Bloc 4 / Política

BLOC 4

EL MARC POLTIC

DE LANDORRA ACTUAL

Introducci - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 1 El sistema institucional - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 5 Les eleccions i el sistema electoral - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 25 Els actors poltics - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 38 Evoluci poltica (1993-2011) - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 43 Temes dactualitat (i transversals) - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - 47

Histria, Geografia i Institucions dAndorra / Lyce Comte de Foix

LANDORRA ACTUAL (Classe de Terminale / Curs 2011-12)

http://sites.google.com/site/7claus /// [email protected]

LANDORRA ACTUAL / BLOC 4: El marc poltic

1 Histria, Geografia i Institucions dAndorra / Terminale: curs 2011-12

4.1 INTRODUCCI

4.1.1 QU FAREM I COM HO FAREM?

4.1.1.1 Contingut ----- Al llarg daquest bloc, mirarem daproximar-nos al sistema poltic

dAndorra. Es tracta duna introducci general als elements principals daquest sistema

responent, progressivament, a una srie de qestions relacionades amb el nostre marc poltic:

les institucions del sistema: qui t el(s) poder(s) a Andorra?, quines parcelles de

poder pertoquen a cada instituci?, com sexerceix aquest poder?, quin paper ens

correspon als ciutadans?, qui ocupa actualment cada crrec?, etc.

els actors del sistema: qui fa poltica a Andorra?, qu vol dir fer poltica? (hi ha poltica

ms enll dels partits?), quines diferncies hi ha entre uns partits i uns altres?, etc.

levoluci del sistema: quins grups han tingut ms responsabilitat poltica des del

1993?, per qu ens ha servit la poltica durant aquest temps (quins sn els resultats

tangibles de lacci poltica?), com ha evolucionat la construcci de lEstat andorr un

cop aprovada la Constituci?, etc.

A ms, per descomptat, seguirem atentament al llarg de tot el curs lactualitat poltica

andorrana, aprofitant les principals notcies (nomenaments, dimissions, cessaments, bits,

crisis poltiques, eleccions, debats legislatius despecial rellevncia, etc.) per contextualitzar, a

partir dun cas concret, el conjunt del sistema.

4.1.1.2 Perspectiva ----- Per fer-ho, abandonarem una perspectiva ms institucionalista (que

ens faria repassar, com es fa al curs de 3me, el funcionament de les institucions una per una) i

practicarem, en canvi, una mirada ms global, ms poltica, que saproximi al sistema poltic

duna manera integrada.

4.1.1.3 Materials ----- Sent els esquemes les millors eines per practicar una mirada daquest

tipus, seran, doncs, els principals protagonistes daquests apunts. De totes maneres, a lespai

web del curs disposareu dunes fitxes dampliaci que sintetitzen, una per una, la composici,

la funci, el sistema delecci i el funcionament intern de cada instituci. Els articles de premsa

seran tamb una de les nostres fonts dinformaci privilegiades, sobretot pel que fa al

seguiment de lactualitat i a les activitats. Finalment, tot i que el dossier constitueix la base dels

vostres apunts, aquests han de ser complementats, obligatriament, per anotacions personals

vostres.



4.1.2 DE QU PARLEM QUAN PARLEM DE POLTICA?

Al llarg daquest bloc ens acompanyaran una srie de conceptes que, en el cas dels ms

complexos, els ms confusos o aquells a qu ens aproximem per primera vegada, hauran de

ser definits. Aix ho farem, per, en el moment oport, quan sintrodueixin els conceptes en

qesti.

Abans, per, hem de fixar-nos en el concepte principal daquest bloc, la poltica, una paraula

que sentim de manera freqent per que difcilment sabrem definir, una paraula polismica i

emprada, molt sovint, de forma confusa. Per aproximar-nos al concepte, ens servirem dun

parell de textos introductoris de lmbit de la cincia poltica. Aquests ens han de servir:

per acotar el concepte de poltica i definir-lo en el sentit en qu lentendrem al llarg de tot

aquest bloc (text 41).

per presentar les dimensions de la poltica que considerarem quan estudiem lestat actual

de la poltica andorrana i els tipus de temes que ens interessaran en aquest recorregut

(text 42): el sistema institucional andorr, els actors poltics a lAndorra actual i les

principals poltiques pbliques adoptades a Andorra des de la Constituci.

Doc 401: Qu s la poltica? Els conflictes socials i la seva regulaci

Etimolgicament, poltica fa referncia a tot all que t a veure amb la polis (ciutat). Per als

grecs, la poltica t a veure amb tota la ciutat i, doncs, amb tota la societat: la poltica s

present en totes les relacions socials. Per a Aristtil, per exemple, un apoltic s un idiota, una

persona incapa de formar part duna societat. Pels romans, en canvi, la poltica noms s all

que serveix per organitzar la ciutat, la vida pblica, no tot a la societat s poltica. Actualment,

molta gent defineix la poltica de manera improvisada com a all que fan els poltics.

Aquesta s, de fet, una idea molt romana: la poltica s all que es desprn de les

institucions poltiques.

Per, qu s all que es desprn de les institucions poltiques? Lleis, normes, decrets:

regulaci. Si hi ha regulaci s perqu tota vida en com provoca conflictes, ms grans o ms

petits, des daquell que es genera quan arribem tard a casa fins al que enfronta israelians i

palestins des de meitats del segle XX. Tota vida en com, insistim, genera conflictes. Doncs

b, la funci de la poltica s de permetre la vida en societat tot i lexistncia de conflictes.

La poltica, per, no pretn eliminar els conflictes sin palliar-los i permetrens conviure amb



ells. Partint de la base que els conflictes sn inevitables, la poltica tan sols aspira a canviar

descenari els conflictes. [...]

Existeixen diferents maneres de fer poltica depenent de les diferents formes que adopti la

poltica de resoldre un conflicte. En aquest sentit, Lasswell apunta que la poltica tracta

sobre qui aconsegueix qu, quan i com. Per tant, parlar de poltica s tamb parlar de

poder, de qui t el poder i de com exerceix aquest poder. En aquesta lnia resulta interessant

veure que la democrcia s lnic sistema que, tot i buscar lacord, resol els conflictes

dialogant amb els seus contraris (la democrcia accepta el dissens) i el totalitarisme, en canvi,

assassina o empresona els seus contraris (el totalitarisme vol un consens absolut de les seves

idees).

SUBIRATS, JOAN (2000) Apunts de Cincia Poltica. Bellaterra: Publicacions de lUAB. (Adaptaci)

Doc 402: Les tres dimensions de la poltica: estructura, procs i resultat

Quan observem la poltica com a una estructura ens fixem en els elements estables amb qu

una comunitat determinada organitza les seves actuacions poltiques. Des daquesta

perspectiva veiem les normes que regeixen una comunitat i les institucions que lorganitzen.

Observar la poltica com a una estructura implica interessar-se, per exemple, per quines

funcions tenen els parlaments i com les exerceixen, com sarriba al poder a un determinat

Estat, quines sn les diferents institucions dun Estat i per a qu serveixen cadascuna delles,

etc. Es tracta, en sntesi, de la cara estable de la poltica.

Quan examinem la poltica com a un procs observem una seqncia de conductes individuals

i collectives que sencadenen dinmicament. Des daquesta perspectiva ens fixem sobretot

en els comportament de diferents subjectes, examinant les seves intervencions i les seves

formes de dintervenci. Observar la poltica com a un procs implica interessar-se, per

exemple, per la negociaci entre una srie de partits per formar un govern de coalici, les

motivacions que porten a la gent a votar un partit i no un altre, levoluci dun determinat

partit poltic, etc. Es tracta, en sntesi, de la cara dinmica de la poltica: la poltica en acci.

Finalment, quan estudiem la poltica com a un resultat, all que ens interessa especialment s

veure com es combinen lestructura i el procs per respondre a un conflicte concret. Aquestes



respostes en forma de decisions sn el producte final de la poltica, destinat a regular les

tensions existents en diferents mbits de la vida collectiva. Observar la poltica com a un

resultat implica interessar-se, per exemple, per com mira de resoldre un govern concret el

problema del fracs escolar, o quines accions adopta una societat per reactivar leconomia. Es

tracta, en sntesi, de la cara prctica i til de la poltica.

La distinci entre aquestes tres dimensions de la poltica estructura, procs i resultat no

sempre s fcil. Entre daltres raons, perqu les llenges llatines empren un mateix terme

poltica per referir-se a totes elles, a diferncia del mn anglfon on, en canvi, existeix un

terme per a cadascuna daquestes perspectives: polity (lestructura), politics (el procs) i

policy (el resultat). Per superar aquestes dificultats lxiques de les llenges romniques, solen

emprar-se les expressions sistema poltic, poltica i poltiques pbliques per referir-se,

respectivament a aquestes tres dimensions de la poltica. El segent esquema recull un

quadre dequivalncies entre totes aquestes expressions.

La poltica com a...

estructura procs resultat

SISTEMA POLTIC POLTICA POLTIQUES PBLIQUES

polity politics policy

Sistema, normes, institucions

Conductes poltiques, actors, acci

Intervenci sobre els conflictes socials

VALLS, JOSEP M. (2000) Ciencia poltica. Una introduccin. Barcelona: Ariel. (Adaptaci)



4.2 EL SISTEMA INSTITUCIONAL ANDORR

4.2.1 INTRODUCCI: QU S UNA INSTITUCI?

Doc 403: Instituci(ns)

En sentit jurdic i poltic: conjunt de regles (lleis, costums, prescripcions) que organitzen la

societat (el dret, les lleis fonamentals, la Constituci) o algunes de les seves instncies (les

institucions religioses, econmiques, familiars, etc.). En les societats complexes, les

institucions queden estructurades sovint en organitzacions: les institucions poltiques (poder

legislatiu i executiu), els aparells judicial i escolar, etc. [...]

CHAUDEMAISON, C.D. (dir.) (1998) Dictionnaire dEconomie et de Sciences Sociales. Pars: Nathan.

4.2.2 APUNT METODOLGIC

Quan analitzem una instituci, ens hem de fixar en els segents aspectes:

Composici Qui pot (o ha de) formar part daquesta instituci? Quins sn

els diferents crrecs que integren la instituci?

