blaus de l’ànima - Teatre Lliure€¦ · temporada 2011/2012 2 Teatre Lliure Gràcia - del 27...

13
temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat © Juan Miguel Morales blaus de l’ànima més de 20 anys ben a prop de Maria del Mar Bonet i Manel Camp

Transcript of blaus de l’ànima - Teatre Lliure€¦ · temporada 2011/2012 2 Teatre Lliure Gràcia - del 27...

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat

© Juan Miguel Morales

blaus de l’ànima

més de 20 anys ben a prop de Maria del Mar Bonet i Manel Camp

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 2

Teatre Lliure Gràcia - del 27 de setembre al 2 d’octubre

Blaus de l’ànima Més de 20 anys ben a prop de Maria del Mar Bonet i Manel Camp

intèrprets

Maria del Mar Bonet veu / Manel Camp piano

direcció artística i concepte Maria del Mar Bonet i Manel Camp / so Joan Fornés / il·luminació Roger Puiggener / producció executiva i distribució Yanni Munujos i Laura Magrinyà per a Cmanagers & LMS

i els equips del Teatre Lliure

producció Cmanagers & LMS amb la col·laboració de VESC

espectacle en català durada 90’ sense pausa horaris de dimarts a dissabte a les 20:30h.

el diumenge a les 18h. preus 27€ 18€ (dimecres, dia de l’espectador) 22€ (amb descompte, excepte dia de l’espectador)

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 3

Del 4 al 21 de febrer del 1988, Maria del Mar Bonet i Manel Camp van oferir en una sèrie de concerts al Teatre Lliure la seva primera trobada musical centrada en un repertori fins llavors poc habitual per a la cantant. D’aquesta trobada en va sorgir un disc de gran èxit: Ben a prop.

Quan es van complir vint anys d’aquell èxit, el duo Bonet-Camp va fer diversos concerts commemoratius. Avui, tres anys després, tornen a apostar per un nou disc junts: Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop.

Presentem aquí aquest disc, que recopila alguns dels temes més destacats de Ben a prop i temes nous. De nou al Lliure, de nou a Gràcia.

“Una de les millors veus d’Europa -i possiblement del món.” (Jan Fairley, The Scotsman i BBC Radio Scotland)

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 4

Fa poc més de 20 anys... Era el 1988 quan Maria del Mar Bonet i Manel Camp estrenaven, en una exitosa sèrie de recitals al Teatre Lliure a Gràcia (Barcelona), una col·lecció de cançons que havien de culminar amb l’edició, un any després, del celebrat treball discogràfic Ben a prop.

Commemorant aquesta efemèride, ambdós artistes s’han tornat a trobar a l’estudi de gravació per celebrar-ho amb el mateix repertori i afegint-hi les noves cançons que han elaborat recentment actuant junts pels escenaris.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop és el títol d’aquest aniversari que enllaça el passat amb el present en forma de doble cd; i consolida així la complicitat artística del duet, que torna a la mateixa sala del Lliure després de més de dues dècades per compartir-lo posteriorment amb el públic dels teatres i auditoris del país.

Blaus de l’ànima. Més de 20 anys ben a prop combina els aires mediterranis de la cantant mallorquina en el seu vessant més jazzístic, amb el mestratge d’un dels grans del piano.

Tots dos junts resulten una manera única i comuna de fer música que els permet visitar tant Gershwin com Serrat, Bibiloni, els Stones, Billie Holliday o Toti Soler. I, sense deixar de banda alguns temes propis de la Maria del Mar i composicions de Manel Camp, cantar alguns poemes de Maria Aurèlia Capmany, Maria Mercè Marçal i Miquel Àngel Riera.

© Juan Miguel Morales

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 5

algunes cançons

Abraça’m (Embraceable you), de George i Ira Gershwin La barbera, de Maria Aurèlia Capmany No sé tu com ho sents, de Miquel Àngel Riera Què volen aquesta gent?, de Lluís Serrahima i Maria del Mar Bonet Jim, de Nelson Shawn, Caesar Petrillo i Milton Samuels No voldria res més ara, de Maria del Mar Bonet Cançó de l’amor petit, de Joan Manuel Serrat Si véns prest, de Maria del Mar Bonet Es fa llarg esperar, de Pau Riba Lover Man, de Jimmy Davis, Roger Ramírez i Jimmy Sherman Epigrama, de Joan Salvat-Papasseit, música Toti Soler

