Universitat de Lleida Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària

Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal Departament de Química

Bloc Optatiu d’Especialització

CONTROL INTEGRAT DE PLAGUES AGRÍCOLES

(73091 i 73092)

CURS 2007-08

GUIA DOCENT

Índex

1. DADES D’IDENTIFICACIÓ...................................................................................................................................... 2

2. INTRODUCCIÓ AL BODE........................................................................................................................................ 2

3. OBJECTIUS ................................................................................................................................................................. 3 3.1. FINALITAT ................................................................................................................................................................ 3 3.2. CONEIXEMENTS ........................................................................................................................................................ 3 3.3. HABILITATS I COMPETÈNCIES.................................................................................................................................... 3

4. METODOLOGIA......................................................................................................................................................... 4 4.1. ACTIVITATS PRESENCIALS ........................................................................................................................................ 4 4.2. ACTIVITATS NO PRESENCIALS TUTELADES................................................................................................................ 4 4.3. DOSSIER ELECTRÒNIC ............................................................................................................................................... 5

5. TEMARI I PLANIFICACIÓ TEMPORAL .............................................................................................................. 5 5.1. TEMARI..................................................................................................................................................................... 5

5.1.1. Programa de classes de teoria ......................................................................................................................... 5 5.1.2. Programa de classes pràctiques de laboratori............................................................................................... 10 5.1.3. Programa de viatges....................................................................................................................................... 11 5.1.4. Programa d’activitats no presencials tutelades ............................................................................................. 11 5.1.5. Programa de qüestions, exercicis i casos exposats a classe (es podran incloure més) ................................ 12

5.2. PROGRAMACIÓ TEMPORAL...................................................................................................................................... 15 6. BIBLIOGRAFIA DE REFERÈNCIA ...................................................................................................................... 17

6.1. LLIBRES.................................................................................................................................................................. 17 6.2 REVISTES CIENTÍFIQUES I TÈCNIQUES....................................................................................................................... 19 6.3. REVISTES I BASES DE DADES BASES D’ÍNDEXS I DE RESUMS ................................................................................... 20 6.4. REVISTES DE REVISIONS TEMÀTIQUES..................................................................................................................... 21 6.5. LLOCS D’INTERNET................................................................................................................................................. 21

7. AVALUACIÓ DE L’APRENENTATGE................................................................................................................. 23

8. VOLUM DE TREBALL ............................................................................................................................................ 24

2

1. Dades d’identificació Nom i assignatures que composen el bode

Control Integrat de Plagues Agrícoles Aquest Bloc Optatiu d’Especialització (bode) es composa de dues assignatures del pla d’estudis (Control Integrat de Plagues Agrícoles I (73091) i Control Integrat de Plagues Agrícoles II (73092)) i està organitzat segons el sistema d’ECTS.

Titulació Enginyer Agrònom Cicle Segon Caràcter Optatiu

Nº de crèdits 18 Nº ECTS 14’5 Durada 15 setmanes Quadrimestre Segon

Departament Producció Vegetal i Ciència Forestal (DPVCF) Altres departaments Química (DQ)

Professorat Ramon Albajes (ramon.albajes@irta.es). DPVCF. Coordinador Jesús Avilla (avilla@pvcf.udl.es). DPVCF

Matilde Eizaguirre (eizaguirre@pvcf.udl.es). DPVCF Xavier Pons (pons@pvcf.udl.es). DPVCF Magí Riba (mriba@quimica.udl.es). DQ Albert Sans (sans@quimica.udl.es). DQ María José Sarasúa (sarasua@pvcf.udl.es). DPVCF

Horari Dilluns i dimecres de 15 a 21 h Aula 3.1.04 fins al 30/04/2008. Es comunicarà oportunament l’aula pel mes de

maig. Aula d’informàtica Aula d’Informàtica de l’ETSEA, que es comunicarà oportunament. Laboratori Laboratori de Pràctiques II del DPVCF (edifici A+B de l’ETSEA, porta 1.02)

Camp de pràctiques de l’ETSEA. 2. Introducció al bode

L’objecte del bode és el Control Integrat de Plagues Agrícoles (CIPA), una estratègia de control de plagues que utilitza tots els mitjans justificables mitjançant criteris econòmics, ecològics i toxicològics per mantenir les poblacions de les plagues per sota dels nivells que causen pèrdues econòmiques, però utilitzant de forma preferent els factors de control natural i les tècniques de control més segures per la salut i pel medi ambient. El CIPA és, doncs, una part de la Protecció Integrada de Cultius i de la Producció Integrada de Cultius.

Com a Bloc Optatiu d’Especialització, l’estudiant l’aprofitarà millor si disposa de coneixements

previs sobre Entomologia Agrícola Aquestos coneixements són impartits en l’assignatura de primer

3

cicle “Entomologia Agrícola”. L’estudiant que no tingui aquestos coneixements, haurà de fer un esforç previ per tal d’adquirir-los.

L’activitat de recerca de tots els professors que imparteixen docència en el bode està orientada

cap el desenvolupament de mètodes de control de plagues d’ús prioritari en el CIPA, tal com el control biològic i el control mitjançant feromones, i cap l’estudi de la problemàtica del control químic. Els estudiants del bode tenen preferència per a realitzar el seu PFC en el laboratori d’Entomologia Agrícola, en algú d’aquestos temes. 3. Objectius

3.1. Finalitat

La finalitat del bode és la formació de l’estudiantat en l’àmbit del Control Integrat de Plagues

Agrícoles, per tal de que sigui capaç de prendre decisions utilitzant criteris tècnics, econòmics, toxicològics i ecològics i de participar en el desenvolupament de programes de control integrat de plagues.

3.2. Coneixements

Els coneixements que l’estudiant ha d’aconseguir són:

• Conceptes de la disciplina Entomologia Agrícola i de Control Integrat de Plagues. • Funcionament dels artròpodes plagues i dels enemics naturals com individus. • Identificació d’espècies d’insectes i d’àcars d’importància agrícola. • Funcionament de les poblacions d’artròpodes plagues i d’enemics naturals. • Principis teòrics de l’estimació de densitats de poblacions. • Ús dels mètodes de mostratge. • Principis teòrics dels mètodes de control de plagues. • Mètodes de control de plagues. • Grups més importants d’enemics naturals i les seves característiques. • Plagues i enemics naturals més importants en cultius hortícoles, herbacis extensius i

fruiters i les seves característiques. • Programes de control integrat de plagues en cultius importants.

3.3. Habilitats i competències Les habilitats i competències que l’estudiant ha d’assolir són:

• Realitzar un anàlisi global de l’agroecosistema des del punt de vista del control de plagues. • Fer un recompte de poblacions de plagues i d’enemics naturals. • Aplicar un programa de control integrat de plagues. • Utilitzar programes informàtics d’aplicació en l’àmbit del control de plagues. • Participar en el disseny de mètodes de control de plagues. • Participar en el disseny de programes de control integrat de plagues. • Participar en projectes de recerca. • Treballar en grup.

4

• Comprendre, interpretar i adoptar els avanços científics. • Trobar informació sobre un tema de l’objecte de l’assignatura. • Fer una presentació oral davant un grup. • Argumentar i defensar les seves idees. • Construir un text escrit comprensible i organitzat. • Tenir inquietud per la recerca i per l’ètica professional.

4. Metodologia

El bode s’organitza segons el Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS), en el qual es

considera el volum de treball que realitza l’estudiant en activitats presencials i en activitats no presencials.

4.1. Activitats presencials

Les activitats presencials de teoria i de pràctiques es desenvoluparan en classes d’aula,

pràctiques de laboratori, pràctiques de gabinet informàtic, pràctiques de camp i viatges. L’assistència a les classes pràctiques i als viatges és obligatòria. L’assistència a les classes de teoria és altament recomanada.

Les classes presencials tindran lloc dos dies a la setmana durant 15 setmanes dintre d’una franja

horària de 5 o 5’5 hores de durada. Aquesta franja horària es divideix en tres sessions, amb un descans de 10 min entre la primera i la segona i un descans de 20 min entre la segona i la tercera.

Les classes de teoria es desenvoluparan mitjançant l’exposició dels seus continguts per part del

professor i la resolució d’exercicis i casos pràctics. La majoria del material docent utilitzat estarà a disposició dels estudiants als dossiers electrònics abans de la classe. La participació dels estudiants es potenciarà, si és necessari, mitjançant la realització de preguntes. Es proposaran exercicis i qüestions a realitzar pels estudiants de forma obligatòria. Una vegada corregits, seran discutits a classe.

