Producció, Expressió Disseny en Premsa 2n Periodisme

R1. Terminologia

Activitat: Descriure els elements gràfics presents en els diaris

Grup: G1 Ac Professora: Ana Entenza 21. 1303138 Carlos Javier Juez Caballero 22. 1316853 Valentina Lazo Escudero 23. 1313358 Lara López Fernández 24. 1305151 Néstor López Serveto 25. 1305486 Jéssica López Domínguez 26. 1308767 Víctor Luis Fortea 27. 1303504 Mònica Mallart Casals 28. 1275505 Carlos Mancera Robles 29. 1311137 Aida Marrugat Juancomarti 30. 1311318 Inés Martínez Mate 229. 1305576 Santiago Dacal Torrado (Nova  incorporació  desde  el  grup  G3  Bc)

Sumari conceptes terminologia

• Avanttítol • Capçalera • Cintillo • Cinyellet • Columna • Corondell • Cos de la notícia • Data • Desglossat en requadre i falsa columna • Espai • Espai publicitari • Falsa columna • Filet (gruixut i prim) • Firma • Firma de la imatge • Foli • Fotografia • Inicial • Gràfics estadístics • Ladillo • Lead • Logotip • Llom (Lomo) • Nom del diari • Número de pàgina • Peu de foto • Punt d'inici de lectura • Punt de lectura final • Punt de lectura o atenció de lectura • Secció • Subtítol • Subtítol del desglossat • Signatura • Signatura de la imatge • Tall (Corte) • Títol • Títol del desglossat • Títol destacat

 

QUE!NerviónJUEVES 18 DE OCTUBRE DE 201202

Las universidadesvascas piden solideznormativaIñaki Goirizelaia, rector de laUPV; Jaime Oraá, rector de laUniversidad de Deusto; y IosuZabala, de Mondragon Unibertsi-tatea pidieron ayer estabilidadnormativa para la educación su-perior. «Es muy difícil seguirconstruyendo universidad cuan-do estamos expuestos a que cual-quier ministro nos quite el sue-lo sobre el que trabajamos afuerza de reales decretos».

Nueva planta devalorización deazufre en el puertoEl consejero vasco de Industria,Bernabé Unda, inauguró la nue-va planta de valorización deazufre en el puerto de Bilbao.La infraestructura, construidapor Befesa, división de reci-claje de residuos industrialesde Abengoa, ha supuesto unainversión de más de 70 millo-nes de euros. Su actividad seráproducir ácido sulfúrico y óleoa partir de azufre.

El reparto de tarjetasBarik, «discriminaciónpositiva»El Consorcio de Transporte deBizkaia (CBT) asegura que en lareunión de su Consejo de Admi-nistración del 4 de octubre seaprobó «por unanimidad» la en-trega gratuita de tarjetas barikpara los usuarios de Gizatrans,Hirukotrans y Bilbotrans. Agre-ga que se trata de «discrimina-ción positiva» por tratarse de«personas jubiladas, discapa-citadas y familias numerosas». Pasajeros en el metro.

Los servicios delmetro se multiplicanpor cincoMetro Bilbao ha informado deque, en los últimos tres años,se han multiplicado por cincosus servicios con respecto alaumento de viajeros. Según hanseñalado, el crecimiento de lasplazas ofertadas entre los años2009 y 2011 fue de un 15’80%frente a un aumento de los via-jeros del 2’96%. De ahí que la«confortabilidad de los viaje-ros haya aumentado».

Bilbao - Bizkaia LA RIOJA HA RECURRIDO ANTEEL SUPREMO EL IMPUESTO DESOCIEDADES Y EL CONCIERTOECONÓMICO VASCO

REDACCIÓN/BILBAOEl dispositivo establecido para larecogida y difusión del escru-tinio de las elecciones del próxi-mo domingo estará integrado por3.500 personas. Los resultadosse transmitirán a la Dirección deAdministración Electoral y se di-fundirán por diferentes canales,fundamentalmente vía internet ya través de la web electoralwww.elecciones.net, así como des-de la sede de Lehendakaritza.

La red del Gobierno vasco ca-nalizará los resultados de cadacolegio para proceder a su difu-

sión en tiempo real. En cada mesahabrá un representante de la Ad-ministración que se encargará deenviar los datos a la central derecepción y tratamiento del Go-bierno vasco, donde se procesa-rán la información. La difusiónde los resultados comenzará cuan-do el voto escrutado sea signifi-cativo y la consejera Idoia Men-dia será quien los dé a conocer.A partir de entonces, la informa-ción será actualizada constante-mente hasta llegar al 100% o has-ta un porcentaje que tenga un ca-rácter definitivo.

Se han dispuesto 22 millones depapeletas y 1,5 millones de sobres,tanto para las mesas como parala distribución de las formacio-nes electorales, así como del votopor correo. También se han im-primido 34.000 manuales de ins-trucciones. El papel utilizado paralas papeletas es ecológico.

MALTIEMPOLa jornada electoral estará acom-pañada de un tiempo lluvioso, conprecipitaciones localmente fuer-tes y persistentes por la mañana.Los chubascos disminuirán porla tarde en intensidad y frecuen-cia. La temperatura subirá res-pecto al sábado.

3.500 personas trabajaránen el escrutinio electoralSe han dispuesto 22 millones de papeletas y1,5 millones de sobres. La jornada será lluviosa

Las papeletas utilizadas están hechas con papel ecológico.

DYA y Cruz Roja lesacercarán a los colegioselectorales para quepuedan depositar su voto

Con el fin de que las perso-nas enfermas y discapacita-das puedan ejercer su dere-cho a voto, tanto DYA comoCruz Roja pondrán en mar-cha el próximo domingo un

dispositivo especial paratransportar a dichas perso-nas a los colegios electorales.DYA prevé realizar unos cientraslados, para lo que utiliza-rá dieciséis vehículos adapta-dos, cuatro ambulancias yveintinueve voluntarios.Para solicitar el servicio deCruz Roja hay que llamar al902 22 22 92 antes del viernes.

Dispositivo para trasladar adiscapacitados y enfermos

Más de 5.000 ertzainas se en-cargarán de garantizar la se-guridad de la jornada electo-ral en las próximas eleccio-nes al Parlamento vasco estedomingo. Un despliegue queserá la culminación de unoperativo que se ha manteni-do durante todo el procesoelectoral para garantizar undesarrollo normal.

Una parte de los agentesque se desplegará el domingoy se encargará de la custodiadirecta de los colegios electo-rales en coordinación con lasdiferentes policías locales.Mientras tanto, el resto reali-zará labores complementa-rias de apoyo, en las que in-tervendrán todas las unida-des de la Ertzaintza.

5.000 ertzainas velarán porla seguridad el 21-O

Agentes de la Ertzaintza.

6 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L VIERNES, 12 OCTUBRE 2012

MARC BASSETSWashington. Corresponsal

E l debate, anoche, en-tre los candidatos dela vicepresidenciade Estados Unidosenfrentó al demócra-

ta Joe Biden con el republicanoPaul Ryan. Ambos tienen algo encomún: son católicos devotos. Po-co más. El resto son diferencias.Empezando por la manera queambos tienen de entender su reli-gión, el catolicismo.

El vicepresidente Joe Biden,de 69 años, es, como recordabaesta semana la columnistaMelin-daHenneberger enTheWashing-ton Post, un progresista de la ge-neración del concilio VaticanoII. El congresista Paul Ryan, de42 años, se identifica más con elcatolicismo de Juan Pablo II.El debate, celebrado en Danvi-

lle (Kentucky), no trataba de la re-ligión, y la religión tiene un papel

limitado en la campaña para laselecciones presidenciales del 6de noviembre. Pero la presenciade Biden y Ryan en los ticketselectorales es reveladora.Primero, del decreciente peso

del protestantismo blanco, queantaño dominaba el establish-ment de EE.UU., en los centrosde poder de la superpotencia: nien la presidencia, ni entre los líde-res del Congreso, ni en la CasaBlanca, ni en el Tribunal Supre-mo, ni en las candidaturas presi-denciales se encuentra ningúnwasp, el acrónimo inglés de pro-testantes blancos y anglosajones(white anglosaxon protestants).Un sondeo publicado esta sema-na por el Pew Research Centerconstata, por primera vez desdeque realiza sondeos sobre la afi-liación religiosa de los norteame-ricanos, que el porcentaje de pro-testantes en inferior al 50%.El choque de católicos en Ken-

tucky también revela las diferen-tes sensibilidades del catolicismonorteamericano. Biden es un ca-tólico de los sesenta, de los añosde Kennedy, el primer y últimopresidente de esta confesión. Elsuyo es el catolicismo de los inmi-grantes irlandeses, polacos, italia-nos, asociado a la clase trabajado-ra y a los guetos, donde el sindica-to obrero y la iglesia –y a veces lamafia– proporcionaban la vía deintegración a los recién llegados.Los inmigrantes europeos, hastahace unas décadas, era fieles alPartido Demócrata, como ahoralo son los inmigrantes hispanos.Si Biden es un católico social,

un católico de Juan XXIII, Ryan

es un católico de Juan Pablo II,ídolo de la derecha norteamerica-na (el católico converso NewtGingrich, líder en el Congreso du-rante los noventa, es autor de undocumental sobre Wojtyla cele-brado en círculos conservado-res). Ryan ha adquirido relevan-cia pública por sus propuestaspresupuestarias, no por sus posi-ciones religiosas o morales. Peroen cuestiones como el aborto o elmatrimonio homosexual siem-pre se ha adherido a la ortodoxia.Ryan, al igual que otros republica-

nos católicos como el fallido can-didato a las primarias Rick Santo-rum, sintoniza con los cristianosevangélicos que, desde los añossetenta, han sido una clientelaelectoral decisiva para los repu-blicanos.Durante las primarias del pasa-

do invierno, cuando todos los fo-cos se centraban en Santorum, elperiodista católico Michael SeanWinters hacía notar enuna entre-vista que este nuevo tipo de cato-licismo se aleja de BenedictoXVI en cuestiones como el cam-

GENERACIONES DISTINTAS

Biden es un católicode los sesenta; Ryan,del Wojtyla ídolo dela derecha americana

Formigoni, el día 10 en Milán

JoeBiden y Paul Ryanmostraron anoche en el debatede vicepresidentes la diversidad del catolicismo enEE.UU.

