4ª època - núm 78 - Desembre 2013

esquerraeixample

esquerraeixample

BUTLLETÍ DE L'ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DE L’ESQUERRA DE L’EIXAMPLE

Bons desitjos i

ànims per a l’any

2014

2 DESEMBRE 2013

Aquesta secció està oberta a tots els lectors i lectores del Butlletí.Podeu escriure’ns a:

Butlletí de l’Associació. BústiaCalàbria, 262

08011 Barcelona

O bé per correu electrònic a:

revistaavvee@yahoo.es

OFICINA D’ATENCIÓ ALCIUTADÀ (OAC)Aragó, 311Telèfon d’Informació 010

SERVEIS-AVV Esquerra de l’EixampleObert de 9h a 13h i de 17h a 21havvee@hotmail.com-Dones d’enllaçwww.donesdenllac.org-Recreant Cruïlleshttp://recreantcruilles.wordpress.com-APAMwww.apamassociacio.entitatsbcn.net

CENTRES CÍVICS-Casa Golferichs. «El xalet»Gran Via de les Corts Catalanes,491-Cotxeres BorrellViladomat, 2-8-Centre Cultural Teresa Pàmies

• Centre Cívic Urgell• Biblioteca Esquerra de l’Eixample-

Agustí CentellesComte d’Urgell, 145

SERVEIS SOCIALS-C.S.S Esquerra EixampleBorrell 305 altell933.264.040Mallorca, 219 2º932.563.780-Punt d’Informació i Atenció ales Dones (PIAD) 93 256 28 19Mallorca, 425-433-Projecte RADARS936 197 311

GENT GRAN-Espai de Gent GranRoselló, 78-Espai de Gent GranM. Aurèlia CapmanyEnric Granados, 47

GUÀRDIA URBANAEmergències 092

SERVEIS URGENTSTelèfon únic d’emergències 112Urgències sanitàries 061Cos Nacional de Policia 091Bombers 080

SALUT-CAP Eixample 93 227 98 00Roselló, 161, 1r-CAP BorrellComte Borrell, 305-Hospital Clínic 93 227 54 00Villarroel, 170

EQUIPAMENTS ESPORTIUSPoliesportiu Joan Miró

FARMÀCIESwww.farmaciasdeguardia.com

Bústia

Escriu-nos!

Serveis

ASSOCIACIÓ

Des de l’Associació de Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE) volem manifestar el nostre desgrat pel tractament, al nostre parer força es-biaixat, que dispensava l’edició del 28/11/2013 del vostre diari a la protesta suscitada en el nostre Districte per la construcció del túnel del tren d’alta velo-citat. Sovint, la nostra Associació ha aixoplugat les reunions de la Plataforma “L’AVE pel litoral”, i varem compartir moltes de les seves inquietuds. Concre-tament, acompanyant-la en un procediment judicial que ha conclòs amb uns costos aclaparadors. ¿Va mirar CiU d’explotar el malestar social per desgas-tar el govern municipal d’aleshores? Certament. També ho va fer en moltes al-tres qüestions. Però jutjar una protesta en funció de les maniobres col·laterals d’un determinat partit resulta insultant per al veïnat. Sobretot quan aquesta mobilització ha jugat un paper positiu, contribuint a introduir un alt grau de rigor i vigilància en l’execució d’un projecte que no estava exempt de riscos... i que difícilment podríem considerar com a emblemàtic de les esquerres, sinó més aviat com l’aposta d’influents lobbys empresarials. El dèficit que patim en el transport ferroviari convencional i de rodalies n’és la conseqüència. El fet que el veïnat acudeixi a la justícia i en surti decebut i amenaçat d’embarga-ment, constitueix una pèssima notícia per a la democràcia.

Lluís RabellPresident de l’AVVEE

Presentació col·lectiva de demandes per la revalorització de les pensions

Segons avala la Llei General de la Seguretat Social, l’Estat té l’obligació de compensar la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes acumulada al llarg de l’any si l’increment calculat per compensar els efectes de l’IPC acaba sent insuficient.

En resposta a aquest article:

28/11/2013AVE pel Litoral agonitza amb un deute judicial de 39.000 eurosL’informe tècnic sol·lictat en el litigi perdut amb Foment va pujar a 50.500 €. La plata-forma vol ara la col·laboració ciutadana per pagar la ingent facturaEL PERIÓDICO / HELENA LÓPEZ

3DESEMBRE 2013

Eixample: Butlletí gratuït de l’Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample. Coordinació i Direcció: Sylviane Dahan Sellem.Maquetació: MEDIAactive, S.L. Col·laboracions: Vocalies Festes, Consum, Persones amb discapacitats, Urbanisme, Sanitat, Ensenya-ment, Dones, Centre de Normalització Lingüistica, Dones d’Enllaç, Recreant Cruïlles. Fotos: Maria Gonzalez, Carlos Frias Perez, Núria Suero Comellas. Fotografía portada: Turu. Publicitat: Xavier Moya. Els anunciants es poden posar en contacte amb en Xavier Moya a través de la mateixa adreça, a l’e-mail: revistaavvee@yahoo.es o al telèfon 93 453 28 79. S’han de fer arribar els anuncis tal i com es vol que surtin publicats. L’Associació no es fa responsable de les opinions dels col·laboradors del Butlletí.Edita: Associació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample (AVVEE). Impressió: MEDIAactive, S.L. Dipòsit legal: B-33086-96

Calàbria 262. Telèfon: 93 453 28 79e-mail: avvee2013@gmail.com / web de l’associació: www.avvee.org

Editorial

Qui som

ASSOCIACIÓ

Estem a punt d’encetar un nou any. I ho fem tena-llats entre un munt d’esperances i un feix d’incerteses. La situació de la gent, prou que ho sabem, és difícil. Ens diuen que la crisi s’acaba, que el pitjor ja ha pas-sat. Tanmateix, la millora dels indicadors macroeconò-mics sembla reflectir sobretot el fet que el nostre model social s’està degradant duradorament... i els mercats financers ensumen possibilitats de negoci: exportaci-ons afavorides per la baixada real dels costos salari-als, venda a preu de saldo d’actius i patrimoni per part d’unes administracions públiques endeutades fins al coll... Els famosos “brots verds” no floreixen als nostres barris. La pobresa esdevé crònica i presenta perfils in-èdits fins ara. Tradicionalment, la pobresa s’associava a la pèrdua de la feina. Ara, un 14 % de les famílies en risc d’exclusió social tenen dos dels seus membres tre-ballant. Cada cop més, en situacions de desnonament per impagament de lloguer – prop del 90 % dels que es produeixen a Barcelona – o en condicions de pe-núria econòmica trobem la figura de la mare de família sola. El treball no es reactiva i el petit comerç malda per sobreviure davant la pressió de franquícies i grans superfícies.

Els únics “brots verds” de què ens podem refiar són els de la solidaritat. I, sortosament, aquesta no falla. Baròmetre de la sensibilitat social, els recaptes d’ali-ments mobilitzen milers de voluntats. L’esforç per mantenir la cohesió roman la nostra gran esperança. Cal, però, que les polítiques públiques incideixen en el mateix sentit en què la gent brega, que no cedeixin a les pressions especulatives, ni a les exigències de les grans corporacions que dicten la seva llei sobre Euro-pa. Calen mesures d’urgència, com les que ha estat debatent el Parlament de Catalunya, per evitar el tall de subministraments bàsics – aigua i llum – a les famílies

en dificultat. Cal obtenir que els pisos buits en mans del “banc dolent” i de les administracions més properes, en lloc de caure en mans de “fons voltor”, esdevinguin habitatges de lloguer social. Cal tirar endavant aquells equipaments que contribueixen a apaivagar els impac-tes assoladors de la crisi. En aquestes demandes ro-man fidel la nostra Associació. Una Associació que, a partir del seu nou local del carrer Calàbria, espera aga-far embranzida i sumar moltes més adhesions entre el veïnat.