En les classes pràctiques de laboratori, els estudiants treballaran en grups de dos. El

desenvolupament de la pràctica estarà recolzat, quan s’escaigui, per l’ús del equipament multimèdia, que permet un discussió en grup més fluïda. Al final de cada pràctica, els estudiants hauran de lliurar, per grups, un informe del treball realitzat.

Les classes pràctiques de gabinet informàtic es realitzaran de forma individual a l’Aula d’

Informàtica i en un únic grup. Al final de cada pràctica, els estudiants hauran de lliurar individualment un informe del treball realitzat.

Les pràctiques de camp i els viatges de pràctiques es realitzaran en un grup únic amb

l’assistència de 2 – 3 professors per atendre als estudiants de forma adient.

4.2. Activitats no presencials tutelades Cada estudiant haurà de realitzar totes les activitats no presencials obligatòries i una activitat no

presencial escollida de la relació d’activitats no presencials inclosa al temari. Les activitats no presencials es realitzaran individualment o en grups i cada grup haurà de presentar un informe en

5

forma escrita i en forma oral. Totes les presentacions orals es realitzaran el mateix dia i després de cada presentació tindrà lloc un torn de preguntes i discussió.

4.3. Dossier electrònic

En el dossier electrònic del bode es penjaran els avisos, les informacions, les qualificacions i el

material docent. L’accés no esta protegit per cap contrasenya. 5. Temari i planificació temporal 5.1. Temari

El temari del bode es divideix en 7 grans apartats. El nombre total d’hores presencials és de 150,

distribuïdes en 90 sessions. La distribució en hores presencials per apartat es presenta en la Taula 1.

Taula 1. Continguts del temari del bode i temps presencial assignat a cada apartat.

Teoria Pràctiques Apartat Nº

sessionsNº

hores Nº

sessions Nº

hores 1. Concepte de la disciplina i presentació de

l’assignatura 1 1’7 0 0’0

2. Taxonomia, anatomia, fisiologia i biologia d’insectes i àcars

6 10’0 6 10’0

3. Estratègia del CIP 3 5’0 2 3,4

4. Ecologia i mètodes de control de plagues 24 40’0 5 8,3

5. Control Integrat de Plagues de Cultius Hortícoles Intensius

6 10’0 1 + Viatge

6’7

6. Control Integrat de Plagues de Cultius Herbacis Extensius

8 13’3 2 + Viatge

8’3

7. Control Integrat de Plagues de Cultius de Fruiters

8 13’3 2 + Viatge

6’6

Conferències 3 5,0 Presentació dels informes de les activitats

no presencials 2 3,4

Exàmens 3 5,0 TOTAL 62 103’3 28 46’7

Aquesta programació s’adaptarà al nombre de dies de classe realment disponibles durant cada

curs acadèmic, segons el calendari aprovat per la Comissió d’Estudis de l’ETSEA. Els continguts de totes les activitats (teòriques i pràctiques; presencials i no presencials) es

presenta a continuació.

5.1.1. Programa de classes de teoria 1. Concepte de la disciplina i presentació de l’assignatura

6

Sessió 1.1. La disciplina Entomologia Agrícola. Concepte: relacions tròfiques, dany, pèrdua, pèrdua econòmica,

plaga agrícola, Entomologia Agrícola. Objectiu. Objectes d’estudi. El bode Control Integrat de Plagues Agrícoles. Tipologia. Objectius. Coneixements previs. Programes: programa de teoria, programa de pràctiques, crèdits no presencials. Planificació. Bibliografia. Normatives: normativa d’assistència, normativa d’avaluació, normativa de puntuació.

2. Anatomia, fisiologia i biologia d’insectes i àcars

Sessió 2.1. El tegument. Localització, estructura i composició, l’epidermis, la cutícula i les seves modificacions.

L’endoesquelet. La muda: etapes, control. El tegument i la muda com lloc d’acció dels insecticides. Organització general interna dels insectes.

Sessió 2.2. Els òrgans dels sentits. Introducció. Mecanoperceptors. Qumioperceptors. Fotoperceptors.

Termoperceptors. Higroperceptors. El sistema nerviós. Els estímuls del medi i les respostes dels insectes. El sistema nerviós: neurones, transmissió del impuls nerviós, estructura del sistema nerviós. La comunicació dels insectes amb altres éssers vius. Definició. Comunicació interespecífica: al·leloquímics, funciones. Comunicació intraespecífica: feromones.

Sessió 2.3 El sistema digestiu. Localització, estructura i funcions. Modificacions. La digestió. L’absorció de

nutrients. El cos gras. El metabolisme. El sistema excretor. Localització, estructura i funcions. L’excreció. La regulació del balanç de sals i de aigua. El sistema circulatori. Localització, estructura i funcions. L’hemolinfa. La circulació. El sistema respiratori traqueal. Localització, estructura i funcions. L’intercanvi de gasos. Altres tipus de sistemes respiratoris.

Sessió 2.4. El sistema reproductor. Localització, estructura i funcions. L’espermatogénesi. L’oogénesi. La

reproducció. Bisexualitat i oviparitat. Altres tipus de reproducció: hermafroditisme, partenogénesi, viviparitat, poliembrionia, paedogénesis. La determinació del sexe. El creixement i el desenvolupament dels insectes. El desenvolupament embrionari. El desenvolupament postembrionar: creixement i desenvolupament, control hormonal del desenvolupament, factors que influeixen en el desenvolupament: temperatura, llum, humitat, altres.

Sessió 2.5. Cicles biològics dels insectes. Ritmes circadians. Ritmes a llarg termini. Conceptes de dormància,

quiescència i diapausa. La diapausa: tipus, fases, interès de la diapausa des del punt de vista agrícola. Emigració. Polimorfisme. El sistema endocrí. El sistema endocrí: Localització, estructura i funcions. Les hormones: concepte, funcions, exemples.

Sessió 2.6. Organització general interna dels àcars. El sistema digestiu: Localització, estructura i funcions. El

sistema excretor: Localització, estructura i funcions. El sistema circulatori: Localització, estructura i funcions. El sistema respiratori: Localització, estructura i funcions. El sistema nerviós i els òrgans dels sentits: Localització, estructura i funcions. El sistema endocrí: Localització, estructura i funcions. El sistema reproductor: Localització, estructura i funcions. La reproducció. Bisexualitat i oviparitat, partenogènesi. El desenvolupament i el cicle de vida. Ou. Larva. Nimfa. Adult. Diapausa. Dispersió.

7

3. Estratègia del Control Integrat de Plagues

Sessió 3.1. Estratègia del control de plagues. Tipus de danys causats per les plagues. Relacions entre la densitat de plaga, el dany i el rendiment. Factores que les determinen. Mètodes per a la seva determinació. Modelització de les relacions. Llindar Econòmic de Danys: concepte, mètodes de càlcul, factors que el determinen, utilització. Llindar de Tolerància: concepte, utilització. Estratègies del control de plagues. Pressa de decisions. Sistemes experts.

Sessió 3.2. Estimació de densitats de les poblacions d’insectes i d’àcars. La densitat poblacional. Estimacions

absolutes i relatives. Tipus de variables. Tipus d’observacions. Recompte de poblacions. Distribució espacial: Llei de Taylor, altres índexs, distribució espacial a gran escala. Mostratge de poblacions d’insectes: univers, precisió i error, unitat de la mostra, nombre d’unitats de la mostra, recollida de les mostres. Fitòfags·dia.

Sessió 3.3. Mètodes i tècniques de mostratge. Estimació de poblacions absolutes: en la planta, en el sol, en l’aire.

Estimació de densitats relatives: mostratge visual, utilització de trampes. Mostratge seqüencial: desenvolupament i ús. Mostratge binomial: desenvolupament i ús.

4. Ecologia i mètodes de control de plagues

Sessió 4.1. Els insectes i els àcars en els agroecosistemes. Característiques dels agroecosistemes. Relacions entre

espècies en un agroecosistema. Infraestructures ecològiques. Causes de l’aparició de plagues. Dinàmica de poblacions d’insectes: paràmetres que la determinen. Teoria de les illes. Fragmentació de l’hàbitat y metapoblacions. Factors de regulació de poblacions. Modelització. Estratègies dels insectes en la explotació del medi. Dispersió.

Sessió 4.2. El medi abiòtic. Temperatura: influència sobre les característiques biològiques. Humitat. Llum. Vent.

Mètodes de control físics. Influència sobre el desenvolupament i la dinàmica poblacional dels insectes i dels àcars. Modelització del desenvolupament: conceptes, models lineals, models no lineals. Models fenològics: determinístics, estocàstics, utilització en control de plagues, exemples.