Labatalla de loscatólicos

Cadavezmáspersonassin religión

TERMÓMETRO ELECTORAL

El candidato quegana el diverso votocatólico suele ganarla Casa Blanca

LUCA BRUNO / AP

]Una de las diferenciasentre Estados Unidos y lamayoría de países indus-trializados es la religión.EE.UU. sigue siendo másreligioso que Europa.Pero también la superpo-tencia se seculariza. Unsondeo del Pew ResearchCenter, publicado estasemana, revela el aumen-to de norteamericanosque no se sienten identifi-cados con ninguna reli-gión. En el 2007 eran el15% de la población. Aho-ra son cerca del 20%.Entre los jóvenes de en-tre 18 y 30 años, los “noafiliados a ninguna reli-gión”, como les llama elPew Research Center,son un tercio. Del totalde 46 millones de norte-americanos sin religión,la mayoría no son forzo-samente antirreligiosos:dos tercios creen en Diosy millones se califican deespirituales. En políticase sitúan a la izquierda:en el 2008 votaron al de-mócrata Obama en lamisma proporción quelos protestantes evangéli-cos blancos votaron alrepublicano McCain.

EUSEBIO VALRoma. Corresponsal

Roberto Formigoni, presidentede Lombardía desde hace 17años, luchó ayer por su supervi-vencia política. Este poderosocaudillo regional del Pueblo de laLibertad (PdL), el partido de Sil-vio Berlusconi, consiguió de mo-mento salvar la cabeza la cabeza,

a pesar del tremendo escándaloque supuso la detención, el miér-coles, de uno de los miembros desu Junta de Gobierno, DomenicoZambetti, acusado de haber com-prado 4.000 votos controladospor la mafia calabresa, la ’Ndran-gheta, en el área de Milán, en lasúltimas elecciones regionales.Formigoni, hombre deporte al-

tivo, alto exponente del movi-

miento católico conservador Co-munión y Liberación, estuvo Ro-ma y amenazó a sus correligiona-rios y a sus aliados con el clásico“o yo o el diluvio”. Ante la pre-sión de la Liga Norte –que ya havivido su propio escándalo de co-rrupción en la cúpula del parti-do–, Formigoni esgrimió la posi-bilidaddehacer caer otros dos go-biernos del norte, en Piamonte yVéneto –con presidentes liguis-tas– si le defenestraban a él. Unauténtico terremoto en la míticaPadania, que se descubre con lospeores vicios del criticado sur.La estrategia de Formigoni fue

parar el golpe y recurrir a la tácti-ca lampedusiana, la de prometerun gran cambio para que todo si-ga igual. Como buen político ita-

liano, usó un eufemismo muy re-tórico para explicar sus intencio-nes. Dijo que procedería a una“fuerte discontinuidad” y un “re-dimensionamiento” (traducción:que echará a muchos consejerosy reducirá su número). La LigaNorte aceptó la solución, aunquesin mucho entusiasmo. Formigo-ni seguirá en la cuerda floja por-que él mismo es objeto de una in-vestigación judicial por haber re-cibido regalos de un empresarioy de un intermediario recién con-denado a diez años de prisión.Los detalles que emergen so-

bre el caso Zambetti dibujan unescenario muy inquietante en lacapital económica de unpaís fun-dador de la UE y miembro delG-8. De las interceptaciones tele-

CRECIMIENTO DE LOS QUE NO TIENENNINGUNA CREENCIA

20%

15%

10%

5%

0%

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

6239 61

6775

30 3123

37

29

34

2526 25

7 18

51

TENDENCIA A LARGO PLAZODE LA FILIACIÓN RELIGIOSA

2007

Ateos

Ninguna

Agnósticos

Protestantes

Católicos

Sin filiación

CandidatoDemócrata

CandidatoRepublicano

2008 2009 2010 2011 2012 1972 2003 2005 2007 2009 2011 2000 2000 20082010

FILIACIÓN RELIGIOSA POR EDADES

De 18 a 29 años18-29

30-49

50-64

+ 65

Ninguna Pertenecen a una

CREYENTES QUE VAN A LA IGLESIA ¿A QUIÉN VOTAN LOS QUE NO TIENENRELIGIÓN?

32 67

21 77

15 84

9 90

33

Una vezpor semanao más

Una vezal mes oal año

Pocasveces onunca

La infiltraciónmafiosaponeen jaque alGobiernodeLombardía

i

14do.

DIRECTORENRIC HERNÀNDEZ

CONSELL DE CENT 425-427BARCELONA. TEL. 93.265.53.53

www.elperiodico.comwww.grupozeta.es2,50 DOMINGO

14 DE OCTUBRE DEL 2012CUORE 1 €

CINE FIN DE SEMANA 2,95 €

JULIOIGLESIAS 7,95 €

‘ELS NOSTRES BOLETS’ 4,95 €

HOY

por solo 2,95 z

‘Gomorra’

‘Elsnostres bolets’por4,95 z

SANDRO ROSELL PRESIDENTE DEL F.C. BARCELONA

Rajoy agita el miedo a la independencia

«Política hubiera sido hacerun mosaico con la estelada» PRIMERA FILA

3Páginas 52 y 53

Reporterode guerraantesde Capa3El legado gráfi co del catalán Josep NavarroAlemany, camarógrafoen el confl icto de África

CUADERNO DEL DOMINGOJOSEP NAVARRO

Rubalcaba lamenta que Wert dirija Educación, donde «el sectarismo hace más daño»

El presidente afirma que fuera de Españay de Europa «no se está en ninguna parte»

CATALUNYA MARCA LAS CAMPAÑAS DE EUSKADI Y GALICIA PANORAMA3Páginas 20 y 21

TROFEO DE BATALLA Un soldado marroquí muestra la cabeza de un enemigo.

FRANCO, A CABALLO Imagen tomada en el campamento de Segangan durante las operaciones militares del Ejército español en el norte de África.

TEMA DEL DOMINGO 3Páginas 2 a 5

LA VIDA TRAS EL IMPLANTE DE UN ÓRGANO

Especialistas en trasplantes creen en el ‘milagro Abidal’

Distribució de la feina en l’equip de treball:

El nostre grup format per; Carlos Javier Juez, Valentina Lazo, Lara López, Néstor López, Jéssica López, Víctor Luis, Mònica Mallart, Carlos Mancera, Aida Marrugat, Ines Martinez i Santiago Dacal ens hem organitzat la feina de la següent manera:

Carlos Javier Juez s’ha encarregat de l’anàlisi de la pàgina 36 del Diari Marca del dia 1 de desembre de 2009.

Lara López i Víctor Luis han analitzat la pàgina 2 del diari QUÉ! del dijous 18 d’octubre de 2012.

Néstor López i Carlos Mancera han analitzat la portada del diari El Periódico del dia 14 d’octubre de 2012.

Jéssica López i Mònica Mallart s’han encarregat de l’anàlisi dels conceptes de la pàgina 6 de La Vanguardia del divendres 12 d’octubre de 2012.

Aida Marrugat i Ines Martinez han analitzat els conceptes de la pàgina 55 del diari La Vanguardia del dimarts 24 de gener de 2012.

Finalment, Valentina Lazo i Santiago Dacal s’han encarregat de la recopilació i organització de totes les pàgines analitzades, del sumari amb tots els conceptes analitzats al llarg treball i d’altres pàgines adicionals.

AUTOEVALUACIÓ 0 0.5 1 2  

Juez Caballero, Carlos Javier

X

 Lazo Escudero,

Valentina  

X

 Lopez Serveto,

Nestor

X

 Lopez  

Fernandez, Lara  

X

 López Domínguez,

Jéssica  

X

 Luis Fortea, Victor  

X

 Mallart Casals,

Mònica  

X

 Mancera Robles,

Carlos  

X

 MarrugatJuancomarti,

Aida  

X

 Martinez Mate, Ines  

X

Novetat i Interés

 

DacalTorrado,

Santiago  

X

 Juez Caballero,

Carlos Javier

X

 Lazo Escudero,

Valentina  

X

 Lopez Serveto,

Nestor

X

 Lopez  

Fernandez, Lara  

X

 López Domínguez,

Jéssica  

X

 Luis Fortea, Victor  

X

Número i Dificultat

 Mallart Casals,

Mònica

 

X

   

Mancera Robles, Carlos  

X

 MarrugatJuancomarti,

Aida  

X

 Martinez Mate, Ines  

X

DacalTorrado,

Santiago  

X

 Juez Caballero,

Carlos Javier

X

 Lazo Escudero,

Valentina  

X

 Lopez Serveto,

Nestor

X

 Lopez  

Fernandez, Lara  

X

 López Domínguez,

Jéssica  

X

 Luis Fortea, Victor  

X

 Mallart Casals,

Mònica  

X

 Mancera Robles,

Carlos  

X

 MarrugatJuancomarti,

Aida  

X

 Martinez Mate, Ines  

X

Actualitat i pertinença

DacalTorrado,

Santiago  

X

 Juez Caballero,

Carlos Javier

X

 Lazo Escudero,

Valentina  

X

Definicions

 Lopez Serveto,

Nestor

X

 Lopez  

Fernandez, Lara  

X

 López Domínguez,

Jéssica  

X

 Luis Fortea, Victor  

X

 Mallart Casals,

Mònica  

X

 Mancera Robles,

Carlos  

X

 MarrugatJuancomarti,

Aida  

X

 Martinez Mate, Ines  

X

DacalTorrado,

Santiago  

X

 Juez Caballero,

Carlos Javier

X

 Lazo Escudero,

Valentina  

X

 Lopez Serveto,

Nestor

X

 Lopez  

Fernandez, Lara  

X

 López Domínguez,

Jéssica  

X

 Luis Fortea, Victor  

X

 Mallart Casals,

Mònica  

X

 Mancera Robles,

Carlos  

X

 MarrugatJuancomarti,

Aida  

X

 Martinez Mate, Ines  

X

Métode

DacalTorrado,

Santiago  

X

EL ESTADO

ESTÉTICO

Santiago Dacal Torrado

1305576

Producción, Expresión y Diseño en Prensa

Curso 2012-2013

Primer Semestre

El Estado Estético 1  

ESTADO ESTÉTICO

Supongamos que te apetece comer un bocadillo de tortilla. Paco hace la mejor tortilla de todo el barrio, pero tú eres nuevo en la zona y no lo sabes. John, el dueño de otro bar, llegó hace un año de Londres y no tiene ni idea de cómo se hace una buena tortilla española. Imagínate la peor tortilla que puedas comer, pues esa es la que hace John.

