Biologia I Geologia exercicis

BIOLOGIA I GEOLOGIA

Àmbit de les Matemàtiques,

de la Ciència i de la Tecnologia

Exercicis

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NT A

TG

E

79ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 1

En què es fonamenta la Teoria del preformacionisme? És vàlida avui dia?

Activitat 2

A què anomenaven gèmmules en la Teoria de la pangènesi?

Activitat 3

En què es fonamenta la Teoria del plasma germinal? És vàlida avui dia?

Activitat 4

Mendel seguí una determinada metodologia que propicià l’èxit en els seustreballs. Quins són els punts principals d’aquesta metodologia?

Activitat 5

Relaciona correctament:

Grans de pol·len Atraure els insectes pol·linitzadors

Nectaris Captar els grans de pol·len

Estigma Facilitar l’arribada del gàmeta masculí a l’ovari

Tub pol·línic Transportar els gàmetes masculins

PÀG.51

EXERCICIS TEMA 1 : Els experiments de Mendel 22

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NTA

TG

E

80 Activitat 6

Posa els noms corresponents a les parts de l’estam i del pistil:

Activitat 7

Explica les diferències entre homozigot i heterozigot.

Activitat 8

L’albinisme és una malaltia caracteritzada per l’absència de pigmentació, quees manifesta en la manca de color a la pell, els ulls i els pèls. Quan encreuem unratolí albí amb un de normal (tots dos homozigots), tota la descendència ésnormal.

Representa i explica aquest encreuament.

Activitat 9

Quants al·lels per a un caràcter determinat contenen els gàmetes?

Activitat 10

Quines característiques té un al·lel recessiu?

PÀG.52

33

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NT A

TG

E

81

Activitat 11

En el ratolí de camp, l’al·lel que codifica el color negre del pelatge domina sobreel que codifica el color marró. Si encreuem dos ratolins heterozigots:

1. Quines proporcions genotípiques i fenotípiques esperarem en la sevadescendència?

2. Si de l’encreuament en surten quatre descendents, calcula les probabilitatsdels esdeveniments següents:

A. que tots quatre tinguin el pelatge del mateix color

B. que els dos primers, en néixer, tinguin el pelatge negre i els dos darrers eltinguin marró

C. que un descendent que té el pelatge negre sigui heterozigot

Activitat 12

La sordesa és un caràcter recessiu. Si una dona sorda es casa amb un homeque hi sent i sabem que l’home té la mare sorda:

PÀG.53

44

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NTA

TG

E

82 1. Determina els genotips de la parella que es casa.

2. Determina els possibles genotips dels pares de la núvia.

3. Determina les proporcions fenotípiques i genotípiques dels fills que puguintenir.

4. Si tinguessin tres fills, calcula les probabilitats dels esdeveniments següents:

A. que cap dels tres no sigui sord

B. que només sigui sord el segon fill

C. que tinguin un fill sord i dos que hi senten

Activitat 13

El color de les flors d’una planta determinada és controlat per una parellad’al·lels. Quan encreuem dues plantes de flors de color blau cel, obtenim plantesamb flors blau marí, plantes amb flors blau cel i plantes amb flors blanques.

1. Explica aquests resultats.

2. Si hi ha 160 descendents, quantes plantes esperarem de cada fenotip?

3. Si agafem a l’atzar tres plantes que encara no han fet flors, calcula lesprobabilitats dels esdeveniments següents:

PÀG.54

55

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NT A

TG

E

83A. que totes tres facin flors de color blau marí

B. que cap de les tres no faci flors de color blau cel

C. que dues facin flors de color blau marí i una les faci de color blau cel

Activitat 14

De l’encreuament d’una planta de blat de moro que fa llavors grogues amb unaque fa llavors blanques, obtenim 200 plantes que fan llavors de color crema. Siagafem dues plantes d’aquesta descendència i les encreuem, obtenim 180plantes, de les quals algunes fan llavors grogues, d’altres llavors blanques id’altres de color crema.

