Book Final - Mireia Mullor

46
R13 BOOK Mireia Mullor Vicedo Núm 168 - NIU 1334746 Producció, Expressió i Disseny en Premsa TODOFILMS Primeras páginas de la nueva revista de cine de la UAB ESPECIAL: DISEÑO EN PRENSA REPORTAJE “DIARI LA MARINA” Nos metemos en este diario de Sants (Barcelona) Terminología, ensayos sobre el diseño y mucho más

description

Rúbrica 13 de la asignatura de Producción, Expresión y Diseño en Prensa, de Segundo de Periodismo de la Universidad Autónoma de Barcelona. Mireia Mullor Vicedo.

Transcript of Book Final - Mireia Mullor

Page 1: Book Final - Mireia Mullor

R13 BOOKMireia Mullor VicedoNúm 168 - NIU 1334746Producció, Expressió i Disseny en Premsa

TODOFILMSPrimeras páginas de la nueva revista de cine de la UAB

ESPECIAL: DISEÑO EN PRENSA

REPORTAJE “DIARI LA MARINA”Nos metemos en este diario de Sants (Barcelona)

Terminología, ensayos sobre el diseño y mucho más

Page 2: Book Final - Mireia Mullor

ÍNDICE

Terminología (R1)…………………………………….1

Ensayo 1 (R2)………………………………………….8

Diario la Marina - Trazabilidad (R3)……………….15

Diseño de prensa:

Hacer y deshacer (R5)…………………………28

Página interior (R6)…………………………….29

Portada (R7)……………………………………..30

Revista TODOFILMS:

Portada (R10)…………………………………….31

Sumario (R10)……………………………………32

Páginas interiores (R8)…………………………33

Cabecera (R11)………………………………….39

Page 3: Book Final - Mireia Mullor

R1 terminologia

Miquel Moliner: 164

Natàlia Morales: 165

Hector Morcillo: 166

Rubén Moreno: 167

Mireia Mullor: 168

Sumari:

Nom del diari: nom de la publicació.

Data, número de publicació i edició.

Preu: cost de la publicació.

Web: espai a Internet de la publicació.

Títol: expressió sintètica del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.

Subtítol: part del text que permet apuntar dades molt rellevants de la notícia encara que menys

que els inclosos en el títol.

Fotografia: element gràfic que complementa la notícia escrita. Sol tenir valor informatiu.

Firma: permet saber qui es l'autor i el lloc on s'ha redactat la notícia.

Lid: és el primer paràgraf de la notícia. Amb el lid s'aconsegueix que el lector s'enganxi a la

notícia. Aporta la informació general del text. Sol respondre a les "sis W".

Pàgina on es troba la noticia.

Cos de la noticia: extensió de la informació.

Publicitat: espai del diari destinat a la promoció de marques.

Autor de la fotografia.

Capçalera: Està formada pel nom del diari i alguns elements opcionals. Es col·loca al principi

de la pàgina.

Avanttítol: part del text que permet complementar les dades del títol i afegeix elements

rellevants de la informació que s'aporten en aquest, com explicar-los o fins i tot analitzar-los.

Foli: Element de titulació generalment ubicat a la capçalera de la pàgina en la qual s'indica el

número de pàgina. Pot estar acompanyat del nom del diari o de la secció.

Page 4: Book Final - Mireia Mullor

Filet: Línia horitzontal que separa espais a la pagina.

Destacat: caixes de text que apareixen destacades en una pàgina. Poden ser equivalents als

subtítols, i permeten oferir una sèrie d'informacions a aquests.

Títol del destacat: Indica de què parlarà aquest apartat.

Peu de foto: element de titulació breu que acompanya sempre la imatge gràfica i que s’incorpora a les pàgines de premsa. S’estén normalment en una línia.

Requadre: destacament d'informació dins d'un requadre.

Punt de lectura: cridada d'atenció al lector.

Desglossament informatiu: desenvolupament d'informació.

Punt i final: marca el final de la informació.

Infogràfic: element gràfic que serveix per aportar informació.

Secció: unitat temàtica sobre la qual s'articulen les informacions d'un mitjà.

Autoavaluació:

El treball ha estat realitzat de manera equitativa. Això vol dir que cadascun ha triat i fet

una pàgina de diari i les parts comunes han estat realitzades de manera presencial i

amb tots els membres del grup junts. Creiem, per tant, que tot el grup es mereix la

mateixa nota perquè cadascú ha treballat el mateix.

Page 5: Book Final - Mireia Mullor
biblioteca
Nota adhesiva
Preu
biblioteca
Nota adhesiva
Nom del diari
biblioteca
Nota adhesiva
Data, número de publicació i edició
biblioteca
Nota adhesiva
Web
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Subtítol: part del text que permet apuntar dades molt rellevants de la notícia encara que menys que els inclosos en el títol.
biblioteca
Nota adhesiva
Autor i localitat.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Autor i localitat.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Subtítol: part del text que permet apuntar dades molt rellevants de la notícia encara que menys que els inclosos en el títol.
biblioteca
Nota adhesiva
Autor i localitat.
biblioteca
Nota adhesiva
Autor i localitat.
biblioteca
Nota adhesiva
Subtítol: part del text que permet apuntar dades molt rellevants de la notícia encara que menys que els inclosos en el títol.
biblioteca
Nota adhesiva
Autor de la fotografia.
biblioteca
Nota adhesiva
Publicitat
biblioteca
Nota adhesiva
Pàgina on es troba la notícia.
biblioteca
Nota adhesiva
Lid: és el primer paràgraf de la notícia. Amb el lid s'aconsegueix que el lector s'enganxi a la notícia. Aporta la informació general del text. Sol respondre a les "sis W".
biblioteca
Nota adhesiva
Lid: és el primer paràgraf de la notícia. Amb el lid s'aconsegueix que el lector s'enganxi a la notícia. Aporta la informació general del text. Sol respondre a les "sis W".
biblioteca
Nota adhesiva
Lid: és el primer paràgraf de la notícia. Amb el lid s'aconsegueix que el lector s'enganxi a la notícia. Aporta la informació general del text. Sol respondre a les "sis W".
biblioteca
Nota adhesiva
Lid: és el primer paràgraf de la notícia. Amb el lid s'aconsegueix que el lector s'enganxi a la notícia. Aporta la informació general del text. Sol respondre a les "sis W".
biblioteca
Nota adhesiva
Lid: és el primer paràgraf de la notícia. Amb el lid s'aconsegueix que el lector s'enganxi a la notícia. Aporta la informació general del text. Sol respondre a les "sis W".
biblioteca
Nota adhesiva
Fotografia.
Page 6: Book Final - Mireia Mullor

12 LA VANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L MIÉRCOLES, 5 NOVIEMBRE 2008

XAVIER MAS DE XAXÀSBarcelona

B arack Obama no quie-re que la transiciónle robe ni un minuto.La urgencia de los te-mas que resolver, so-

bre todo los económicos, es tanelevada que no puede permitírse-lo. Por eso ha montado el mejor ymás disciplinado equipo que serecuerda en Washington para or-ganizar el traspaso de poderes.Medio centenar de personas for-man, desde antes del verano, unaadministración en la sombra queha trabajado en secreto y comoun reloj bajo la batuta de John Po-desta, antiguo jefe de gabinete deBill Clinton.

John McCain criticó la celeri-dad y dimensión de este gabineteparalelo. Siendo las encuestasmucho más severas con él, no cre-yó oportuno apretar el acelera-dor de la transición. Al fin y al ca-bo, es normal que este procesono se inicie hasta que se ha obte-nido la victoria.

La situación actual, sin embar-go, es todo menos normal, con elpaís encaminado a una dura rece-sión y metido de lleno en las gue-

rras de Iraq y Afganistán, que sonde tan difícil resolución que po-cos creen, hoy por hoy, que pue-dan ganarse.

Obama, antes del verano, insta-ló el cuartel general de su embrio-naria administración en el thinktank Center for American Pro-gress, uno de los más progresis-tas de la capital estadounidense.John Podesta es su director.Otros destacados clintonianos ensu equipo de transición han sidoLeon Panetta, Rahm Emanuel,Robert Rubin y Gene Sperling.

Panetta y Emanuel han busca-do el equipo que gobernará elpaís desde una Casa Blanca denuevo en manos demócratas. Soncientos de personas para las queya se ha pedido a la Administra-ción Bush y al Senado que acele-ren los farragosos procesos deconfirmación.

Rubin y Sperling, con la ayuda,en las últimas semanas, de PaulVolker, ex presidente de la Reser-va Federal, han preparado las me-didas económicas que Obama to-mará de inmediato, algunas, in-cluso, antes de jurar el cargo.

La primera es decidir si es másimportante rebajar la deuda pú-blica, que a final de año está pre-visto que supere el 70% del PIB oaumentar el gasto con inversio-

nes de corte keynesiano en infra-estructuras, además de otras tam-bién necesarias y prometidas eneducación, sanidad, subsidios deparo y energías renovables. Lamisma incógnita se encontróClinton cuando llegó a la CasaBlanca en 1992, y su secretariodel Tesoro (que no era otro queel mismo Robert Rubin) impusola estrategia de recortar la deuda.

Rubin, muy bien establecidoen Wall Street desde su posicióndirectiva en Citigroup, aporta aObama mucha credibilidad en elterreno financiero. Tanta comoVolker. Al mismo tiempo, sin em-bargo, es posible que le transmitalas inquietudes de sus colegas:¿Es conveniente subir los impues-tos al beneficio del capital duran-te una recesión? Una de sus pro-mesas electorales ha sido, preci-

samente, subir los impuestos a to-dos los que ganen más de250.000 dólares al año.

En las próximas semanas, Oba-ma tendrá que sopesar esta yotras presiones. La necesidad detomar decisiones será urgente. ElG-20, por ejemplo, se reúne enWashington el próximo día 15. Elpresidente George W. Bush seráel anfitrión pero todo el mundoestará pendiente de su sucesor.Obama necesita una propuestacoherente sobre la tan comenta-da refundación del capitalismo:¿Es necesario regular el merca-do? ¿Cómo y hasta qué nivel?

Obama, asimismo, deberá em-pezar a trabajar a fondo en losnuevos presupuestos del Estado,que deben estar listos el próximomes de febrero. La incógnita a lapregunta de Robert Rubin –¿me-

nos deuda o más inversiones?–debe despejarse antes de echarcuentas.

Rubin defenderá rebajar ladeuda. Obama necesita, por lotanto, a un secretario del Tesoroque pueda matizar esta posición.Se lo debe a sus electores, a losque les ha prometido de todo.

El nombre que más suena paraeste puesto es el de Larry Sum-mers, que ya ocupó el cargo enlos últimos años de la presiden-cia de Bill Clinton. Aunque es unclaro seguidor de la estrategiaeconómica de Rubin, desde su co-lumna mensual en el Financial Ti-mes ha defendido la necesidad deaumentar el gasto público duran-te una recesión.