Tú caminas por la calle buscando un bar para poderte comer el bocadillo de tortilla. Encuentras uno con un rótulo fluorescente que pone “bar Pa o”. Hay un espacio entre la “a” y la “o” e imaginas que el bar se llama “bar paco” y que se le ha caído la “c” al rótulo y que el dueño no se ha preocupado en reponerla. Echas un vistazo dentro y ves que esta todo el material (sillas, mesas, etc…) muy viejo y desgastado. Aquí no entrarás a comerte un bocadillo de tortilla. Solo viendo la apariencia externa del bar te puedes imaginar las cucarachas revoloteando amistosamente entre las patatas y los huevos. Sigues caminando y ves otro bar con un letrero con una tipología atractiva que pone “John Coffee”. Sólo el nombre parece más sugerente que el anterior. Las sillas y las mesas son de diseño, originales e innovadoras. Además tiene una televisión bastante grande de plasma y suena Maceo Parker de fondo. Piensas que este puede ser el lugar idóneo para comerte tu tortilla. Comes la tortilla y piensas que es un asco, pero que al menos estás en un lugar confortable.

John conoce la importancia del Estado Estético, y Paco no. Perderemos una de las mejores tortillas que puedas comer culpa de ello. Hay una definición dentro del ámbito del diseño en prensa que a Paco le vendría muy bien extrapolándolo a su negocio. “El estado estético es aquella formulación grafica o tratamiento formal que proporciona al lector percepciones visuales que le provocan una actitud de preferencia frente al producto gráfico.” 1

El diseño es importante en nuestras vidas. Adquiere casi el mismo valor la calidad de la forma con la que presentas un producto que la calidad del mismo. De nada sirve que tengas un excelente contenido, si el diseño, el envoltorio que lo rodea no es sugerente y atractivo. Paco, pese a que hacía una excelente tortilla está destinado al cierre si no cambia su forma de pensar, en donde el diseño no ocupa un lugar primordial. No tiene en cuenta el estado estético, un concepto importantísimo para ocupar un lugar prioritario en las preferencias de tu target o público. Eso es lo que busca el diseñador cuando elabora sus contenidos. Que te fijes en él. Que te sugiera y te atraiga y que no puedas resistirte a ver que contenido ofreces.

Todo empezó con la Psicología de la Gestalt2, ellos fueron los que sentaron una base con su teoría de la psicología perceptiva, de la cual el diseño se alimenta. Es una corriente de pensamiento dentro de la psicología moderna, surgida en Alemania a principios del siglo XX. El término Gestalt es alemán y pese a que es cierta que no tiene una traducción única y clara sí que lo podemos denominar como “la forma”. Hicieron                                                                                                                          1 Daniel, Tena (2004): Diseño Gráfico y Comunicación. Madrid: Prentince Hall 2 Artículo “Desarrollo de la psicología humana y el conductismo” de psicoactiva extraído el 3 de Noviembre de : http://www.psicoactiva.com/historia/histo7.htm

2 El Estado Estético  

diversos experimentos sobre la percepción y sentaron unas bases teóricas hasta ahora inamovibles. La percepción es la forma que tiene el cerebro de reconocer e interpretar el entorno que lo rodea, siempre condicionado por las preferencias que hayan diseñado su experiencia.

La escuela Bauhaus fue la precursora de los estudios de diseño basándose en las teorías de la percepción de la Gestalt. Estas teorías permitieron a los artistas realizar una interpretación creativa de los principios de la organización perceptual. Los alumnos de esta escuela aplicaban los conocimientos psicológicos a la arquitectura y el diseño3.

Como se puede deducir, esta teoría también es importantísima para el diseño en prensa porque es la base psicológica de como el humano percibe las formas, el contorno, las estructuras, los colores, las líneas, el orden, la proporcionalidad, etc…

Hay dos conceptos primordiales que debemos saber tal y como señala Daniel Tena en su libro diseño y comunicación, a saber:. La Preferencia de Casares y la Fascinación de Mole. La preferencia según Casares “es la elección de determinados elementos gráficos o de determinadas páginas que están en competencia y entre los cuales el lector mira unos en detrimento de otros”4. La gran guerra o el gran reto que existe entre los diseñadores gráficos de prensa es acaparar la atención del lector. Ser su preferencia Tendremos que dominar el concepto de la percepción del gusto, que es en lo que se basa el usuario a la hora de elegir un producto u otro.

Moles introduce otro término, el de la fascinación, el placer que tiene un estímulo para provocar un estado de atención sostenida en el receptor.

Resumiendo, un usuario preferirá un producto u otro en base a su percepción de gusto que estará definido por la fascinación que le produzca cada uno de ellos.

¿Y cómo se consigue esa fascinación de la que nos habla Mole? Hay muchas variables que permiten obtener una fascinación por parte del lector. La ordenación y la estructuración de los elementos tipográficos serán clave para que una página sea más visual que otra. La teoría más consensuada en la filosofía estética es que a la belleza se llega mediante el equilibro, la simetría, la armonía y la proporcionalidad5. Es decir, para que la página tenga una buena visualidad y sea bella en la mirada del usuario debe ser equilibrada y proporcional en todos los elementos que la componen, tanto en los colores como en la estructura. Debe estar jerárquicamente organizada, donde los elementos más importantes y que consideramos que deben ser percibidos antes estén debidamente señalados de forma que se pueda ver de un modo intuitivo. Es fundamental trabajar concienzudamente sobre la visualidad de la página para que no represente caos y “pereza” en el lector y que con una simple ojeada pueda ya empezar a descifrar su contenido

                                                                                                                         3 LOS USOS SOCIALES DE LA PSICOLOGÍA: RELACIONES E INCIDENCIAS DE LA PSICOLOGÍA DE LA GESTALT EN LA ESCUELA BAUHAUS de María Cecilia Grassi, extraida el 5 de Noviembre de: http://www.psico.unlp.edu.ar/segundocongreso/pdf/ejes/historia/035.pdf 4 Daniel, Tena (2004): Diseño Gráfico y Comunicación. Madrid: Prentince Hall 5 Umberto, Eco (2004): Historia de la belleza. Lumen.

El Estado Estético 3  

La legibilidad es otro de esos conceptos que debemos tener en cuenta a la hora de diseñar una página. No causará apenas efecto en la estética global de la página pero si a la hora de empezar a leer. En los aspectos gráficos se basa en el cuerpo, en su relación con el interlineado, con la medida de la composición, la tinta, el papel, etc… Dichos aspectos se relacionan con los conceptos de rapidez de lectura, comprensión, memorización y cansancio de la lectura.

Llegados a este punto nos tenemos que empezar a preguntar cuales son aquellas categorías visuales que conforman la visualidad en el estado estético6. Estas categorías visuales son aquellas variaciones en el estado estético que proporcionan puntos de localización de la mirada del lector para utilizar el medio impreso. Una de ellas es la cantidad, es decir, “el número de elementos gráficos distintos que son susceptibles de ser enumerados en un espacio gráfico determinado. Esta variable se basa en algunas leyes de la Gestalt7 como La ley de la Buena forma, la ley de proximidad, la ley de equivalencia, etc…

Otra variable es el tamaño, una categoría visual que se centra en la medida de los elementos tipográficos en un espacio determinado. Es importante manejar el tamaño en las publicaciones porque de buena parte de ello depende la jerarquización que queramos darle a nuestro diseño y la relación existentes entre los distintos elementos tipográficos.

La posición es la categoría visual que se determina por la localización de un estímulo visual determinado dentro del MAPA.

Y por último el aspecto visual que queremos que tenga nuestra página. Aquí se estudiará tanto el color utilizado, como el soporte, como el tipo de letra, orientación de los elementos, reflexión de la luz… A mi juicio es el elemento más importante ya que es el que más incide en el resultado visual de la estética.

En definitiva, es elemental conocer todos los conceptos que he mencionado a lo largo de este trabajo para diseñar una buena página y más en la actualidad donde el formato papel está siendo gravemente perjudicado por la irrupción de internet. Los diseñadores, hoy más que nunca, deben innovar y atrapar a los lectores con nuevas fórmulas, con una alta sofisticación y profesionalización. Con ello tampoco debemos divinizar el diseño. Un burro con silla de montar no se convierte en un caballo de carreras. El contenido que ha de elaborar la prensa también debe ser de calidad y adaptarse a las necesidades o intereses del público. Lo máximo a lo que puede aspirar el diseño es a atraer al público a tu contenido. Nunca será capaz de fidelizarlo si lo que ofrece no cumple sus expectativas.

                                                                                                                         6 Daniel, Tena (2004): Diseño Gráfico y Comunicación. Madrid: Prentince Hall 7 Leyes de la Gestalt. Extraído el 5 de Noviembre de: http://personal.us.es/jcordero/PERCEPCION/Cap01.htm

 

4 El Estado Estético  

ANÁLISIS DE DOS PUBLICACIONES

El Mundo y El Punt Avui

Diarios:

El Mundo del 14 de Octubre del 2012

Portada de El Mundo del 14 de Octubre de 2012.