1. Explica aquests resultats i indica el genotip que correspon a cada fenotip.

2. De les 180 plantes, quantes esperem que siguin de cada un dels fenotips?

3. Si agafem a l’atzar dues d’aquestes plantes, calcula les probabilitats delsesdeveniments següents:

A. que totes dues facin llavors de color crema

PÀG.55

66

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NTA

TG

E

84 B. que l’una faci llavors de color crema i l’altra les faci grogues

C. que totes dues facin llavors de color blanc

Activitat 15

Hi pot haver més de dos al·lels per a un determinat caràcter?

En cas afirmatiu, quants al·lels tindrà cada individu?

Activitat 16

Una dona del grup A s’aparella amb un home del grup 0 i tenen una filla delgrup 0.

1. Quins són els genotips dels pares i de la filla?

2. Si tenen dos fills més, calcula les probabilitats dels esdeveniments següents:

A. que tots dos siguin del grup 0

B. que el primer sigui del grup A

C. que el segon sigui del grup A

PÀG.56

77

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NT A

TG

E

85D. que l’un sigui del grup A i l’altre del grup 0 (en qualsevol ordre)

Activitat 17

En Joan és del grup 0 i els seus pares són del grup A.

1. Quins són els genotips dels pares d’en Joan?

2. En Joan té dues germanes, una més petita que ell i una de més gran, queaniran a fer-se la prova del grup sanguini la setmana que ve. Calcula lesprobabilitats dels esdeveniments següents:

A. que totes dues siguin del grup A

B. que alguna sigui del grup 0 (una o totes dues)

C. que la gran sigui del grup 0 i la petita del grup A

3. Si la germana gran té abans els resultats i sap que és del grup A, quinaprobabilitat hi ha que la germana petita també sigui del grup A?

PÀG.57

88

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NTA

TG

E

86

� � fenotip normal

� � epilèpsia

I

II

III

�1

�2

�1

�2

�3 �

4 �

5

�1

�2 �

3 �

4 �

5

Activitat 18

L’arbre genealògic adjunt esquematitza la transmissió de l’epilèpsia, una malaltiaque es caracteritza per atacs amb pèrdua de consciència, caiguda a terra iconvulsions musculars:

1. Determina els genotips (segurs o possibles) de tots els individus de l’arbregenealògic, considerant els individus que entren «de fora» homozigots si resno ens confirma el contrari.

2. Si s’aparellen els individus III1 i III

5 i tenen dos fills, calcula les probabilitats

dels esdeveniments següents:

A. que tots dos siguin epilèptics

B. que cap dels dos no sigui epilèptic

C. que l’un sigui epilèptic i l’altre no

PÀG.58

99

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NT A

TG

E

87

Activitat 19

L’arbre genealògic adjunt esquematitza la transmissió del gen que determinael color del plomatge d’una au tropical:

� � fenotip plomatge verd fosc

� � fenotip plomatge verd clar

I

II

III

IV

�1

�2

�2 �

3 �

4 �

5�

1

�1

�2

�3

�4

�5

�6

�7

�5

�6

�7

�1

�2

�3 �

4

1. Determina els genotips (segurs o possibles) de tots els individus de l’arbregenealògic, considerant els individus que entren «de fora» homozigots si resno ens confirma el contrari.

2. Si l’au IV2 s’aparella amb la IV

5 i tenen tres cries, calcula les probabilitats dels

esdeveniments següents:

A. que totes tres tinguin el plomatge verd clar

PÀG.59

1010

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AP

RE

NE

NTA

TG

E

88 B. que les dues primeres tinguin el plomatge verd clar i la tercera el tingui verdfosc

3. Si una cria d’aquest encreuament neix amb el plomatge verd fosc, quina ésla probabilitat que sigui homozigota?

PÀG.60

1111

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

89ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 1

Quina importància tingué el fet d’observar caràcters qualitatius en l’èxit obtingutper Mendel en els seus experiments?

Activitat 2

Què és la pol·linització? Quins mètodes de pol·linització hi ha?