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 6

La barbera

A París hi ha una barbera més bonica que un dia clar i com que diuen que és tan bella i bé jo, me n’hi vull anar. Vaig anar-me’n a l’horabaixa per arribar en sortir el sol la barbera era a la finestra i em preguntà –Jove què vol? –Jo voldria que em fes la barba Si no fos massa demanar–. –A punt tinc totes les navalles, el galant jove, pot entrar–. Mentre ella em feia la barba tres cops vaig perdre el color –Potser us faig mal amb la navalla –No, bonica, és el teu amor. –El meu amor– contestà ella, –el meu amor és lluny d’aquí, un gran vaixell se l’emportava se l’emportava, mar endins. –Els mariners que el vaixell manen van vestits de vellut vermell. I el capità que els comanda té el meu amor, per sempre més.

lletra Maria Aurèlia Capmany / música popular

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 7

Maria del Mar Bonet (Ciutat de Mallorca, 1947)

Nascuda a l’illa de Mallorca, on de petita va aprendre cançons populars, Maria del Mar Bonet arriba a Barcelona l’any 1967 i comença a cantar amb Els Setze Jutges, la primera formació de cantautors catalans posterior a la Guerra Civil espanyola. Amb ells realitza les primeres actuacions i grava el seu primer disc, que inclou quatre cançons populars de Menorca.

L’any següent, la censura del règim franquista li prohibeix cantar "Què volen aquesta gent?", una cançó protesta emblemàtica escrita a partir de la mort d’un jove assetjat per la policia. A principis dels anys setanta inicia a França, Dinamarca i Anglaterra les seves primeres actuacions a l’estranger. En el decurs de la seva carrera, Maria del Mar Bonet visitarà Suïssa, Veneçuela, Mèxic, Portugal, Polònia, Itàlia, Suècia, Alemanya, Grècia, Tunísia, Holanda, Bèlgica, l’antiga Unió Soviètica i el Japó.

El 1971, un disc seu on apareixen les cançons "L'àguila negra" i "No voldria res més ara" aconsegueix ser disc d’Or a l’Estat espanyol. Uns anys més tard, Maria del Mar Bonet inicia una sèrie de concerts a la Plaça del Rei de Barcelona que tindran una llarga continuïtat al GREC Festival de Barcelona, convertint-se en una valuosa oportunitat per retrobar-se amb el públic barceloní.

El 1981 enregistra el disc "Jardí tancat" a París, amb arranjaments musicals de Jacques Denjean i la col·laboració d’Alan Stivell. Els textos d’aquest disc es basen en l’obra de poetes mallorquins de principi de segle. El Govern Francès li atorgarà l’any 1984 el Premi de l’Acadèmia Charles Cross al millor disc estranger publicat a França. Aquest mateix any se li concedeix la Creu de Sant Jordi, màxima distinció de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1985, fruit del seu interès per la música del Nord d’Àfrica, apareix el disc “Anells d'aigua”, amb la col·laboració de l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunísia, amb qui efectua una gira per l’Estat espanyol i per França. Un any més tard realitza una gira per la península amb l’internacionalment famós músic brasiler Milton Nascimiento, en una proposta de mestissatge entre la música mediterrània i els ritmes de aquell país sud-americà.

En el camp de la investigació de noves formes artístiques, l’any 1988 presenta amb el coreògraf i ballarí espanyol Nacho Duato l’espectacle Arenal. En aquest

cas, la combinació de cançó i dansa aconsegueix una resposta excel·lent de públic per tots els països on actuen. Nacho Duato ha creat altres coreografies

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 8

amb música de l’autora i cantant, com Jardí tancat (Primer premi Coreogràfic de Colònia, Alemanya) i el pas a dos Cor perdut.

Maria del Mar Bonet obre el 1988 una porta a un gènere fins aleshores nou per ella i presenta al Teatre Lliure de Barcelona l’espectacle Ben a prop, en el qual interpreta conjuntament amb el músic i pianista Manel Camp estàndards americans i temes de Gershwin, els Rolling Stones i Toti Soler.

Durant l’any 1992 estrena al Festival Internacional de Música de Perelada el “Cant de Benvinguda”, una obra emmarcada en el camp de la música contemporània creada i interpretada pel guitarrista Feliu Gasull, l’Orquestra de Cambra Teatre Lliure i el Cor Ars Nova de Budapest. Rep el Premi Nacional de Música 1992, atorgat per la Generalitat de Catalunya per la difusió de la música dels Països Catalans, i presenta a la Plaça del Rei de Barcelona el seu nou espectacle discogràfic, La Grècia de Theodorakis, a partir del qual, l’any 1993, enregistra “El·las, Maria del Mar Bonet canta Theodorakis”.

