VOL DE NUIT, OBRA DE TENSIONSIRRESOLTES

per Jaume Bofill i Bofill

9. - V. 292

El present epleg t voluntriament un abastreduit : se cenyeix exclusivament a Vol de Nuit, iaix, encara, des d'un punt de vista mola concret.L'exposarem rpidament.

Trobem en l'obra de Saint-Exupry tres nivellso dimensions principals.

En primer lloc, la seva viril experiencia huma-na, tan densa de realitats profundes (si tant m'hiempenyeu, dira tan densa de poesia).

En segon lloc, una reflexi constant sobre aques-ta experiencia, la seva recapitulaci intellectual.

En tercer lloc, l'honradesa d'actitud.Cadascun d'aquests tres nivells, aix com llur

con junt, est sotms a una pressi tpica deisgrans esperits i deis grans pensadors : ens refe-rim a l'exigncia d'unitat.

Al nivell de l'experiencia, l'exigncia d'unitates tradueix en sentit de responsabilitat. Es la re-ducci de la diversitat de vivncies, que suscita ennosaltres el contacte amb el mn, a la unitat d'unprojecte vital seriosament assumit.

Sobre aquest primer nivell de l'experiencia se'nmunta un segon de reflexi. D'alguna manera,una certa reflexi ja venia implicada en l'estadianterior, com aquella dimensi d'autoconscinciavigilant que tota actitud seriosa comporta. Per

132EPLEG

aquesta que podrem dir-ne reflexi espontniaserveix per a fer un home, per no s suficientencara per a fer un escriptor. I sser un escrip-tor en sentit ple exigeix un segon moment de re-Ilexi ; ser, ara, l'objectivaci de l'experinciaelevar all que era simplement exemple a lacategoria de missatge universal.

Perqu, en aquest niveil, la unitat d'actitud scabalment aix : pretensi d'universalitat. s adir : una recerca i una valoraci constants, en totsels ordres de la vida humana, d'aquells factors quetenen una significaci perenne, que emergeixen perdamunt d'un subjetivisme mesqu. Doneu aix aSaint-Exupry, sigui on sigui : en la guerra, en l'a-mor, en el treball, en el sofriment, en l'art, etc., itrobareu sempre la seva comprensi i la seva com-penetraci entusiastes. Amb el sentit de responsa-bilitat que presidia la seva acci, el sentit d'univer-salita t que presideix el seu pensament em sem-bla sser una constant indubtable de l'obra deSaint-Exupry, ja ben present a l'estadi, encaraprimerenc, de Vol de Nuit.

Saint-Exupry s escriptor. La seva modalitatprpia s l'assaig. La seva reflexi objectivadoras una filosofia. Una filosofia (en certs moments,de ressonncies bergsonianes) de la vida i de l'ac-ci. La unitat d'intuYci bsica, la unitat de pers-pectiva que caracteritza la intelligncia creadora,i que es tradueix d'antuvi en pretensi d'universa-litat, s doblada, ara, per una segona mena d'uni-tat que en podrem dir tcnica: la unitat de

JAUME BOFILL I BOFILL133

sistematitzaci. Independitzada deis nivells ante-riors, la unitat de sistema esdevindria simplementformal ; arrelada, en canvi, en ells, s la contnuacongruencia del pensament, en el seu procs d'ex,pansi, am la seva intuici de base.

En Saint-Exupry, la unitat de sistema, emi-nentment terica, no s ni pot sser una puraqesti formal ; per aix les defallences que hi haen aquest ordre es manifesten com a tensions vi-tals. Aquest s l'aspecte concret de Vol de Nuit,sobre el qual se centrar el present comentara.

Per encara voldria alludir al tercer carcterde i'obra que tenim entre mans : la seva honrade-sa o sinceritat mode subjectiu de possessi dela veritat. La unitat que aquests mots ja per ellsmateixos impliquen es manifestar, ara, en la di-mensi evolutiva del pensament, de Saint-Exup-ry. M'explicar.