Sessió 4.3. El medi biótic (1): les relacions planta – insecte i àcar: tipus. Polinització. Utilització dels seus

productes. Transmissió de patògens de plantes. Alimentació: les plantes com a font d’aliment. Defensa de les plantes en front dels fitòfags: físiques, químiques, fisiològiques, ecològiques. Apariència. Estabilitat i diversitat.

Sessió 4.4. Productes químics defensius de les plantes. Metabòlits secundaris. Funció ecològica. Toxines vegetals:

Aminoàcids i pèptids insecticides. Glucòsids cianogènics. Alcaloides. Rotenonoides. Piretrines. Toxines fotosensibles. Hormones animals d’origen vegetal: Fitoecdisones. Azadiractina. Juvenoides. Precocens. Metabòlits secundaris com agents de preferència. Requeriments nutricionals. Atraients alimentaris i anti-alimentaris: Glucosinolats. Tanins. DIMBOA. Estimulants d’oviposició. Flavonoides.

Sessió 4.5. Resistència i tolerància vegetal. Conceptes de resistència i de tolerància vegetal. Classes de resistència.

Resistència ecològica. Resistència induïda. Resistència genètica: antixenosi, antibiosi. Tolerància. Plantes transgèniques. Característiques. Compatibilitat amb altres mètodes de control. Exemples.

Sessió 4.6. El medi biòtic (2): la relació presa – depredador. Terminologia. Components de la relació i modelització.

Resposta funcional i resposta numèrica. Comportament de cerca i agregació. Interferència mútua. Polifàgia i preferència. Estabilitat.

Sessió 4.7. Control biològic. Control natural. Control biològic: concepte, història. Mètodes de control biològic:

inoculació, inoculació estacional, inundació, conservació i augment. Característiques. Exemples. Compatibilitat amb altres mètodes de control. Cria d’enemics naturals.

Sessió 4.8. Biologia de la depredació. Concepte de depredador. Característiques dels depredadors com agents de

control biològic: comportament de cerca. Avaluació de l’impacte dels depredadors en poblacions de plagues. Sessió 4.9. Sistemàtica i biologia de depredadors (1). Principals famílies i grups d’insectes depredadors:

característiques generals com depredadors, utilització en control biològic. Ordre Heteroptera: Anthocoridae, Miridae, Nabidae, Pentatomidae. Ordres Dermaptera, Thysanoptera i Neuroptera.

8

Sessió 4.10. Sistemàtica i biologia de depredadors (2). Principals famílies i grups d’insectes depredadors:

característiques generals com depredadors, utilització en control biològic. Ordre Coleoptera: Carabidae, Staphylinidae, Coccinellidae, altres. Ordre Diptera: Cecidomyiidae, Syrphidae, altres: Ordre Hymenoptera: Formicidae i Vespidae.

Sessió 4.11. Sistemàtica i biologia de depredadores (3). Principals famílies i grups d’àcars depredadors:

característiques generals com depredadors, utilització en control biològic. Ordre Mesostigmata: Família Phytoseiidae. Altres.

Sessió 4.12. Biologia del parasitoidisme. Concepte de parasitoide. Tipus de parasitoides. Característiques dels

parasitoides com agents de control biològic: procés de cerca, selecció i acceptació de l’hoste. Avaluació de l’impacte dels parasitoides en poblacions de plagues.

Sessió 4.13. Sistemàtica i biologia de parasitoides. Ordre Hymenoptera Famílies Braconidae, Aphidiidae e

Ichneumonidae: característiques generals com parasitoides, espècies d’interès agrícola, exemples d’utilització en control biològic. Ordre Hymenoptera Superfamílies Chalcidoidea i Prototrupoidea: característiques generals com a parasitoides, espècies d’interès agrícola, exemples d’utilització en control biològic. Ordre Diptera Família Tachinidae: característiques generals com a parasitoides, espècies d’interès agrícola, exemples d’utilització en control biològic.

Sessió 4.14. Control microbià. Control natural: relació hoste-paràsit, epizooties. Control microbià: concepte,

història. Mètodes de control microbià. Característiques. Exemples. Compatibilitat amb altres mètodes de control. Principals grups d’entomopatògens: virus, bacteris, protozoos, fongs i nematodes: característiques. Insecticides microbians: tipus, obtenció i producció, mode d’utilització, persistència, riscs ecològics.

Sessió 4.15. Productes químics de comunicació entre éssers vius. Semioquímics: Classificació. Feromones:

Característiques. Tipus. Feromones sexuals: Barreges feromonals, selectivitat i sinergisme. La percepció de feromones en insectes: Inhibició de la percepció. Bioassaigs. Especialització. Biosíntesi. Altres feromones: feromones d’agregació, feromones d’alarma, feromones de marcatge, feromones de maduració. Feromones i mimetisme. Aleloquímics: Classificació. Les secrecions defensives animals. Cairomones. Les sinomones en les relacions simbiòtiques. Exemples.

Sessió 4.16. Interferència del comportament. Principis. Interferència de l’aparellament. Confusió sexual. Captura en

massa. Control atracticida. Interferència de l’alimentació: atraients, repel·lents, antiapetents. Sessió 4.17. Altres mètodes no químics de control de plagues. Control legal. Principi. Quarantena. Control cultural.

Principis. Manipulacions de l’entorn desfavorables per a les plagues. Manipulacions de l’entorn favorables pels enemics naturals. Característiques. Compatibilitat amb altres mètodes de control. Exemples. Control autocida. Principis. Alliberament de mascles estèrils. Mètodes genètics. Desplaçament competitiu.

Sessió 4.18. Control químic. Mecanismes de toxicitat. Evolució històrica de les estratègies de control químic de

plagues. Tendències actuals del mercat de pesticides. Modes d’acció dels pesticides. Insecticides d’acció narcòtica (tòxics físics). Insecticides sobre el sistema nerviós: tòxics sobre la transmissió axònica, tòxics sobre la sinapsi. Insecticides inhibidors del metabolisme: inhibició a nivell de mitocondria, inhibidors monooxigenases, inhibidors de la glicolisi. Toxines citolítiques: Agents alquilants.

Sessió 4.19. Reguladors del creixement dels insectes. Concepte de RCI. Tipus. Inhibidors de la formació de la

cutícula: Inhibidors de la síntesi de quitina. Inhibidors de l‘esclerotització. Anàlegs i antagonistes de l’hormona juvenil. Anàlegs i antagonistes de l’hormona de la muda. Principis de la seva utilització.

Sessió 4.20. Ecologia de pesticides. Els pesticides i el medi ambient. Moviment dels pesticides en el medi.

pesticides en el sòl: via d’arribada, persistència, degradació. Pesticides en l’aigua: via d’arribada, persistència, degradació. Pesticides en l’aire. Pesticides en els éssers vius. Biorrestauració de sòls i aigües.

Sessió 4.21. Metabolisme dels pesticides en els éssers vius. Reaccions metabòliques dels insecticides. Oxidacions.

Hidròlisis. Transposicions. Deshidrohalogenacions. Enzims implicats. Metabolisme en insectes fitòfags. Metabolisme en enemics naturals. Metabolisme en plantes.

9

Sessió 4.22. Resistència dels insectes i àcars als pesticides. Concepte i definició. Història i extensió. Mecanismes. Genètica. Desenvolupament. Detecció i mesura. Maneig. Exemples. Resistència a les plantes transgèniques. Conseqüències i costos. Resistència dels enemics naturals als pesticides.

Sessió 4.23. Pesticides i enemics naturals. Perillositat: risc i exposició. Efectes dels pesticides en els enemics

naturals: letals, subletals.. Mesura de la toxicitat. Requisits legals.

Sessió 4.24. Control Integrat de Plagues. Concepte. Jerarquització en la utilització dels mètodes de control. Compatibilitat dels mètodes de control de plagues. Limitacions en la posada en pràctica de programes de control integrat de plagues. Perspectives de futur. El control integrat de plagues en el marc de la Producció Integrada.

5. Control Integrat de Plagues de Cultius Hortícoles Intensius

Sessió 5.1. Característiques del conreu d’horta d’aire lliure i protegit en relació al control de plagues. El conreu

hortícola mediterrani a l’aire lliure i protegit. Les seves característiques que afecten als problemes i al control de plagues. Alteracions del clima i cicles. Intensivitat del conreu. Tipus de zones productores d’horta. Mercat.