Al principi del 1994 estrena la partitura creada pel compositor Rafael Subirachs sobre l’obra poètica de Joan Vinyoli, Cants d'Abelone. Aquell mateix any, amb el compositor i director de cinema turc Zulfu Omar Livaneli, internacionalment famós per la composició de la banda sonora de la pel·lícula YOL (Palma d’Or del Festival de Cannes), Maria del Mar Bonet presenta el seu espectacle Merhaba, sobre adaptacions de temes d’aquest artista turc.

El 1995 presenta a la Sala Riviera de Madrid i a la Plaça del Rei de Barcelona el seu últim disc, “Salmaia”, una selecció de temes de diverses zones del Mediterrani (Turquia, Sicília, Grècia, Nàpols, Eivissa,...) que compta amb la col·laboració musical de l’Ensemble de Musique Traditionelle de Tunísia amb direcció de Fethi Zghonda. Una de les manifestacions culturals més importants d’Europa, el Festival Internacional d’Edimburg, convida Maria del Mar Bonet a presentar el seu nou espectacle en dos dies de concerts, que aconsegueixen una excel·lent resposta de crítica i de públic.

El 1996 realitza, en el marc de la conferència internacional Habitat organitzada per la UNESCO, un concert davant de 4000 persones a Istambul. Aquell mateix any es presenta per primera vegada al Canadà a través de dos dels festivals més prestigiosos del continent americà; a Montréal i al Québec.

El 1997, Maria del Mar Bonet celebra 30 anys de dedicació a la música. Per aquest motiu realitza un emblemàtic concert al Palau Sant Jordi de Barcelona en el qual aconsegueix convocar més de 14000 persones. Al concert, concebut com una festa i retransmès en directe per televisió, hi participen convidats com Lluís Llach, Joan Manuel Serrat, Nena Venetsanou, Catherine Allard, Fethi Zghonda, Paco Cepero, Martirio i la Coral Universitària de Mallorca. Al setembre

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 9

d’aquell mateix any, convidada per la UNESCO, actua a Tessalònica, Capital Cultural de 1997.

1998 és l’any de les sortides a l’estranger i de les col·laboracions en treballs d’altres artistes. Amb Amancio Prada pel disc 'Rosas a Rosalía'. Amb Loquillo al disc 'Con elegancia'. Amb Jordi Sabatés i Rosa Vergés al projecte audiovisual De Granada a la Luna, en homenatge a Federico García Lorca. I amb Jackson Browne al disc 'Canta mis canciones'.

Ha actuat també a Glasgow (Escòcia) al Celtic Connection Festival, a Lisboa dins el festival Cantigas do Maio, a Estocolm i a Lausana. A Fiuggi (Itàlia) dins del Festival Donnes in Musica, i també a Gibellina (Sicília). A l’Argentina va presentar el seu disc 'El cor del temps' (editat allà per Acqua Records) en diversos concerts per Buenos Aires, Río de la Plata i Paraná. A Xile va presentar el concert homenatge 'Con Allende Siempre'. També va realitzar una gira pel Marroc, amb concerts a Rabat, Casablanca, Fes, Tànger i Tetuan. Aquesta gira, organitzada per l’Instituto Cervantes, la va apropar a una realitat que ella sempre havia sabut percebre molt abans que els mestissatges amb el sud es posessin de moda.

Ha actuat a Sevilla al Festival de Música Andalusí, a Euskadi, a Valladolid amb Amancio Prada, a Madrid a les Galas de Clausura del XV Festival de Otoño amb Catherine Allard. També a Sant Joan de les Abadesses al Festival Compte Arnau, a Torroella de Montgrí i a Sant Boi de Llobregat amb els ballarins d’IT dansa per a Altaveu 98. El 1999 edita ‘Cavall de foc’, una selecció de cançons tradicionals dels Països Catalans, interpretades des d’una nova mirada.

Canta al Festival Midem Cannes 2000 a la nit de la cançó mediterrània, i a Munich en un concert homenatge a Mikis Theodorakis, junt amb Maria Farantouri, Zulfu Livanelli, Milva, etc., davant de 14.000 persones. Després d’aquest concert, s’embarca en una gira per Espanya amb Maria Farantouri durant tot l’any següent, que les porta a l’Auditori de Barcelona, a Salamanca, Pamplona i Córdova, entre d’altres ciutats.