Activitat 3

Fem un encreuament entre dues carbasseres homozigotes per a la forma delfruit. L’una fa carbasses aplanades i l’altra les fa allargades. La descendènciaque n’obtenim és formada únicament per carbasseres amb carbasses aplanades.

Representa i explica l’encreuament.

Activitat 4

L’epilèpsia és una malaltia caracteritzada per episodis convulsius ocasionals ide curta durada. Aquesta malaltia és determinada per un al·lel recessiu.

Un home i una dona no epilèptics tenen una filla epilèptica. Contesta:


2. Si la parella decideix tenir tres fills més, calcula les probabilitats delsesdeveniments següents:

A. que cap dels tres no sigui epilèptic

PÀG.61

1212

90

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓ B. que només un dels tres fills sigui epilèptic

C. que només el darrer fill sigui epilèptic

Activitat 5

El plomatge dels pollastres és determinat per una parella d’al·lels. Quanencreuem un pollastre de plomatge negre amb un altre de plomatge blanc,tota la descendència té el plomatge blavós. Si encreuem dos d’aquests pollastresamb el plomatge blavós, n’obtenim una descendència d’ 1/4 plomatge negre:1/2 plomatge blavós: 1/4 plomatge blanc.

1. Explica aquests resultats i indica el genotip de cada color del plomatge.

2. Si encreuem un pollastre de plomatge blavós amb un de plomatge negre i ensurten quatre descendents, calcula les probabilitats dels esdevenimentssegüents:

A. que tots quatre tinguin el plomatge negre

PÀG.62

1313

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

91

B. que tots quatre tinguin el plomatge del mateix color

C. que, si un dels descendents és de color negre, sigui homozigot

Activitat 6

Una dona i un home, ambdós del grup sanguini B, tenen una filla del grup 0.Contesta:


2. Si tenen dos fills més, calcula les probabilitats dels esdeveniments següents:

A. que el primer sigui del grup B

B. que el segon sigui del grup B

C. que tots dos siguin del grup 0

D. que l’un sigui del grup B i l’altre del grup 0

PÀG.63

1414

92

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓ

F. que el primer sigui del grup B i el segon del grup 0

Activitat 7

L’arbre genealògic adjunt esquematitza la transmissió del gen que determinala llargària de la cua del ratolí de camp:

� � fenotip cua llarga

� � fenotip cua curta

I

II

III

IV

�1

�2

�1 �

2 �

3

�1

�2

�3

�4

�5

�5

�6

�7

�8

�9

�10

�11

�1

�2

�3 �

4

Tenint en compte que l’encreuament entre els ratolins de la generació I ésentre individus homozigots:

1. Determina els genotips (segurs o possibles) de tots els individus de l’arbregenealògic.

2. Si encreuem els ratolins IV5 i IV

8 i tenen tres descendents, calcula les

probabilitats dels esdeveniments següents:

A. que tots tres tinguin la cua de la mateixa llargària

PÀG.64

1515

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

U

NIT

AT

2A

CT

IVIT

AT

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

93

B. que dos tinguin la cua llarga i un la cua curta

C. que l’únic amb la cua curta sigui el segon a néixer

PÀG.65

1616

124

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

Activitat 1

En una planta, la llargària dels estams de les flors és controlada per una parellad’al·lels en què llarg és dominant i curt recessiu. Una altra parella d’al·lels de-termina el color de les flors. En aquest cas, vermell és dominant i groc recessiu.

Encreuem dues plantes. Una té flors vermelles amb els estams llargs,homozigota pel color de les flors i heterozigota per la llargària dels estams.L’altra té flors grogues amb els estams curts.