Sessió 5.2. Plagues polífagues (1). Enquadrament sistemàtic, biologia, danys, llindars, control (a) Plagues del sòl:

Noctuids, Elatèrids. (b) Àcars: teraníquids,. (c) Homòpters: mosques blanques, pugons, cotxinilles. Sessió 5.3. Plagues polífagues (2). Enquadrament sistemàtic, biologia, danys, llindars. (d) Heteròpters. (e)

Thysanòpters thrípids. (f) Dípters agromícids. (g) Lepidòpters filòfags. Sessió 5.4. Plagues polífagues (3). Control integrat. Pràctiques culturals per al control integrat. Producció Integrada. Sessió 5.5. Plagues específiques més importants. Enquadrament sistemàtic, biologia, danys, control. Àcars eriòfids,

tarsonèmids. Lepidòpters carpòfags. Coleòpters filòfags.. Sessió 5.6. Control integrat en espais verds urbans. Característiques en relació al control de plagues. Principals

plagues. Principis de control. Exemples.

6. Control Integrat de Plagues de Cultius Herbacis Extensius

Sessió 6.1. Cultius Herbacis Extensius en ecosistemes agrícoles: insectes i plagues. Plagues polífagues. Enquadrament sistemàtic, biologia, danys.

Sessió 6.2. Plagues polífagues. Enquadrament sistemàtic, biologia, danys. Sessió 6.3. Cereals d’hivern. blat, ordi, civada Sessió 6.4. Cereals d’estiu. panís, sorgo, arròs Sessió 6.5. Alfals i lleguminoses farratgeres Sessió 6.6. Patata i ceba Sessió 6.7. Remolatxa, colza, gira-sol Sessió 6.8. Cotó, tabac

7. Control Integrat de Plagues de Cultius de Fruiters

Sessió 7.1. Introducció. Ecosistemes fruiters Sessió 7.2. Plagues i enemics naturals de cultius fruiters (1).

10

Sessió 7.3. Plagues i enemics naturals de cultius fruiters (2).

Sessió 7.4. Plagues i enemics naturals de cultius fruiters (3).

Sessió 7.5. Programa de control integrat de plagues de pomera. Sessió 7.6. Programa de control integrat de plagues de perera.

Sessió 7.7. Programa de control integrat de plagues de fruita de pinyol.

Sessió 7.8. Programa de control integrat de plagues de cítrics.

5.1.2. Programa de classes pràctiques de laboratori

2. Taxonomia d’insectes i àcars

Pràctica 1. Introducció a la taxonomia d’insectes. Claus d’identificació. Determinació de Thysanoptera. Pràctica 2. Determinació d’Heteroptera. Determinació d’Homoptera. Pràctica 3. Determinació. de Coleoptera. Pràctica 4. Determinació de Lepidoptera. Pràctica 5.. Determinació d’Hymenoptera. Determinació de Diptera. Pràctica 6. Determinació d’Acari.

3. Estratègia del Control Integrat de Plagues

Pràctica 7. Anàlisi de les poblacions invernants de l’aranya roja dels fruiters, Panonychus ulmi (Koch) (Prostigmata. Tetranychidae). Práctica 8. Tècniques de mostratge de poblacions.

4. Mètodes de control de plagues

Pràctica 9. Bases de dades de pesticides i aplicació en l'estudi teòric de l'impacte ecològic d'un tractament. Pràctica 10. Determinació de nivells de residus de pesticides en aigües contaminades. Pràctica 11. Determinació de la resposta electrofisiològica d’insectes a feromones o atraients mitjançant electroantenografia. Pràctica 12. Models fenològics. Càlcul dels graus·dia mitjançant diferents mètodes. Programa DDU.

Pràctica 13. Toxicitat de pesticides. Càlcul de les dosis letals. Programa POLO.

5. Control Integrat de Plagues de Cultius Hortícoles Intensius

Pràctica 14. Ús de sistemes experts. Programa Greenhouse Manager.

6. Control Integrat de Plagues de Cultius Herbacis Extensius

Pràctica 15. Determinació d’insectes sobre l’activitat no presencial obligatòria.

11

Pràctica 16. Posta en comú diferents grups sobre l’activitat no presencial obligatòria .

7. Control Integrat de Plagues de Cultius Fruiters

Pràctica 17. Identificació de plagues i enemics naturals de cultius fruiters.

Pràctica 18. Processament de les mostres agafades al viatge.

5.1.3. Programa de viatges

Viatge 1. Viatge per la comarca del Segrià per veure parcel·les de cultius extensius. Un tarda de durada (3 sessions: 5 hores). Viatge 2. Viatge per la comarca del Segrià per veure parcel·les de cultius fruiters i recollir mostres de plagues i enemics naturals. Un tarda de durada (3 sessions: 5 hores). Viatge 3. Viatge per la comarca del Segrià per veure hivernacles d’hortícoles. Un tarda de durada (3 sessions: 5 hores).

5.1.4. Programa d’activitats no presencials tutelades

1. Relació d’activitats no presencials a realitzar per tots els estudiants Activitat no presencial 1. “Recol·lecció d’insectes en cultius herbacis extensius”. Grup de 2 estudiants. (0’4 crèdits). Tutors: Xavier Pons, Matilde Eizaguirre. Activitat no presencial 2. “Recol·lecció de posta hivernal de Panonychus ulmi”. Grup de 2 estudiants. (0’1 crèdits). Tutor: Jesús Avilla. Activitat no presencial 3. “La informació en Entomologia Agrícola”. Individual. (0’5 crèdits). Tutors: Tots els professors.

(a) Selecció d’un tema, prèvia consulta amb el professor tutor. (b) Consulta de 2 anys d’una revista nacional i de dos anys d’una revista internacional de la biblioteca de

l’ETSEA, en format paper o en format electrònic. (c) Consulta de 5 anys en bases de dades. (d) Consulta en internet. (e) Presentació del informe. (f) Lectura i discussió d’un dels articles detectats.

12

2. Relació d’activitats no presencials a escollir per cada estudiant Activitat no presencial 4. “Ús de pesticides en les explotacions agrícoles”. Obtenció i processat d’informació a partir d’enquestes fetes a agricultors i tècnics de cooperatives i ADVs. Grup de 3 estudiants. (2’5 crèdits). Tutor: Ramon Albajes.

(a) Antecedents bibliogràfics: fitosanitaris i plagues habituals (b) Elaboració de l’enquesta (c) Emplenat de l’enquesta (d) Processament de l’enquesta: conclusions i discussió amb els professors

Activitat no presencial 5. “Impacte d’un plaguicida sobre enemics naturals”. Recerca i consulta bibliogràfiques, simulació amb programa Populus. Grup de 2 estudiants (2’5 crèdits). Tutor: Ramon Albajes.

(a) Selecció del pesticida i enemics naturals i recerca bibliogràfica (b) Familiaritzar-se amb programa Populus (c) Simulació amb dades bibliogràfiques (d) Conclusions i discussió amb professors

Activitat no presencial 6. “Determinació d’impactes d’organismes modificats genèticament (OMGs) sobre enemics naturals”. Recerca bibliogràfica i proposta d’actuació. Individual (2’5 crèdits). Tutor: Ramon Albajes.

(a) Definició d’objectius (b) Localització i consulta d’informació: estat actual del tema (c) Proposta d’un protocol d’avaluació d’OMGs (d) Discussió amb professors.

Activitat no presencial 7. "Determinació de l'impacte ambiental de diferents tractaments fitosanitaris". Grup de 2 estudiants (2,5 crèdits). Tutors: Magí Riba i Albert Sans.

a) Selecció dels diferents tractaments fitosanitaris aplicats a un cultiu determinat. b) Consulta en diferents bases de dades de les característiques dels químics emprats. c) Avaluació de l'impacte ambiental d'acord amb un model teòric definit. d) Presentació y discussió de resultats.

Activitat no presencial 8. Determinació i comparació de captures amb trampes en dos ambients de cultius extensius o fruiters. Grup de 2 estudiants. (2’5 crèdits). Tutors: Xavier Pons i María José Sarasúa.

(a) Instal·lació de les trampes. (b) Mostratge setmanal. (c) Determinació i quantificació de captures. (d) Processament de dades. (e) Elaboració de l’informe dels resultats. (f) Discussió amb els professors.

Activitat no presencial 9. “L’impacte dels resultats del registre únic europeu en el programa de control de plagues de pomera o perera” Grup de 2 estudiants. (2’5 crèdits cada ú). Tutor: Jesús Avilla i María José Sarasúa

(a) Relació de matèries actives registrades / no registrades. (b) Implicacions en el control de cada plagues. (c) Impacte en el programa de CIP. (d) Propostes d’actuació en la recerca de mètodes de control.