Sentit de responsabilitat i pretensi d'universa-litat sn altres tantes modalitats d'una actitud quepretn d'anar a l'arrel de les coses, que pretnd'aprofundir les motivacions. Saint-Exupry suna protesta vivent contra tot intent de banalitza-ci de la vida i del pensament, contra el diletantis-me que converteix la vida en un joc i una frivoli-tat. Que les dificultats de sistematitzaci que se lipresenten al nivell filosfic de la seva reflexi pren,guin la modalitat que hem dit de tensions espiri-tuals, voldr dir que la seva intuici de base no haarribat encara a recobrir adequadament la seva ex-periencia.

134EPLEG

L'honestedat i la sinceritat li impediran, ales-hores, d'evadir-se en cap de les dues falses direc-cions que, en tants de casos, determinen la nostraopci : el recurs a conciliacions eclctiques, pura-ment verbals, per desconsideraci de la dificultatreal de la vida, o l'absolutitzaci d'un deis valorsen conflicte, amb una indeguda postergaci de l'al-tre.

L'honradesa d'actitud i, concretament, l'honra-desa intellectual exigeixen, al contrari, que no s'es-camotegin les dificultats. Que no diguin : tot sfcil, la vida s meravellosa, etc., tot deixantque el pensament es disgregui al comps de viven-cies que es van succeint a l'atzar. Per no escamo-tejar les dificultats vol dir tenir la forga, l'equani-mitat, la tenacitat, de posar-les i mantenir-les so-bre la taula tant de temps com calgui, de suportar-ne la tensi, de diferir tot no o tot s finsque, assolida una major maduresa, la conciliacis'obtingui per all que un autor, el nom del qualara no recordo, en deia elevaci mental. Quinaemotivitat, quina veritat en aquells immensosinterrogants sense cloure que reapareixen com-nuament en aquesta obra! Quin vigors refs d'unescepticisme que s'alimenta de les afirmacions f-cils ! D'ac que el problema de Du sigui, ja desde sempre, plantejat dinmicament (en espera d's-ser-ho, un dia, temticament) en aquesta obra.

Per abordem ja, directament, el nostre tema.

JAUME BOFILL I BOFILL135

La filosofia de Vol de Nuit.

Potser ens donara un bon resum de la profun-dior intenlio d'aquesta filosofia l'aproximaci dedues sentencies : una, la reprodueix Sertillangesen el seu Catchisme des incroyants: Toujourson conquiert les lzommes quand on exige beaucoupd'eux; l'altra, la poddem prendre del Claudel deCinq grandes odes:quoi sert une vie, sinon tre donne?. No sorprendria gens de trobar-les,l'una i l'altra, en el nostre autor.

Vegem, per, com aquest missatge (mai no pro-posat com un esquema abstracte, b que objecti,vat, com hem dit, per reflexi intellectual) enss proposat en Vol de Nuit.

Els personatges.

Poden recluir-se fonamentalment a quatre. Elprimer s un home (1'home); cadascun deis al-tres, en canvi, s el smbol d'un concepto.

1. El pilot. Fabien, Pellerin, el pilot del cor-reu d'Europa, etc., sn refraccions (per cert, benpoc diverses entre elles) d'un personatge nic : elpilot. El pilot s l'home. Leroux i algun altrepoden sser absorbits en aquest personatge, nicque s totalment de carn i ossos cense perdre laseva congruencia.

136EPLEG

L'home de Vol de Nuit s l'home pacient, sofert,que t el pudor de confessar les seves proeses, quel'elogi engavanya ; l'home que ha optat d'una ve-gada per sempre pel sacrifici obscur, sense recom-pensa i d'alguna manera sense esperana. Per havist, tot sobrevolant els Andes en lluita amb elselements, la mentida radical del mn, que ofereix,com a substitutiu d'una felicitat en la qual nocreu, la facilitat de no sser. I l'home de Vol deNuit abans que tot s. Aquest s el fonament l-tim de la seva opci.

