvrcóN [1980]; Henes

[1981] 62n.6, i Vrncru [1990]. (ILv)

SarRzRn, B¡nNesÉ or, (? m.s. XVil). Militar his-pànic, governador de Tarragona. Quan arribàa Tarragona pels volts de Nadal de 1.640, era ti-nent coronel del regiment del comte d'Oropesa,enquadrat dins de l'exèrcit del marquès de LosVélez que envaí Catalunya per reprimir la revo-lució segadora. Havia participat en tota la campa-nya militar d'invasió, i en el mes següent prenguépart en l'acció de Martorell on va resultar feritd'un tret de mosquet a la mà, i també en la batallade Montjuit, d'on també en sortí malferit. Salazarformava part de la junta de guerra de l'exèrcit ifou considerat un dels militars més capaços i ex-perimentats. A mitjan abril de 1,641, aconseguí re-butjar un intent d'assalt enemic sobre Riudoms,població convertida en quarter militar que li ha-via estat assignat. Entre desembre de L641 i al

llarg de 7642,Salazar esdevingué governador mi-litar interí de Tarragona. D'acord amb el càrrec,

va demanar dos préstecs de 3.000 lliures al Con-sell Municipal, d'aquells que no es retornaven ija se sabia. També va plantejar la necessitat d'or-ganitzar la milícia local al servei de Felip IV i enalguna ocasió va servir-se del sometent tarragoníper acompanyar el virrei a Lleida. Gü¡n [2003]53,56 i67,i FronsNse-Gü¡u [2005] 250. (Mcl)

tsel