Biologia i Geologia, Editorial Casals, 2015

ESO / BATXILLERAT

20152016

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

EDICIÓ EN CATALÀ

ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA 2

ÍNDEX

ESO Claus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-7

Material per al professor 8-9

Proposta didàctica

DVD del professor

Adaptació curricular

Pissarra digital

Índex de continguts 10-15

EDICIÓ EN ANGLÈS Biology & Geology 16

BATXILLERAT Material per a l’alumne 17 Material per al professor 17

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 18-19


ESO Claus del projecte 4-5

Material per a l’alumne 6-7

Material per al professor 8-9

Proposta didàctica

DVD del professor

Adaptació curricular

Pissarra digital

Índex de continguts 10-15

EDICIÓ EN ANGLÈS Biology & Geology 16

BATXILLERAT Material per a l’alumne 17 Material per al professor 17

ecasals.catPortal de recursos educatius i llibres digitals

d’Editorial Casals 18-19

NOVETATSPER AL CURS

2015-2016

També disponible en anglès

1ESO

M. DuñachA. JimenoI. Saumell L. Ugedo

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

3ESO

A. JimenoI. SaumellL. Ugedo

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

2015-2016

També disponible en anglès


ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA

2

Activitats elaborades específicament per

a facilitar l’aprenentatge per part dels

Alumnes amb Necessitats Educatives

Especials, reunides en el quadern

fotocopiable Aprèn el que és bàsic.

Trobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.net/byg1eso

1ESO

M. DuñachA. JimenoS. LirasI. SaumellL. Ugedo

ESO

BÀ

SIC

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 1

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

APRÈN EL

QUE

ÉS B

ÀSIC


casals.cat/big4eso

4M. DuñachA. JimenoI. Saumell L. Ugedo

BÀ

SIC

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 4

APRÈN EL

QUE

ÉS B

ÀSIC

ESOESO


casals.cat/big3eso

3A. JimenoS. LirasI. SaumellL. Ugedo

BÀ

SIC

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 3

APRÈN EL

QUE

ÉS B

ÀSIC

ESOESO

CLAUS DEL PROJECTE

1

Seccions dissenyades per a promoure

l’adquisició de les tres competències científiques avaluades a les proves PISA.

Identificar qüestions científiques

Explicar fenòmens científicament

Utilitzar proves científiques

1

2

3

4

5

6

7

8

MOLDEPAN

MOLDEPAN

38

COMPETÈNCIES SOTA LA LUPA

Competències de l'àmbit cientificotecnològic: 14

La comercialització dels aliments

Les etiquetes dels aliments ens aporten tota la informació necessària del producte. Saber llegir-les correctament ens pot ajudar a dur una dieta més equilibrada.

COM LLEGIR L’ETIQUETA?

1. Nom o denominació de venda. Descriu què és el pro-ducte. Ha d’indicar l’estat físic o el tractament al qual ha estat sotmès (concentrat, en pols, congelat, etc.).

2. Ingredients. Enumera totes les matèries primeres i ad-ditius que conté en ordre decreixent de pes. Els nombres E que apareixen a la llista d’ingredients (per exemple, E-330, E-300, E-950, etc.) corresponen als additius uti-litzats en l’elaboració de productes alimentaris. La lle-tra E indica que és un additiu d’ús autoritzat a la Unió Europea.

Informació nutricional

Els valors nutricionals mitjans

Per 100 gPer ració

(27 g)% CDR*

Valor energètic 267 kcal 72 kcal 4%

Proteïnes 9 g 2,5 g 5%

Hidrats de carboni 47 g 12,8 g 5%

(dels quals sucres) 4g 1,1 g 1%

Greixos 3 g 0,8 g 1%

(dels quals saturats) 0,5 g 0,1 g <1%

Fibra alimentària 8 g 2,2 g 7%

Sodi 0,6 g 0,2 g 7%

Sal 1,5 g 0,4 g 7%

* Els valors utilitzats fan referència a quantitats orientatives d’un adult (2000 kcal). Poden variar segons l’edat, l’activitat física i d’altres factors.

3. Lot de fabricació. Indica el conjunt de productes fabri-cats el mateix dia en condicions quasi idèntiques.

4. Contingut net. Mostra la quantitat de producte que hi ha. En els productes envasats amb líquid ha de figurar també el pes escorregut.

5. Data de duració mínima. L’expressió «consumir prefe-rentment abans de» significa que, fins a aquella data, el producte manté totes les seves propietats nutricionals.

6. Conservació. Indica en quines condicions s’ha de con-servar el producte perquè mantingui les seves propietats fins a la data assenyalada.

7. Nom i domicili del fabricant, envasador o importador.8. Informació nutricional. Informa de les propietats nu-

tritives del producte.

QUÈ SÓN ELS ADDITIUS?

Els additius són substàncies naturals o sintètiques (quími-ques) que s’afegeixen als aliments, no pel seu valor nutritiu, sinó per facilitar la seva conservació, millorar la seva apa-rença, el sabor, el color, etc. Els additius permesos es clas-sifiquen en diferents categories segons les seves funcions.

Sèrie Tipus Funció

E-100/199 Colorants Serveixen per a afegir color a l’aliment, bé perquè l’ha perdut durant la manipulació o bé per a fer-lo més atractiu.

E-200/299 Conservants Retarden el deteriorament de l’aliment ja que eviten el desenvo-lupament de microorganismes.

E-300/399 Antioxidants Ajuden a mantenir l’aliment en bones condicions.

E-400/499 Emulgents, estabilitzadors i espesseïdors

Donen estabilitat a les mescles de greixos i aigua formant emulsions, com per exemple en margarines, salses, etc.

E-500/599 Reguladors de l’acidesa, antiaglomerants

Els reguladors s’utilitzen per a mo-dificar l’acidesa aconseguint una millor conservació. Els antiaglome-rants serveixen per evitar que les farines s’empedreeixin.

E-66/699 Potenciadors del sabor

Augmenten el sabor del propi aliment.

E-900-999 Edulcorants i d’altres

Els edulcorants són substàncies sense valor nutritiu que donen sabor dolç als aliments.