 

Portada relacionada con Otegi del 14 de Octubre de 2012.

El Estado Estético 5  

Página relacionada con la noticia de Otegi del diario El Mundo del día 14 de Octubre

6 El Estado Estético  

El Punt Avui del 14 de Octubre del 2012

Portada del Punt Avui donde aparece una infografía con la noticia de Otegi

Referencia de Otegi en la Portada del Punt Avui

El Estado Estético 7  

Imagen 2.2. Página 32 de El Punt Avui del 14 de octubre de 2012.

Imagen 2.3. Página 33 de el Punt Avui del 14 de octubre de 2012.

8 El Estado Estético  

Tablas:

Las medidas están extraídas de un folio DIN-A4 por un problema de robo de los diarios solicitados en la biblioteca de la universidad.

PERIOÒDIC/DIARI

DATA

PÀG.

FOTO

El Mundo

14-10-2012

Portada, 10

Sí

El Punt Avui

14-10-2012

Portada, 32, 33

No

TITULAR

SECCIÓN

SUBS.

TEMA

CÓDIGO

Otegi se suma al proyecto de

Mas: “El Estado està

dèbil”

España

El líder de Batasuna protagoniza con un

vídeo desde la cárcel el acto central en

Vizcaya de la campaña de Bildu

La aparición de Otegi en un

meetin ante las próximas

elecciones vascas.

EM

Otegi propulsa Bildu

Europa – Món

L’organització fa l’acte més massiu

PA+

El Estado Estético 9  

Relevancia visual en portada

VISUALITAT EN PORTADA

fórmula

Unitats en la

portada

Unitats objecte d’estudi

QUANTITAT

POSICIÓ

Alt de la pàgina

(en mm)

Ample de la

pàgina (en mm)

Àrea de la

pàgina (en mm2)

7

1

0,14285714

1

281

201

56560

10

1

0,1

0

281

201

56560

fórmula

fórmula

Fórmula

Alt de la

unitat (en mm)

Ample de la unitat (en mm)

Àrea de la

unitat (en mm2)

MIDA

Valor

aspecte

ASPECTE

RELLEVÀNCIA

VISUAL en Portada

172

118

20826

0,36819601

0,8

0,8

0,577762544

71

30

2230

0,03946227

1

1

0,284865634

10 El Estado Estético  

Relevancia visual en página

VISUALITAT EN PÀGINA

fórmula

Unitats en la

pàgina

Unitats

del tema objecte d’estudi

QUANTITAT

POSICIÓ

Alt de la pàgina

(en mm)

Ample de la

pàgina (en mm)

Àrea de la

pàgina (en mm2)

3

1

0,33333333

1

278

201

56555

5

1

0,2

1

278

201

56555

fórmula

fórmula

Fórmula

Alt de la

unitat (en mm)

Ample de la unitat (en mm)

Àrea de la

unitat (en mm2)

MIDA

Valor

aspecte

ASPECTE

RELLEVÀNCIA

VISUAL en Pàgina

186

197

36642

0,6

1

1

0,74203206

202

324

65448

1,2

1

1

0,84

El Estado Estético 11  

Relevancia textual

fórmula

VALOR 1

VALOR 2

FACTOR

EXTENSIÓ

ELEMENTS AUXILIARS

RELLEVÀNCIA

TEXTUAL

80

2

1

0,5

0,5

40

1

0

0,5

0,5

FONT

JUSTIFICACIÓ

LLEGIBILITAT

EXTENSIÓ

0

1

0

51

1

1

0

20

12 El Estado Estético  

Factor de medida

fórmula

fórmula

Cos més gran de la pàgina

(en mm)

Cos titular

unitat (en mm)

FACTOR DE COS

Distància X

FACTOR

D’INTERLINEAT en titular

7

2

0,28571429

1

1

15

2

0,13333333

0

0

fórmula

Pulsacions per línia en titular

LLEGIBLE

Factor

de pulsacions

FACTOR DE

MIDA

29

40

0

0,42857143

20

40

0

0,0

El Estado Estético 13  

Resultados generales

fórmula

fórmula

fórmula

Rellevància en portada

Rellevància en pàgina

Rellevància informació

objecte d’estudi

0,57

0,73

0,7

0,29

0,85

0,6

Identificació

• Redacció: C/Riego 37, Baixos. 08014 Barcelona

• Editor: Marc Iglesias • Director: No n’hi ha director. Les decisions es prenen de forma assamblearia • Telèfon: 93.527.09.82 • E-MAIL: directa@setmanaridirecta.info • Llengua: Català • Preu exemplar: 1,70 euros • Formes de subscripció: Ordinaria (un any) = 75 € / Semestral = 40 € / Solidaria =

150 €

Perfil del Lector

• El contingut que presenta el diari està dirigit a qualsevol tipus de públic.

• El seu públic està molt concentrat a Barcelona, però també arriba a la resta de Catalunya, Balears i València.

• La classe social predominant que compra el diari acostuma a ser Mitja/baixa

Seccions • El diari divideix els seus continguts informatius

en un total de 8 seccions:

- Estirant el fil

- Així està el pati

- Quaderns Illacrua

- Observatori dels mitjans

- La indirecta

- Roda el món

- Expressions

- Agenda directa

• Es fan suplements segons esdeveniments en particular.

Estructura de la informació

62%

26%

2%

10%

Aspectes Estètics

0 Format: Tabloide: 290 x 370mm 0 Proporció: 1,27.

0 Suport: Paper de diari.

0 Retícula: 5 columnes per pàgina.

0 Color: Quadricromia. - Color coorporatiu: Vermell - Titulars: Negre - Seccions: Fons vermell i tipografia blanca - Destacats: Vermell o blau marí

0 Estils de tipografia: - Titolar: Arial Bold - Cos del text: Times New Roman - Destacats: Arial i Times New Roman en Italic 0 Tipologia dels gràfics: 35%.

Continguts

0 En portada: Les notícies més rellevants de les seccions "Així està el pati" i "Estirant del fil" ocupen l'espai principal.

0 Nombre d’unitats informatives: Depèn del panorama informatiu. A la part de dalt, sempre es mostra la informació dels "Quaderns Illacrua" .

0 Elements a color: Fotografies, destacats i logos de color vermell. L'espai de "Quaderns Illacrua" de color beige.

0 Elements en blanc i negre: No n’utilitza. 0 Elements auxiliars: Subtítols, avantítols,

fotografies i filets vermells.

0 Secció amb informació més rellevant: Estirant el fil.

0 Nombre d’unitats informatives a les pàgines interiors: Normalment 1 noticia per pàgina.

0 Pulsacions per titular: 24 a portada i 20 a les pàgines interiors

0 Pulsacions del cos del text: 9,5

0 Estil del titular: Tipografia Arial i color negre, tot i que varia segons la peça informativa.

Continguts

Estructura de redacció

0 Diagramació: Roger Costa

0 Redacció: Manu Simarro, Jesús Rodríguez i David Bou.

0 Preimpressió: No n’hi ha

0 Impressió: Rotimpres

0 Enquadernació: Rotimpres

0 Acabats: Rotimpres

ANNEXOS

ANÀLISIS PUBLICACIÓ PERÓDICA LOCAL

Traçabilitat

IDENTIFICACIÓ TÍTOL Setmanari La Directa

ADREÇA C/ Riego 37, Baixos. 08014 Barcelona

TELÈFON 93 527 09 82

E-MAIL directa@setmanaridirecta.info

NOM EDITOR Marc Iglesias

NOM DIRECTOR No hi ha

PREU EXEMPLAR 1.70 €

FORMES DE SUBSCRIPCIÓ Ordinaria (un any) = 75 € / Semestral = 40 € / Solidaria = 150 €

LLENGUA Catalana

NOM PERSONES ATENCIÓ

Valentina Lazo, Carlos Mancera, Santiago Dacal, Mónica Mallart, Inés Martínez, Carlos Juez Caballero, ,

Víctor Luís Fortea, Aída Marrugat, Jéssica López Domínguez, Lara López, Néstor López

ESTRUCTURA NÚMERO I NOM DE 8 seccions: Estirant del fil, Així està el pati, Quarderns Illacrua, Observatori dels Mitjans, La Indirecta,

Roda el món, Expressions i Agenda Directa

NÚMERO DE 23 pàgines sempre

PÁGINES

SUPLEMENTS Se'n fan segons esdeveniments particulars

ESPAI PER COS DEL TEXT 62%

EN % APROXIMAT

ESPAI PER TITULACIÓ EN % 10%

APROXIMAT

ESPAI PER GRÀFICS EN % 26%

APROXIMAT

ESPAI PER PUBLICITAT EN % 2%

APROXIMAT

RETÍCULA: NÚMERO DE 5 columnes per pàgina

COL·LUMNES UTILITZADES

SECCIONS

AUDIÈNCIA % HOMES/DONES No hi ha dades

FRANJA D'EDATS EN % Qualsevol tipus de públic

APROXIMATS

NIVELL D'ISTRUCCIÓ EN % No hi ha dades

APROXIMATS

HABITAT EN % Catalunya, Balears i València; públic molt concentrat a Barcelona

APROXIMAT

ESTAT CIVIL EN % No hi ha dades

APROXIMAT

CLASSE SOCIAL EN % No hi ha dades exactes, però acostuma ser classe mitja/baixa

APROXIMAT

ESTÈTIC FORMAT Format tabloide. 290 X 370cm

SUPORT Paper de diari

PROPORCIÓ 1,27

NOMBRE DE COLORS Quadricromia

Color coorporatiu: Vermell

Titulars: Negre

Seccions: Fons vermell i tipografia blanca

Destacats: vermell o blau marí

NOMBRE DÉSTILS DE Arial, Times New Roman

TIPOGRAFIA

TIPOLOGIA DELS GRÀFICS 35%

CONTINGUTS ESTÁ EN PORTADA Les notícies més rellevants de les seccions "Així està el pati" i "Estirant del fil" ocupen l'espai principal.

