BITÀCOLA, 8

79

description

revista 8 institut Ramon de la Torre

Transcript of BITÀCOLA, 8

Page 1: BITÀCOLA, 8
Page 2: BITÀCOLA, 8

Índex

L’equip de redacció 3

Una mica d’història de l’institut: una història de canvis 4

Anant pel camí del moro 6

Notícies diverses 7

Recital de Valdeolivas 15

Entrevista a Emiliano Valdeolivas 16

L’adolescència 18

L’acne 19

Salut i alimentació 20

Un reportatge per l’institut 22

Entrevistem al J. A. Minguella 25

Els smartphones 27

Celebració de l’any Dickens 28

Projecte solidari dels alumnes del PQPI-PTT 29

Entrevista a la Mercè Mosoll 31

Els alumnes de primer i de segon parlen del seu

primer dia a l’institut 34

La festa dels quinze anys 35

Activitats del gust per la lectura 36

De llibres 38

16è Premi de Literatura: “Protagonista Jove” 2011-2012 40

La festa de Sant Jordi a l’institut 41

Llengües d’ús a l’institut Ramon de la Torre 44

L’escola a Catalunya 49

Els joves de segon de batxillerat ens parlen del seu futur 51

Desitjos de la gent de l’institut 53

Les retallades a l’ensenyament 54

Consells anticrisi 56

La música que s’escolta 57

Els alumnes opinen 59

Carta d’amor 68

Els menjars típics dels nostres alumnes

de l’Aula d’Acollida 69

Imatges d’un any 71

Page 3: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 3

Bitàcola | Juny de 2012

L’EQUIP DE REDACCIÓ

La revista del nostre centre es fa a partir

de les persones que fan l’optativa de la

revista a 3r d’ESO a través d’una

optativa que s’ofereix des del

Departament de llengua i literatura

catalanes. Enguany hem tingut la sort

que també s’ha fet a 2n d’ESO i l’ha

dirigit la professora Trini Ortega.

Tots els alumnes han treballat les

diferents tipologies textuals dels gèneres

periodístics. Han fet reportatges,

enquestes, articles d’opinió, alguna

crònica, notícies diverses,... Han treballat

de valent i ara és el moment d’ensenyar-

vos el que hem fet.

Els alumnes de segon han estat: Camila

Alderete, Rodrigo Alonso, Alexandra

Arboleda, Kevin Arias, Francesc Ávila,

Paula Barman, Noemí Barnils, Ruben

Bartolome, Paula Buxaus, David

Cardenas, Judit Carrera,, Joshua

Chinchon, Tania Cotacachi, Nacer El

Yaakoubi, Júlia Fábregas, Cristina

Fernández, Andrea Garcia, Joanna

Garcia, Nerea Garcia, Daniela Grajales,

Ainoha Izquierdo, Rocio Jiménez,

Omaima Khoyani, Abobaker Laamiri,

Anderson Mallo, Laura Marsal,Lorena

Martínez, Ihssan Mchicha, Joel Muñoz,

Paco Nuñez, Marco Ramírez, Bruno

Rauth, Ermina Rotaru, Cristina

Rovira,Laura Rovira, Aida Ruiz, Arnau

Tolrà, Sara Toledano, Xiliana Toro,

Adam Torresi Belén Trujillo.

Volem agrair a tots els alumnes i

professors que ens han ajudat a fer

possible que aquesta revista sigui una

realitat. En especial, agraïm la

col·laboració de la professora de Visual i

Plàstica Gemma Álvarez ja que ha

motivat els seus alumnes per tal de fer la

portada d’aquesta edició de la revista.

Aquesta portada l’ha feta l’Anna Ruiz de

3r d’ESO. La felicitem.

L’equip de redacció de 3r del primer

quadrimestre ha estat format per les següents

persones: Raquel Colmena, Fàtima El Miri,

Carolina Jiménez, Yolanda Paños, Àlex

Sánchez, Laia Carmona, Daryl Garrido,

Cristina Bosque, Laira Bravo i David

Bruguerola. L’equip de redacció de 3r del

segon quadrimestre ha estat format per:

Daniela Peña, Desirée Molina, Elisabeth

Pérez, Anna Reyes, Noemí Hermoso, Sava

Adrián Manea i Anabel Romero.

Page 4: BITÀCOLA, 8

4

Bitàcola |La nostra revista

UNA MICA

D’HISTÒRIA DE

L’INSTITUT: UNA

HISTÒRIA DE

CANVIS

Avui dia l’INS Ramon de la Torre està

en el carrer del Camí Moro des de l’any

1999, però al començament el centre es

trobava al carrer Reus n.5, dalt d’una

fàbrica. Sembla ser que hi va ser des del

1996 fins al 1999.

A l’any 1984 hi havia a Torredembarra

una escola d’FP i els professors que hi

impartien classes depenien de

l’Ajuntament. El curs 85-86 aquesta

escola va passar a ser pública i va passar

a ser una secció de l'institut Comte de

Rius de Tarragona. Més endavant, va ser

institut d’FP de Torredembarra i es va

independitzar del Comte de Rius.

Més tard va sortir un decret en el qual

tots els instituts havien de fer batxillerat.

Això va comportar problemes d’espai, ja

que no hi cabien tots els alumnes

matriculats. Va ser aleshores quan es va

haver de construir un altre edifici. Essent

l’alcalde Celestí Salort i Gaspar, es va

decidir que es faria un edifici a

l’avinguda Sant Jordi n.1 (on avui dia

està situat el CEIP Antoni Roig). En

aquest edifici s’impartia l’FP 1 i l’FP 2

d’electricitat i d'administratiu, el

batxillerat i el COU. Però el curs 95-96

es van haver de ficar uns barracots

prefabricats, perquè no s’hi cabia. I va

ser aleshores quan es van veure obligats

a fer un altre institut, que es va situar a

l’avinguda Sant Jordi n. 63.

Així, doncs, una vegada es va edificar tot

l’institut es va traslladar al nou edifici,

excepte els tallers elèctrics. Aquest fet va

suposar que creés una situació

complicada perquè els alumnes d’FP

havien d’anar a dos llocs.

Al mes de març del 1996 es va

comunicar que es faria un altre centre

nou i la inspectora Carme Mas va

Page 5: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 5

Bitàcola | Juny de 2012

designar l’Anselm Aguadé com a

director del nou edifici.

Al curs 96-97 es va crear el nou institut.

El Departament d’Educació va fer una

separació de l’institut i va decidir separar

dos departaments i que aquests creessin

el nou institut. Van decidir que sortís

l’FP, fent així un altre trasllat dels tallers.

I es va tornar al carrer Reus n.5. La

primera junta directiva estava constituïda

per Anselm Aguadé (director), Coro

Luengo (coordinadora), Paco Gilabert

(cap d'estudis) i Pere Llagostera

(secretari).

En aquest moment hi havia dos centres a

la vila de Torredembarra. Un ja tenia un

nom i l’altre va ser el Departament

d’Educació qui va decidir posar-li

Ramon de la Torre. Segons sembla el

nom de Ramon de la Torre prové d’un

personatge que en els documents del

segle XII s’anomena Raimundus de

Turre, un senyor que va estar estretament

vinculat al castrum de Montornès (La

Pobla de Montornès). L’historiador

Antoni Virgili a la revista abr

(Agrupació de Balls populars

Torredembarra) l’any 1997 en parlava

en un article titulat Ramon de Torre, el

personatge (XII) i el seu esperit (XX).

Es va decidir de fer dues zones

educatives l'una per Torredembarra,

Altafulla i La Riera, i l'altra per a la resta

de pobles.

El curs 97-98 l'institut va incorporar de

cop tota l'etapa educativa de 1r d'ESO a

4t, a més dels PTT, i es va necessitar més

professorat per cobrir les necessitats

educatives. És en aquest curs que es va

plantejar el canvi de nom de manera

legal. Així es van fan una sèrie de

propostes des dels sectors: alumnes,

pares i professorat. Van sortir tres

propostes: A) IES Ramon de la Torre, B)

IES Torredembarra, C) IES Baix Gaià (a

proposta de direcció) i D) IES Clarà.

Segons sembla els dos centres van pactar

que cap dels dos centres li posarien IES

Torredembarra, donat que fins aleshores

era IES de Torredembarra.

Aquestes propostes es van portar a

votació al Consell Escolar i durant

aquest temps l’ús va anar fent. Al final la

votació va donar com a resultat el nom

d’IES Ramon de la Torre.

El curs 98-99 l’institut incorpora el

Batxillerat i al març del 1999 s’inaugura

el nou edifici.

I al curs 2011-12 es va canviar el nom

d’IES (institut d’educació secundària)

pel d’Institut. Quina manera de marejar

la perdiu.

Daryl Garrido i Laia Carmona

Page 6: BITÀCOLA, 8

6

Bitàcola |La nostra revista

ANANT PEL CAMÍ

DEL MORO

Fa uns divendres vam anar pels camins

del moro a investigar per què es deia

així, i vam estar trucant per les cases una

bona estona a veure si trobàvem alguna

persona que ens ho pogués explicar.

Anàvem trucant, però no sortia la

persona indicada. Al final una dona gran

ens va dir que ella no sabia res, però que

el seu marit va ser qui va fer les cases del

Camí del Moro. L’home es deia Ramon

Suau Nel·lo i era una persona molt

agradable.

Vam estar fent-li petites preguntes. Ens

va dir que abans tot eren garrofers, un

camp enorme d’arbres i moltes herbes, i

que a prop de casa seva hi ha les restes

d’una antiga vil·la romana. Cal dir que

aquesta vil·la va ser construïda en dues

fases, la primera en època republicana

(segles II-I aC) i la segona en la primera

època imperial (segles I-II dC). També

s’ha de constatar que en aquest indret

s’han trobat estructures de tipus

residencial, termal i de serveis.

La vil·la romana del Moro constitueix un

dels jaciments més importants i millor

coneguts de l'ager tarraconensis.

Emplaçada al nord-est de Tarraco, al

costat de la via Augusta, entre la vil·la

romana dels Munts (Altafulla) i l'Arc de

Berà (Barà).

El nom del Camí del Moro deu venir

d’antic, però el cas és que l’Ajuntament

de Torredembarra va posar aquest nom,

segons ens han dit, l’any 1999.

Anabel Romero

Desirée Molina

Noemí Hermoso

Page 7: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 7

Bitàcola | Juny de 2012

NOTÍCIES

DIVERSES

Intercanvi

El dia 20 d’octubre de 2011 van venir els

alumnes de l’institut Stadtterilsche

Bahrenfeld d’Hamburg (Alemanya) amb

motiu del programa d’intercanvi que hi

ha entre els dos centres. Els professors

responsables d’aquest intercanvi són:

Svetlana Nikolov i Andreu Daura. Van

aprofitar la seva estada aquí per conèixer

el país i la cultura.

La castanyada 2011

La castanyada no es va poder fer fins el

dia 4 de novembre perquè es va

suspendre el dia que tocava per la pluja.

El divendres dia 4 al matí vam fer classe

normal i després vam tenir una hora i

mitja de pati.

Els alumnes de quart d’ESO van ser els

que van organitzar tota la castanyada.

Van fer: jocs castanyes música al

gimnàs, entrepans...

Hi havia diferents jocs a la pista i això va

fer que la gent, sobretot els de primer,

participés.

Valors del Nadal.

Reciclatge al pessebre.

Els alumnes de religió de l’institut han

fet un pessebre, per Nadal, amb

materials de rebut: caixes d’embalatge

dels polvorons, retalls de cartolina,

diaris vells,...

En els treballs previs a classe es van

treballar valors que podríem viure en

aquesta festa: estimar, compartir,

acompanyar, solidaritat, comprensió,

amor fratern, perdonar, respectar,

esperança, amistat, felicitat, alegria i

família. Després van formar part del

Pessebre en forma de cartells que es

van penjar dins l’establia.

Page 8: BITÀCOLA, 8

8

Bitàcola |La nostra revista

Xerrada sobre

l’alimentació

Es va fer una xerrada sobre els transtorns

alimentaris i el seu tractament.

Els del centre CATA de Vilafranca del

Penedès van parlar de l’anorèxia

nerviosa, la bulímia nerviosa, el transtorn

de conducta alimentària no específica

(TCANE), els transtorns per afartament,

l’obesitat,... als alumnes de l’ESO del

centre. Van alertar sobre alguns senyals

per detectar l’anorèxia nerviosa com: la

manca de consciència de la malaltia, la

por a engreixar-se, l’obsessió pel pes i el

cos que fins i tot arriba a la distorsió de

la realitat, l’ús de roba ampla per amagar

el cos, el fet de menjar molt lentament, el

fet de seleccionar el menjar a trossets

petits i escampar-lo pel plat, la invenció

d’excuses per no asseur’es a la taula,

l’aïllament social, el canvi en el caràcter,

hiperactivitat,... associat a la pèrdua de

cabell, desaparició de la menstruació, el

ressecament de la pell, la sensació de

fred,... També van alertar sobre alguns

senyals per detectar la bulímia nerviosa

com: el fet de menjar de manera

descontrolada, de pressa i amb ansietat,

el fet de fer dietes i no menjar, l’obsessió

pel menjar i pel pes, la manca de

constància, el canvi de caràcter,...

associat al deteriorament de les peces

dentals, aparició de l’estrenyiment,

lesions o callositats als artells,... Van

explicar altres transtorns i els seus

senyals i fins i tot van venir persones que

havien tingut aquests problemes a

explicar algun cas i a donar algun

consell. Una xerrada interessant!

Dues alumnes de Batxillerat participen

en la segona olimpíada de biologia de

Catalunya

Les alumnes de segon de batxillerat Alba

Frias i Verónica Puerta van participar el

12 de febrer a la IIa Olimpíada de

Biologia de Catalunya en la qual van

participar uns 200 alumnes de tot

Catalunya.

Poemes

El dia 21 de març va ser el dia mundial

de la poesia i els alumnes de segon,

tercer i quart d’ESO, i segon de

batxillerat, del nostre institut van llegir el

poema Quatre paraules de Narcís

Comadira en diferents idiomes, com

l'àrab, el castellà, xinès, català, alemany i

portuguès. Els alumnes que van

participar són els següents: Marina Casas

(2B bat.), Laia Elias (2B bat.), He Zhou

(3r A.), Angelo Lauricella (2n), Ana

Maria Colta (4r B.), Khadia Lhouni,

Ishan el Kanfoud (3r B.) i Cristian Díaz

(3r B.).Totes aquestes locucions les

podeu trobar a la pàgina de la biblioteca.

http://bibliotkinstitutramondelatorre.blog

spot.com.es

Page 9: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 9

Bitàcola | Juny de 2012

Dones investigadores

Es va proposar un concurs relacionat

amb les dones investigadores, al passadís

principal van fer un mural on hi havia el

nom d'aquestes dones investigadores:

Dorothy Crowford (1910 -1994), Jane

Goodall (1934), Maria la Jueva (s.III.

d.C), Anna Veiga (1956), Rosalind

Franklin (1920-1958), Marie Curie

(1867-1934), Barbara Mcclintock (1902-

1992), Tuneko Okazki (1933), Lise

Meitrer (1878-1968).

S'ha volgut destacar que en el terreny de

la investigació científica a banda

d'investigadors també hi han hagut dones

que han fet importats descobriments

científics en el camp de la investigació

química i biològica. Es va proposar un

joc per a tots els alumnes de l'institut. Es

tractava de relacionar el número i la

lletra de la imatge. Aquest concurs es va

acabar el dilluns 19 de març.

Els guanyadors van ser: Sandra Dengra

(4t B), Martí Nogués (4t A) i Núria Simó

(4t A).

Concurs de lectura en

veu alta

El passat mes d'abril, a iniciativa de la

biblioteca, al nostre institut es va

celebrar un concurs de lectura en veu alta

entre els alumnes de l’ESO. Els alumnes

van ser seleccionats pels professors de la

matèria d'alternativa.