Enfront d'ell, com a determinants d'aquesta op-ci, se li ofereixen tres conceptes simbolitzats peraltres tants personatges ; com a determinants,pey, no pas extrnsecs, ni tan sois objectivats,ja que almenys un d'ells, el que simbolitza Rivire,s plenament interioritzat pel pilot, i ha estat,probablement, la seva condici de possibilitat d'ho-me que vol sser per l'acci.

2. Rivire. El sacrifici de la vida dna sentita la vida. s el ms cantellut, perqu s el msabstracte deis personatges de l'obra.

Em resulta difcil de subscriure el parer de Gidequan diu que Rivire s una admirable figura deCap. Perque Rivire no s un borne : s el sm-bol d'un concepte ; l'objectivaci de l'acci matei-xa amb les seves exigncies i tamb amb la sevadarrera manca de sentit. Aix, s unilateral comla ms precisa de les definicions. I un Cap nos aix.

La unilateralitat de Rivire s predominant-

JAUME BOFILL I BOFILL137

menterrniament pensada en l'obra en ter-mes de justicia o d'inju.stcia. Errniament, per-qu el problema de la .justcia, i especialment aqu,no s pas el primer problema (en l'ordre general deles coses, aix com en el de les coses humanes,abans que la justcia hi ha la Creaci); perqula justcia que es considera no s tal justcia (lajustcia verament tal no pot conduir a l'immobi-lisme); perqu la qesti es planteja, a moments,evidentment a deshora : no s qesti de just-cia retirar una prima (altra cosa fra imposar unaranci) quan un cert mxim no ha estat assolit,ni que sigui per raons de forra major :

Robineau, per totes les sortides retardades 11havia dit un dia Rivire heu de fer saltar la pri-ma d'exactitud.

Fins i tot en cas de forra major? Fins i tot sihi ha boira?

Fins i tot si hi ha boira.I Robineau experiment una mena d'orgull de

tenir un cap tan fort que no tema d'sser injust.

L'atleta paul (un bon punt de referencia per ala filosofa de Vol de Nuit) que ho ha sacrificat tot,ascticament, per crrer a l'estadi, no arrabassarpas el trofeu, si al darrer moment s'entrebanca icau. Ara : tothom el planyer per la seva dissort,pec ning no dir que ha sofert una injustcia.

On s, dones, la falla que hi ha en la unilatera-litat de Rivire?

138EPLEG

Tampoc, en el fet de tenir o no tenir, en el demanifestar o no manifestar indulgencia per lesflaqueses humanes. T tota la ra de no tenir-la.Tota la seva acci redemptora, tota la seva lluitaestrenua contra la mediocritat, contra la vulgari-tat d'un viure anod, se n'aniria per torra, si cediaa ali que fra una debilitat. La seva manera de re-drecar el comportament de Robineau en aquestpunt s cruel, per?) modlica

Us heu fet molt amic de Pellerin?Hmmm...No us ho recrimino pas. (...) Solament... Vs

sou el seu cap.S, digu Robineau.(...) Us cal mantenir-vos al vostre lloc. I sos-

pesant les paraulespotser la prxima nit us cal-dr ordenar a aquest pilot una sortida perillosa.Ell haur d'obeir.

S...(...) Si s per amistat que us obeeixen, els en-

ganyeu. Personalment, no teniu dret a cap sacrifi-ci (...) I, si creuen que la vostra amistat els estal-viar certes tasques, els enganyeu tamb; perqucaldr que, vulgues no vulgues, us obeeixin. (...)Us tornar altra vegada al vostre lloc, Robineau.Si esteu abatut, no sn pas aquests bornes que ushan de sostenir. Vs sou llur cap. La vostra fe-blesa s ridcula. Escriviu.

Escriviu : l'inspector Robineau infligeix al pi-

JAUME BOFILL I BOFILL139

lot Pellerin tal sanci per tal motiu. Trobareu f-cilment un motiu qualsevol.