2014 és un any en què la societat catalana vol avan-çar decididament en l’exercici del seu dret a l’autode-terminació. Un any, per tant, en què els problemes que ens aclaparen els haurem d’abordar en clau consti-tuent. El país que tindrem és aquell que aconseguirà aixecar a pols la pròpia societat civil mobilitzant-se i apoderant-se. Paraules massa grans per a una entitat tan modesta com la nostra? Potser sí. Però, Barcelona compta amb milers d’associacions de tota mena. Tenim una de les societats civils més vives del món. De ma-nera semblant a les neurones del cervell que, malgrat la seva petitesa, en connectar elles amb elles engendren el portent del pensament humà, la munió d’infinites vo-luntats, avui disperses, pot acabar generant un gran moviment social capaç de trasbalsar la història. El po-ble ha d’esdevenir l’actor conscient del seu propi esde-venir, aquest subjecte polític que alguns voldrien conju-rar brandint amenaces contra les nostres llibertats.

Sí, només som una Associació de veïns i veïnes. Però fent barri, organitzant la seva gent, recollint els seus anhels, som conscients d’aportar la nostra con-tribució a un esforç col·lectiu que ens depassa i ens engrandeix.

Feliç 2014!Veniu a construir el futur amb nosaltres.

Entre esperances i incerteses

4 DESEMBRE 2013 ASSOCIACIÓ

i nformacionsde l’associació

Curs 2014Banc d’Intercanvi

d’Objectes i Serveis

El local de l’Associació està obert a tothom, de les 17h a les 21h, per qualsevol activitat social.

Tel. 600 780 834 matinsavveebanc@gmail.com

Com no pot ser d’una altra manera – perquè no depèn de nosaltres -, els cursos començaran el dia 7 de gener a l’Avinguda de Roma. A ningú sap més greu que a mi mateixa aquest endarreriment.Us desitjo de tot cor que passeu unes bones festes de Nadal i d’Any Nou.Espero veure-us totes i tots al gener.Una abraçada.Montse Roma

Album fotos Festa Major

5DESEMBRE 2013ASSOCIACIÓ

Album fotos Festa Major

Diferents actes de la Festa Major

7DESEMBRE 2013ASSOCIACIÓ

Album fotos Festa Major

Diferents activitats durant la setmana de la Festa Major

Visita nova seu de l’avvee – paelles populars – havaneres – trobada puntaires – exposició d’olis – activitats infantils – pregó – trobada Gegants – escacs

8 DESEMBRE 2013 DONES

Aquest any, “Dones d’enllaç” ha volgut homenatjar Esther Quintana.

Per la dignitat de la seva lluita, per trencar el silenci imposat pels governs, per no callar davant la injustícia, per no retrocedir davant del poderós. Perquè si ens toquen a una, ens toquen a totes ! totes som Esther Quintana!

També volem recordar una veïna del barri assassinada aquest estiu en un pis on era prostituïda. Era xinesa, no està comptabi-litzada en el recompte de víctimes de violència masclista, no en sabem el nom, no és ningú.

Aquesta també és la realitat del barri, la realitat de Catalunya, una societat que no es preocupa per l’assassinat i desaparició de les dones prostituïdes. I si ens toquen a una, ens toquen a totes! Totes som la veïna xinesa!

Aquesta realitat ha empès diversos grups i moviments de dones de Catalunya, entre els quals hi ha la Plataforma Catalana pel Dret a No Ser Prostituïdes i Dones d’Enllaç, a organitzar una jornada contra l’explotació sexual. Serà el proper 30 de novembre a la Jon-quera, una zona controlada per les màfies de la prostitució i on es troba el bordell més gran d’Europa. Catalunya no és un prostíbul, els éssers humans no es compren.

Volem fer una crida als homes, veïns, amics, companys, a unir-se en el treball per la igualtat, a assumir responsabilitats en la lluita contra la violència vers les dones.

Vosaltres, els homes que estimem i que ens estimen, als que ens fan costat, com en Feliu Ventura que ens ha acompanyat el 6/10, posant música a la lluita, convertint en poesia el dolor i la ràbia, ajudant-nos a viure i continuar.

Les que resisteixen, les que es rebel·len, les sense nom.... tor-narem, tornarem, tornarem i tornarem per tots els camins!

Vocalia Dones – vocaliadones@gmail.com

Concert contra la violència vers les dones al Centre Cultural Teresa Pàmies amb Feliu Ventura

Plataforma Catalana pel dret a NO SER

prostituïdesUn món sense prostitució és possible i necessari! L’actual crisi del sistema financer i especulatiu, així com les deci-

sions polítiques neoliberals adoptades pels governs, estan abocant un nombre creixent de dones a la pobresa i limiten les seves opcions personals i laborals. En matèria de drets de les dones, un gran nombre dels nostres drets estan en perill en un sistema patriarcal més vigent i violent que mai. Els drets sexuals i re productius són qüestionats arreu del món, les violències masclistes (a casa, a la feina, al carrer) ens condicionen el nostre dia a dia, les discriminacions sexistes al món laboral (salaris més baixos, assetjament sexual, etc) persisteixen i el treball domèstic i de cura se’ns continua endossant com una “respon-sabilitat essencialment femenina”. Front a totes aquestes injustícies, la creació de noves destinacions de turisme sexual esdevé un nínxol de negoci per a homes i organitzacions sense escrúpols, augmentant la vulnerabilitat d’un nombre creixent de dones i nenes, víctimes d’una situació de pobresa i la voracitat sàdica de molts “clients” prostituïdors que exerceixen els seus privilegis masculins d’accés als cossos de les dones. Per a ells, poc importa la manca de reciprocitat del desig se-xual d’elles. Per a ells, és irrellevant si les dones que compren són víctimes de l’esclavatge sexual o no. La prostitució, com les violències sexuals en general, són la manifestació de la dominació patriarcal dels homes sobre les dones. La majoria dels homes que compren dones en la prostitució són homes casats amb fills, amb una vida sexual, lluny del “mite” dels “pobres homes” que no tenen vida sexual ni afectiva. Desmuntem els prejudicis sexistes! La sexualitat dels homes ni és una necessitat, ni és més imperiosa que el nostre desig!! La transforma-ció dels cossos femenins en mercaderies qüestiona qualsevol avenç en matèria d’igualtat de gènere. Una societat democràtica i un país no poden admetre l’existència d’una reserva de dones, sotmeses al caprici sexual masculí. La idea de crear aquesta plataforma sorgeix de l’acció feminista transfronterera que va tenir lloc al Pertús el passat 26 de novembre de 2011, organitzada conjuntament amb altres grups feministes del sud de França. L’objectiu de l’acció, entre altres, va ser de visibilitzar el paper dels homes en el manteniment de la prostitució, de conscienciar i responsabilitzar-los de la violència que s’amaga rere les denominades “indústries” del sexe. Es tractava, de manera més àmplia, de cridar l’atenció de l’opinió pública sobre la realitat del món de la prostitució i la situació de les persones – en la seva immensa majoria dones, estrangeres i en situació precària – que s’hi troben im-merses. No acceptem que aquesta situació perduri. Les dones han de tenir opcions per accedir a una veritable independència econòmica. Lluitem per la nostra llibertat i contra la precarietat de les nostres vides, en defensa del dret a tenir una vida lliure de violències masclistes.