Henry Paulson, actual titulardel departamento, ha puesto adisposición del ganador de las

elecciones varias oficinas en elmismo edificio de la avenida Pen-silvania donde el Tesoro tiene susede. Desde ellas Obama tieneplaneado ultimar el paquete deestímulo económico que el Con-

greso podría aprobar este mismomes de noviembre.

No es nada normal que la admi-nistración saliente colabore conla entrante más allá de lo protoco-lario. No lo hizo la de Clinton conBush en enero del 2001.

Esta vez, sin embargo, sería te-merario no hacerlo. Hay demasia-do en juego. El Tesoro, por ejem-plo, tiene planeado vender en el2009 unos dos billones de dóla-res en deuda pública, más del do-ble de la colocada este año. El di-nero es necesario para pagar lasayudas a Wall Street. China, queya es el principal financiador deEE.UU., volverá a ser, casi con to-da seguridad, el país que más deu-da compre. No hay duda de queutilizará esta posición de fuerzapara inclinar la balanza comer-cial más a su favor. La primera

tensión diplomática y comercialde la próxima administración pa-rece cantada.

Otra prioridad de Obama en lapresidencia será elaborar una es-trategia adecuada para abando-nar Iraq e intensificar, al mismotiempo, la presión militar enAfganistán contra los talibanes.Tan delicada es esta operaciónque Obama probablemente man-tendrá a Robert Gates al frentedel Pentágono.

Gates quería retirarse a su casaen las afueras de Seattle, pero hadado a entender que se quedará.Antes de fin de año debe pactarcon el Gobierno iraquí el estatusde las fuerzas estadounidenses.A partir de aquí establecerá el ca-lendario para la retirada definiti-va, objetivo para el que no hayuna fecha clara.

Las presidencias, como bien sa-be Obama, no las marcan tantolos programas electorales comola capacidad de reacción frente alos imprevistos. De ahí la necesi-dad de un equipo fuerte y cohe-sionado desde el primer día. Eneste sentido, no quiere repetir loserrores de los primeros cien díasde Bill Clinton. Fueron de tantobulto que abrieron de par en parla puerta a los republicanos paraque barrieran en las elecciones le-gislativas de 1994.

Entre los riesgos que correráObama está el de verse absorbidopor el Congreso de mayoría de-mócrata. En Estados Unidos,compartir ideario no significacompartir intereses. El vicepresi-dente Joe Biden tendrá la respon-sabilidad de limar las probablestensiones con el Capitolio.c

L A I N C Ó G N I T A

Empieza la fiesta. Un par de obreros han empezado a levantar frente a la Casa Blanca una de las tribunas que utilizaránlas autoridades durante los festejos que celebrarán la toma de posesión del próximo presidente el 20 de enero

ELECCIONES EE.UU.

CHRIS KLEPONIS / REUTERS

VIEJA GUARDIA

Obama se ha rodeadode clintonianos paraformar el embriónde su gobierno

SECRETARIO DEL TESORO

Larry Summers, queya estuvo con Clinton,se perfila como jefedel equipo económico

¿Todosa una?

PRIORIDAD

Su primer retoserá decidir entreaumentar el gastoo rebajar la deuda

SECRETARIO DE DEFENSA

Robert Gateses probable quese mantenga alfrente del Pentágono

]Barack Obama llega ala presidencia con unaagenda revolucionaria encuestiones sociales, me-dioambientales e, inclu-so, diplomáticas, y una delas grandes incógnitas essaber si la gigantesca Ad-ministración federal res-ponderá a sus requeri-mientos o le pondrá pa-los en las ruedas. No se-ría la primera vez que laCasa Blanca debe venceral enemigo interior paraimponer reformas.

EL EQUIPO DE OBAMA

Una transición crucial

Héctor
Foli: Element de titulació generalment ubicat a la capçalera de la pàgina en la qual s'indica el número de pàgina. Pot estar acompanyat del nom del diari o de la secció
Héctor
Secció: Té la funció de separar en temes el contingut d'un diari. Sol ser l'element més gran de la capçalera
Héctor
Data: Es troba a la capçalera, o bé centrada o bé a l'interior
Héctor
Capçalera: Està formada pel nom del diari i aguns elements opcionals. Es col·loca al principi de la página
Héctor
Títol: Enunciat que concentra l'essència de la notícia
Héctor
Filet: Línia que separa espais a la pàgina
Héctor
Autor i localització
Héctor
Avanttítol: Anticipa la informació de la notícia
Héctor
Destacat: Divisió de text en negreta per tal de donar importància a un tema secundari dins de la notícia
Héctor
Títol del destacat: Indica de què parlarà aquest apartat
Héctor
Fotografia: Element gràfic que complementa la notícia escrita. Sol tenir valor informatiu
Héctor
Peu de foto: Element de titulació breu que acompanya sempre l'imatge gràfica i que s'incorpora a les pàgines de premsa. S'estén normalment en una línia
Héctor
Fotògraf
Héctor
Cos de la notícia: Extensió de la informació
Héctor
Requadre: Destacament d'informació dins d'un requadre
Héctor
Desglossament informatiu: Desenvolupament d'informació. En aquest cas es presenta en una falsa columna
Héctor
Punt de lectura: Cridada d'atenció al lector
Héctor
Títol: Enunciat que concentra l'essència de la notícia
Héctor
Punt i final: Es destaca en negreta que la notícia ha acabat
Page 7: Book Final - Mireia Mullor
Definició
Nota adhesiva
Foli: element de titulació generalment ubicat a la capçalera de la pàgina en la qual s'indica el número de pàgina. Pot estar acompanyat del nom del diari o de la secció.
Definició
Nota adhesiva
Data: es troba a la capçalera, o bé centrada o bé a l'interior.
Definició
Nota adhesiva
Capçalera: Està formada per el nom del diari i alguns elements opcionals. Es col·loca al principi de la pàgina.
Definició
Nota adhesiva
Secció: té la funció de separar entemes el contingut d'un diari. Sol ser l'element més gran de la capçalera.
Definició
Nota adhesiva
Filet: línia que separa espais a la pàgina.
Definició
Nota adhesiva
Títol: enunciat més important del fet noticiós.
Definició
Nota adhesiva
Subtítol: ampliació del títol
Definició
Nota adhesiva
Destacat: element que resalta una informació o enunciat de la notícia perquè el condiera d'interès o important
Definició
Nota adhesiva
Publicitat
Definició
Nota adhesiva
Infogràfic
Definició
Nota adhesiva
Autor i lloc de la notícia
Definició
Nota adhesiva
Indicació de la font de l'infogràfic
Definició
Nota adhesiva
Títol de l'infogràfic
Definició
Nota adhesiva
Punt de lectura final: indica el final del text
Definició
Nota adhesiva
Cos de la notícia: continguts
Definició
Nota adhesiva
Publicitat del medi digital del propi diari
Definició
Nota adhesiva
Desglossat en requadre
Definició
Nota adhesiva
Signatura de la imatge
Definició
Nota adhesiva
Columna: cadascuna de les parts que composen el cos
Page 8: Book Final - Mireia Mullor
biblioteca
Nota adhesiva
Foli: element de titulació generalment ubicat a la capçalera de la pàgina en la qual s'indica el nom de la publicació, la data, la secció i el número de pàgina.
biblioteca
Nota adhesiva
Secció: unitat temàtica sobre la qual s'articulen les informacions d'un mitjà.
biblioteca
Nota adhesiva
Data: dia de la publicació.
biblioteca
Nota adhesiva
Avantítol: part del text que permet complementar les dades del títol i afegeix elements rellevants de la informació que s'aporten en aquest, com explicar-los o fins i tot analitzar-loa.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Títol: és una expressió sintética del lid. Recull els principals fets que aparèixen en el text.
biblioteca
Nota adhesiva
Destacat: caixes de text que aparèixen destcades en una pàgina. Poden ser equivalents als subtítols, i permeten oferir una serie d'informacions a aquests.
biblioteca
Nota adhesiva
Destacat: caixes de text que aparèixen destcades en una pàgina. Poden ser equivalents als subtítols, i permeten oferir una serie d'informacions a aquests.
biblioteca
Nota adhesiva
Firma: permet saber qui es l'autor i el lloc on s'ha redactat la notícia.
biblioteca
Nota adhesiva
Filet prim:
biblioteca
Nota adhesiva
Firma: permet saber qui es l'autor i el lloc on s'ha redactat la notícia.
biblioteca
Nota adhesiva
Cos de la notícia: extensió de la informació.
biblioteca
Nota adhesiva
Fotografia: element gràfic que complementa la notícia escrita. Sol tenir valor informatiu.
biblioteca
Nota adhesiva
Peu de foto: element de titulació breu que acompanya sempre l'imatge gràfica i que s'incopora a les pàgines de premsa. S'exten normalment en una linia.
biblioteca
Nota adhesiva
Autor de la fotografia: persona que ha realitzat la fotografia.
biblioteca
Nota adhesiva
Cos de la notícia: extensió de la informació.
biblioteca
Nota adhesiva
Punt de lectura: cridada d'atenció al lector.
biblioteca
Nota adhesiva
Desglossament informatiu: desenvolupament d'informació. En aquest cas es presenta en una falsa columna.
biblioteca
Nota adhesiva
Requadre: destacament d'informació dins d'un requadre.
biblioteca
Nota adhesiva
"Filete": linia horitzontal de gruix variable que serveix per separar elements.
Page 9: Book Final - Mireia Mullor

10 LAVANGUARDIA I N T E R N A C I O N A L MIÉRCOLES, 2 ENERO 2013

RAFAEL RAMOSDublín. Corresponsal

E l taoiseachEndaKen-ny va a tener plu-riempleo en el 2013,viéndose obligado acombinar su trabajo

de primerministro con el de pres-tidigitador en el gran circo de laUnión Europea. Como conse-cuencia de la presidencia irlande-sa de la UE, con unamano tendráque llevar la batuta de la organi-zación siguiendo las notas que ledicten Bruselas y Berlín, y con laotra tendrá que pedir dinero pa-

ra sacar a los bancos de su paísdel atolladero.Irlanda tuvo que solicitar el

rescate antes que Portugal, queGrecia y que España, lo cual hatenido sus ventajas y sus inconve-nientes. Por un lado tocó fondoprimero que nadie, y también haempezado a remontar vuelo an-tes que sus compañeros de viajeen la crisis de la eurozona. La con-trapartida es que las condicionesque negoció en el 2010 con la UEy el FMI (FondoMonetario Inter-nacional) son menos generosasque las que han arrancado Lis-boa, Atenas y Madrid.