Composici actual Qui forma part actualment daquesta instituci? Qui ocupa

actualment els diferents crrecs?

Sistema delecci Com sarriba a formar part daquesta instituci, quins sn els

requisits per poder formar-ne part?

Funcionament intern Com funciona aquesta instituci? Com es prenen les

decisions? Com sorganitza?

Funci Per qu serveix aquesta instituci?

A ms, podem interessar-nos per daltres temes secundaris per que fan que lanlisi duna instituci sigui ms completa: nom oficial, seu, normes que la regulen, etc.

4.2.3 ANLISI DEL SISTEMA INSTITUCIONAL (Documents 404-408)



Doc 404: Mapa institucional dAndorra

des

cen

tral

itza

ci

del

po

der

ex

ecu

tiu

(au

ton

om

a lo

cal)

(separaci per la forma dEstat triada)

sep

arac

i d

e p

od

ers

divisi de poders

des

cen

tral

itza

ci

del

po

der

exe

cuti

u (

auto

no

ma

par

roq

uia

l)

des

con

cen

trac

i d

el p

od

er e

xecu

tiu

(p

er m

illo

rar

la g

esti

)

sep

arac

i d

e p

od

ers

ELS COPRINCEPS (Cap dEstat)

CONSELL GENERAL (Parlament)

GOVERN DANDORRA

(Govern)

TRIBUNALS DE JUSTCIA

(Tribunals)

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

Organismes adscrits al CG:

Raonador del ciutad

Tribunal de Comptes

INAF (Institut Nacional Andorr de Finances)

Junta Electoral

APDA (Agncia de Protecci de Dades)

Parapbliques:

CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social)

SAAS (Servei Andorr dAtenci Sanitria)

FEDA (Forces Elctriques dAndorra)

Andorra Telecom

COM (7 Comuns)

QUARTS I VENATS



Doc 405: Fitxa didentitat de cada instituci

ELS COPRNCEPS (Cap dEstat)

Ttol III de la Constituci http://www.coprince-fr.ad

http://www.bisbaturgell.org

Palau de lElisi (Pars)

Palau Episcopal (La Seu dUrgell)

Coprncep francs (President de la Repblica Francesa)

--- Nicolas Sarkozy (16/05/2007 - )

Coprncep episcopal (Bisbe dUrgell)

--- Joan Enric Vives i Siclia (12/05/2003 - )

ORGANITZACI / FUNCIONAMENT INTERN Ateses les responsabilitats dels Coprnceps en els seus crrecs dorigen, deleguen bona part de la seva feina en un

representant personal (i el seu equip), amb seu a Andorra (tot i que viuen a cavall entre el Principat i la seu del Coprncep). Les representacions dels Coprnceps queden estructurades de la segent manera:

Representaci del Coprncep francs Representaci del coprncep episcopal

Representant personal: Nemesi Marqus Oste Representant personal: Christian Frmont

Secretari general: Joan Massa Sarrado Director del gabinet: Pascal Escande

Seu: Prat de la Creu, n81, 1r, 2a (ALV) Seu: C/ Doctor Molines, n12, 1r, 1a (ALV)

FUNCIONS DELS COPRNCEPS

La funci dels Coprnceps s, duna banda, la tpica de les monarquies parlamentries actuals: representar lEstat (sent-ne un smbol dindependncia i continutat) i arbitrar i moderar el funcionament de les institucions. Els Coprnceps, doncs, queden fora (per sobre) del joc poltic: regnen, per no governen.

A ms, els Coprnceps han dexercir una srie dactes deguts o contrasignats (estan obligats a exercir-los perqu aix ho obliguen la Constituci o les lleis o perqu la decisi de fons correspon a una altra instituci). Es tracta, doncs, duna formalitat solemne per revestir aquella decisi amb la legitimitat de la histria i de lEstat. Tant s aix, que aquests actes van contrasignats o b pel cap de Govern o b pel Sndic general, que assumeixen la responsabilitat daquella acci. Per exemple, ells no trien quan es dissol el Consell General, simplement certifiquen oficialment la seva dissoluci. Aquests actes poden classificar-se en: -convocatries oficials (signar el decret de dissoluci del CG, convocar eleccions generals i referndums) -nomenaments oficials (nomenen no elegeixen el cap de Govern, els titulars de les diferents institucions, acrediten els representants diplomtics dAndorra a lestranger i rep lacreditaci dels ambaixadors estrangers). -signatura de normes (sancionen i promulguen les lleis i manifesten el consentiment de lEstat a obligar-se en determinades matries amb la comunitat internacional mitjanant tractats internacionals).

Finalment, els Coprnceps poden exercir una srie dactes de lliure decisi dels quals, per tant, s que sn responsables ja que actuen amb criteri propi, amb poder de decisi. Poden classificar-se de la segent manera: -designacions poltiques (elecci, aqu s) (un membre del CSJ i un magistrat del TC per cada coprncep) -intervenci davant del TC (poden demanar al TC que avaluin si una llei o un tractat internacional sn constitucionals, abans de signar-los; poden interposar una demanda per conflicte de competncia si consideren que una altra instituci sha apropiat de competncies prpies dels Coprnceps) -participar en la negociaci de certs tractats internacionals (quan afectin les relacions amb els Estats vens i afectin la seguretat interior i la defensa, el territori andorr i la representaci diplomtica relacionada amb la cooperaci judicial o penitenciria). -qestions organitzatives (crear els serveis necessaris per a la realitzaci de les seves funcions) -exercir la prerrogativa de grcia (commutar una part de la pena a presos condemnats per delictes menors).



EL CONSELL GENERAL (Parlament)

Ttol IV de la Constituci

Reglament del Consell General http://www.consellgeneral.ad Casa de la Vall

COMPOSICI

28 consellers generals ---

COMPOSICI ACTUAL VI Legislatura (2011-2015)

22 consellers pertanyen al grup parlamentari demcrata i 6 al socialdemcrata

JUN

TA D

E P

RES

IDEN

TS

PLE (tots), GRUPS PARLAMENTARIS (demcrata i socialdemcrata), PRESIDNCIES DE COMISSI i SINDICATURA

CO

MIS

SI

PER

MA

NEN

T

Vicen Mateu Zamora (Sndic General)

Mnica Bonell Tuset (Subsndica General)

Carles Enseat Reig (Secretari de Sindicatura)

David Ros Rius (Secretari de Sindicatura)

Ladislau Bar Sol (President del GPD)

Daniel Armengol Bosch (President suplent del GPD)

Olga Adellach Coma (Pres. de la Comissi dEconomia)

Miquel Aleix Areny (Pres. de la Comissi de Poltica Exterior)

Pere Altimir Pintat

Josep Anton Bardina Pau

Roser Bastida Areny

Slvia Calv Armengol

Sofia Garrall Toms

Olga Gelabert Fbrega

Montserrat Gil Torn (Pres. de la Comissi de Sanitat i Medi Ambient)

Celina Mandic Garcia (Pres. de la Comissi dAfers Socials)

Meritxell Mateu Pi

Patrcia Riberaygua Marme

Slvia Riva Gonzlez (Presidenta de la Comissi dInterior)

Mart Salvans Abetlla (President de la Comissi de Finances i Pressupost)

Aleix Varela Gonzlez

Merixell Verd Marquill

Jaume Bartumeu Cassany (President del GPS)

Gerard Brcia Duedra (Pres. suplent GPS) (Pres. de la C. de Pol. Territorial)

Slvia Bonet Perot

Rosa Gili Casals (Pres. de la Comissi dEducaci, Recerca, Cultura i Esports)

Mariona Gonzlez Reolit

SIN

DIC

ATU

RA



ORGANITZACI INTERNA DEL CG

rgans directius del Consell General rgans funcionals del Consell General

Sindicatura

s lrgan rector del Consell General i, per tant, lencarregat de dinamitzar i de controlar el

funcionament de la instituci.

Est formada pel Sndic General, el Subsndic , dos secretaris de Sindicatura i un secretari (no poltic)

Sndic General (Vicen Mateu Zamora): Representa el CG, assegura els seus treballs,

dirigeix amb imparcialitat els debats parlamentaris (complint i fent complir el reglament), informa els

Coprnceps dels afers de lEstat, contrasigna les lleis i alguns nomenaments i designa alguns alts

crrecs institucionals.

Subsndica General (Mnica Bonell Tuset): Substitueix el Sndic General en la seva absncia.

Secretaris de Sindicatura (Carles Enseat Reig i David Rios Rius): Autoritzen les actes, llegeixen

documents oficials a la cambra, controlen el recompte de vots, etc.

Ple

s aqu on es controla i simpulsa el Govern i on saproven, en ltima instncia, les lleis i els tractats.

En formen part els 28 consellers generals (i per tant s lrgan que millor representa la voluntat popular). Els consellers sorganitzen en grups parlamentaris (una

transposici dels partits poltics (o les coalicions) dins del Consell). Actualment el formen dos grups

parlamentaris: el demcrata (GPD) (22 consellers) i el socialdemcrata (GPS) (6 consellers).

Comissions legislatives

Sn les encarregades delaborar i de debatre en detall els textos legislatius.

Nexisteixen 8: Interior; Poltica Exterior; Economia;

Finances i Pressupost; Poltica Territorial i Urbanisme; Sanitat i Medi Ambient; Afers Socials; i Educaci, Recerca, Cultura i Esports. Cadascuna delles est formada per un president, un vicepresident i tres membres ms (cinc consellers, doncs, amb una

correlaci de forces el ms semblant possible a la del ple) i un secretari (no poltic). 6 estan presidides per

un conseller del GPD i les altres dues per un parlamentari del GPS.

Junta de presidents

s lencarregada dorganitzar el funcionament del Consell General (fixar lordre del dia de les sessions,

decidir a quina comissi sassigna cada iniciativa parlamentria, organitzar la distribuci i la composici

de les comissions, etc.).

Est formada pels presidents de cada grup parlamentari, els quatre membres de la Sindicatura i,

opcionalment, un membre del Govern. Si es voten decisions, cada president compta amb tants vots com

consellers tingui el seu grup parlamentari.