Aquesta plataforma, formada per l’associació Dones d’Enllaç i per-sones a títol individual, està oberta a totes les entitats democràtiques, moviments socials i, en general, a totes les dones i els homes que con-sideren el dret de no ser prostituïdes com una prerrogativa inalienable de les persones. Per tant, amb caràcter d’urgència, reivindiquem: • La supressió de tota forma d’assetjament administratiu o d’expulsió

de l’espai públic que pateixen les persones prostituïdes per la via d’ordenances de civisme i altres disposicions (com la “llei de carre-teres”) que les criminalitzen i les fan encara més vulnerables.

• La regularització de les persones immigrades prostituïdes, sense obligació de denúncia prèvia de les xarxes de proxenetes o trafi-cants.

• Una enèrgica actuació policial i judicial contra l’explotació sexual, que prioritzi la protecció de les víctimes i faci efectius els recursos jurídics existents, en particular pel que fa a la repressió del proxe-netisme.

• Una legislació amb enfocament social i visió feminista, que respon-sabilitzi els “clients” prostituïdors, declarant la compra de les dones com una violència de gènere i, per tant, com un acte punible, tal

9DESEMBRE 2013DONES

Recordar que la vocalia dones es reuneix l’últim dijous de cada mes a les 19h.

Presentació Plataforma pel dret a NO SER prostituïdes al Centre Cívic Golferichs el divendres 22N, en el marc del dia Internacional contra les violències masclistes.

Manifestació contra el tràfic de dones i nenes i l’explotació sexual a la Jonquera el dia 30 de novembre

com ho fan el model suec, noruec i islandès. • Programes alternatius, dotats de recursos pressupostaris suficients

i oberts a la participació de la societat civil, oferint suport jurídic i psicològic, accés als serveis socials i a l’habitatge públic, plans de formació i rendes d’inserció a les persones en situació de prosti-tució, amb l’objectiu d’ajudar totes aquelles que desitgin sortir-ne (segons tots els estudis, entre un 80 i un 90%).

• Harmonització de l’espai jurídic europeu al voltant del model suec, vigent des de 1999.

• Educació escolar i social, així com formació de les administracions públiques, justícia i policia, en valors igualitaris i no sexistes.

Per més informació i adhesions: Correu: dretanoserprostituides@gmail.comWeb: http://donesdenllac.org/Blog: http://acciofeminista26n.wordpress.com/Facebook: https://www.facebook.com/pages/Plataforma-pel-dret-a-no-ser-prostituïdes/248881005239960?fref=tsTwitter: https://twitter.com/VocaliaDones

11DESEMBRE 2013GENT GRAN

El Projecte RADARS és un projecte adreçat a millorar la situ-ació de les persones més grans de 75 anys del barri. Aquesta mateixa experiència ja s’està realitzant a molts altres barris de la ciutat, i els seus bons resultats han fet que de forma gradual arribi a tota la ciutat de Barcelona.

A l’Eixample, l’experiència del Projecte RADARS ha començat al barri de la Nova Esquerra aquest mes d’octubre.

El què es vol aconseguir amb el Projecte RADARS és que les persones grans siguin ateses i puguin continuar a la seva llar amb la complicitat del seu entorn. La prioritat és reduir els risc d’aïllament i d’exclusió social de la gent gran.

Es tracta d’un projecte d’acció comunitària i això vol dir que us animem a participar-hi a tots i totes les persones que vivim, treba-llem o ens estimem el barri.

Aquesta iniciativa vol buscar RADARS Veïnals i Comercials que amb la seva mirada sensible i respectuosa contribueixin con-juntament a reduir el risc d’aïllament de la gent gran. Qui pot ser un RADAR? Veïns, comerciants, voluntaris i professionals de les entitats i serveis.

Aquests darrers dos mesos ja ens hem anat trobant diferents entitats i serveis del barri, professionals, veïns i veïnes i comerci-ants. Ens hem organitzat per grups de treball i uns treballem més la Difusió del mateix projecte, d’altres ja estan més centrats amb els RADARS comercials i veïnals...

Tots aquells que hem iniciat el Projecte RADARS pensem que aquesta iniciativa pot promoure la coresponsabilitat entre l’Admi-nistració Pública i Ciutadana creant així un teixit social que vinculi a tot el barri i que sigui capaç d’actuar de forma preventiva en re-lació a les possibles situacions de risc i aïllament de la gent gran.

I l’interès que tenim en explicar-vos el projecte és perquè us animem a que us hi sumeu i contacteu amb nosaltres per conèi-xer el projecte millor.

Us hi esperem!css_novaesquerraeixample@bcn.cat

Vivim una situació de crisi eco-nòmica: més de 6 milions d’aturats; caiguda dels salaris reals; pèrdua de drets socials; erosió de l’Estat del Benestar (sanitat, educació, etc.). L’economia cada cop és menys basa-da en l’economia real (producció de béns i serveis) i esdevé una econo-mia financera (dominada pels bancs - cada cop més grans i més forts -, pels sistemes privats de pensions i les companyies d’assegurances).

Ens volen fer creure que aquesta crisi, que no hem creat nosaltres, fa impossible mantenir el sistema de pensions actual. Però no és veritat: no és un problema econòmic, sinó un problema polític. Senzillament, des de fa anys, fan servir argu-ments pretesament tècnics per mirar d’enganyar-nos. Ens diuen que l’esperança de vida creix mentre la natalitat baixa, i que en pocs anys no hi haurà prou treballadors per a mantenir els molts jubilats.

No es té en compte que cada cop hi ha més dones incorporades al món del treball, més immigrants; ni que la productivitat del treball ha augmentat extraordinàriament. Per exemple, fa cinquanta anys el 30% de la població activa espanyola treballava a l’agricultura, mentre que avui només ho fa el 4,5%, però produint més del 30% del que es produïa abans.

Aquests darrers tres anys s’han fet reformes del sistema de pensions que han obert el pas a la reducció del poder adquisitiu de les pensions, a través d’augments inferiors a l’IPC. Per tant, actualment un pensionista pot comprar menys béns i serveis dels que podia adquirir fa només tres anys.

Aquesta congelació i reducció del poder adquisitiu agreuja la situació d’unes pensions de misèria que actualment estan en una mitjana de 786 € mensuals (les contributives) i 365 € (les no con-tributives), quanties que es redueixen considerablement en el cas de les dones. El 77% dels pensionistes no arriba a una pensió de 1.000 €, mentre que el 26 % de les llars viu bàsicament amb la pensió d›una persona gran.

Però ara encara volen escanyar-nos més. La nova proposta del govern del PP és que no s’apliqui l’augment automàtic de les pensions segons l’IPC, com el Pacte de Toledo havia ordenat fins al 2011 per tal de garantir el poder adquisitiu de les pensions. En canvi, s’aplicaria una complicada fórmula amb diferents variable econòmiques, que donaria augments, els anys de crisi, d’un mí-nim del 0,25%, i un màxim de l’IPC més 0,25% els anys de recuperació (encara que darrerament han parlat d’un augment de l’IPC més el 0,5% pels bons anys). Això vol dir, a la pràctica, la congelació de les pensions i una pèrdua de la seva capacitat adquisitiva, perquè durant aquests propers anys de crisi augmen-taran molt per sota de l’IPC. I quan s’acabi la crisi (quan s’acabi) caldrà molt de temps (els experts parlen de 35 anys) per recuperar el poder adquisitiu perdut. Per començar, el govern ja ha proposat, per a l’any 2014, aplicar a les pensions un augment del 0,25%.