“Si somos el alumno aventaja-do de Europa, que ha cumplidode manera ejemplar con todoslos requisitos y obligaciones quele han sido impuestos, que se haapretado el cinturón y efectuadorecortes sin que se rompa la pazsocial ni haya disturbios en las ca-lles, no es justo ni razonable quetengamos que pagar más intere-ses por el simple hechode que ne-gociamos en una fecha diferen-te”, ha dicho Kenny en declara-ciones a la prensa extranjera conmotivo de la presidencia irlande-sa de la UE.El panorama económico en Ir-

landa esmuy confuso, el típico ca-so de ver el vaso medio vacío omedio lleno. Los optimistas desta-can que las exportaciones han au-mentado, que la economía ha cre-cido un 0,9% en el 2012 (mien-tras en la mayoría de socios co-munitarios se ha encogido) y elpronóstico para el 2013 es de un1,5%, y las tan temidas agenciasde rating han mejorado ligera-mente la nota del país.Los pesimistas –que no son po-

cos– destacan que la situación fi-nanciera sigue siendo insosteni-ble, con un nivel de deuda públi-ca que equivale al 121% del pro-ducto nacional bruto y un déficitpresupuestario del 7,5% que seencuentra entre los peores de lazona euro. Todo está pillado porlos pelos, y cualquier convulsiónderivada de las elecciones italia-nas y alemanas de los próximosmeses, o del abismo fiscal al quese enfrenta Estados Unidos, sonsusceptibles de provocar la heca-tombe.Irlanda confía en regresar en

el 2013 a los mercados y conse-guir financiación privada (necesi-ta alrededor de 7.000 millonesde euros) como premio a su bue-na conducta, al cumplimiento arajatabla de todas las normas im-puestas por la señorita Merkel.Para ello, sin embargo, necesita-ría términos más favorables parala devolución de los 64.000millo-

nes de euros que debe a Bruselaspor el rescate de sus bancos, unpréstamo por el que afronta con-dicionesmás onerosas que las ob-tenidas, por ejemplo, por Maria-no Rajoy para el saneamiento dela banca española.No se sabe si el resplandor que

algunos vislumbran al final del tú-nel son rayos de luz o un espe-jismo. Los irlandeses han sidomuy pacientes, pero no se sabecuántos más recortes (van ya seispresupuestos de austeridad)podrá soportar la sociedad. Losjóvenes emigran enmasa a Cana-dá, Australia o Inglaterra. El po-der adquisitivo se ha hundido.Los impuestos suben y los suel-dos bajan.“El objetivo es que Irlanda sea

oficialmente el primer país que,

después de recibir el rescate, sepone en pie y camina por sí solo–afirma con énfasis Kenny–. He-mos hecho la tarea de una mane-ra ejemplar, con espíritu de sacri-ficio y sin convulsiones sociales,y somos merecedores de un pre-mio, no un castigo”. El taoiseachse declara dispuesto a implemen-tar la agenda de la unión banca-ria y la integración política deacuerdo con el calendario de lacanciller alemana Angela Mer-kel, pero sin dejar de lado los inte-reses nacionales. Harámalabaris-mos si hace falta.c

EL ‘TAOISEACH’ PROMETE

“El objetivo es serel primer país que sepone en pie tras elrescate”, dice Kenny

El futuro de Europa

PANORAMA CONFUSO

Las exportacionessuben y el país crece,pero la deuda públicallega al 121% del PIB

Participa en lesaccions solidàries

de Barcelona

Particccccccccccccccccccccccccccccccciiiiiiiiiiiiiiiiiiiiippppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppppaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeennnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn leeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeessssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaacccccccccccccccccccccccccccccccccccccccioooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooonnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnsssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss ssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooollllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllliiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiidddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààààrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrriiiiiiiieeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeesssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssssss

ddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee BBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBBaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaarrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrrccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccccceeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeellllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllllloooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooonnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

Compartimsomnisi màgia

Dibuix: Montse Durà FundacióAuraTipografía: Anna Vives Sumant Capacitats Barcelona,lacasaquevull

facebook.com/Bcn.cattwitter.com/Barcelona_cat

(&#!&$%" $ '$Cavalcada dels Reis

de Barcelona

Dublín asume la presidencia de la UEmientras reclama un trato financieromás

justo de sus socios europeos

Medio añodemalabarismospara Irlanda

Miki
Sticky Note
Foli: element de titulació generalment ubicat a la capçalera de la pàgina en la qual s'indica el número de pàgina. Pot estar acompanyat del nom del diari o de la secció.
Miki
Sticky Note
Secció: té la funció de separar entemes el contingut d'un diari. Sol ser l'element més gran de la capçalera.
Miki
Sticky Note
Avantítol: part del text que permet complementar les dades del títol i afegeix elements rellevants de la informació que s'aporten en aquest, com explicar-los o fins i tot analitzar-loa.
Miki
Sticky Note
Títol: enunciat més important del fet noticiós.
Miki
Sticky Note
Autor i lloc de la notícia
Miki
Sticky Note
Cos de la notícia: continguts
Miki
Sticky Note
Fotografia: element gràfic que complementa la notícia escrita. Sol tenir valor informatiu.
Miki
Sticky Note
Destacat: element que resalta una informació o enunciat de la notícia perquè el condiera d'interès o important
Miki
Sticky Note
Data: es troba a la capçalera, o bé centrada o bé a l'interior.
Page 10: Book Final - Mireia Mullor

PRODUCCIÓ, EXPRESSIÓ I DISSENY EN PREMSA

El color i l’efecte visual Mireia Mullor Vicedo

Núm. 168 – Producció, Expressió i Disseny en Premsa Grau de Periodisme

Curs 2013/14 – Primer Semestre Universitat Autònoma de Barcelona – Facultat de Ciències de la Comunicació

Page 11: Book Final - Mireia Mullor

[EL COLOR I L’EFECTE VISUAL] Mireia Mullor Vicedo

Producció, expressió i disseny en premsa 1

“Sensació produïda pels raigs lluminosos que impressionen els òrgans visuals i que

depèn de la longitud d’ona”

Real Academia Española, definició de “color”

El color és un dels elements més importants al disseny gràfic. El color té el poder

d’atraure mirades, de crear sensacions i transmetre idees. És una potent arma de

creació d’estímuls que el dissenyador ha de saber utilitzar bé, ja que moltes vegades

no s’aconsegueix el efecte desitjat.

Segons la teoria de l’Estat Estètic, podem classificar el color dins de la variable de

l’Aspecte. Encara que és l’element més important, no és l’únic en aquest apartat;

també l’acompanyen la textura dels elements, la relació entre grafismes i

contragrafismes, etc. L’Aspecte és, en l’Estat Estètic, l’aparença final dels elements

gràfics (Tena, 1998: 77).

Podem dir que el color és percebut per tothom de manera semblant, encara que

després tinguem en compte els factors psicològics de cada individu, les seves

vivències, cultura o sensibilitat pròpia (Bouza, 2010: 184). No obstant, un factor que

pot determinar les connotacions d’un color és la cultura, i amb ella l’educació i els

productes comercials. Per exemple, no és propi dels humans considerar el rosa per a

les noies o el negre per als funerals. Són convencions socials que hem adoptat i que,

en certa manera, ens influeixen a l’hora de percebre un determinat color. Així mateix,

el llenguatge potencia o reafirma aquestes connotacions: veure el món de color de

rosa, tenir un dia negre, verd esperança, etc. És innegable, en definitiva, que el color

comunica i provoca estímuls en la percepció visual, ja sigui per naturalesa o per

convencions.

A cada color se l’ha assignat tradicionalment una sèrie de sentiments, emocions o

conceptes. El vermell ens remet al perill, l’excitació, l’acció, la ràbia., però també a

l’amor, l’alegria o la calidesa. És un color molt fort i impactant, i és un bon recurs per

cridar l’atenció. El blau, en canvi, transmet tranquil·litat, serenitat, amplitud i en molts

casos fred. Representa un ambient més relaxat. El verd, que podria considerar-se un

punt entremig entre vermell i blau en quant a intensitat i feblesa, s’associa amb la

naturalesa, l’esperança, l’equilibri o la calma. Cada color pot significar coses molt

diferent, per això les connotacions subjectives són determinants en molts casos.

Si parlem d’extrems oposats, trobem el blanc i el negre, colors claus en el disseny. El

blanc s’utilitza sovint com a base, a causa de la seva claredat i visibilitat, que permet

superposar textos de qualsevol color. El blanc ens remet tradicionalment a la puresa o

la innocència. Amb el blanc també ens haurem de fixar en els espais de la pàgina, que

no han de ser excessivament amplis, però sí han d’existir per donar amplitud al

disseny i deixar-lo “respirar” una mica. El negre, en canvi, és obscuritat, serietat,

solemnitat i fins i tot mort. És utilitzat en disseny per als textos, ja que, al contrari que

el blanc, és visible superposat a qualsevol color (excepte aquells que s’apropen massa

al seu cercle cromàtic i, per tant, són molt foscos).

És imprescindible tenir present la llum al treballar amb el color. Com deia la definició

de la RAE, els colors sorgeixen dels “raigs lluminosos”, i ens condicionaran en molts

casos la tonalitat del colors utilitzats.

Page 12: Book Final - Mireia Mullor

[EL COLOR I L’EFECTE VISUAL] Mireia Mullor Vicedo

Producció, expressió i disseny en premsa 2

Per jugar amb el color hem de treballar amb dos conceptes clau: l’harmonia i el

contrast. Ambdós són eines molt eficaces per crear sensacions, ja que, si bé un sol

color transmet coses, les combinacions de colors també ho fan. L’harmonia crea una

visualitat més d’equilibri entre els colors, mentre que el contrast crea una tensió.

Aconseguirem harmonia amb colors propers al cercle cromàtic, i contrast amb color

allunyats.

Les funcions del color

Els colors poden tenir diferents funcions al disseny. En primer lloc, cridar l’atenció del

lector, fer-li veure què és allò més important o què és allò que més ens interessa que

miri. D’altra banda, mantenir la seva atenció a la pàgina, captivant la seva mirada, a

part de, com dèiem abans, transmetre emocions o informació.

Però els colors també ens ajuden a jerarquitzar els elements visuals d’una pàgina.

Podem utilitzar determinats colors per classificar els elements o delimitar seccions,

sempre tenint en compte una sèrie de criteris, com que la gama de colors ha de

combinar, el disseny ha de ser equilibrat, no excessiu, i que els colors han de marcar

un ordre visual.

En resum, les funcions del color són: “augmentar l’atenció suscitant emocions,

transmetre informació i jerarquitzar els continguts del missatge gràfic” (Bouza, 2010:

196).

Però escollir un color per il·lustrar una determinada pàgina necessita un procés de

reflexió prèvia. Si els colors que utilitzem no tenen cap mena de sentit, serà més difícil

que el missatge que volem transmetre arribi (cognoscitivament) als lectors, i els colors

seran només part d’una decoració baladí.