Van formar part del jurat de selecció:

Anna Giró, Virgínia Lagueruela, Fàtima

Calvo, Pep Roselló, Quim Pérez, Mercè

Mosoll, Gemma Martínez, Núria

Espluga i Dolors Marchan.

Page 10: BITÀCOLA, 8

10

Bitàcola |La nostra revista

Els escollits van ser els segúents:

Cristina Rovira i Andrea Viedma, per

primer.

Iolanda Virgili, Melania Doncel, Daryl

Garrido i Carla Baumann, de tercer curs.

Patrícia Witt i Míriam Antona, de quart

curs.

Aquests alumnes van participar el

divendres 11 de maig, al complex

educatiu a Tarragona, al Vlllè Certamen

Nacional de Lectura en veu alta. Tot i

que ho van fer molt bé, finalment no van

aconseguir passar a la semifinal.

Si voleu saber més d'aquest concurs o

comentar els vostres llibres preferits o

estar al dia d'altres informacions de la

biblioteca, us aconsellem visitar aquest

bloc:

http://bibliotkinstitutramondelatorre.blog

spot.com.es

Teatre al centre

Des de l'optativa de teatre de segon

d'ESO s'han representat tres textos

teatrals al gimnàs del centre: primer, una

adaptació de Criatures de la companyia

T de Teatre; segon, una adaptació de la

famosa pel·lícula Grease, tenint en

compte que enguany es commemora

l’any de la seva posada en escena, i

finalment un text inventat pels alumnes

que parodia el famós programa de

televisió Tu sí que vales. Un fragment

d’aquest treball teatral fet pels alumnes

es pot veure a

http://departamentcat.blogspot.com.es/20

12/05/commemorant-grease.html

Page 11: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 11

Bitàcola | Juny de 2012

Great Expectations

Amb motiu del bicentenari de la mort de

Charles Dickens des del departament

d’anglès es va decidir retre-li un petit

homenatge fent una obra de teatre sobre

una adaptació d'una obra seva molt

coneguda anomenada 'Great

Expectations' (Grans esperances, 1861).

En aquest projecte han participat alguns

alumnes de 4t d'ESO B i D i també hem

comptat amb la inestimable col·laboració

del departament de plàstica (Marta i

Gemma).

'Great Expectations' tracta sobre un nen

orfe, Pip, de família molt modesta que

s'enamora d'una noia de classe alta,

educada, arrogant i inaccessible per a ell.

Ella el desprecia enormement, perquè el

considera un miserable per algú com

ella. Per això, en Pip decideix que vol

esdevenir un 'gentleman' a tota costa, per

conquerir-la...

L'obra l'hem gravada en vídeo i es

penjarà en un blog que es va crear amb

motiu de l'aniversari de Dickens. Si teniu

curiositat podeu veure els vostres

companys de segon cicle a l'enllaç

següent:

http://anydickens.blogspot.com.es/.

Segur que algun somriure us treu!

Xerrada sobre llengües

minoritàries

La diplomàtica Victòria Tur fa cinc anys

que treballa i viu a Zimbabwe, i coneix

la realitat lingüística d'aquest país. Tant

és així que a títol personal ha fet una

gramàtica comparada i un diccionari

shona-castellà. El fet de sistematitzar la

gramàtica shona també és un intent de

reconèixer una cultura que parlen

milions de persones. Victòria Tur va

Page 12: BITÀCOLA, 8

12

Bitàcola |La nostra revista

aprofitar la seva estada a les nostres

terres per fer-nos una xerrada molt

interessant sobre les llengües

minoritàries als alumnes de Batxillerat.

http://departamentcat.blogspot.com.es/2

012/03/xerrada-sobre-les-llengues-

minoritaries.html

Felicitem els alumnes

de 2n de batxillerat

Hi ha hagut unes notes d'excel·lent en els

treballs de recerca de segon de

batxillerat. Felicitem a: Cristina Aguilar,

Adrià Asencio, Marc Ballester, Marta

Casanovas, Lavínia Córdoba, Laura

Garriga, Lídia Gual, Gonzalo Guardia,

Jefferson Palas, Carla Pérez, Diana

Pijuan, Eva Prieto, Isaac Rodríguez,

Meritxell Serrano, Crisitna Tomás,

Marina Casas, Laia Elias, Letícia

Fernández, Judith Riambau i Helena

Rovira.

Mostra de fotofilosofia

Per tal de celebrar la Jornada mundial de

la filosofia de 2011 es va convocar per

cinquena vegada la mostra de

fotofilosofia. L'objectiu era enriquir el

pensament filosòfic a secundaria tot

aprofitant la creativitat de l'alumnat i

cercant noves formes de col·laboració

entre els departament filosofia dels INS.

L'objectiu de la mostra era aplegar

“espurnes de pensament” fetes per

alumnes de secundària expressades en

una fotografia digital acompanyada d'un

títol en forma de pregunta vinculada a la

filosofia.

Podeu tornar a veure les fotografies,

llegir els comentaris dels autors i autores

i afegir-ne de vostres, a

http://filoramondelatorre.blogspot.com/.

A la pagina web de l'institut trobareu un

link que us portarà directament al blog.

Page 13: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 13

Bitàcola | Juny de 2012

Taps solidaris

Hi ha hagut una iniciativa per part de

dues companyes del centre, la Cristina

Bosque i la Laira Bravo, de col·laborar i

reunir una tonelada de taps de plàstic per

a un nen que té epilèpsia. Aquest nen es

diu Enric i viu amb la seva mare a Santa

Coloma de Gramanet. Si aconseguim

reunir una tonelada de taps li podran

donar 200€ per poder fer-se unes

proves. De moment portem recollits 42

quilos de taps.

Mercat solidari. Fundació Vicent Ferrer

El dissabte 12 de maig, una dotzena

d’alumnes de religió (1r a 4rt d’ESO)

van participar en el Mercat Solidari de la

Fundació Vicent Ferrer. Van estar

acomapanyat de les professores: Trini

Ortega, Anna Juncà i Dolors Marchan.

El mercat es va celebrar a la plaça de les

Monges (Mn. Joaquim Boronat), de les

10 del matí a les 8 del vespre.

A la paradeta del nostre centre hi havia:

joguines, llibres, bijuteria, parament de

la llar,etc. Tot el material va ser donació

dels alumnes i professors de l’institut.

L’objectiu del mercat era recollir 1.700€

per a poder finançar una depuradora, la

nostra aportació va ser de 320€.

Durant la diada del mercat solidari els

alumnes han pogut veure que participar

en aquest projecte els fa sentir molt bé,

sentint-se útils sense esperar res a canvi,

perquè a més d’ajudar a moltes famílies

de l’Índia podem donar utilitat a moltes

coses que ja no fem servir.

Gràcies a tothom per participar en aquest

acte solidari i de germanor.

Page 14: BITÀCOLA, 8

14

Bitàcola |La nostra revista

Premis Baldiri Reixach

Aquest any el nostre centre ha estat

distingit amb un dels premis Baldiri

Reixach que atorga la Fundació Lluís

Carulla. El títol del treball presentat era:

“Joan Maragall”. Els alumnes d’ESO

van fer aquest treball tutoritzats per:

Àngela Martí, Dolors Marchán, M. José

Pérez, Gustau San Emeterio i Gemma

Tort .

Els treballs que van presentar van ser les

activitats fetes en motiu de la Jornada de

Sant Jordi’11 sota el lema “Joan

Maragall”. Val a dir que la major part de

treballs els van fer els alumnes de NEE

del centre: la capsa que recull tots els

treballs, els poemes il·lustrats, els

poemes inspirats en Maragall i fets per

ells mateixos, els cal·ligrames de “La

vaca cega”...

Els poemes-objecte es van fer en una

optativa anomenada “Club de lectura” i

“Seguint les passes deL Poeta” es van fer

des del Departament de Ciències Socials.

La resta de materials (Auca, Cronologia

de la Vida i obra del poeta, Selecció de

textos de lectura lliure i de la “Marató de

lectura continuada”) es van fer des de la

Comissió de Biblioteca.

Page 15: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 15

Bitàcola | Juny de 2012

Adéu a les promocions

de 4t d’ESO i de 2n de

batxillerat

El dia 1 de juny es va fer un acte de

comiat als alumnes que enguany han

cursat el segon de batxillerat. Els

encoratgem a continuar superant-se i els

desitgem un futur excel·lent. Sort a la

selectivitat!

També el 21 de juny a les 18h. es farà un

acte de comiat per als alumnes que

acaben la seva etapa d’educació

secundària obligatòria.

Daniela Peña i Anna Reyes

RECITAL DE

VALDEOLIVAS

El rapsoda Emiliano Valdeolivas

presentó en nuestro Instituto, el día 24 de

enero, una selección de poemas

musicados. Se realizaron dos actuaciones

en las que participaron activamente los

alumnos, ya que, con anterioridad y en

sus respectivas clases de Lengua

castellana y literatura, habían trabajado

estos poemas.

Tuvimos la oportunidad de escuchar,

siguiendo una línea diacrónica, algunos

de los textos más relevantes de nuestra

literatura, tanto culta como popular.

Esperamos repetir esta experiencia, pues

la consideramos sumamente

enriquecedora, por cuanto no sólo

permite el acercamiento a obras

importantes, sino que nos ayuda a

conocer la música, los acentos, los

diferentes estilos poéticos a lo largo del

tiempo.

La participación tuvo su momento álgido

en el momento de la interpretación de

estos conocidísimos poemas, en que

todos acompañamos al intérprete con

Page 16: BITÀCOLA, 8

16

Bitàcola |La nostra revista

palmas y en el estribillo e, incluso, en el

Romance de El Prisionero, con cánticos

durante todo el poema.

- Al salir de la cárcel de Fray Luis

de León (Renacimiento).

- Soneto a una nariz de Francisco

de Quevedo (El Barroco).

- Olas gigantes de Gustavo Adolfo

Bécquer (Pre-Romanticismo).

- El Prisionero (Romance tradicional).

Ni que decir tiene que los aplausos, vivas

y bravos se repitieron después de cada

interpretación y que el entusiasmo fue

“in crescendo”, a lo largo de toda la

actuación. Queremos agradecer al

cantautor el entusiasmo y la maestría

con que nos obsequió, así como

reconocer la belleza y la fuerza de su

voz. Nos conquistó a todos ya desde los

primeros compases. Gracias, maestro, y

esperamos volver a contar con su

presencia antes pronto que tarde.

Ángeles Pons

Entrevista a

EMILIANO

VALDEOLIVAS

¿Cuánto llevas haciendo esta

actividad?

Pues llevo unos treinta años cantando en

directo en institutos, universidades... No

lo hago exactamente como lo hago

ahora, porque como éste es un recorrido

muy amplio, lo he ido completando con

el tiempo.

¿Cómo decidiste dedicarte a ello?

Esto me viene de pequeño, ya de niño

escuchaba a cantautores como Paco

Ibáñez, que cantaba poesía en un

momento en que estaba prohibido;

escuché un disco suyo y pensé que yo

quería hacer una cosa parecida a ello,

aunque no sabía hasta donde quería

llegar y al final he acabado haciendo

algo muy parecido a lo que hacían estos

cantautores.

Page 17: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 17

Bitàcola | Juny de 2012

¿Cómo realizas la elección de los

poemas?

Como hago esta actividad para que

aprendan alumnos de todo el país,

intento escoger poemas que se estudian

en todos los centros y, luego, los que a

mí también me gustan porque tienen algo

que decir.

¿Has grabado algún CD?

Tengo dos discos: El cantar de mío Cid

y Cantología de la literatura española,

que es lo que hago aquí.

¿Te sientes cómodo haciendo este

trabajo delante de adolescentes?

Me encanta porque, si tú aquí en el

escenario no comunicas y te sientes

incómodo y no lo disfrutas tú, es

imposible que los demás lo puedan

disfrutar. Estaría muy incómodo si no me

gustara mi trabajo.

¿Crees que hemos sido participativos y

te has sentido bien con nosotros?

Me ha gustado mucho porque se ha

vuelto a cumplir el milagro poético de la

comunicación: al principio estaba el

ambiente frío porque vosotros no estáis

muy acostumbrados a escuchar textos

clásicos y porque hay gente que nunca ha

visto en directo a un cantautor, pero a lo

largo de la actuación, ''la cosa'' ha ido in

crescendo y al final, todo el mundo ha

acabado cantando y participando.

Nuria Simón i Jazel Ouled (4t ESO)

Aquests són els comentaris d’alguns

alumnes que van assistir al concert i

que des del bloc de la biblioteca del

centre es recullen:

Aida Gómez: " em va semblar una

forma molt interessant i a la vegada molt

divertida d'estudiar poesia".

Núria Simó: "em va agradar molt la

seva actuació perquè sabia combinar els

temes clàssics amb un to bromista"

Berta Saeta:" a mi em va semblar una

manera d'estudiar poesia que no es feia

llarga ni pesada, va estar molt bé! Una de

les més divertides va ser la baralla entre

Góngora i Quevedo".

Laia Carmona: "penso que és una

forma divertida i original d'aprendre

poesia i enriquir-nos. Va cantar algunes

poesies que ja coneixia i m'agraden

molt"

Soumia el Harchaoui: "va ser molt

bonic. Em va impressionar molt la veu.

Era molt greu. Una persona molt

extrovertida"

Jazel Ouled: "els poemes estan molt ben

musicalitzats.Va fer una bona selecció, i

els acords sonaven molt medievals."

Si voleu saber alguna cosa més aneu a

http://bibliotkinstitutramondelatorre.blog

spot.com.es/2012_02_01_archive.html

Page 18: BITÀCOLA, 8

18

Bitàcola |La nostra revista

L'ADOLESCÈNCIA

L'adolescència és una etapa molt dura

per als nois i noies.

Als nois els comença a sortir barba, i a

les noies els arriba la menstrució. Quan

la tenen ho passen molt malament perquè

els fa molt mal la panxa, i els canvia

l'humor: estan malcarades o estan molt

dèbils, ja que es posen a plorar per tot.

Els adolescents sempre estan pendents

dels nois i les noies; estan plens

d’hormones bàsicament. Alguns estan

tan pendents de les noies (i les noies dels

nois) que no s'assabenten dels estudis.

Ells o elles s’estan fixant en tots els

defectes que tenen: si tinc grans o si estic

mal pentinada, si això, si allò... Sempre

es veuen com si estiguessin horribles.

Mai estan conformes amb el que tenen,

sempre volen coses noves com roba, i

volen anar perfectes. I sempre estan

rebels, sobretot amb els pares. Quan

tenen problemes sempre ho paguen amb

ells, cridant-los, i fins i tot insultant-los.

De vegades, arriben a casa i estan farts

de tot, de problemes amb amigues, amb

els seus xicots, i ho deixen anar tot de

cop. I com que els adolescents ho tenim

tot, perquè ens ho donen tot, quan ells

ens demanen alguna cosa i els pares ens

diuen que no, saltem a la primera i ens

enfadem.

Els adolescents sempre tenen la

curiositat de provar coses noves, una

d'elles podrien ser les drogues, com les

pastilles, els porros; algunes vegades,

fins i tot, es punxen i esnifen. També

tenen la curiositat de quan van a alguna

festa de beure alcohol.

Nosaltres tenim altres canvis, canvis

hormonals, quan no saps si ets

heterosexual o homosexual, sempre estàs

dubtant, i no saps què fer ni a qui triar.

L'adolescència té canvis, curiositat de

provar coses noves, experimentar

sensacions... És aquella etapa de la vida

que fas les primeres coses, com la teva

primera vegada de tenir relacions sexuals

amb algú, la teva primera festa, la teva

primera borratxera i la dels teus amics.

Sempre et recordaràs de tots els

moments bons i dolents de l'etapa de

l'adolescència.

