Bones PràctiquesProtagonistesValentí Oviedo (Kursaal, espai d’arts escèniques de Manresa) i Xavier Muñoz Torrent (Xarxa El Perfil de la Ciutat)

En profunditatLa cooperació intermunicipal als municipis de Catalunya per Leonardo Díaz de la Fundació Carles Pi i Sunyer

Punt de vistaLa cooperació intermunicipal en la gestió de serveis públics per Germà Bel

Octubre-Desembre2012

08

La cooperació entre diferents municipis per tal de prestar serveis o polítiques de forma coordinada i compartida és cada vegada més freqüent. El context actual de reducció de recursos públics i la necessitat d’abordar problemes des d’una dimensió territorial, que sovint sobrepassa els límits administratius, són algunes de les principals causes. Creiem, doncs, que és un tema d’interès per tal de tractar al vuitè número de la revista BONES PRÀCTIQUES.

En primer lloc, presentem dues iniciatives locals incloses al Banc de Bones Pràctiques que es fonamenten en la cooperació i el treball en xarxa: “El Perfil de la Ciutat”, coordinada per l’Ajuntament de Terrassa i on participen 13 ciutats més, i el “Kursaal, espai d’arts escèniques” de Manresa, que és un exemple de col•laboració publicoprivada.

Leonardo Díaz, de la Fundació Carles Pi i Sunyer, ens apropa conceptualment als debats sobre la cooperació intermunicipal i analitza alguns elements de les experiències de cooperació dels municipis catalans a partir de les dades del Panel de Polítiques Públiques.

Germà Bel, catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona, ens aporta també el seu punt de vista sobre la cooperació intermunicipal, els seus beneficis i inconvenients, i els serveis i les estructures més adients per tal d’impulsar-la.

Així mateix, us recomanem diferents recursos que ens apropen, de forma pràctica i senzilla, al món de la cooperació intermunicipal. Per una banda, una guia per impulsar amb èxit experiències de cooperació seguint una metodologia pròpia de l’Agència Internacional de Cooperació de l’Associació de Municipis dels Països Baixos i, per l’altra, un espai web que ofereix bones pràctiques, manuals, experts, legislació i altres recursos de gran utilitat.

Finalment, us presentem dues noves convocatòries de la Unió Europea i de la Generalitat de Catalunya que s’han obert a fi de premiar bones pràctiques.

Esperem que sigui del vostre interès!

SI VOLEU SABER-NE MÉS:www.bbp.catwww.diba.catwww.pisunyer.org

Bones pràctiques

BONES PRÀCTIQUES és una revista trimestral editada pel Banc de Bones Pràctiques de la Diputació de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer, que vol contribuir a generar un espai d’intercanvi de sabers i experiències a l’entorn de la innovació en les polítiques locals. Us

agrairem que ens feu arribar els vostres comentaris i suggeriments per millorar-la a través de coordinacio@bbp.cat.

Si us voleu subscriure a la revista, doneu-vos d’alta a la Xarxa BBP a www.bbp.cat/inscripcion_banco.php

Quins són els principals beneficis de la cooperació intermunicipal en la gestió de serveis públics? És un bon moment per impulsar la cooperació intermunicipal?

2 OCTUBRE-DESEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES

Protagonistes

Quins factors creus que converteixen aquesta bona pràctica en una política innovadora? Generació bottom-up, cooperació horitzontal intermunicipal, homogeneïtat i comparabilitat dels indicadors, i comunitat d’aprenentatge efectiva. La xarxa atén necessitats tècniques en matèria de gestió i explotació de la informació territorial de les ciutats mitjanes, i ho ha fet per iniciativa tècnica. La xarxa és un pol de R+D+I, policèntric i multidisciplinari, i ho fa servint-se dels coneixements, l’experiència i els treballs dels tècnics que, si cal, es complementen amb centres universitaris.

Seria útil estendre-la a altres territoris?Sí. La gestació de polítiques locals precisa de co-neixement clau per definir els problemes i ava-luar els resultats. La xarxa assaja formes de tractar i capturar aquest coneixement i el fa comparable. Els objectius i metodologies són extrapolables a altres ciutats mitjanes i a altres escales d’anàlisi. Ja als inicis la xarxa engegà un procés similar amb altres ciutats europees i, just enguany, quatre ciu-

tats més s’hi han afegit, de forma que arribem a 14, amb la incorporació de Lleida i Girona, Mollet del Vallès i Vilafranca del Penedès.

