BOPC 174/1 T i P - Parlament de Catalunya · Mesa ha acordai de trametre la dita sollicitud al...

Número 174 I Legislatura Barcelona, 23 dc gener de I984

SUMARI

11. TEXTUS EN TRAMITACIÓ

- Projecte de Llei del Joc (Reg. 7769). Prbrroga del termini dc prescntacib del Dictamen de I u Comissió dc Justicia, Dret i Segurckit Ciutadaria. - Projecte de Llei de l’lnstitut CatalA del Crbdit Agrari (Reg. 7806). Soi+licitud cte Dictamen al Conseti Consuitiu. - Projcctc de Lici de 1’Estalrrt de la Funcib Inlcrventoru (Reg. 81 12). SoI.Iicitud cie Dictamenai Conseli Consultiu. - Projecte CIC: Llei dei Fons d’Acci6 Territorial de la Genc- ralitat de Catalunya (Reg. 8804). - Projecte de Llei de suplcment de crkclit per il atendre els trnspassos en materia de serveis penitenciaris (Rcg. 8835).

C. PROJECTES DE LLEI

U. PROPOSICIONS DE LLIU - Proposicih de Llei de la Sindicatura de Cornpies de Cata- lunya. Termini de presentacib d’esmenes subsegüents al Dictamen dcl Consell Consultiu.

G . PROPOSTES DIC RESOLUCZÓ 5. PROPOSICIONS NO DE TALEI I ALTRES PRoPosrEs - Proposicib no de IJei sobre la convocatoria d’oposicions per a [’ingrés als cossos docents, presentada pel G. Socialisla (Reg. 8847).

1. INTERPEIiLACIONS I MOCIONS 1. INTEKPEIiLACIONS a) Interpklacions que s’anuncien - Jnterpel-lacih al Consell Executiu sobre presons, que Tor- mulara el Diputat 1. Sr. Antoni SubirA i Claus, del G.p. de Cotwergkncia i Unió (Keg. 8822)- - InterpeHaci6 al Consell Executiu sobre la prevenci6 de la dclinqüknciii juvenil i yroteccib i tutela de nienors, que formulari el G.P. de Convcrgcriciti i Unió (Reg. 8823). - Intcr@laciÓ al Conscll Executiu sobrc la pilitica relativa

7505

7505

7506

7 506

7509

7511

7512

7512

7513

a Ics estacions csportivcs d’hivcrn, yuc formular8 el G.p de Convcrgkncia i Unió (Keg. 8824). - Interpdlació al Consell Executiu sobre la cundidatura de Barcelona pec als JOCS Olimpics del 1992, que formutara el G.1). de Convergcncia i Unió (Reg. 8825). - Interpel-laci6 R I Consell Executiu sobre lu política de joventut, que formulari el Diputat E. Sr. Ramon Camp i Ha- talla, del G.p. de Convergkncia ¡ Uni6 (Reg. 8826).

J. PREGUNTES 1. PREGUNTES A RESPONDRE ORALMF,Nr DAVANT EL PLE a) Preguntes que s’anuncien - Pregunta al Consell Executiu sobre el pagament dels interessos a les cooperatives de primcr grau, que formularh el Diputat I. Sr. Ramon Franch, del G.p de Centristes (Rcg. 8383; 13OPC, 163, 6974). Retirada de lu pregunta (Reg. 8813). - Pregunta al Consell Executiu sobre les valoracions de 1981, 1982 i 1983, que formulari el Diputat i. Sr. Jesús PI L$), del G.p. d’Esquerrrl Kepublicana (Reg. 881 2). - Prcgunta R I Conscll Executiu sobre la Uni6 de Cooperati- ves i el pagamcnt dels intercssos dc les cooperatives dc primer grau, quc formulari el Diputat 1. Sr. Ramon Franch, del G.p. de Centristes (Reg. 8820). - Pregunta al Consell Exccutiu sobre l’oli de dcnominució cl’origen Siurana, que formulari el Diputnt I . Sr. Ramon Franch, del G.p. de Centristes (Reg. 8821 3.