Senyor Director !Feu com si m'entengussiu, Robineau. Estimeu

aquells qui maneu, pec senseRobineau, novament, posaria tot el seu zel

a fer netejar els coixinets d'hlix.

Estimeu aquells qui maneu. Rivire el feli-cit. Etc. Sn moments ben escassos, ben pocpresents en el concepte Rivire. Hom espera d'ungran cap de saber trobar sempre la manera desobrecomprendre, si val el mot, el comportamentdeis homes ; de compensar (sense falses transigen-cies, que enerven l'acci) els sacrificis que dema-na. Ara : el concepte Rivire exclou aquesta so-brecomprensi de la seva definici. Per aquesta raser sempre un concepte rgid, destinat a fer cri-si. La irrupci de la mort la fa esclatar de cop ivolta, tot portant-la ensems al seu grau ms agut.

Aix com abans hem remarcat que el concepteRivire era immanent al pilot, aqu es produeixuna refluncia en sentit invers : en el personatgeRivire apareix l'home : l'home amb les seves pos-sibilitats d'arnor, de sofriment ; amb les seves in-quietuds, amb una unitat de sentit que desbordatot intent de comprensi per via de congruencialgica. Per quan Rivire esdev home, deixa d's-ser fidel a ell mateix ; com l'existencialista que sesent condemnat a sser lliure, ell est con-

140

EPILEG

demnat a sser gran, a sser solitari, a viure enl'orgull d'aquest isolament, semblant al del guar-dia d'un far. No es pot permetre (ni nosaltresho podem tolerar), desprs que ens ha tractat atots a baqueta, que, quan vingui la seva hora, di-gui mon vieux a Robineau, que provoqui que Robi-neau sent una gran pietat per ell. Tot i la sevamagnfica represa : els vols de nit no quedavensuspesos.

S'ha produit (caiguda subrepticia en l'intel-lectualisme, en les connexions verbals no arrela-des en l'experiencia. de l'sser, justament en unautor com Saint-Exupry?) un desplac2ament designificaci. Rivire s dur, magnficament dur :

L'home era per a ell una cera verge que caliamodelar. Palia donar una nima a aquesta mate-ria, calia rear-li una voluntat.

...ten ava cap a la sortida la voluntat de cadaescala. Cre va aquesta voluntat. I 'espera humilia-va secreta ent el manobre ms obscur.

Rivir deia, a vegades : aquests homes sn fe-I idos perq estimen el que fan, i estimen el queFan perqu' jo sc dur (...). Cal empnyer-los cap auna vida forta, que implica sofriments i joies, pedque s rnica que compta.

Grcies a Rivire, en una extensi de quinzemil quilOrnetres el culte del correu passava persobre de tot.

Fa patir una mica, en canvi, de veure que aques-ta duresa-exigncia (primacia deis ideals, crea-ci de voluntat) es resol en una mena d'incompren-

JAUME BOFILL I BOFILL141

siva cadena de sancions. Esdev, aleshores, externai negativa. Rivire llegeix uns comunicats :

Hem comprovat a Buenos Aires, en desmun-tar el motor 301... imposarem una salid() greu alresponsable.

Rivire va signar.L'escala de Florianpolis, en no haver servat

les instruccions...Va signar.Desplacarem, per mesura disciplinaria, el cap

d'aeroport Richard, que...Va signar.Si cargolo, les panes disminueixen. No s pas

l'home, el responsable ; s una mena de poder obs-cur que hom no pot fer mai flectir, si no es faflectir tothom. No s pas ell, que jo atacava : s, atravs d'ell, aquesta resistencia que paralitza elshomes davant l'inconegut.