A la Plaça del Rei presenta l’espectacle Domino, en el qual reuneix cançons de companys de professió i altres cantants propers, i s’estrena cantant en francès en públic, interpretant una cançó que vol ser el seu particular homenatge a l’artista francesa Patachou.

Al 2001 torna a la gira estrangera, visitant Boston, Filadèlfia, Rudolstadt, Coimbra i Lisboa, Tunísia i Romania, entre altres països. Coincidint amb el 25è. aniversari dels seus recitals a la Plaça del Rei de Barcelona, Maria del Mar Bonet enregistra amb el compositor Joan Valent i el seu grup Ars Ensemble el

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 10

cd en directe Raixa, que aconsegueix un èxit sense precedents en la seva trajectòria artística i diversos premis.

La gira internacional de Raixa al circuit de músiques del món visita importants festivals a Istambul, Atenes (Womad Festival), Itàlia (Torí), Londres (Barbican Theatre, Mediterranean Festival), EUA (Nova York, Filadèlfia), el Canadà, Països Baixos (Concertgebow, Amsterdam), Bèlgica (Gant), el Japó (Tòquio) i Síria (Damasc).

Paral·lelament, estrena un nou espectacle al Teatre Nacional de Catalunya el març de 2003, amb el títol Caloma. Des de Mallorca a l'Alguer. Presenta al Fòrum de les Cultures Barcelona 2004, en el marc del Teatre Grec, el seu treball: Amic, Amat, que compta amb l’excepcional col·laboració de la Coral Cantiga i el Cham Ensemble de Damasc.

Alhora, edita l’àlbum Amic, Amat, que rebrà el Premi de Música Ciutat de Barcelona i la Medalla d'Or de Mallorca. La seva gira internacional la porta per EEUU (Los Angeles, Seattle, Central Park de NY i Providence), Grècia (Atenes i Naxos) i s’etrena al Palau Azem de Damasc (Síria) l’octubre de 2005, amb els músics de Damasc del Cham Ensemble. Aquest concert va ser enregistrat per TVE en un documental especial i emès per Nadal de 2005.

Al juny del 2006 estrena a la Plaça del Rei un nou espectacle, Terra Secreta, i en gira d’estiu visita Àlep (Síria), Amman (Jordània), Berlín i Mòdena, entre altres ciutats. El 2007, edita Terra secreta, i col·labora amb el cantant de flamenc Miguel Poveda en un treball conjunt inèdit que presenten el 4 de maig de 2007 a Nova York amb el títol Els treballs i els dies, a l’Auditori del Metropolitan Museum, en el marc de "Made in CataluNYa, Catalan Culture in New York". El mateix any l’espectacle es presenta al Festival Grec de Barcelona i forma part de l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya l’11 de setembre al Parc de la Ciutadella de Barcelona.

El seu treball arribarà també al Mercat de Música Viva de Vic i a la Sala Mozart de l’Alte Oper de Frankfurt en els actes de la Fira Internacional del Llibre. El mateix any canta al Palau Sant Jordi durant la visita a Barcelona del Dalai Lama. Al maig i juny de 2007 participa en un projecte amb l’Orquestra Simfònica del Vallès en recitals antològics inèdits al Palau de la Música Catalana.

El 2011 el Consell de Ministres, a proposta del Ministeri de Cultura, li va atorgar la Medalla de Oro al Mérito en les Belles Arts 2010.

més informació http://www.mariadelmarbonet.net

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 11

Manel Camp Pianista, compositor i pedagog. Cap del Departament de Jazz i Música Moderna de l’Escola Superior de Música de Catalunya, (ESMUC) Conseller del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts, (CoNCA).

Convidat pels principals festivals de jazz, ha col·laborat com a compositor, arranjador, director musical i intèrpret amb molts dels grans noms de la música clàssica, la "cançó", el jazz i el rock, com Lluís Llach, Raimon, Maria del Mar Bonet, Francesc Pi de la Serra, Núria Feliu, Marina Rossell, Elèctrica Dharma, Joan Manuel Serrat, José Antonio Labordeta, Lucrecia, Montserrat Caballé, Joan Pons, Pegasus... i també amb l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya OBC, Orquestra de Cambra Teatre Lliure, la Simfònica de les Illes Balears Ciutat de Palma, la Simfònica de Tenerife, l’Orquestra de Vila-seca i l’Orquestra Nacional d’Andorra (ONCA).