Comissi permanent

s lencarregada de vetllar pels poders del CG i de respondre per la instituci en els perodes de vacances

parlamentries i quan el Parlament, en poca electoral, es troba dissolt.

Est formada pel Sndic General (que la presideix), per tres consellers elegits en circumscripci nacional, per tres consellers elegits en circumscripcions territorials i

un secretari (no poltic).



FUNCIONAMENT INTERN DEL CG (1): ALGUNES GENERALITATS

Calendari Dos perodes de sessions: 01/03 30/06 + 01/09-31/12

Dos perodes de vacances parlamentries: 01/01 28/02 + 01/07-31/08

Sessions

-Tipus de sessions:

Ordinries (convocades pel Sndic, dins del perode de sessions)

Tradicionals (Merixell, Constituci, Sant Toms)

Extraordinries (convocades a iniciativa de la Comissi Permanent, el cap de Govern, dos grups parlamentaris o dels consellers generals, poden convocar-se fora del perode de sessions).

-Sn pbliques (excepcions: si ho demana la majoria absoluta de la cambra; les reunions de les comissions que preparen un informe que ha de ser elevat al ple). -Qurum: per prendre decisions, cal que siguin presents com a mnim la meitat dels consellers.

Tipus de vot

-Personal i indelegable -Les votacions poden ser:

pbliques (per defecte): amb urna.

privades (elecci de la Sindicatura, si ho acorda el Consell): ordinries (el Sndic demana els vots a favor, en contra i les abstencions), per crida (cada conseller comunica el seu vot quan s cridat; modalitat obligatria en lelecci del cap de Govern, la moci de censura i la qesti de confiana) i per assentiment (si ning soposa a una proposta del Sndic).

-En cas dempat, es repeteix una votaci. En cas de 2n empat, la proposta es desestima.

Principals majories

necessries

3/28 Per presentar una proposici de llei

1/5 Per presentar una candidatura de Sndic i Subsndic

Per presentar una candidatura de cap de Govern

Per presentar una moci de censura

1/3 Per comenar una reforma constitucional

Majoria simple

(Vots a favor > Vots en contra)

Per aprovar les lleis ordinries

Per elegir Sndic i Subsndic en segona volta

Per elegir els secretaris de Sindicatura

Per elegir cap de Govern en segona volta

Per guanyar una qesti de confiana

Majoria absoluta

(Vots a favor > consellers presents)

Per aprovar les lleis qualificades previstes per la Constituci (Reglament del CG, Llei del Govern,

Per elegir Sndic i Subsndic en primera volta

Per elegir el cap de Govern en primera volta

Per guanyar una moci de censura

Doble majoria absoluta

(Maj abs. a la nacional del CG + Maj abs. a la 1/2 territorial)

Per aprovar les lleis relatives a: el sistema electoral i de referndum; les competncies comunals; les transferncies als comuns.

3/5 Per elegir els dos magistrats del Tribunal Constitucional

2/3 Per aprovar una reforma de la Constituci

Per elegir el Raonador del Ciutad, els membres del Tribunal de Comptes, de lAPDA i de lINAF.



FUNCIONAMENT INTERN DEL CG (2): COM ES TRAMITA UNA LLEI? (des de que es pensa fins que saprova)

PROJECTE DE LLEI PROPOSICI DE LLEI

Govern

-1 grup parlamentari -3 consellers generals -3 comuns (conjuntament) -10% del cens electoral (ILP)

Admissi a trmit (Sindicatura)

Publicaci (Butllet del CG) (Sindicatura)

Esmenes a la totalitat? (Ple)

(termini: 15 dies)

Saprova lesmena?

Debat i votaci (Ple)

S No

No S

Devoluci del text al Govern

o Aprovaci dun text alternatiu

(si nhi ha)

Presa en consideraci? (Ple)

(termini: 15 dies)

S No

FI

Esmenes a larticulat (termini: 15 dies)

Debat (incorporaci o no de les esmenes?), redacci (amb les modificacions), votaci i

aprovaci de linforme final (Comissi)

(termini: 3 mesos)

Reserves desmena + Vots particulars (termini: 48 hores)

Publicaci (Butllet del CG) (Sindicatura)

DEBAT i APROVACI DE LA LLEI (Ple)

S No

No

FI

S

Sanci i promulgaci (Coprnceps)

Publicaci (al BOPA)

Entrada en vigor

Fase

1: P

rese

nta

ci

du

n e

sbo

rran

y F2

: Est

ud

i F3

: Tra

mit

aci

/ R

edac

ci

F4

: Ap

rova

ci



FUNCIONAMENT INTERN DEL CG (3): COM ES CONTROLA (I IMPULSA) UN GOVERN?

El CG controla

el Govern

Com?

Mecanismes de control ordinari (demanar informaci i explicacions al Govern):

Preguntes (escrites i orals)

Demanda de compareixena dun membre del Govern en comissi

Creaci de comissions denquesta

(de fet, els mecanismes dimpuls sn, alhora, una mena de control ordinari)

Mecanismes de control-sanci (moci de censura i qesti de confiana):

Moci de censura Qesti de confiana

Iniciativa (qui la presenta?)

Consellers generals (un mnim d1/5 part)

El cap de Govern

Objectiu Fer cessar el Govern

Verificar el grau de suport del CG al Govern (a una declaraci, una decisi o un programa poltic del

Govern)

Procediment

Entre 3 i 5 dies desprs de demanar-la, es presenta la moci,

es defensa el Cap de Govern, intervenen els grups parlamentaris

i es vota la moci.

Entre 3 i 5 dies desprs de demanar-la, intervenen els cap de Govern i els grups parlamentaris i

es vota la qesti.

Conseqncies

Si la moci queda aprovada per majoria absoluta, cessa tot el

Govern i el CG ha diniciar un nou procs dinvestidura.

Si el cap de Govern obt la confiana de la majoria simple del CG, pot continuar exercint. Sin,

ha de cessar.

El CG impulsa

el Govern

Com?

Limpuls inicial, la investidura (elegir un cap de Govern i donar suport al seu programa poltic) Fins a cinc dies desprs de la sessi constitutiva (o del moment en qu el crrec de cap de Govern queda vacant), un mnim d1/5 dels consellers pot presentar un candidat a cap de Govern. La sessi dinvestidura (entre cinc i vuit dies desprs de la sessi constitutiva) compta amb la presentaci del programa poltic dels candidats a cap de Govern i la intervenci dels grups parlamentaris. En les 24 hores segents, es procedeix a la votaci. Si cap candidat obt la majoria absoluta, en els set dies segents sha de fer una nova votaci entre els dos candidats ms votats, on tan sols ser necessria la majoria simple. El guanyador s proclamat cap de Govern pel Sndic General (ms tard, ser nomenat oficialment pels Coprnceps).

Altres mecanismes dimpuls

Els debats dorientaci poltica (com a mnim, un lany).

Les sessions informatives (el Govern pot presentar programes, plans i comunicats al Consell General perqu, a partir de mocions, li donin suport).

FUNCIONS DEL CONSELL GENERAL

Funci legislativa Aprovar les lleis

Funci pressupostria Aprovar el pressupost general de lEstat

Funci dimpuls i control del Govern Impulsar i controlar lacci del Govern

Funci de designaci dalts crrecs institucionals

Elegir el cap de Govern, dos magistrats del Tribunal Constitucional, el Raonador del Ciutad, els membres del Tribunal de Comptes, etc.



EL GOVERN DANDORRA (Govern)

Ttol V de la Constituci

Llei del Govern http://www.govern.ad Edifici administratiu

COMPOSICI El cap de Govern (mxim, dos mandats consecutius complets)

+ els ministres (entre sis i dotze, nomenats pel cap de Govern)

--- COMPOSICI ACTUAL

(2011)

Cap de Govern: Antoni Mart Petit

Ministre de Finances i Funci Pblica

Jordi Cinca Mateos

Ministre dEconomia i Territori

Jordi Alcob Font

Ministre dAfers Exterios Gilbert Saboya Suny

Ministre de Justcia i Interior

Marc Vila Amig

Ministra de Salut i Benestar

Cristina Rodrguez Galn

Ministra dEducaci, Joventut i Esports

Roser Su Pascuet

Ministre de Turisme i Medi Ambient

Francesc Camp Torres

Ministre de Cultura Albert Esteve Garcia

ORGANITZACI INTERNA I FUNCIONAMENT DEL GOVERN (1): LES RELACIONS ENTRE EL GOVERN I LADMINISTRACI

Organitzaci interna (jerarquia i crrecs) Funcionament

Les decisions preses pel Govern (construir una carretera, mirar de reduir laband

escolar, crear un pis tutelat per a persones vctimes de la violncia de gnere, etc.)

desprs seran executades directament per lAdministraci (els treballadors socials lrea dAtenci i Intervenci Social del

Departament de Benestar poden encarregar-se de llogar i gestionar el pis anteriorment

esmentat) o seran executades per una empresa contractada per lAdministraci (empreses denginyeria, construcci, etc.,

per a la construcci de la carretera), sempre sota la supervisi de lAdministraci (perms

dobres, controls, gesti de possibles queixes, etc.).

des

ign

aci

ADMINIS-TRACI

Cap de Govern

Ministres

(Secretaris dEstat)

Directors de Departament

Caps drea

(Caps dunitat)

Tcnics i collaboradors

GOVERN

pro

mo

ci

crr

ecs

po

ltic

s fu

nci

on

aris



ORGANITZACI INTERNA DEL GOVERN (2)

GOVERN (Consell de ministres) Es tracta dun rgan collegiat (format per ms de tres persones, actua i pren decisions en equip) no paritari (no tots els seus membres tenen el mateix rang; el cap de Govern t primacia en haver estat

ell noms ell investit pel CG: s ell, individualment, qui gaudeix de la confiana del CG i qui s responsable davant el CG). En formen part

el cap de Govern, els ministres i el secretari general del Govern. Es reuneix de forma ordinria

un cop per setmana.