Pa de Motlle

Pa de Motlle

Ingredients:Farina integral de blat, aigua, farina de blat,

segó de blat, llevat, sòlids làctics, sucre, oli de gira-sol (1,90%), sal, additius: E-472e,

E-471, E-481, E-281 i E-202.

Conservar en lloc fresc i sec.

Consumir preferentment abans del 23-Setembre-2016

Fabricat a la UE per MASPAN, S.A.Ctra. de Gurb, km 2, Vic (Catalunya)Pes net: 600 g ℮

Lot 74.12.23

Colorants Serveixen per a afegir color a l’aliment, bé perquè l’ha perdut durant la manipulació o bé per a fer-lo més atractiu.

Conservants Retarden el deteriorament de l’aliment ja que eviten el desenvo-lupament de microorganismes.

Antioxidants Ajuden a mantenir l’aliment en

Emulgents, estabilitzadors i espesseïdors

Reguladors de l’acidesa, antiaglomerants

Potenciadors del sabor

Edulcorants i d’altres

Pastafina

A350 gе

8 437007 122644

5 min

800 w

15 min

41

AVALUA

1. Quin ingredient conté gluten?

Quin ingredient conté gluten?

a) El blat

b) La patata

c) La llet

d) L’oli de gira-sol

2. Observa l’etiqueta i respon a les següents

Observa l’etiqueta i respon a les següents

preguntes.

a) Quin és el contingut net?

b) Quin aliment conté?

c) Quantes proteïnes aporta una ració?

3. Observa l’etiqueta i digues quina de les

Observa l’etiqueta i digues quina de les

següents informacions és incorrecte.

a) El producte s’ha de conservar a la nevera.

b) No conté cap tipus d’additiu.

c) No el poden consumir els cel·líacs.

d) L’envàs es pot reciclar.

Llegir una etiqueta nutricional

4. Explica les diferències entre nutrients i

Explica les diferències entre nutrients i

aliments. En aquest cas, quin és el nutrient més

abundant d’aquest producte? I l’aliment més

abundant?

5. Si la quantitat diària recomanada d’energia

Si la quantitat diària recomanada d’energia

se sol definir com de 2000 kcal/dia, quin %CDR

representa menjar-se una ració d’aquest

producte?

6. És un aliment complet? Si aquest fos el teu

És un aliment complet? Si aquest fos el teu

menjar, amb quins aliments el completaries

per tenir una dieta al més equilibrada possible?

Raona les respostes.

MARC D’AVALUACIÓ PISA

CATEGORIA: Éssers humans

CONTEXT: Situació: Personal

Àrea de continguts: Salut

Al·lèrgens: gluten, llet,

ou i sulfits

Sense conservants artificials

Sense colorants artificials

Sense greixos trans afegits

Sense glutamat (E-621)

Conservar entre 0 °C i 4 °C.

Una vegada obert, es recomana

el seu consum en 24 h.

LASANYA VEGETAL

INFORMACIÓ NUTRICIONAL

Valor de mitjana per100 g RACIÓ 350 g

Valor energètic136 kcal 476 kcal

Proteïnes2 g

7 g

Hidrats de carboni7,5 g

26,3 g

2,3 g8 g

35 g

7 g

8 g

1,8 g/3,9 g

tomàquet, ceba, pastanaga,

), sal, salsa

Beixamel (31%):

espesseïdor (midó modificat

de blat de moro), estabilitzador (goma de xanté), farina de blat, pebre i

Formatge

formatge Emmental, greix vegetal, formatge reduït en greix,

proteïnes de llet,

emulgents (monoglicèrids i diglicèrids d’àcids grassos i lecitina), corrector

de l’acidesa (àcid cítric), colorant (carotens), sals fundents (citrats de sodi,

polifosfats, fosfats de potassi, trifosfats, fosfats de sodi), estabilitzant

CONSELLS DE PREPARACIÓ Per a un resultat òptim, recomanem FORN

FORN TRADICIONAL (Escalfar a 180 °C durant 15 minuts)

1. Retirar

completament

el film.

3. Fornejar

15 min a 180 °C.

Gratinar al gust.

MICROONES 800W

1. Perforar

el film.

2. Introduir totes dues

safates al microones,

plàstic i alumini.

3. Escalfar 5 min

i deixar reposar

1 min.

PES NET

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2


3

Gran oferta de textos i activitats que

fomenten el treball de les competències clau des de l’àrea de Ciències ( ).

Matemàtica

Aprendre a aprendre

Autonomia i iniciativa personal

Comunicativa, lingüística i audiovisual

Tractament de la informació i competència digital

Social i ciutadana

Artística i cultural

4

Diversitat de suports complementaris

(paper, web i llibre digital projectable

a l’aula) amb recursos multimèdia de

gran qualitat (activitats interactives,

animacions i vídeos).

PROJECTE DISPONIBLE EN LLIBRE DIGITAL

2

36

BANC D'ACTIVITATS

HO TINC CLAR?

22. Què és la nutrició? És el mateix nutrició que alimentació? Explica'n la diferència.

23. Quins aparells intervenen en la nutrició?

24. Quin tipus de nutrients s’obté dels següents aliments?

a) Pa b) Oli d’oliva c) Formatge d) Sucre

25. Quines funcions realitzen les proteïnes? Esmenta un exemple de cada una.

26. Què és l’aparell digestiu?

27. Quines són les glàndules annexes del tub digestiu?

28. Quines glàndules digestives es troben a les parets del tub digestiu?

29. Què entens per digestió dels aliments? Per què s’ha de realitzar la digestió?

30. Amb quins altres aparells es relaciona l’aparell digestiu per poder realitzar la funció de nutrició?

31. La càries dental és un dels mals més corrents als països desenvolupats. Els seus símptomes són mal sabor de boca, mal alè i dolor en prendre líquids i sòlids tant freds com calents. Observa i identifica les teves dents en un mirall.

a) Quantes dents tens? b) Quantes en tens de cada tipus? c) Quantes dents et falten? d) Quantes dents estan sanes i quantes tenen

càries?