Quins són els grans reptes de les polítiques lo-cals de desenvolupament econòmic? Van lligats als principis fonamentals de fer políti-ca: eficiència i eficàcia de les eines i dels proces-sos. Per això és requereix informació que per-meti fer aquella priorització ex-ante, en funció de la qualitat, de l’oportunitat i del possibilisme de cadascuna de les accions. També la genera-ció d’eines per al debat i la participació i la intro-ducció de la cultura de la coresponsabilitat en la decisió pública.

El Banc de Bones Pràctiques és una bona eina per abordar-los? Com?És una forma de reconeixement de la qualitat del treball i de les iniciatives del món local, i una plataforma per a la seva difusió ordena-da, i, per tant, una bona eina per a la crítica i l’aprenentatge.

Per què creus que aquesta bona pràctica és una política innovadora?El Kursaal neix com a resultat de la necessitat de tenir un equipament cultural demandat per la societat civil. Aquest fet el converteix en un equipament desitjat; d’altres equipaments, contràriament, van néixer fruit de la projecció d’un pla que així ho determinava... Aquest és el principal fet innovador del qual parteix el Kursaal. Però més enllà d’aquest fet, és com es cuina la programació, com es comunica i com es gestiona, i això vol dir que és el mix entre l’associacionisme i la gestió professional i em-presarial del projecte el que el fa un projecte cultural diferent.

Seria útil estendre-la a altres territoris?Només seria útil estendre a altres territoris aquesta pràctica en funció de les persones que hi hagi al capdavant per liderar-ho. Els projec-tes tenen èxit o no en funció de les persones. Seria ideal que els projectes naixessin de la so-cietat civil, i un cop assolits es tingués la sang

freda de comptar i acceptar que els polítics de-cidissin el model de gestió, i que aquests comp-tessin amb els impulsors del projecte. La força que suma la societat civil, la gestió professional i el suport públic és importantíssima perquè un projecte tingui èxit.

Quins són els grans reptes de les polítiques locals de cultura?El gran repte és mantenir el progrés intel•lectual i social des d’un punt de vista municipal. La cul-tura, com a quart pilar del benestar, queda cada cop més en mans i a voluntat dels municipis. Si aquests no garanteixen l’accés a la cultura, cada cop és més difícil que estructures públiques su-periors hi donin suport.

El BBP és una bona eina per abordar-los? És una eina que ajuda a reflexionar, a mirar al teu voltant i a detectar els punts forts d’altres municipis i veure com es poden aplicar al teu propi municipi.

Xavier Muñoz  Cap de l’Observatori Econòmic i Social i de la Sostenibilitat de Terrassa

Xarxa El Perfil de la Ciutat

Desenvolupament econòmic

Cultura

Consulteu les fitxes d’aquestes pràctiques a www.bbp.cat

Valentí OviedoGerent de Manresana d’Equipaments Escènics

Kursaal, espai d’arts escèniques

3 BONES PRÀCTIQUES OCTUBRE-DESEMBRE 2012

En profunditat

L’objectiu d’aquest text és fer un recorregut pels

usos més habituals de la CI tot aturant-nos a analitzar condicions i

propostes per a la seva implementació

La cooperació intermunicipal als municipis de Catalunyaper Leonardo Díaz, coordinador del Panel Polítiques Públiques de la Fundació Carles Pi i Sunyer

La cooperació intermunicipal (CI) és un terme del qual es parla des de fa molt de temps i que ha adquirit protagonis-me com una alternativa per millorar l’eficiència en la pres-

tació de serveis locals. L’objectiu d’aquest text és fer un recorregut pels usos més habituals de la CI tot aturant-nos a ana-litzar condicions i propostes per a la seva implementació.

Per al diccionari de la llengua catalana la cooperació és aquella acció col•lectiva que persegueix un benefici comú. El dret pú-blic s’ha encarregat d’emmarcar la natura-lesa i límits jurídics per a la seva aplicació. En primer lloc, es reconeix la cooperació com un principi que guia les relacions en-tre les administracions i que s’exerceix de forma voluntària mitjançant mecanismes discrecionals (Romero 2005). Al seu torn, el dret de lliure associació permet als mu-nicipis definir fórmules col•laboratives per aconseguir beneficis comuns. Els juristes s’han encarregat d’explorar fórmules més flexibles que facilitin i incentivin la coope-ració voluntària (Font 2002).

ropa d’aquests processos permet distingir almenys dos grans blocs de propostes centrades en l’eficiència en la gestió o en el rendiment i qualitat democràtica (Schaap 2010). En ambdós casos, es dóna el pressupost que l’escala territorial és un factor decisiu en la performance d’aquests objectius.