Entre les seves funcions principals, destaquen lexercici de la iniciativa legislativa (aprova els

projectes de llei preparats pels ministres que senviaran al parlament); laprovaci del projecte de pressupost que haur de votar el parlament; i

lexercici de la potestat reglamentria (els reglaments sn normes inferiors a les lleis i que,

generalment, desenvolupen precisen les lleis).

Pren les decisions generalment per consens i, si esdev necessari votar, els acords saproven si

gaudeixen del suport duna majoria simple (cada membre del Govern disposa dun vot ; el vot del cap de Govern s diriment en cas dempat). Per adoptar decisions vlides, cal un qurum (una presncia mnima) que superi la meitat dels

membres.

El Govern cessa quan ho fa el cap de Govern i es mant en funcions (amb un mandat limitat) fins

que s investit un nou cap de Govern.

CAP DE GOVERN El cap de Govern s investit pel parlament

(veure la fitxa del CG) i designa i nomena els altres membres del Govern.

Representa el Govern, dirigeix la seva acci, crea, modifica i

suprimeix els ministeris, designa i cessa els ministres, coordina les funcions dels ministres i convoca i presideix les

reunions del Govern. A ms, disposa de la facultat de dissoldre de manera anticipada el Consell General i convocar

eleccions anticipades.

Com a suport tcnic i poltic, el cap de Govern compta amb un gabinet propi (amb un cap de gabinet i les rees de

Protocol i Comunicaci).

A Andorra no existeix la figura de vicecap de Govern. En cas dabsncia o incapacitat temporal del cap de Govern, s substitut per un ministre (segons lordre de precedncia dels ministres, establert al decret de nomenament dels

ministres; en lesquema de la pgina anterior, els ministres segueixen lordre establert) noms en les seves funcions ms

institucionals.

El cap de Govern cessa en els segents casos: per dimissi, defunci, incapacitaci definitiva, aprovaci duna moci de

censura, prdua duna qesti de confiana i el cas ms habitual per esgotament de la legislatura. El seu cessament implica el cessament de tot el Govern.

MINISTRES Participen del Govern i dirigeixen (polticament i

administrativament) el seu ministeri.

SECRETARI GENERAL DEL GOVERN Dna suport tcnic al Govern, amb funcions dassistncia en

la preparaci i el desenvolupament de les reunions del G. Comissi tcnica del Govern

Formada pel secretari general i els secretaris dEstat, sencarrega destudiar els afers que han de

ser sotmesos a laprovaci del Govern.

Secretaris dEstat Dirigeixen i coordinen les rees concretes que els han estat

assignades sota lautoritat del cap de Govern i dels ministres.

Comissions sectorials delegades Tracten de forma especialitzada matries delegades pel Govern. Poden ser temporals o permanents, han destar

formades per un mnim de tres membres i funcionen amb la mateixa lgica que el Govern.

FUNCIONS DEL GOVERN

Dirigir la poltica nacional i internacional Fixar objectius i prioritats poltics i mirar dassolir-los

mitjanant diferents instruments (iniciativa legislativa i pressupostria, decrets del Govern, accions diverses, etc.).

Dirigir lAdministraci general de lEstat

(veure fitxa de lAdministraci)

Exercir la potestat reglamentria

(elaborar i aprovar reglaments)




Ttol VII de la Constituci

Llei Qualificada de la Justcia http://www.justicia.ad

Seu de la Justcia (Edifici de les Columnes)

COMPOSICI I COMPOSICI ACTUAL DEL PODER JUDICIAL

El nucli dur del sistema judicial andorr el formen els tribunals de justcia. A ms daquests, per, el sistema el completen el Consell Superior de la Justcia (rgan de govern del poder judicial, poltic per independent dels altres

poders) i el ministeri fiscal. ---


BATLLIA

11 batlles (+ 12 secretaris judicials)

President: David Moynat Rossell

TRIBUNAL DE CORTS

5 magistrats (+ 2 secretaris i 3 oficials)

President: Jean-Marie Ferrandez

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA

9 magistrats (3 per sala) (+ 4 secretaris judicials)

President: Jean-Louis Vuillemin

MINISTERI FISCAL

(membres nomenats pel CSJ, a proposta del Govern, per mandats renovables de 6 anys) Fiscal general de lEstat: Carles Fiana

3 Fiscals adjunts: Alfons Carles Alberca, Carolina Bailn, Alexandra Cornella

CONSELL SUPERIOR DE LA JUSTCIA

Cinc membres (andorrans majors de 25 anys), amb un mandat de 6 anys noms renovable una sola vegada. Designats: un pel Sndic General, un altre pel Cap de Govern, un per cada Coprncep, i un ms pel conjunt de

batlles i magistrats. El Consell s presidit pel membre designat pel Sndic General.

Composici actual (26/10/2005 - 25/10/2011)

Llus Montanya

Tarrs (president)

Josep Maria Cairat Vila

(vicepdent)Francesc Cerqueda Pascuet

(secretari)

Jordi Visent Guitart

M. Teresa Armengol

Bonet

Batlles i magistrats

Coprncep episcopal

Sndic General

Cap de Govern

Coprncep francs



ORGANITZACI INTERNA I FUNCIONAMENT INTERN DEL PODER JUDICIAL (1)

A/ Els tribunals de justcia: introducci al seu funcionament

La Justcia s administrada per batlles (nom que reben els jutges a Andorra) i magistrats. Els diferents batlles i magistrats sorganitzen en tribunals (Batllia, Tribunal de Corts i Tribunal Superior de Justcia).

Els diferents casos es classifiquen en jurisdiccions (categories per temes). A Andorra, existeixen tres jurisdiccions: ladministrativa, la civil i la penal.

Quan els tribunals dicten una sentncia (una resoluci del cas amb les condemnes i les sancions corresponents), les persones implicades en el cas poden recrrer (apellar) aquesta sentncia davant una instncia superior. s a dir, poden demanar que un altre tribunal, superior a lanterior, pugui tornar a jutjar el cas. En el sistema judicial andorr es pot recrrer d1 a 4 vegades (depenent dels casos). Per tant, existeixen de dues a cinc instncies.

Els diferents tribunals es repartiran els casos a jutjar segons la importncia, la jurisdicci a qu pertany el cas i la instncia en qu es troba. Els eixos fonamentals del sistema judicial sn, doncs, les jurisdiccions i les instncies.

Els diferents tribunals que existeixen a Andorra sn: la Batllia (tots els casos en 1 instncia excepte els delictes majors: els casos ms abastables seran abordats per un sol batlle i els ms complexos per un Tribunal de Batlles, format per tres batlles), el Tribunal de Corts (els delictes majors en 1 instncia i la resta de casos penals en 2 instncia) i el Tribunal Superior de Justcia (tots els casos en 2 instncia, excepte els penals en 3).

Aquests tres no sn els nics tribunals que existeixen a Andorra per s els nics que formen part del poder judicial i depenen del CSJ. Els altres tribunals sn el Tribunal Constitucional (que s independent i sencarrega de jutjar tot all relacionat amb la Constituci), el Tribunal Europeu de Drets Humans (que tot i no ser andorr ni trobar-se a Andorra, s reconegut per Andorra per jutjar, en ltima instncia, tots aquells casos relacionats amb els Drets Humans) i el Tribunal de Comptes (que supervisa tota la despesa pblica i depn del CG).

B/ Els actors del mn judicial

Els diferents actors que participen a la Justcia sn: els batlles i els magistrats (encarregats dadministrar justcia), el fiscal (representa els interessos de lEstat, en el sentit de defensar el b com), els advocats (els defensors defensen la persona acusada o denunciada; i els de lacusaci defensen la presumpta vctima), els secretaris judicials (registren les actes dels judicis i sn els encarregats de tota la paperassa jurdica que es genera als diferents tribunals), els nuncis (encarregats de tota la part prctica dels judicis: acompanyar testimonis i acusats, etc.) i els administratius. A Andorra no existeix la figura del jurat popular (que, a daltres Estats, busca la democratitzaci de la Justcia fent que els jutges condueixin el procs i proposin una srie de penes possibles per no decideixin si lacusat s o no culpable, competncia que recau en un jurat el ms representatiu possible de la societat).

C/ Qui presideix el sistema?

El Consell Superior de la Justcia (CSJ) s lrgan de govern del poder judicial. Els seus cinc membres conjuntament sn els encarregats de representar, governar i administrar els Tribunals de Justcia. No es tracta dun tribunal. Ni jutja ni els seus membres sn jutges. Els crrecs sn poltics i la funci s poltica, no jurdica.

Entre les funcions del CSJ destaquen:

vetllar per la independncia i el bon funcionament de la instituci.

Designar els batlles, els magistrats, els fiscals i els secretaris judicials.

Exercir la funci disciplinria (en els casos dirregularitats).

Administrar el pressupost per aconseguir els mitjans adients pels Tribunals de Justcia.

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA (3 magistrats per judici) Jutja en segona instncia tots els contenciosos administratius i civils jutjats per la Batllia i en tercera instncia els contenciosos penals jutjats pel Tribunal de Corts.

Sala administrativa

Sala civil

Sala penal

JURISDICCI ADMINISTRATIVA JURISDICCI CIVIL JURISDICCI PENAL

Batlle (1)

Casos de

mnima

quantia i

responsabilitat

(decisions

provisionals)

Batlle (1)

Casos

relacionats

amb la CASS Tribunal Unipersonal de Menors (1)

Delictes menors, contravencions i temes

civils relacionats amb menors

Tribunal de

Batlles (3)

Tota la resta

de casos

Tribunal de

batlles (3)

Casos de

quantia

indeterminada

(procediment

no abreujat)

Tribunal Collegiat de Menors (3)

Delictes majors comesos per persones

dentre 12 i 16 anys

Trib. de batlles (3)

Delictes menors:

vandalisme,

robatori, possessi

de drogues dures,

etc.

Batlle (1)

Contravencions

penals (faltes):

possessi de

drogues toves,

superar el lmit

dalcoholmia, etc.

TRIBUNAL DE CORTS (3 magistrats per judici)

Jutja els delictes majors en 1a instncia (homicidi, violaci, trfic de

drogues, casos relacionats amb la pornografia infantil, etc.)