32. Descriu les funcions de la saliva.

33. Explica la importància de les amígdales.

34. Descriu el fetge, indica on es localitza i explica quina és la seva funció.

35. Descriu com és el pàncrees, indica on es localitza i explica la seva funció.

36. Anota el nom de cada una de les parts de la cavitat bucal indicades en el dibuix següent:

37. Què és la vesícula biliar i per a què serveix?

38. Quines són les funcions de l’intestí prim?

39. Quines són les parts que constitueixen l’intestí prim? Amb quines altres estructures o òrgans es relaciona cada una d’aquestes parts?

40. Explica què són els moviments peristàltics i digues on es produeixen.

41. Al quadern, fes un quadre comparatiu on s'expliquin les funcions dels diferents òrgans de l'aparell digestiu.

42. Escriu el nom de les secrecions pròpies de les glàndules següents i la part del tub digestiu on les aboquen:

a) Glàndules salivals b) Glàndules gàstriques c) Fetge d) Pàncrees e) Glàndules intestinals

43. Quines diferències hi ha entre el quim, el quil, el bol alimentari i les matèries fecals? On es produeix cada un d’aquests productes?

44. Quines són les parts de l’intestí gros i què contenen al seu interior?

45. Què els passa als aliments a l’intestí gros?

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2, 14 (act. 31)

HO SÉ APLICAR?

46. Un home està preocupat perquè s’ha aprimat en les darreres setmanes, per aquest motiu ha decidit investigar si la causa és que està menjant poc. Per a esbrinar-ho ha anotat tot el que ha ingerit en un dia.

• Esmorzar: Un got de llet (250 cm3) amb una cullerada de sucre (10 g).

• A mig matí: Un entrepà de 150 g de pa, amb uns 10 g d’oli i 50 g de pernil dolç.

• Dinar: Un plat de pasta amb 70 g d’espagueti, 80 g de salsa de tomàquet, 10 g d’oli i 25 g de formatge. Un segon plat d’un filet de vedella de 200 g acompanyat de 25 g d’enciam i uns 10 g d’oli. Per postres, una poma de 200 g. Ha begut 400 cm3 d’aigua i ha menjat 50 g de pa.

• Berenar: Un got de llet (250 cm3) amb cafè, 10 g de sucre i una ensaïmada de 100 g.

• Sopar: Un plat de mongetes tendres (200 g) amb patates (50 g) i una mica d’oli (10 g). De segon plat un llucet de 150 g arrebossat amb 10 g de farina i que ha absorbit 8 g d’oli, acompanyat d’un tomàquet de 50 g. Per postres ha pres una pera de 150 g. A més ha begut 400 cm3 d’aigua i ha menjat 80 g de pa.

Valors calòrics

Oli 900 kcal/100 g

Sucre 380 kcal/100 g

Ensaïmada 469 kcal/100 g

Carn de vedella 181 kcal/100 g

Farina 353 kcal/100 g

Pernil dolç 289 kcal/100 g

Mongetes tendres 39 kcal/100 g

Llet 68 kcal/100 g

Enciam 18 kcal/100 g

Poma 52 kcal/100 g

Lluç 86 kcal/100 g

Pa 255 kcal/100 g

Pasta 375 kcal/100 g

Patates bullides 86 kcal/100 g

Pera 61 kcal/100 g

Formatge parmesà 393 kcal/100 g

Tomàquet (salsa) 22 kcal/100 g

Tomàquet 21 kcal/100 g

Aigua 0 kcal/100 g

Per a saber les seves necessitats calòriques ha utilitzat la fórmula del metabolisme basal (MB) proposada per Harris–Benedict, que per als homes és: MB = 66 + 13,75 P + 5 A - 6,75 E (P = pes en kg, A = alçada en cm i E = edat en anys).(Dades: pes = 85 kg, alçada = 1,8 m, edat = 40 anys)a) Calcula quantes quilocalories ingereix en cada

àpat. Quantes n’ingereix en un dia?b) Quina necessitat calòrica diària té aquest home

segons la fórmula del metabolisme basal?c) A partir d’aquestes dades, és normal que

l’home s’hagi aprimat? Raona la resposta.

47. A Internet hi ha moltes pàgines web que fan referència a consells alimentaris i a com seguir una bona dieta. Busca i consulta les següents pàgines i fes un petit comentari de cada una d’elles indicant les seves principals característiques i a quin tipus de persones van dirigides.a) Fundació Alíciab) Programa Perseoc) Projecte Shape up Europed) Programa Thaoe) Fundació Alimentum

48. Copia i completa la taula anotant el pes més adequat per a cada talla.

Talla 1,50 1,55 1,60 1,65 1,70 1,75

Pes

49. La forma i disposició de les dents es pot expressar amb una fórmula dentària que indica quantes i de quina classe són les dents de les meitats superior i inferior dels maxil·lars. La dentició de llet és I2/I2, C1/C1, P2/P2. Amb l’ajuda d’un mirall, observa la teva dentadura i escriu la teva fórmula dentària.

Torna a llegir les preguntes relacionades amb el vídeo inicial.a) Quines són les respostes a les preguntes?b) Són les mateixes que vas donar abans

d’estudiar la unitat?c) Després d’acabar la unitat, tens noves preguntes?

… potser ja tens respostes.

Competències de l’àmbit cientificotecnològic: 2 (act. 46), 5 (act. 46, 47 i 49), 14 (act. 47 i 48)

5

2

La nutricióEn els éssers humans, la nutrició correspon al conjunt de processos mitjançant els quals el nostre organisme obté, processa i utilitza els nutrients presents en els aliments.

Aquests processos són la digestió, la respiració, la circulació dir, calen quatre aparells: l’aparell digestiu, el respiratori, el circulatori i l’excretor. En aquesta unitat s’estudia el primer d’aquests aparells.

En l’esquema es pot observar com tots aquests aparells actuen de manera coordinada per aconseguir que els nutrients dels aliments arribin a cada una de les cèl·lules de l’organisme.