No comprn la funci necessria de l'elogi, nila d'aquella confidencia legtima de superior a in-ferior que no s pas un plnyer o mi fer-se plnyer,un voler fer-se estimar, cercant, amb abandona-ment o almenys amb devaluaci de la prpia auto-ritat, comprensi i ajada contra les temptacionsde la solitud ; ans s un descobrir horitzons, con-tagiar no pas, nicament, el sentit del deure (cul-te), sin l'engrescament responsable. No hi hamai res, en Rivire, que justifiqui veritablement(i menys que justifiqui, com caldria, amb escreix)els sacrificis exigits. Des d'aquest punt de vista,l'escena amb Robiet s revoltant : una persona,

142EPLEG

amb tota la seva vida, s destruida, exposada a ladeshonra i al ridcul perqu cal un exemple. Elrecurs emprat amb l'aviador que far el correud'Europa (van tenir por?) s hbil, per nomsestimula un sentiment inferior.

Per no demanem a Rivire ms que no pot do-nar. El concepte Rivire s teleolgicament indeknit, Rivire no acaba de saber mai a quin du im-mola la vida. La seva duresa, per aquesta causa, not, en definitiva, altra base que una certa estruc-tura temperamental. Aix, ell ho anomena volun-tat : un militar espanyol en dira quelcom de moltms precs i grfic.

La duresa de Rivire t, per tant, cara icreu. Per una banda, com la de certs personatgesde Claudel, s gran i noble, feta tota ella de con-tenci. Aquesta dimensi s la fonamental. Es com-prn que, en una lluita que els ha esdevingut co-muna, una silenciosa fraternitat lligava, al fonsd'ells mateixos, Rivire i els seus pilots. Senseaquest Rivire, s'haurien trobat desemparats.Per aix dol ms de veure-la degradada a sser, endefinitiva, coacci externa, estamordiment. Ales-hores, Rivire no s altra costa que un dspotaque es permet el refinament de tenir escrpols.Per aquesta creu, la duresa de Rivire no arri-ba mai a sser efectivament formativa; la tensique crea s en tot moment intrnsecament amena-cada de relaxar-se. Rivire no se sobreviur en unsuccessor, sin en el simple determinisme del pro-

JAUME BOFILL T BOFILL143

grs ; i t consciencia que aquesta s la seva nicafora :

Es record de tantes sessions de junta en lesquals, amb el ment recolzat sobre els punys, ha-via escoltat, amb un estrany sentiment de forra,tantes objeccions que li semblaven vanes, condem-nades, a la bestreta, per la vida. I sentia la prpiaforra concentrada en ell com un pes : les mevesraons pesen ; vencer, pensava Rivire. s el pen-dent natural deis esdeveniments.

Desprs d'un any llarg de Iluita, Rivire s'ha-via sortit amb la seva. Uns deien : a causa de laseva fe; d'altres : a causa de la seva tenacitat,de la seva potencia d's en marxa; per, segonsell, ms senzillament, perqu pesava en la bonadirecci.

O encara :Serveixo els esdeveniinents. Cal que formi

bornes perqu els serveixin. Que h que la sento,aquesta llei obscura!

Que no pretengui, dones, de justificar-se dientque ell estima els bornes. s ms sincer el Becketd'Anouilh quan no gosa dir que estima Du,sin l'honor de Du. El concepte Rivire nopot estimar sin conceptes: deure, responsahili-tat, etc. Per, evidentment, Rivire no estima nipot estimar mai persones. La persona no per-tany al seu mn.

No s estrany, aix, que acabi fent ali que novolia fer : esclavitzar els homes. No actua al nivellde la llibertat : la llibertat s llum abans que auto-

144EPLEG

domini, i Rivire es mou en la fosca. Ssif (la com-paraci sorgeix espontniament en el momentcrucial on el concepte Rivire fa crisi), Ssif, uneadmirable figure de Chef.

Concedim de bon grat que ho s, en part ; perno hi ha cap dubte que li manquen dimensions fo-namentals. Deixem que ell mateix ens ho deseo,breixi :

Estimar, estimar i prou, quin carrer sensesortida !

Un altre personatge-concepte, la muller, ensfar considerar, ara, qu s'entn en Vol de Nuitper amor.