---3 seccions administratives--- ----------------------------6 seccions civils---------------------------- ------------------------------5 seccions penals------------------------------

BATLLIA

Jutja en primera instncia tots els contenciosos, a lexcepci dels delictes majors.

Els casos seran jutjats o b per un Batlle (tribunal unipersonal) o b per un Tribunal de Batlles (format per tres batlles), segons la importncia del contencis.

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

1

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

2

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

3

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

I

N

S

T

N

C

I

E

S

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

-

ORGANITZACI INTERNA I FUNCIONAMENT DEL PODER JUDICIAL (2): ELS TRIBUNALS DE JUSTCIA



TRIBUNALS DE JUSTCIA (veure ampliaci)

3

a

i

n

s

t

.

------------TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTCIA------------

2

a

i

n

s

t

.

TRIBUNAL DE CORTS

1

a

i

n

s

t

.

------------------------BATLLIA------------------------

Jurisdicci administrativa Jurisdicci civil Jurisdicci penal

MINISTERI FISCAL

Advocat de lEstat

Defensa linters general i

els drets dels ciutadans

Vetlla per la independncia

dels tribunals

Defensa laplicaci de

lordre jurdic

Pot actuar dofici en molts

casos (civils i penals)

ALTRES SERVEIS I FUNCIONS

DELS TRIBUNALS DE JUSTCIA

Batllia dinstrucci: instrueix

els sumaris, coordina la

investigaci dels casos,busca

proves, etc.

Batllia de gurdia

Vigilncia penitenciria i de

laplicaci de les penes

(a crrec del T. de Corts)

Inspecci del Registre Civil

(a crrec de la Batllia)

Junta Electoral: la Batllia vigila

el correcte funcionament dels

processos electorals. FUNCI PRINCIPAL

Administrar justcia assegurant la correcta aplicaci de les lleis

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (4 magistrats)

Amb els recursos dempara, funciona com una tercera instncia (quarta per als

casos penals) en aquells contenciosos relacionats amb matria constitucional.

TRIBUNAL EUROPEU DE DRETS HUMANS (47 jutges; 1 andorr)

Funciona com una quarta instncia (cinquena en els casos penals) en aquells

contenciosos relacionats amb els drets reconeguts pel Conveni per a la protecci

dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals del Consell dEuropa.

ORGANITZACI INTERNA I FUNCIONAMENT DEL PODER JUDICIAL (3): VISI GENERAL DEL CONJUNT DEL SISTEMA JUDICIAL /// FUNCIONS DEL PODER JUDICIAL

LANDORRA ACTUAL / BLOC 4: El marc po

19 Histria, Geografia i Institucions dAndorra / Terminale: curs 2011


Ttol VIII de la Constituci

Llei qualificada del TC http://www.tribunalconstitucional.ad

El Tribunal Constitucional est format per quatre magistrats constitucionalspels Coprnceps (un cadascun). El mandat

Per evitar la inestabilitat de la instituci

El TC sorganitza en ple (queda constitut vlidament amb la presncia de tres dels quatre magistratsdecisions per majoria simple si hi ha empat, el President gaudeix de vot de qualitat

presidncia s rotatria: els dos primers anys de mandat dsegents, de president; i els quatre ltims, en canvi, exer

compten amb una oficina administrativa permanent (amb un s

Convocat pel President, el Ple es reuneix cada dos mesos. Tamb es pot reunir de manera extraordinria quan ho dem

El TC noms actua a instncia de partEl TC es manifesta mitjanant providncies (decisions sobre qestions de trmit que no afecten el fons de

lassumpte), autes (resolucions que afecten de manera directa (resolucions definitives que posen fi als processos constitucionals; no sn recurribles).

Control de la constitucionalitat de les lleis

(abans o desprs de ser aprovades)

Consell General

Coprncep francs

El marc poltic

Histria, Geografia i Institucions dAndorra / Terminale: curs 2011-12

TRIBUNAL CONSTITUCIONAL (TC)

http://www.tribunalconstitucional.ad C/ Prat de la Creu, n8, 4t pis

COMPOSICI DEL TC El Tribunal Constitucional est format per quatre magistrats constitucionals, designats pel Consell General (

nceps (un cadascun). El mandat dels magistrats dura 8 anys i no s renovable de manera consecutiva. Per evitar la inestabilitat de la instituci, no tots els magistrats cessen de cop: cada dos anys

ORGANITZACI INTERNA DEL TC

El TC sorganitza en ple (queda constitut vlidament amb la presncia de tres dels quatre magistratssi hi ha empat, el President gaudeix de vot de qualitat), president i vicepresident.

: els dos primers anys de mandat dun magistrat; exerceix de vicepresident; els dosels quatre ltims, en canvi, exerceix de membre ordinari del TC.

compten amb una oficina administrativa permanent (amb un secretari i un lletrat).

COMPOSICI ACTUAL (2011)

FUNCIONAMENT DEL TC

, el Ple es reuneix (en sessions no pbliques) de manera ordinria com a mnim un cop cada dos mesos. Tamb es pot reunir de manera extraordinria quan ho demani el President o dos magistrats.

El TC noms actua a instncia de part (mai dofici). El TC es manifesta mitjanant providncies (decisions sobre qestions de trmit que no afecten el fons de

lassumpte), autes (resolucions que afecten de manera directa o indirecta el fons de lassumpte) i sentncies (resolucions definitives que posen fi als processos constitucionals; no sn recurribles).

FUNCIONS DEL TC

Protecci dels drets fonamentals (mitjanant la resoluci de recursos dempara)

Resolucientre institucions

(Govern (Govern

Consell General

Coprincep Episcopal

Coprncep

Didier Maus

(2004-2011)

Juan Antonio Ortega

Daz-Ambrona

(2010-2017)

Pierre Subra de Bieusses (2008-2015)

Carles Viver Pi-Sunyer

(2006-2013)

President (2010-2011

Vicepresident(2010-2011

C/ Prat de la Creu, n8, 4t pis (Andorra la Vella)

, designats pel Consell General (2) i dura 8 anys i no s renovable de manera consecutiva.

cessen de cop: cada dos anys sen renova un.

El TC sorganitza en ple (queda constitut vlidament amb la presncia de tres dels quatre magistrats; pren les ), president i vicepresident. La x de vicepresident; els dos

ceix de membre ordinari del TC. Els magistrats, a ms, ecretari i un lletrat).

de manera ordinria com a mnim un cop ani el President o dos magistrats.

El TC es manifesta mitjanant providncies (decisions sobre qestions de trmit que no afecten el fons de o indirecta el fons de lassumpte) i sentncies

(resolucions definitives que posen fi als processos constitucionals; no sn recurribles).

Resoluci de conflictes entre institucions

(Govern CG CSJ Coprnceps) Comuns) (Com Com)

Consell General

Coprincep Episcopal

2011

Vicepresident 2011



ORGANISMES ADSCRITS AL CONSELL GENERAL Raonador del Ciutad Tribunal de Comptes INAF Junta Electoral APDA

La seu de tots ells es troba al nou edifici del Consell General

Raonador del

ciutad Tribunal de

Comptes

INAF (Institut Nacional

de Finances)

Junta Electoral

APDA (Agncia

de Protecci de Dades)

Lloc web www.raonador delciutada.ad

www.tribunalde comptes.ad

www.inaf.ad - www.apda.ad

Normes reguladores

Llei de creaci i funcionament del Raonador del Ciutad

Llei del Tribunal de Comptes

Llei de lINAF

Llei Qualificada del Rgim

Electoral i del Referndum

Reglament de lAPDA

Composici i Organitzaci

interna

El Raonador del Ciutad

(mandat de sis anys,

no renovables)

Un President, un Ple (format

pel President i 2 membres ms)

(mandat de sis anys,

no renovables)

Un Consell dAdministraci (un president i

cinc vocals) i un rgan de

direcci (un director

i un subdirector) (mandat

de sis anys, no renovables)

Tres vocals (batlles)

designats pel CSJ (dos dels quals seran president i

vicepresident) +

tres vocals (juristes o experts)

designats pel CG

Un cap, dos inspectors i una

oficina de registre pblic dinscripci de

fitxers de dades personals (mandat

de quatre anys, renovable)

Composici actual

Josep Rodrguez (Juliol 2011 Juliol 2017)

Carles Santacreu (P),

Francesc dAsss Pons i Carles de Unzueta (Nov. 2006- Nov. 2012)

Manel Torrentall (President)

--- Carles Salvad

(Director)

(President)

(VI legislatura: 2011-2015)

Joan Crespo (cap de lAPDA)

Funci

Defensar els drets i les

llibertats de les persones en la

seva relaci amb les

administracions pbliques (i les parapbliques):

trmits no respostos,

arbitrarietat en laplicaci de normes, etc.

Fiscalitzar la despesa pblica

de totes les administracions

pbliques i controlar-ne la transparncia i

la legalitat.

Com a autoritat mxima del

sistema financer andorr (s una mena de banc

central andorr),

supervisa i controla el

funcionament de totes les institucions bancries i financeres dAndorra.

Vetllar pel bon funcionament dels processos

electorals, garantint-ne

lobjectivitat i la igualtat

doportunitats de totes les

candidatures o alternatives.

Vetllar pel compliment de

la llei de protecci de

dades inspeccionant i sancionant-ne

els incompliments.

Proposar millores en la

normativa general.



