BOLET LITERARI Lluís Roda

BO-LET I VI (cançó)

I

Per a ningú és cap secretQue, en un moment que ets distret, Sense fer-li un torniquet,Se’t pot escórrer l’anguila.Ara, enguany, toca el bolet,Que és la punta del floret.S’assembla molt al xumetQue, per menjar-lo, al xiquet,Molt li convé, el pitet.L’anguila sempre es movia,Com pilota d’un trinquet;El bolet s’està quiet, Com si fóra un minaret, Des d’on canta el muetzíDient que ja sóc acíPer fotre’t el dinaret,Que no hi calen merlets,Sols dolçaina i tabalet, I en acabar timonetO copa de Freixenet. També pot beure al galletSi al got li queda un culetO ella es fa amb el barralet.Millor que cap cabaret!,Oferint el cacauet

1

BOLET LITERARI Lluís Roda

I llonganissa amb bolet.I com si fóra amulet,Em llevaria el barret,Fins i tot els calçotets,La camisa, nu complet,Ensenyaria el carnet, Però primer pel bidetPassaria l’alfabet,I si tinguera un beset, Ballaria jo un ballet, Fins i tot un minuet,Que em sentiria un masclet, De tan potent el coet; Que a elles, no els cal forquillaPer fotre’s la peladilla:Moltes li diuen “confit”,A totes dic: “Bon profit!”Que, després d’aquest convit,Hi ha qui resta...: esquifit.Vol humitat el bolet, Tenir el seu llogaret.Dret i llarg, sense esquelet,Es foten també el fuet,De tan estret, al complet!El que dic no és un pamfletQue demà siga obsoletQuan faça figa el bolet, Que, per fer-se el cigarret, Primer cal traure el paquet, Que tots som fills i besnéts!, Que la sort del gobeletIx quan se sacsen els daus,

2

BOLET LITERARI Lluís Roda

I són llançats al tapetCom si fóra un got de llet, Com fan les vaques als bous!?:Com fa el tramús al parrús!,Que per a aquest pastissetNo cal ser un gran genet, Sols fer ús del martinet, D’aquell que usa l’enclusa,Mes, si equivoques l’indret,Cura no s’escape un pet:Que..., hi farem! Cap retret... A la base hi ha els boletsDe l’imponent Miquelet.No és una torre marrana, Ni mora ni cristiana, Sinó molt valenciana(Que el bolet no és patufet).No és botifler el bolet!, Que és lliure com un maulet.Volia fer un sonet, Però m’ha eixit un sainet:Estic tocat del bolet!

II

Catarroja fou la vila, De l’any passat de l’ànguila. I sucós i llefiscós, Amb un llenguatge directe, Li la clavares pel recte, Calent del tot com un gos!

3

BOLET LITERARI Lluís Roda

A fer el mos del boletEns hem trobat ara a Otos, convé que no ens posem xotos!, Perquè el forat és estret!Vicent Andrés Estellésescrigué: “El coixinet”, Que ningú se senta ofés Si ara faig jo aquest bolet!Car un bolet literariNo és resar el rosari, Que quan buides el boletÉs quan restes satisfet.Amb lentes passes d’eruga, Escàpola, trau el cap, Molt llépola, la tortuga, I a penes hi ha cap arrap.Que el musclo mostra la mollaA la humitat que la salva,Aquella joia bivalva!Però és tingut per excésClavar l’espasa pel ses, Siga bou o siga vaca. Jo preferisc l’egua a l’haca!

III

Ha abandonat la campana, Empalmat sota sotana, Toca el rector l’esquellot, Amb una fe renovadaPer si pilla algun pebrot O una imberbe musulmana.

4

BOLET LITERARI Lluís Roda

Que si resulta discretMenjar-nos ara el bolet,D’aquesta espècie humanaNingú n’està satisfet.Que si les monges fan vots, Que en castellà diuen “votos”, De castedat s’ha prenyat, Qui en el poema regira, Cercant-li sempre el forat, Que posats a Otos tots xotos,Hi ha qui en trauria les fotos!

5