Les principals funcions de l’aparell digestiu són les següents:• Tastar i ingerir els aliments, esmicolar-los i a continuació transportar-los.• Reduir les grans molècules (macromolècules) de glúcids, lípids i proteï

nes que contenen els aliments a molècules simples (sucres, àcids grassos, glicerina i aminoàcids), que poden entrar a les cèl·lules i ser utilitzades per aquestes.

• Absorbir les molècules simples a través de les parets de l’intestí prim i passar-les a la sang, per tal que aquesta les distribueixi a tots els teixits del cos.

• Eliminar les restes ingerides que no són digeribles.

Captació d’oxigen i expulsió de diòxid de carboni

Substàncies de rebuig i CO2

Aparell respiratori

Aparell digestiu

Aparell excretor

Trituració d’aliments

Absorció

NutrientsNutrients i O2

Defecació

Digestió d’aliments

Teixits

Respiració

CO2 O2

HO TINC CLAR?

8. Observa la figura, realitza i completa una taula com la següent sobre la nutrició.

Aparells Funció

Visualitza el següent fragment del documental Super Size Me de Morgan Super Size Me de Morgan Super Size MeSpurlock, pel que fa als efectes del menjar ràpid en l’organisme.

Ara reflexiona, creus que és sa menjar als restaurants de menjar ràpid?

9. Quins són els dos principals productes de rebuig?

10. Quina diferència hi ha entre defecar i excretar?

Banc d'activitats: 29 i 30

circulació i l’excreció; és a dir, calen quatre aparells: l’aparell digestiu, el respiratori, el circulatori i l’excre-tor. En aquesta unitat s’estudia el primer d’aquests aparells.

En l’esquema es pot observar com tots aquests aparells actuen de manera coordinada per aconseguir que els nutrients dels aliments arribin a cada una de

Les principals funcions de l’aparell digestiu són les següents:, esmicolar-los i a continuació transportar-los. (macromolècules) de glúcids, lípids i proteï

nes que contenen els aliments a molècules simples (sucres, àcids grassos, glicerina i aminoàcids), que poden entrar a les cèl·lules i ser utilitzades per

a través de les parets de l’intestí prim i passar-les a la sang, per tal que aquesta les distribueixi a tots els teixits del

que no són digeribles.

Transport de nutrients, Osubstàncies de rebuig (urea i àcid úric) i CO

Substàncies de rebuig

Aparell circulatori

Excreció de les substàncies de rebuig

(urea i àcid úric)

Quins són els dos principals productes de

Quina diferència hi ha entre defecar i excretar?

11

2

La digestió

Comprèn les etapes següents:

1. Ingestió. És l’entrada de l’aliment a la cavitat bucal.

2. Digestió dels aliments. És la degradació dels aliments en molècules molt

petites capaces d’entrar a les cèl·lules. Pot ser mecànica, com la trituració que

fan les dents, o química, com l’acció dels enzims digestius.

3. Absorció. És el pas dels nutrients des de l’intestí fins a la sang i la limfa.

4. Defecació. És l’expulsió a l’exterior de les substàncies que no s’han pogut

digerir i absorbir.

La digestió química s’inicia a la cavitat bucal mitjançant la insalivació. La saliva

conté l’enzim ptialina, que actua sobre els glúcids polisacàrids, com el midó.

Es continua a l’estómac, on se segrega el suc gàstric, que conté àcid clorhí-

dric i pepsinogen. L’àcid clorhídric (HCl) degrada els teixits durs dels aliments,

mata molts bacteris i transforma el pepsinogen en pepsina, enzim que inicia la

digestió de les proteïnes.

La massa resultant que omple l’estómac s’anomena quim. Aquest passa a

l’intestí prim, on té lloc la digestió intestinal. Hi intervenen la bilis, procedent

del fetge, el suc pancreàtic i el suc intestinal.

La bilis emulsiona els greixos i el suc pancreàtic, que conté enzims protea-

ses, lipases i amilases, degrada, respectivament, les proteïnes a aminoàcids,

els greixos (lípids) a àcids grassos, i el midó a glucoses.

El suc intestinal, que també conté enzims proteases, lipases i amilases, aca-

ba la digestió dels aliments.

La massa que ocupa l’intestí prim s’anomena quil. Quan aquesta passa a

l’intestí gros, part de la matèria orgànica és degradada per la microbiòtica

intestinal i part de les substàncies resultants i gran quantitat de l’aigua són

absorbides; queden les matèries fecals, que són expulsades a l’exterior.

Tub digestiu i

glàndules

Processos

digestius

BocaGlàndules

salivals (saliva)

Masticació

Insalivació

Digestió salival

(bol alimentari)

FaringeDeglució

EsòfagProgressió

Estómac

Glàndules gàstri-

ques (sucs gàstrics)

Digestió

estomacal (quim)

Intestí prim

Fetge (bilis)

Pàncrees

(suc pancreàtic)

Vellositats

intestinals

(suc intestinal)

Digestió

intestinal (quil)

Absorció

Intestí grosProgressió

Absorció

d’aigua

Defecació

(matèria fecal)

Boca Boca

Masticació Masticació

Insalivació Insalivació

Digestió salivalDigestió salival

Intestí gros

Progressió

DefecacióDefecació

Intestí prim

Digestió intestinal

Absorció

Estómac

Digestió estomacal

Glàndules salivals

Faringe

Deglució

Esòfag

Progressió Glàndules gàstriquesGlàndules gàstriques

Suc gàstric

FetgeFetge

Vellositats Vellositats

intestinalsintestinals

Pàncrees

Vesícula Vesícula

biliarbiliar

Suc intestinalintestinal

Capil·lar sanguiniCapil·lar sanguini Vas quilífer

Vas quilífer

Quim

Quil

Suc pancreàtic

Bol alimentari

Bilis

Visualitza el fragment següent del

documental La increíble máquina

humana de National Geographic i

observa el recorregut que fa l’ali-

ment al nostre aparell digestiu.

LA DIGESTIÓ QUÍMICA

DELS NUTRIENTS

NutrientDigestió

Glúcids Boca: la ptialina de la saliva

transforma el midó en

sucres simples.