Quarts (O, LM, SJ) i Venats (C)

5 membres

2

1

1

4 magistrats

8a (x2)

4a ()

MA 4a (x2)

CONSELL DE COM

Ministres

Secretari general del

Govern

MA / 4a (x2) CAP DE GOVERN

MA

4a (x2)

EL PES DE LA HISTRIA (des dels Pariatges, 1278-1288)

ELS CIUTADANS DANDORRA (sobirania popular)

CONSELL GENERAL

Sndic(a) Subsndic(a)

+ 2 Secretaris(es)

M3/5

(Secretaris dEstat)

Cnsol major Cnsol menor

4a ()

COPRNCEPS


CONSELL SUPERIOR

DE LA JUSTCIA

Coprncep francs

Coprncep episcopal

Ciutadans

francesos Santa

Seu

Representant personal

Representant personal

Batlles i magistrats

Fiscal general + Fiscals adjunts

GOVERN

COM

JUSTCIA

MS: Majoria Simple / MA: Majoria Absoluta / M2/3: Majoria de 2/3 del CG ------------------------------------------------------------------------------ 4a / 6a / 8a: Durada (en anys) del mandat del crrec

NR: Mandat no renovable / x2: Mxim de dos mandats consecutius

Doc 406: Qui designa qui en el sistema institucional andorr? (un cas de democrcia indirecta i dinstitucions profundament interconnectades)



Doc 406 (continuaci): Qui designa qui en el sistema institucional andorr? (organismes adscrits al CG i parapbliques)

CONSELL GENERAL

GOVERN

ELS CIUTADANS DANDORRA (sobirania popular)

INAF (Institut Nacional

Andorr de Finances)

APDA (Agncia de

Protecci de Dades

TRIBUNAL DE COMPTES

JUNTA ELECTORAL

RAONADOR DEL CIUTAD

M2/3-MA 6a (NR)

M2/3-MA 6a (NR) M2/3-MS

6a (NR)

M2/3-MA 4a ()

CASS (Caixa Andorrana de

Seguretat Social) (President: membre designat pel Govern)

SAAS (Servei Andorr

dAtenci Sanitria) (President:

Ministre de Salut)

FEDA (Forces Elctriques dAnd.)

(President: Ministre de Finances)

ANDORRA TELECOM (President: Ministre

dOrdenament Territorial)



Doc 407: Qui fa qu en el sistema institucional andorr? (per a qu ens serveix cada instituci?)

Institucions Funcions

Coprnceps

Consell General

Govern

Comuns

Tribunals de Justcia

Tribunal Constitucional



Doc 408: Qui regula qu en el sistema institucional andorr (la pirmide de lordenament jurdic i la capacitat reguladora de cada instituci)

Aprovada pels Coprnceps, el CG i el poble.

Pot ser reformada pel CG i el poble (a iniciativa dels Coprnceps o el CG).

Jurisprudncia extreta de les sentncies del Tribunal Constitucional.

Sn negociats i adoptats pel Govern, han de ser aprovats (en la major part dels casos) pel CG i (en pocs casos) han de ser consentits pels Coprnceps.

La iniciativa legislativa correspon al Govern (pel que fa als projectes de llei) i al CG, els Comuns o el poble (pel que fa a les proposicions de llei).

La tramitaci, redacci i aprovaci de les lleis correspon en exclusiva al CG.

Per agilitar la producci legislativa, el CG pot delegar (per llei i amb unes directrius a seguir molt precises) al Govern la potestat legislativa (de lleis

ordinries) mitjanant decrets legislatius, que sn decrets amb valor de llei.

Aprovats pel Govern, sn normes jerrquicament inferiors a les lleis (no poden modificar-les per s que poden ser modificats per elles).

Generalment, desenvolupen les lleis. Entre els diferents reglaments existeix, tamb, una classificaci jerrquica

(sn superiors els decrets del cap de Govern als dels ministres; sn superiors les ordres dels secretaris dEstat a les dels directors, etc.).

Aprovats pels Comuns, regulen matries a la parrquia governada pel Com que els dicta. No poden contradir les lleis (queden, doncs, subordinats a aquestes) per, alhora, regulen matries reservades exclusivament als

Comuns (sn parallels a les lleis, simplement regulen matries diferents).

CONSTITUCI (+ jurisprudncia constitucional)

TRACTATS INTERNACIONALS

LLEIS (qualificades; ordinries;

dextrema urgncia i

necessitat; del Pressupost

General)

REGLAMENTS -decrets del Govern

-decrets del cap de Govern -ordres ministerials

-altres

ORDINACIONS I REGLAMENTS COMUNALS

DECRETS LEGISLATIUS



4.3 LES ELECCIONS I EL SISTEMA ELECTORAL

4.3.1: INTRODUCI

Doc 409: Qu s un sistema electoral

Unes eleccions parlamentries se celebren per determinar quants parlamentaris (quants consellers generals, en

el cas dAndorra) obt cada partit. Evidentment, lobjectiu de cada grup poltic s dobtenir el mxim de

consellers possibles per tenir una influncia poltica major a lhora de determinar, per exemple, quines lleis

saproven i quines no, qu diuen aquestes lleis, qui ser el prxim cap de Govern, etc.

La clau es troba, doncs, en el nombre descons que obtingui cada partit. Els electors, per, donem el nostre

suport als partits en vots.

Per tant, una pregunta clau simposa: com es transformen els vots obtinguts per cada partit en escons?

La resposta s molt senzilla: amb el sistema electoral. Un sistema electoral s, per tant, una mena de mquina

que transforma els vots en escons i que determina quants

escons pertoquen a cada partit en funci dels vots que hagi

obtingut a les eleccions.

Quines sn les particularitats del sistema electoral

andorr? De quina manera transforma el sistema electoral

andorr els vots en escons? Les respostes, a continuaci.

4.3.2 ANLISI DEL SISTEMA ELECTORAL GENERAL (Documents 411 a 417)

Doc 411: Anlisi de la llei electoral vigent (des del punt de vista dels principals actors de tot procs electoral)

Lobjectiu daquesta activitat s analitzar els punts principals dels dos primers ttols (aquells que afecten les

eleccions generals) de la llei electoral vigent a Andorra (la Llei Qualificada del rgim electoral i del referndum).

Ho farem, a ms, des del punt de vista dels quatre actors principals que participen en unes eleccions: els

electors, els candidats, la Junta Electoral i aquells que les organitzen (el Govern i els Comuns).

La classe, per tant, quedar dividida en quatre grups: cada un dells adoptar el rol dun dels quatre actors

esmentats i analitzar (a partir duna fitxa orientativa) de quina manera especfica lafecta la llei i ho

comunicar desprs de manera oral a la resta dels grups. Aquest treball danlisi, doncs, ha de produir unes

respostes sinttiques i esquemtiques que puguin ser comunicades gilment a la resta de la classe. Aquesta

divisi dels temes far, doncs, que, entre tots, analitzem el conjunt de la llei.

VOTS

ESCONS



Fitxa 1: la llei electoral des del punt de vista dels...

ELECTORS (espectadors actius del procs electoral)

Apartats de la llei a analitzar: Ttol I / Captol quart (arts. 26, 29, 30 i 31) Ttol I / Captol cinqu (arts. 32-40)

La campanya electoral

Preguntes orientatives:

-Terminis? -Funcionament? -Qu es pot fer? -Qu no es pot fer? -Etc.

Votacions


-Modalitats de vot -Vot presencial Vot per dipsit judicial (terminis, on es vota?, per qu existeix?) -Existeix el vot per correu? -On es vota? -Quan es vota? -Com es vota? (procediment precs) -Com sn les paperetes? -Etc.



Fitxa 2: la llei electoral des del punt de vista dels...

CANDIDATS (actors principals del procs electoral)

Apartats de la llei a analitzar: Ttol I / Captol tercer (arts. 15-25) Ttol II / Captol primer (arts 48-51; 54)

Les candidatures


-Qui pot presentar-se? (i qui no?)

-Com sestructura una candidatura?

-Com es presenta una candidatura? (normes, passes a seguir, procediment, terminis)

-Com es verifica tot plegat?, qui ho verifica?

-Qu passa si un candidat mor, es condemnat o es posa malalt abans dunes eleccions?

-Etc.

El calendari electoral

(coordinar les dades relatives al calendari electoral treballades per tots els grups i

abocar-les en una cronologia)

Finanament electoral

-Qu diu la llei electoral sobre el finanament dels partits?

-Et sembla suficient?



Fitxa 3: la llei electoral des del punt de vista de la...

JUNTA ELECTORAL (rbitres del procs electoral)

Apartats de la llei a analitzar: Ttol I / Captol primer (art. 1) Ttol I / Captol segon (arts. 2-14) Ttol I / Captol quart (arts. 27 i 28)

Qu s la Junta Electoral?


-Qu s la Junta Electoral? -Quines sn les seves funcions? -Qui la composa? -En quins moments interv? -Etc.

Qui pot votar? (i, per tant, qui queda excls)

Les llistes electorals


-Qu s una llista electoral? -Qui les elabora? -Cada quan es publiquen? -Qu s el registre electoral? Quina relaci t amb les llistes? -Es poden fer modificacions a les llistes? -Quin marge de temps tinc per quedar registrat en una llista? -Un andorr que faci els 18 anys dos dies abans de les eleccions, podr votar? -A quantes parrquies pot votar un elector? -A quines parrquies pot votar un elector? -Etc.



Fitxa 4: la llei electoral des del punt de vista de...

GOVERN / COMUNS (organitzadors del procs electoral)

Apartats de la llei a analitzar:

Ttol I / Captol cinqu (arts. 36, 41-46) Ttol II / Captol primer (art. 47) Ttol II / Captol primer (art. 53) Ttol II / Captol segon (sencer)

Convocatria de les eleccions

-Qui les convoca? -Com es convoquen? (procediment)

Escrutini


-Qui fa el recompte? -Qui pot ser-hi present? -Qui comunica els resultats? -Com es coordinen els resultats? -Qu passa en cas dempat? (i de nou empat) -Etc.



Doc 412: Caracterstiques principals del sistema electoral general

Caracterstiques principals del sistema electoral del Consell General Llei Qualificada del Rgim Electoral i del Referndum (1993 i modificada el 2007 i el 2008)

Qui t dret de vot? Sufragi universal

Poden votar totes les persones de nacionalitat andorrana majors de 18 anys (que no hagin estat privades del dret a sufragi per sentncia judicial ferma)

Qu selegeix?

28 consellers generals (28 representants del poble al parlament) Selegeixen les 28 persones que ocuparan un esc al Consell General

(Tot i que la Constituci permet que el nombre de consellers sigui de 28 o de 42, la llei qualificada del rgim electoral estableix el nombre en 28)

Per quant de temps? Les legislatures del Consell General duren quatre anys

Tipus de vot Universal, lliure, igual, directe i secret

Tipus de llistes

Tancades Les llistes entre les quals pot elegir el votant sn absolutament tancades: tan sols pot triar quina llista de les que se li presenten vota. No pot ni escriure els noms dels consellers que ell prefereix (encara que siguin de partits diferents)

ni triar lordre en qu prefereix que apareguin a la llista.

