BIOÈTICA I REHABILITACIÓ

mavellanet@saas.ad

Mercè Avellanet Viladomat

Màster Europeu en Bioética Universitat Ramon Llull

Presidenta del Comité Ética Asistencial SAAS

Bioètica Bioètica Es fonamenta en unes bases, llistades de manera variable segons els autors (filòsofs, metges, investigadors, juristes..)

1. Respecte per la Dignitat humana

2. Respecte de l ‘Autonomia

3. No instrumentalització del cos humà

4. Beneficència/ No maleficència (jurament hipocràtic)

5. Principis de Justícia, igualtat i equitat

6. Responsabilitat social

7. Respecte de les llibertats individuals

Feldman G. 25 questions décisives en Bioéthique. 2010.

Bioètica i RHB Bioètica i RHB

QUÈ?

COM?

QUAN?

Enquesta Enquesta

Dirigida als professionals sanitaris d’Andorra.

Infermers: 70 atenció primàriaMetges: 70 hospitalUniversitat Infermera d’ Andorra: 20 estudiants

Anàlisi de la formació bioètica dels professionalssanitaris

Comité Ètica Assistencial del SAASSra. Mª Carmen Arrabal, Dra. Mercé Avellanet, Sra. Aurora Casadevall, Sra. Rosa Castellvi, Dr. Joan Escoté, Sra. Montserrat Gómez, Sra. Maitena Manciet, Sra. Sandra Navarro.

ResultatsResultatsConeix quins aspectes tracta la bioètica en la seva

professió?

A B0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

SI: 74,3%NO: 25,7%

A/SI: 82%B/NO: 18%

Infermers Metges Estudiantssi no

0

10

20

30

40

50

60

SI NO0,00%

10,00%

20,00%

30,00%

40,00%

50,00%

60,00%

70,00%

80,00%

90,00%

ResultatsResultatsHa rebut formació bioètica en la seva formació?

SI: 62,8%NO: 37,2%

A/SI: 46%B/NO: 54%

Infermers Metges Estudiants

SI NO0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Resultats Resultats Pensa que tot el que és legal és ètic?

SI: 2,8%NO: 97,2% A/SI: 8%

B/NO: 92%

Infermers Metges EstudiantsSI NO

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

ResultatsResultatsConeix i revisa el codi deontològic professional?

A/SI: 70%B/CONEC I CONSULTO: 20%C/EL DESCONEC: 10%

InfermersMetges Estudiants

EL CONECCONECN NO CONSULTO

EL DESCONEC

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A/ 23%B/ 63%C/ 14 %

ResultatsResultatsConeix el fonament del testament vital i en què influeix en les

actuacions dels professionals?

Infermers Metges EstudiantsSI NO

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

A/ SI: 71,3%B/ NO, EL DESCONEC: 28,7%

A/ SI: 64%B/ NO: 36%

ResultatsResultatsS’ha trobat en situacions en les que li hagués ajudat consultar decisions ètiques a personal especialitzat?

Infermers Metges

A/SI: 65%B/NO: 32%

NC 3%

A/SI: 39%B/NO:29%

NC 22%

ResultatsResultatsConsidera important l'existència d’ un comitè

bioètic en els centres sanitaris?

A/SI: 85,7%B/NO: 8.7%C/DESCONEC: 5,7%

A/SI: 98%B/NO: 0%C/DESCONEC: 2%

InfermersMetges Estudiants

SINO

DESCONEC COMITÉ BIOÉTIC

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

ResultatsResultatsCreu necessària la formació del personal sanitari en

temes bioètics?

Infermers Metges EstudiantsSI NO

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A/SI: 100%B/NO: 0%

A/SI: 96%B/NO: 4%

ResultatsResultatsEstaria interessat en rebre formació bioètica?

Infermers Metges EstudiantsSI NO

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

A/SI: 94,3%B/NO: 5,7% A/SI: 92%

B/NO: 8%

Conclusions enquestaConclusions enquesta

La majoria de professionals sanitaris tenen idea de què és la bioètica, o si més no els hi sona, encara que la manca de formació és evident.

Tenen principis clars essencials com “no tot el que és legal és ètic” .

Consideren la importància del comitè de bioètica.

El 100% de infermeria i 96% de facultatius creu necessària la formació en aquest temes i la majoria estarien disposats a formar-se.

Perquè formar-se en ètica?Perquè formar-se en ètica?

“Fa 20 anys que treballo com a professional de la salut en rehabilitació. Perquè m’hauria de preocupar per la ètica ara?”

“Si vaig a treballar cada dia, faig la meva feina i em preocupo dels meus assumptes, no m’he de preocupar per la ètica.”

“He estat un bon estudiant i resident. Perquè hauria de tenir problemes ètics?”

2000

2012

Bioètica I DRET Bioètica I DRET

Drets dels pacients(Lleis 41/2002,1/2003)

Dret a la intimitat (confidencialitat).Dret de la informació assistencial (informació).Respecte a l’autonomia del pacient (consentiment informat).

Humanització de l’ atenció sanitària- Drets dels pacients.- Consentiment informat- Voluntats anticipades.- Cures pal·liatives.