3. Simonne Fabien, la muller del pilot. Ri-vire s unilateral; per s gran, s absolut. Uncop definit, s un concepte portat fins al lmit apunta d'espasa, amb una nica defallena en pre-sncia de la mort. I fins i tot aquesta defallenlapodria sser reabsorbida com una exigencia dia-lctica, reposa en la reflexi mateixa del con-cepte. (Rivire s probablement l'nic personatgede Vol de Nuit que veritablement reflexiona.)

Malauradament, ('alternativa que Simonne Fa-bien, la muller, hauria de representar enfront deRivire no es planteja a la mateixa altura. La mu-ller s un concepte que es queda curt. I la mu-ller s l'amor :

Davant Rivire es drecava, no pas la mullerde Fabien, sin un altre sentit de la vida. Per-

JAUME BOFILL I BOFILL145

qu ni l'acci ni la felicitat individual no admetend'anar a mitges : estan en conflicte. Ella endevi-nava, cohibida, que expressava, aqu, una veritatenemiga.

Si el concepte que la muller simbolitza fosentes al nivel( de Rivire, s'esdevindria quelcomque en Vol de Nuit ni tan sois hom sospita : re-sultarien, sense confondre's, convergents. Recor-deu noms, com a exemple del que s la muller,aquell meravells personatge que fou la muller deDisraeli, que Maurois ens descriu. La missi de lamuller no s pas d'embridar el marit, sin d'es-tabilitzar la seva vida (s cosa totalment diferent)al nivel( dels valors que ell li ha proposat com ara de viure. Aquest s el mode veritablementhum d'una fidelitat, que no s simplement unafidelitat canina.

L'amor, com deia Ramon Orlandis, s entusias-me i tendresa. Entusiasme sol no s amor : s LadyMacbeth, l'estimada del poeta de Les fleurs du mal.Lady Macbeth s fidel al seu marit ms enll d'ellmateix: ell li propos un cam de perversi, finsa la condemnaci de tots dos. Rivire compren-dria per dins aquesta dimensi de l'amor, que nohavia conegut ni sospitat tan sois. Per aix noha tingut temps per a dedicar-li.

Rivire pensa l'amor noms com a tendresa :per aix no el pot assimilar. Tendresa s SimonneFabien. Si voleu, Andrmaca, la figura ideal demuller que podria servir-nos per a fixar el concep-te d'amor en Saint-Exupry. Aquest amor-ten-

146EPLEG

dresa desconcerta Rivire : no t categories per asituar-lo. Topa amb ell com amb un fet, que nopassa d'sser felicitat individual :

Aquella dona era una bellesa. Ella revelava alshomes el mn secret de la felicitat (...) Ella veniaa pledejar, tmidament, per les seves flors, pel seucaf servit, per la seva carn jove. Ella el carrega,va (el pilot) de tendres lligams : de msica, d'a-mor, de flors, per a l'hora de cada sortida, aquests

sense que ell sembls sofrir-ne, es relaxaven.No estimes casa teva? S'escapava aix a la sevadokor.

Quins riscs amenacen, per, aquest amor coma sola tendresa! Sense la sal de l'entusiasme (senseel sacrifici positivament acceptat en el lliuramenta una persona i a uns valors que enclouen, en llurpoder de totalitzaci, l'amor mateix que per ellss'immola) la tendresa decaur, tard o d'hora, ensensibleria o sensualitat. Un Hctor esdevindr,aleshores, un Alexandre. Aix, la muller acabaesvaint-se com a alternativa enfront de Rivire,per tal d'sser absorbida per un tercer concepteque li hauria d'sser tan estrany com a aquell:Robineau. Aix, no resta al pilot a l'homealtra opci que sacrifici heroic o vulgaritat tran-quilla :

Fabien hauria acceptat aquest poblet mins-cul : desprs d'haver escollit, hom s'acontenta ambI'atzar de la prpia existencia i el pot arribar a esti-mar. Us limita com l'amor.