Da on es trien els consellers?

De 8 circumscripcions: una de nacional i set de parroquials Cada elector pot triar entre llistes de 14 consellers que es presenten a la

circumscripci nacional (les mateixes per tot el pas) i llistes de 2 consellers que es presenten a la circumscripci parroquial de la parrquia on resideix.

Frmula electoral Mixta i paritria. De tipus majoritari per les set circumscripcions territorials i

de tipus proporcional (sistema de la resta ms elevada) per la nacional.

Doc 413: Guia prctica de lelector novell (cas prctic)

Imaginem que arriba el 25 dabril de lany 2015 i us toca votar per primera vegada i no en teniu ni idea de com funciona

aix de les eleccions. Qu fareu? Seguiu aquesta guia prctica...

El primer que haureu de saber s si podeu votar o no. Noms podreu fer-ho si sou andorrans, teniu ms de 18 anys i no heu estat condemnats per cap tribunal a no poder votar. Imaginem ara que compliu amb tots aquests requisits. Ja

sabeu qu heu de votar? La vostra contribuci a la democrcia consistir en elegir per un perode de quatre anys 16 consellers generals: 14 que representaran tot el pas i 2 que representaran la vostra parrquia.

Per fer-ho, el dia de les eleccions us tancareu en una cabina alladora recordeu que el vot s secret del lloc que hagi

triat el vostre Com per celebrar les eleccions i triareu entre les llistes que els partits us proposin (sobretot no hi escriviu res a les llistes ni canvieu lordre, ja que el vostre vot passaria a ser nul!). Finalment, un cop sortiu de la cabina us tocar dipositar els vots a les urnes corresponents: una que servir per determinar quins sn els dos consellers que representaran al Consell General la vostra parrquia i una altra que barrejar (virtualment) els seus vots amb les de les

altres sis parrquies per determinar quins consellers ocupen els 14 escons del Consell que representen tot el pas.



Un cop ja hagueu ems els vostres vots i contribut, aix, a la democrcia, ja noms us queda esperar qu han votat els vostres conciutadans i conixer aix quants vots ha obtingut cada partit i, encara ms important, amb quants consellers

comptar cada fora poltica per defensar les seves propostes al Consell General fins lany 2019.

Per saber-ho, haurem de transformar vots en escons i aix noms s capa de fer-ho la frmula electoral del nostre sistema electoral.

Doc 414: Glossari electoral mnim (a completar a partir dels dubtes de la classe)

-Cens electoral (tots els que poden votar) = Participaci + Abstenci

-Participaci (els que han anat a votar) = Vots vlids ( vots a les candidatures) + vots blancs + vots nuls

-Abstenci (els que no han anat a votar) = Cens electoral Participaci

-Frmula majoritria: qui guanya a una circumscripci es queda tots els consellers en joc

-Frmula proporcional: els consellers en joc duna circumscripci es reparteixen entre els diferents partits de

manera proporcional (diferents opcions possibles)

-Pactes preelectorals: dos (o ms) candidatures pacten abans de presentar-se a les eleccions (i, per tant,

fusionen les candidatures)

-Pactes postelectorals: dos (o ms) candidatures pacten un cop constitut el parlament

-Partit extraparlamentari: Partit que ha quedat fora del parlament (en no haver obtingut cap esc)

-Pluralitat de partits: Nombre (i importncia) de partits que es presenten i/o que obtenen representaci

Urna de la

circumscripci

parroquial

Urna de la

circumscripci

parroquial

LANDORRA ACTUAL / BLOC 4:

32 Histria, Geografia i Institucions dAndorra / Terminale: curs 2011

Doc 415: La frmula electoral del sistema electoral general

Com es reparteixen els 14 escons de la circumscripci territorial?

A cada parrquia, els dos escons en joc es reparteixen segons el sistema majoritari.

Per tant, els dos primers candidats de la llista ms votada de cada parrquia passen a ser consellers

generals.

Exemple: si a Andorra la Vella guanya el Partit Socialdemcrata (ja sigui per un sol vot o per un

miler) els dos candidats del PS a la capital passarien a

ser consellers generals.

La Massana

Andorra la Vella 2

Sant Juli de Lria

Distribuci de consellers al Consell General d'Andorra

BLOC 4: El marc poltic

Histria, Geografia i Institucions dAndorra / Terminale: curs 2011-12

La frmula electoral del sistema electoral general

Com es reparteixen els 14 escons de la circumscripci territorial?

Com es reparteixen els 14 escons de la circumscripci nacional?

A cada parrquia, els dos escons en joc es reparteixen segons el sistema majoritari.

Per tant, els dos primers candidats de la llista ms arrquia passen a ser consellers

si a Andorra la Vella guanya el Partit

Socialdemcrata (ja sigui per un sol vot o per un

miler) els dos candidats del PS a la capital passarien a

ser consellers generals.

Al conjunt del pas, els catorzreparteixen segons el sistema proporcional

de la resta ms elevada.

Per tant, cada llista nacional obtindr un nombre de consellers generals proporcional als vots obtinguts

en aquelles eleccions.

Exemple: si Demcrates per Andorra obt un 35% dels vots, obtindr aproximadament un 35% dels

escons en joc a la llista nacional i, per tant, cinc

consellers

Circunscripci nacional

14

Canillo 2

Encamp 2

Ordino 2

La Massana 2

Andorra la Vella

Sant Juli de Lria 2

Escaldes-Engordany

2

Distribuci de consellers al Consell General d'Andorra

12

Com es reparteixen els 14 escons de la circumscripci nacional?

Al conjunt del pas, els catorze escons en joc es reparteixen segons el sistema proporcional

de la resta ms elevada.

Per tant, cada llista nacional obtindr un nombre de consellers generals proporcional als vots obtinguts

en aquelles eleccions.

es per Andorra obt un 35%

dels vots, obtindr aproximadament un 35% dels

escons en joc a la llista nacional i, per tant, cinc

consellers



La frmula electoral de les eleccions generals dAndorra (detall del clcul) Cas dexemple: resultats de les eleccions generals 2005

Resultats nacionals: PLA: 5100 - PS: 4711 - CDA+S21: 1360 - RD: 772 - VdA: 433

A/ Assignaci dels 14 consellers de les circumscripcions parroquials (a partir duna frmula majoritria pura: qui guanya a cada parrquia aconsegueix els 2 consellers en joc) -El PLA guanya a Canillo, Ordino, La Massana i Sant Juli de Lria (UL) 4 parrquies x 2 consellers = 8 consellers

-El PS guanya a Encamp i Andorra la Vella i, en coalici amb RD, a Escaldes-Engordany 2 x 2 +1 (EE) = 5 cons.

-RD guanya a EE en coalici amb el PS (a la llista, el 1r candidat era del PS i el 2n dRD) 1 cons. B/ Assignaci dels 14 consellers de la circumscripci nacional (a partir de la frmula proporcional de la resta ms elevada)

B1/ Calculem el Quocient Electoral (QE) (el cost de cada conseller)

QE = vots vlids / nombre descons (cadires) a repartir (arrodonit a lenter superior) --- QE2005 = 12376 / 14 = 884

B2/ 1a assignaci de consellers (a partir del Quocient Electoral) (Nota: obviem els resultats dels partits que no arriben a un sol conseller)

Consellers A = Vots A / QE (truncant el resultat) Consellers PLA = 5100 / 884 = 5

Consellers PS = 4711 / 884 = 5

Consellers CDA+S21 = 1360 / 884 = 5 TOTAL = 11 En falten 3! Consellers RD = 0 (772 < 884)

Consellers VdA = 0 (433 < 884)

B3/ Verificaci del nombre de consellers que queden per repartir

B4/ 2a assignaci de consellers: els que falten sassignen, un per un, als partits que tenen una resta ms elevada

Resta A = Vots A Vots gastats per A en la 1a assignaci (B2) Resta PLA = 5100 (5 x 884) = 680 (resta + elevada obt el 1r conseller en joc)

Resta PS = 4711 (5 x 884) = 291 (3a resta + elevada obt l'ltim conseller en joc)

Resta CDA+S21 = 1360 (1 x 884) = 476 (2a resta ms elevada obt en 2n conseller en joc)

Resta RD = obviats perqu no tenen

Resta VdA = cap conseller

B5/ Sumem el total de les dues assignacions (B2 + B4) (i verifiquem la suma: ha de donar 14) Consellers PLA = 5 + 1 = 6

Consellers PS = 5 + 1 = 6

Consellers CDA+S21 = 1 + 1 = 2 = 14 OK

Consellers RD: 0

Consellers VdA: 0

C/ Sumem el total de les dues circumscripcions (A + B) (i verifiquem la suma: ha de donar 28) Consellers PLA = 8 (A) + 6 (B) = 14 consellers

Consellers PS = 5 (A) + 6 (B) = 11 consellers

Consellers CDA + S21 = 0 (A) + 2 (B) = 2 consellers = 28 OK

Consellers RD = 1 (A) + 0 (B) = 1 conseller

Consellers VdA = 0 (A)+ 0 (B) = 0 consellers



Doc 416: Eleccions Generals 2009 i 2011 (dades i anlisi)

Circumscripci nacional

EG 2009 EG 2011

20298 Cens electoral (CE) 21852 (+7,6%)

15293 (75,3%) Participaci (P) (absoluta (abs) / % CE) 16197 (74,12%)

5300 (26,11% CE) (34,66% P) (vot per dipsit judicial) (abs / %CE / %P) 6871 (31,44% CE) (42,42% P)

5005 (24,7%) Abstenci (A) (abs / % CE) 5655 (25,88%)

478 (3,13%) Vots blancs (VB) (abs / % P) 523 (3,23%)

136 (0,89%) Vots nuls (VN) (abs / % P) 164 (1,01%)