Intestí prim: mitjançant

l’amilasa pancreàtica

s’obtenen els monosacàrids.

Proteïnes Estómac: la pepsina inicia

el procés.

Intestí prim: mitjançant les

proteases pancreàtiques

s’obtenen els aminoàcids.

Greixos Intestí prim: els greixos es

barregen amb la bilis per

emulsionar-los. Llavors,

les lipases pancreàtiques

poden degradar-los.


1ESO

ESO

M. Duñach

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 1


ecasals.net/byg1eso

3ESO

ESO

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 3 BIOLOGIA I

GEOLOGIATrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.net/byg3eso

4ESO

ESO

M. Duñach

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 4 BIOLOGIA I


ecasals.net/byg4eso

1 ESOLlibre de l’alumneISBN 978-84-218-5466-2

NOVETAT


NOVETAT

4 ESOLlibre de l’alumne CURS2016-2017

DESCOBREIX L’ÍNDEX DE CONTINGUTS DELS LLIBRES A LES PÀGINES 10-15 DEL CATÀLEG.

MATERIAL PER A L’ALUMNE




MATERIAL PER AL PROFESSOR


casals.cat/big1eso

ecasals.cat/biologia

igeologia1

1ESO

PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duñach

A. Jimeno

S. Liras

I. Saumell

L. Ugedo

ESO

PD

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 1 BIOLOGIA I


casals.cat/big3eso


igeologia3

3PROPOSTA

DIDÀCTICA

A. Jimeno

S. Liras

I. Saumell

L. Ugedo

PD

BIOLOGIA I

GEOLOGIAB

IOLO

GIA

I G

EOLO

GIA

3

ESO

ESO


casals.cat/big4eso


igeologia4

4PROPOSTA

DIDÀCTICA

M. Duñach

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

PD

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 4

ESO

ESO

1 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5495-2

NOVETAT

3 ESOProposta didàcticaISBN 978-84-218-5496-9

NOVETAT

4 ESOProposta didàctica

CURS2016-2017


DVD DEL PROFESSOR Un DVD específic per a cada curs amb tots els recursos per preparar i dinamitzar les classes.

Programacions. Desenvolupament de cada una de les unitats

didàctiques: – Orientacions didàctiques – Programació d’aula – Banc d’activitats – Solucionari – Avaluacions

Avaluacions trimestrals. Activitats de l’apartat Aprèn el que és bàsic. Recursos digitals del llibre de l’alumne.

PISSARRA DIGITAL, ORDINADOR I TAULETA

Accés a la Proposta didàctica en PDF desglossada per unitats.

Accés als recursos digitals del llibre de l’alumne per unitats i apartats i per tipus de recurs.

Recursos també disponibles a ecasals.cat

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.

4ESORecursos de l’alumne off-line

També disponibles a: ecasals.cat/big4eso

PROPOSTA DIDÀCTICA

BIOLOGIA

I GEOLOGIA

E

PROPOSTA DIDÀCTICA

BIOLOGIA

I GEOLOGIA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEM

A · Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest D

VD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

BIOLOGIA

I GEOLOGIA

ndentd’aquestDVD.

BIOLOGIA

I GEOLOGIA

Editat per Editorial Casals, SA · Dipòsit legal: B-10576-201 Fabricat per GEMA · Les reproduccions s’han realitzat d’acord am

b l’article 32 de la Llei de propietat intel·lectual. No s’autoritza la comercialització independent d’aquest DVD.



PROPOSTA DIDÀCTICA

BIOLOGIA

I GEOLOGIA

ADAPTACIÓ CURRICULAR Aprèn el que és bàsic, material d’adaptació curricular.

Quadern per al professor en format fotocopiable per tal que els alumnes amb necessitats educatives especials puguin treballar els mateixos continguts del llibre de l’alumne a un nivell bàsic.

Planifica i ajusta els continguts seguint la metodologia del llibre de l’alumne.

Inclou un solucionari.


ecasals.net/byg1eso

1ESO

M. DuñachA. JimenoS. LirasI. SaumellL. Ugedo

ESO

BÀ

SIC

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 1

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

APRÈN EL

QUE

ÉS B

ÀSIC


casals.cat/big4eso

4M. DuñachA. JimenoI. Saumell L. Ugedo

BÀ

SIC

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 4

APRÈN EL

QUE

ÉS B

ÀSIC

ESOESO


casals.cat/big3eso

3A. JimenoS. LirasI. SaumellL. Ugedo

BÀ

SIC

BIOLOGIA I

GEOLOGIA

BIO

LOG

IA I

GEO

LOG

IA 3

APRÈN EL

QUE

ÉS B

ÀSIC

ESOESO


ESO 1 BIOLOGIA I GEOLOGIA

CF Competència en el coneixement i interacció amb el món físic / CM Matemàtica / CA Aprendre a aprendre / CI Autonomia i iniciativa personal CL Comunicativa, lingüística i audiovisual / CD Tractament de la informació i competència digital / CS Social i ciutadana / CC Artística i cultural

Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM

Competències sota la lupaCF CA

PracticaCL

Faig recerca científica CI

AvaluaCI

1L’Univers, la Via Làctia i el sistema solar

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisCCHo recordo?:Avaluació inicial

1. L’Univers2. Les estrelles3. Les galàxies

i les nebuloses4. El sistema solar5. Els planetes del sistema

solarBanc d’activitats

L’Univers Totes les estrelles romanen fixes al cel?

Pluja de meteors

2La Terra

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisCCHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. La Terra2. Els moviments

de la Terra3. L’estructura interna

de la Terra4. La LlunaBanc d’activitats

L’arribada de l’home a la Lluna, un somni fet realitatCS

On s’originen els volcans i els terratrèmols?

El dia més llargCS CC

3L’escorça terrestre

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisCSHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. L’escorça2. Els minerals i les roques3. Propietats dels minerals4. La utilització dels

minerals5. Tipus de roques6. Aplicació de les roques7. La representació

del relleuBanc d’activitats

Taules dicotòmiques i classificació de materialsCI

La densitat d’un mineral determina la resta de les seves propietats?