Elisabeth Pérez

Page 19: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 19

Bitàcola | Juny de 2012

L’acne

En la nostra edat tenim una sèrie de

canvis hormonals que afecten al nostre

cos, un d’ells és l’acne.

Què és l’acne?

L’acne és l'autoinflamació de les

glàndules pilosebacies de la pell que

obstrueix els seus porus i facilita

l'aparició de diferents erupcions cutànies

a la pell. Per extensió fa referència a tot

el conjunt d’afeccions de la pell

caracteritzades per seborrea, retencions

sebàcies, inflamacions,...

La majoria de casos es presenta en els

adolescents, causats pels canvis

hormonals, però pot ocórrer a totes les

edats.

Per què es causa l’acne?

Encara no se sap per què algunes

persones pateixen acne i d’altres no.

Segons sembla les causes poden ser molt

variades: l’activitat hormonal, l'estrès,

les glàndules sebàcies hiperactives,

l'acumulació de cèl·lules mortes a la pell,

les bactèries al porus, la irritació cutània,

qualsevol medicació, i l'exposició a alts

nivells de clor...

Com es classifica l’acne?

En funció del nombre de pústules o barbs

es pot classificar des de lleu a greu,

passant per etapes d’intermèdies.

Com es pot tractar?

Hi ha molts tractaments que van des de

l’exfoliació de la pell fins a fàrmacs

receptats pel dermatòleg.

Fàtima El Miri

Page 20: BITÀCOLA, 8

20

Bitàcola |La nostra revista

LA SALUT I

L’ALIMENTACIÓ

Entrevistem el Jordi Ochoa, el nostre

professor de gimnàstica, per preguntar-li

sobre la relació que hi ha entre la salut i

l’alimentació, un tema que ens acostuma

a preocupar.

1. Què és el més important per estar

en forma? Podries dir-nos alguns

consells?

L'important és una bona alimentació

(tots saben quins són el aliments

saludables i no saludables), realitzar

activitat física de manera regular i tenir

un descans adequat (mínim 8 hores).

2. Una marató: 42 quilòmetres de

carrera sense descans. Per afrontar

aquesta prova sense efectes secundaris

cal estar preparat, ben entrenat i ben

alimentat? Quina atenció ha de

prestar l'atleta a l'alimentació?

Sí. Sense un bon entrenament, sense

estar ben alimentat i ben preparat

psicològicament no es pot aconseguir.

Cal seguir les normes abans de fer una

prova d'esforç. S'ha d'anar augmentant la

càrrega progressivament, menjar

aliments no calorífics i hidrats de carbó.

3. Tant influeix el sopar del dia

anterior en les capacitats i en el

rendiment físic?

Depèn de la prova. Sí, influeix. A la nit

cal menjar el just i necessari, i respectar

les dues hores abans de dormir.

4. Quin tipus d'esmorzar ens

recomanaries abans de fer esport? I

després?

Abans de fer esport, un got de suc,

cereals o alguna cosa de fruita, llet, i de

llarga duració d'hidrats de carbó.

5. Creus que els nois d'avui en dia es

miren molt d'estar en forma pel que

surt a la televisió? Quina relació hi

hauria d'haver entre l'alçada i el pes,

per estar bé?

Sí i no. Sí perquè el mitjans de

comunicació marquen els estereotips que

la societat ha de seguir; però no, perquè

si realment la gent jove segueix així amb

aquest tipus de vida... Sempre cal estar

nivelat de''180 cm/80 kg''

6. El tabac perjudica molt a l’hora de

fer esport, és veritat? Quins efectes té

en el rendiment i en el cos de

l'esportista?

Page 21: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 21

Bitàcola | Juny de 2012

El tabac perjudica el rendiment, sobretot

el nivell cardiorespiratori i la disminució

de la seva resistència.

7. Creus que els joves d’avui en dia

fan molt esport? Tu ho recomanes?

Quins esports són més recomanables

per als joves?

No, els nois tenen una vida sedentària.

Sí, ho recomano. ''El meu objectiu: No

busco rendiment, busco fer exercici

divertit''. Esports col·lectius per

fonamentar la relació entre els

practicants que impliquen la resistència.

8. Podries dir-nos les coses més bàsiques

per ser un bon esportista i algunes coses

bàsiques per tenir una bona qualitat de

vida per una persona que no és

esportista?

Torno a dir el de la pregunta número 1:

tot és el mateix ritme, ja que els tres

pilars són fonamentals: el menjar,

l'activitat física i el descans.

9. És bo per a la nostra salut prendre

begudes energètiques?

Per a la societat en general no fa falta. Sí,

si es realitza una pràctica esportiva.

10. Diuen que els aliments molt

energètics a baixos preus, l'oci

sedentari i l'escassa activitat física

tenen major influència en l’obesitat

dels gens. Tu què en penses? Com es

podria solucionar? Què hauríem de

fer els joves per evitar aquest

problema?

No hi ha un gen de l'obesitat. Jo penso

que són hàbits de vida no saludable el

que produeix l'obesitat. Seguir els tres

consells.

11. La majoria de nens a Catalunya

tenen obesitat per causa del menjar i

del sedentarisme. Creus que podrien

fer diferents menús a l'institut per

mantenir-nos en forma? Creus que els

alumnes haurien de participar en

algun programa d'esport? Què en

penses de tot plegat?

Page 22: BITÀCOLA, 8

22

Bitàcola |La nostra revista

Sí, ja ho està els hàbits són el principal.

Doncs que si segueixen amb aquests

hàbits pot anar a pitjor. Els joves

tendeixen a ser nens amb obesitat. Hem

de canviar d'estil de vida. Una bona

alimentació i sobretot una vida més

activa. Si se segueix així augmentaran

les malalties del cor, la tensió i

l'esperança de vida disminuirà.

12. Creus que hi ha molta relació entre

la salut i l'alimentació? Quines pautes

ens recomanaries?

Sí, perquè el que busques és estar bé i

tenir una salut i si vols tenir una bona

salut has de tenir una bona alimentació.

No cal obsessionar-se. La clau és

l'equilibri.

Ja ho veieu si voleu tenir una bona salut

cal que seguiu una dieta equilibrada i que

feu esport regularment. Recordeu, el

sentit comú i l’equilibri són fonamentals

en tot.

Annabel Romero i Desirée Molina

UN REPORTATGE

PER L’INSTITUT

Page 23: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 23

Bitàcola | Juny de 2012

Page 24: BITÀCOLA, 8

24

Bitàcola |La nostra revista

Cristina Bosque

Page 25: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 25

Bitàcola | Juny de 2012

ENTREVISTEM AL

J. A MINGUELLA

J. A. Minguella és professor d’aquest

institut i ens ensenya tecnologia. Amb ell

aprenem a entendre el món de la

tecnologia i construïm els nostres

coneixements a través de les pràctiques

que fem al taller. Ens ha semblat que per

la seva gran experiència dins el món de

l’ensenyament ens podria explicar una

mica el seu punt de vista sobre el seu

ofici.

1. Sempre has treballat de professor?

No. He treballat al mateix temps a la

indústria.

2. Quants anys portes a l’ofici de

professor?

35anys.

3. De petit volies ser professor? Per

què?

No. Perquè no se sap el que és un

professor.

4. T’agrada el teu ofici? O t’ hagués

agradat treballar d’una altra cosa?

Normalment els joves confonen l’ofici

amb el treball que es fa. Un professor pot

ser arquitecte, metge, enginyer, filòleg,

etc. Jo sóc enginyer i n’estic molt

content i, a més, he pogut treballar de

moltes coses, una de les quals és la de

professor.

5. Tens alguna experiència que t’hagi

marcat professionalment?

Les experiències d’enginyer, com a

dissenyador, a la universitat i professor

de la UNESCO.

6. Explica’ns alguna experiència amb

algun alumne?

Una experiència bona és el resultat de

quan et ve a veure un ex alumne que està

fent enginyeria i t'explica el content que

està i el bé que va i, d'aquestes

experiències, en tinc moltes. I també

quan vas pels llocs, magatzems, botigues

tècniques, fàbriques i et trobes

exalumnes... a més, si compres en

aquests llocs et fan un descompte.

7. Alguna vegada t'has plantejat

deixar la docència? O canviar de

treball?

No. No.

8. Tens bon rotllo amb els teus

companys de feina?

El mateix que ells el tenen amb mi.

9. Quina creus que és la diferència

entre educar i ensenyar?

Educar és el mestre del col·legi de

primària i ensenyar és el professor de

secundària.

Page 26: BITÀCOLA, 8

26

Bitàcola |La nostra revista

10. Per què s'ha d'aprendre avui? I

què s' ha d'aprendre?

Per el mateix motiu que s’havia

d’aprendre ahir, s'ha d’aprendre avui i

s'ha d'aprendre demà. És fals que s'hagi

d'aprendre el que més t'agrada. S'ha

d'aprendre el que més et convé, que no

sempre coincideix amb el que t'agrada, i

això a vegades costa molt.

11. En tants canvis dins del món de

l'ensenyament quins diries que han

estat bons i quins no tan bons? Per

què?

Des que vaig començar no considero que

hi hagi hagut canvis bons; crec que ha

anat a pitjor perquè per mi s'ha perdut

l'essencial de l'ensenyament.

12. Con veus la pissarra i el guix en l'

època en què vivim?

Que funciona encara que no hi hagi

electricitat.

13. El món necessita la tecnologia, per

què?

El fi de la tecnologia és millorar la

qualitat de vida; després vénen els

polítics i ho espatllen tot.

14. Et recordes d'algun problema gros

a algun institut en què hagis estat?

Sí, en recordo un que hauria pogut ser

molt tràgic. Un ”alumne” va posar sodi

embolicat amb paper de diari dintre d'un

wàter. L'aigua amb el sodi explota. Al

cap d’una estona tot va saltar per l’aire.

15. Per què t’agrada la tecnologia?

Perquè permet crear coses noves i fer-te

la vida més fàcil.

16. Quina classe de tecnologia

t’agrada?

Totes classes de tecnologia m'agraden,

però la que menys m'agrada és les

maldites noves tecnologies. Amb la

tecnologia es pot crear: avions, cotxes,

trens, ponts, motos, televisors, vaixells,

etc.

17. Explica'ns quins canvis has viscut

a l'institut?

Els primers temps estaven on està el

CAP, amb barracons, després van anar a

l'institut de dalt, i després es va fer

l'actual i dins de l'actual vaig fer tots els

canvis dels tallers de tecnologia

18. Alguna vegada has volgut marxar

a mitja classe? Per què?

No, és l’alumne que no l’interessa el que

ha de marxar.

19. Quines altres activitats

professionals t'han apassionat?

Actualment em dedico a l'agricultura:

producció d'oli, de mel, de vi i de fruites.

Cristina Bosque i Laira Bravo

Page 27: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 27

Bitàcola | Juny de 2012

ELS

SMARTPHONES

Els smartphones són telèfons

intel·ligents; aquesta, almenys, seria la

traducció exacta. En l’INS Ramon de la

Torre, com en tots els instituts, l’ús dels

smartphones és molt freqüent entre els

alumnes. Per al que més s’utilitzen és per

a les xarxes socials, és a dir, “Facebook”,

“WhatsApp”, “Twitter”, etc.

El telèfon smartphon més venut al 2009

va ser el de la casa Nokia amb sistema

operatiu (Symbian OS). Va ser aquest el

més venut perquè era econòmic i va ser

molt comú durant els anys 2007-2009.

Més tard va sortir la Black Berry, encara

que, segons el nostre parer, era molt

inferior a altres sistemes operatius encara

que els inexperts la prefereixen. En el

2010 Nokia (Symbian Os) continuava

sent el més pioner i després del Nokia el

més venut era l‘Android creat per

Google. Més tard al 2011 el més venut

va ser l’Android, perquè era molt genèric

i moltes marques el fabricaven. Després

d’aquest el més venut va ser l’iPhone i

no va ser el més venut perquè era massa

car.

Per veure com estaven les preferències

sobre el tema al centre es va fer una

enquesta durant el primer trimestre i

aquests en van ser els resultats.

Tenen o no tenen smartphone a l’INS

Ramon de la Torre?

Daryl Garrido i Laia Carmona

0

20

40

60

80

100

1r 2n 3er 4rt

SI

NO

TOTAL

Page 28: BITÀCOLA, 8

28

Bitàcola |La nostra revista

CELEBRACIÓ DE

L’ANY DICKENS

Com ja sabeu cada any intentem

commemorar alguna data especial que

es produeixi durant l’any i en aquest

2012 hem celebrat el 200 aniversari del

naixement de Charles Dickens. Des del

Departament de Llengües Estrangeres

hem volgut que tots els alumnes i

professors hi participessin d’alguna

manera. Hem de dir que estem molt

satisfets de la col·laboració i la

participació de tothom. Una part de tot

aquest magnífic treball ha quedat

exposada al vestíbul del centre perquè

en puguem gaudir una mica més. Hem

de destacar els cartells de títols d’obres

famoses de Dickens realitzats pels

alumnes de 2n d’ESO, així com els

pictogrames sobre la vida de l’autor

anglès que han fet els alumnes de 1r

d’ESO.

Per altra banda, cal comentar

l’excel·lent treball dels alumnes de 4rt

d’ESO en el disseny de punts de llibre.

No ens oblidem dels alumnes de 3r

d’ESO, que han estat participant en

una representació de l’obra Oliver

Twist. Com també cal esmentar el blog

sobre la vida i l’obra de Dickens que

han anat fent els alumnes de 4rt, per si

el voleu visitar l’adreça és:

www.anydickens.blogspot.com

També cal destacar l’aparador que ens

van preparar els i les companyes del

PQPI amb tot de llibres de Dickens.

Finalment volem destacar les lectures

que es van fer el dia de Sant Jordi

organitzades des de la Biblioteca i

felicitem a tots els alumnes lectors per

la seva gran participació. Va ser un

gran final per a aquesta celebració!

Aquí en teniu unes imatges:

Felicitem els i les alumnes de 1r

d’ESO:

Sabina Francés, Eduard Moya, Aleix

Tiscar, Andrea Sánchez i Carla Torres

per haver obtingut una menció per fer

els millors pictogrames.

Gemma Martínez

Departament de llengües estrangeres

Page 29: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 29

Bitàcola | Juny de 2012

Els alumnes i l’equip de

professors del PQPI-

PTT de l’institut de

l’especialitat auxiliar en

vendes, oficina i atenció

al públic, converteixen

el seu projecte integrat

amb un acte solidari

El Projecte Integrat del PQPI-PTT ha

de permetre consolidar la integració

dels continguts impartits al llarg del

programa, globalitzant i

interelacionant, i, si escau, completant

aquells continguts i competències

susceptibles de mostrar, al final del

Programa de Qualificació Professional

Inicial, el grau d’assoliment dels

objectius generals del PQPI-PTT.

Com tots els anys l’equip de professors

han portat a terme juntament amb els

alumnes el Projecte Integrat que forma

part del seu itinerari formatiu, basat en

el treball cooperatiu. Aquest curs ha

consistit en el desenvolupament d’un

negoci dedicat a la creació de

productes, fets a mà amb material

reciclat, seguint la Llei de les 3 R:

Reduir, Reutilitzar i Reciclar per crear.

Page 30: BITÀCOLA, 8

30

Bitàcola |La nostra revista

A partir de material que els alumnes

reutilitzen i reciclen com poden ser les

càpsules “Nespresso”, llaunes,

ampolles de plàstic, etc. creen

productes tals com braçalets, penjolls,

agulles, clauers, porta espelmes, flors,

etc.

El passat dia 30 de maig els alumnes

van portar a terme un acte solidari que

va consistir en bescanviar tots els

articles realitzats dintre del Projecte

Integrat per aliments que es van donar

a l’organització de Cáritas de

Torredembarra.