1. Calcula les proporcions genotípiques i fenotípiques que esperarem en laseva descendència.

2. Si obtenim una descendència de 170 plantes, quantes n’esperarem de cadafenotip?

3. Si agafem a l’atzar tres plantes de la descendència, calcula les probabili-tats dels esdeveniments següents:

A. que totes tres tinguin el mateix fenotip

PÀG.75

EXERCICIS TEMA 2: Els experiments de Mendel 2 1717

125

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

T AT

GE

B. que no totes tinguin el mateix fenotip

C. que la tercera planta que agafem faci flors vermelles amb estams curtssi les dues primeres que hem agafat fan flors vermelles amb estamsllargs

Activitat 2

En les pebroteres, la llargària dels pebrots és determinada per una parella d’al-lels en què llarg domina sobre curt. D’altra banda, el sabor dolç o picant delspebrots és determinat per una altra parella d’al·lels en què dolç domina sobrepicant.

Encreuem dues pebroteres dobles heterozigotes (heterozigotes pels dos ca-ràcters).


PÀG.76

1818

126

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE


3. Si agafem a l’atzar tres pebroteres de la descendència, calcula les probabi-litats dels esdeveniments següents:

A. que totes tres siguin dobles homozigotes

B. que totes tres facin pebrots curts i picants

C. que dues facin pebrots llargs i dolços i una els faci llargs i picants

PÀG.77

1919

127

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

T AT

GE

Activitat 3

Considerem una parella en què la dona és del grup sanguini AB+ dobleheterozigota i l’home és del grup sanguini AB-.

1. Calcula les proporcions genotípiques i fenotípiques que esperarem en laseva possible descendència.

2. Si tenen dos fills, calcula la probabilitat dels esdeveniments següents:

A. que tots dos fills siguin dobles homozigots

B. que tots dos fills siguin del grup AB-

Activitat 4

Considerem una parella en què la dona és del grup sanguini B+ i l’home és delgrup sanguini AB+, ambdós dobles heterozigots.

PÀG.78

2020

128

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE


2. Si tinguessin dos fills, calcula la probabilitat dels esdeveniments següents:

A. que tots dos siguin del grup B+

B. que si neix un fill del grup A+, sigui doble heterozigot

PÀG.79

2121

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

3A

CT

IVIT

AT

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

129ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 1

En una planta, el color de les flors és determinat per una parella d’al·lels en quèel color vermell domina sobre el color lila. Una altra parella d’al·lels controla laforma de les fulles, que pot ésser allargada o ròmbica.

Encreuem una planta de flors vermelles i fulles allargades, doble heterozigota,amb una planta de flors liles i fulles allargades, heterozigota per la forma de lesfulles.



PÀG.80

2222

130

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

3A

CT

IVIT

AT

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

3. Si agafem a l’atzar tres plantes de la descendència, calcula les probabili-tats dels esdeveniments següents:

A. que cap no sigui de flors liles i fulles ròmbiques

B. que totes siguin de flors vermelles i fulles allargades

C. que totes tres siguin de fulles allargades, però que dues facin florsvermelles i una en faci de liles

Activitat 2

Considerem una parella en què, tant la dona com l’home, són del grup sanguiniA+ i dobles heterozigots.


PÀG.81

2323

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

U

NIT

AT

3A

CT

IVIT

AT

S D

’AV

AL

UA

CIÓ

131

2. Si tinguessin dos fills, calcula la probabilitat dels esdeveniments següents:

A. que tots dos fills siguin del grup A+

B. que l’un sigui del grup A+ i l’altre del grup 0+

3. Si tenen un fill del grup A+, quina és la probabilitat que sigui doble homo-zigot?

PÀG.82

2424

159

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 4

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

T AT

GE


Activitat 1

Quina part, en la composició dels nucleòtids, en determina els diferents tipus?

Activitat 2

Explica les funcions de les histones.

Activitat 3

Què és la citocinesi?

Activitat 4

Escriu per ordre el nom de les fases de la mitosi.

Activitat 5

Indica a quina fase corresponen les següents descripcions:

Profase Desaparició dels cromosomes i aparició de lacromatina.

Metafase Duplicació del material genètic.

Telofase Unió dels cromosomes al fus mitòtic.

Citocinesi Repartiment del citoplasma entre totes duescèl·lules.

Interfase Condensació de la cromatina en cromosomes.