Va iniciar-se professionalment el juny de 1970 amb el grup FUSIOON a Barcelona. Començava així una carrera de cinc anys que va consolidar el grup com a capdavanter del rock simfònic a l’Estat espanyol i, sens dubte, com la formació més lloada de les que mai ha donat el nostre país: Manel Camp, Santi Arisa, Martí Brunet i Jordi Camp.

La seva carrera en solitari va començar a partir de l’any 1984, amb els projectes Manel Camp Trio, el duet amb la pianista clàssica Ludovica Mosca, el duet amb el pianista de jazz Kitflus, l'Acústic Jazz Quintet, el quartet Jazz Songs i els espectacles Fades i Banda Sonora.

L’any 1985 edita el seu primer disc amb piano sol, Poesia secreta, començant una carrera personal que l’ha portat als festivals de jazz més importants.

Com a solista ha participat en cicles de concerts i festivals internacionals a Grenoble (França), Birsthonas (Lituània), Cheboksari, Moscou, Yaroslavl (Rússia), Mardel Jazz, Buenos Aires, Rosario, Paraná, Córdoba, Mendoza (Argentina), Curitiva (Brasil), El Hatillo (Caracas), Birmingham (Anglaterra), Barcelona, Madrid, Mallorca, Granada, Salamanca, Sant Sebastià, Bilbao, Gijón, Orense, la Coruña.

També va prendre part al cicle Music for Spain 94, de Boston; va inaugurar la temporada de concerts de la Casa dels Artistes de Moscou l'any 96 i va portar la seva música a la Setmana Internacional de Conservatoris 2002 a Sant Petersburg.

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 12

Ha estat director musical de l’Aula de Música Moderna i Jazz de Barcelona i va crear el Taller de Música Moderna Esclat de Manresa, a més d’impartir cursos i seminaris arreu de l’Estat espanyol.

Té una discografia de més de 30 discos i és autor de nombroses bandes sonores.

Ha estat guardonat amb els premis:

• Menció especial SGAE en els premis Disc Català de l’any, atorgat per Ràdio 4 l’any 2001.

• Nominat als Premis Puig i Porret de periodisme musical el 1999 i el 2000

• Premi Personatge 2000 de la Jove Cambra Manresa

• Premi Altaveu 1996 per la seva trajectòria artística

• Premi Nacional de Cinematografia 1992, Generalitat de Catalunya per la pel·lícula “L’ultima frontera”

• Premis Iniciatives Renovadores 1992 i 1997 atorgats per l'Obra del Ballet Popular

• Premi Millor Interpretació Musical de RNE Ràdio 4 1988 pel disc Viu

• Premi al Millor Solista en el Festival de Jazz de Sant Sebastià 1986

• Premi Millor Composició Discogràfica 1985, pel disc Poesia secreta, concedit per la Generalitat de Catalunya

• Premi Bages de Cultura 1984

Les editorials Boileau i Anagrama estan publicant part de les seves peces més representatives, a més de la sèrie BasicJazz per a joves instrumentistes.

més informació http://www.manelcamp.cat/

temporada 2011/2012 www.teatrelliure.cat 13

Blaus de l’ànima en gira Madrid - Sala Clamores 22 i 23 de setembre L'Hospitalet de Llobregat - Auditori Barradas 7 d'octubre Manresa - Kursaal – Espai d’Arts Escèniques 8 d'octubre El Prat de Llobregat - Teatre Modern 9 d'octubre Vilafranca del Penedès - Auditori Municipal 14 d'octubre Castellbisbal 15 d'octubre Parets del Vallès - Can Rajoler 16 d’octubre Vic - Teatre Atlàntida 23 d'octubre Alacant - Paranimf de la Universitat 4 de novembre Igualada - Teatre l'Ateneu 12 de novembre Sant Joan Despí 13 de novembre Sant Celoni - Teatre Municipal Ateneu 19 de novembre Cornellà de Llobregat 20 de novembre Montcada i Reixach - Espai Cultural Kursaal 26 de novembre Sant Andreu de la Barca - Teatre Núria Espert 27 de novembre Palau-Solità i Plegamans 4 de desembre L'Ametlla del Vallès - Teatre Municipal La Sala 18 de desembre Sant Fruitós del Bages 28 de gener

la gira per Catalunya compta amb el suport de l’Àrea de Coneixement i Noves Tecnologies de la Diputació de Barcelona

http://www.diba.cat/web/directori/inici/-/contacte/1187