Aquesta és l’única solució que se’ls acut? És només un proble-ma de despeses, i no pas d’ingressos? Que potser no es poden apujar les cotitzacions a la Seguretat Social? No es pot suprimir el topall a fi de que els salaris més alts paguin el que els correspon? No poden vincular-se les pensions als Pressupostos Generals de l’Estat, fent que es financin també (a més de les cotitzacions, com fins ara) amb els impostos? No han de contribuir també els grans patrimonis i els beneficis empresarials a pagar les pensions?

No hi ha diners per a les pensions públiques? I en canvi n’hi ha per als sistemes de pensions privades que estan naixent ara

NO ENS TOQUEU LES PENSIONScom a bolets a la tardor? Tot aquest atac a les pensions públiques obe-eix a la temptativa de potenciar els grans negocis de les pensions pri-vades. Com si aquestes poguessin assegurar unes pensions dignes per al futur,

Des de l’Associació hem creat la Vocalia de la Gent Gran. Els di-mecres, de 18 a 19 hores, hi haurà un servei d’assessorament sobre el tema de les pensions. De moment, ja s’han començat a preparar re-clamacions a l’INSS i demandes als Jutjats Socials per reclamar la diferència de l’1’9% de la pensió de l’any 2012 que el govern, arbitrària-

ment, va retallar. En el proper número de la revista explicarem amb major detall

l’ofensiva contra les pensions que prepara el govern. L’atac al sis-tema públic de pensions només comença. No ho hem de permetre: que no ens toquin les pensions.

Antoni LucchettiVocalia Gent Gran

El Projecte RADARS comença al barri de la Nova Esquerra de

l’Eixample!

1212 DESEMBRE 2013 DIFERENTS i no pas desiguals

Tentación Gourmet bcnPer Associats, productes gourmet directes de distribuidor:Vins, Espàrrecs, Pebrots del Piquillo, Anxoves i Bonitol, ibèrics.Dilluns a dijous de 17 a 20:30Consell de Cent, 527 Local Tel. contacte: 629.311.788

PINTURAla casa de la

Provença, 71 - 08029 BarcelonaTelèfon 934 100 954 - Fax 935 311 534info@lacasadelapintura.comwww. lacasadelapintura.com

Aquest trimestre, la Vocalia de Discapacitats ha fet moltes coses: durant la Festa Major, una pa-radeta per recaptar fons i una conferència sobre nutrició, impartida pel doctor Herreras, sempre disposat a col·laborar amb nosaltres, va agradar d’allò més. Potser en algun moment es podria re-petir aquesta activitat.

El 27 de novembre vam fer una sortida a l’Au-ditori, en el marc de la campanya Auditori Apropa. Escoltar i veure el divertit concert “Tubs i Tubes”, constitueix una activitat que, encara que les places i els horaris siguin limitats, roman oberta a tothom i resulta molt recomanable.

Finalment, us volíem explicar que el nom de Vocalia de Discapacitats, que ens va agradar molt quan el vam adoptar (no sé si algú recorda la pri-mera reunió, en què pràcticament vam consagrar tot un matí a aquest tema), ara ja pertany al passat. Som al segle XXI i ens sentim capaços de moltes coses… i quan tinguem nou local també tindrem nou nom. Com ens direm ? Encara no està decidit. Hi ha diverses opcions: des de “Normalització So-cial” fins a “Qualitats Especials” o “Capacitats Di-ferents”. Ens ajudeu a decidir? Ens podeu fer arri-bar les vostres aportacions a vodisee@gmail.com o 666383096 (Irene) - o directament a l’AVVEE 934532879 - on sempre sereu ben atesos. Quan estiguem instal·lats al nou local, ja podrem infor-mar-vos de com ens direm… I, naturalment, de les properes novetats que prepararem.

Això és tot. Fins aviat.Vocalia de Persones amb Capacitats Diferents

Us informem que dimecres 4 desem-bre a les 11 matí Interculturalitat i Convi-vència i Vocalia de Discapacitats de l’As-sociació de Veïnes i Veïns de l’Esquerra de l’Eixample, han celebrat conjuntament el dia de la discapacitat amb la presenta-ciódel llibre de prosa i poemes ‘Tan lejos, tan cerca’. Amb la presència de la seva autora, Asunció Murillo, que dedica el llibre al seu fill autista (però no us con-videm per això, sinó perquè el llibre és molt bo).

Com que el millor lloc per a un llibre és una biblioteca, la presentació va tenir lloc a la Biblioteca més nova del nostre bar-ri, la Biblioteca Agustí Centelles, situada al Centre Cultural Teresa Pàmies, Urgell 145 -147, 6ª planta, Espai de Suport 2

Ens agradaria contar amb la vostra presència, si voleu reservar plaça - són limitades- contacteu amb nosaltres a vo-disee@gmail.com o 666383096 (Irene)

Us esperem dimecres a l’Espai Cultural Teresa Pàmies, Urgell 145 -147 !

Vocalia de Discapacitats AVVEE

INTERCULTURALITAT I CONVIVÈNCIA

Coordinadora Interculturald’Associacions

Activitats i canvi de nom…de cara al futur

4 Desembre: dia de la discapacitat

13DESEMBRE 2013URBANISME

Des de la Vocalia d’Urbanisme us volem donar una nova bona notícia. El projecte Recreant Cruïlles ha pres possessió de la pe-tita part del solar de Germanetes que s’oferia al concurs munici-pal del “Pla Buits”. Aquesta no és cap estació de terme, sinó que constitueix un pas més del camí endegat per la fructífera simbiosi entre el col·lectiu Recreant Cruïlles i aquesta Vocalia d’Urbanis-me. Aquest espai neix del i per al veïnat del barri, amb una vocació oberta i inclusiva, i amb l’anhel d’aconseguir que es converteixi en un lloc de referència per a l’Esquerra de l’Eixample, i també per a tota la ciutat. La nostra ciutat (i en especial el nostre barri) no només està mancada d’espais lliures, zones verdes i equipaments públics, sinó que també està mancada d’espais on els ciutadans es puguin trobar i autogestionar-se d’una manera no mercantilis-ta. Existeixen moltes iniciatives i reivindicacions col·lectives que volen canviar el nostre entorn més proper (i també el més llunyà o utòpic) però que, per desgràcia, no troben llocs on poder-se ubicar i aconseguir de materialitzar-se. La nostra ciutat, o millor dit, el seu Ajuntament i els poders que “modulen” i condicionen la seva actuació, es preocupen per crear una imatge de marca i de cons-truir tota mena d’infraestructures i serveis per al gran parc turístic/temàtic en què s’ha convertit. Es preocupen per dotar-la de tots els serveis necessaris per fer que l’estada del turista es converteixi en una Barcelona Experience que “pagui” la pena de repetir, però s’obliden d’oferir espais (i fins i tot impedeixen que la ciutadania se n’apoderi) on desenvolupar projectes d’oci, experimentació i rei-vindicació no mercantilistes dels seus administrats, nosaltres els ciutadans.