A vegades apareixen petits titolets de "Roda el món" i "Expressions". A dalt, sempre hi ha informació sobre els articles de "Quaderns Illacrua"

NOMBRE D'UNITATS INFORMATIVES Depèn del panorama informatiu. A la part de dalt, sempre es mostra la informació dels "Quaderns Illacrua"

A LA PÀGINA

SUPERFICIE OCUPADA PER LA Depenent de l'exemplar varia

NOTICIA EN %

TÉ ALGÚ ELEMENT A COLOR Les fotografies, a més de algunes lletres i logos de color vermell. L'espai de "Quaderns Illacrua" de color beige, i de vegades ús de color vermell per remarcar notíciesr vermel l per remarcar noticies

TÉ ELS ELEMENTS NOMÉS EN No, fa servir elements en color sempre

BLANC I NEGRE

POLSACIONS DEL TITULAR Depèn de l'exemplar

POLSACIONS DE COS DEL TEXT No hi ha text a la portada

IDENTIFICAR L'ESTIL DEL TITOLAR Varia de color negre o blanc segons el fons. Tipologia de lletra: Arial

IDENTIFICAR L' ESTIL DEL COS DEL TEXT No hi ha text a la portada

TÉ ELEMENTS AUXILIARS Subtítols, avantítols, fotografies i filets vermells

SECCIÓ ON ES TROBA Estirant del fil

LA INFORMACIÓ MÉS RELLEVANT

NOMBRE D'UNITATS INFORMATIVES En una pàgina, una unitat informativa. En tota la secció hi acostuma a haver-hi dues

HI HA A LA PÀGINA

SUPERFICIE OCUPADA PER LA Tota (100%), aquesta secció acostuma a ser un monogràfic d'un tema d'investigació que ocupa

NOTICIA EN % tot l'espai, però dividit en diferents peces

TÉ ALGÚ ELEMENT A COLOR Totes les planes són a color, amb fotografies i lletres o marques de color vermell

TÉ ELS ELEMENTS NOMÉS EN Mai

BLANC I NEGRE

POLSACIONS DEL TITULAR 24 a portada i 20 a les pàgines interiors

POLSACIONS DE COS DEL TEXT 9,5

IDENTIFICAR L'ESTIL DEL TITOLAR Tipografia Arial. Color: negre però varia de tamany segons la peça

IDENTIFICAR L'ESTIL DEL COS DEL TEXT Color negre sempre, amb entradetes i destacats vermells

TÉ ELEMENTS AUXILIARS Avantítol, subtítol, entradeta, titolets, destacats, desglossaments i imatges

TÈCNICS DIAGRAMACIÓ Roger Costa

REDACCIÓ Manu Simarro, Jesús Rodríguez, David Bou , entre d0altres molts col·laboradors

PREIMPRESSIÓ No hi ha

IMPRESSIÓ Rotimpres

ENQUADERNACIÓ Rotimpres

ACABATS Rotimpres

ALTRES QUESTIONS

0TRAÇABILITAT

0Setmanari La Directa

0 Rúbrica 3

0 2n de Periodisme (Grup 1)

0 11-12-2012

AUTOAVALUACIÓ

Contingut

i

Evidències

Evidències

Visuals

Evidències

Textuals

Fonts

Document

als i

Presentaci

ó

Mètode

Santiago

Dacal 8 7 9 8 8

Carlos

Juez 8 7 9 8 8

Valentina

Lazo 8 8 9 9 8

Lara López 7 6 7 6 6 Néstor

López 7 6 7 6 7

Jéssica

López 6 6 7 6 7

Víctor Luis 6 7 8 7 6 Mònica

Mallart 8 9 9 8 8

Carlos

Mancera 8 7 9 8 8

Aida

Marrugat 7 6 6 7 6

Ines

Martinez 8 9 8 9 8

[ESCRIBA EL NOMBRE DE LA COMPAÑÍA]

ASSAIG 2 Producció, Expressió i Disseny en Premsa,

Para Daniel Tena

Santiago Dacal Torrado NIU: 1305576 GRUPO 1, Nº 229 18/12/2012

Santiago Dacal Torrado NIU: 1305576

1. Indicar el casado a realizar por la tripa de una revista de 36 páginas (sin considerarse la cubierta, que habrá que hacerla a parte

Para poder elaborar esta práctica de una manera eficiente, se necesita tener dos conceptos claves. Según el texto Casado, Trazado e Imposición del Dr. Daniel Tena, un casado es “la disposición de las páginas en un pliegue de impresión o de maquina. También se ha de clasificar el concepto pliegue, que son las dimensiones que tiene el papel en el momento de la impresión.

Existen diversos tipos de casados que se pueden dividir en regulares, irregulares, encajados, combinados y apaisados. Estos tipos de casados resultan condicionados por varios factores como el número de página, el formato, gramaje del papel, el tamaño de la máquina de imprimir, las posibilidades de pliegue de la máquina y su forma de dar la vuelta al papel para imprimirse por las dos caras. También se ha de tener en cuenta la posición de las ilustraciones, la sangría y la tirada.

En este caso debemos tener en cuenta que las tripas y la cubierta son distintas. Los datos son los siguientes.

Las tripas:

- Páginas: 36 - Formato impreso: 15x21cm - Formato pliegue máquina: 65x90cm

Una vez calculados los datos de la revista, el casado ideal para las tripes seria utilizar el tipo decimo, que se obtiene realizando cinco pliegues. También se puede denominar combinado o encajado.

Por otra banda, el casado ideal para la cubierta seria el de tipo regular. Las dobleces son siempre en perpendiculares dando lugar a 4, 8, 16 y 32 pliegues. Igual que las tripas, también responden a un tamaño horizontal.

2. Calcular el coste que representa el papel para editar la revista. Hay que hacerlo teniendo en cuenta:

a) ¿Cuántas páginas y hojas salen del pliegue de la la máquina?

Las tripas:

Formato impreso: 15x21cm

Formato pliegue máquina: 65x90cm

La cubierta:

Formato impreso 15x21cm

Formato pliegue página: 45x65cm

Santiago Dacal Torrado NIU: 1305576

Relacionando estos datos referentes con los diversos formatos obtenemos el número de páginas que salen del pliegue de máquina:

Las tripas: 65cm/21cm = 3,09cm 90cm/15cm = 6cm La cubierta: 65cm/15cm = 4,3cm 90cm/45cm = 2,14cm

En cuanto las tripas, responden a un total de 18 páginas por pliegue. Los dos primeros, tendrían que hacerse en paralelo, desde la parte inferior a la superior de la página, y el resto en perpendicular de estas. De este modo, obtenemos un formato de 3x3 pliegues que resultan 9 páginas por pliegue, que duplicadas se convierten en 18. De este modo, ya salen las 36 páginas de publicación. Resumiendo, si escogemos cuatro cuartos que dispone cada uno de cuatro páginas y, un folio, que tiene 4 páginas, conseguiremos las 36 páginas que necesitamos.

En el caso de la cubierta, el resultado son 4 páginas de publicación. Son 8 páginas por pliegue, que duplicadas se convierten en 16. Al final saldrán 4 páginas de publicación

b) Número de resmas que son necesarias (1 raimes = 500 hojas) Número de Resmas = (Páginas de publicación x Tirada) / (Páginas per pliegue x 500) Tripa: 36 x 100.000 / 18 x 500 = 400 resmas Cubierta: 4 x 100.000 / 8x500 = 100 resmas c) Coste en euros del papel Coste = Ancho x Largo x Gramaje x Precio x no Resmas / 20.000 Tripa: 65 x 90 x 80 x 0,6 x 400 / 20.000 = 5.616 ! Cubierta: 45 x 65 x 100 x 0,8 x 100 / 20.000 = 1.170 ! d) Peso de una resma Peso Resma = Ancho x Largo x Gramaje / 20. 000 Tripa: 65 x 90 x 80 / 20.000 = 23,4 kg Cubierta: 45 x 65 x 100 / 20.000 = 14,625 kg e) Kilos necesarios de papel (considerar en el cálculo de los kilos un aumento del 7 % por la tripa y un 10 % en la cubierta) Kilos necesarios = Número de Resmas x kg / Resma Tripa: 400 x 23,4 = 9.360 kg Aumento del 7% en kg: (9.360 x 7) / 100 = 655,2 kg 9360+ 655,2 = 10.015,2 kg Cubierta 100 x 14,625 = 1.462,5 kg Aumento del 10% en kg (1.462,5 x 10) / 100 = 146,25 kg 1.462,5 + 146,25 = 1.608,75 kg

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i RomneyEl president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

12 la vanguardia p o l Í t i c a dimarts, 2 d’octubre

del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il·legalment l’exportació d’automòbils i també de compo-nents d’automòbils. Aquests subsidis, segons

Washington, distorsionen el mercat i propor-cionen als fabricants xinesos un “avantatge

injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiadaments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialització i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difícil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presiden-cials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Rom-ney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.

No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial

nom de l’alumne: santiago dacal torradoIdentificador: 1305576

Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus

marc bassets, tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.

La policia india va disparar gasos lacrimògens i canons d’aigua per dis-persar els mil·lers de manifestants que es van amuntegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defensarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.

D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comu-nicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Pugna a la campanya per liderar la defensa dels llocs de treball amenaçats per la des-localització.

Sin título-1.indd 1 02/10/2012 11:54:53

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador: Santiago Dacal Torrado,1305576

Espai per la publicitat.

Tensió a l´ Europa de l´est

Putin eleva el to de l`encontre Rússia amenaça a Finlàndia d`iniciar un trencament de les relacions

Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta ma-tinada a les aigües de les disputa-des illes a punt per pescar-hi. Les autoritats fineses reclamen insis-tentment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions

per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana passat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta. Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifes-tacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sem-bla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag deshabi-

tat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof.Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de represàlies econòmiques contra Finlàndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propietaris fine-sos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat assenyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.