L’organització del Projecte en tres

àrees (àrea administrativa, àrea de

creació, producció i espai de venda i

l’àrea de màrqueting i publicitat) i el

seu desenvolupament ha permès als

alumnes poder desenvolupar tots els

aspectes més concrets dels

coneixements adquirits durant el curs,

fet que ha estat molt positiu ja que a

través d’un treball cooperatiu han posat

a la pràctica de manera autònoma les

responsabilitats, les habilitats i

capacitats que comporta la concreció

d’un projecte basat amb una idea de

negoci.

El resultat ha estat un Projecte

compromès amb l’entorn (acte

solidari), amb el Medi ambient (Llei de

les 3 R) i participatiu (tota la comunitat

educativa ha estat invitada a

col·laborar).

Sílvia Vilaplana Serret.

Tutora del PQPI-PTT

Nota: Agrair a tot l’equip de professors

(Coro Luengo, Anselm Aguadé, Anna

Carceller, Àngela Martí, Verónica

Segura, Carme Mitjans, Anna Mitjans i

Joan Casas) la tasca desenvolupada

amb els alumnes.

Page 31: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 31

Bitàcola | Juny de 2012

ENTREVISTA A

LA MERCÈ

MOSOLL

Com es diu vostè?

Mercè. Em dic Mercè Mosoll i Borràs

On va néixer?

A Gospí, un poblet petit i preciós de la

comarca de La Segarra (Lleida), a dos

quilòmetres de Sant Ramon, localitat

força coneguda pel sumptuós santuari

de frares mercedaris –popularment

conegut com l’Escorial de La Segarra-

i per la producció i venda d’articles de

pell, sobretot jaquetes i pantalons.

Petit, sí, però no et creguis, si el

busques al Google apareix, eh!

On viu ara?

Des del passat estiu estic vivint a

Altafulla, on m’he comprat un

apartament petit a la banda de la platja.

Per què es va traslladar?

Bé, la veritat és que feia molts anys

que em rondava pel cap la idea de

demanar el trasllat del meu lloc de

treball cap algun institut de la Costa

Daurada, amb preferència a prop

d’Altafulla, ja que aquesta població

m’ha tingut el cor robat des que hi vaig

venir per primera vegada de colònies

de 2n d’ESO amb alumnat de l’institut

on treballava fins el curs anterior.

D’això fa més de 10 anys. Després

vaig tornar amb altres alumnes

diverses vegades i cada cop

m’agradava més, així que el curs

passat vaig fer el cor fort i, malgrat em

va costar moltíssim deixar el caliu del

Centre on treballava des del seu primer

any d’existència, el 1996, vaig

demanar l’esmentat trasllat.

Quants anys té?

Uf! Molts més dels que m’agradaria

tenir. Mira, et donaré una pista: als 20

anys vaig ocupar la primera plaça de

funcionària com a professora

d’Ensenyança General Bàsica (l’antiga

EGB) i d’això fa més de 35 anys, així

que...

Estat civil? Té fills?

Casada, però separada des del 2001.

Tinc dues filles, la gran va estudiar

Ciències Econòmiques a la Universitat

de Barcelona (UB) i la petita és

enginyera per la Universitat

Politècnica de Catalunya (UPC) amb

seu a Terrassa.

Vostè què volia ser de petita?

Des que recordo, sempre havia volgut

ser “mestra”. Tinc clar que la causa es

trobava en la gran admiració que sentia

per les mestres destinades al meu

poble, totes elles molt cultes, joves i

Page 32: BITÀCOLA, 8

32

Bitàcola |La nostra revista

modernes, en contrast amb les noies

que jo coneixia, que no havien estudiat

i que es pentinaven i vestien de forma

molt més avorrida que la mestra

acabada d’arribar. Jo tindria uns 6 anys

i ja sentia gran admiració per ella. La

mirava i no deia res, però pensava: “De

gran seré mestra”.

Què ha estudiat i/o quina formació

té?

Inicialment vaig estudiar Magisteri a

l’Escola de Magisteri de Lleida,

titulació que em va permetre treballar

de professora d’EGB impartint

diferents matèries, entre elles

Matemàtiques, Física i Química i

Educació física. Per la mateixa època

em vaig treure el Certificat d’Aptitud

en Llengua anglesa i a partir d’aquell

curs ja només vaig fer classes de

Matemàtiques i de Llengua anglesa a

la 2a etapa d’EGB, és a dir, a alumnes

que, per edat, avui dia estarien a

l’institut cursant 1r i 2n d’ESO. Va ser

molts anys després, el 1996, que la

Reforma Educativa em va portar de

treballar en un col·legi d’EGB a

treballar en un institut de secundària de

nova creació i, sense deixar mai de

treballar, vaig matricular-me de

Filologia Catalana a la Universitat

Oberta de Catalunya (la UOC), vaig

llicenciar-me i... ja veus, des de llavors

que ensenyo català.

Té algun record especial de quan

estudiava per a ser professora?

Sí, el record més especial és el que

guardo de les colònies obligatòries que

havíem de fer les alumnes –sí, només

les noies, nois i noies sempre anàvem

separats per aquella època, a l’aula

també) per a completar els estudis

teòrics abans d’obtenir el títol.

Recordo que les vam fer a Villanúa,

petita població del Pirineu aragonès,

prop de Jaca. Acabava de complir 19

anys i eren les primeres colònies de la

meva vida, em semblava un somni

poder passar nit i dia amb les amigues i

en contacte amb la natura, així que

imagina’t... la disciplina era estricta,

però m’ho vaig passar tan bé que no

les oblidaré mai!

A vostè, qui o què la va motivar per

a treballar en l’ensenyança?

Les bones mestres que vaig tenir de

petita, que van saber despertar en mi el

gust per la lectura i el cuquet de la

curiositat, les ganes de descobrir coses

noves, d’adquirir nous coneixements,

d’aprendre... juntament amb les ganes

de transmetre tot això a altres persones

i de contribuir a la seva educació i

formació. I a qui millor que als

adolescents?

Quants anys fa que s’hi dedica?

Ja t’he dit... més de 35.

On va començar a treballar?

L’últim curs de Magisteri era de

Pràctiques remunerades i, doncs,

suposava “començar a treballar”. Jo,

aquestes Pràctiques vaig triar de fer-les

al col·legi Pleyan de Porta de Lleida,

on assistien, només, nenes de la

Maternitat, és a dir, nenes abandonades

amb les quals vaig arribar fins i tot a

formar i entrenar un equip de bàsquet

femení que vam competir en el torneig

provincial d’aquell any. Tanmateix, el

curs següent van destinar-me al

col·legi Guiu-Clara de Mollerussa i,

fins el juny de 2011, tota la meva vida

laboral com a docent ha transcorregut

allí, a la capital de la comarca del Pla

d’Urgell, a uns 22 km de Lleida.

Com va ser donar la primera classe?

Page 33: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 33

Bitàcola | Juny de 2012

Bé, una mica de por no puc negar que

la tenia perquè per primer cop em

trobava davant d’un grup d’uns 35

alumnes de 13-14 anys i això sempre

imposa, sobretot perquè jo no en tenia

gaires més d’anys, i recordo que em

preguntava: i si no aconsegueixes fer-

te obeir? Però comptava amb

l’avantatge d’haver fet classes

particulars per guanyar-me la vida des

de molt joveneta, així que ja tenia una

certa experiència, i de seguida me’n

vaig sortir prou bé.

Com era donar classes de català? És

igual avui?

Com t’he dit abans, no era català el que

ensenyava quan vaig començar sinó

Matemàtiques i altres matèries de la

rama de Ciències o de l’Educació

Física, però fos el que fos el que

ensenyés, no era igual que avui, era

més fàcil, bàsicament perquè en

general l’alumnat tenia clars els seus

deures, era disciplinat i, en general,

s’esforçava més que avui dia per

aconseguir el que es proposava.

Sempre he cregut que la indisciplina és

una causa important del fracàs escolar

del qual tant es parla avui dia.

Ha treballat d’una altra cosa?

No, sempre he treballat en la docència.

Em va passar una ocasió d’or per

treballar d’intèrpret en un ministeri de

Madrid, però entre que no em venia de

gust marxar de Catalunya i que em

fascinava el món de l’adolescència, la

vaig rebutjar i vaig continuar on era.

De fet, ben aviat vaig comprendre que

mai no em dedicaria a altra cosa que a

ensenyar i educar.

Què fa en les seves estones lliures?

Esport o lectura. M’encanta anar a

córrer una estona cada dia, caminar i

fer excursions a la muntanya els caps

de setmana i per vacances, i la resta del

meu temps lliure, sempre que m’és

possible la passo llegint. Seure damunt

la sorra de la platja amb un llibre obert

a la mà, ben tapada quan fa fred i no hi

ha ningú més, i llegir llargues hores

amb la música de les onades regalant-

te l’oïda, l’olor de sal i la brisa fresca a

la cara, proporciona un gaudi tan

especial que m’és impossible de

transmetre’l amb paraules.

Li agradaria que les seves filles es

dediquessin a l’ensenyament com

vostè?

Sí, però només si senten de debò que

l’ensenyament és la seva vocació. De

fet, ja s’hi dediquen. La filla gran és

professora de Matemàtiques en un

institut de Lloret de Mar i la filla petita

treballa d’enginyera pel matí, però

durant les tardes ensenya Mecànica de

vehicles en un institut de El Prat de

Llobregat. Reconec que a mi m’agrada

molt que segueixin el meu camí, però

són elles les que l’han triat i les que el

continuaran o no. És la seva vida i el

que les fa felices a elles em fa feliç a

mi.

Alumnes de l’optativa de revista de 2n.

Page 34: BITÀCOLA, 8

34

Bitàcola |La nostra revista

Els alumnes de

primer i segon ens

parlen del seu

primer dia a

l’institut

La vida està plena de canvis i els

alumnes que ara fan primer també

n’han fet un gran canvi: passar de la

primària a la secundària. Els dubtes,

les incerteses de com serà segur que els

van treure alguna hora de son.

Nosaltres vam fer una enquesta als

alumnes de primer i de segon de l’ESO

per tal de veure com se sentien i què

pensaven abans d’entrar a l’institut i

ara. Aquestes van ser les tres preguntes

que els vam fer.

1. Què pensaves abans de començar

l’institut?

2. Què en penses ara?

3. Què és el que més t’ha agradat del

primer any?

I aquestes són les respostes d’alguns

alumnes del centre.

Noemí Ceruelo 1r D

1. Jo abans de començar el curs

pensava que seria més difícil.

2. Ara penso que no és tan difícil,

només s’ha d’estudiar una mica.

3. El que més m’ha agradat d’aquest

any ha estat els nous amics que he fet i

que m’he trobat altres que abans ja

coneixia.

Daniel Girol 1r D

1. Pensava que seria molt difícil, que

els exàmens serien molts llargs i que

els nens més grans eren agressius.

2. Que els profes són bastant estrictes,

els nens són molt amables, encara que

hi ha un mica de tot.

3. El que més m’ha agradat ha estat els

canvis d’horari (són millors).

Júlia Caballero 1r D

1. Pensava que el nivell seria més alt,

els profes molt durs i els alumnes

antipàtics.

2. És més fàcil del que pensava i que

les classes no tenen tants alumnes com

em pensava.

3. El que més m’ha agradat ha estat les

excursions i els horaris del dimecres i

divendres.

Verónica Bosque 1r C

1. Pensava que els grans m'anaven a

pegar, que seria més difícil i els

professors serien molt estrictes.

2. Que no és agradable i difícil.

3. Les vacances.

Antonio Cerezo 1r C

1. Que seria més difícil, i els nois

dolents.

2. Que seria més fàcil i els professors

més durs.

3. Que he fet més amics.

Rubén Bertran 2n D

1. Anava a aprendre més.

2. No m'agrada.

Page 35: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 35

Bitàcola | Juny de 2012

3. La professora Ángeles de Castellà.

Kevin Álvarez 2n D

1. Anava a ser més fàcil.

2. Algunes matèries són més difícils.

3. Amics, vacances i el professor de

plàstica Miquel.

Joana Garcia 2n A

1. Seria diferent i interessant i molts

nervis.

2. Doncs que la gent que he conegut

em cau molt bé i m'imaginava que els

professors serien més estrictes.

3. L'excursió de Barcelona a l'Imax i la

castanyada.

Bruno Rauth

1. Seria molt divertit.

2. Els amics i la nova gent que he

conegut.

3. L'excursió a Barcelona a l'Imax i

l'estona al Mare Magnum.

Daniela Peña, Desirée Molina, Anna

Reyes i Anabel Romero

LA FESTA DELS

QUINZE ANYS

Els 15 anys és una festa molt important

a llatinoamèrica i centre Amèrica. És la

festa en la qual representa que passes

de nena a dona.

Aquesta festa no és com una festa

qualsevol, i no es celebra igual que tots

els aniversaris. L'homenatjada va

vestida amb un vestit llarg. Els colors

que es trien per al vestit són

normalment colors clars. El resultat

acostuma a ser un vestit sofisticat. A

més, la maquillen i li posen joies al

coll i al canell.

La festa comença amb l'arribada de

tots els invitats. Quan tots estan

reunits, surt la que fa quinze anys del

braç del pare o del germà, i

seguidament ballen el vals amb

cadascun del nois de la festa. En

acabar ell ball, el pare ha de canviar les

sabates a la seva filla i li'n posa unes

altres de taló.

Page 36: BITÀCOLA, 8

36

Bitàcola |La nostra revista

Després del ball inicial de la festa

s'entreguen quinze roses i s'apaguen

quinze espelmes, es fa un brindis i el

pare i la mare fan un discurs.

Finalment es dóna pas a la música i

tots comencen a ballar.

Cal dir que totes les noies de sud

Amèrica celebren aquesta festa amb

molta il·lusió.

Daniela Peña i Carolina Jiménez

ACTIVITATS DEL

GUST PER LA

LECTURA

La setmana del 12 al 16 de març els

alumnes de 1r i 2n d’ESO i 1r i 2n de

Batxillerat van fer una sèrie d’activitats

del programa d’incentivació lectora El

Gust per la Lectura promogut pel SIAL

del Departament d’Ensenyament.

Aquest programa El Gust per la

Lectura té per objectiu la formació de

bons lectors i lectores. Es tracta que, al

llarg de la seva formació educativa, els

joves esdevinguin lectors competents,

crítics i capaços de gaudir del plaer de

la lectura.

Els alumnes es van inscriure a l’edició

anual del XVIIè Concurs El Gust per la

Lectura. Els alumnes de 1r d’ESO van

llegir i fer una sèrie d’activitats al

voltant del llibre de la premiada

escriptora Maite Carranza, El Clan de

la lloba;

els de segon van llegir el llibre de C.

Dickens, Oliver Twist, essent enguany

l’any del bicentenari d’aquest

escriptor; i els de primer i segon de

batxillerat van llegir l’antologia

poètica titulada Com un foc invisible

de Màrius Torres, aprofitant també que

Page 37: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 37

Bitàcola | Juny de 2012

enguany és l’any del centenari d’aquest

poeta lleidatà.

Les activitats de 1r i 2n de l’ESO van

anar a càrrec de l’actriu Jordina Biosca

i les de Batxillerat per part de l’actor

Ferran Castells, una persona molt

vinculada a Torredembarra. Aquests

professionals van ajudar els alumnes

en les activitats relacionades amb el

concurs. La Jordina Biosca va ajudar a

construir personatges sòlids per als

seus textos, a estructurar una història

tenint en compte tots els elements de

l’espai, el temps, l’acció, els

contratemps,... El Ferran Castells va

donar unes bones pautes per a lectura

en veu alta i la comprensió dels textos

poètics de Màrius Torres. Tots van

poder entendre millor els poemes que

havien treballat en les seves

presentacions digitals amb veu i

música.