No obstant, el projecte Recreant Cruïlles no es limita a la gestió de l’espai aconseguit, sinó que té com a finalitat assolir objectius de major abast, que reverteixin en la transformació del nostre en-torn i, conseqüentment, en benefici de la nostra qualitat de vida. Hem d’aconseguir espais més “humans”, guanyar la batalla al cot-xe, a la contaminació, a l’especulació salvatge, a l’esperpent d’una societat on hi ha cases sense gent i gent sense cases, a tantes i tantes coses que mai no admetrem con a “normals” perquè no ho són. Per exemple, en el nostre calendari més immediat tenim pen-dent aconseguir l’alliberament de tot l’espai que l’Ajuntament enca-ra es resisteix a cedir de manera incomprensible. No és admissible que un solar de 5.000 m2 ple de natura estigui tancat durant 10 anys quan, a més, no fan cap previsió de construir els equipaments que estan previstos per a aquest espai i que continuem reivindicant des d’aquesta Vocalia.

No és admissible tampoc que els veïns de l’Eixample tinguem, de mitjana, una esperança de vida un any i mig menor que les dels veïns d’altres barris menys contaminats, a causa del trànsit rodat

que ens ofega físicament i psíquicament. Tampoc acceptarem que el trasllat de la presó Model sigui l’enèsima operació d’especula-ció immobiliària ferotge i descontrolada. Ni que, en una conjuntu-ra econòmica com la que patim, es continuïn recuperant interiors d’illa a base de pagar milionades en indemnitzacions per a expropi-acions, quan podríem tenir una plaça a cada cruïlla, que es podria aconseguir sense pagar ni un cèntim. El cotxe és com el fum que desprèn, ocupa tot l’espai que se li deixa i ens enverina lentament i inexorablement. La màquina ha triomfat sobre l’home i el cotxe ha ocupat els carrers i les places/cruïlles de l’Eixample de Cerdà. El nostre espai es redueix a les voreres de les “illes” (en sentit literal) que estan envoltades per un esperpent que fins i tot ens arriba a semblar totalment normal. Però, us arribeu a imaginar un Eixam-ple amb places públiques, sense els cotxes amb el seu verí, amb infants, una xarxa de carrers on caminar, fer esport i respirar, amb espais on trobar-se i escapar de les urpes del consumisme? Nosal-tres sí! I és per això que treballem des de la Vocalia d’Urbanisme i amb tot el col·lectiu de persones que integren el projecte Recreant Cruïlles.

Som hereus de les lluites populars i veïnals d’altres temps i res-ponsables de continuar-les per als que vindran després de nosal-tres. Tenim una responsabilitat i no volem renunciar al seu exercici. Ara encetem una nova etapa, amb un nou espai al barri però, so-bretot, amb els nous i ambiciosos reptes esmentats. Com a Vocalia d’Urbanisme haurem d’augmentar els esforços per ser a la primera línia de foc, encapçalant i materialitzant tots aquests nous i apassi-onants projectes. Amb aquesta vocació, la Vocalia d’Urbanisme va avalar el projecte Recreant Cruïlles per tal que l’AVVEE el presen-tés a la convocatòria municipal del Pla Buits. I ara que s’han cedit els 600 m2 per a l’autogestió veïnal, s’ha decidit, a més, impulsar dins l’Assemblea general del projecte una comissió de treball per-manent que s’encarregui de repensar i “recrear” l’espai públic.

Des del solar de Germanetes, volem mirar enfora, perquè el solar no és cap fi sinó un mitjà. I des de l’AVVEE volem actuar, però aprofitant -com no podia ser d’una altra manera- l’oportunitat que ens ofereix aquest projecte, el seu espai físic i teòric, la seva empenta i la massa crítica que representa (més de 300 adhesions personals, i de 40 entitats, associacions i col·lectius directament implicats amb el Projecte). No és temps de badar, és temps d’ac-tuar i d’aplegar forces, perquè si abaixem la guàrdia, els nostres enemics (el mercat, la desregulació, la mercantilització, el consu-misme, l’especulació, l’alienació, la contaminació, la bogeria i el “sense sentit”), que són molt poderosos, sabran com colpejar-nos amb força per continuar hipotecant les nostres vides.

Vocalia d’Urbanisme

UNA NOVA ETAPA PER A LA VOCALIA D’URBANISME

14 DESEMBRE 2013 CONSUM

L’última maniobra del govern, de la mà d’una esmena pre-sentada al Congrés pel grup parlamentari popular, significarà desinformar-nos, encara més, del que mengem. Els estudis que analitzin aliments hauran de complir requisits molt estric-tes. Així doncs, hauran de ser prèviament contrastats per qui es pugui sentir afectat, val a dir, la indústria agroalimentària.

Suposem que algú detecta una important contaminació en uns aliments. Doncs bé, no podrà informar d’aquesta troba-lla... fins que la indústria concernida hagi fet les seves anàlisis. Entrarem així en un llarg i lent camí, controlat er les mateixes indústries que han creat els contaminants. El llop esdevé el vigilant del galliner. Com diu Greenpeace, aquesta nova treta constitueix una autèntica mordassa per a les organitzacions de consumidores. I per a altres que, com ella mateixa, pretén informar del que mengem.

Això passa en un país que és dels pocs - amb Portugal i la República Txeca – en què Montsanto seguirà produint blat de moro transgènic. A la resta d’Europa , aquesta poderosa multi-nacional ha hagut de llençar la tovallola davant les importants mobilitzacions que han aconseguit impedir que continuï utilit-zant la salut de la ciutadania com a laboratori dels seus arris-cats experiments. I és que l’accés a la informació constitueix la base de nostre dret a una alimentació saludable.

Per a més informació, consultar: http://www.greenpeace.org/espana/es/Blog/la-ley-de-la-

mordaza-del-ministro-caete/blog/45617/http://www.canalsolidario.org/noticia/monsanto-retira-sus-

transgenicos-de-europa-salvo-en-espana-y-portugal/32509

Xavier Montagut

Darrerament, hi ha hagut un especta-cular descens en els costos de l’energia fotovoltaica. Això és una excel·lent notícia per a tothom, llevat de les grans compa-

nyies elèctriques.Ara, resulta més econòmic produir energia per a l’autocon-

sum que no pas comprar-la. Per tant, les grans companyies tre-molen per si s’estén aquesta bona pràctica. I quina ha estat la seva reacció? Pressionar el govern perquè reguli la producció d’energia per a l’autoconsum. I què ha fet el govern? Doncs fer costat a les companyies elèctriques i no pas als consumidors.

Hem passat dècades sentint a parlar de la necessitat d’es-talviar energia i d’optar per l’energia verda. Ara, de cop i volta, ens penalitzen si ho fem, i taxen/privatitzen l’ús del que la na-tura ens ofereix.

El ministre Soria ha presentat un esborrany de Real Decret sobre l’autoconsum elèctric que representa una autèntica con-trareforma elèctrica. El text segueix fil per randa les demandes d’Iberdrola (per cert, informeu-vos de qui treballa per aquesta companyia... ho endevineu?). A partir d’ara, qui produeixi elec-tricitat per al seu propi consum haurà de pagar per l’energia que estalvia... i, a més a més, pagar (i no cobrar, com era el cas fins ara) per la que li sobri i injecti a la xarxa. Qui es negui

La informació sobre el que mengem, emmordassada

Nou impost del PP o la privatització del sol

a pagar o no enregistri la instal·lació pot rebre multes de fins a 60 milions d’euros. No és un disbarat fenomenal?