JAUME BOFILL I BOFILL147

L'opci que ja havia estat proposada a l'Aquil-les homric.

Sense amor, pey, el dilema desemboca en es-terilitat. sser heroic per sser heroic s sserheroic perqu s. Com resistir a] segon termede l'opci? No acabar claudicant, aquest herois-me, com tants d'heroismes hem vist claudicar enel nostre temps, muntats sobre ideologies de-ficients?

Podr resistir per purs mbils temperamentals?Per l'obscur pressentiment instintiu que si la

vida humana no t preu obrem, malgrat tot, comsi quelcom sobrepasss en valor la vida huma-na...? Per qu?, es pregunta angoixosament elmateix Rivire.

1 Rivire, pensant en la dotad& sent que seli encongia el coi-. L'acci fans i tot la de construirun pont, esmicola felicitats ; Rivire no podia dei-xar de preguntar-se : En nom de qu?

Va reveure un temple al du del sol deis an-tics inques del Per. Aquestes pedres, dregadessobre la muntanya. Qu en restaria, sense elles,d'una civilitzaci poderosa, que continua pesantamh el pes de les seves pedres, com un remordi-ment, sobre l'home d'avui? En nom de quina du-resa o de quin estrany amor el conductor de po-bles de l'antigor, forcant les multituds a extreureaquest temple de l'entranya viva de les muntanyes,els imposava de bastir ilur prpia eternitat?

148EP1LEG

La manca d'una visi clara d'un ms enllde l'immediat, la manca d'una veritable i definiti-va motivaci del viure origina, en Vol de Nuit,una pseudo-antinmia acci-amor, i no aconse-gueix de superar-la sin afeblint els termes, fentconcessions. L'amor sofrent demana compassi,no pas llstima. T aquesta llstima no pot sserassimilada (s ben lgic) per la duresa de Rivire,sin tan sois juxtaposada a ella com un malestarde consciencia, que no troba abre lenitiu que elvenciment de les dificultats en l'acceptaci deldeterminisme histric.

4. Robineau. s el burcrata, l'individu imper-sonal, peca vega d'un mecanisme vigorosamentmanejat pel cap. Rivire deia d'ell : No s massaintelligent ; d'ac que presti grans serveis. s l'ho-me a qui no s mai permes de pensar pel seu come-te i que aix s'estalvia de pensar falsament ; aquellque semblava a Rivire haver vingut per donartestimoniatge, amb una bona voluntat entendrido-ra i malauradament espontnia, de l'estupidesadeis bornes.

Amb un coret que no s'atreveix gaireb mai amanifestar-se.

Contra el que sembla, l'autor no s pas sempremassa incomprensiu o despectiu amb ell, fins i totquan l'autor s Rivire. Aix sembla pensar, tam-

JAUME BOFILL I BOFILL149

b, Gilbert Quenelle quan escriu, en la seva edicicomentada de Vol de Nuit : Robineau le ngatifde Rivire... mais il n'est qu'apparenunent uitmchanisme sans me.

Un hom es pregunta si deu sser una nimade cntir. O b posseeix, com la vella muller delprotagonista de Noeud de Vipres, de Mauriac,una vida interior passional i turmentada en lalluita per l'autodomini, oculta en un fsic vulgari una conducta anodina, talment aquests noblesperduts a l'estepa que defensen el secret dellurs passions per llur sola immobilitat?

Per per a Robineau, com per a tots els bo-rnes, existia una escletxa de llum. Havia experi-mentat una gran dolcor en treure del fons de lamaleta, acuradament embolicat, un sacotell. L'ha-via amanyagat molta estona sense dir res. Fi-nalment, afluixant l'estreta :

He recollit aix al Shara...L'inspector s'havia sufocat d'haver gosat fer

aquella confidencia. Se sentia consolat deis seuscontratemps, del scu infortuni conjuga], i de totaaquesta grisa veritat, per uns cdols negrencs, queobrien una porta sobre el misteri.