Però les reformes en les escales de govern resulten conflictives i de difícil realització, sobretot quan es tracta d’eliminar o agru-par municipis. Un altre problema és que plantegen dubtes sobre els seus efectes en la millora de l’eficiència democràtica i/o de gestió. Finalment, els seus objectius poden respondre a fins més generals, que impliquen una concepció centralitzada del territori o propostes determinades pels ajustos econòmics. En aquest con-text, s’inscriuen les crítiques a l ‘Estratègia Espanyola de Política Econòmica Balanç i Reformes Estructurals del Govern central, que persegueix un estalvi de 3.800M eu-ros a l’any i preveu el traspàs de compe-tències dels municipis de menys de 20.000 habitants a les diputacions provincials i l’eliminació de més de 20.000 regidors.

Però la llibertat per associar es veu cons-treta per un model d’organització del te-rritori on es distribueixen, de manera jeràr-quica i especialitzada, competències i re-cursos que limiten la capacitat d’actuació municipal. Aquest problema s’agreuja per la gran fragmentació municipal i la infla-ció orgànica que afecta els governs locals, on se solapen i dupliquen competències i funcions. Davant aquesta situació es promouen projectes de reforma del go-vern local que busquen ordenar aquests desajustos. Una anàlisi comparativa a eu-

4 OCTUBRE-DESEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES

Això ha motivat que des de diferents ins-tàncies s’advoqui per la CI com un “substi-tut de les fusions de municipis” (IEB 2011) o com una fórmula que concilia les econo-mies d’escala amb la governança demo-cràtica (FEMP 2012). Les experiències de CI a França i Itàlia, els comitès transfronterers entre Suècia i Dinamarca, o les diferents apostes de la Unió Europea per “induir i in-centivar” la cooperació des de dalt a través d’estímuls econòmics i fiscals, són alguns dels múltiples exemples als quals es reco-rre per demostrar la viabilitat i l’efectivitat d’aquestes alternatives.

Per altres, en canvi, la CI no és una alter-nativa de reforma als desajusts territorials, sinó que és “l’alternativa” a la gestió de la complexitat. La complexitat dels proble-mes públics requereix una acció conjunta de diferents actors per a la seva solució (Brugué i Canal 2012). Des d’aquestes mi-rades, la CI s’ha de pensar en lògiques ho-ritzontals i verticals de governs multinivell, amb una intervenció activa d’altres actors socials i amb estratègies sistemàtiques per a la seva implementació (VNG 2010). Però, treballar junts no és una tasca senzilla, de manera que els esforços s’han de centrar

en millorar les formes i condicions de la seva implementació.

Un dels principals desafiaments a les tesis col•laboratives es la disponibilitat dels pro-pis municipis a cooperar. Aquest proble-ma ha estat tractat per la Teoria de l’Acció Col•lectiva Institucional, que qüestiona la tendència natural dels governs a unir esforços per aconseguir un bé col•lectiu. Aquests tipus de raonament han marcat, per exemple, el debat sobre el paper dels governs locals en la gestió de les àrees metropolitanes (Feiock 2007). En aquests debats, les dues opcions en discussió per millorar la gestió, centralització o descen-tralització, es justifiquen per les dinàmi-ques competitives en les relacions entre municipis.

Atenent a aquests reptes, diferents estudis i experiències han explorat mecanismes, xarxes i arranjaments institucionals que afavoreixen jocs de suma positiva on tots guanyen. A manera de síntesi, podem llis-tar almenys quatre condicions que afecten la CI: la continuïtat i intensitat de les inte-raccions, la confiança mútua i la compati-bilitat, tant en temes estratègics com de

cultura organitzativa, de les parts que hi in-tervenen. Sabem que qualsevol d’aquestes condicions no són de fàcil realització i requereixen estratègies apropiades per resoldre conflictes, deliberar o compartir projectes. Per exemple, una diagnosi del mapa d’interaccions municipals del Panel de Polítiques Públiques ens mostra que els Municipis no tenen comportaments unívocs i presenten diferències marcades segons les arenes de política pública.