Us fem una petita ressenya de les obres

treballades:

El Clan de la lloba: El Clan de la

lloba és la primera part de la trilogia

La guerra de les bruixes, una obra de

Maite Carranza. Es va escriure l'any

1969. El personatge principal de la

trilogia és Anïd Tsinoulis. En el primer

llibre és una noia de 14 anys, molt

intel·ligent, que és tan baixa com una

nena d'11 anys i pesa com una de 9. Té

els cabells negres i uns ulls blaus

preciosos, freds com l'acer, nets com el

mar. La seva mare, Selene Tsinoulis la

pèl-roja, és una bruixa Omar del clan

de la lloba, i tots els indicis l'apunten

com a l'elegida de la profecia d'Or.

Oliver Twist: Oliver és un nen orfe que

creix enmig de privacions en un centre.

Un dia és escollit pels companys per a

demanar més menjar, motiu pel qual és

expulsat i titllat de problemàtic.

Comença aleshores com a aprenent de

diversos amos fins que coneix un vailt

que l'enganya per unir-se a la seva

banda de lladres, dirigida per en Fagin.

Com un foc invisible: La dedicació a

l'escriptura i l'atenció al món artístic i

literari són una constant en la vida de

Màrius Torres, una vida vinculada a la

malaltia. La seva poesia pot ser

contemplada com una resposta artística

a un conjunt d'adversitats; una resposta

Page 38: BITÀCOLA, 8

38

Bitàcola |La nostra revista

profundament vinculada al darrer

període d'una trajectòria vital, però

volgudament deslligada de tots els

referents particulars.

Tot un bon treball que cal destacar i

felicitar per la feina que han fet,

malgrat no hagin estat seleccionats en

el Concurs d’enguany.

Anna Reyes

DE LLIBRES

“Un llibre meravellós és una victòria

guanyada en tots els camps de batalla

del pensament humà.”

Honoré de Balzac (1799-1850).

Escriptor francès

La majoria de joves llegeixen i

llegeixen prou. Les lectures són molt

variades i van des de la saga crepuscle

i les seves criatures de la nit de

Stephanie Meyer amb Crepuscle,

Lluna nova, Eclipsi o Trenc d’alba;

passant per la saga de Maggie

Stiefvater amb una història d’amor

entre una noia i un noi que té uns

fascinants ulls grocs molt misteriosos

(http://www.temblor.grupo-

sm.com/); Mitjanit de Claudia Gray

en una història complicada de vampirs

(http://www.editorialempuries.cat/ca

/llibre/mitjanit_9992.html); Las

canciones para Paula Blue Jeans és

una novel·la de l’Editorial Everest que

primer va aparèixer a la xarxa i que ha

tingut molt d’èxit perquè parla dels

adolescents i de les seves relacions a

través de la xarxa.

(http://www.cancionesparapaula.co

m/), Química perfecta de Simone

Elkeles també és una novel·la d’èxit

els comentaris són molt bons com es

pot veure a:

http://www.juvenilromantica.es/2010

/04/quimica-perfecta-simone-elkeles-

resena.html; La nit que la Wendy va

aprendre a volar d’Andreu Martin, una

novel·la policíaca que captiva des de la

primera pàgina; Crispetes per a la

Norma Scheweizer de Pere Pons;

Kafka i la nina que se’n va de viatge

de Jordi Sierra; El Robinson del metro,

de Felice Holman de La Magrana

Page 39: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 39

Bitàcola | Juny de 2012

Edicions; Quan un toca el dos, d'Anna-

Greta Winberg de La Magrana

Edicions; L’amic retrobat de Fred

Uhlman de Columna Jove; i

moltíssimes més.

Hi ha moltes pàgines que ens poden

orientar per tal d’escollir les nostres

lectures. Algunes ens parlen de

lectures, d’altres ens permeten llegir

llibres a través de la xarxa. Aquí us

proposem algunes pàgines interessant:

Moltes d’aquestes pàgines també es

poden seguir a través del twitter i del

facebook. Busqueu i remeneu, segur

que trobareu un llibre que us agradi.

Yolanda Paños i Àlex Sánchez

1. http://muchoslibrosjuveniles.blogspot.com/2010/10/dejando-paraiso-simone-elkeles.html

2. http://www.bibliotheka.org/

3. http://llibresperllegir.cat/

4. http://kweilan.blogspot.com.es/

5. http://www.quellegeixes.cat/

6. http://llegeixesoque.blogspot.com.es/

7. http://bibliotecavirtual.diba.cat/inici

8. http://www.llibres.cat/

9. http://quadern.blogs.com/literaturajuvenil/

10. http://www.quellegeixes.cat/

11. http://www.racocatala.cat/forums/fil/105732/web-llibres-on-line-gratuits

12. http://www.gutenberg.org/browse/languages/es

13. http://www.bibliotheka.org/

14. http://www.planetalibro.net/ebooks/eam/index.php

15. http://www.librodot.com/index.php

16.http://www.llegirllibres.cat/stag/llegir-llibres-per-internet-el-llibre-negre-dels-

secrets.html

Page 40: BITÀCOLA, 8

40

Bitàcola |La nostra revista

16è Premi de

Literatura

“Protagonista

Jove” 2011-2012

L’últim trimestre d’aquest curs escolar

2011-2012 l’alumnat de l’optativa

“Club de Lectura” de 2n d’ESO del

nostre institut ha participat com a Jurat

en el procés de votació del 16è Premi

de Literatura “Protagonista Jove” que,

any rere any, convoca el Consell

Català del Llibre Infantil i Juvenil

(ClijCAT) en col·laboració amb

l’Associació Catalana d’Amics del

Llibre Infantil i Juvenil amb el propòsit

d’estimular la lectura d’imaginació en

els nois i noies.

A tal efecte, una comissió d’experts en

literatura per a joves va seleccionar a

principi de curs vuit llibres en català

d’entre els publicats entre el juliol de

2010 i el juny de 2011, quatre per al

grup d’edat de 13-14 anys i quatre per

al grup d’edat de 15-16 anys, i va

presentar les Bases per a poder-hi

participar a tots els centres d’ESO i

Batxillerat, així com les biblioteques

de Balears, Catalunya i País Valencià.

L’objectiu del Premi de Literatura

«Protagonista Jove» és aconseguir que

el major nombre possible de joves de

les Comunitats esmentades llegeixin

els llibres seleccionats i, finalment, es

constitueixin com a Jurat dins de cada

centre o biblioteca atorgant la seva

puntuació del 4 a l’1 començant pel

que considerin millor (4) i acabant pel

que els hagi agradat menys (1). Es

pretén d’aquesta manera que la veu

dels joves es faci sentir, donant-los

l’oportunitat de funcionar com a Jurat

amb repercussió més enllà del centre

escolar i de la biblioteca.

Per participar-hi, tant la inscripció

(finalitzada el 31 de desembre de

2011) com les votacions (només

possibles fins el 15 de maig de 2012)

Page 41: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 41

Bitàcola | Juny de 2012

són telemàtiques, i per a poder votar, el

ClijCAT envia un codi d’accés als

centres i biblioteques inscrits, codi que

cal conservar fins haver enviat la

votació col·lectiva del grup de joves

que hi participa.

En aquesta edició, els llibres que s’ha

llegit l’alumnat de l’institut Ramon de

la Torre que hi ha participat són:

HERNÀNDEZ, Pau Joan. Quan no

te’n vas. Edebé

MANSO, Anna; POMES, Juliet. Una

noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de

cangur. Cruïlla

MORPURGO, Michael. Cavall de

guerra. Estrella Polar

REID, Lynne. Tigre Tigre. Bambú

D’aquests quatre llibres, el que ha

obtingut una puntuació més alta al

nostre centre ha estat Quan no te’n vas,

de Pau Joan Hernández, seguit d’Una

noia N.O.R.M.A.L. s’ofereix de cangur,

d’Anna Manso i Juliet Pomes.

Al juny, cada alumne/a participant

rebrà un diploma que l’acreditarà com

a membre del Jurat i per participar en

el sorteig d’un lot de llibres d’uns

cinquanta títols que concediran les

editorials que hauran publicat els

llibres més votats. Els autors i els

editors dels llibres guanyadors també

rebran una distinció.

El veredicte del 16è Premi de

Literatura «Protagonista Jove» es va

fer públic el dia 31 de maig del 2012 i

les obres guanyadores han estat: a la

categoria 13-14 el llibre de M.

Morpurgo Cavall de guerra i a la

categoria 15-16 el llibre d’Annabel

Pitcher La meva germana viu sobre la

llar de foc.

Mercè Mosoll

LA FESTA DE

SANT JORDI A

L’INSTITUT

El dia de sant Jordi és un dia important

per Catalunya i la gent que vol

celebrar-lo fa regals: llibres per als

nois i roses per les noies. Per celebrar

aquesta diada al nostre centre a partir

de les 12 es va fer un doble concert un

per als de primer i segon i una hora

més tard el van fer per als de 3r, 4t i

batxillerat. Com cada any els

professors de música, la Carme

Marchena, en Carles Pascual i la

Sandra Marsal van organitzar el

conjunt instrumental i la coral per fer-

nos aquest concert amb peces del rock

català, Highell to hell, Miami beach i

El cop de rock. Dins d’aquest acte es

van donar els premis del concurs

literari de Sant Jordi. Els guanyadors

d’aquest concurs van ser:

Page 42: BITÀCOLA, 8

42

Bitàcola |La nostra revista

CATEGORIA 1: ALUMNAT DE

PRIMER CICLE DE L'ESO

CATALÀ

NARRATIVA:

Accèssit a Britany signat per Pedro que

correspon a l'alumne de 2n A Ivan

Romero.

3r premi: Marina, la filla del mariner

signat amb el pseudònim Enigma que

correspon a l'alumne a Paula Bauman

Requen de 2n B.

2n premi: El retorn, signat amb el

pseudònim Enigma que correspon a

l'alumne de 1r B Eduard Moya

Martínez.

1r premi: L'eau de Beauté, signat per

Lluna que correspon a l'alumna de 2n

A Joana García Rojas.

POESIA

3r premi:Quina és la solució signat

per Delmar que correspon a l'alumna

de 2n B Belén Trujillo Rodríguez.

2n premi:La meva família signat per

Estela i que correspon a l'alumna de 2n

B Michelle Gálvez Cabeza.

1r premi:La pèrdua signat per Lluna

blava que correspon a l'alumna de 2n B

LAURA ROVIRA Vidal.

CASTELLÀ

NARRATIVA:

2n premi: Historias para Lala de

Andrea Viedma de 1r A.

1r premi: El retorno de Eduard Moya

de 1r B.

POESIA:

3r premi: Sant Jordi de Janira Ocaña

de 1r B.

3r premi: Sin amor no hay vida de

Ainhoa Garcia de 1r A.

2n premi: Amor de Mar Seco 1r A.

1r premi: La historia de in amor

impossible de Andrea Viedma de 1r A.

CATEGORIA 2: ALUMNAT DE

SEGON CICLE DE L'ESO

CATALÀ

NARRATIVA:

3r premi: Desert.

Page 43: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 43

Bitàcola | Juny de 2012

2n premi: Injustícia monetària, signat

per Ona que correspon a l'alumna de 3r

A Júlia Sastre Montserrat.

1r premi: Difícil de suportar, signat per

Della que correspon a l'alumna de 3r A

Iolanda Virgili.

POESIA:

3r premi: desert.

2n premi: Tu, signat per Pingu que

correspon a l'alumna de 3r A Anna

Ruiz Romero.

1r premi: Estimar-te, fugir,... signat per

Fantasia que correspon a l'alumna de

3r A Melania Doncel Segovia.

CASTELLÀ

NARRATIVA:

2n premi: No es lo que esperas de

Cristovao da Silva 4t A.

1r premi: Miedo de Melania Doncel de

3r A.

POESIA:

1r premi: Odio de Cristovao da Silva

de 4t A.

CATEGORIA 3: BATXILLERAT I

CICLES FORMATIUS

CATALÀ

NARRATIVA

Desert.

POESIA

3r premi: desert.

2n premi: desert.

1r premi: Una nit al cel que correspon

a l'alumna de 1r de Batxillerat B

Montserrat Gil Ramos.

CASTELLÀ

Desert.

El dia de Sant Jordi vam acabar fent

uns tallers a la tarda.

Adrián Manea

Page 44: BITÀCOLA, 8

44

Bitàcola |La nostra revista

LLENGÜES D’ÚS

A L’INSTITUT

RAMON DE LA

TORRE

S’ha iniciat un estudi per saber l’estat

lingüístic de l’institut Ramon de la

Torre des de la Coordinació de llengua,

interculturalitat i cohesió social a partir

de dades recollides a les tutories. De

moment només s’ha fet en el cursos del

primer i segon de l’ESO. Aquest estudi

revela unes dades que demostren que

les actuacions fetes per la Generalitat

han estat poc fructíferes, almenys en

aquest context analitzat.

Llengües utilitzades per l’alumnat a

1r curs de la ESO, per grups:

Per tal de fer l’estudi de les llengües

d’ús als alumnes, s’ha fet un

qüestionari des de la tutoria on es

demanava a l’alumnat d’una banda,

quines llengües utilitzava: a casa, amb

els amics i en altres àmbits i quines

llengües coneix.

Els resultats queden recollits als gràfics

següents:

1r ESO A

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 25 ALUMNES

Llengües

que utilitzen a

casa

Llengües

que utilitzen

amb els

amics i en altres

àmbits

No

utilitzen gens el

català

en cap àmbit

Català: 3 0

12

alumnes

Castellà: 15 12

Castellà i català: 5 11

Altres 1 (romanès)

1 (romanès

i

castellà)

Dels 25 alumnes enquestats, 13

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 52% de

l’alumnat.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

Page 45: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 45

Bitàcola | Juny de 2012

1r ESO B

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 20 ALUMNES

Llengü

es que utilitze

n a

casa

Llengües que

utilitzen amb els amics i

en altres

àmbits

No

utilitzen gens el

català en

cap àmbit

Català: 2 0

12

alumnes

Castellà: 11 10

Castellà i català: 2 5

Altres 5 (4

àrab i 1

xinès)

Dels 20 alumnes enquestats, 12

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 60% de

l’alumnat.

1r ESO C

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 21 ALUMNES

Llengües que

utilitzen a

casa

Llengües que utilitzen amb

els amics i en

altres àmbits

No utilitzen

gens el

català en cap

àmbit

Català: 2 2

18

alumnes

Castellà: 13 16

Castellà i català: 0 3

Altres 2 (romanès)

3 (àrab) i

1(amazic)

6 (2 romanès/cast.i

4 àrab/cast.)

Dels 21 alumnes enquestats, 18

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 85,7% de

l’alumnat.

0

2

4

6

8

10

12

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

Page 46: BITÀCOLA, 8

46

Bitàcola |La nostra revista

1r ESO (RESUM TOTAL DEL

CURS)

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 87 ALUMNES

Llengües

que utilitzen

a casa

Llengües

que utilitzen amb els

amics i en

altres àmbits

No

utilitzen gens el

català

en cap àmbit

Català: 8 2

59

alumnes

Castellà: 52 55

Castellà i català: 8 23

Altres 18

alumnes:

- 5 romanès

- 11 àrab

- 1

amazic

- 1 xinès

18 alumnes

- 5

romanès/cast

- 12 àrab/cast

- 1

xinès/cast

Dels 87 alumnes enquestats, 59

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 67,8% de

l’alumnat de 1r de la ESO.

Llengües utilitzades per l’alumnat a

2n curs de la ESO, per grups:

Seguint el mateix procediment fet a 1r

curs de la ESO, s’ha fet un qüestionari

des de la tutoria on es demana a

l’alumnat d’una banda, quines llengües

utilitza: a casa, amb els amics i en

altres àmbits i quines llengües coneix.

