Composició dels organismes

Els elements que formen les molècules dels éssers vius, les biomolècules, s’anomenen bioelements. En qualsevol ésser viu podem trobar 70 elements químics, però no tots són indispensables ni comuns a tots els éssers vius.

Els podem classificar en:

Primaris: en una proporció del 96% en la matèria viva. Es troben en tots els éssers vius; totes les biomolècules els contenen; la seva funció és essencial per a la vida. Aquests són el carboni (C), l’hidrogen (H), l’oxigen (O) i el nitrogen (N).

Secundaris: en una proporció del 3,3%. Són el sofre (S) que forma part de les proteïnes; el fòsfor (P) que s’encarrega de l’ossificació i la transferència d’energia en el metabolisme; el magnesi (Mg) que és el cofactor de diversos enzims; el calci (Ca) (esquelets i contracció muscular); el potassi (K) (conducció nerviosa); i el sodi (Na) (pressió osmòtica).

Tenen funcions de vital importància en fisiologia cel·lular.

Oligoelements: en proporció menor a 0,1% micro constituents d’elements vestigials. Són essencials per a la vida.

Les biomolècules, que resulten de la unió de bioelements, es classifiquen en:

Inorgàniques

Les trobem als éssers vius i al medi exterior. Són:

- AiguaÉs la biomolècula més abundant i el dissolvent universal. És el medi on tenen lloc la majoria de les reaccions del metabolisme.Les funcions de l’aigua són les següents: Transporta substàncies Confereix l’estructura Funció termoreguladora Serveix de lubricant

L’aigua sòlida és menys densa que el gel.

- Sals mineralsSón molècules inorgàniques (compostos minerals) necessàries per a certs processos vitals.Són responsables de diferents funcions : Estructural (sals inorgàniques insolubles en l’aigua) Reguladora de la concentració de sals en els medis biològics Facilitadora de la transmissió de l’impuls nerviós i de la contracció dels músculs.

- Alguns gasos (O2, CO2, N2)

Orgàniques

Exclusius als éssers vius. Són:

- GlúcidsSón biomolècules constituïdes per carboni, hidrogen i oxigen.Els classifiquem segons el nombre de molècules que els formen: Monosacàrids: els més simples. Formats per una sola unitat glucídica. Ex.: glucosa (lliure per la sang o

en forma de glucogen) i la fructosa (a les fruites i a la mel).

Disacàrids: formats per la unió de dos monosacàrids. Ex.: sucre (remolatxa, canya de sucre) i la lactosa (productes làctics)

Polisacàrids: glúcids complexos. Unió de gran nombre de monosacàrids. Es classifiquen eno Energètics: midó (reserva dels vegetals), glucogen (reserva dels animals i fongs)o Estructurals: cel·lulosa (parets cel·lulars dels vegetals), quitina (exosquelet dels artròpodes)

- LípidsTenen funció estructural, energètica, impermeabilitzant i aïllant o de reserva. Els classifiquem en:

Greixos neutres: olis i greixos que fan funció de reserva energètica Fosfoglicèrids: amb funció estructural, ja que formen la membrana cel·lular. Esteroides: derivats del colesterol, amb diverses funcions... Terpens (clorofil·la, carotens)

- ProteïnesSón macromolècules molt complexes formades per la unió d’aminoàcids. Constituïdes per carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i algunes sofre. Les seves funcions són: funció estructural, de transport, enzimàtica, hormonal, de defensa, contràctil i funció de reserva energètica.

- Àcids nucleicsBiomolècules constituïdes per la unió de nucleòtids. En diferenciem dos:

ADN: àcid desoxiribonucleic; forma una doble hèlix, es localitza al nucli de les cèl·lules eucariotes i codifica la informació genètica.

ARN: àcid ribonucleic; format per una sola cadena. Es troba al nucli i als ribosomes de la cèl·lula i s’encarrega de la transmissió de la informació i la síntesi de proteïnes.

Els nivells d’organització

Els successius graus de complexitat estructural en què s’organitza la matèria viva reben el nom de nivells d’organització. Es diferencien en:

Nivells d’organització abiòtics

- Nivell atòmic. Compost pels àtoms dels elements químics que formen la matèria viva. Els més abundants són: carboni (C), hidrogen (H), oxigen (O) i nitrogen (N).

- Nivell molecular. Constituït per les molècules, que són estructures formades per la unió de dos àtoms o més mitjançant enllaços.

- Nivell macromolecular. Format per les macromolècules, que s’originen per la unió de molècules.

- Nivell organular. Associació de macromolècules que originen els orgànuls cel·lulars.

Nivells d’organització biòtics- Nivell cel·lular. Els orgànuls cel·lulars s’integren i coordinen el seu funcionament per donar lloc a la unitat

de la vida, la cèl·lula, que duu a terme les funcions vitals.- Nivell pluricel·lular o orgànic.

Inclou tots els organismes constituïts per més d’una cèl·lula. Subnivell de teixit.

Un teixit està format per cèl·lules amb la mateixa funció i morfologia. Subnivell d’òrgan.

Un òrgan és una estructura especialitzada, formada per diversos teixits, que realitza una funció determinada.

Subnivell d’aparell: Un aparell és una associació d’òrgans, molt diferents els uns dels altres, amb diverses funcions, que treballen de manera coordinada en una funció superior.

Subnivell de sistema: Un sistema està compost d’òrgans en els quals predomina un teixit; per això tots els òrgans d’un sistema presenten una morfologia i unes funcions molt semblants.