PÀG.98

EXERCICIS TEMA 3: El suport molecular de l'herència 2525

160

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 4

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

Activitat 6

Digues de quin tipus són els següents cromosomes:

Activitat 7

Què és el cariotip?

Activitat 8

Si una parella vol tenir tres fills, calcula les probabilitats dels esdevenimentssegüents:

A. que neixin tres nenes

B. que neixin dos nens i una nena en qualsevol ordre

C. que els dos primers siguin nens i la tercera sigui nena

D. que el tercer sigui nen

PÀG.99

2626

161

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 4

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

T AT

GE

Activitat 9

Els dibuixos que hi ha a continuació representen els cromosomes de cèl·lulessomàtiques i gàmetes d’una planta determinada.

1. Indica quins d’aquests dibuixos representen cèl·lules somàtiques i quinsrepresenten gàmetes.

2. Indica si representen cèl·lules haploides o diploides.

3. Quin és el nombre de cromosomes característic d’aquesta espècie?

Activitat 10

Quines són les característiques del material nuclear dels gàmetes?

Activitat 11

En quina fase se situen els cromosomes homòlegs al centre de la cèl·lula durantla meiosi?

Activitat 12

Indica les afirmacions correctes:

PÀG.100

2727

162

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia9

. GE

NÈ

TIC

A

UN

ITA

T 4

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

▫ Les cèl·lules sexuals tenen 2n cromosomes.

▫ Les cèl·lules haploides tenen n cromosomes i les diploides tenen 2n cromo-somes.

▫ La meitat de cromosomes d’un nen provenen del pare i l’altra meitat prove-nen de la mare.

▫ En la meiosi I se separen els cromosomes homòlegs.

▫ En la meiosi I se separen les dues cromàtides dels cromosomes.

▫ En la meiosi II se separen els cromosomes homòlegs.

▫ En la meiosi II se separen les dues cromàtides dels cromosomes.

Activitat 13

La distròfia muscular de Duchenne és una malaltia humana lligada a la partdiferencial del cromosoma X, caracteritzada per alteracions greus en el teixitmuscular. Simbolitzem amb una D D D D D l’al·lel que determina una musculatura nor-mal i amb una ddddd l’al·lel que determina distròfia muscular. Tenint en compte quel’al·lel DDDDD domina sobre el ddddd, indica el sexe i el fenotip dels individus que tenenaquestes parelles de cromosomes sexuals:

PÀG.101

2828

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia10

. UN

MÓ

N F

EL

IÇ?


Activitat 1Quina és la idea principal del fixisme?

Activitat 2Què proposa el catastrofisme de Cuvier?

Activitat 3Explica breument el mecanisme evolutiu descrit per Lamarck.

Activitat 4Com actua la selecció natural?

Activitat 5Quines peculiaritats presentaven les espècies de pinsans i tortugues estu-diades per Darwin a les Illes Galápagos?

Activitat 6Explica quina crítica es va fer a la teoria de Darwin pel que fa a l’apariciód’òrgans complexos.

74

UNITAT 4: L'EVOLUCIÓ 3939

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia10

. UN

MÓ

N F

EL

IÇ?

Activitat 7Com s’origina la variabilitat en les poblacions?

Activitat 8Quina direcció pren l’evolució de les espècies?

Activitat 9Explica el significat de la frase l’evolució no és una escala jeràrquica.

Activitat 10Quina idea introdueix la teoria dels equilibris interromputs en contraposi-ció a la idea d’evolució gradual de la teoria sintètica de l’evolució?

Activitat 11Quines proves evolutives aporta el registre fòssil?

Activitat 12Què són les estructures homòlogues?

75

4040

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia10

. UN

MÓ

N F

EL

IÇ?

Activitat 13Com creus que s’han format les diferents races de gossos?

Activitat 14Quina diferència hi ha entre la selecció natural i la selecció artificial?

Activitat 15Com actuen les barreres geogràfiques en l’aparició de noves espècies?