El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmiques molt importants, com ara la in-dústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecno-logia, i els jaciments només es tro-ben en abundància a Rússia.I qüestiona si Finlàndia estaria dis-posada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a

causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta referèn-cia a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, inmobiliaria i financera que es va desencadenar a Finlàndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El rota-tiu. ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania terri-torial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”.

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

Santiago DacalMoscou. Corresponsal

INVASIÓ ECONÒMICALa flota rusa es prepara per enviar la costa oriental de les Illes de La Reunió

GUERRA ECONÓMICAEl diari Pravd es pregunta si Rússia està dispossada a perdre hegemonía.

Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comer-cial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.No obstant això, de moment el boi-cot antifinés sembla que ja s’ha po-sat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.I enmig d’aquesta crisi, ahir Rús-sia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es dis-posaven a salpar ahir cap a aquelles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobira-nia nacional.

CONTINUA A LA PÁGINA SEGÜENT >>

Sanidad calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicamentsTENDENCIAS 32-33

Éxit rotund a una novatécnica de cirurgiacardíaca prenatalTENDENCIAS 31

El Govern obre el debat sobre els horaris comercials

Els comerços podrian obrirfins a deu diumenges al any

▶ S´ampliaria de 72 a 90 hores l´apertura dels comerços POLITICA 30

▶

Pensionistes ‘falsos’ no paguenmedicaments Sanidad calcula que 200.000 pensionis-tes ‘falsos’ no paguen els medicaments. Ana Mato va denunciar ahir l’existència de 200.000 persones que estant ac-tives constaben com a beneficiàries d’algún pensionista i no pagaben els medicaments. La irre-gularitat de la situació es descobreix al creuar dades de la Seguretat So-cial, L’abastament arriba a uns 800.000 assegurats que consten com a bene-ficiaris d’una altre per-sona tot i que podien ser titolars de la seva propia targeta sanitaria. Fonts del Ministeri de Sanitat no han pogut explicar quan es va produir aquest descontrol, però indi-quen que no es creuaben les dades de l’Institut Nacional de la Seguretat Social tot i que era obli-gatori des de 2004 . Aixó suposa trucar a cada una de les persones que es-tan en situació irregular i convocar-la perque ho arregli. SOCIETAT 48

Hisenda estudia eliminar la desgravació per la vivenda

Éxit a una nova cirugia cardíaca prenatal• La petita Raquel es va converrtir en el primer fetus operada amb éxit amb aquesta nova técnica

• La tècnica ha estat desenvolupada pel programa de cirurgia fetal de l’hospital Clínic

La cirurgia prenatal del cor es va in-troduir al 1998 als EUA i l’experiència acumulada des de aleshores ha demos-trat que els nens operats abans de néi-xer solen tenir menys seqüeles que els operats després de néixer. Tan mateix la recuperació no és mai total,ja que el tub neural es forma en la quarta setmana de gestació i el cor pot acumular danys fins a la intervenció quirúrgica. I la cirurgia comporta riscos tant per al fetus com per a la mare. Per minimitzar els riscos per al fetus, l’Equip de l’hospital ha creat un pegat per tal que el cor del fetus no surti perjudicat durant la resta de la ges-tació fins al part. El pegat està dissenyat com una pell sintètica provisional i per-met que la pell creixi per sobre i subs-titueixi el pegat. TECNOLOGIA 42

Després de la noticia de que es mo-dificarà l’IVA reduit en alguns pro-ductes, un dia després el Govern central va anunciar també que estu-dia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual.. En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, dirigit

per Cristobal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer i més clar és incrementar la recaudació per mi-rar de quadrar els comptes i intentar cumplir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 compromés amb Brusel•les

del 5,3%. El segón és seguir al peu de la lletra les recomanacions que es van emetre des de el Fons Mone-tari Internacional (FMI) i la Comi-sió Europea per a Espanya. Joaquín Almunia, ho va deixar ben clar el passt dimecres: “Les recomanacions són obligacions.” POLITICA 30

divendres, 15 de novembre de 2021 www.lavanguardia.es Número 74.363 2,50

•L’objectiu de dèficit obliga a Montoro a seguir reformand els taxes

Santiago Dacal / EFE

229_03.indd 1 07/11/2012 20:25:27

SANTIAGO DACALTorna el millor dels cirques Del Cirque du Soleil s’ha dit tant que poc més es pot dir original. Simple-ment el sumar-se als elogis per fer aquest tipus de circ tan espectacular, tendre i sorprenent. Diuen que la primera vegada que veus un espectacle de la com-panyia canadenca sals del Grand Chapiteau enlluernat, però que si tornes a repetir (depèn l’espectacle, és clar) comences a veure alguna

zona més fosca. En el cas d’un encara romanc amb la boca oberta en evocar certs passatges de la funció. Cor-teo comença amb una veu anunciant la suposada mort del clown i al moment, sur-ten tots els integrants de l’espectacle desfilant i tocant diversos instruments. Men-tre apareix el bo de Mauro en un gran llit, qui simula estar dormit, esperant caçar alguna dels àngels que per allí revoletean. Però, amb precisió absoluta, els uns

WEB CIRQUE DU SOLLEIL

Simplement sumar-se als elogis per fer aquest tipus de circ tan espectacular

13 13 de Desembre de

Sin título-1.indd 12 08/01/2013 11:21:07

el muntatge, capítols que frenen el ritme de la desfi-lada, del repàs a la vida del pallasso Mauro. Així doncs, s’espera una mica més del nombre de la marioneta, on la marioneta no és la pro-tagonista sinó Mauro qui va jugant amb una pilota d’escuma. O de la ridícula i ficada amb calçador, repre-sentació de Romeo i Julieta. Aquests són nombres de transició, encara que ben va haver-hi uns altres més di-vertits com el del cavall (un cavall format per dues per-sones, perquè, insistim, no hi ha animals en aquest circ) desbocado entre el públic o el més tendre, el de Val-entina, aquesta nana amb veu de bebè asseguda en butaca de vímet elevat per quatre grans globus d’heli i que el bo de Mauro empeny cap al públic perquè vagi re-botant mentre ella es parteix de riure. Simple, però directe al nen que cada espectador porta en si mateix.I és que probablement el Cirque du Soleil, a través dels seus somnis, dels seus nombres inversemblants, a través de la seva música, dels seus personatges icònics, ac-onsegueix connectar amb aquesta part infantil que tot adult manté en el seu interi-or. Perquè, realment, aquest circ és més per a adults que per a nens.Del Cirque du Soleil s’ha dit tant que poc més es pot dir original. Simplement el sumar-se als elogis per fer aquest tipus de circ tan espectacular, tendre i sorprenent. Diuen que la primera vegada que veus un espectacle de la companyia canadenca sals del Grand Chapiteau enlluernat,

i els altres desapareixen per deixar pas a tres grans llums d’aranya per les quals es balancegen tres dones fent postures impossibles. Després tornen els llits i en I amb ells el primer sofri-ment, I si algun dóna un mal pas, calcula malament les distàncies o trepitja mala-ment? Gens d’això pansa perquè són precisos, perquè aquests artistes són atletes molt preparats, perquè de cada nombre s’intueixen hores i hores d’assajos.

Així en cada nombre, tots els elements estan on han d’estar: els focus il·luminant la parcel·la que han d’il·luminar, els músics mar-cant els variats ritmes del xou, les cordes ben tibades i els artistes surant en l’aire. Però és que tot en Corteo és un joc, una celebració de la màgia del circ més pur.Però malgrat ser novençà i, per tant, gratament sorprès i subjugat per l’efecte del Sol, si que un arriba a albi-rar certes zones fosques en

UNA DE LES FOTOGRAFÍES DEL ESPECTACLE

14 de Desembre de 2012 14

Sin título-1.indd 13 08/01/2013 11:21:07

Un dels millors espectacles a BarcelonaAlegria és un estat d’ànim, un estat mental. Les fonts d’inspiració de l’espectacle són múltiples. El poder i la seva transmissió al llarg del temps, l’evolució de les antigues monarquies a les modernes democràcies, la vellesa, la joventut. Aquest és el teló de fons en el qual els caràcters d’Alegria de-senvolupen les seves vides. És un univers habitat pel rei dels babaus, joglars, cap-taires, vells aristòcrates, nens i pallassos, els únics personatges capaços de resistir els canvis d’èpoques i les transformacions socials corresponents.El Cirque du Soleil és el circ amb major reconeixement a nivell mundial, els seus es-pectacles han estat en més de 250 països de tot el món i ha obtingut diversos reco-neixements entre els quals es troben el pre-mi *Bambi en 1997, un Rose d´Or en 1989, tres guardons Germini i fins i tot un estel en el Passeig de la Fama d’Hollywood i de Canadà.

Tot per descobrir al Cirque Du

Soleil

15 14 de Desembre

Sin título-1.indd 14 08/01/2013 11:21:07

ALEGRÍA. L’OBRA Alegria pren el seu nom de la paraula espanyola per a “alegria”. El Cirque du Soleil descriu l’espectacle com “una introspecció operística de la lluita pel poder i l’energia *vi-gorizante de la joventut”. Els vestits de Dominique Lemieux evidencien una estètica barroca de decadència i ornament-ació, mentre que la partitura musical de la nova era de René Dupéré presenta una barreja única de francès, espanyol, africà i Mediterrani.El tema principal d’Alegria tracta sobre l’abús del poder dels governants i també sobre l’esperança i la lluita per recu-perar la libertad.es un espectacle al que has d’anar almenys una vegada en la vida. Alguna cosa replet de bellesa, equi-libri, energia i màgia. És una que no oblidessis mai i que se’t quedarà gravada en la retina per sempre.