Per això, hem de tenir en compte les denotacions i connotacions que abans

comentàvem sobre el color, anticipar-nos a què pensarà el lector d’ell. Hem de

potenciar les capacitats expressives que tenen els colors per tal de treure el màxim

partit a la nostra metàfora o intenció. Si coneixem prèviament les reaccions que

provoca la combinació de colors utilitzada, el missatge serà més eficaç. I com conèixer

aquestes reaccions? Sent conscient del nostre target. La cultura, la franja d’edat, el

sexe o classe social ens ajudarà a escollir determinats colors. Per exemple, la revista

Superpop o la revista Bravo sabien que el seu target era una població adolescent

femenina especialment interessada en la faràndula, i en conseqüència van jugar amb

pàgines on predominava el color, amb molta visualitat i poc text, i moltes vegades

envoltada de tonalitats roses o taronges.

En definitiva, el color és més important del que pensem moltes vegades. Els factors

psicològics, denotatius i cognitius que els envolten són determinants per la visió crítica

del lector. No s’ha de desaprofitar mai l’ús dels colors de forma raonada i estratègica,

ja que pot ser tan determinant com el contingut mateix de la pàgina. El color ens

aporta visualitat, varietat, dinamisme, coses que la col·locació o grandària dels

elements presents al producte, malgrat ser també important, no arriba a cobrir. Una

pàgina amb color és una pàgina amb vida, i el públic ben ho agraeix.

Page 13: Book Final - Mireia Mullor

[EL COLOR I L’EFECTE VISUAL] Mireia Mullor Vicedo

Producció, expressió i disseny en premsa 3

Bibliografia

MARTÍNEZ BOUZA, José Manuel. (2010) La influencia del Aspecto en la eficiencia del

mensaje publicitario. Recurs electrònic [en línia]. En:

http://ddd.uab.cat/pub/tesis/2011/hdl_10803_4161/jmmb1de1.pdf [consultat el

16/12/13]

TENA PARERA, Daniel. (2001). Estat estètic, una nova proposta metodològica al

voltant de la investigació científica sobre els mitjans impresos. Recurs electrònic [en

línia]. En: http://revistes.iec.cat/index.php/TC/article/view/5202/52257 [consultat el

16/12/13]

Page 14: Book Final - Mireia Mullor

fórmula mida paper fórmula

VISUALITAT

Dalt = 1 en mm

EN PORTADA Baix = 0 mm2 en mm en mm en mm2

PERIÒDIC DATA PÀG. FOTO TITOLAR SECCIÓ SUBS. TEMA CÒDIG PERIÒDIC DATA PÀG. QUANTITAT POSICIÓ àrea pàgina àrea unitat MIDA

La Vanguardia? 9-4-2010 12, 14 SI TEXT Text text text La Vanguardia? 9-Apr-10 PORTADA 2 1 0.5 1 100 80 0.8AVUI? 9-4-2010 15 no text Text text text AVUI? 9-Apr-10 PORTADA 2 1 0.5 1 100 80 0.8

El Mundo 16-8-2013 12 SI España Catalunya EM01 El Mundo 16-8-2013 PORTADA 7 1 0.14 1 370 290 107300 195 200 39000 0.36

La Vanguardia 16-8-2013 11, 12 SI Política La Qüestió catalana LV01 La Vanguardia 16-8-2013 PORTADA 6 1 0.17 1 410 290 118900 80 255 20400 0.17

Feu servir aquest document com a mostra i per fer els vostres càlculs: podeu esborrar els exemples.

ULL en esborrar les fórmules

valors comuns als diaris

unitats en la portada

unitats objecte d'estudi

alt de la pàgina

ample de la pàgina

alt de la unitat

ample de la unitat

Mas pone cifras a la "deslealtad"

el deute de l'estat amb Catalunya

La Generalitat xifra en 9.376 milions la "deslleialtat" de l'Estat amb Catalunya

el deute de l'estat amb Catalunya

Page 15: Book Final - Mireia Mullor

a tot color= 1

té b/n = 6 fórmula fórmula fórmula fórmula

té b/n = .6

fórmula fórmula

VISUALITAT

Dalt = 1 en mm en mm en mm2 en mm en mm en mm2 LEGIBILITAT reste = 0

no té rés= 0 EN PÀGINA Baix = 0 no té rés= 0 en titolar COS en titolar

ASPECTE PERIÒDIC DATA PÀG. QUANTITAT POSICIÓ àrea pàgina àrea unitat MIDA ASPECTE PERIÒDIC DATA PÀG. distància x

0.8 0.8 0.775 La Vanguardia? 9-Apr-10 16 4 2 0.5 1 número número 100 número número 50 0.5 1 1 0.75 La Vanguardia? 9-Apr-10 16 15 12 0.8 00.8 0.8 0.775 AVUI? 9-Apr-10 16 4 2 0.5 0 número número 90 número número 51 0.6 1 1 0.52 AVUI? 9-Apr-10 16 15 12 0.8 1

00.6 0.6 0.527 El Mundo 10/16/2013 12 2 1 0.5 1 370 290 107300 233 246 57318 0.5 0.8 0.8 0.7085461323 El Mundo 10/16/2013 12 11 2 0.2 0

0.8 0.8 0.535 La Vanguardia 10/16/2013 11 3 1 0.3 1 410 290 118900 325 255 82875 0.7 1 1 0.7575869078 La Vanguardia 10/16/2013 11 11 2 0.2 1

té molt color= 1

té alguna cosa de color= ,8

té alguna cosa de color= .8

indicar en mm l'alçada de les majúscules

indicar en mm l'alçada de les majúscules

interlineat ideal = 1

té alguna cosa b/n=2

té alguna cosa b/n=.2

valors comuns

valor aspecte

RELLEVÀNCIA VISUAL en

Portada

unitats en la pàgina

unitats del tema

objecte d'estudi

alt de la pàgina

ample de la pàgina

alt de la unitat

ample de la unitat

valor aspecte

RELLEVÀNCIA VISUAL en

pàgina

cos més gran de la

pàgina

cos titolar unitat

FACTOR DE COS

Page 16: Book Final - Mireia Mullor

0 = TITOL I TEXT

fórmula fórmula fórmula fórmula fórmula fórmula

reste =0 rodona = 1

MIDA reste = 0 resta = 0 TITOL LíniesResultats generals

LEGlBLE FONT JUSTIFICACIÓ LEGIBILITAT EXTENSIÓ VALOR 1 VALOR 2

0 1 0.6 1 1 0 24 3 2 0.4 0.78 0.75 0.81 1 0.9 1 1 0 24 1 2 0.4 0.78 0.52 0.6

0 35 42 0 14.1 0 1 0 35 1 1 0 1 0.4 0.53 0.71 0.6

1 41 42 1 14.4 0 1 0 74 1 2 0 1 0.4 0.53 0.76 0.6

0 si està fora norma

número de lletres i espais en una línia

si polsacions per línia és igual al valor de legible (amb 10% d'error = 1)

1 abecedari i mig

Valor TEORIC segons normes per l'extensió

1 si està entre 1,5 i 2 alfabets

0,5 = 2 O 3 ELEMENTS DIFERENTS

alineació esquerra o modern = 1

1 = pròxim a la norma

1 = MÉS DE 3 ELEMENTS DIFERENTS

0 = no ajustat a la norma

QUANTITAT DE LÍNIES

FACTOR D'INTERLINEAT

en titolar

polsacions per linia en

titolar

Factor de polsacions

FACTOR DE MIDA

FACTOR EXTENSIÓ

ELELEMENTS AUXILIARS

RELLEVÀNCIA TEXTUAL

Rellevància en portada

Rellevància en pàgina

Rellevància informació

objecte d'estudi

Page 17: Book Final - Mireia Mullor

Natàlia Morales, Héctor Morcillo, Miguel Ángel

Moliner, Rubén Moreno i Mireia Mullor

Diari la Marina

Page 18: Book Final - Mireia Mullor

Descripció general Es va fundar l’any 1994.

Periodicitat mensual

Distribució gratuïta, la publicació és des dels seus

Orígens: un referent informatiu per als barris de la Marina i el districte de Sants-Montjuïc.

Mitjà independent i plural

Informació de proximitat

Seccions. Cultura, Esports, Comunicació, Salut…

La publicació manté acords de col·laboració i intercanvi de continguts amb d’altres entitats (és el cas, per exemple, de l’Associació de Comerciants de la Marina, el CAP Carles Ribas o la Biblioteca Francesc Candel).

No deixa de banda els continguts d’àmbit més global, tractats, això sí, des d’una perspectiva de proximitat que permet al lector fer-ne la interpretació en clau local.

Mensualment s’editen 6.000 exemplars que es reparteixen per bustiada i entre les entitats i associacions del territori. També es pot trobar LA MARINA als comerços, centres culturals i equipaments educatius.

LA MARINA forma part, com a mitjà adscrit, de l’Associació Catalana de Premsa Gratuïta i Mitjans Digitals (ACPG).

Page 19: Book Final - Mireia Mullor

L’equip del Diari la Marina Coordinació General: Juan Antonio Reyes

Cap de redacció: Eva Albiol

Redacció i fotografia: Eva Albiol, Carla Genís, Jordi Gispert, Sònia Maza, Raquel Martínez, Martí Molina, Natalia Morales, Sergi Palacios, Meritxell suárez, Sara Torremocha, Miquel Vera, Rafel Vidal, Iris Vieiros, Araitz Pippers

Col·laboradors: Ramon Anglés, Felipe Ayala, David Bellón, Juan Bibián, Salvador Cuevas, Agustín Forteza, Mireia Gargallo, Marc Gispert, Oriol Granados, Anna T. Herrera, Pepe Caracoles “Macondo”, Anna Mir, Míryam Reyes, Gemma Roig, Xavier Sanz, Guillermo Segador i M. Jesús Valderas

Correcció: Xavier Madrazo

Edició digital : Aran Comín i Man Hoh Tang

Publicitat: Josep Ferrús

Page 20: Book Final - Mireia Mullor

Estrucutura

Seccions: Tema del mes, Opinió, Salut, Actualitat, Pàgines

Espacials, Cultura, Agenda,Esports, Comunicació, Publicitat.

Pàgines: 16 pàgines normalment. El sistema de plegat és

doblat normal sense grapar

Suplements: No en donen

Distribució de l’espai: cos: 50%, titular: 10%, gràfics: 15%, publicitat: 25%

Page 21: Book Final - Mireia Mullor

Audiència

53%

47% Homes

Dones

Page 22: Book Final - Mireia Mullor

Aspectes estètics

Programa maquetació: InDesign

Paper: 45g

Colors: Negre (Cos), blau (Destacat, seccions i columnes),

rosa (Pàgines especials) i verd (Breus)

Tipografia: Avant Grade (Capçalera), Arial Black

(Titulars), Arial (Cos)

Page 23: Book Final - Mireia Mullor

Continguts

Notícies de caràcter social, especialment que afecten al

districte de Sants

Portada: una notícia, amb la seva respectiva fotografia, de

caràcter social i que desperta l'interés del públic. També

aparèixen tres anuncis publicitaris., i una columna sobre el

"tema del mes“. En color.