A més a més, s’apujarà la part fixa (potència) del rebut de la llum de tothom, de tal manera que es veurà penalitzat qui es-talviï energia, amb o sense autoconsum, o bé qui opti per com-panyies d’ energia verda. No és això igualment una aberració?

Un disbarat i una aberració més dels molts que, en tots els àmbits socials, han esdevingut la tònica d’aquest govern. Sols hem de pensar què està passant amb la sanitat, l’educació, els serveis socials, amb els drets fonamentals...

En definitiva, el govern no impulsa la sobirania energètica que ens desvincularia dels grans lobbys energètics multinaci-onals, sinó que la penalitza, la qual cosa suposa un greuge gravíssim vers els ciutadans que suposadament defensa i per als quals hauria de treballar. I això ens porta a una pregunta fonamental: per a qui treballen els governs? Què diu això de la democràcia? És una farsa tot plegat?

Hem de recordar constantment que, en democràcia, esco-llim els qui han de gestionar els afers comuns. Però nosaltres, com a ciutadania, hem vetllar, exigir i protegir els interessos comuns. Així doncs, la pregunta fonamental que ens hauríem de fer és: què farem al respecte? Tenim tres opcions:

a- Sortir al carrer per protestar, exigir i protegir allò que és fonamental.

b- Ens ho anem pensant - i potser quan reaccionem ja serà massa tard.

c- No fer res, quedar-nos a casa amb resignació i seguir pagant més per veure-hi o per escalfar-nos. Per cert, què pas-sarà amb els que no puguin pagar? (A Catalunya, un 10’7 % de les persones afirmen que no poden mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada, quatre punts més que abans de la crisi).

Ah! I, mentrestant, no preneu gaire el sol, ni feu massa bron-zo. No fos cas que també ens hi posessin una taxa...

Per a més informació veure: web de Greenpeace i web de la recentment creada Xarxa per a la sobirania energètica.

15DESEMBRE 2013ECONOMIA SOLIDÀRIA

Vet aquí una iniciativa ciutadana de rebuig al paquet de mesures de reforma energètica que proposa el govern. Està promoguda per nombroses i diverses organitzacions que com-parteixen una mateixa indignació davant d’aquestes mesures. Per això et proposem que, en senyal de protesta contra la re-forma energética del govern i com a mesura d’estalvi domès-tic, t’abaixis la potencia contractada, adaptant-la a les teves circumstàncies.

Però, què és la potencia contractada?És la potencia máxima que es pot consumir de manera si-

multània. Per exemple, en una llar on hi hagi encesos 100 W de llum i, alhora, 2.000 W de la rentadora i 1.000 W més co-rresponents a la resta d’electrodomèstics, s’està utilitzant una potencia de 3.100 W (3,1 kW), per la qual cosa podríem tenir 3,3 kW de potencia contractada.

En la teva factura eléctrica pagues per dos conceptes:

1. El consum d’electricitat que facis (terme d’energia).2. La potencia eléctrica contractada (terme de potencia).

Aquests potència es paga sempre. Encara que no encen-guis cap llum, marxis de vacances o no hi hagi ningú a casa.

Per què ara?El govern modifica la llei del sector elèctric per recaptar més

i garantir així els ingresos de les grans empreses elèctriques. Des del mes d’agost, el preu del terme de potència ha augmen-tat entre un 60 i un 70 % per als consumidors domèstics. Per això, abaixa’t la potència i pagaràs menys en la teva factura de la llum. Protesta contra una reforma que només afavoreix les grans companyies elèctriques en detriment dels consumidors i del medi ambient.

Com pots abaixar-te la potència?La potència és, bàsicament, el màxim d’electricitat que pots

consumir en un mateix momento. Per això, aquesta necessitat depèn en gran mesu-ra de la gestió que tu mateix facis d’aquesta energía, o dit d’una al-tra manera, depèn de que no facis funcionar alhora molts equips, instal·lacions i electro-domèstics.

La potència que te-nim contractada entre tots els consumidors és un 1/3 més gran que la que hi ha realment instal·lada per produir energia. Així doncs te-nim, de promig, marge més que suficient per abaixar la nostra potència contractada. La potència que contractis és decisió teva i no pas de la companyia eléctrica comercialitzadora. Per tant, si decideixes abaixar-te la potència, están obligats a fer-ho.

Segons l’IDAE el consum mig anual d’una llar a Espanya és de 3.487 KWh. Si tenim en compte aquest consum, l’estalvi anual d’una familia (en la tarifa d’últim recurs, TUR) seria el següent: 52,14 euros si s’abaixava un tram de potència, 104,29 euros en el cas d’abaixar dos trams, 156,43 euros si són tres trams, etcétera.

1Verifica quanta potència tens contractada

Això apareix en la teva factura, en la zona d’informació del titular. Després, calcula la potència que necessites, se-gons les característiques del teu consum.

Si vols estalviar en la teva factura de la llum: abaixa’t la potència

16 DESEMBRE 2013 ECONOMIA SOLIDÀRIA

La ciutadania metropolitana pagarà 124 euros anuals més pel servei de l’aigua si prospera la concessió a l’empresa mixta creada

per l’AMB

La Plataforma Aigua és vida demostra en un informe els im-pactes econòmics pel veïnat del procés de privatització de la gestió

metropolitana de l’aigua

19 de juny.- La Plataforma Aigua és Vida, que aglutina a entitats com Attac Acordem, Confederació d’Associacions Veïnals de Catalu-nya, Ecologistes en Acció, Enginyers sense Fronteres, Federació d’As-sociació de Veïns i Veïnes de Barcelona i la Xarxa per a una Nova Cultura de l’Aigua, ha lliurat al Síndic de Greu-ges l’informe: “Implicacions econòmiques per a la ciutadania com a conseqüència de les greus irregularitats incorregudes en la creació de la Societat d’Econòmica Mixta (SEM) de l’Aigua per part de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)”. Aquest document evidencia que lluny de perseguir l’Interès General, els processos de pri-vatització de l’aigua que es produeixen a Catalu-nya són fruit de la conxorxa política i econòmica.

La Plataforma demana que el Síndic de Greu-ges, en base a les greus irregularitats que exposa l’informe presentat, actuï com a garant de l’Inte-rès General i faci tot el que estigui al seu abast per posar fi al procés de creació de la SEM per part de l’AMB, ja que aquesta suposa una clau-dicació total de les funcions públiques i una en-trega servil als interessos privats de l’empresa francesa Societat General Aigües de Barcelona (SGAB) que passarà a ostentar el 85% d’aqueta nova societat.

Aquest informe demostra com aquesta nova societat mixta no només suposa una ampliació encoberta i descarada del negoci d’SGAB, sal-tant-se els principis més elementals de lliure con-currència, sinó també un intent insultant de re-gularització d’una situació contractual inexistent d’aquesta multinacional pertanyent al Grup fran-cès Suez en la majoria d’ajuntaments de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

D’altra banda, la Plataforma Aigua és Vida exigeix que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) resolgui l’expedient que té en curs de revisió dels títols i concessions d’aigua de l’SGAB per tal d’in-habilitar la constitució de la SEM, atès que molts dels actius aportats per l’SGAB a l’empresa mixta són béns públics de la Generalitat de Catalunya.