3. PREGUNTES A RESPONDRE PER ESCRiT a) Preguntes que es formulen - Pregunta al Consell Exccutiu sobre I’oli Siurana, formulada pel Diputat I . Sr. Ramon I3+anch, dcl G.p. de Cenlristcs (iicg. 8224; BOPC, 162, 6934). Retirada de la pregunta (Reg. 881 3). - Pregunta al Consell Executiu sobre les subvencions per a

7513

7514

7514

7515

7515

7516

7516

7516

K Al A’ IU23 PROC 1C 111 M INTS 3. YItOCJCDIMEN‘l’S DAVANT N I A ‘l’RTl3UNhL CZdNS‘~ITUCI0NAI~ - liccu rs previ d’i iieonsti t LIC iona 1 i tai ii i 11 t crposii I* 1x9 Par. 1 B -

mcnl per N impugnar i’;irt¡cIc 2.2 h) i c ) , tic la Lki 44/83, del 28 dc dcsem bre, ctc Prcssupostos Generals dc I’Tlslat per’ al 1984. Solkitucl de Ilictatncn al Coiiset! Consulliu (Reg. 8819).

IM, INFORMACIO c ) Activitat parlamentaria c.1) Rcunions tingudes i qiiestions tractarlcs c,2) Keiacii, dc! documents entrats ;i IR Carnbra

e) Rkgini interior - licconeixcnzeiit cl’antiguitat ii un funcionari cicl Parla- M C nt.

75 I 7

g) IIictAmens del Consell Consultiu - 13ictamen sohre l’adequacici ii I’l’statut CIC Calal unya del I3ict;imcn dc la Comissi6 d’F,cononiia, Finances i Prcssu- post sobrc la l’roposici6 dc Llei dc In Sindicatura de Comptcs (Reg. P. 1773). - Diclamcn sobrc I’adequació a I’iislatut dc C:tiduny;i clel Dictamen de lli Comissi6 de .I uslicia, ilrct i Scguretnl CiLitii-

dana sobre et Prcjccte CIC Llei dc coordinacih de les I’olicies 1,ocais ;i Ciitaiunya (Reg. I’. 1774) .

75 18

75 18 7518 XV. h D E X DE TRAMITACiONS

7520

7520

7520

7527

753 1

BUTLLET~ OFIGJAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 J 23 de gener 1984 7505

IT. TEXTOS EN TRAMITACIÓ

C. PROJECTES DE LLEI

PROJECTE DE LLEI DEL J 8 c (Reg. 7769)

PR6KROCrA DEL TERMINI DE PRESENTAC16 DEL DICTAMEN DE LA COMISSI6 DE JWST~CIA, DRET I SEGURETATCIUTADANA

PWSID~NCIA DEL PARLAMENT AL PRESIDENT DEL PARLAMENT

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 17 de gener de 1984, vista la sol-licitud presentada pel President de la Co- missib de Justicia, Dret i Seguretat Ciutadana (Reg. 8838), d’a- cord amb I’article 84 del Reglament, ha acordat de prorrogar fins al dia 29 de febrer de 1984, el tcrrnini de presentació del Dictamen de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutada- na al Prqiecte dc Llei del Joc (Reg, 77691, la qual C Q S ~ es fa avi- nent als IlhMres senyors Diputais i als Grups parlamentaris.

D’acord amb I’article 89.2 del Reglament, s’ordena de publicar en el 132ltlleri OJcid del Purlameiit d~ Catalunya la dita sol4ici tud.

La Mesa de la Comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutada- na, d’acord amb a l b que preveu l’article 39.2 del Reglament del Parlament, ha acordat de soldicitar a la Mesa del Parlament una ampliació del ’ termini per a I’elaboracid, dei Dictamen sobre el Projecte de Llei del Joc.