14679 (95,99%) Vots vlids (VV) (abs / % P) 15510 (95,76%)

1049 (7,15%) Quocient electoral (QE) (% VV) 1108 (7,14%)

6610 (45,03%) Vots PS (abs / % VV) 5397 (34,80%)

4747 (32,34%) Vots CR (2009) / DA (2011) (abs / % VV) 8553 (55,15%)

2768 (18,86%) Vots ApC (abs / % VV) 1040 (6,71%)

466 (3,17%) Vots VdA (abs / % VV) 520 (3,35%)

88 (0,60%) Vots UNP (noms 2009) (abs / % VV) -

Circumscripcions parroquials

EG 2009 EG 2011

Blancs Nuls PS CR ApC VdA Blancs Nuls PS DA

C 65 8 227

(42%) 314

(58%) - - 44 7

175 (29,36%)

421 (70,64%)

E 54 28 838

(41%) 372

(36%) 7311

(18%) 111 (5%)

115 36 766

(36,65%) 13241

(63,35%)

O 43 7 4052

(41%) 3593

(37%) 218

(22%) - 74 14

4792

(46,10%) 560

(53,90%)

LM 94 19 721

(46%) 845

(54%) - - 115 18

585 (34,47%)

1112 (65,53%)

ALV 195 44 2225 (54%)

1093 (27%)

595 (14%)

206 (5%)

283 57 1957

(46,86%) 2219

(53,14%)

SJ 94 20 737

(35%) 10804 (51%)

2875 (14%)

- 192 34 835

(38,23%) 13494

(61,77%)

EE 105 57 1304 (42%)

958 (31%)

6776 (22%)

144 (5%)

174 49 1104

(34,60%) 2087

(65,40%)

Total 650 183 997 215

Notes: A/ Partits parroquials que es presenten en coalici amb partits nacionals (GUPI), socis parroquials de plataformes nacionals (UP, IO, RD, S21) i marques electorals parroquials de partits nacionals (UL el 2009): 1 = ApC + Units pel Progrs (UP) (2009) / DA + UP (2011) 2 = PS+Grup dUni Parroquial Independents (GUPI) 3 = Independents dOrdino (IO) (afins a Acci Comunal dOrdino (ACO)) 4 = Uni Laurediana (UL) (representant de CR a SJ el 2009; presentat de manera autnoma el 2011) 5 = Segle 21 (S21) (representant de la plataforma ApC a SJ el 2009) 6 = Renovaci Democrtica (RD) (representant de la plataforma ApC a EE el 2009) B/ Convencions:

En blau, les llistes guanyadores el 2009

En verd, les llistes que repeteixen victria el 2011

En taronja, les que obtenen la victria el 2011 i no lhavien obtingut el 2009



Anlisi del sistema electoral / estudi de cas: Eleccions Generals 2009 i 2011 Activitat davaluaci (20 punts 2 hores) 1/ El sistema electoral vigent: domini del seu funcionament (6 punts) 1.1 Ompliu els buits de la graella de resultats electorals de la circumscripci nacional. (2p)

1.2 Establiu quants consellers va obtenir cada partit poltic segons el sistema electoral vigent (majoritari per la circumscripci parroquial; proporcional de la resta ms elevada per la circumscripci nacional) i, per tant, com va quedar configurat el Consell General els anys 2009 i 2011 (com van repartir-se els 28 consellers en joc els diferents partits poltics). (3p) 1.3 A quants vots va quedar-se el PS de la majoria absoluta (15 consellers) lany 2009? (1p)

2/ Anlisi del sistema electoral: comparaci amb altres sistemes possibles (6,5 punts) 2.1 Establiu ara quants consellers hagus obtingut cada partit lany 2009 si se segus el mateix sistema electoral que abans de la Constituci (noms amb circumscripcions parroquials, amb quatre consellers per parrquia, escollits de forma majoritria; sense circumscripci nacional). Quins efectes t aquest sistema en la pluralitat de partits? (2p)

2.2 Establiu ara, en canvi, quants consellers hagus obtingut cada partit lany 2009 si se segus un dels models que es va proposar mentre es negociava la Constituci i reclamat encara avui per diferents sectors i que consisteix en eliminar les circumscripcions parroquials i triar els 28 consellers per circumscripci nacional de forma proporcional pel sistema de la resta ms elevada. Quins efectes t aquest sistema en la pluralitat de partits? (2p) 2.3 El tipus de sistema electoral condiciona les eleccions i, per tant, la vida poltica d'un pas. Argumenteu aquesta afirmaci basant-vos en les respostes a les preguntes 1.2, 2.1 i 2.2. (2,5p) 3/ Anlisi del sistema electoral andorr: efectes del sistema (7,5 punts) 3.1 Pot afirmar-se que el nostre sistema castiga en certa manera els partits petits? Per qu? (si considereu que s, de quina manera els castiga?) Argumenteu la vostra resposta. (1,5p) 3.2 Tornem al sistema vigent. Suposem que, lany 2009, els partits que ocupaven l'espai de centre-dreta (CR i ApC) i els que ocupaven l'espai de centre-esquerra (PS i VdA) haguessin decidit que, per millorar els seus resultats electorals, s convenient pactar entre ells (CR amb ApC d'una banda i PS amb VdA d'una altra). Compareu els resultats que obtindrien aquestes aliances a les eleccions a/ amb pactes pre-electorals i b/ amb pactes post-electorals. (2p) 3.3 Quina conclusi podem extreure sobre la utilitat de les aliances entre partits a Andorra? De quina manera influeix en aquest aspecte el nostre sistema electoral? (2p) 3.4 Enteneu que els diferents partits de centre-dreta dAndorra sagrupessin en una gran coalici per competir junts contra el PS en les eleccions generals del 2011? En qu els beneficia agrupar-se? Considereu que la realitat del nostre sistema electoral ha tingut alguna influncia a lhora de prendre aquesta decisi? (2p)



Doc 417: La campanya i els programes electorals, utilitat discutible?



Anlisi de la campanya i el programa electoral / estudi de cas: Eleccions Generals 2011 Activitat davaluaci (20 punts 2 hores) Preguntes orientatives per a una anlisi conjunta dels quatre textos proposats (no cal respondre-les una a una) 1. Identifiqueu la tesi conjunta compartida pels quatre autors. Enuncieu-la de manera sinttica. 2. Citeu les expressions a partir de les quals els diferents autors es refereixen a la similitud de programes electorals dels diferents partits. 3. Tot i que lopini expressada pels quatre autors s similar, tots quatre es fixen en elements diferents dun mateix tema. Expliqueu les diferncies denfocament existents entre uns autors i uns altres. 4. Expliqueu el titular del text de G. Fernndez. A qu est fent referncia amb aquesta paraula? 5. Compartiu lopini de G. Fernndez? Per qu? Argumenteu la vostra resposta. 6. En una democrcia representativa, quin s lelement clau per convncer els electors? Creieu que aquest element ha resultat clau en aquestes eleccions (EG 2011) i ens serveix, doncs, per explicar el resultat electoral? Argumenteu la vostra resposta basant-vos en els textos proposats (no es tracta dexpressar aqu lopini personal).

7. Qu us suggereix tot plegat? Possibles temes de reflexi: democrcia, democrcia representativa, sentit i utilitat de les eleccions, confiana en la poltica, etc.

Doc 418: Dites populars relacionades amb el nostre sistema electoral

Cada any electoral acabem sentint, una i altra vegada, les mateixes frases. Per alguna cosa ser...

La clau de les eleccions generals est en les parrquies!

Per guanyar les eleccions calen tres parrquies i per la majoria absoluta, quatre!

Ms val pactar abans. Pactar desprs no serveix de res!



4.4 ELS ACTORS POLTICS

4.4.1 ELS PARTITS POLTICS

Doc 419: Qu s un partit poltic?

Max Weber (1919): el partit s una associaci [...] dirigida a una finalitat deliberada, que pot ser objectiva la realitzaci dun programa amb finalitats materials o ideals, personal s a dir, amb tendncia a proporcionar beneficis, poder i honor pels caps i els seus seguidors o les dues coses alhora.

Leon Epstein (1967): els partits sn noms un tipus de participaci poltica possible [...]. s difcil afirmar que aquestes altres formes de participaci poltica (per exemple, les associacions voluntries i lactivitat comunitria) sn menys funcionals en un sistema poltic democrtic que la simple adhesi a un partit o que lactivisme partidista.

Giovanni Sartori (1976): un partit s qualsevol grup poltic identificat per una etiqueta oficial que es presenta a les eleccions i pot obtenir en eleccions (lliures o no) candidats a crrecs pblics.

Anna Oppo (1976): En la noci de partits caben totes aquelles organitzacions de la societat civil que sorgeixen en el moment en qu es reconeix al poble el dret a participar en la gesti del poder poltic i que amb aquesta finalitat sorganitzen i actuen.

Joan Subirats (2000): Un partit poltic s una agrupaci organitzada i estable que busca suport social per a la seva ideologia i el seu programa poltic amb la finalitat de competir per a la organitzaci poltica de lEstat.

Antonio Tello, 2007: Un partit poltic s una organitzaci dacci poltica, identificada amb una ideologia o que representa i organitza els interessos dun grup particular. En aquest sentit, el seu propsit s articular i canalitzar lopini dels ciutadans a travs de programes dacci poltica governamentals i accedir, mitjanant eleccions, al poder del govern de lEstat.

Doc 420: Situem-nos: on s la dreta?, on s lesquerra?, per on cau el centre? (partits i ideologia, partits nacionals i partits regionals: elements per entendre un mapa de partits)

Tot i que no sempre s el cas (noms cal veure lexemple del polons PPPP, Partit dels Amants de la Cervesa), generalment un partit defineix els seus interessos comuns de manera molt general, recorrent a la ideologia a lhora dexplicar en qu creu i qu aportaria a la societat si arribs a governar.

Dideologies poltiques nhi ha moltes (conservadora, liberal, democrata-cristiana, socialdemcrata, socialista (o comunista), anarquista, feixista, pacifista, nacionalista, ecologista, et

Bloc 4 / Política

Documents

Transcript of Bloc 4 / Política