Activitat 16Explica de quines formes poden sorgir noves espècies a partir de pobla-cions d’una espècie que viuen a la mateixa zona.

Activitat 17Relaciona:

Protocèl·lula Matèria orgànica dissolta en aigua

Brou primitiu Formacions fràgils de matèria orgànica i aigua

Coacervat Matèria orgànica envoltada d’una membranalipídica

Fermentació Poca eficiència en l’obtenció d’energia

Respiració cel·lular Molta eficiència en l’obtenció d’energia

76

4141

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

PR

EN

EN

TAT

GE

Mat

emàt

iqu

es, C

ièn

cia

i Tec

no

log

ia10

. UN

MÓ

N F

EL

IÇ?

Activitat 18Quin fet permeté als organismes vius colonitzar els continents?

Activitat 19Amb quins hominoideus tenim més proximitat evolutiva?

Activitat 20Explica els trets diferencials que caracteritzen el procés d’hominització.

77

4242

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Activitat 1Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una.

1.- El catastrofisme és una teoria elaborada per George Cuvier, segons laqual

hi va haver un sol acte creador i algunes catàstrofes naturalsels organismes fòssils s’han format per catàstrofes naturals (terra-trèmols, inundacions, etc)hi ha hagut diverses catàstrofes que han fet desaparèixer moltesespècies de la Terral’aparició de l’ésser humà fou originada per una catàstrofe natural

2.- El transformisme de Buffon diu queles espècies semblants poden haver-se originat per transformació, apartir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creacióles espècies semblants poden haver-se originat per selecció natural,a partir d’un avantpassat comú més perfecte, producte de la creacióles espècies es poden transformar per acció divinales espècies es poden transformar per acció humana

3.- La teoria de Lamarck exposa que la selecció natural actua semprela selecció natural actua únicament com a resposta a canvis en elmedi ambientels descendents hereten les característiques adquirides durant lavida dels seus progenitorsels descendents hereten únicament les característiques no adquiri-des durant la vida dels seus progenitors

4.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin-Wallaceels organismes només tenen els descendents que poden mantenir.els organismes tenen un excés de descendents, més dels que podenmantenirles espècies s’originen en les poblacions en què hi ha poca variacióla selecció natural actua sobre les característiques no heretables

5.- Segons la teoria de l’evolució de Darwin-Wallace, les espècies apareixenper creacióde manera gradual, relativament lentade manera puntual, relativament ràpidanomés en llocs on no hi ha altres espècies competidores.

6.- Segons la teoria sintètica de l’evolució, el procés evolutiufa que apareguin cada cop organismes més perfectesfa que hi hagi menys competència entre els organismesté una direcció determinadano té una direcció determinada

78

4343

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

7.- Segons la teoria sintètica de l’evolució, els organismes resultants del’evolució

es poden ordenar en diferents grups jeràrquicsconstitueixen una única escala jeràrquicano constitueixen una escala jeràrquicasón causats per una barreja d’informació i creació

8.- La teoria dels equilibris interromputs proposa que els canvis evolu-tius es produeixen

de manera gradual, durant llargs períodes de tempsde manera puntual, durant petits períodes de tempssempre en poblacions granssempre en una direcció determinada

9.- Segons el registre fòssill’edat de la Terra és superior a l’edat del Sistema Solarels fòssils més antics, en general, s’assemblen força a les formesactualshi ha més espècies extingides que viventshi ha més espècies vivents que extingides

10.- L’ala d’una mosca i l’ala d’un ocell sónestructures anàloguesestructures homòloguesestructures vestigialsestructures emparentades

11.- Dues espècies amb l’ADN molt semblantestan molt emparentades evolutivamentestan poc emparentades evolutivamenttenen la mateixa distribució geogràficatenen diferent distribució geogràfica

12.- L’obtenció agrícola de varietats de tomàquets grans i sucosos és unexemple de

selecció artificialselecció naturaldistribució geogràficaaparició de noves espècies per aïllament estacional