Cal alertar que si aquesta concessió de distri-bució d’aigua prospera, en contra del procés que ha obert la única autoritat pública de l’aigua a Ca-talunya l’ACA, representarà un espoli per a la ciu-tadania de més de 5.600 milions d’euros durant els pròxims 35 anys de durada de la SEM. Espoli que repercutirà en la tarifa que paguen els veïns i les veïnes dels municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Concretament, la ciutadania hau-rà de pagar 4.342 euros més durant aquests 35

anys o, el que és el mateix, una mitjana anual de 124€ més per famí-lia o llar per a un servei que molt possiblement serà pitjor a l’actual.

L’increment, doncs, de quasi el 81% en la tarifa del servei de l’aigua a l’AMB no obeeix a cap interès general, sinó a l’interès dels generals que conformen el Consell Metropolità, màxim òrgan de-cisori de l’AMB, encapçalats per l’alcalde de Barcelona com a presi-dent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. El cúmul d’irregularitats i perjudici per les persones usuàries és tal que avui està en dubte el propi paper de l’AMB com a teòric garant dels serveis d’abastament i sanejament per a gairebé 4 milions de ciutadans que habiten a la primera corona metropolitana de Barcelona.

Analitzats aquests impactes, des de la Plataforma Aigua és vida

La FAVB aposta per una gestió pública de l’aigua, tal i com estan fent altres ciutats europees que gestionen directament el servei, cosa que els permet oferir uns preus més socials des de bon principi i un control democràtic d’aquest re-curs bàsic.

COMUNICAT de PREMSA

17DESEMBRE 2013CONSUM

Al darrera de les cistelles hi ha la vocalia de consum i la voluntat de posar el nostre gra de sorra en el que entenem és un mode diferent d’entendre el consum i la manera de menjar

FEM NEGOCI?No. Oferim la possibilitat de que cooperatives d’aprop de Barcelona

puguin oferir els seus productes directament, sense intermediaris i a on el pagès pugui obtenir un sou digne. Utilitzem la Xarxa de Consum Solidari que fa anys que funciona a Barcelona per tenir un ventall de productes ecològics variats i garantir el bon funcionament del servei. La Xarxa s’autoorganitza i es basa en la confiança i l’autogestió entre els que hi participem. Ni la vocalia ni la xarxa fa negoci de cap tipus.

ÉS CAR? ÉS ELITISTA?Pel fet de posar en contacte productors i

consumidors, els productes de la cistella són més econòmics que en altres llocs. És veritat que el consum de productes agroecològics de proximitat és més car que el de productes agroindustrials i de supermercat. Però creiem i comprovem cada dia que, consumir millor, a la llarga és més ètic i econòmic tant a nivell de salut, de bon gust com de butxaca.

PER QUÈ ACABA SENT MÉS ECONÒMIC?Doncs perquè els que prenem aquesta opció acabem per entendre que

el menjar és quelcom diferent. Optem per consumir molta menys carn o peix, a aprofitar i conservar millor el menjar, a no consumir productes industrials (sucs, begudes gasoses, bosses de productes artificials, menjars preparats...) i a pensar molt bé en que posem cadascun dels nostres euros, per tal de fer de la nostra compra diària un acte conscient i actiu per a un consum sà, solidari i orientat a la sobirania alimentària, és a dir, també en fem un acte polític.

QUÈ ÉS LA SOBIRANIA ALIMENTÀRIA?Ara està molt al dia parlar de sobirania nacional. Creiem que la

veritable sobirania comença quan un país o territori és plenament autònom. Tant en el seu consum alimentari, energètic com econòmic i de recursos. Per què volem una sobirania política si estem lligats de mans i peus a les grans indústries energètiques multinacionals i de l’alimentació que acaben imposant les seves condicions a tots nivells? Això és més que evident en l’àmbit energètic. El nostre territori podria ser sobirà dels seus propis recursos energètics fomentant les energies alternatives i prescindint a la indústria del petroli, el gas i la electricitat que tant controlen la vida.

El mateix passa amb l’alimentació. El nostre territori pot ser sobirà dels recursos alimentaris que la seva població necessita, impulsant i donant suport a l’agricultura, a la ramaderia i a les nostres indústries de manipulació d’aliments i sense dependre de macro internacionals foranies (llegeixi Monsanto, entre d’altres, per exemple) l’objectiu de les quals és dominar l’agricultura i l’alimentació mundials a través dels seus

transgènics, imposant així preus i condicions a governs i consumidors. Creu que això és ciència ficció? Doncs no, això és una realitat i està passant a tot arreu amb el vist-i-plau dels que governen, doncs participen en el negoci i/o hi acaben treballant.

AIXÒ PASSA A CATALUNYA? Si. Els governs de Catalunya no han prohibit mai l’ús de transgènics.

No s’ha fomentat l’agricultura de proximitat. Només cal recordar la greu agressió que el parc agrari del Baix Llobregat va patir amb el tema

d’Eurovegas i, a més a més, es permet que grans companyies energètiques imposin les seves condicions als consumidors. En aquest sentit, junt amb les cistelles hem impulsat des de la vocalia, iniciatives i projectes com el de Som Energia. Som Energia és una cooperativa de Girona que lluita per produir i distribuir energia verda produïda en el territori i que ha de lluitar contra els pals a les rodes que els governs d’Espanya i Catalunya els imposa. Ara, també, el nostre govern s’ha venut l’aigua dels nostres rius a fons d’inversió australians entre d’altres. El tema de l’aigua és gravíssim i la ciutadania és totalment aliena a la greu agressió que estem patint. La ciutadania en gran part, opta per comprar ampolles d’aigua de plàstic caríssimes per a les seves butxaques i pel medi ambient i no

per exigir als governs que l’aigua de l’aixeta sigui pública, és a dir, de tothom i per a tothom i de qualitat.

QUÈ MÉS FA, DONCS, LA VOCALIA? Intentem difondre aquest concepte de consum a través de xerrades,

organitzem tallers i cursos de cuina per donar recursos alternatius a la nostra cuina de cada dia, organitzem trobades i visites als productors de la nostra cistella (calçotada, excursions, sopars conjunts...), organitzen tallers infantils doncs creiem que el consum i la bona dieta és un hàbit que s’aprèn de petit i fem xarxa amb altres entitats del nostre barri i del barri de Sant Antoni que treballen en la mateixa línia (mercats d’intercanvi, fires d’artesanes i de pagès, trobades, etc)

QUI HI HA A LA VOCALIA?Tothom que hi estigui interessat a participar. Ens trobem els dimecres

cap a les 7 del vespre. Podeu informar-vos o enviar idees, iniciatives o col·laborar escrivint a:

eixconsum@gmail.com

COM A CONCLUSIÓ, QUÈ HI HA DARRERE LES CISTELLES, DONCS,?Darrera les cistelles de verdures que gestionem, hi ha molt més que

una cistella. Hi ha una concepció pròpia de la vida, de la salut, de la societat i del territori.

Vocalia Consum

ens preguntem quins són els beneficis de tenir avui en dia un servei mancomunat quan la realitat és que més aviat estem davant d’un servei supeditat als interessos privats.

Amb la difusió de l’informe i el lliurament al Síndic de Greuges, així com també a altres institucions, la Plataforma Aigua és Vida, vol alertar a tota la ciutadania sobre els impactes evidents que la priva-tització de l’aigua a l’AMB suposa per a la butxaca del veïnat. Impac-tes que se sumen al context d’absoluta recessió: només recordar que l’any 2011 es varen obrir més de 25.000 expedients de talls d’aigua, xifra que quasi es va triplicar el 2012, amb 72.000 expedients.

