BOLET LITERARI Antoni Espí Cardona

MISÈRIA

ra tan pobre i tan redesgraciat que quan, fart de tanta

misèria, va voler penjar-se, només trobà al més amunt

una corda llicera d’espart trenat pel seu avi matern en aquells

temps en què, quan plovia, es descansava de les feines del

camp fent tasques domèstiques –quan Benicadell fa capell,

pica espart i fes cordell–. Però la corda, vella i florida1, no

pogué resistir el pes del seu cos i, just quan empenyé amb els

peus el caixó que el mantenia a mig metre d’alçada, va fer crec

i ell se la foté en tot el crepó, que es va desfer a miquetes com

si fóra pedra llacorella.

E

1 Les floridures són fongs filamentosos que creixen sobre substàncies orgàniques en descomposició.  Estan formades per una xarxa densa de filaments que recorren la superfície de l’organisme on viuen. Cadascun d'aquests filaments s'anomena hifa i el conjunt d'hifes, miceli. El miceli constitueix el cos vegetatiu del fong. Als extrems de les hifes apareixen unes estructures en forma de bola que s'ennegreixen poc a poc: són els esporangis, que al seu interior formen les espores. Aquestes són alliberades quan es trenca la paret de l'esporangi i, si cauen en un medi favorable, donaran lloc a un nou miceli. Desconec quin fong va ser el causant de la floridura de la corda d’espart, però m’incline pel Penicillium notatum, la descoberta del qual –duta a terme pel Dr. Fleming l’any 1929– fou tan important per als avanços en el camp de la medicina. Es tracta, sense cap mena de dubte, d’un fong amb molta espenta i sempre amatent de fer bones accions; desproveït, però, –segons es desprèn de les darreres investigacions realitzades pel Dr. De Paula Martínez– del més mínim indici d’intel·ligència cognitiva.