13.- La formació d’una nova espèciees produeix sempre amb diversificacióes produeix sempre sense diversificacióes pot produir amb diversificació o sense diversificacióimplica sempre un aïllament estacional

79

4444

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

14.- Quan una població es reprodueix en una època diferent a la de la res-ta d’organismes de l’espècie, parlem d’aïllament

conductualgeogràficsexualestacional

15.- La Terra primitivatenia una atmosfera molt rica en oxigentenia una atmosfera sense oxigenno tenia atmosferano tenia aigua

16.- La matèria orgànicaes pot produir en un laboratorinomés la poden produir els organismes viusés l’única font d’energia pels éssers viusés la principal font d’energia dels éssers autòtrofs

17.- Els primers organismes pluricel·lularseren procarioteseren eucariotesvan aparèixer als continentsestaven formats per protocèl·lules

18.- Els pòngids evolutivament més propers a l’ésser humà sónels ximpanzés i els goril·lesels ximpanzés i els orangutansels ximpanzés i els gibonsels goril·les i els orangutans

19.- En el procés d’hominització, la massa encefàlica va passar de 400cm3 fins a

700 cm3

1.400 cm3

2.000 cm3

2.400 cm3

20.- En el procés d’hominització els molars es van endurir per tal de podertallar millor els alimentsalimentar-se de carnalimentar-se de fruitaalimentar-se de vegetals durs

80

4545

UN

ITA

T 2

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

Activitat 2Un agricultor que conreava un camp de blat de moro, l’any 1994 va obteniruna collita de 10,5 tones de gra. L’any 1995 va comprar un pesticida per ferfront a una plaga d’escarabats. El pesticida li permeté salvar gairebé totala collita, que fou de 9,8 tones. L’any 1996, davant la mateixa plaga, l’agri-cultor va utilitzar el mateix pesticida. La collita fou de 9 tones. L’any 1997tornà la plaga d’escarabats i, utilitzant el mateix pesticida, la collita fou denomés 7,5 tones. L’agricultor comprovà com cada nova plaga d’escarabatsera més resistent al pesticida i un nombre superior d’escarabats sobrevi-vien. Pots explicar per què es va produir aquesta situació?

Activitat 3Els guepards són els felins més ràpids del planeta. La seva velocitat elspermet caçar amb més facilitat les preses. Dóna una explicació lamarckis-ta i una explicació darwinista que justifiquin el procés evolutiu que ha per-mès als guepards arribar a ser tan ràpids.

81

4646

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

Marca la resposta correcta. Tingues en compte que només n’hi ha una:

1.- L’activitat humanasempre ha estat respectuosa amb el medi ambientno va provocar grans impactes ambientals abans de la revolució in-dustrialnomés ha provocat grans impactes ambientals a partir de la revolu-ció industrialno és determinant en l’evolució dels problemes mediambientals

2.- La transició demogràficaes va produir el segle passat a tot el mónés la principal causa de l’augment de la població mundialés la principal causa de l’augment de la població europeaencara no s’ha produït als països no desenvolupats

3.- Si, abans de la construcció d’una carretera, ja es contempla la creacióde corredors perquè els animals puguin travessar-la sense perill, s’hanpres

mesures preventivesmesures correctoresmesures ambientalsmesures animals

4.- Les previsions indiquen que, en els propers anys, la temperatura mitja-na del planeta

es mantindrà constantaugmentaràdisminuiràprovocarà un aprimament de la capa d’ozó

5.- Una de les conseqüències de la pluja àcida ésl’augment de la temperatura del planetal’augment de la concentració d’ozóla pèrdua dels gels polarsla pèrdua del patrimoni històric

6.- L’afebliment de la capa d’ozó és causada principalment pel CO2

pels CFCpels òxids de nitrogenpel vapor d’aigua

7.- La contaminació atmosfèrica urbananomés afecta els països desenvolupatsnomés afecta les zones ruralsafecta les ciutats dels països desenvolupats i no desenvolupatsafecta de la mateixa manera les zones rurals i les urbanes