Superfície que ocupa la notícia: 45%

Tipologia de lletra dels continguts: Arial 9,5

Page 24: Book Final - Mireia Mullor

Continguts

Secció on es troba: Actualitat

Elements: notícia, amb titular i subtítol, quatre anuncis i dos

breus

La notícia ocupa el 70%

Polsacions del titular:64

Polsacions del cos del text: 39

Page 25: Book Final - Mireia Mullor

Aspectes tècnics

Diagramació: InDesign

Impressió: Imprinsta. Per impressió amb bobina 390mm.

S’envien els PDF amb el tamany i taca previstos

No hi ha preimpressió

Enquadernació: Imprinsta

Acabats: Imprinsta

Page 26: Book Final - Mireia Mullor

Annexos

Page 27: Book Final - Mireia Mullor

Annexos

Page 28: Book Final - Mireia Mullor

Annexos

Page 29: Book Final - Mireia Mullor

Annexos (portada i pàgina analitzada)

Page 30: Book Final - Mireia Mullor

Afganesos Chiies cremant ahir una bandera dels Estats Units. El secretari de Defensa insinúa possibles repressions militars si la tensió i els atacs a les embaixades nord americanes continuen.

La Xina es converteix en una arma electoral entre Obama i RomneyEl president denuncia Pequín davant l’OMC a causa dels subsidis a l’automòbil

12 la vanguardia p o l Í t i c a dimarts, 2 d’octubre 2012

nom de l’alumne: mireia mullor vicedoIdentificador: G2Ck168

Mireia Mullor, Tokio

Grups de manifestants a l’Afganistan, el Pakistan, L’indonèsia i la India van marxar ahir cridant “Mort als Estats Units en noves protestes que tenen la pel·lícula blasfema sobre Mahoma com a pretext. Al Pakistan i va haver dos morts.

La policia india va disparar gasos lacri-mògens i canons d’aigua per dispersar els mil·lers de manifestants que es van amun-tegar davant l’ambaixada dels Estats Units a Bombay. A Kabul, entre un mil·ler i 4.000 manifestants segons dades molt dispars de la policia afganesa, van prendre els carrers, van calar foc a automòbils i comerços i van llançar pedres contra la policia (una vintena d’agents van resultar ferits) i contra la base del Estats Units de Camp Phoenix. “Defen-sarem el nostre profeta fins que tinguem sang sobre el cos, no deixarem que ningú l’insulti —va dir un manifestant a la capital afganesa. Els nord-americans hauran de pagar el seu deshonor”.

D’altre banda, la policia del gegant asiàtic i nombrosos mitjans de comunicació van fer una crida a la calma als manifestants i a evitar els repetits, i cada cop més importants, atacs contra les empreses d’aquest pais. També van ser detinguts un centenar de sospitosos.

Les companyiesindies tanquen per evitar altres aldarulls greus

La Xina s’ha convertit en una arma llancívola entre els candidats a les eleccions presiden-cials del 6 de novembre. Tant el demòcrata Barack Obama com el republicà Mitt Rom-ney han demostrat, en les seves trajectories pública i privada, el seu convenciment que la potència asiàtica és un soci necessari per als Estats Units. Però tant el president com el seu rival es lliuren aquests dies a una competició més populista per arrencar vots.No és casualitat que el president triés ahir un miting a Ohio peer anunciar una demanda contra la Xina davant l’Organització Mundial del Comerç (OMC). L’Administració Obama considera que Pequín subsidia il•legalment

l’exportació d’automòbils i també de compo-nents d’automòbils.

Aquests subsidis, segons Washington, distor-sionen el mercat i proporcionen als fabricants

xinesos un “avantatge injust” davant els seus competidors. En altres paraules, en ajudar als seus fabricants, la Xina provoca acomiada-ments als Estats Units.Per què Ohio? Per què ara? Ohio, a l’Oest Mitjà és un dels vells estats industrials de l’anomenat rust belt (el cinturó de l’òxid), la conca del Ruhr nordamericana, la regió més castigada per la desindustrialit-zació i les deslocalitzacions.Ohio és, a més, un dels estats més disputats en una campanya electoral en que el president té avantatge. Si Romney perd en aquest estat li resultarà difí-cil guanyar el dia 6 de novembre. En un estat on un de cada vuit llocs de treballs està lligat al sector de l’automòbil.

Pugna a la campanya per liderar la defen-sa dels llocs de treball amenaçats per la deslo-calització.

168_R5.indd 1 29/10/2013 14:22:50

Page 31: Book Final - Mireia Mullor

DIJOUS, 05 DE NOVEMBRE DE 2012 LA VANGUARDIA 3

Internacional

Nom de l’alumne i Identificador: Mireia Mullor Vicedo - 168

Espai per la publicitat.

Tensió a l’Europa de l’Est

Putin eleva el to de l’encontreRússia amenaça a Finlàndia d’iniciar un trencament de les relacionsMIREIA MULLORMoscou. Corresponsal Més pressió sobre Helsinki. Ahir Rússia va amenaçar a Finlàndia d’aplicar sancions econòmiques, mentre uns mil pesquers russos tenien previst arribar aquesta mati-nada a les aigües de les disputades illes a punt per pescar-hi. Les au-toritats fineses reclamen insisten-tment a Moscou que gestioni amb moderació les reivindicacions per evitar més brots de violència com els d’aquest cap de setmana pas-sat. Els Estats Units insten les dues potències europees a buscar una sortida negociada al litigi que els enfronta.

Després d’un cap de setmana protagonitzat per manifestacions multitudinàries en què van aflorar els pitjors brots antirussos de les últimes dècades, Rússia sembla que ha iniciat la segona fase de l’estratègia en la disputa que té amb Finlàndia sobre l’arxipèlag desha-bitat de les illes de La Reunió, que els russos anomenen Trovof.

Ahir Moscou va amenaçar de posar en marxa una bateria de re-

presàlies econòmiques contra Fin-làndia si no reconsidera la compra de tres d’aquells illots als propieta-ris finesos. L’avís el va transmetre a través de l’edició internacional el diari Pravda, l’òrgan oficial del partit comunista. El partit Estat as-senyala que Moscou recorrerà a les mesures de retorsió si la disputa persisteix.

El rotatiu avisa que podrien sortir-ne afectades àrees econòmi-ques molt importants, com ara la indústria i les finances, així com el comerç de “materials estratègics importants”, en al•lusió a les terres

rares. Són minerals imprescindibles per elaborar productes d’alta tecno-logia, i els jaciments només es tro-ben en abundància a Rússia.

I qüestiona si Finlàndia esta-ria disposada a tornar a perdre una dècada de creixement, o fins i tot dues, a causa dels efectes d’aquesta guerra econòmica. Amb aquesta re-ferència a les dècades perdudes, el diari Pravda es remunta a la triple crisi borsària, Inmobiliaria i finan-cera que es va desencadenar a Fin-làndia a començaments dels noranta i que d’aleshores ençà no ha aixecat cap, enllaçant crisi i recessions. El

rotatiu ho rebla subratllant que “en les lluites relatives a la sobirania te-rritorial, si Finlàndia continua amb les provocacions, Rússia emprendrà la batalla”.

Una guerra en què Finlàndia té, possiblement, les de perdre, ja que Rússia és el seu primer soci comer-cial, mentre que per al gegant eslau, l’arxipèlag rus només és el tercer, per darrera d’Europa i els EUA.

No obstant això, de moment el boicot antifinés sembla que ja s’ha posat en marxa, si no de manera oficial si a la pràctica. La televisió russa ha cancel•lat la publicitat de

productes finesos als tres principals Canals, i un dels tres grans grups d’agències de viatges ha cancel•lat els viatges organitzats a l’arxipèlag finés.

I enmig d’aquesta crisi, ahir Rússia va obrir un altre flanc quan va donar per acabat el període de veda pesquera. Uns mil vaixells es disposaven a salpar ahir cap a aque-lles illes, riques en recursos naturals i hidrocarburs. Els uns per pescar i els altres per reivindicar la sobira-nia nacional.

CONTINUA A LA PÀGINA SEGÜENT >>

GUERRA ECONÒMICA

El diari Pravda es pregunta si Rússia està disposada a perdre hegemoniaINVASIÓ ECONÒMICA

La flota russa es prepara per envair la costa oriental de les illes de La Reunió

Atacs a interessos finesos a Rússia. Els grans magatzems finesos Svarvard van ser saquejats ahir a la ciutat russa de Smolensk, a la regió d’Irkutsk a l’est del país

168_R6.indd 1 12/11/2013 13:32:21

Page 32: Book Final - Mireia Mullor

DIVENDRES, 15 DE NOVEMBRE DE 2013 www.lavanguardia.com Número 74.363 1,30 euros

Sanitat calcula que 200.000 pensionistes ‘falsos’ no paguen els medicaments La Ministra calcula que la irregularitat es descobreix al creuar dades de la Seguretat Social, Sanitat e Hisenda

L’abastament arriba a uns 800.000 assegurats que consten com a beneficiaris d’una altre persona ECONOMIA 53 I 54

El Govern torna a obrir el debat sobre els horaris comercials El Ministeri d’Economia anuncia la seva intenció de modificar la legislació comercialEl Govern donarà un pas important cap a la llibertat d’horaris al forçar a onze ciutats a obrir al menys en una zona turística. Aquesta mesura forma part del conjunt d’iniciatives per a liberalitzar el comerç, que ampliarà de 72 a 90 les hores d’obertura, elimina la restricció de 12 hores en els festius autoritzats i augmenta de 8 a 10 els festius en que es podrà obrir a partir de l’1 de gener de 2013, que han estat nego-ciades pel Ministeri d’Economia amb les Autonomies. POLÍTICA 15 I 16El Ministre d’Hisenda, Cristòbal Montoro, en la compareixença sobre els horaris comercials

Una nova cirurgia cardíaca prenatal

Hisenda estudia eliminar la desgravació per vivenda El Ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectesDesprés de la noticia de que es modificarà l’IVA reduït en alguns productes, un dia després el Govern central va anunciar també que es-tudia eliminar la desgravació fiscal per la compra de vivenda habitual, així com la creació d’impostos me-diambientals.En definitiva, el Ministeri d’Hisenda i Administracions Públi-

ques, dirigit per Cristóbal Monto-ro, està donant una pensada a tots els impostos, tant directes com indirectes, amb dos objectius. El primer i més clar és incrementar la recaptació per mirar de quadrar els comptes i intentar complir amb l’objectiu de dèficit per al 2013 compromès amb Brussel•les del 5,3%. POLÍTICA 13 I 14