14 de Desembre 16

UNA DE LES FOTOGRAFÍES DEL ESPECTACLEWEB CIRQUE DU SOLLEIL

Sin título-1.indd 15 08/01/2013 11:21:07

LLIBRE D’ESTIL

1-Estil del text

1.1 Format de lletra

- Text base: Arial

- Mida: 11pt

- Interlineat: 13pt

- Retícula: 6 columnes

- Alineació: justificada amb la última línia alineada a l’esquerra

1.2 Format de paràgrafs

- Interlineat: 8mm (1 línia de text)

- Alineació: Esquerra

1.3 Format dels destacats

- Tipografia: Segoe UI

- Alineació: esquerra

- Mida: 24pt

- Interlineat: màxim 4 punts per sobre la mida de la lletra

- Ubicació: Entre les dues primeres columnes al marge inferior (En cas que no hi hagi destacat

aquest espai podrà ser deixat en blanc o bé, podrà haver-hi text).

1.4 Format títols

- Tipografia: Times News Roman

- Mida: variabilitat entre 50pt a 64pt

- Alineació: centrat

- Interlineat: màxim 6 punts per sobre de la mida de la lletra

1.5 Format de l’entradeta

- Tipografia: Arial

- Mida: 22pt

- Alineació: Justificat a l’esquerra

- Interlineat: 28 pt

1.6 Marges

- Superior: 25mm

- Inferior : 30mm

- Interior:25mm

- Exterior: 30mm

2-Estil de la pàgina

-Mida de la pàgina: Din-A4 (210 x297mm)

- Nombre de columnes:6

- Amplada de la columna: 22,306 mm

-Numeració de pàgines: Inferior exterior

3- Citacions

-Citació d’Imatges: Peu de foto amb la firma de l’autor de la fotografia i amb una petita

explicació del que apareix a la imatge.

-Citació en el text: Firma de l’autor després de l’entradeta:

-Tipografia: Arial

-Mida: 10pt amb majúscules

4- Estil de les imatges

L’autor del text ha de respectar en tot moment la Llei que protegeix la Propietat Intel·lectual

fent un ús adient de les fotografies i informació emprada

4.1 Mida de les imatges: La mida de les imatges serà variable segons el tipus de tractament

que es vulgui donar a la informació. Les imatges tindran primacia envers el text

4.2 Color de la imatge: El tractament de les imatges serà en color CMYK

4.3 Ús de blanc i negre: Si s’escau en l’article es podrà fer ús d’imatges en blanc i negre

Preferentment però, les imatges seran en color per donar més dinamisme als articles

4.4 Peus de foto

- Tipografia: Arial

- Mida: 9pt (la firma de l’autor de la fotografia amb majúscules)

- Interlineat: Variable segons la mida de la imatge

- Alineació del text: Justificat a l’esquerra

-Ubicació: La col·locació de la firma i el peu de foto és lliure

5.INFORMACIÓ DE LA REVISTA

Tipologia de revista: Informació especialitzada local de cultura i entreteniment

Identificació:

-Títol de la revista: Barcelonament Contingut / Especialització / Tipologia: Cultura i

entreteniment de Barcelona. Espectacles culturals.

- Periodicitat: Mensual

- Lloc de publicació: Àrea metropolitana de Barcelona

- Tirada: 5.000 exemplars

- Difusió: 8.000 lectors potencials

Target o públic objectiu:

-Edat: Encarat a persones majors de 16 anys

- Nivell d'instrucció: Mitjà – Alt

- Hàbitat: Ciutat, urbana

- Classe social: Totes les classes socials (baixa, mitjana i alta)

- Condició civil: Indiferent

- Condició especial: Indiferent

Estratègics

-PQS: Informar amb profunditat sobre els esdeveniments culturals de la ciutat de Barcelona.

Cultura i entreteniment

- Descripció dels objectius: Oferir informació sobre cultura, com poden ser espectacles, obres

de teatre i concerts, al públic barceloní.

- Descripció de la missió: Mitjançant els diferents gèneres periodístics pretenem apropar els

esdeveniments culturals de Barcelona a un gran públic.

- Competència: A-Zeta Revista

- Posicionament: revista nova que intenta obrir-se un lloc entre les ja existents, convertint-se

en una alternativa o un complement en informació cultural

-Estil de la revista: Formal amb un toc modern

- Avantatges de la revista: Manera ràpida i senzilla d'informar-nos de l'actualitat cultural,

realitzada per professionals de la comunicació.

- Desavantatges: Els periodistes realitzadors de la revista som principiants en el món de la

cultura.

Continguts textuals:

-Seccions: Teatre, Musicals, Dansa, Circ, Monòlegs i Màgia.

- Gèneres: Notícia, reportatge, crònica i entrevista.

- Gràfics: Fotografies abundants i en color, i gràfics.

Llibre d’Estil Visual

-Concepte a transmetre per la revista: Les activitats culturals de Barcelona transmeses d’una

manera dinàmica i informativa.

- Idea central: Promocionar la cultura de Barcelona a través de diferents gèneres periodístics:

reportatges, entrevistes, cròniques...

- Imatge Global Visual de la revista: Combinació de text i imatge amb predomini de text a un

60% envers a la imatge que ocuparà un 40% de l’espai.

- Portada: il·lustració a color sobre l’article més destacat tractat dins la revista. La capçalera

amb el nom de la revisat se situarà a la part superior. A la portada a més hi haurà dos destacats

sobre dos temes també tractats a l’interior de la revista.

- Contraportada: Publicitat

- Articles: Títols grans, subtítols i destacats. Textos justificats a l’esquerra.

Criteris productius

-Paper o suport: Digital i imprès

-Sistema d’impressió: Offset

-Enquadernació: Grapat

-Acabats: Tapa gruixuda i setinada.

-Manipulats: /

TORNA...

...CIRQUE DU SOLEIL

Descubreix tots els secrets d’un dels

millors espectacles del món .

“APASSIONANT”

“MARAVELLÓS”

“VISITA OBLIGADA”

“EMOCIONA”

“ESPECTACULAR”

“ÚNIC”

T’HO VAS A PERDRE?

EDICIÓ NÚM. 18 2,50DESEMBRE

PORTADA.indd 1 20/12/2012 15:18:59

Les noies del calendari

REDACTORESInés Martínez, Santiago Dacal, Carlos Mancera, Mónica Mallart, Victor

Luis Fortea

DIRECTORSantiago Dacal Torrado

MAQUETADORSantiago Dacal Torrado

EDITORESSantiago Dacal Torrado

SUMARI BARCELONAMENT

TEATRELes noies del calendari4

12circEl gran cirquedu soleil

8HUMOREls millors shows d’humor

MODABarcelona Fashion otoño - invierno16 ARTE

L’exposició Obras de arte al MNAC20

joder.indd 1 20/12/2012 15:06:41

SANTIAGO DACALTorna el millor dels cirques Del Cirque du Soleil s’ha dit tant que poc més es pot dir original. Simple-ment el sumar-se als elogis per fer aquest tipus de circ tan espectacular, tendre i sorprenent. Diuen que la primera vegada que veus un espectacle de la com-panyia canadenca sals del Grand Chapiteau enlluernat, però que si tornes a repetir (depèn l’espectacle, és clar) comences a veure alguna

zona més fosca. En el cas d’un encara romanc amb la boca oberta en evocar certs passatges de la funció. Cor-teo comença amb una veu anunciant la suposada mort del clown i al moment, sur-ten tots els integrants de l’espectacle desfilant i tocant diversos instruments. Men-tre apareix el bo de Mauro en un gran llit, qui simula estar dormit, esperant caçar alguna dels àngels que per allí revoletean. Però, amb precisió absoluta, els uns

WEB CIRQUE DU SOLLEIL

Simplement sumar-se als elogis per fer aquest tipus de circ tan espectacular

13 13 de Desembre de

Sin título-1.indd 12 08/01/2013 11:21:07

el muntatge, capítols que frenen el ritme de la desfi-lada, del repàs a la vida del pallasso Mauro. Així doncs, s’espera una mica més del nombre de la marioneta, on la marioneta no és la pro-tagonista sinó Mauro qui va jugant amb una pilota d’escuma. O de la ridícula i ficada amb calçador, repre-sentació de Romeo i Julieta. Aquests són nombres de transició, encara que ben va haver-hi uns altres més di-vertits com el del cavall (un cavall format per dues per-sones, perquè, insistim, no hi ha animals en aquest circ) desbocado entre el públic o el més tendre, el de Val-entina, aquesta nana amb veu de bebè asseguda en butaca de vímet elevat per quatre grans globus d’heli i que el bo de Mauro empeny cap al públic perquè vagi re-botant mentre ella es parteix de riure. Simple, però directe al nen que cada espectador porta en si mateix.I és que probablement el Cirque du Soleil, a través dels seus somnis, dels seus nombres inversemblants, a través de la seva música, dels seus personatges icònics, ac-onsegueix connectar amb aquesta part infantil que tot adult manté en el seu interi-or. Perquè, realment, aquest circ és més per a adults que per a nens.Del Cirque du Soleil s’ha dit tant que poc més es pot dir original. Simplement el sumar-se als elogis per fer aquest tipus de circ tan espectacular, tendre i sorprenent. Diuen que la primera vegada que veus un espectacle de la companyia canadenca sals del Grand Chapiteau enlluernat,

i els altres desapareixen per deixar pas a tres grans llums d’aranya per les quals es balancegen tres dones fent postures impossibles. Després tornen els llits i en I amb ells el primer sofri-ment, I si algun dóna un mal pas, calcula malament les distàncies o trepitja mala-ment? Gens d’això pansa perquè són precisos, perquè aquests artistes són atletes molt preparats, perquè de cada nombre s’intueixen hores i hores d’assajos.