120

5450UNITAT 5: INCIDÈNCIA HUMANA SOBRE L'ENTORN

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

8.- L’activitat agrícolano contamina mai les aigües dolcescontamina les aigües dolces si utilitza productes agroquímicssempre contamina les aigües dolcesés perjudicial per a l’ésser humà

9.- Els residus orgànicsno contaminen l’aiguasí contaminen l’aiguaafavoreixen l’aparició de superparàsitsafavoreixen la biodiversitat

10.- La tala dels arbres de les conques fluvialsgenera pluja àcidafa disminuir el gruix de la capa d’ozóprovoca la desaparició dels deltesprovoca esllavissaments de terres

11.- La contaminació marina amb petroligeneralment es produeix de forma accidentalno provoca mortalitat d’organismesúnicament és perjudicial per a les aus pesqueresprovoca la mort de molts organismes

12.- Una de les conseqüències de la deforestació dels boscos tropicals és la pèrdua de biodiversitatl’excés de biodiversitatl’augment de la pluja àcidal’augment dels residus sòlids

13.- Generalment, la deforestació dels boscos tropicals s’inicia ambplagues d’insectesplagues de fongsel conreu de les terresl’explotació de la fusta

14.- La sobreexplotació d’un boscimpedeix un desenvolupament sosteniblecomporta un desenvolupament sosteniblepermet un millor repartiment de la riquesaprovoca un augment de la biodiversitat

15.- El biogàsés el gas natural que consumim habitualmentés un gas obtingut a partir de la fermentació del petroliés un gas obtingut a partir de la fermentació d’excrementsés un gas obtingut a partir de la fermentació dels plàstics

121

5551

UN

ITA

T 3

AC

TIV

ITA

TS

D’A

VA

LU

AC

IÓM

atem

àtiq

ues

, Ciè

nci

a i T

ecn

olo

gia

10. U

N M

ÓN

FE

LIÇ

?

16.- El paper ecològicés menys respectuós amb el medi ambient que el paper reciclats’obté a partir del reciclatge del papers’obté seguint el mateix procediment que per a l’elaboració de pa-per reciclat, però de manera més casolanano necessita aigua en el seu procés d’elaboració

17.- El reciclatge de metallsrequereix un consum de combustible superior al que requereixl’obtenció de metall no reciclatredueix la contaminació atmosfèricaencara no es pot ferpermet obtenir metalls de més qualitat

18.- La incineració de residus sòlids a baixa temperatura genera unessubstàncies tòxiques anomenades

nitritsnitratsdioxineshalons

19.- L’energia eòlicaés un tipus d’energia solarés l’energia del ventés un tipus d’energia geotèrmicaés l’energia de les marees

20.- Els pannells solars són aerogeneradorsgeneren molta contaminacióescalfen l’aiguaprodueixen electricitat

122

5652

: : 103 : :

QQüüeessttiioonnss Finalment contesta les preguntes següents:

1. Els processos geològics .............. destrueixen el relleu.

2. Els processos geològics ................. es produeixen per la calor interna del planeta.

3. Les roques ...................... es formen pels processos geològics externs.

4. Ordena les paraules (sedimentació, transport, diagènesi, meteorització, erosió) en l’ordre correcte segons els processos geològics externs.

.................... .................... .................... .................... ....................

5. La diagènesi és el procés que transforma els .................... en roques ................... dures i coherents.

6. Indica el nom del transport (saltació, flotació, rodolament, suspensió, reptació) que correspon a cada número del dibuix.

7. Alfred L. Wegener va ser el científic que va postular la teoria de la ...................... .................., precursora de la teoria de la ....................... de .......................

8. L’astenosfera és una part de la capa interna de la terra anomenada .............. i es caracteritza perquè està formada de material .....................

9. Els materials de l'astenosfera es mouen realitzant un moviment de (inducció / convecció / translació) .........................

10. Una ..................... ........................... s’origina quan dues plaques litosfèriques / tectòniques se separen.

64

Biologia I Geologia exercicis

Documents

Transcript of Biologia I Geologia exercicis