En la taula inferior veiem que quan es consulta als municipis sobre els suports d’altres nivells de govern, el comporta-ment varia segons el tipus de política i la grandària del municipi. Els municipis de més població reben més tipus de suport (finançament, etc.) i d’un major nombre d’entitats (Diputació, etc.). Al seu torn, les interaccions són més riques i variades en les polítiques ambientals o d’educació, que en les polítiques de gent gran o parti-cipació. Una cosa semblant succeeix amb la participació dels municipis a les xarxes de política pública. A més, cal dir que la majoria d’aquestes xarxes estan impulsa-des per nivells supramunicipals de govern.

Suport governamental, xarxes i acords nivells de coordinació (% municipis)

PARTICIPACIÓ CIUTADANA EDUCACIÓ GENT GRAN MEDI AMBIENT

SUPORTS NIVELLS DE GOVERN1

Unió Europea 2,2 12,5 3,2 18,5Govern central 2,2 27,6 9,6 26,1Generalitat 71,7 97,0 64,5 89,1

Diputació 77,4 89,0 84,9 92,4Consell comarcal 25,8 53,6 54,7 66,3Consorcis 2,2 11,2 4,2 34,8

PERTINÈNCIA A UNA XARXA2 29,5 52,0 24,2 84,8

ACORD NIVELLS COORDINACIÓ3 47,3 63,6 53,7 38,0

1. Organismes governamentals que han donat algun tipus de suport (finançament, formació, assessorament, altres) als ajuntaments.2. Ajuntaments de Catalunya que formen part d’una xarxa d’entitats i/o municipis vinculada a la gestió de les polítiques.3. Molt o bastant d’acord amb la coordinació de diferents nivells de govern.

Font: Panel de Polítiques Públiques 2010

En profunditat

5 BONES PRÀCTIQUES OCTUBRE-DESEMBRE 2012

En profunditat

Bibliografia- BRUGUÉ, J. ;CANAL, R. (2012). “Govern multinivell: dependència, independència o interdependència?”. A: Panel de Polítiques Públiques Municipals. Barcelona: Fundació Carles Pi i Sunyer.

- FEIOCK, R. (2007). “Racional choice and regional governance”, Journal of urban affairs, vol. 29,1, 47-63p.

- FONT, T. (2002). “Les tècniques de cooperació intermunicipal i la seva reforma”. A: Elements de debat territorial, n. 16. Barcelona: Diputació de Barcelona.

- INSTITUT D’ECONOMIA DE BARCELONA (2011). Informe sobre Federalismo Fiscal’11. Barcelona: IEB.

- ROMERO , J. (2005). “El gobierno del territorio en España. Balance de iniciativas de coordinación y cooperación territorial”, Boletín de la A.G.E, n. 39, 59-86p.

- SCHAAP, L. ET AL (2010). “Innovation in Sub-national government in Europe”, Política y Sociedad, vol. 47,3,1, 45-163p

- VNG INTERNACIONAL (2010). Guía de introducción al método de la VNG Internacional para una CIM exitosa, La Haya: VNG Internacional.

Una altra informació significativa es troba en les entitats a les quals els tècnics mu-nicipals sol•liciten habitualment assesso-rament en temes de les seves polítiques. Les primeres preferències es centren als nivells més allunyats (Generalitat i Di-putació) i van decreixent cap als nivells més propers, amb una proporció mínima de casos per als municipis. També aquí s’observen diferències segons el tipus de polítiques, amb preferències més variades en gent gran i medi ambient.

Finalment, la valoració sobre la coordina-ció entre diferents nivells governamentals, indica que en algunes polítiques -gent gran i educació- predominin les valo-racions positives, mentre que en altres - participació i medi ambient- són majo-ritàries les percepcions negatives.

L’anàlisi d’aquesta informació ens indica que un mateix municipi pot desplegar di-ferents estratègies de CI segons cada po-lítica. Al seu torn, resulta paradoxal que els municipis més petits, que són els que més necessiten de la col•laboració mútua, són els que reben menys suports i tenen me-nor participació en les xarxes de polítiques públiques. Finalment, s’adverteixen debi-litats en les interaccions horitzontals, una proporció alta de municipis amb baixos nivells d’interacció intergovernamental i una elevada valoració negativa de la coordinació intergovernamental. Aquí cal repensar els mecanismes de relació vigents en cada política pública des d’una perspectiva de gestió de la cooperació en què la col•laboració mútua, sobretot l’horitzontal, sigui vista com una necessi-tat més que com un cost.