L’enfonsament de la mina de San JoséCL

4L’atmosfera

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisCSHo recordo?: Avaluació inicial

1. L’atmosfera de la Terra2. La composició de l’aire3. Dinàmica de l’atmosfera4. L’acció de l’ésser humà

sobre l’atmosferaBanc d’activitats

Algunes conseqüències de l’escalfament de la TerraCS CD

L’aire pesa? Dades d’una estació meteorològicaCL

5La hidrosfera

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisCSHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. L’aigua al nostre planeta2. Algunes propietats

de l’aigua3. L’aigua que bevem4. Potabilització i

tractament de l’aiguaBanc d’activitats

Gestió dels recursos hídricsCS

Quin tipus de material origina un aqüífer millor?

La persistent sequeraCL CS

6El modelat del relleu

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. El cicle geològic de la Terra

2. El modelat del relleu3. L’acció dels agents

geològics externs4. Els sediments i les

roques sedimentàriesBanc d’activitats

El vessament de petroli de BPCS

Com podem reconèixer les diferents roques sedimentàries al laboratori?

El Gran CanyóCS CL

7 La vida a la Terra: els éssers vius i les cèl·lules

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisCCHo recordo?: Avaluació inicial

1. Els éssers vius 2. La cèl·lula 3. Les cèl·lules eucariotes 4. Les funcions

de la cèl·lulaBanc d’activitats

El microscopi Els microbis poden resistir sequeres?

Vida extraterrestre? CL



Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM


PracticaCL


AvaluaCI

8 Les funcions dels éssers vius

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicial

1. Les funcions dels éssers vius

2. La nutrició autòtrofa fotosintètica de les plantes

3. La nutrició heteròtrofa4. La funció de relació 5. La funció de reproduccióBanc d’activitats

Menjar o alimentar-seCS

Les plantes mengen terra?

Fotografies perdudesCS

9Les espècies, el seu origen i classificació


1. El concepte d’espècie2. La biodiversitat3. La nomenclatura

científica4. L’origen i l’evolució

dels ésser vius5. Els cinc regnesBanc d’activitats

Importància de la conservació de la biodiversitatCS

Tots els individus de la mateixa espècie són iguals?

Nova espècie de simiCL

10Virus, bacteris, protozous, algues i fongs


1. Els virus 2. Les moneres3. Protoctists4. Els fongs i els líquensBanc d’activitats

Microorganismes, sempre assassins?CS

Com es reprodueixen els fongs?CC

El diari de SemmelweisCL

11Les plantes

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. Les plantes o els vegetals

2. La classificació de les plantes

3. La fotosíntesi4. L’evolució de les plantes5. Les plantes sense flors6. Les plantes amb flors i

llavorsBanc d’activitats

Biodiversitat de les plantes CS

Germinaran les llavors sobre el marro del cafè?

Un arbre per a cada nou cotxeCS CL

12Els animals invertebrats

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisCCHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. Els animals2. Els porífers3. Els cnidaris4. Els anèl·lids,

els platihelmints i els nematodes

5. Els mol·luscs6. Els artròpodes7. Els equinodermsBanc d’activitats

Creen una aplicació per atrapar mosquits tigre mitjançant el mòbilCS

Com s’alimenten els musclos?

L’aquari d’en Pau

13Els animals vertebrats

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicialCC

1. Els vertebrats2. Els peixos3. Els amfibis4. Els rèptils5. Les aus6. Els mamífersBanc d’activitats

Biodiversitat dels vertebratsCS

Es pot conèixer l’edat d’un peix?

Comportament de l’espinós




Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM


PracticaCL


AvaluaCI

1El cos humà

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisHo recordo?:Avaluació inicial

1. El cos humà2. La morfologia i la funció

cel·lular3. Els teixits4. Els òrgans, aparells i

sistemesBanc d’activitats

Els mitocondris i la teoria endosimbiòticaCS

Quin tipus de teixit entapissa l’interior de la boca?CC

La clonació: L’ovella DollyCS CL

2La nutriciói la digestió

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisCCHo recordo?:Avaluació inicialCS

1. Els nutrients i els aliments2. La dieta3. L’alimentació i la salut4. Malalties relacionades amb

l’alimentació5. La nutrició6. L’aparell digestiu7. La cavitat bucal8. La faringe, l’esòfag i

l’estómac9. Les glàndules digestives10. Els intestins11. La digestió12. Les malalties de l’aparell

digestiuBanc d’activitats

La comercialització dels alimentsCS

La saliva intervé en la digestió?

Llegir una etiqueta nutricionalCS

3La circulació sanguínia i limfàtica


1. L’aparell circulatori i la sang2. Els vasos sanguinis3. El cor4. La circulació de la sang5. El sistema limfàtic6. Malalties de l’aparell

circulatoriBanc d’activitats

Les donacions de sangCS CCEl colesterolCS

Els ventricles són diferents?CC

Les cèl·lules mare del greix cardíac regeneren el corCL

4La respiració i l’excreció

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisHo recordo?:Avaluació inicialCC

1. La respiració cel·lular2. L’aparell respiratori3. La respiració pulmonar4. Malalties de l’aparell

respiratori5. L’excreció6. L’aparell urinari i la formació

de l’orina7. Malalties de l’aparell urinari8. Altres òrgans excretorsBanc d’activitats

Deixar de fumarCS CI

Quina és la funció del diafragma?

Un risc per a la salut?CS

5La coordinació


1. El sistema nerviós i les neurones

2. Organització del sistema nerviós

3. Trastorns del sistema nerviós4. Funcions de relació5. Els òrgans dels sentits6. Les drogues7. El sistema endocríBanc d’activitats

El perill del consum de les «drogues toves»CS

Es pot reconèixer un sabor a qualsevol lloc de la llengua?

Fumar tabacCS

6La locomoció

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisHo recordo?:Avaluació inicial

1. L’aparell locomotor2. El sistema esquelètic3. El sistema muscular4. Malalties i traumatismes de

l’aparell locomotorBanc d’activitats

Cura de l’aparell locomotorCS

De què estan formats els ossos?