Documents i entitats de base legal- Objecció de consciencia.- Codis deontològics.- Comitè de bioètica.

Bioètica i RHB Bioètica i RHB La ètica mèdica tradicional considera que l’obligaciómoral del metge és buscar el major benefici possible al pacient PRINCIPIS DE BENEFICENCIA I NO MALEFICENCIA.La legislació actual inclou el PRINCIPI D’AUTONOMIA del pacient. Buscar l’excel·lència professional, la qualitat de l’atenció, amb el respecte a l’autonomia i una gestióadequada dels recursos tan a nivell individual com institucional. PRINCIPI DE JUSTICIA

Bioètica Bioètica

Gomez MI. (Referent a Gracia D). Gestión hospitalaria. Aspectos éticos de la organización de la atención en hospitales públicos. En: Bioética aplicada. 2011.

CONFLICTE ÈTIC: si manca

excel·lència clínica, màxim benefici pel pacient, eficiència en la gestió, respectant l’autonomia i el dret a prendre decisions respecte a la seva pròpia salut.

Bioètica i RHB Bioètica i RHB

QUÈ?

COM?

QUAN?

COM? Anàlisi de casosCOM? Anàlisi de casos

Metodologia similar a les decisions clíniques.

1.Recopilació de dades 2.Identificació dels problemes ètics, contrastant-ho amb els principis bàsics3.Establiment i anàlisi del diferents cursos d’acció: valorar valors, preferències i competència del pacient 4.Presa de decisions

Altres mètodes d’anàlisiAltres mètodes d’anàlisi

Bioètica i RHB Bioètica i RHB

QUÈ?

COM?

QUAN?

Els problemes més freqüents en la pràctica clínica de la rehabilitació:

1. el consentiment informat i l’autonomia del pacient 2. els criteris d’admissió, definició d’objectius3. el final del tractament4. tractament en equip

QUAN? Bioètica i RHB QUAN? Bioètica i RHB

Jonsen AR, Siegler M, Winsdale WJ. Etica clínica. 1998

Presa de decisions centrades en el pacient

Presa de decisions centrades en el pacient

http://www.pickereurope.org/http://decisionaid.ohri.ca/

http://www.forumclinic.org/

2- PLANIFICACIO OBJECTIUS RHB2- PLANIFICACIO OBJECTIUS RHB

.

CONFLICTE ÈTIC

• Desitjos del pacient (principi d’autonomia)

• Consideració del que és realista (principis de no maleficència i de justícia)

ETICAMENT CAL considerar els recursos en la planificació dels objectius terapèutics

Avellanet M. Etica de criterios de decisiones terapúticas: calidad de vida. En: Bioética aplicada. Ed Proteus, Barcelona 2011. 2011.

3 - FINAL DEL TRACTAMENT3 - FINAL DEL TRACTAMENT

S’identifiquen uns problemes amb repercussió ètica en l’atenció a la lesió medul·lar, en relació amb la finançament basat en el episodis d’hospitalització:

- Insuficiència entre el objectiu de les intervencions i els criteris d’avaluació (FIM, SCIM, Barthel)-Identificació insuficient dels factors responsables dels resultats obtinguts-Dificultat per a avaluar les intervencions complexes en un model estandarizat

Límit entre l’atenció eficient i la centrada en la persona en processos amb grans discapacitats?

4 - EQUIP DE RHB4 - EQUIP DE RHB

Mapa de conflictos éticos intrahospitalarios en rehabilitación González-Viejo MA et al. Rehabil (Madr) 2010;44(1):16-24.

“Antes, la solución de los problemas éticos era competencia solo del médico, hoy lo es también del resto de los profesionales de la salud, porque todos interaccionan con el paciente, por eso la ética es una construcción social y cultural que debe revisarse constantemente en las organizaciones asistenciales, para que sus procesos conlleven a mejorar la calidad de vida de la persona con discapacidad y promover su independencia.”

Àrees de possibles dilemes ètics:Mantenir la confidencialitat en la

institucióCompartir informació amb els

membres de la famíliaInformes mèdics a tercers pagadors

i asseguradores

Compartir només el que és pertinent i necessari

Demanar la conformitat del pacient

4 - CONFIDENCIALITAT EN EQUIP4 - CONFIDENCIALITAT EN EQUIP

Sliwa JA et al. Clinical Ethics in Rehabilitation Medicine: Core Objectives and Algorithm for Resident Education. Am J Phys MedRehabil 2002

COMPETENCIA PACIENT

ALTERNATIVESEN PRESA

DE DECISIONS AUTONOMIA

PACIENT

CREENCESVALORS

RECOMANACIONSEQUIP

VIABILITATCORPORATIVA

FUTILITATMÈDICA

POSSIBILITATSCOMUNITAT

MODELS PATERNALISTACONTRACTUAL

Conclusions Conclusions

La decisió clínica inclou diversos valors:

1.VALORS CIENTÍFICS: MBE

2.VALORS INSTITUCIONALS i els seus recursos

3.VALORS PROFESSIONALS de cada metge i professional sanitari de l’equip

4.VALORS PERSONALS de cada pacient