Així en cada nombre, tots els elements estan on han d’estar: els focus il·luminant la parcel·la que han d’il·luminar, els músics mar-cant els variats ritmes del xou, les cordes ben tibades i els artistes surant en l’aire. Però és que tot en Corteo és un joc, una celebració de la màgia del circ més pur.Però malgrat ser novençà i, per tant, gratament sorprès i subjugat per l’efecte del Sol, si que un arriba a albi-rar certes zones fosques en

UNA DE LES FOTOGRAFÍES DEL ESPECTACLE

14 de Desembre de 2012 14

Sin título-1.indd 13 08/01/2013 11:21:07

Un dels millors espectacles a BarcelonaAlegria és un estat d’ànim, un estat mental. Les fonts d’inspiració de l’espectacle són múltiples. El poder i la seva transmissió al llarg del temps, l’evolució de les antigues monarquies a les modernes democràcies, la vellesa, la joventut. Aquest és el teló de fons en el qual els caràcters d’Alegria de-senvolupen les seves vides. És un univers habitat pel rei dels babaus, joglars, cap-taires, vells aristòcrates, nens i pallassos, els únics personatges capaços de resistir els canvis d’èpoques i les transformacions socials corresponents.El Cirque du Soleil és el circ amb major reconeixement a nivell mundial, els seus es-pectacles han estat en més de 250 països de tot el món i ha obtingut diversos reco-neixements entre els quals es troben el pre-mi *Bambi en 1997, un Rose d´Or en 1989, tres guardons Germini i fins i tot un estel en el Passeig de la Fama d’Hollywood i de Canadà.

Tot per descobrir al Cirque Du

Soleil

15 14 de Desembre

Sin título-1.indd 14 08/01/2013 11:21:07

ALEGRÍA. L’OBRA Alegria pren el seu nom de la paraula espanyola per a “alegria”. El Cirque du Soleil descriu l’espectacle com “una introspecció operística de la lluita pel poder i l’energia *vi-gorizante de la joventut”. Els vestits de Dominique Lemieux evidencien una estètica barroca de decadència i ornament-ació, mentre que la partitura musical de la nova era de René Dupéré presenta una barreja única de francès, espanyol, africà i Mediterrani.El tema principal d’Alegria tracta sobre l’abús del poder dels governants i també sobre l’esperança i la lluita per recu-perar la libertad.es un espectacle al que has d’anar almenys una vegada en la vida. Alguna cosa replet de bellesa, equi-libri, energia i màgia. És una que no oblidessis mai i que se’t quedarà gravada en la retina per sempre.

14 de Desembre 16

UNA DE LES FOTOGRAFÍES DEL ESPECTACLEWEB CIRQUE DU SOLLEIL

Sin título-1.indd 15 08/01/2013 11:21:07

RÚBRICA 11

Fair Play

Temática: Deportes Título de la cabecera: Fair play

1. Sinónimos: Match, InGame, Play-Off, Planeta Deportivo, Sporto, Sportanos, SoloDeportes, ElmejorDeporte, Dioses del Olimpo, No Solo fútbol, PlayForPlay, PlayForWin

Fair Play

Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play

Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play

Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play

Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play Fair Play

Fair Play Fair Play Fair Play

Fair Play

Fair Play Fair Play

Fair Play

Fair Play

Fair Play

Fair Play

Fair Play

Fair Play Fair Play Fair Play

Fair Play

Fair Play Fair Play

Fair Play

Fair Play Fair Play

2. Posibles tipografías

Santiago Dacal Torrado, 1305579, nº 229

229_07.indd 1 20/11/2012 18:36:32

3. Fuente seleccionada:

4. Letras con mayor espacio:

Fair Play

Pl Letras con menor espacio: ir

-

5. Pruebas de Tracking: El tracking 0 queda muy bien en sólo algunas letras. la combinación de letras entre p y l por ejemplo queda muy espaciado... También creo conveniente modificar el el tracking entre la F y la “a”, ya que queda más espacio de lo deseado.

Pl Pl

ANTES, ESPACIADO 0 DESPUÉS, ESPACIADO -50

ANTES, ESPACIADO 0

Fa

ANTES, ESPACIADO -50

Fa

229_07.indd 2 20/11/2012 18:36:32

6. Composición del logo con el tracking escogido:

Fair Play 7. Valoración ocular de los espacios:

El tracking estaba en 0. De este modo las letras quedaban separadas y creaba una especie de vacio. Le he puesto -50 de tracking y ahora está a mi gusto.

El tracking está a 0. Considero que está bien como está con el tracking original. La he dejado como estaba.

Hay una separación natural debido al espacio que existe entre las dos palabras. No hay tracking, solamente un espacio

El tracking está a 0. Considero que está bien como está con el tracking original. La he dejado como estaba.

El tracking aquí estaba a 0. Las letras quedaban también demasiado separadas y volvían a dar sensación de vacío. Le he puesto un -50 de tracking. La L ahora pega con la P pero está bien.

El tracking está a 0. Considero que está bien como está con el tracking original. La he dejado como estaba.

El tracking está a 0. Considero que está bien como está con el tracking original. La he dejado como estaba.

Fa

ay

la

Pl

r P

ir

ai

229_07.indd 3 20/11/2012 18:36:32

8. Representación final del texto.

Fair Play

229_07.indd 4 20/11/2012 18:36:32

Bicolor

Sepia Negro

Imagen cuatro colores tramada

Fotografía a color

Escala de grises

Imagen tramada

Los bitonos son la reproducción tramada de un original de tono contínuo modula-do obteniendo dos fotolitos. Dos directos de la misma imagen para colores diferen-tes.

Los negros/sepia en cuatricromía con-sisten en reproducir un original de tono contínuo modulado como si se tratara de un original a color. Los débiles matices de color a través de medios digitales se les pueden dar más fuerza y así obtener ilus-traciones en blanco y negro con matices rojizos, sepias o marrones.

Imagen a color en la que se reproducen los tonos de la esclavitud cromática utilitzan las diversas tramas.

El original de tono continuo modu-lado en blanco y negro que también se denomina escala de grises. Es la imagen que tiene dos tonos: el blanco y el negro hay además toda la gama de grises que va desde blanco a negro. Son gráficos bidimensionales que tienen 8 bits por píxel (1 byte) y, aproximada-mente, 256 tonos.

El original de tono continúo modu-lado se suele llamar escala cromática o fotografía a color. Es decir que la escala entre el blanco y el negro es una esclavitud cromática.El resultado es una imagen a color de 8 bits por píxel y canal, y entre 769 y 1024 tonos.

Imatge a partir de la qual podem reproduir els tons de l’escala de grisos gràcies a si utilitzem una trama.

SANTIAGO DACAL TORRADO RÚBRICA 12. PRÁCTICA 8

Sin título-1.indd 1 13/11/2012 19:08:03

3. A) FOTOGRAFÍA ORIGINAL

2. Resolución= Lineatura x Factor de Reproducción x Factor de conversión.

Resolución= 150 lpp (la requerida) x 2 (1.4) x 0.25 (impresa al 25%) Resolución= 52.5 ppp (punto o píxel por pulgada)Esto quiere decir que la resolución obtenida o el píxel por pulgada para una linea-tura de 150 lpp, un factor de conversión de 2 (1.54) y un factor de reproducción del 25% respecto al tamaño original será de 52.5 ppp

Original Linea trazado

fotografía a 4 colores

Es la ilustración de dos tonos, el blanco y el negro sin degradación de griosos entre los dos valores. La copia de este se llama pluma. Imprime en un solo color. La ilustración se tiene que enriquecer con sombreados utilizando tramas.Son imágenes de 1 bit por pixel, 2 tonos y contraste máximo.

Utiliza 4 gamas o tonalidades de colo-res por lo que el color de la imagen es mucho rico que un RGB. Se trata de CMYK.

Sin título-1.indd 2 13/11/2012 19:08:04

3. B) BALANCE DE BLANCOS

BALANCE DE NEGROS

3.B LUZ

En la foto no se aprecia el cielo. Pero se puede asegurar que se trata de una luz natural. Era a mediodía y el cielo estaba encapotado. Estaba debajo de un tejado de uralita por lo que no entra toda la luz que debería de entrar en la imagen si no estuviera el tejado. La fotografía está tomada con una la luz lateral por lo que no entre luz directamente en el objetivo. El obturador está poco tiempo abierto porque no era una imagen para ser tomada en movimiento.

El punto de enfoque es el rectángulo que se muestra en la imagen.

3.B ENFOQUE

Bajo contraste Alto contraste

3. B) CONTRASTE

BALANCE DE BLANCOS

Podemos observar como esta foto no es 100 % buena ya que no aprovecha toda su gama de tonos o toda su tonalidad. Podemos observar como su tonalidad de blancos y negros no está al máximo.

Sin título-1.indd 3 13/11/2012 19:08:04

3.C IMAGEN EN 8 BITS 3.C IMAGEN EN 32 BITS

Resolución a 75 ppp Resolución a 150 ppp

Sin título-1.indd 4 13/11/2012 19:08:04

REFORMULACIÓN DEL ENSAYO

Si queremos saber cuantas hojas se pueden extraer de aquí, tenemos que saber cuantas hojas

y cuantas páginas se pueden extraer de él, en este caso un DIN A-3, por lo tanto, si doblamos

un folio obtenemos cuatro páginas.

MEDIDAS DE DIN A-3

Ancho: 65 cm

Largo: 45

MEDIDAS DE UNA PÁGINA

Ancho: 29.7 (x 2) cm

Largo: 45 cm

65 cm

29,7 cm 29,7 cm 5’6

cm

3 cm

45 cm

1) Número de resmas

Número de resmes = ( Páginas de publicación x Tirada) / (Páginas por pliegue x 500)=

= (4 x 100.000) / (4 x 500)= 200

2) Coste en euros del papel

Coste del papel = Ancho x Largo x Gramaje x precio x no Resmas/20.000 = = (45 x 65 x 100 x 0.8 x 200) / 20.000= 2340 euros.

3) Peso de una resma.

Peso de una resma= (Ancho x largo x gramaje) /20.000=

= (45x65x100) / 20.000= 14,625 Kg

4) Kilogramos por papel

Kilos necesarios: 200 x 14.635= 2925 Kg A este resultado hay que añadirle un diez por ciento por posibles problemas de impresión. Aumento del 10% en la cantidad de raimas: 200 x 10 / 100 = 20 resmas. El número total de resmas que se imprimirán serán 620 Kg. per paper = 220 x 14,625 = 3217’5 kg