L’experiència en cirugia prenatal del cor des del 1988 ha demostrat que els nens operats abans de néixer solen tenir menys seqüeles que els operats després de néixer GENT 30 I 31

Page 33: Book Final - Mireia Mullor

ALFRED HITCHCOCK

ENTREVISTA A ISAKI LACUESTA

FESTIVAL DE SITGES 2013 ESTRENOS CINE INDEPENDIENTE

TODOFILMS

REPORTAJESReinventando la industria del cineLa fiesta del cine se prolonga

Nº1 - ENERO 2014 · 1,30 €

ESPECIAL SUPERHÉROES

50 AÑOS DE LOS PÁJAROS

PORTADA HITCHCOCK.indd 1 05/01/2014 10:11:47

Page 34: Book Final - Mireia Mullor

sumario

4 ESTRENOS6 NOVEDADES7 CINE INDEPENDIENTE8 REPORTAJE: REINVENTANDO LA INDUSTRIA DEL CINE

11 ENTEVISTA ISAKI LACUESTA14 ESPECIAL SUPERHÉROES18 FESTIVALES SITGES 201320 EL CLÁSICO DEL MES: ALFRED HICTHCOCK22 ENTREVISTA23 REPORTAJE EL PRECIO DE LAS ENTRADAS26 CRÍTICAS 28 LA OPINIÓN DEL LECTOR

SUMARIO.indd 1 04/01/2014 20:40:25

Page 35: Book Final - Mireia Mullor

TODOFILMS ENERO 2014

Alternativo

Nueva sala independiente en Barcelona

Recordando a.... François Truffaut

CINE INDEPENDIENTE

Con motivo del 50 aniversario de la película Jules y Jim, recorda-mos este mes a uno de los grandes directores del cine independiente europeo: François Truffaut.

Después de una infancia difícil, magistralmente representada en Los Cuatrociento Golpes (1959), Truffaut colaboró en prestigiosas revistas. A través de sus artículos mostró el descontento que sentía hacia el cine francés, del que decía que se excedía en el culto a sus es-trellas y se olvidaba de representar la realidad. Por ello decidió em-prender su carrera cinematográfi-ca, una carrera que le llevará a ser uno de los primeros directores de la Nouvelle vague francesa.

Jules y Jim fue un homenaje a la bohemia francesa, a una forma de vida donde se repiraba amor y pasión. Considerada hoy día una obra capital del cine independiente de los sesenta, consagró a Truffaut como un director ineludible en la historia del cine. Así lo confirmó con películas posteriores como Farenheit 451 (1966) o Besos Ro-bados (1968).

Escena de Jules y Jim (1964)

Si tuviéramos que elegir una película que representase el cine independiente de 2013, esa sería sin duda Antes del Anochecer, de Richard Linklater. Y no sólo por sus fantásticas actuaciones o la naturalidad y contundecia de su guión, sino también por marcar el final de una trilogía que empezó hace más de quince años. Las aventuras amoro-sas de Julie Delpy y Ethan Hawke desde su encuentro en Viena en Antes del amanecer (1997), después en Pa-rís - Antes del atardecer (2004) - hasta aparecer con dos gemelas rubias y una vida en común después de tantos años. Antes de anochecer (2013) es la histo-ria del amor, de la vida y la juventud en su versión más realista y humana. Richard Linklater ha cerrado, con sus protagonistas también como guionis-tas, una saga de películas inolvidable.

Julie Delpy y Richard Hawke

Linklater cierra su magistral trilogía

La Sala Zumzeig Cinema abrió sus puertas el pasado mes de septiembre en Barcelona. Esta sala nace del de-seo de dar visibilidad al cine de autor, el cine independiente americano (a veces bastante olvidado), documenta-

Sala Zumzeig Cinema

les, mediometrajes y videoarte. Zumzeig quiere romper con los

moldes de los multicines y ofrecer un servicio poco visto en España: el bistrot, una especie de bar donde po-der comentar las películas o tratar con los invitados. Una práctica de origen francés que abre las puertas a un cine más participativo, un lugar de encuen-tro para los más cinéfilos.

Las salas de cine están notando los efectos de la crisis, que lleva al cie-rre de lugares emblemáticos, antaño templos del cine, y los convierten en tiendas de ropa o grandes almacenes. Los creadores de la Zumzeig esperan calar en el público independiente.

Con Nymphomaniac llegó el escándalo

El nombre de Lars von Trier pa-rece estar ligado con la polémica en cada una de sus actuaciones. Corren ríos de tinta sobre sus películas, que a algunos fascinan y a otros horrorizan. Y volvió a ser noticia con su declara-ción en favor del nazismo, diciendo que “entendía a Hitler”. Ahora pre-senta Nymphomaniac, una de las pe-lículas más explícitas respecto al sexo de toda la historia del cine.Las críticas no se han hecho esperar, calificando el filme de “prono cutre”.

La segunda parte de la película se estrenará a finales de este mes, con altas dosis de erotismo e incluso sa-domasoquismo. El sexo, siempre con-trovertido en taquilla y recurso más que utilizado en el cine independien-te, siempre ha sido tema fetiche de este director danés.

Escena de Nymphomaniac, de Lars Von Trier

7

CINE INDEPENDIENTE.indd 1 05/01/2014 23:57:51

Page 36: Book Final - Mireia Mullor

Festival de Cine Fantástico y de Terror de SitgesEl famoso Festival de Sitges termina con un año lleno de sorpresas. Borgman, de Alex van War-merdam, se ha llevado el Premio a Mejor Película, mientras que el Premio Especial del Jurado ha sido para Only Lovers Left Alive, de Jim Jarmusch. Las tradiciones de este festival, que cumple este año su edición número 46, se mantienen intactas: el Zombie Walk, las conferencias, las master class y una ciudad entregada tanto en decoración de las calles como en participación en las ac-tividades del festival. Sitges respira cine durante al menos dos semanas al año. Por Mireia Mullor

Fes

tiva

les

FESTIVALES, SITGES.indd 1 05/01/2014 14:59:18

Page 37: Book Final - Mireia Mullor

Festivales

Eli Roth presenta su Green Inferno

Los zombies invaden Sitges un año más

Tywin Lannister revoluciona a los fans

Mejor PelículaBorgman, de Alex van Warmerdam

Premio especial del JuradoOnly Lovers Left Alive, de Jim Jarmusch

DirecciónNavot Papushado y Aharon Kes-hales por Big Bad Wolves

ActrizJuno Temple, por Magic Magic

Actor Andy Lau, por Blind Detective

GuiónJames Ward Byrki, por Coherence

Efectos especialesAfflicted

FotografíaLarry Smith, por Solo Dios Perdona

EL PALMARÉS

Ni la lluvia fue capaz de parar a la horda de zombies asesinos que se apoderó de las calles de Sitges. La ya tradicional Zombie Walk, organizada por el Festi-val, reúne cada año a decenas de personas ataviadas con sus mejores galas de zombies.

Como cada año, el Festival organiza un taller de maquillaje zombie de forma gratuita, pero las colas para poder entrar a él en las horas estipuladas suelen ser kilométricas. El recorrido de la marcha partió del Ayutamiento de Sitges, y terminó en una macrofiesta, que cada año se propaga a los muchos pubs de baile que llenan la calle principal de la ciudad. Cientos de personas disfrutan del ambiente propio de la ciudad y la originalidad de la ocasión.

La Zombie Walk se ha convertido en un valor turístico importante en el Fes-tival de Sitges, siendo una atracción para gente de fuera.

El joven director Eli Roth presentó en Sitges su película The Green In-ferno, que ha tenido gran aceptación entre los fans del género.

Acompañado de su protagonista, Lorenza Izzo, ha dado una conferen-cia sobre lo dura que fue la graba-ción de la película, cuyo rodaje tuvo lugar en mitad de una selva perdida de América del Sur. “Las condiciones eran extremas, y trabajábamos con in-dígenas que no sabían ni lo que era el cine “, contó Roth.

The Green Inferno llegará pronto a los cines de todo el mundo, después de pasar por los mejores festivales de cine de terror del mundo.

Los gritos indicaban que alguien famoso estaba a punto de aparecer. Y así fue. La Sala Tramuntana de Sitges acogió la conferencia del actor Char-les Dance, que encarna al malvado Tywin Lannister en la aclamada serie Juego de Tronos.

Los fans de la serie no se perdieron el evento, que culminó con la proyec-ción de uno de los episodios más con-trovertidos de la tercera temporada: La Boda Roja, en el que la mitad del reparto es brutalmente asesinado. Charles Dance dio algunas claves para la cuarta temporada, que se es-trenará el próximo marzo. El veterano actor concluyó: “Tywin Lannister no es malo, es peor”.

A la derecha (arriba) está en cartel del Zombie Walk 2013. Las otras tres imágenes son algunos de los participantes de la marcha zombie de este año.

Eli Roth y la protagonista de The Green Inferno, Lorenza Izzo

Ángel Sala, Charles Dance y el traductor

TODOFILMS ENERO 2014 19

FESTIVALES, SITGES.indd 2 05/01/2014 14:59:25

Page 38: Book Final - Mireia Mullor

REINVENTANDO LA INDUSTRIA DEL CINE

La piratería, la falta de legislación y unos usuarios poco concienciados con la labor de los cineastas plasman la necesidad de un cambio de estructura en la distribución de

películas. Por Mireia Mullor

“Internet no es el futuro, como al-gunos creen. Internet es el presente”. Estas fueron las palabras de Álex de la Iglesia en su discurso como presi-dente de la Academia en la gala de los Goya de 2011. En aquel momento, el cine ya había empezado a pasar el peor momento de su historia. Internet abrió la puerta a la piratería en masa, por lo que se convirtió en el enemigo número uno del sector. Pero, ¿es así como tiene que ser considerado? ¿In-ternet es un instrumento que beneficia o perjudica a la industria del cine?