Activitat no presencial 10. “Programes de control integrat de plagues” Grup de 2 estudiants. (2’5 crèdits cada ú). Tutors: María José Sarasúa, Ramon Albajes, Xavier Pons, Matilde Eizaguirre i Jesús Avilla.

5.1.5. Programa de qüestions, exercicis i casos exposats a classe (es podran incloure més)

1. Llindar Econòmic de Danys Descriviu un disseny experimental per a estimar el Llindar Econòmic de Danys d’una espècie d’insecte que te les

següents característiques: hiverna com larva de primer estadi, te una generació a l’any, les larves s’alimenten de fulles de panís, els adults no s’alimenten.

13

2. Mostreig de poblacions A. Deduïu l’equació que relaciona la grandària de la mostra (n, nombre d’unitats mostrals) amb la mitjana de la

densitat de població en funció de la precisió desitjada (D) i dels paràmetres de la Llei de Taylor (a i b). B. Deduïu l’equació que relaciona les dues formes d’expressar la precisió de l’estimació de la densitat

poblacional: com tant per ú del valor de la mitjana (D) i com coeficient de variació (E). C. Donats els següents resultats dels mostrejos d’una població de Panonychus ulmi (Aranya roja dels fruiters) en

un parcel·la de pomeres:

Data Nº àcars / fulla

1 de Juny 0 7 de Juny 3 14 de Juny 25 17 de Juny 42 25 de Juny 3

a) Calculeu el nombre d’àcars·dia per fulla entre dos mostrejos consecutius i el nombre d’àcars·dia acumulats

per fulla en tot el període b) Raoneu l’estratègia de control a seguir, sabent que el Llindar de Tolerància és de 255 àcaros·dia per fulla

D. Trobeu les feromones i les trampes més adients per a una sèrie de plagues d’un cultiu.

3. Els insectes i els àcars en els agroecosistemes

Característiques de les cas de las espècies amb estratègies r i K. 4. Mètodes autocides Cerqueu informació sobre el programa de mascles estèrils de Ceratitis capitata (mosca mediterrània de la fruita) en México i en España. Comenteu els resultats obtinguts. 5. Resistència de les plagues a los plaguicides Proposeu una estratègia de maneig de la resistència d’una plaga important (Panonychus ulmi, Cydia pomonella, Frankiniella occidentalis, Leptinotarsa decemlineata o Helicoverpa armigera) contra plaguicides.

6. Toxicitat de plaguicides sobre enemics naturals

Cerqueu la toxicitat de 3 insecticides a 2 enemics naturals, utilitzant, per exemple, els resultats del Grup de Treball de la OILB/SROP “Plaguicides i organismes beneficiosos”, la base de dades de Koppert (http://www.koppert.nl/e0110.html) i la base de dades SELCTV (http://www.ent3.orst.edu/Phosure/database/selctv/selctv.htm).

Els enemics naturals són: Episyrphus balteatus y Encarsia formosa. Els plaguicides són: Azadiractina, cipermetrina, Metil-azinfos y fenoxycarb

Discutiu els resultats trobats:

Quina és la procedència de la informació que hi ha en cada base de dades? És consistent la informació que heu trobat per a cada enemic natural? Si no es així, quines poden ser les causes de les diferències?

14

7. Presa de decisions en el control de Panonychus ulmi El full adjunt presenta els resultats dels recomptes d’aranya roja (Panonychus ulmi) i de fitoseids (Amblyseius

andersoni) realitzats en una parcel·la de pomeres situada en Gimenells (Lleida). Es varen prendre 50 fulles d’acord amb el procediment explicat a classe es varen contar el nombre de formes mòbils per fulla de cada espècie y el percentatge de fulles ocupades per cada espècie.

Es demana:

1. Calculeu el nombre d’àcars·dia per fulla entre cada dos recomptes consecutius i l’acumulat, de dues maneres diferents:

a. Utilitzant el nombre de formes mòbils per fulla b. Utilitzant el percentatge de fulles ocupades i fent la seva transformació en el nombre de formes

mòbils per fulla (apliqueu la taula de conversió). 2. Discutiu la bondat o no de l’estimació del nombre d’àcars·dia acumulats mitjançant el recompte binomial 3. Representeu els resultats en les gràfiques de presa de decisions 4. Raoneu les decisions de control que s’hagueren hagut d prendre. 5. Raoneu les decisions que s’hagueren hagut de prendre si s’hagués utilitat l’estratègia simplificada.

5.2. Programació temporal

La Taula 2 presenta el calendari de les sessions presencials.

Taula 2. Calendari de les sessions de teoria, pràctiques, viatges, conferències, presentacions i exàmens. Les abreviatures es refereixen al professor de cada classe.

Data Dia 1500 - 1630 1640 – 1810

(si no n’hi han pràctiques) 1640 – 1840

(si n’hi han pràctiques)

1830 – 2000

(si no n’i han pràctiques) 1900 – 2030

(si n’hi han pràctiques)

04 – II L 1.1. Conceptes Av 3.2. Est. Dens. Pob. Av 3.3. Tèc. Recompte Av

06 – II X 3.3. bis. Tèc. Recompte Av

Pr. 8. Téc. Most. Av - Sar Recursos d’Informació

11 – II L 3.1. Est. CIP Av (A partir de les 1545) 3.1. Est. CIP Av 2.1. Tegument Sar

13 – II X 2.6. Acari Av Pr. 1 Taxon 1 Sar-Av 2.2. Sen. Ner. Com. Sar 18 – II L 4.1. Insect. Agroec. Av Pr. 2 Taxon 2 Sar-Av 2.3. Sist. Insect. Sar 20 – II X 4.2. Medi Abiòtic Av Pr. 3 Taxon 3 Sar-Av 2.4. Reprod. Des. Sar 25 – II L 4.3. Medi biòtic (1) Sar Pr. 4 Taxon 4 Sar-Av 2.5. Cic. Biol. End. Sar 27 – II X 4.4. Prod. Def. Pl. Riba Pr. 5 Taxon 5 Sar-Av 4.5. Res. Tol. Veg. Sar 03 – III L 4.6. Rel. Presa-dep. Alb Pr. 6 Taxon 6 Av 4.7. Cont. Biol. Alb 05 – III X 4.15. Pr. Com. I. Riba Pr. 7 Pob invern Av 4.8. Biol. Depred. Alb 10 – III L 4.16. Mét. Etol. Av Pr. 11. Resp. Elect. Sans 4.9. Depred. (1) Alb 12 – III X 4.10. Depred. (2) Alb Conferència 1 4.11. Depred. (3) Alb

26 – III X EXAMEN 1 (Fins a 4.11 inclòs) 4.14. Cont. Microb. Av 4.12. Biol. Paras. Alb

31 – III L 4.13. Parasitoid Alb 4.17. Alt. Mét. Cont. Av 4.24. Cont. Int. Alb

02 – IV X 5.1. Caract. Cult. Hort. Prot. Alb

6.1. Plag. Políf. Cult. Herb. Ext. Pons - Eiz

7.1. Plag. Fruit I Sar - Av

07 – IV L 5.2. Plag. Políf. Cult. Hort. Prot. I Alb

6.2. Plag. Cer. Hivern Pons - Eiz

7.2. Plag. Fruit II Sar - Av

09 – IV X 5.3. Plag. Políf. Cult. Hort. Prot. I Alb

6.3. Plag. Cer. Estiu Pons - Eiz

7.3. Plag. Fruit. III Sar - Av

14 – IV L 5.4. Plag. Espec. Cult. Hort. Prot. Alb

6.4. Plag. Cult. Farrat. Pons - Eiz

7.4. Plag. Fruit. IV Sar - Av

16 – IV X 5.5. Esp. verds urbans Pons

6.5. Plag. Altres Cult. Herb. Ext. Pons - Eiz

7.5. Plag. Fruit. V Sar - Av

21 – IV L Pr. 12. Mod fenol 1 FZ Pr. 12. Mod fenol 2 FZ 23 – IV X Conferència 2 Pr. 15 y 16. Rec. Pob. Cult. Herb. Ext. Pons - Eiz 28 – IV L Conferència 3 Pr. 17 y 18. Rec. Pob. Fruit. Sar - Av

30 – IV X EXAMEN 2 (Temari impartir des de l’examen 1)

Programes de control integrat de plagues de panís

Programes de control integrat de plagues de fruita dolça

05 – V 4.18. Tox. Plag. Sans Pr. 13. Tox. Plag. Av 4.21. Metab. Plag. Sans

07 – V 4.20. Ecol. Plag. Riba Pr. 9. Im. Ecol. Pl. Sans 4.22. Resist insect. Av 4.23. Plag. En. Nat. Av

13 – V Programes de control integrat de plagues de tomàquet en hivernacle

Programes de control integrat de plagues d’alfals

Programes de control integrat de plagues de fruita dolça

14 – V Viatge Farratges Programes PIC 19 –V Viatge Fruiters Programes PIC 21 – V EXAMEN 3 (Resta) Presentació act NP

Alb = Ramon Albajes; Av = Jesús Avilla; Eiz = Matilde Eizaguirre; Pons = Xavier Pons; Riba = Magí Riba; Sans = Albert Sans; Sar = María José Sarasúa

16

6. Bibliografia de referència 6.1. Llibres Gullan, P.J.; Cranston, P.S. 2005. The Insects: an outline of Entomology. 3rd edition.