Els resultats queden recollits als gràfics

següents:

2n ESO A

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 25 ALUMNES

Llengü

es que utilitze

n a

casa

Llengües que

utilitzen amb els amics i en altres

àmbits

No

utilitzen gens el

català en

cap àmbit

Català: 5 1

14

alumnes

Castellà: 13 14

Castellà

i català:

4 7

Altres 2 (àrab)

1

(portuguès/cas

t.)

2 (àrab/cast.)

1 (portuguès/cast.)

Dels 25 alumnes enquestats, 14

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 56% de

l’alumnat.

0

10

20

30

40

50

60

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

0

2

4

6

8

10

12

14

16

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

Page 47: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 47

Bitàcola | Juny de 2012

2n ESO B

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 25 ALUMNES

Llengües que

utilitzen

a casa

Llengües que

utilitzen

amb els amics i en

altres

àmbits

No utilitzen

gens el

català en cap

àmbit

Català: 2 0

14

alumnes

Castellà: 14 12

Castellà i català: 5 9

Altres 4 (àrab)

4

(àrab/cast.)

Dels 25 alumnes enquestats, 14

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 56% de

l’alumnat.

2n ESO C

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 19 ALUMNES

Llengüe

s que utilitzen

a casa

Llengües

que utilitzen

amb els

amics i en altres

àmbits

No

utilitzen gens el

català

en cap àmbit

Català: 1 0

13

alumne

s

Castellà

:

11 10

Castellà

i català:

3 5

Altres 4 (àrab)

4

(àrab/cast.)

Dels 19 alumnes enquestats, 13

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 68,42% de

l’alumnat.

0

2

4

6

8

10

12

14

16

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

0

2

4

6

8

10

12

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

Page 48: BITÀCOLA, 8

48

Bitàcola |La nostra revista

2n ESO D

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 25 ALUMNES

Llengüe

s que utilitzen

a casa

Llengües que

utilitzen amb els amics i

en altres

àmbits

No

utilitzen gens

el

català en cap

àmbit

Català: 1 0

10

alumn

es

Castell

à:

14 8

Castell

à i

català:

5 12

Altres 4 (àrab)

1 (romanè

s)

4 (àrab/cast.)

1 (romanès/cas

t.)

Dels 25 alumnes enquestats, 10

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 40% de

l’alumnat.

2n ESO (RESUM TOTAL DEL

CURS)

TOTAL D’ALUMNES

ENQUESTATS: 94 ALUMNES

Llengües que

utilitzen a

casa

Llengües que utilitzen

amb els

amics i en altres

àmbits

No utilitz

en

gens el

català

en cap àmbit

Català

:

9 1

51

alumnes

Castell

à:

52 44

Castell

à i

català:

17 33

Altres 16 alumnes:

- 1

romanès/c

ast.

- 12 àrab/cast.

- 2 àrab

- 1

portuguès

16 alumnes

- 14 àrab/castellà

- 1

romanès/cas

t

- 1portuguès/

cast

Dels 94 alumnes enquestats, 51

alumnes reconeixen que no utilitzen

gens el català en cap àmbit,

percentatge que suposa el 54,25% de

l’alumnat de 2n de la ESO.

Aquestes dades mostren com la llengua

catalana està en un segon o tercer

0

5

10

15

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

0

10

20

30

40

50

60

A casa Amb els amics

Només català

Només castellà

Totes dues llengües

Altres

Page 49: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 49

Bitàcola | Juny de 2012

terme i que malgrat els esforços de la

Generalitat de Catalunya i del

Departament d’Educació, encara fa

falta mesures per equilibrar la situació.

Gemma Tort

(Coordinació de llengua,

interculturalitat i cohesió social)

L’ESCOLA A

CATALUNYA

El cartell de l’esquerra és de Josep

Obiols que va ser un encàrrec de

l'Associació Protectora de

l'Ensenyança Catalana, una entitat

creada el 1898 per impulsar el català a

l'escola. L’altra cartell es va difondre

l’11 de setembre de 2011 a través del

diari ARA a través d’un adhesiu, amb

un lema modificat davant les noves

circumstàncies.

L'actual model d'immersió lingüística a

l’Ensenyament, el pilar de l’èxit

integrador de la nostra societat, s’ha

vist qüestionat pels diferents tribunals

de justícia, a petició només cinc

famílies a les quals se’ls ha donat

suport des de determinats partits, des

Page 50: BITÀCOLA, 8

50

Bitàcola |La nostra revista

de Convivència Cívica Catalana,...

Aquest curs escolar 2011-12 va

començar amb la sentència del TSJC

(Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya) en què s’instava a la

Generalitat de Catalunya a aplicar

mesures perquè el castellà fos la

llengua vehicular a l’escola, aplicant

així la sentència del desembre de 2010

del Tribunal Suprem (TS). Es

començava el curs, per tant, amb un

atac a la llengua catalana, la llengua

vehicular del sistema educatiu català,

un atac a l’Estatut de Catalunya, ara

amb un intent de politització de la

llengua.

La realitat és que les dades

estadístiques sobre el model lingüístic

educatiu i la utilització del català i del

castellà avalen que el model

d’immersió en català que s’empra és

l’adequat, tal i com es pot veure avalat

per l’informe PISA. De fet, és l’única

manera de garantir l'exigència legal del

ple domini de les dues llengües

cooficials en finalitzar l'ensenyament

obligatori, ja que l'actual situació del

català en la societat catalana no permet

el canvi de model educatiu si es volen

aconseguir els actuals resultats.

Diferents entitats com escola en català

(http://www.escolaencatala.cat/),

plataforma per la llengua

(https://www.plataforma-llengua.cat/),

som escola

(http://www.somescola.cat/) van

iniciar una sèrie de iniciatives populars

per tal de continuar amb aquest model

d’immersió reconegut

internacionalment. Si entreu en algunes

d’aquestes pàgines veureu que hi

formen part moltíssimes entitats

cíviques i culturals de tot l’àmbit

educatiu català i també veureu què s’ha

fet i què s’està fent. S’ha de dir que

s’han fet concentracions, s’ha demanat

l’adhesió dels docents, de tots els

centres docents i dels consells escolars

de Catalunya al manifest per a una

escola en català, s’ha presentat una

proposició de llei: “defensem l’escola

en català”, s’han recollit signatures, els

ciutadans s’han concentrat davant els

ajuntaments per demanar aquest model

d’escola, als consistoris municipals se

n’ha parlat, alguns han fet un informe

de queixes lingüístiques del poc

respecte a la llengua catalana,... Al

nostre centre també es va parlar sobre

aquest tema entre el claustre de

professors i majoritàriament van donar

suport a la iniciativa i es van adherir al

manifest de somescola.cat; i així

mateix, va passar amb el consell

escolar.

L’escola catalana és un model que no

segrega per motius lingüístics, on

tothom hi té cabuda; és un model que

des dels anys 80 s’està duent a terme i

que l’èxit social i professional s’hi ha

vist reflectit. Per tant, si un sistema

funciona i té èxit, quin interès hi ha

darrere de tot plegat?

Departament de català

Page 51: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 51

Bitàcola | Juny de 2012

ELS JOVES DE

SEGON DE

BATXILLERAT

ENS PARLEN DEL

SEU FUTUR

Els joves de segon de batxillerat ara

acabaran el curs i alguns d’ells

seguiran estudiant i d’altres intentaran

combinar els estudis amb alguna feina

que els permeti seguir endavant amb

els estudis. Tenen molta il·lusió, però

també moltes incerteses. No saben si

podran trobar el treball que els

agradaria de fer i per al qual hauran

estudiat. Saben que per viure de

manera independent han de trobar un

primer treball que els permeti guanyar-

se la vida i també saben que ara mateix

hi ha una taxa d’atur juvenil (16-29

anys) d’un 54%. La crisi afecta a tota

la població i d’una manera especial a la

joventut, si aquesta no està ben

preparada.

A començaments d’aquest curs vam fer

una entrevista als alumnes de segon de

batxillerat. Els vam fer una sèrie de

preguntes per saber què pensaven

sobre el seu futur. Ara us en farem un

resum del que els vam preguntar i del

que ens van dir.

A la pregunta: Penses seguir estudiant

després d’acabar batxillerat? La

majoria va dir que sí, a excepció d’una

persona.

A la pregunta: Creus que s’ha de tenir

estudis per poder aconseguir feina?

Gairebé tots els alumnes van dir que

cal tenir estudis per aconseguir feina.

A la pregunta: De què t’agradaria

treballar quan acabis els estudis?

Molts alumnes van dir que volien

medicina i dret. Però també ens van

dir: inspector d’homicidis, en un

museu, psicòloga, assistent social,

professor de parvulari, periodisme,

realització, administració i direcció

d’empreses, criminologia, model, en

qualsevol empresa, en una notaria,...

A la pregunta: Creus que la crisi

t’afectarà per trobar treball malgrat

tinguis estudis? La meitat dels alumnes

creuen que la crisi els afectarà malgrat

tinguin estudis, però l’altra meitat

tenen confiança en el futur.

A la pregunta: Amb quants anys

t’emanciparàs? Els alumnes

majoritàriament van dir que

s’emanciparien amb més de 18 anys.

Només pocs alumnes van dir que ho

farien amb més de 29 anys.

A la pregunta: Amb quants anys creus

que començaràs a treballar? Els

alumnes creuen que començaran a

treballar amb més de 18, pocs creuen

que serà amb més de 25 anys. També

cal dir que bastants creuen que

trobaran feina als 18.

Page 52: BITÀCOLA, 8

A la pregunta: Qui creus que té més

possibilitats de trobar feina en el món

actual? Els alumnes creuen que tenen

més possibilitats de trobar feina la gent

amb estudis.

Ala pregunta: Quines qualitats haurien

de tenir els joves d´avui? Els alumnes

creuen que les principals qualitats són:

ganes de treballar, estudis, el respecte,

ser responsables i respectuosos, ser

espavilats, educats, treballadors, tenir

experiència,...

A la pregunta: Què prefereixes del dia de

demà. ser autònom o treballar per algú?

Les preferències estan bastant

anivellades.

A la pregunta: Creus que aconseguiràs

treballar del que vols? La meitat creuen

que sí que ho aconseguiran i l’altra

meitat estan entre el dubte i la negació.

A la pregunta: Si fossis director d’una

empresa quin seria el perfil de

treballador que buscaries? Creuen que el

perfil de treballador seria algú amb

imaginació i amb iniciativa per fer les

coses, responsable, educat, treballador,

simpàtic, puntual.

I finalment a la pregunta: És important

ser emprenedor? Per què? Els alumnes

pensen que és important ser emprenedor.

L’educació és essencial per als joves. els

estudis són indispensables per obtenir

una feina que els realitzi i que els doni

una estabilitat econòmica que els permeti

emancipar-se de la casa dels pares. Com

veiem els nostres joves de l’institut estan

molt conscienciats que per tenir un bon

futur en el món laboral s’ha de tenir una

bona formació i unes qualitats i maneres

de fer. Malgrat les dificultats actuals que

hi ha al nostre país, creiem que

aconseguiran fer realitat els seus somnis

si s’hi esforcen de valent.

Raquel Colmena i David Bruguerola

0

5

10

15

20

25

30

35

40Seguir estudiant

Tenir estudis per trobarfeina

T'agradaria treballar delque has estudiat

Creus que t´afectara lacrisi

Anys que t´emanciparàs

Page 53: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 53

Bitàcola | Juny de 2012

DESITJOS DE LA

GENT DE

L’INSTITUT

Per Nadal la gent és molt propensa a

formular desitjos. Als darrers dies de

l’any des de les tutories es van repartir

uns fulls de color verd per tal que

poséssim els nostres desitjos de cara

l’any vinent, la nostra vida, el món,...

Aquests fulls els vam enganxar en un

arbre que es va posar al passadís de la

planta baixa.

Nosaltres vam voler preguntar a alguns

alumnes què desitjaven:

Bruno Rauth 2nA: Que la meva família

sempre tingui salut.

Verónica Bosque 1r C: Que no hi hagi

tantes malaties.

Soumia 1r C: Desitjo tornar al meu país

per veure la meva família.

Mohamed el Ferdaous: Desitjo que la

gent del meu país no passi més gana i

que tinguin més diners.

Carla Torres 1r C: Que tots els companys

ens portem bé.

Ayoub el Yakoubi 1r C: Que no hi hagi

tanta crisi.

Cristina Bosque 3r C: Estar sempre al

costat de la persona que estimes.

Laira Bravo 3r C: Tenir sempre algú al

teu costat.

Després vam anar a l’arbre i en vam

seleccionar uns quants. Els desitjos són

anònims i molt variats, i van des de

temes personals a temes més

humanitaris. Aquí en teniu uns quants:

Desitjo no perdre mai la meva família i

els meus amics.

Desitjo que el 2012 sigui molt millor que

l’any passat: no tenir cap preocupació

per res, i ser molt feliç i enamorar-me

molt. Per cert, si pot ser, que no hi hagi

tanta gent falsa repartida per tot el món.

Viure feliç amb les persones que

m’estimen.

M’agradaria poder estar amb les

persones que estimo sempre que vulgui,

ser millor i ajudar en tot les persones

més importants per a mi.

Que ningú mai perdi l’esperança.

Que hi hagi igualtat en tot el món.

Desitjo que algun dia toqui la guitarra o

el baix en un bon grup i aprendre a tocar

la guitarra. També m’agradaria que tots

els meus amics siguin feliços escullin el

Page 54: BITÀCOLA, 8

54

Bitàcola |La nostra revista

camí que escullin i que tinguin una llarga

i feliç vida.

El meu desig ha de ser especial, ha de ser

un desig per a tothom i per a mi: un

desig sense felicitat, ni amor, un desig

possible, un desig real.

Amb el desig que el meu somni secret es

compleixi.

Que tots els alumnes de Bat aprovin les

PAU.

Desitjo aprovar l’examen de cotxe.

Desitjo viure feliç amb les persones que

t’estimen i que canviïn les coses en el

país.

Desitjo que s’acabi la crisi.

Desitjo que no hi hagi gent que passi

gana.

Desitjo que tot el món sigui molt feliç,

que no hi hagi injustícies i que tothom

ens estimem.

Cristina Bosque i Laira Bravo 3r C

LES RETALLADES

A

L’ENSENYAMENT

El dia 29 de febrer es va organitzar la

primera vaga pel sindicat d'estudiants a

tot l'estat Espanyol. Les manifestacions

d'alumnes que hi va haver durant el mes

de febrer van ser importants. A València

la Generalitat no ha pagat els diners als

centres públics perquè puguin fer front a

les despeses que té cada centre. Per això,

molts instituts i escoles han estat

sotmesos talls d'electricitat i calefacció,

per impagament. Arran d'aquests fets els

alumnes van sortir al carrer. Les imatges

que van sortir a la premsa i a la televisió

van ser molt esgarrifoses. Aquestes

imatges van donar la volta al món per la

duresa amb què va respondre la policia i

per les declaracions dels dirigents

polítics. A Catalunya el mateix dia també

es van fer diverses manifestacions,

contra les retallades al sector de

l'ensenyament públic, organitzades pels

estudiants de secundària i d'universitats.

La manifestació va ser convocada per la

PUDUP i va comptar amb el suport de

sindicats d'estudiants i del personal PAS

i PDI. Els motius: la reducció del

finançament públic, l'augment del cost

de les taxes dels estudis universitaris, el

Page 55: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 55

Bitàcola | Juny de 2012

nou model de governança a les

universitats, la reducció de les beques,...

Aquestes retallades comporten i seguiran

comportant la pèrdua de molts llocs de

treball no tan sols afectaran a les

universitats i als centres d'ensenyament

primari i secundari sinó que també

afectaran a algunes empreses com de

neteja, de catering, de llibres, de

transport, d’activitats complementàries

com tallers, teatres, sortides,...

Les retallades afecten a tots els àmbits de la

població. Els diaris i els comentaris de la gent

expressen un malestar. En el nostre centre

molts estudiants i professors han exercir el dret

de la vaga diverses vegades durant aquest curs.