Ir al cine, como actividad de ocio, ha evolucionado. Durante el siglo XX, el cine vivió su mayor auge, ocu-pando un lugar central en la sociedad. “Esto ha dejado de ser así. Como es-pacio de ocio, el deporte y las redes sociales le han comido el terreno de forma absoluta al cine”, explica Isa-ki Lacuesta, ganador de la Concha de Oro de San Sebastián por Los Pasos Dobles. Y pese a esta pérdida de cen-tralidad, la industria continúa con sus mismas estructuras. El largo recorrido de una película desde que se exhibe en las salas de cine hasta que la podemos tener disponible – legalmente – en Internet, es un camino muy criticado por los profesionales del sector. “Hay mucho miedo de mover ese recorri-do, porque el pastel es cada vez más pequeño, y los que tienen su porción no la van a querer perder”, comenta Gerard Cassadó, redactor del Blog de Cine Online de la revista Fotogramas. ¿Y cuál es esta estructura a la que se aferra la industria? Las salas de cine compran la exclusividad de la película durante tres o cuatro meses, un tiempo en el que no puede ser utilizada para nada más, aunque dejen de exhibirla a las dos semanas. Y es tras esos tres o cuatro meses cuando comienza a estar disponible en DVD, BluRay e Internet. “Principalmente quien pone muchas trabas en el asunto son los exhibidores, por miedo a perder bene-ficios, cuando se ha demostrado que eso no tiene por qué ser así”, añade Cassadó, que pone como ejemplo a

Estados Unidos, donde, según nos cuenta, se ha invertido el proceso en algunas películas: primero se estrena online y después en salas. Fue el caso del documental Searching for Sugar Man, que tuvo un estreno simultáneo y exitoso en ambos formatos.

Por un lado, la estructura inamovi-ble de la industria, y por otro, un mal uso de Internet. ¿Y qué hay de la cri-sis económica? ¿También se puede considerar un factor para justificar la caída de espectadores? Muchos se quejan de un precio abusivo en las en-tradas, que actualmente rondan los 9 euros, 13 si es en 3D. “El precio de la entrada en nuestro país va a la con-tra de atraer a la audiencia, ha dinami-tado la imagen de las salas del cine y ha alejado a las audiencias jóvenes”, comenta Pau Brunet, analista de la taquilla en Box Office, del diario The Economist. ¿Se utiliza la excusa del elevado precio de las entradas para justificar la bajada de espectadores?

“Yo no he visto que baje el público del fútbol, cuando las entradas valen mu-chísimo más. Eso me hace pensar que el precio no es el problema”, explica Isaki Lacuesta, “en comparación con un cubata me parece incluso barato”.

El caso es que los datos hablan por sí solos: la venta de entradas de cine sufre una caída irrefrenable. Según datos del Ministerio, las salas de cine españolas han perdido más de 40 mi-llones de espectadores en los últimos diez años. “Los espectadores llevan cayendo desde el año 2003, han des-aparecido el 95% de los videoclubs y más del 40% del espacio destinado a la venta de videos”, explica Juan Car-los Tous, fundador de la plataforma online Filmin. “Lo que hay que ana-lizar es que si bajan las salas de cine, el video de alquiler, el video de venta y las audiencias de televisión en cuan-to a cine, y que lo único que sube es internet, tendríamos que mirar qué es lo que estamos haciendo nosotros des-de la propia industria”, añade. Pero parece que las grandes empresas del cine no se moverán ante los cambios que está viviendo la industria. “Es un sector dominado por multinacionales que no tienen ganas de cambiar nada”, afirma el productor Alejandro Miran-

Rep

orta

je

TODOFILMS ENERO 2014

El deporte y las redes sociales le han comido

el terreno al cine

Datos del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte

8

REPORTAJE 1.indd 1 05/01/2014 15:00:06

Page 39: Book Final - Mireia Mullor

lo que valga la pena pagar un precio razonable”, afirma Gerard Cassadó.Nubeox – plataforma del grupo An-tena 3 – y Wuaki.tv son dos de los videoclubs online que ha firmado con todas las Majors americanas. Es decir, cuentan en su catálogo con las películas más taquilleras y comercia-les de los últimos años. Por su parte, Filmotech – con el apoyo de El Corte Inglés – apuesta por el cine español. Como se puede comprobar, la oferta de las plataformas online en España es amplia, variada y económica, ya no valen las excusas sobre el precio o la escasez de títulos.

Algunas plataformas se lanzan ade-más con los festivales de cine. Es el caso de Filmin y su Atlántida Film Fest, el mayor festival de cine online, que este año ha celebrado su tercera edición. Este compromiso con la cul-tura del cine lleva a las plataformas de distribución a ser algo más que un simple videoclub digital.

La comodidad y la facilidad de uso son factores claves en las plataformas de Video on Demand. Por ello, Ale-jandro Miranda, productor de Buried (Enterrado) y presidente de la Aso-ciación Videográfica Española Inde-pendiente (AVEI), ha llevado a cabo una iniciativa innovadora en España: Encuentra tu Peli. “Es un buscador de películas donde puedes ver dónde encontrar una película y a qué pre-cio”, explica Miranda. ¿Por qué este

da.Cuando hablamos de industrias del

entretenimiento, es inevitable mirar hacia los Estados Unidos.

Comprobamos así que la gente con-tinúa apoyando el cine en las salas, y además apuesta por las plataformas online como Netflix, que cuenta con cerca de 30 millones de suscriptores. “En Estados Unidos la gente acude mucho más al cine, tiene una frecuen-cia casi tres veces mayor que en Es-paña y aún el doble que en países de alta frecuencia como Francia”, cuenta Pau Brunet. “En el mundo online la diferencia clave es que en Estados Unidos hay una cultura que acepta el intercambio económico como algo normal. La cultura del “todo gratis” no tiene sentido para ellos”, añade.

España se salvó el mes pasado de ingresar en la lista 301, la lista de los países más piratas del mundo. Esta lista no sirve solo para señalar con el dedo a los países que no actúan efec-tivamente contra la piratería, sino que también se reservan el derecho a im-poner sanciones comerciales. “Si las empresas americanas dejan de con-siderar a España como un mercado atractivo, cerrarán las oficinas y se irán, porque para ellos no supone más que el 3% o 4%”, afirma Juan Carlos Tous. Estados Unidos ha dado un voto de confianza a España para que pueda tomar medidas más efectivas contra la piratería durante este año. En 2012, las descargas ilegales superaron los 3.050 millones, con un porcentaje del 43% para la descarga de películas, y la tasa media de piratería alcanzó el 86%, según los datos ofrecidos por la Coalición de Creadores e Industrias de Contenidos. Asimismo, desde esta coalición exigen al gobierno que “de-muestren la efectividad del modelo propuesto”.

La tasa media de piratería alcanzó el 86%

en España

El pasado 22 de marzo se aprobó la última reforma de la Ley de Propie-dad Intelectual (LPI), con muchas crí-ticas a su espalda. Según esta nueva modificación, se podrán perseguir y sancionar las webs de enlaces y a sus anunciantes. Hasta ahora, los resul-tados de la llamada ley Sinde no han sido los esperados y no hay muchas

esperanzas puestas en esta última re-modelación. “La LPI está intentando algo que es muy complicado, porque si tú cierras una web de enlaces, al día siguiente tendrás tres iguales”, opina Gerard Cassadó, que afirma que no hay ahora mismo un sistema legis-lativo capaz de frenar la piratería en España.

Esta legislación, hasta ahora inefi-caz, junto con la subida del IVA cultu-ral al 21% obstaculiza cada vez más la vuelta al cine de los espectadores per-didos y fomenta las descargas ilegales en Internet. Mientras, los hábitos de consumo de los españoles han cam-biado y se están creando generaciones de jóvenes que nunca han pagado por ver una película.

LAS NUEVAS PLATAFORMAS

Hace 6 años que empezaron a sur-gir las primeras plataformas de Video on Demand (VOD) en España. La sombra de la piratería en internet cre-cía sin parar mientras la industria se refugiaba tras su estructura cada vez más obsoleta. Aunque había – y hay – una oferta de contenidos digitales importante, estas nuevas plataformas siempre han tenido un problema de visibilidad. Webs como la de Filmo-tech, Nubeox, Filmin o Wuaki traba-jan cada día para poder constatar su existencia ante la sociedad española. “Hay que ofrecerle algo al usuario por

Rep

orta

je

Reportaje

TODOFILMS ENERO 2014

A pesar de especializarse en cine independiente, Filmin es ya la platafor-ma de Video on Demand más importante en España. Juan Carlos Tous y su equipo llevan 5 años luchando por ser rentables, objetivo que, según nos cuentan, tienen previsto lograr a finales de 2014. De momento sobreviven con los premios conseguidos a nivel internacional gracias a sus contenidos en versión original, así como también el reciente Premi Ciutat de Barcelo-na a la creatividad e innovación. Filmin cuenta con más de 4.000 películas en su catálogo y ofrece tarifas mensuales más que económicas – de 8 a 15 euros. Tous destaca sobre todo la comodidad del servicio. “La gente quiere ver cine cómo, dónde y cuándo quiere. Hay que dárselo y adaptarse a los nuevos medios”.

9

REPORTAJE 1.indd 2 05/01/2014 15:00:07

Page 40: Book Final - Mireia Mullor

proyecto? “Para facilitarle la vida al usuario y porque hay un gran desco-nocimiento de lo que hay en el sector. La gente piensa que hay muy pocos títulos, cuando en realidad tenemos una oferta igual que la de Francia y mejor que la inglesa”, cuenta.

Encuentra tu peli es una plataforma que intenta dar visibilidad al VOD en España. En colaboración con la empresa norteamericana que creó el modelo, planea ya la versión para Android e iPad. Miranda advierte también que es necesario un cambio de modelo en la industria y apuesta por la originalidad en la oferta. “Se podrían hacer salas de cine low cost, salas de cine para bloggeros, salas donde la gente pudiera chatear… Se podrían hacer muchas cosas para que la gente volviese al cine”. Quizás es eso lo que falta. Nuevas ideas y ganas de cambiar las viejas estructuras para salvar el cine.

UN MODELO DE PRESENTE

Internet ha hecho crecer el miedo en la industria del cine. Los exhibidores exigen exclusividad en la distribución de las películas, por lo que el proceso de disponibilidad online del film se alarga. Y actualmente vivimos en una sociedad que consume contenidos de forma inmediata y que se niega a es-perar por algo que pueden conseguir escribiendo unas palabras en Google.Mientras estas dos ventanas – la de los exhibidores y la de Internet – se ven como enemigos, las descargas ilegales siguen subiendo. Por eso los profesionales de la industria reclaman un nuevo modelo, basado en concebir cada ventana de distribución como una experiencia distinta. El estreno de Carmina o Revienta, la ópera prima de Paco León, levantó numerosos de-bates en su estreno el pasado verano. Carmina se estrenó simultáneamente en Filmin, DVD y BluRay, televi-Sión de pago y en las salas de cine que aceptaron este modelo. “Hay que reconocer que es un modelo pequeño, pero ahí se demostró que las películas pueden estar conviviendo en las dife

rentes formas de explotación a la vez” explica Tous, contento por el resultado del proyecto. Y no es para menos: 60.000 visionados en Internet, 70.000 DVD vendidos y 17.000 espectadores en las apenas 20 salas de cine donde se estrenó. “Paco, como productor, ha ganado más dinero con Carmina en este modelo que si lo hubiera hecho en el modelo tradicional de cine”, dice. A pesar de las buenas sensacio-nes que trajo el estreno multiplatafor-ma de Carmina o Revienta, JC Tous no considera que sea un modelo apli-cable a todas las películas, sobre todo las de gran presupuesto. “No se lo re-comendaría a Santiago Segura para la próxima de Torrente”, comenta.