Lesions d’esportistes famososCL



Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM


PracticaCL


AvaluaCI

7La reproducció


1. Pubertat i adolescència2. L’aparell reproductor3. El cicle ovàric i el cicle

menstrual4. La fecundació, l’embaràs i el

naixement5. La planificació familiar6. Malalties de transmissió

sexual7. La sexualitat humana8. Salut i higiene sexualBanc d’activitats

La reproducció humana i la societatCSEls mètodes anticonceptius

Treballs d’investigació basats en enquestes

La píndola de l’endemàCL CS

8La saluti les malalties

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisCCHo recordo?: Avaluació inicial

1. La salut i la malaltia2. La immunitat3. El sistema immunitari4. Els microbis i les infeccions5. Malalties infeccioses6. Els trasplantaments7. Primers auxilisBanc d’activitats

La malària o el paludismeCS

Quins microbis podem observar amb el microscopi òptic?

Cirurgia amb anestèsiaCS

9El modelat del relleu


1. L’energia solar2. El cicle geològic3. Els agents naturals que

modelen el relleu4. La meteorització i els seus

efectes5. El modelat del relleu6. Els sediments i les roques

sedimentàries7. Risc per processos geològics

externs, mesures de predicció i prevenció

Banc d’activitats

El Torcal d’AntequeraCDWWF denuncia l’ocupació il·legal de sòl protegit per a cultius a DoñanaCS

Quines condicions són necessàries perquè es formin roques evaporítiques?

Tragèdia al càmping del Pirineu d’Osca (1996)CS

10L’energia interna del planeta


1. L’estructura interna de la Terra

2. L’energia interna3. Les plaques tectòniques4. Volcans5. Terratrèmols6. Deformació de les roques de

l’escorça7. Les roques endògenesBanc d’activitats

Com sabem que la geosfera està dividida en escorça,mantell i nucli?CDKola Superdeep: un pou superprofundCS

Es pot calcular l’epicentre d’un terratrèmol?

Distribució de volcans i epicentres de terratrèmols al món

11Els ecosistemes


1. Components d’un ecosistema2. Factors abiòtics3. Relacions biòtiques4. La matèria i l’energia d’un

ecosistema5. Els biomes terrestres6. Ecosistema terrestre: el bosc7. Els biomes aquàticsBanc d’activitats

Les abellesCSImpactes dels incendis forestals i la importància de la seva prevencióCS

El color de la llum influeix en el desenvolupament de les llavors?

La biodiversitatCL CS

12L’activitat humanai el medi ambient

La ciència té més preguntes que respostes…: Fem hipòtesisCCHo recordo?:Avaluació inicial

1. Els recursos naturals2. Els recursos hídrics3. Impactes a la hidrosfera4. Impactes a l’atmosfera5. Problemes globals6. Els residusBanc d’activitats

La diversitat de l’ecosistema i la seva preservacióCSEl desenvolupament sostenibleCS

La pluja àcida influeix en el desenvolupament de les plantes?

L’ozóCL




Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM


1L’estructura interna de la Terra

La ciència té més preguntes que respostes…:Fem hipòtesisHo recordo?: Avaluació inicial

1. L’estudi de l’interior de la Terra2. Estructura interna de la Terra3. Litosfera i mesosfera4. Dinàmica cortical5. Deformació de l’escorça6. Volcans7. Els sismes8. Talls geològics9. Columnes estratigràfiquesBanc d’activitats

Practica CLFaig recerca científica CIAvalua CI

2La tectònica de plaques


1. Teories orogèniques2. La deriva dels continents3. Paleomagnetisme4. Tectònica global5. Distribució de terratrèmols i volcans6. Evolució de l’escorça7. Riscos geològicsBanc d’activitats


3La geomorfologia climàtica


1. La geomorfologia2. El clima3. La circulació atmosfèrica4. Mapes i perfils topogràfics5. Geomorfologia en el clima polar6. Geomorfologia en el clima temperat7. Geomorfologia en el clima càlid desèrtic8. Geomorfologia en el clima càlid equatorial9. Riscos geològics10. Grans unitats geològiquesBanc d’activitats


4La història de la vida a la Terra


1. Els fòssils2. La datació de l’antiguitat dels fòssils3. Etapes en la història de la Terra4. L’era paleozoica5. L’era mesozoica6. L’era cenozoicaBanc d’activitats


5La cèl·lula, unitat de vida


1. Els nivells d’organització de la matèria viva2. La teoria cel·lular3. L’estructura cel·lular4. L’àcid desoxiribonucleic i els gens5. Els cromosomes6. Tipus de divisió cel·lular7. La reproducció dels organismesBanc d’activitats




Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM


1L’estructura interna de la Terra


1. L’estudi de l’interior de la Terra2. Estructura interna de la Terra3. Litosfera i mesosfera4. Dinàmica cortical5. Deformació de l’escorça6. Volcans7. Els sismes8. Talls geològics9. Columnes estratigràfiquesBanc d’activitats


2La tectònica de plaques


1. Teories orogèniques2. La deriva dels continents3. Paleomagnetisme4. Tectònica global5. Distribució de terratrèmols i volcans6. Evolució de l’escorça7. Riscos geològicsBanc d’activitats


3La geomorfologia climàtica


1. La geomorfologia2. El clima3. La circulació atmosfèrica4. Mapes i perfils topogràfics5. Geomorfologia en el clima polar6. Geomorfologia en el clima temperat7. Geomorfologia en el clima càlid desèrtic8. Geomorfologia en el clima càlid equatorial9. Riscos geològics10. Grans unitats geològiquesBanc d’activitats


4La història de la vida a la Terra


1. Els fòssils2. La datació de l’antiguitat dels fòssils3. Etapes en la història de la Terra4. L’era paleozoica5. L’era mesozoica6. L’era cenozoicaBanc d’activitats


5La cèl·lula, unitat de vida


1. Els nivells d’organització de la matèria viva2. La teoria cel·lular3. L’estructura cel·lular4. L’àcid desoxiribonucleic i els gens5. Els cromosomes6. Tipus de divisió cel·lular7. La reproducció dels organismesBanc d’activitats