En síntesi, la CI és una tasca que supera les propostes centrades en arranjaments juri-dicoinstitucionals o els projectes de refor-ma de l’organització dels governs locals. La gestió de la complexitat ens obliga a treballar junts, però això implica desenvo-lupar noves formes de gestió en què hem d’aprendre a relacionar-nos en entorns de risc i creativitat. Les polítiques públiques, com a espais concrets d’interacció, ens mostren un camí per aprofundir en els co-neixements, problemes i possibilitats del treball cooperatiu.

6 OCTUBRE-DESEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES

Punt de vista

Germà Bel“Millorar les condicions de costos amb què es proveeixen els serveis públics és més urgent en períodes de fortes restriccions pressupostàries com els actuals”

Germà BelCatedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona

Quins són els principals beneficis de la coo-peració intermunicipal en la gestió de ser-veis públics? I els principals inconvenients?

El principal benefici és l’expectativa de mi-llorar l’escala de provisió del servei. Els prin-cipals inconvenients són equivocar-se en la selecció dels serveis que són susceptibles de millora via cooperació (per exemple, les economies d’escala són molt més clares en serveis intensius en capital que en els inten-sius en treball), i dissenyar estructures de go-vernança de la cooperació que comportin massa costos de coordinació i de transacció. Creus que ara és un bon moment per im-pulsar la cooperació intermunicipal?

Sempre és un bon moment per millorar les condicions de costos sota les quals es pro-veeixen els serveis públics, i això es fa més urgent en períodes de fortes restriccions pressupostàries com les actuals.

Quin rol haurien de tenir ens els locals inter-midis -diputacions i consells comarcals- en la millora de l’eficiència en la prestació de serveis municipals?

Els organismes de governança de la coope-ració han de ser musculosos en termes de govern, responsables davant dels ciutadans i amb un bon rendiment de comptes. I han de ser lleugers en termes d’administració física. Em temo que diputacions i consells comarcals no compleixen adequadament aquestes condicions en la seva configura-ció actual.

La cooperació intermunicipal en la gestió de serveis públics

Creus que tindria sentit que ampliessin el seu rol com a prestadors de serveis munici-pals en xarxa?

La cooperació pot ser incentivada per go-verns supramunicipals. Però, idealment, ha de ser compromesa voluntàriament pels governs municipals. L’ampliació d’ofici de la funció com a prestadors de serveis muni-cipals en xarxa per a jurisdiccions locals no municipals està sotmesa clarament al típic problema weberià de crear funcions per jus-tificar l’existència de l’òrgan.

Quins creus que són els àmbits o serveis lo-cals més susceptibles de ser gestionats de forma compartida?

Els que són intensius en capital, amb equipa-ments o instal•lacions que poden ser com-partits per diferents municipis. No, però, els que són intensius en treball. En aquest dar-rer supòsit, la gestió de forma compartida amb molta probabilitat augmentarà costos unitaris.

I per aprofundir en processos d’externalització? Té camí per recórrer encara l’externalització de serveis locals a Catalunya com a meca-nisme de millora de l’eficiència? L’externalització pot ser una resposta ade-quada a escala local en condicions especí-fiques a l’àmbit local. No és un remei uni-versal, ni té efectes positius o negatius per definició.

Kursaal, espai d’arts escèniques de Manresa

7 BONES PRÀCTIQUES OCTUBRE-DESEMBRE 2012

Novetats

La Comissió Europea ha obert la convocatòria de pre-mis per als projectes més innovadors de les adminis-tracions públiques europees. Es podran presentar,

fins al 15 de febrer de 2013, iniciatives que s’hagin de-senvolupat durant els últims quatre anys i que no hagin rebut cap altre premi d’alguna institució europea.

S’atorgaran tres premis de 100.000 euros per a cadascun dels tres àmbits: els serveis a la ciutadania, els serveis a les empreses i educació i recerca; L’import del premi s’haurà de destinar a millorar o ampliar el projecte. La selecció es farà mitjançant un comitè d’experts i atenent els criteris d’originalitat i replicabilitat, rellevància econò-mica per a la comunitat, impacte social i plans de futur.

http://ec.europa.eu/admin-innovators

Premis Europeus per a la Innovació a l’Administració Pública

L’Escola d’Administració Pública vol premiar les ac-tuacions d’innovació i bones pràctiques que les administracions públiques hagin desenvolupat

durant els últims dos anys. S’atorgarà un premi de reco-neixement per a cadascuna de les categories següents: organització i recursos humans; gestió pressupostària, avaluació i transparència; i polítiques sectorials i serveis finalistes.