Blackwell Publishing. 505 pp. Pedigo, L.P.; Rice, M.E. 2006. Entomology and Pest Management. 5th edition. Pearson

Prentice Hall. New Jersey. USA. 749 pp. Regnault-Roger, C. (ed.). 2005. Enjeux phytosanitaires pour l’agriculture et

l’environnement. Edicions TEC&DOC. Paris. 1013 pp. 2. Anatomia, fisiologia i biologia d’insectes i àcars Davies, R.G. 1988. Outlines of Entomology. 7th edition. Chapman and Hall. London. 408

pp. Traducción española: Davies, R.G. 1991. Introducción a la Entomología. Ediciones Mundi-Prensa. Madrid. 449 pp.

Guillot, C. 2005. Entomology 3rd ed. Springer. Dordrecht. The Netherlands. 831 pp. Klowden, M.J. 2002. Physiological Systems in Insects. Academic Press. 415 pp. 3. Estratègia del Control Integrat de Plagues Southwood, T.R.E.; Henderson, P.A. 2000. Ecological methods. With particular

reference to the study of insect populations. 2nd edition. Chapman and Hall. London. 524 pp.

4. Ecologia i mètodes de control de plagues Bellés X. (Ed.). 1988. Insecticidas biorracionales. Publicaciones del CSIC. Boller, E.; Häni, F.; Poehling, H. 2004. Ecological Infrastructures. Ideabook on

Functional Biodiversity at the Farm Level. LBL. Lindau. 211 pp. Biggar J.W., J.N. Seiber (Eds). 1987. Fate of Pesticides in the Environment. Proceedings

of a Technical Seminar. Agr. Exp. Stn. Div. Of Agriculture and Natural Resources. University of California Publication Nº 3320.

Caballero, P. ; Ferré, J. (Eds). 2001. Bioinsecticidas: fundamentos y aplicaciones de Bacillus thuringiensis en el Control Integrado de Plagas. Phytoma España y UPN. Valencia y Pamplona.

Caballero, P.; Williams, T.; López-Ferber, M. (Eds). 2001. Los Baculovirus y sus aplicaciones como bioinsecticidas en el control biológico de plagas. Phytoma España y UPN. Valencia y Pamplona.

Collins, W.W.; Qualset, C.O. (Eds). 1999. Biodiversity in Agroecosystems. CRC Press. Boca Raton. 334 pp.

DeBach, P.; Rosen, D. 1991. Biological control by natural enemies. Cambridge University Press. Cambridge. 440 pp.

18

Dent, D. 2000. Insect pest management. 2nd edition. CAB International. Wallingford. 604 pp.

Flint, M.L.; Dreistadt, S.H. 1998. Natural Enemies Handbook. The Illustrated Guide to Biological Pest Control. University of California Press. Berkeley. USA. 154 pp.

García Marí, F.; Costa Comelles, J.; Ferragut, F.; Llorens, J.M. 1991. Ácaros de las plantas cultivadas y su control biológico. Pisa Ediciones. Alicante. 175 pp.

Gurr, G. M.; Wratten, S. D.; Altieri, M. A. 2004. Ecological engineering for pest management. Advances in habitat manipulation for arthropods. Collingwood.

Harborne J.B. 1993. Introduction to ecological biochemistry. Academic Press. Hassall K.A. 1990. The Biochemistry and Uses of Pesticides: Structure, Metabolism,

Mode of Action and Uses in Crop Protection, 2nd Edition. VCH. Weinheim. Helyer, N.; Brown, K.; Cattlin, N.D. 2003. A Colour Handbook of Biological Control in

Plant Protection. Manson Publishing Ltd. London. UK. 126 pp. Howse Ph., Stevens I, and Jones O. 1998. Insect pheromone and their use in pest

management. Chapman and Hall. Institució Catalana d’Estudis Agraris. 2000. Enemics naturals de plagues en diferents

cultius a Catalunya. ICEA. Barcelona. Jervis, M.; Kidd, N. (eds.). 1995. Insect natural enemies. Practical approaches to their

study and evaluation. Chapman and Hall. London. 504 pp. Maredia, K.M., Dakouo, D., and Mota-Sáchez, D (eds). 2003. Integrated Pest Management in the Global Arena. CABI Publishing. Wallingford, U.K. 512 pp. Nordlund D.A., Jones R.L., and Lewis W.J. 1981. Semiochemicals. Their role in pest

control. Wiley Interscience. Pimentel, D. (ed.) 2003. Encyclopedia of Pest Management. Marcel Dekker, Inc. New

York Van Driesche, R.; Bellows, T.S. Jr. 1996. Biological control. Chapman and Hall.

London. 448 pp. Ware G.W. 1994. The Pesticide Book, 4th Ed. Thomson Publications, Fresno, California. 5. Control Integrat de Plagues de Cultius Hortícoles Intensius Albajes, R.; Gullino, M.L.; Lenteren, J.C. van; Elad, Y. (Eds.), 1999. Integrated pest

and disease management in greenhouse crops. Ed. Kluwer Academic Publishers. Dordrecht.

Malais, M.H.; Ravensberg, W.J. 2006. Conocer y reconocer las plagas de los cultivos protegidos y sus enemigos naturales. Reed Business Information. Doetinchem. 288 pp.

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1990. Integrated pest management for tomatoes. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 105 pp.

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1994. Integrated pest management for strawberries. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 142 pp.

19

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1994. Pest of landscape trees and shrubs: An integrated pest management guide. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 327 pp.

6. Control Integrat de Plagues de Cultius Herbacis Extensius Alvarado, M.; Aranda, E.; Durán, J.M.; Ortiz, E.; Paéz, J.L.; Rosa, A. de la; Serrano,

A.; Vega, J.M. 1998. Plagas y enfermedades del algodón. Dirección General de la Producción Agraria. Consejería de Agricultura y Pesca. Junta de Andalucía. Sevilla.

Rowe, R.C. (Ed.). 1993. Potato Health Management. APS Press. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1981.

Integrated pest management for alfalfa hay. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 96 pp.

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1990. Integrated pest management for small grains. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 125 pp.

7. Control Integrat de Plagues de Cultius de Fruiters Baudry, O.; Brazier, C.; Breniaux, D.; Brun, V. ; Fauvel, G. 1999. Les Phytoséiides

prédateurs d’acariens en vergers. Ctifl. Paris. Burballa, A.; Avilla, J. 2006. Identificación de plagas de cultivos frutales en trampas de

control integrado. Ediciones de la Universidad de Lleida. Lleida. 31 pp. García de Otazo, J.; Sió, J.; Torà, R.; Torà, M. 1992. Peral. Control integrado de plagas

y enfermedades. Agrolatino. Barcelona. 311 pp. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1984.

Integrated pest management for citrus. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 145 pp.

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1985. Integrated pest management for almonds. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland. 214 pp.

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1999. Integrated pest management for apples and pears. 2nd edition. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland.

University of California Statewide Integrated Pest Management Project. 1999. Integrated pest management for stone fruits. University of California Statewide Integrated Pest Management Project. Oakland.