Em situoCF CD CA CL

ContingutsCF CM


6L’herència biològica


1. L’herència dels caràcters biològics2. Lleis de l’herència3. La teoria cromosòmica de l’herència4. Càlcul de probabilitats aplicat a la genètica5. L’herència del sexe6. L’herència lligada al sexe7. L’herència dels grups sanguinis8. La genètica molecular9. Les mutacions10. Els aspectes preventius: el diagnòstic prenatal11. La biotecnologiaBanc d’activitats


7L’evolució


1. La diversitat dels éssers vius2. Evolució i teories evolucionistes3. Proves de l’evolució4. L’especiació5. Els mecanismes de l’evolució6. El control de l’evolució per l’home: selecció artificial

i enginyeria genètica7. L’origen dels homínids8. La història evolutiva dels homínids9. L’origen de la vidaBanc d’activitats


8La dinàmica dels ecosistemes


1. L’estructura de l’ecosistema2. L’energia i la matèria dels ecosistemes3. La successió ecològica4. Problemes mediambientals5. L’explotació dels ecosistemes6. L’educació mediambiental i la conservació dels

ecosistemes7. El tractament dels residus8. El desenvolupament sostenible i l’ús d’energies

renovables9. Els recursos naturals10. La teoria de GaiaBanc d’activitats


9 Els éssers vius i el medi ambient


1. Els biomes: classificació2. Biomes terrestres3. Adaptacions al medi aeri4. El sòl5. El bosc6. Els biomes aquàtics7. Adaptacions al medi aquàtic8. Els ecosistemes d’aigua dolça9. Els ecosistemes marins10. Plagues i control biològicBanc d’activitats


16ESO BIOLOGIA I GEOLOGIA

1ESO

ESO

M. Duñach

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

BIOLOGY &

GEOLOGY

BIO

LOGY

& G

EOLO

GY 1


ecasals.net/byg1eso

3ESO

ESO

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

BIO

LOGY

& G

EOLO

GY 3 BIOLOGY &

GEOLOGYTrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.net/byg3eso

4ESO

ESO

M. Duñach

A. Jimeno

I. Saumell

L. Ugedo

BIO

LOGY

& G

EOLO

GY 4 BIOLOGY &

GEOLOGYTrobaràs els recursos digitals i el format digital del llibre a

ecasals.net/byg4eso

Biology & Geology 1Llibre de l’alumneISBN 978-84-218-5875-2

NOVETAT

Biology & Geology 3Llibre de l’alumneISBN 978-84-218-5876-9

NOVETAT

Biology & Geology 4Llibre de l’alumne CURS2016-2017

EDICIÓ EN ANGLÈSPER A CENTRES BILINGÜES


17BATXILLERAT BIOLOGIA

MATERIAL PER A L’ALUMNE

MATERIAL PER AL PROFESSOR

BATXILLERAT BIOLOGIA

2 BALlibre de l’alumneISBN 978-84-218-4023-8

2 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4066-5

CD DE L’ALUMNEUn CD amb:

Banc d’imatges. Documents. Esquemes de repàs. Directoris web.

ISBN 978-84-218-4023-8

2 BAProposta didàcticaISBN 978-84-218-4066-5

Biologia 2Material multimèdiabatxillerat

Editat per Editorial Casals, S. A.Dipòsit legal: M–53562–2008Fabricat per: MPO IBÉRICA

Les reproduccions s’han realitzat d’acord amb l’article 32 de la Llei de la propietat intel·lectual.

No s’autoritza la comercialització independent d’aquest CD.

Aquest CD s’ha editat com a complement del llibre Biologia 2.

18ecasals.cat BIOLOGIA I GEOLOGIA

ecasals.catPORTAL DE RECURSOS EDUCATIUS I LLIBRES DIGITALS D’EDITORIAL CASALS

RECURSOS DIGITALS DE L’ALUMNE

L’alumne té accés a tots els recursos digitals referenciats al llibre sense necessitat de registrar-se. En dues modalitats:

Navegables on-line a ecasals.cat Descarregables per a la consulta off-line.

RECURSOS DIGITALS DEL PROFESSOR

El professor, amb registre previ, té accés a: Programacions. Proposta didàctica. Llibre digital on-line amb una llicència gratuïta

per al professor.Es pot descarregar els seus recursos i els dels alumnes per a la consulta off-line.

19ecasals.cat BIOLOGIA I GEOLOGIA 19

LLIBRE DIGITAL

Llibre on-line amb les característiques següents: Àmplia oferta de recursos digitals especialitzats

que es troben en el context de cada pàgina i apartat. Amb la Proposta didàctica integrada, visible només

per al professor, i les solucions en el context de cada activitat.

Amb la possibilitat d’incorporar els recursos i activitats propis.

En els llibres d’ESO, totes les activitats es poden fer on-line.

Amb un mur de comunicació on-line que permet conversar amb els alumnes i compartir informacions.

S’adapta a tots els dispositius: pissarra digital, netbook, ordinador i tauleta.

COMPATIBILITAT AMB PLATAFORMES EVA

Els llibres digitals eCasals es poden integrar en l’entorn Moodle i en les plataformes EVA presents a Catalunya. Admet el protocol Marsupial.

TOTS ELS RECURSOS ASSOCIATS ALS TEUS LLIBRES D’ESO

EN UN SOL ESPAI.

MODALITAT DEL LLIBRE DIGITAL OFF-LINE PER A TAULETES

Els llibres d’Editorial Casals també estan disponibles en format off-line per a tauletes a la plataforma

Visita ecasals.cat i podràs consultar una unitat

de mostra de totes les novetats.

Servei personalitzat d’assessorament

i suport tècnic al docent:

[email protected]

SNC1502

editorialcasals.catecasals.cat

Atenció al clientTel. 902 107 [email protected]

Contacta amb el teu delegat comercial per sol·licitar mostres.

NOU PROJECTE DE SECUNDÀRIA

El millor aliat per formar alumnes competents!

Biologia i Geologia, Editorial Casals, 2015

Documents

Transcript of Biologia i Geologia, Editorial Casals, 2015