Una comissió de selecció, constituïda per funcionaris experts de diferents departaments de la Generalitat de Catalunya, avaluarà les propostes presentades. Els criteris de valoració seran la qualitat tècnica, l’impacte sobre la ciutadania, la replicabilitat, l’estalvi econòmic i la millora dels processos, la simplificació i la transparència.

Premis Alfons Ortuño de l’Escola d’administració pública

www.eapc.es El termini de presentació de sol•licituds finalitza el 15 d’octubre de 2012

Foto: www.eapc.es

Foto: http://ec.europa.eu

8 OCTUBRE-DESEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES

Aquest web, impulsat pel Centre Regional de Bratis-lava, és un espai de coneixement adreçat especi-alment al personal tècnic dels governs locals dels

països de la Unió Europea que vulguin promoure iniciatives de cooperació intermunicipal.

L’espai web ofereix diferents eines de suport com una “Guia per als professionals de la cooperació intermunicipal” o el “Manual d’eines per a la cooperació intermunicipal”.

Així mateix, ofereix un recull de 40 bones pràctiques de coo-peració en àmbits com l’administració i finances, els serveis socials, l’educació, la sostenibilitat, la mobilitat, l’urbanisme o el desenvolupament econòmic.

Finalment, també ofereix altres recursos com legislació, con-tactes amb experts, fitxes breus sobre les característiques de la cooperació entre municipis, publicacions i bibliografia sobre la matèria.

El Centre regional de Bratislava, mitjançant el seu web, ofereix un recull de 40 bones pràctiques de cooperació intermunicipal

Bona pràctica de cooperació intermunicipal a Bratislava

En context

Foto: www.municipal-cooperation.org

http://www.municipal-cooperation.org

Per saber-ne més... Manual d’eines per a la cooperació intermunicipal

9 BONES PRÀCTIQUES OCTUBRE-DESEMBRE 2012

Aquesta guia ofereix una metodologia de treball efectiva per a l’anàlisi, el disseny, la implementació i l’avaluació de les iniciatives de cooperació intermunicipal que poden

impulsar els governs locals.

La primera fase d’aquesta metodologia consisteix en l’avalua-ció de la necessitat i de la predisposició dels actors a l’hora de posar en marxa iniciatives de cooperació. En aquest sentit cal tenir en compte la grandària del govern municipal i el principi d’economia d’escala. També cal estudiar si pot millorar la qualitat i eficiència del servei, o si el problema traspassa les fronteres administratives.

La segona fase es concentra en el disseny del procés de coopera-ció i la presa de decisions. Cal identificar les tasques principals a desenvolupar, definir la missió i els objectius, dissenyar l’estruc-tura idònia i el pla d’acció.

VNG International és l’agència internacional de cooperació de la Associació de Municipis dels Països Baixos

Guia pràctica per la cooperació intermunicipal

Recomanem

En tercer lloc, s’avança en la definició organitzativa, es proposen diferents models que van des de la cooperació per assignació, a la coordinació mitjançant poders executius, de l’organització independent amb poders executius per mandat a l’organització regional amb poder d’elaboració de polítiques.

Així mateix, cal establir un bon sistema d’anàlisi de costos de la integració i de la possible desintegració, dels costos financers, humans i operatius.

La comunicació, tant la interna entre les pròpies entitats, com l’externa amb la ciutadania i altres actors, també és un element clau per a l’èxit del sistema de cooperació.

Finalment, és necessari definir un sistema d’avaluació dels ser-veis, de funcionament de la pròpia organització i dels impactes de les seves polítiques per tal de redissenyar i millorar contínua-ment l’organització i els seus processos.

proposa, consulta, participa...www.bbp.cat

http://www.vng-international.nlGuia de introducción al método de la VNG Internacional para una CIM exitosahttp://www.vng-international.nl/fileadmin/user_upload/downloads/publicationsAndTools/IMC_SP.pdf

10 OCTUBRE-DESEMBRE 2012 BONES PRÀCTIQUES