6.2 Revistes científiques i tècniques

A continuació es relacionen les revistes científiques més importants en les quals es pot trobar informació sobre Entomologia Agrícola. Se senyalen amb un asterisc les que es estan disponibles a la biblioteca de l’ETSEA-UdL i a la biblioteca del laboratori de Entomologia Agrícola del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la UdL. • Agricultural and Forest Entomology (*). • Annals of Applied Biology (*). • Annals of the Entomological Society of America (*). • Aracnet (revista electrónica: http://entomologia.rediris.es/aracnet)

20

• Biocontrol (antes, Entomophaga). (*). • Biocontrol Science and Technology (*). • Biological Control. Theory and Application in Pest Management (*). • Boletín de Sanidad Vegetal. Plagas (antes, Boletín del Servicio de Defensa contra Plagas e Inspección

Fitopatológica) (*). • Bulletin of Entomological Research. • Bulletin of the Entomological Society of America. • Canadian Entomogist. • Crop Protection (*). • Ecological Entomology (*). • Entomologia Experimentalis et Applicata . • Environmental Entomology (*). • EPPO Bulletin. • European Journal of Entomology (antes, Acta Entomologica Bohemoslovaca). • IOBC/WPRS Bulletin (*). • Journal of Agricultural and Food Chemistry (*). • Journal of Animal Ecology (*). • Journal of Applied Entomology (antes, Zeitschrift für Angewandte Entomologie). • Journal of Chemical Ecology (*). • Journal of Economic Entomology (*). • Journal of Hymenoptera Research (*). • Journal of Insect Behaviour. • Journal of Insect Physiology. • Journal of Invertebrate Pathology. • Journal of Pesticide Science. • Nature. • Pesticide Science (*). • Physiological Entomology (*). • Science. • Spanish Journal of Agricultural Research (antes, Investigación Agraria. Producción y Protección

Vegetales, antes, Anales INIA, serie Protección Vegetal y antes, Boletín de Patología Vegetal y Entomología Agrícola) (*).

• Agrícola Vergel (*). • Agricultura (*). • American Entomologist (*). • Boletines de Avisos Agrícolas. • Boletín Fitosanitario de la FAO. • California Agriculture (*). • Cuadernos de Fitopatología (*). • Défense des Vegetaux. • Fruticultura Profesional (*). • Hortofruticultura. • Informatore Fitopatologico (*). • Levante Agrícola (*). • Phytoma (*). • Phytoma España (*). • Revue Suisse de Viticulture, Arboriculture et Horticulture (*). • Vitivinicultura (*).

6.3. Revistes i bases de dades bases d’índexs i de resums

Las revistas de índices de contenidos incluyen las referencias de los artículos publicados en un conjunto de revistas durante un determinado periodo de tiempo. Algunas

21

están en soporte papel y otras en soporte informatizado (en línea o en CD-ROM). Ninguna se refiere exclusivamente al ámbito de la Entomología Agrícola. Las revistas de resúmenes son publicaciones periódicas que presentan de forma ordenada referencias bibliográficas de fuentes primarias y que incluyen un resumen de cada una de las referencias.

Las revistas y bases de datos de estos tipos disponibles en la biblioteca de la ETSIA-UdL son:

• AGRICOLA • AGRIS • CABI • Current Contents • SIGLE

6.4. Revistes de revisions temàtiques

Son publicaciones anuales que contienen trabajos de revisión bibliográfica sobre aspectos concretos de una disciplina científica. Cada artículo presenta una gran cantidad de referencias bibliográficas sobre un tema pero de forma ordenada, comentada y valorada. Se incluye en este apartado también una publicación que contiene mapas de distribución de plagas agrícolas. Las más útiles en Entomología Agrícola son: • Abstracts of Entomology. • Advances in Insect Physiology. • Annual Review of Ecology and Systematics (En la ETSEA-UdL). • Annual Review of Entomology (En la ETSEA-UdL). • Distribution Maps of Pests. 6.5. Llocs d’internet

Los sitios de Internet pueden ser fuentes primarias y fuentes secundarias. Como fuentes primarias, tienen la característica de que la información en ellos colocada no ha sido sometida, en la gran mayoría de los casos, a ningún proceso de revisión (exceptuando a los sitios de revistas científicas que disponen de una edición electrónica). Como fuentes secundarias, los sitios de centros de investigación, bibliotecas, librerías, editoriales e incluso páginas personales, sirven para localizar fuentes primarias. Como todo lo que se encuentra en la red, la información sobre Entomología Agrícola no es permanente. Sin embargo, puede ser una fuente casi inagotable de documentos, fotos, consultas e intercambio de opiniones.

Sin ánimo, ni mucho menos, de agotar el tema, he aquí una relación de direcciones de portales y de sitios de la red con información sobre Entomología Agrícola:

• Sociedad Española de Entomología Aplicada (http://www.seea.es). Entre sus secciones, destacan “Divulgación”, con un galería de imágenes de plagas y de enemigos naturales y claves para la identificación de especies españolas; “Con Lupa”, en la que se incluyen revisiones monográficas sobre temas; “Novedades”, con ofertas de trabajo, convocatorias de congresos, etc. y “Enlaces”, con una relación de direcciones de sitios de internet con información sobre Entomología Aplicada.

• Entomology Index of Internet Resources (http://www.ent.iastate.edu/List/). Sitio mantenido por Iowa State University. Contiene un directorio sobre Entomología con direcciones de Internet, ofertas de trabajo (en EEUU), imágenes, cursos, anuncios de

22

congresos … Prácticamente de todo. Además, tiene un buscador especializado en páginas de Entomología.

• Centre for Agriculture and Biosciences International (http://www.cabi.org/). Contiene información sobre las publicaciones y los servicios en línea de CABI. Un servicio de CABI es Pest Cab Web (http://pest.cabweb.org), que, bajo suscripción, permite el acceso a las revistas publicadas por CABI, así como a otra información como calendario de reuniones sobre Protección de Cultivos, la investigación en curso en CABI o los cursos previstos. Contiene además una útil relación de direcciones de sitios relacionados con la Protección de Cultivos.

• Comunidad Virtual de Usuarios de Entomología. Este sitio se creó en 1999 con el objetivo de coordinar todos los esfuerzos que se realizan en Entomología en la comunidad de habla hispana (http://entomologia.rediris.es/).

• Cornell University Department of Entomology. Además de la información acerca del departamento y las líneas de investigación tiene varias páginas interesantes, entre las que destacan dos. La primera trata de los enemigos naturales de las plagas y de las malas hierbas con imágenes, descripciones y utilización de los mismos (http://www.nysaes.cornell.edu/ent/biocontrol/). La segunda es una página de entrada a las páginas de los programas de control integrado de plagas de los estados de la región Nordeste de los EEUU (http://northeastipm.org/).

• European and Mediterranean Plant Protection Organization (EPPO) (http://www.eppo.org). Proporciona información sobre las actividades de esta organización, entre cuyos objetivos se encuentra el desarrollo de una estrategia internacional contra la introducción de plagas agrícolas y forestales. Es el lugar adecuado para buscar información sobre plagas en cuarentena.

• Fauna Ibérica (http://www.fauna-iberica.mncn.csic.es/). Es un sitio del Museo Nacional de Ciencias Naturales donde se informa sobre el proyecto de Fauna Ibérica y los libros publicados. Realmente no contiene mucha información sobre Entomología Agrícola, pero es un buen lugar para consultar las citas de especies en España y otra información de tipo general.

• Institut National de la Recherche Agronomique (http://www. inra.fr/HYPPZ/pa.htm). Página dentro del sitio del INRA (Francia), que contiene una base de datos sobre plagas y un glosario de términos entomológicos. Es de hecho, la parte de zoología del sistema experto HYPP, mencionado en el apartado de bibliografía.

• Oregon State University Integrated Plant Protection Center (http://www.ippc.orst.edu). Contiene desde información general sobre Control Integrado de Plagas en la red (sitios de interés) a información concreta sobre algunas plagas, como Cydia pomonella.

• University of California Statewide Integrated Pest Management Project (http://www.ipm.ucdavis.edu/). Sitio del Programa de Control Integrado de Plagas, Patógenos y Malas Hierbas de la Universidad de California. Especialmente interesante porque contiene información sobre modelos fenológicos (qué son, cómo se utilizan, cálculo de grados•día y modelos fenológicos de plagas y de enemigos naturales). Tiene también una base de datos de imágenes.

• Radcliffe’s IPM World Textbook (http://ipmworld.umn.edu/ipmsite.htm). Sitio mantenido por University of Minnesota. Contiene numerosas revisiones monográficas sobre temas de Control Integrado de Plagas.

23

7. Avaluació de l’aprenentatge

El bode s’avalua com una unitat, encara que des del punt de vista administratiu es divideixi en dues assignatures amb codis diferents.

En l’avaluació del bode en la primera convocatòria es tindran en compte: • Les notes dels tres exàmens previstos. Des del punt de vista dels exàmens, el

programa del bode es divideix en tres parts, segons s’especifica al cxalendari. • L’assistència i aprofitament de les classes pràctiques (laboratori, informàtica i

camp) i dels viatges. • Les notes de les activitats no presencials. • La realització de les qüestions i exercicis. • L’assistència i participació en les classes teòriques.