Per a més informació:

Eloi Badia portaveu d’Enginyeria sense Fronteres i Aigua és Vida: 649*860*307Jordi Giró president de la CONFAVC i d’Aigua és Vida: 609*480*324Quim Pérez portaveu d’Ecologistes en Acció i d’Aigua és Vida: 647*915*639

QUÈ HI HA AL DARRERA DE LES CISTELLES DE VERDURA DE L’ASSOCIACIÓ?

19DESEMBRE 2013MEDIACIÓ

La Marta Méndez és tècnica del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i ha volgut compartir amb nosaltres una estoneta del seu dia a dia, uns minuts plens de diàleg, respecte per l’altre, escolta sincera, autenticitat, humor ... , tot allò necessari per a gestionar amb èxit un procés de mediació i que, com ella, ha de portar a la seva motxilla, entre d’altres habilitats, la persona mediadora.Marta, ens fas cinc cèntims del que fas al Centre? Treba-llo al servei de mediació civil dels jutjats de Barcelona. Com a professional de la mediació rebo les persones que els jutges deriven a mediació. Es tracta d’una primera sessió prepara-tòria del procés i els informo dels principis de la mediació, els avantatges, l’anàlisi del seu cas concret, així com del treball que farem si l’accepten. També faig el seguiment de les medi-acions, tant pel que fa al procediment com, sobretot, al segui-ment metodològic i la coordinació amb els jutges que han fet la derivació del procés judicial a mediació.Què és per a tu la mediació? És un procés que permet a les persones trobar per si mateixes solucions efectives als seus conflictes i aconseguir acords que no podran assolir mai en un espai de confrontació com es el jutjat. La mediació, amb la intervenció d’un professional expert en gestió i resolució de conflictes que actuarà de forma imparcial i neutral, permet que les persones s’escoltin, expliquin els seu punt de vista i puguin buscar la millor solució al seu problema. A més el procés de mediació té un valor afegit molt important: la confidencialitat, que permet que les persones tinguin un espai per a apropar postures, gràcies a la possibilitat que tenen de reconèixer fets, comprendre junts el problema que viuen i tractar de resoldre’l, i tot això amb la tranquil·litat de que tot el procés és confidencial i no podrà compartir-se la informació rebuda per l’altra part en el procediment judicial .Què ens pots dir de la mediació a les comunitats veïnals? És totalment recomanable utilitzar la mediació per a gestionar conflictes veïnals, ja que es tracta d’ un espai on ens veiem “obligats” a conviure durant un temps considerable, pot ser, fins i tot, tota una vida. Les relacions tenen certa permanència i estabilitat en el temps. Si el conflicte no es gestiona correc-tament , pot generar més conflictes o, utilitzant paraules més tècniques que augmenti l’escalada del propi conflicte .Consideres que la mediació és una bona eina per tractar

SEGUIM PARLANT DE MEDIACIÓ…conflictes en aquest àmbit? Si; de fet, els jutges deriven molts assumptes relacionats amb les comunitats veïnals i els resultats son molt satisfactoris. Intentem sempre que en la me-diació les persones tractin de resoldre tots els conflictes exis-tents, estiguin judicialitzats o no. Quin tipus de problemàtiques són les més freqüents i amb quin percentatge d’èxit finalitzen? Dins l’àmbit civil ens po-dem trobar amb assumptes relacionats amb herències, llo-guers, divisió de cosa comuna, reclamacions de responsabili-tat civil, hipoteques, reclamacions de diners, etc.En relació a les comunitats de veïns les temàtiques mes fre-qüents estan relacionades amb l’ instal·lació i manteniment d’ascensors, ús d’espais comuns, impagament de quotes, re-clamació per incompliment dels serveis contractats a empreses (neteja, manteniment d’ascensor, obres..), sorolls, olors...Quan la mediació s’inicia abans del procés judicial, el percen-tatge d’acord augmenta considerablement en comparació amb la mediació intrajudicial. Però és obvi que abans del judici les parts no estan tant posicionades, o si ho estan, encara no han obert una dialèctica de combat. No hi ha hagut accions que l’altre sent com un atac, com una ferida.Què ens diries de la teva experiència en aquest àmbit? Què ressaltaries?Sempre és millor intentar arribar a un acord perquè hi parti-cipes personalment i, per tant, són les pròpies persones que controlen el resultat. El paper de la persona mediadora és clau perquè, a més d’ajudar les parts a trobar opcions i alternatives que poden fer possible un acord, gestiona el procés, i això és el més important perquè s’han de tenir en compte els temps, els ritmes, l’equilibri entre les parts, les emocions, la relació entre les parts, entre d’altres, i la seguretat que dóna a les persones estar seguint unes fases, unes pautes i un mètode per resoldre el problema que viuen. I al capdavall, el més important és la satisfacció que dóna a les parts haver assolit una solució que funciona de manera sòlida en el futur. Constatar-ho, és la mi-llor alegria que et pots endur com a professional¡¡¡.Gràcies Marta¡¡¡Pilar Gabriel PascualMediadora-Coach-AbogadaGestión Integral del Conflictopilargabriel@outlook.com

20 DESEMBRE 2013 NO A LES RETALLADES

Diumenge 24 de novemdre, l’ampa de l’escola Auró va or-ganitzar una xocolatada al solar de “Les Germanetes” com a punt de trobada per sortir plegats cap a la manifestació contra els pressupostos antisocials aprovats pel Govern de la Gene-ralitat. Una manifestació que a migdia sortia des del Passeig de Gràcia i que va aplegar milers de ciutadans en protesta contra les retallades en les partides socials de sanitat, educació, etc.

La trobada a “Germanetes”, però, no només va ser de la comunitat educativa d’esquerra i dreta de l’Eixample. També van confluir d’altres lluites i moviments veïnals presents als nostres barris. “Recreant Cruïlles” va explicar al centenar de persones presents el seu procés de recuperació de l’espai de públic de “Germanetes” i l’organització de l’ús que se’n farà. AMPAsEixampleEsMou vam disposar d’un moment per expli-car als veïns la nostra lluita per la qualitat de l’educació pública a les nostres escoles i instituts… I finalment, vam sentir el testi-moni dels companys en lluita al l’Hospital Clínic i de col·lectius feministes anunciant les accions per l’endemà, #25N, durant la jornada contra la violència masclista.

Membres de les ampas de les escoles Auró, Diputació, Llo-rers, Joan Miró, Ferran Sunyer, Mallorca, Fort Pienc i Encants vam reunir-nos informalment i vam acordar convocar una as-semblea d’AMPAsEixampleEsMou pel dia 11 de gener a les 10h. La farem en algun lloc per determinar del barri de Sant Antoni, aprofitant que la comunitat educativa ens hi trobarem amb motiu de les festes del barri.

Aquesta assemblea serà per tractar aspectes d’organització i accions com a grup específic de mobilitzacions de la Xarxa d’Ampas de l’Eixample. Per la llista de distribució de correu del grup hem posat en circulació un document (PAD) obert per anar apuntant les vostres idees i altres punts que creieu inte-ressant de tractar. Si encara no esteu apuntats a la llista de dis-tribució (Google groups) podeu sol·licitar-ho enviant un correu aampaeixampleesmou@gmail.com

Apunteu-vos a l’agenda aquest dia, no hi falteu!!!A continuació compartim algunes fotos de la xocolatada a

Germanetes, la columna de la nostra protesta pels carrers de l’esquerra de l’Eixample i la manifestació al Passeig de Gràcia.

Educació i sanitat públiques i de qualitat