Como director, Isaki Lacuesta afir-ma que “el estreno multiplataforma debería de ser ya un modelo de pre-sente”. Lacuesta manifiesta su inten-ción de utilizar este modelo con su nueva comedia Murieron por encima de sus posibilidades, que se encuen-tra en pleno rodaje, aunque duda que vaya a ser un objetivo fácil de cum-plir. “Hay muchas resistencias por parte de todos los sectores implica-dos”, observa el director.

Los datos sobre el cine y la piratería en España exigen un cambio, un paso hacia delante. Desde todos los secto-res coinciden en el problema princi-pal: la concienciación social. “Este sec-tor es un auténtico caos, donde nadie quiere pagar por nada”, declara Alejandro Miranda, que expresa ade-más su indignación por las descargas ilegales de Buried (Enterrado). “He avalado con mis bienes esa película, y no debería estar gratis en Internet”, añade.

Juan Carlos Tous insiste que “en in

ternet compartir es multiplicar, no es dividir”, pero siempre hay que tener en cuenta que “detrás de una pelícu-la trabajan cientos de personas”. Y es que para que el cine pueda seguir haciendo historia, se les tiene que de-volver a los profesionales la inversión que han hecho en ella. “Esto, llevado a los extremos, podría acabar con el cine”, afirma Tous.

Tanto desde las plataformas como desde los propios cineastas esperan que los españoles y españolas sepan apreciar el trabajo que realizan. ¿Mi-sión imposible? “España es un país en el que nunca se ha valorado suficien-temente a la cultura y sus trabajado-res”, comenta Isaki Lacuesta. “Nunca se ve en los medios de comuni-cación la parte del trabajo, lo laborioso que es hacer una película. El nivel de ar-tesanía tan sofisticada y tan precisa en los conocimientos que requiere para hacerla, ya sea grande o pequeña. Creo que si mostráramos más a me-nudo esta parte del trabajo habría más respeto por parte de la sociedad a la cultura”. Tenemos los medios, pero sin voluntad de cambiar, no tenemos nada.

Rep

orta

je

Reportaje

TODOFILMS ENERO 2014

“El estreno multiplataforma debería

ser ya un modelo de presente”

“Se podrían hacer muchas cosas para que

la gente volviese al cine”

Sigue la entrevista completa al director Isaki Lacuesta, colaborador en este reportaje, en la siguiente página >>>

10

REPORTAJE 1.indd 3 05/01/2014 15:00:07

Page 41: Book Final - Mireia Mullor

LLIBRE D’ESTIL “TODOFILMS”

Tipologia: 2.2.04 Cine, Video y Fotografía

Identificació

Títol: Todofilms

Contingut/especialització/tipologia: la revista tractarà sobre cinema, des

d’una perspectiva generalista però intentant arribar a tots els gèneres i

tractant temes socials

Periodicitat: mensual

Lloc d’ubicació: Barcelona

Difusió/tirada: 300.000 exemplars

Target o públic objectiu

Edat: franja d’edat compresa entre 18 i 65 anys.

Nivell d’instrucció: mínim de cultura cinematogràfica

Hàbitat: indiferent

Condició civil: indiferent

Condicions especials: que al lector li agradi el cinema

El nostre mitjà serà una revista generalista, però que doni visibilitat a tot tipus

de gènere cinematogràfic. L’hàbitat i la condició civil ens sembla indiferent,

sempre i quan al lector li agradi el cinema.

Estratègics

PQS: serveix per informar sobre l’actualitat del cinema, a més

d’augmentar la nostra cultura envers el lector

Descripció dels objectius: crear una revista en la que poder treballar com

a periodistes en un àmbit que ens agrada, com és el cinema. També

oferir un producte diferent i de ventalls més amplis, que no es basi en el

sensacionalisme o la premsa rosa dels famosos del cinema

Page 42: Book Final - Mireia Mullor

Descripció de la missió: culturitzar al públic i recolzar el cinema en

moments de crisi

Competència: Fotogramas, Cinemanía

Posicionament: Menys sensacionalisme i més varietat de gèneres.

Productes pròpiament periodístics, contrastats i d’interès per al lector

Estil de la revista: model clàssic, però amb continguts diversos i

innovadors

Avantatges de la revista: plasma tots els estils de cinema, des dels més

amateurs als més professionals i amb més pressupost

Desavantatges de la revista: no tenim recursos suficients per accedir a

entrevistes amb grans actors i directors, no per poder anar a gran

estrenes

Continguts textuals

Seccions: estrenes, crítiques, novetats, reportatges, opinió del lector,

entrevistes, clàssic del mes, especial superherois, festivals i cinema

independent

Gèneres: tots els tipus de temàtica cinematogràfica

Gràfics: audiències, milions recaptats, fotografies, dibuixos... En general,

utilitzarem molts grafismes

Altres: publicitat

Volem que el resultat final sigui una revista molt visual, amplia en temàtica i en

gèneres, que cridi l’atenció del públic.

Page 43: Book Final - Mireia Mullor

LLENÇAT DE TODOFILMS

PORTADA

1

PUBLICITAT

2

SUMARI

3

ESTRENES 4

ESTRENES 5

NOVETATS 6

CINEMA INDEPENDENT 7

REPORTATGE I

8

REPORTATGE I

9

REPORTATGE I

10

ENTREVISTA I

11

ENTREVISTA

I 12

PUBLICITAT

13

ESPECIAL SUPERHEROIS 14

ESPECIAL SUPERHEROIS

15

ESPECIAL SUPERHEROIS 16

ESPECIAL SUPERHEROIS 17

FESTIVALS 18

FESTIVALS 19

CLÀSSIC DEL

MES 20

CLÀSSIC DEL

MES

21

ENTREVISTA

II 22

REPORTATGE

II

23

Page 44: Book Final - Mireia Mullor

REPORTATGE II

24

PUBLICITAT 25

CRÍTIQUES 26

CRÍTIQUES 27

OPINIÓ DEL

LECTOR 28

OPINIÓ DEL

LECTOR 29

CONTRA- PORTADA

30

RETÍCULA

Hem decidit fer tres columnes perquè quatre ens semblava que era massa ample.

Aquesta estructura és més adequada a tots els continguts. Les altres tres columnes

ens donen més llibertat per moure els elements de la pàgina.

Page 45: Book Final - Mireia Mullor

Pràctica R11: CapçaleraEl títol provisional de la nostra revista es Todofilms, ja que està orientada al món del cinema. Aquest títol transmet modernitat, és a dir, no serà una revista de cine especialitzada en cinema clàssic, western o qualsevol dels altres gènres, sinó una revista generalista i del cinema actual. Per això, la lletra que busquem haurà de ser vanguardista, senzilla i atractiva per una audiència general. És necessari, a més a més, que sigui llegible i clara.

A) Sinònims o paraules relacionades: pel·lícules, cinema, Hollywood, festivals, claqueta, càmeres, actors, di-rectors.

B) Llista del títol amb diferents tipografies:

TODOFILMS(Algerian)

TODOFILMS(Bauhaus 93)

TODOFILMS(Bernard MT Condensed)

TODO-FILMS

(Blackoak Std)

TODOFILMS(Broadway)

TODOFILMS(Brush Script Std)

TODOFILMS(Chiller)

TODOFILMS(Poplar Std)

TODOFILMS(Comic Sans)

TODOFILMS(Courier new)

TODOFILMS(Cooper Std)

TODOFILMS(Curlz Mt)

TODOFILMS(Forte)

TODOFILMS(French Script Mt)

TODOFILMS(Gill Sans MT Ext Con-

densed Bold)

TODOFILMS(Rosewood)

TODOFILMS(Gill Sans Ultra Bold)

TODO-FILMS

(Goudy Stout)

TODOFILMS(Hobo Std)

TODOFILMS(Kristen ITC)

TODOFILMS(jokerman)

TODOFILMS(Lithos Pro)

TODOFILMS(Magneto)

TODOFILMS(Viner Hand ITC)

TODOFILMS(Matura MT Script Capi-

tals)

TODOFILMS(Mesquite Std)

TODOFILMS(Mistral)

TODOFILMS(Nueva Std)

TODOFILMS(Old English Text)

TODOFILMS(Papyrus)

TODOFILMS(Ravie)

C) Elecció d’una tipografia: de les lletres utilitzades a l’apartat anterior, crec que la que més representa el con-cepte de la revista i pot atraure a una audència cinèfila generalista és la Gill Sans MT Ext Condensed Bold, ja que em transmet modernitat, ja que visualment és molt vertical:

TODOFILMS (Gill Sans MT Ext Condensed Bold)

168_R11.indd 1 12/12/2013 10:48:11

Page 46: Book Final - Mireia Mullor

D) Lletres amb major i menor espai entre elles: ara anem a identificar les lletres que tenen major i menor espai entre elles amb el títol proposat (Todofilms).

TODOFILMS Amb l’unitat de mesura d’unes boletes de 0,5 mm x 0,5 mm, determinem els següents espais:TO= 104 ; OD= 94 ; DO= 125 ; OF=92 ; FI= 100 ; IL= 62 ; LM= 163 ; MS= 141

El menor espai el trobem entre les lletres “I” i “L”. Amb aquests criteris podem determinar que l’espai és més ajustat, a causa de la verticalitat d’ambues lletres i , també, per la similitat entre elles. El major espai el trobem en LM i DO. Dels resultats obtinguts, podem veure que oscil·len entre els 60 i els 163, hi ha una diferència im-portant, que s’haurà d’arreglar amb el tracking.

E) Indicar la unidad elegida: per determinar l’espai entre les lletres m’he basat en les boletes anteriors. No he utilitzat el mateix tracking amb tot el títol, ja que, com s’ha comprovat en l’apartat anterior, algunes lletres estan més separades que altres, a causa de les característiques pròpies de la lletra. Per tant, entre les lletres TODO he utilitzat un tracking de 20 per obrir una mica més d’espai entre les lletres, mentre que a FIL he aug-mentat a 40, ja que són les lletres més ajuntades. Les últimes, MS, també tenen un tracking de 20.

F) Composició del text: la composició final del nostre títol és la següent:

TODOFILMSG) Valoració dels espais: amb les modificacions ja realitzades amb el tracking explicades a l’apartat E, el text queda equilibrat al meu gust, compensat en espais ia agradable a la vista. No veig necessari aplicar color a les lletres ja que el blanc i negre em sembla adient a l’estil de la meva revista.

168_R11.indd 2 12/12/2013 10:48:12

josepmanel
Lápiz
josepmanel
Nota adhesiva
Aquesta mida de les boletes d'on ha surtit??? En base a qé l'has escollit??? Qué representa???Nota: 6,5