Enrojolant-se una mica ms :Se'n troben de totalment semblante al Bra-

sil...1 Pellerin havia tustat l'esquena d'un inspec-

tor que en aquel! moment eslava abocat sobre l'At-lntida.

150EPLEG

Arnb el misteri, l'amor hauria comencat jaa reprendre, germinalment, els seus drets en elcor mateix de Robineau, en el cor deis petits bur-gesos de ciutats provincianes que, entre dos Ilus-tres, van a fer un volt cap al quiosc de msicadel jard municipal...

Els petits burgesos de ciutats provincianesanaven a fer un tomb, al capvespre, cap a llurquiosc de msica. I Rivire pensava : (...) no exis-teixen.

Per ms tard el dolor propi li revela una altrapossibilitat :

Pens que, entorn de llur quiosc de msica,els petits burgesos de ciutats provincianes vivienuna vida d'aparenca silenciosa, pey a vegades fei-xuga, tamb, de drames: la malaltia, l'amor, elsdols, i que, potser...

Hi hauria manera, prolongant el concepteRobineau fins al terme de les seves possibilitatsms nobles, de resoldre en convergncia el seucontrapunt dialctic amb Rivire? Un Rivire, am-plificat ms enll de l'estrictesa del propi concep-tc, comprendria que cal, com hauria dit RamonOrlandis, posar el gran dins el petit, ja que enaix rau l'equilibri i la plenitud d'una vida verita-blement humana. En la lnia de l'acci, el mot res-ponsabiiltat (tan car a Rivire com a Saint-Exu-pry) nua aquesta sntesi.

JAUME BOFILL I BOFILL151

1 en la lnia que ara consideren de l' amor?Seria potser el mot contemplaci?

Viscuda a mitges, la contemplaci es degra-da en romanticisme (com l'acci es degradavaen violncia externa). I l'alternativa contra el ro-manticisme s la immersi en l'immediat : la sen-sualitat carnal o la fidelitat canina. La pndulacicap aquest segon extrem s ben de tmer: perquamenaca constitutivament tot concepte o com-portament que es queda curt en la seva lnia i que,per tant, no pot integrar el seu contrari.

A menys que...; En nom de qu?; 1 quepotser...

Deixem Rivire amb la pregunta expressamentformulada, per irresolta. El mot Du l'espanta-ria encara, com un d'aquests mots inflats en elsquals es projecta, impdicament, la buidor ma-teixa deis homes...

Viladrau, estiu de 1965.

Page 1Page 2Page 3Page 4Page 5Page 6Page 7Page 8Page 9Page 10Page 11Page 12Page 13Page 14Page 15Page 16Page 17Page 18Page 19Page 20Page 21Page 22Page 23Page 24Page 25Page 26Page 27Page 28Page 29Page 30Page 31Page 32Page 33Page 34Page 35Page 36Page 37Page 38Page 39Page 40Page 41Page 42Page 43Page 44Page 45Page 46Page 47Page 48Page 49Page 50Page 51Page 52Page 53Page 54Page 55Page 56Page 57Page 58Page 59Page 60Page 61Page 62Page 63Page 64Page 65Page 66Page 67Page 68Page 69Page 70Page 71Page 72Page 73Page 74Page 75Page 76Page 77Page 78Page 79Page 80Page 81Page 82Page 83Page 84Page 85Page 86Page 87Page 88Page 89Page 90Page 91Page 92Page 93Page 94Page 95Page 96Page 97Page 98Page 99Page 100Page 101Page 102Page 103Page 104Page 105Page 106Page 107Page 108Page 109Page 110Page 111Page 112Page 113Page 114Page 115Page 116Page 117Page 118Page 119Page 120Page 121Page 122Page 123Page 124Page 125Page 126Page 127Page 128Page 129Page 130Page 131Page 132Page 133Page 134Page 135Page 136Page 137Page 138Page 139Page 140Page 141Page 142Page 143Page 144Page 145Page 146Page 147Page 148Page 149Page 150