Els estudiants i els professors estan indignats

amb les notícies de retallades a l’ensenyament

públic que cada dos per tres surten publicades

als mitjans de comunicació.

Els professors del centre volen un

ensenyament públic i de qualitat, i una manera

de manifestar el seu desacord amb la política

de retallades del govern de la Generalitat i el

Ministerio de Educación y Ciencia és portant

cada dimecres unes samarretes grogues en què

es fa un S.O.S a l’ensenyament públic i de

qualitat. Molts centres han penjat una pancarta

a fora del centre, altres fan tancades, altres

també porten samarretes grogues, altres fan

cartes informatives que reparteixen a tothom,

altres fan talls a la via pública, concentracions

a diferents instituts, etc. Tots volen fer saber a

la població que la inversió en educació s’ha

reduït molt i que estan preocupats per

l’educació dels infants i els adolescents perquè

són el nostre futur.

L’11 d'abril a Torredembarra, més

concretament a la zona del Castell, es va fer un

acte de suport a l'ensenyament públic per part

de tots els torrencs. Es va elaborar una

pancarta en contra de les retallades, i alumnes i

professors van cridar unànimement a favor de

l'ensenyament públic i de qualitat.

Les retallades afecten als alumnes de

l’ensenyament públic d’aquesta manera: 1.

més alumnes a les classes, que poden arribar

als 35 a l’ESO i als 40 al Batxillerat; 2. no hi

haurà substitucions pels professors que es

posin malalts si falten menys de 10 dies; 3. els

alumnes de grau superior hauran de pagar una

matrícula de 360 euros, en uns ensenyaments

que havien estat gratuïts; 4. baixaran les

beques escolars i especialment les

postobligatòries; 5. les reparacions també es

veuran afectades ja que serà prioritari l’aigua,

Page 56: BITÀCOLA, 8

56

Bitàcola |La nostra revista

la llum, el telèfon, la calefacció,...; 6. pujaran

les taxes universitàries; 7. s’anul·laran les

matèries de menys de 10 alumnes matriculats

al batxillerat a excepció d’algunes matèries

com el llatí i el grec; 8. es poden reduir o

anul·lar les mesures de suport i de recolzament

si els instituts no tenen recursos propis; 9. la no

inversió en material digital; 10. la modificació

del currículum; entre d’altres. També els

professors es veuen afectats per aquestes

mesures: 1. la reducció del sou de més d’un

25%; 2. l’augment de grups classe a càrrec i de

més alumnes per aula; 3. la reducció de llocs

de treball; 4. la no substitució del professorat

per malaltia si aquest falta deu dies; 5.

l’augment de la jornada laboral; 6. els

constants canvis en el currículum; 7. la

reducció de sou als interins i substituts; entre

d’altres.

Tant els nostres professors com els alumnes

són responsables amb la feina que fan i com

que són competents fan la feina ben feta, però

és evident que cal manifestar el seu malestar

perquè veuen com en reduir la inversió en

educació també afecta la societat del benestar.

Adrián Manea

CONSELLS

ANTICRISI

“Abundats beneficis esperen a qui

descobreix el secret de trobar

l'oportunitat en la crisi.”

(proverbi oriental)

Tenint en compte que estem amb una

situació de crisi cal ser estalviadors i ser

prudents en el que comprem o el que no,

en el que fem o deixem de fer. Per tal

d'aconseguir sobreviure en aquesta etapa

podríem proposar alguns consells:

1. Apagar els llums fluorescents de les

aules, perquè durant el dia no fa falta.

2. Posar la calefacció quan faci falta,

sense haver de passar fred.

3. Enviar correus electrònics de faltes

d’assistència, de comunicats

d’incidència, comunicats en general,...

als pares en comptes de trucar-los o

donar-los en paper.

4. Deixar enviar WhatsApp des dels

mòbils dels alumnes als pares en

comptes de trucar des del centre, per dir-

los que estan malalts i que els vinguin a

buscar.

5. Preguntar la quantitat de menjar que

vol menjar l’alumne al menjador escolar

abans que li posin al plat, ja que la

majoria de gent tira el menjar i es

desaprofita un menjar que es podria

aprofitar.

Page 57: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 57

Bitàcola | Juny de 2012

6. Deixar portar una carmanyola amb el

dinar.

7. Portar ordinadors de casa.

8. Reaprofitar els llibres.

9. Demanar més ajudes, perquè els

diners que ens donen són molt pocs i no

ens arriba.

“Si vols superar la crisi, supera’t a tu

mateix. Fes d'aquesta crisi el desafiament

que et porti a treure, en cada moment,

instant, a utilitzar el millor de tu.” (A

Rovira).

Elisabeth Pérez

LA MÚSICA QUE

S’ESCOLTA ARA

Les 15 cançons que s’escolten més de

pop avui en dia, aquí posem una llista:

1-Taio Cruz, Hangover

2-Gym class heroes, Stereo hearts

3-Adele, Someone like you

4-Katy Perry, The one that got away

5-Britney Spears, Criminal

6-La oreja de Van Gogh, Cometas por el

cielo

7-Madonna, Give me all your luvin

8-Pitbull, International love

9-Micheal Teló, Ai se eu te pego

10-Coldplay, Paradise

11-Jessie J., Domino

12-Lagarto amarillo, Dejarse la piel

13-Flo Rida, Good feeling

14-Ed Sheeran, The a team

15-David Guetta, Titanium

Page 58: BITÀCOLA, 8

58

Bitàcola |La nostra revista

Les 15 cançons que s’escolten més de

rock avui en dia, aquí posem una llista:

1- Guns´n Roses, Sweet Child´o Mine

2-Nirvana, Smells like Teen Spirit

3-AC/DC, Back in Black

4-Queen, Bohemian Rhapsody

5-Bon Jovi, Its my Life

6-The Eagles, Hotel California

7-Linkin Park, In The End

8-Metallica, Enter Sandman

9-Aerosmith, Dream On

10-Black Sabbath, Paranoid

11-Pink Floyd, Another Brick in The

Wall

12-Kiss, Rock and Roll at Nite

13-System of a Down, Chop Suey

14-The Rolling Stone, Satisfaction

15-Deep Purple, Smoke On The Water

Les 15 cançons que s’escolten més de

house avui en dia, aquí posem una llista:

1-Ma Chérie-Dj Antoine Feat. The Beat

Shakers

2-Millonaire -Kitsch 2.0 Feat. Theory &

Luke Aster

3-Deep In Love-Tom Boxer

4-International Love -Pitbull Feat. Chris

Brown

5-Levels -Avicii

6- Calling (Lose My Mind) -Sebastian

Ingrosso & Alesso Feat. Ryan Tedder

7- Hangover -Taio Cruz Feat Florida

8-Paso -Sak Noel

9- Wild One Two -Jack Back Feat.

David Guetta & Nicky Romero & Sia

10-This Is The Night -Mike T Feat.

Rawanne

11-What Happens In Vegas -Chukie &

Gregor Salto

12-We Found Love -Rihanna Feat.

Calvin Harris

13-Levantala -Marsal Ventura &

Surrender Dj's

14-Antidote -Swedish House Mafia Vs.

Knife Party

15-Never Be Alone -Deepside Deejays

Les 15 cançons que s’escolten més de

reggaeton avui en dia, aquí posem una

llista:

1- Zion & Lennoxft Tony Dize, Hoy lo

Siento

2-Wisin & Yandel Ft. Jennifer López,

Follow The Leader

3-Randy Nota Loka Ft Guelo Star,

Imaginate

4-Nicky, Jam ft. J.Álvarez, Tu primera

vez

5-Plan b, Es un secreto

6-Don Omar, A lo mejor ya es tarde ft

Syko

7-Daddy Yankee, Ven Conmigo ft.

Prince Royce

8-Tony Dize, Terminalo (Ella me pidió)

9- Don Omar, Hasta que salga el sol

10- Franco El gorila ft los androides, Se

envolvió

11- Ñejo ft. Kenai, Mi estilo de vida

12- Arcangel, La maravilla

13- Daddy Yankee ft.Don Omar,

Lovumba

Page 59: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 59

Bitàcola | Juny de 2012

14- Ñengo Flow, Cuando me extrañe va

a volver

15- Ñejo, Esa pelicula

Les 15 cançons que s’escolten més de

latin-house avui en dia, aquí posem una

llista:

1- Replay, La Musica (2Bos Rubens

Latin Dream Remix)

2- Jarlinzon Rodríguez, Fernando Ávila,

Trompet- In (Original Latin Mix)

3- Veerus, Maxie Devine, D-Wave (Feat.

Sigrid), Calinda (Menini & Viani

Remix)

4- Helguera & Dominicus, Brothers In

The Booth, Dirty Helene (Dorush

Remix)

5- DJ Fist, Carnaval (Original Mix)

6- Etienne Ozborne, Chris Montana, El

Hacha (Original Mix)

7- Dave Kurtis, Violino (Club Mix)

8- Cosme Martin, My Sidi Mansour

(Massivedrum Remix)

9- Valero, Esperanto (Original Mix)

10- Kidhouse, Saxong (Ricardo Espino

Remix)

11-Tujamo, Mombasa (Matthias Richter

Remix)

12-Zelonka, Flamenco (Dancing In The

Sun) (Original Version)

13-Tune Brothers, Serenata (Eddie

Thoneick Remix)

14-Fuzzu, Carnival (Mix One)

15-DJ Fist, Children From Mali

(Original Mix)

Anabel Moreno i Desirée Molina

ELS ALUMNES

OPINEN

L’abandonament

d’animals

Detesto la gent que abandona les seves

mascotes per vacances. Saben que són

éssers vius, però encara així els és igual.

Només pensen que no són persones i que

la mascota els molesta per sortir. Detesto

la gent que només compra els animals

per acontentar els seus fills mentre els

facin gràcia, i quan ja no els estimen els

abandonen com si això fos una cosa

normal.

Aquestes persones no saben que els

animals tenen sentiments i ens agraeixen

tot el que fem per ells. No saben que els

Page 60: BITÀCOLA, 8

60

Bitàcola |La nostra revista

animals són els millors amics de les

persones, són fidels, ens protegeixen... i

el millor és que no parlen. Per això

detesto aquestes persones, perquè fent

això demostren que no tenen cor.

Molta gent acostuma a anar-se’n de

vacances i això implica deixar la casa

sola i també la mascota. En aquest cas

has de buscar-li un lloc on deixar-la.

Pots escollir entre deixar-la amb un

familiar, un amic o portar-la a una

guarderia especial.

Si decideixes deixar-la amb algun

conegut has de deixar-li el menjar

necessari, comentar-li com ha de cuidar

el teu animal i donar-li el telèfon del

veterinari al que assisteixes normalment.

Si decideixes portar-la a una guarderia

especial has d’assegurar-te que aquell

lloc té els elements necessaris per poder

cuidar el teu animal.

I encara molt millor si decideixes

emportar-te’l de vacances, ja que podràs

gaudir amb ell i no t’hauràs de preocupar

per si el tenen ben cuidat i amb les

condicions que es mereix un dels amics

que més t’estima.

Anna Ruíz (3r A)

Música a les tendes

Odio anar de compres i trobar aquesta

música tan escandalosa i amb el volum

tan alt. Entres a dins i tens la sensació de

trobar-te en una discoteca amb la música

al màxim on no pots sentir ni els teus

propis pensaments. Dónes un pas dintre

de la tenda per mirar roba i l'únic que

vols de seguida és marxar corrent.

Per una part ho trobo un bon invent ja

que la gent, quan passa pel costat, es

para i veu tan bon ambient i tanta alegria

que només per això, alguns són com els

peixos i piquen l'ham. D'aquesta

manera ja noten com una obligació

d'entrar a xafardejar. Però no tot està a

favor, hi ha gent a qui li agrada entrar en

una tenda i poder estar-s'hi tota l'estona

que vulgui, però a causa de la música

massa alta arriba un moment que

s'atabala i marxa. A vegades arriba un

punt que s’està tan estressat que no es

compra res.

Jo penso que això de posar música a les

tendes es fa amb bona intenció, per a que

la gent trobi una mica de vida en l'espai.

El problema és que no s'adonen que és

inquietant i que hi ha persones que no es

troben a gust en ambients com aquests.

Jo faria alguna modificació, posaria

música però amb un to normal, sense

passar-se, i mai no posaria una música

escandalosa. El que també faria és posar

un estil de música que concordés amb la

tenda. Per exemple, si parlem d'una

tenda modernitzada, doncs posar una

música que sigui moderna; en canvi, si

parlem d'una tenda més formal, doncs

posaria una música que fos relaxant.

Page 61: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 61

Bitàcola | Juny de 2012

D'aquesta manera és probable que tots

ens trobéssim en un ambient agradable a

l'hora d'anar a comprar.

Ariadna Morera (3r A)

Telèfons mòbils

Abans de començar voldria preguntar

una cosa: series capaç d'estar dues

setmanes sense el teu telèfon mòbil? Més

d'un segur que pensarà: “És clar que no!

Com parlaréamb els meus amics i

<<twiteare>> que acabo de veure una

formiga? Per la mort deDéu!

Bé, dons el que passa és que la societat

d'avui en dia està capficada en els

telèfonsmòbils i no pot imaginar una

vida sense ells. I a mi em sembla que

això és molt trist.

Penso que està molt bé que tinguin tantes

utilitats, però d'aquí a que fins i tot hi

hagi una aplicació per petar grans ho

veig molt estúpid, tot i que encara veig

més estúpid que hi hagi gent que s’hi

gasti diners. Això no vol dir que no hi

hagi aplicacions que siguin útils, com

ara el Google Maps.

En fi, crec que hauríem d'aixecar una

mica la vista i adonar-nos que el temps

val or ique l'estem malgastant, i que

viure, només viurem un cop. No et

limitis a estar les 24hores del dia davant

d'una pantalleta, perquè com bé diu

una cançó de Lax'n'Busto:

“cada instant és únic, no es repetirà”

Cristina Rodríguez (2n A)

La crisi

A causa de la crisi econòmica actual, a

les escoles, als instituts i als centres

d’educació en general s’han fet moltes

retallades.

S’ha hagut d’estalviar en el material

escolar, comprat menys i s’ha utilitzant

més cops.

També s’han reduït els llocs de

manteniment, com per exemple les dones

de la neteja. També s’han retallat els

sous dels mestres de forma que molts

d’ells treballen disgustats.

Encara que la situació econòmica en el

nostre país no és gens bona, penso que

no haurien de tocar sectors tan

importants com l’educació, en tot cas si

baixessin els sous als polítics i als rics la

cosa aniria millor. Malgrat que hi hagi

hagut retallades jo no he notat cap canvi

significatiu.

Com que hi ha hagut moltes retallades la

gent està enfadada perquè ells segueixen

Page 62: BITÀCOLA, 8

62

Bitàcola |La nostra revista

pagant impostos, fins i tot els han

augmentat, i els serveis que ofereix

l’estat s’han reduït, tant que molts ja no

tenen qualitat i donen menys serveis que

altres.

Aida Gómez (4t C)

Els insectes

D’insectes n’hi ha de diferents tamanys,

formes, colors, espècies. Tots provenen

de diferents llocs, tenen moltes

característiques, alguns curen, altres

maten, però tots em produeixen una

sensació de pànic. Els diferents tipus de

persones afrontem aquesta situació de

diferents maneres. A unes persones els

agrada fer exploracions i captar insectes,

n’hi ha d’altres que no els donen massa

importància, i uns altres com jo, que no

els suportem.

D’una banda, no podria suportar estar en

un lloc on hi hagués insectes com

aranyes, abelles, escarabats, etc. Sé que

no em farien res dolent, però no

m’agraden gens.