Per aprovar el bode serà indispensable tenir una nota igual o superior a 5 en cada una de

les tres primeres parts anteriors. Cada un dels exàmens es puntuarà de 1 a 10. Les notes dels exàmens seran

compensables quan siguin iguals o superior a 4. En aquest cas, la nota conjunta es calcularà mitjançant la fórmula:

Nota exàmens = (Nota examen 1)*0’3 + (Nota examen 2)*0’4 + (Nota examen 3)*0’3 Els estudiants que hagin realitzat amb aprofitament les pràctiques i els viatges

aprovaran aquesta part del bode per curs. Es realitzarà un examen de pràctiques per qui hagi faltat a més de dos pràctiques o viatges. L’examen de pràctiques es realitzarà el dia que es decideixi de comú acord en el Laboratori de Pràctiques II del DPVCF (edifici A+B de l’ETSEA, porta 1.02). La nota de pràctiques es guardarà mentre no canviï el programa de pràctiques.

Les activitats no presencials s’hauran de presentar abans del 21 de maig de 2008 a les

12 hores. Cada una de les activitats no presencials es puntuarà de 1 a 10. La nota de les activitats no presencials es conservarà fins que no canviï el programa. Les notes de les activitats no presencials seran compensables quan siguin iguals o superior a 4. En aquest cas, la nota conjunta es calcularà mitjançant la fórmula:

Nota activitats no presencials = (Nota activitats obligatòries)*0’3 + (Nota activitat electiva)*0’7

Quan la nota de les tres parts sigui igual o superior a 5, la nota numèrica final es

calcularà de la següent manera: • Si les pràctiques i els viatges s’aprovaren per curs:

Nota numèrica final = (Nota exàmens)*0’8*1’15 + Nota activitats no presencials * 0’2 • Si les pràctiques i els viatges no s’aprovaren per curs:

Nota numèrica final = (Nota exàmens)*0’8 + Nota activitats no presencials * 0’2 La nota numèrica final de cada estudiant s’arrodonirà tenint en compte la seva

participació en el desenvolupament del bode. Aquesta serà la nota en primera convocatòria de les assignatures Control Integrat de Plagues I i Control Integrat de Plagues II.

24

En la segona convocatòria, hi haurà un únic examen de teoria en la data i el lloc establerts per la Direcció d’Estudis de l’ETSEA. L’examen de pràctiques es realitzarà el dia que es decideixi de comú acord al Laboratori de Pràctiques II del DPVCF (edifici A+B de l’ETSEA, porta 1.02). Cada estudiant s’haurà d’examinar dels apartats en els que hagi tingut una nota no compensable (nota inferior a 4, encara que els estudiants amb nota entre 4 i 5 podran tornar a examinar-se si ho desitgen) i haurà de presentar les activitats no presencials en les que hagi tingut una nota no compensable (nota inferior a 4, encara que els estudiants amb nota entre 4 i 5 podran tornar a presentar-les si ho desitgen) o no presentades en la primera convocatòria. La nota numèrica final es calcularà de la mateixa manera que en la primera convocatòria. Si la nota numèrica final és igual o superior a 5, aquesta serà la nota en segona convocatòria de les assignatures Control Integrat de Plagues I i Control Integrat de Plagues II.

Els estudiants amb una nota numèrica final del bode inferior a 5 en la segona convocatòria, podran tenir aprovada una part del bode. Cada estudiant rebrà la comunicació del nombre de crèdits suspesos, que seran 6, 12 ó 18 i de la part del programa que comprenen. L’estudiant s’haurà de matricular doncs al curs 2007-08 de Control Integrat de Plagues I (6 crèdits suspensos), Control Integrat de Plagues II (12 crèdits suspensos) o ambdues (tot el bode suspens) i s’haurà d’examinar de la part del programa que li va estar comunicada. La qualificació de la part aprovada figurarà a l’assignatura Control Integrat de Plagues I o Control Integrat de Plagues II. 8. Volum de treball

Per assolir els objectius proposats i adquirir les destreses esmentades, l’estudiant haurà

de realitzar un conjunt d’activitats teòriques i pràctiques que requeriran de la seva presència a l’aula, laboratori o camp (activitats presencials) o no (activitats no presencials tutelades pels professors).

Les activitats presencials inclouen:

• Assistència a classes de teoria • Assistència a classes pràctiques (laboratori, camp, Aula d’Informàtica i viatges) • Assistència a conferències • Presentació de les activitats no presencials • Assistència a exàmens

Les activitats no presencials inclouen:

• Resolució de qüestions, exercicis i casos exposats a classe • Realització dels informes de pràctiques • Realització de 3 activitats no presencials obligatòries • Realització d’una activitat no presencial a escollir de la llista proposada • Assistència a alguna activitat recomanada • Estudi

El volum de treball a dedicar per a cada activitat es presenta a la Taula 3. La distribució

setmanal d’aquest volum de treball es presenta a la Taula 4.

Taula 3. Distribució del volum de treball previst durant el curs 2007-08.

Activitat presencial Alumne Activitat no presencial Alumne Avaluació

Tipus d’activitat

Descripció Tècnica Objectius Hores

dedicació Treball alumne Hores

dedicació Procediment Temps

(hores) Pes qualificació (%)

Temps total (hores)

ECTS

Resolució de qüestions i exercicis proposats a classe

20’0

Teoria

Classe magistral (Aula) Discussions en el grup

Explicació dels principals conceptes Discussió dels exercicis proposats

90’1 Estudi: Conèixer, comprendre i sintetitzar coneixements. Preparació d’exàmens

120’0

Conferències Conferència Assistència 5’0

Proves escrites sobre la teoria del programa de l’assignatura

5’0

80

240’1

9’3

Pràctiques de laboratori

Pràctica de Laboratori

Execució de la pràctica 23’2

Pràctiques d’Informàtica

Pràctica d’aula d’informàtica

Execució de la pràctica 6’7

Realització d’ informes

35’0

Lliurament dels informes

Viatges de camp i visites

Visita a camps i explotacions

Realització de la visita 10’0 Assistència

1’15 per la nota de teoria

74’9

3’0

Treball de l’alumne (individual o en petits grups)

Orientar a l’alumne en el treball (en horari de tutories)

3’0 Activitats no presencials tutelades

Presentació Oral Capacitat de comunicar 3’0

Realitzar un treball bibliogràfic, pràctic,

40’0

Lliurament del treball i presentació oral

0’4

20

46’4

1’8

Activitats recomanades

Jornada Tècnica Assistència 10’0 10’0 0’4

TOTAL

141’0 225’0 5’4 371,4 14’5

26

Taula 4. Distribució setmanal del volum de treball previst durant el curs 2007-08.

SETMANA 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Tipus activitat P NP P NP P NP P NP P NP P NP P NP P NP P NP Teoria 8,3 7,0 6,7 7,0 6,7 10,0 5,0 14,0 5,0 10,0 6,7 12,0 10,0 12,0 8,3 10,0 8,3 14,0 Conferències 1,7 1,7 Pr. Laborat. 1,7 3,3 3,3 3,3 3,3 10,0 Pr. Informàt. 3,3 5,0 5,0 1,7 Viatges Activitats 3,0 3,0 5,0 5,0 Exàmens 1,7 TOTAL 10,0 10,0 10,0 7,0 10,0 10,0 10,0 14,0 10,0 10,0 10,0 17,0 13,0 17,0 10,0 15,0 10,0 29,0

SETMANA Tipus activitat 10 11 12 13 14 15 TOTAL P NP P NP P NP P NP P NP P NP P NP Teoria 5,0 10,0 5,0 5,0 6,7 10,0 5,0 5,0 1,7 14,0 1,7 5,0 90,1 145,0 Conferències 1,6 5,0 0,0 Pr. Laborat. 1,7 5,0 3,3 10,0 3,3 23,2 25,0 Pr. Informàt. 5,0 1,7 6,7 15,0 Viatges 5,0 5,0 10,0 0,0 Activitats 5,0 5,0 5,0 10,0 2,0 3,3 6,3 40,0 Exàmens 1,7 1,7 5,1 0,0 TOTAL 8,4 15,0 5,0 20,0 10,0 15,0 10,0 15,0 10,0 26,0 10,0 5,0 146,4 225,0 P: Nombre d’hores Presencials a classe de teoria, pràctiques, etc., realització d’exàmens NP: Nombre d’hores de Treball No Presencials. Treball personal previ i posterior a les classes, passar apunts, consulta de llibres, recerca bibliogràfica, elaboració de memòries, estudi individual o en grup, assistència a tutories, preparació d’exàmens, etc.