D’altra banda, m’agrada mirar-los per

Internet, llibres, fotos, etc. per veure la

diversitat d’insectes que hi ha. Alguns

tenen uns colors tan estranys que mai

t’imaginaries que existeixen. Poden

arribar a ser molt estranys, però també

interessants.

Ermina Rotaru (2n A)

Injust però cert

No m’agrada gens que els metges, que

cada dia estan salvant vides, tinguin un

salari baix. En canvi els esportistes

cobren milions d’euros i, encara que

estiguin tot el dia entrenant i fent dietes

molt estrictes, és injust.

És injust que els polítics estiguin fent

moltes retallades als funcionaris, sobretot

a Educació i a Sanitat, perquè

condemnen molta gent a passar gana.

No m’agrada gens que els diputats,

senadors, etc. tinguin una pensió vitalícia

i que, en canvi, estiguin baixant les

pensions als pensionistes i jubilats.

I és molt injust que els alcaldes es posin

els sous que els dóna la gana, que els

polítics que han robat al govern no vagin

a la presó, que hi hagi més cotxes

oficials a Espanya que als EE.UU -ja que

Espanya és molt més petita- i que el

polítics gaudeixin de targetes de crèdit

oficials quan podrien viure sobradament

amb el salari que ells mateixos s’han

posat.

Page 63: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 63

Bitàcola | Juny de 2012

Aquests només són uns quants exemples

amb què es pot comprovar que la vida és

molt injusta.

Joana Garcia (2n A)

Xarxes Socials

Les xarxes socials les utilitzem molt en

la nostra vida. La gent les utilitza

diàriament per comunicar-se a través

d’ordinadors, mòbils...

Esta bé utilitzar-les una estona per poder

parlar amb els coneguts, compartir fotos,

idees, gustos, jugar, i moltes més coses.

La gent també les utilitza per estar al dia

de les coses que passen al món.

El que no està bé és passar a les xarxes

socials moltes hores al dia, ja que no és

bo per la vista i, a més, t’oblides del que

està passant fora. El que també passa és

que quan vas pel carrer amb el mòbil no

t’adones de res i pots tenir algun

problema o accident, com xocar amb

algú.

En conclusió, penso que estan molt bé

les xarxes socials però s’han de reduir les

hores per evitar enganxar-s’hi i que ens

facin un mal irreparable.

Joel Ballester (2n B)

Injustícia monetària

M’encanta la moda, la roba, cuidar-me,

etc. Però odio veure com hi ha gent

morint-se de gana quan les models

cobren tals immensitats de diners; és

injust que només pel fet de ser guapes i

tenir bon cos cobrin aquestes quantitats

de diners, perquè a més han tingut la sort

de néixer així, però... i la gent que ha

estudiat carreres, s’ha tret màsters, s’han

matat a estudiar, etc.? No cobra ni la

meitat d’aquests diners i no pot escollir

entre ser guapa o no.

Considero que té molt més mèrit haver-

Page 64: BITÀCOLA, 8

64

Bitàcola |La nostra revista

se esforçat per tenir un sou que cobrar

milionades per ser maco o maca. Em

sembla bé que desfilin i patrocinin roba i

la llueixen bé, no es pot negar, però

haurien de cobrar un sou normal perquè

no té cap mèrit el que fan, no costa res

passejar-se per una passarel·la, que et

maquillin i et fiquin “mona”, i encara

menys quan saps el que cobraràs. Tots

aquests diners donats de més,

“regalats”estaria millor dit, haurien

d’estar destinats a persones que els

necessiten, és a dir, a ajuda.

M’agradaria moltíssim que es valorés

l’esforç i es deixés de banda el físic i

coses tan materials. A més, l’anorèxia

crec que està molt fonamentada en els

models televisius i de desfilada, perquè

veuen aquestes noies tan “perfectes”

físicament mentre a elles se les

subestima , i és quan cauen en la

malaltia.

Júlia Sastre (3r A)

La crisi

Fa quatre anys vam entrar en una etapa

de decadència econòmica que actualment

està afectant molt el nostre país. En

molts llocs han fet una gran reducció de

personal i cada dia hi ha més persones a

l’atur, al temps que s’està retallant a

Sanitat, Ensenyament, Serveis socials,

etc.

Page 65: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 65

Bitàcola | Juny de 2012

Les despeses socials estan sofrint una

caiguda molt gran, fins i tot a la casa

reial se li ha retallat una petita proporció

dels seus ingressos anuals.

Hi ha famílies senceres sense treball i no

tenen diners ni per a les mínimes

necessitats. També petits autònoms que

han fracassat al seu propi negoci no

tenen dret ni a rebre l’atur,

circumstàncies que provoquen una

situació molt desagradable.

A l’hora de fer la compra cada vegada

més gent compra marques blanques

perquè són més econòmiques, i al carrer

cada vegada s’hi troba més gent que

demana per a poder sobreviure el dia a

dia.

Jo penso que en lloc d’haver reduït el

personal podien haver reduït el sou i així

més gent tindria treball i no n’hi hauria

tant d’atur.

Laura Marsal (2nB)

Tecnologies digitals

Jo penso que les tecnologies digitals,

com ara els telèfons mòbils nous amb

què pots fer de tot, són massa

tecnològics, i més per a nens de primària

que ja comencen a portar-los. Crec que

això l’únic que fa és que estiguis part del

teu temps enganxat a aquests aparells i

no prestis atenció al que de veritat

importa, com ara els estudis. Seria millor

que algunes coses fossin com abans, com

els telèfons mòbils que només servien

per trucar. I també les “plays”, que està

bé que hi juguem de tant en tant, però

s’han tornat un vici ja que ens tenen

tancats a casa sense fer altra cosa que

mirar la tele i donar-li als botons del

comandament. A més, moltes persones

es fan sedentàries a causa de les

tecnologies digitals, i augmenta

l’obesitat infantil perquè els nens no

surten i no fan esport, l’únic que fan és

estar estirats al sofà.

La tecnologia està bé depenent de com i

amb quina freqüència s’utilitzi. Per altra

banda, algunes tecnologies digitals -com

els ordinadors, per exemple- són bones

eines de treball i també funcionen per

comunicar-se amb amics d’altres països

o per trobar tot tipus d’informació a

Internet.

Nicolás Moretti (2n A)

Page 66: BITÀCOLA, 8

66

Bitàcola |La nostra revista

CITES CÈLEBRES

La lectura ens dóna l'

aliment que fa viure

el cervell: les

paraules, els signes,

les idees, el

pensament. Som

humans perquè tenim paraules i podem

parlar amb els altres i amb nosaltres

mateixos.(...) les paraules, la lectura, a

més, ens ordena el cap. Tenir un bon

vocabulari és com tenir un armari ben

endreçat: de seguida troben allò que

busquem. Les persones que llegeixen i

tenen moltes paraules al cap són més

ordenades, més sanes, més felices.

(Emili Teixidor)

Per a mi, un llibre és una mena de pala

amb la qual cavo el meu interior.

Sobretot, tot llegint, aquest acte de cavar

en mi mateix em produeix més plaer que

respirar, fins i tot a vegades em fa que

respirar sigui més plaent.

(Martin Walser)

Una successió de petites voluntats

aconsegueix un gran resultat.

(Carles Badallaire)

La majoria dels homes no els manca

força, sinó constància.

(Víctor Hugo)

Per arribar al moment de la realització

cal travessar el desert dels anys estèrils.

(Rabindranath Tagore)

La bellesa que atrau rarament coincideix

amb la bellesa que enamora.

(José Ortega y Gasset)

Si vols conèixer a una persona, no li

preguntis el que pensa, sinó el que

estima.

(Sant Agustí)

La constància es un pont entre el desig i

la realització.

(Luis Señor)

El secret de la meva felicitat està en no

esforçar-me pel plaer, sinó en trobar el

plaer en l'esforç.

(André Gide)

La felicitat és un article meravellós:

quant més se’n dóna, més n'hi queda a

un.

(Blai Pascal)

La saviesa de la vida consisteix a

eliminar allò que no és essencial.

(Lin Yutang)

Page 67: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 67

Bitàcola | Juny de 2012

L’home és molt més complicat que el

seu pensament.

(Paul Valéry)

No s’ha de carregar els nostres

pensaments amb el pes de les nostres

sabates.

(Andreu Breton)

A vegades podem passar-nos anys sense

viure en absolut, i de sobte tota la nostra

vida es concentra en un sol instant.

(Òscar Wilde)

Aquell que pregunta és un beneit durant

cinc minuts, però qui no pregunta es

queda beneit per sempre. (Proverbi

xinès)

No existeix res bo ni dolent; és el

pensament humà el que fa semblar així.

(William Shakespeare)

Quan parlis, procura que les teves

paraules siguin millors que el silenci.

(Proverbi hindú)

Mai consideris l’estudi com una

obligació, sinó com una oportunitat per

penetrar en el meravellós món del saber.

(Albert Einstein)

Invertir en coneixements produeix

sempre els millors beneficis. (Benjamin

Franklin)

La intel·ligència consisteix no solament

en el coneixement, sinó també en la

destresa d’aplicar els coneixements a la

pràctica. (Aristòltil)

M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho

vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer

i ho vaig aprendre. (Confuci)

Governa casa teva i sabràs quant costa la

llenya i l’arròs; cria els teus fills, i sabràs

quant deus als teus pares. (Proverbi

oriental)

La possibilitat de realitzar un somni és el

que fa la vida interessant. (Paulo Coelho)

Els únics que estan sempre de tornada

són aquells que mai han anat enlloc.

(Antonio Machado)

Un dels principals objectius de

l’educació ha de ser ampliar les finestres

a través de les quals veiem el món.

(Arnold H. Glasgow)

És millor viatjar ple d’esperança que

arribar. (Proverbi japonès)

Noemí Hermoso

Page 68: BITÀCOLA, 8

68

Bitàcola |La nostra revista

Carta d’amor

Amor,

Bé, no sé com començar. Necessito dir-

te tot el que sento per tu.

Durant el temps que hem estat junts, has

fet que fos la noia més feliç del món. Em

feies sentir com si només existíssim els

dos. Sempre em recordo dels moments

bons que vam passar junts, quan em

deies princesa, quan m’abraçaves i em

deies que sempre estaríem junts, o

aquelles tardes d’estiu que passàvem

junts a la platja. Sempre em recordaré de

tots aquells moments i de molts altres

que vaig passar al teu costat.

També vam passar moments dolents,

moments difícils; però sempre ho

acabàvem resolent. El que no es va poder

arreglar va ser aquell dissabte 10 d’agost,

quan em vas dir que em deixaves. Jo no

m'ho creia. No pensava que em podries

fer el que em vas fer. Em vas deixar per

una altra: per la meva millor amiga.

Després d'haver estat dos anys i mig

junts, em vas canviar per ella. Em vas

enganyar durant un mes. Jo veia que

passàveu molt de temps junts, però ella

em deia que no, que només éreu amics i

jo confiava en les seves paraules. Però

pel que vaig veure confiar, de vegades,

no és gaire bo. Ja no puc ni confiar en la

meva millor amiga; en aquella que

sempre em deia que mai em fallaria, que

sempre estaria al meu costat. Tu també

n'ets culpable, i molt. Confiava en tu i

em vas fer una putada i, a sobre,

m'insisties dient-me que tornés amb tu,

que ho vas fer sense pensar, que estaves

en una festa, ... Si m'ho haguessis dit al

principi, potser t'hagués perdonat, però

m'ho vas dir al cap de dues setmanes, i ja

no et vaig voler donar una altra

oportunitat, ni tan sols parlar amb tu.

Encara que ara estiguis amb ella, i

després de tot el que em vas fer, jo, et

vaig perdonar, però encara no em puc

creure el que em vau fer. Em vau fer

molt de mal.

Vaig conèixer un noi, en Marc. El vaig

conèixer a l‘aniversari d'una amiga. Amb

el temps vam començar a parlar. Ell

m'estimava, però jo estava confusa. Em

va dir que m'esperaria tot el temps que

fes falta. I així va ser. Ara estic amb ell.

L'estimo molt. Per fi he trobat algú que

m'estima de veritat.

T’escric aquesta carta per dir-te que

durant el temps que vam estar junts vaig

ser molt feliç, però no tot dura per

sempre. Espero que siguis feliç i que

trobis algú que t'estimi molt...

Anna Reyes, Elisabeth Pérez i Daniela

Peña

Page 69: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 69

Bitàcola | Juny de 2012

ELS MENJARS

TÍPICS DELS

NOSTRES

ALUMNES DE

L’AULA

D’ACOLLIDA

Els alumnes de l’aula d’ acollida hem

treballat a l’aula els menjars típics dels

països dels quals procedim. Després de

rumiar-ho molt aquests són els que més

ens han agradat.

Us animem a que els poseu a la pràctica.

VEUREU QUE BONS !!!!!!

PAÍS: ROMANIA

CAPITAL: Bucarest

SUPERFÍCIE: 238.391 Km2

MONEDA: Leru

POBLACIÓ: 21.628.000 h.

MENJAR: Zahar ars

INGREDIENTS PER A QUATRE

PERSONES:

5 ous

1 litre de llet

350g de sucre

1 cullerada de farina

PREPARACIÓ:

Col·locarem en una cassola 150gr de sucre i la posarem al foc, anirem

removent amb una cullera de fusta fins que el sucre es caramel·litzi.

Després en un bol posarem els ous, 200g de sucre i la cullerada de

farina. Ho barrejarem tot fins a aconseguir una mescla

homogènia. Posarem el sucre caramel·litzat en un motlle, afegirem la

mescla que hem fet abans i ho posarem al forn uns trenta minuts.

Després el retirarem del forn i el deixarem refredar, un cop refredat el

traurem del motlle i farem porcions.

BON PROFIT !!!!!

Eduard Oprea 1C

Page 70: BITÀCOLA, 8

70

Bitàcola |La nostra revista

Una altra proposta:

PAÍS: ARGENTINA

CAPITAL: Buenos Aires

SUPERFÍCIE: 2.766.890 Km2

MONEDA: Peso argentí

POBLACIÓ: 41.343.201 h.

MENJAR: “Asado argentino”

INGREDIENTS PER A QUATRE PERSONES:

Carn de vedella (una peça sencera de la part de

les costelles)

Sal

Salsa “chimi-churri”

INGREDIENTS SALSA:

All, Farigola, Ceba. Llorer, Orenga, Pebre

vermell, Vinagre, Aigua, Sal, Oli.

PREPARACIÓ:

Posarem sal a la carn, mentrestant el carbó que vagi

cremant a la barbacoa.

Després posarem la carn a la graella i anirem vigilant que

no es cremi. Quan la carn estigui cuita la posarem en un

plat i li afegirem la salsa “chimi-churri” que prèviament

haurem preparat.

PREPARACIÓ DE LA SALSA:

En un bol posarem a trossets l’all, la farigola, la ceba, el

llorer, l’orenga, el pebre vermell, el vinagre, la sal, una

mica d’aigua i una mica d’oli. Ho barrejarem tot i ja està la

salsa feta.

Aquests plat també el podem acompanyar amb xoricets,

botifarrons i xinxolines (menuts).

BON PROFIT!!!!

Camila Alderete 2C

Page 71: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 71

Bitàcola | Juny de 2012

IMATGES D’UN ANY

Page 72: BITÀCOLA, 8

72

Bitàcola |La nostra revista

Page 73: BITÀCOLA, 8
Page 74: BITÀCOLA, 8

74

Bitàcola |La nostra revista

Page 75: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 75

Bitàcola | Juny de 2012

Page 76: BITÀCOLA, 8

76

Bitàcola |La nostra revista

Page 77: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 77

Bitàcola | Juny de 2012

Page 78: BITÀCOLA, 8

78

Bitàcola |La nostra revista

Page 79: BITÀCOLA, 8

B i t à c o l a 79

Bitàcola | Juny de 2012

Moltès gràcies a

tots per fer

possible aquesta

revista.

Juny de 2012