La prorroga que es demana és fins’al29 de febrer.

Palau del Parlament, 17 de gener de 1984

Albert Alay President de la Comissió

Palau del Parlament, 1 8 de gener de 1984

Heribert Barrera President dei Parlament de Catalunya

PROJECTE DE LLEI DE L’INSTITUT CATALA DEL CREDIT AGRARI (Reg. 7806)

SOLLICITIJD DDR DICTAMEN AL CONSEI,I, CONSULTIU

PRESlDfiNClA UEL PARLAMENT A LA MESA DEL PARLAMENT

La Mesa dei Pr-lrlament, en sessió tinguda el dia 16 dc gener de 1984, ha pres ilota cle la solkitud presentada pels Grups parlamentaris del PSUC i Socialista (Reg. 8832) perquk el Dic- tamen de la Comissió d’Economia, Finances ¡ Pressupost sobrc: el Projecte de Llei de I’Institut CalalA del CrBdit Agrari (Reg. 7806) i els vots particulars i les esmenes reservades per a mantenir en el Ple sigui tram& al Coiisell Consultiu de la General itíit.

D’acord amb el que disposa I’article 9.1 de la Llei de Catalu- nya nhm. 1/1981, del Consell Consultiu de la Generalitat, la Mesa ha acordai de trametre la dita sollicitud al President dei Consell Consultiu de la Generalitat perque emeti dictamen segons el que estableix I’article 8. I de la Llei abans esmentxla.

D’ncord amb l’article 89.2 del Kcglament, s’ordena de publicar en el Butlletí Qficiul dei Purlummt úr Catalunya el dumunt dit escrit de sol4citud.

Palau del Parlament, 1 7 dc gener de 1984

I-Teri bert í3arrcra President dcl 1%-lamcnt de Catalunya

Els Grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que disposen els articles 8.1 i 9.1 de la Llei de Creació del ConseIl Con- sultiu de la Generalitat núm. 1 /&I , clcl 25 de febrer, sol.licit.em que sigui tram& a aquest organisme consultiu de la Gencralitat de Catalunya. el dictamen de la Comissib d’Econoinia, Finan- ces i Pressupost sobre el Projecte de k i de !’Institut Catah dcl Crkdit Agrari, a fi i efecte que elabori el dictamen corresponent, c13 relacih amb tot I’articulat d’aquest Projecte.

Palau del Parlament, 13 de gener de I984

Rafael Ribó, G. p. del PSUC; Lluis Armet, G. Socialista

javier

PKESID~NM ~3 r x PARLAMENT A LA MESA DEL PARLAMENT

La Mesa del Parlament, en sessi6 tinguda el dia 16 de gener dc 1984, ha pres notii de la soklicitud presentada pels Grups parlamcntaris del PSUC i Socialistn (Reg. 883 I ) ~ perquc el Dic- tanien de la Comissi6 d’kkonomia, Finances i Pressupost sobrc el Projecte de Llei de I’Estatut de la Funció Interventora (Reg. 8 I 12) i els vots particulars i les esmencs reservades per a mantenir en ei PIC sigui triimks al Consell Consultiu de la Genernii tat.

D’acord amb el que disposa i’article 9.1 de la Llei de Cstalu- nya num, 111981, del Consell Consultiu de la Generalitat, la Mesa lla acordat cle trametre la dita sol.iiciluci al President del Consell Consultiu de la Generalitat pcrquk emeti dictamen segons el que estableix I’artide 8.1 de la Llei abans esmentada.

D’acord amb l’article 89.2 dcl Ibglament, s’ordena de publicar en el Butlletí Qficicii del Put;kument de Catalunya el damunt dit escrit de sol.1icih.d

Els Grups parlamentaris sotasignats, d’acord amb el que disposen els articles 8.1 i 9.1 de la Llei cle Creaci6 del Consell Con- suitiu de la Generalitat núm. 1 J81, del 25 de febrer, sol-licitem que sigui trames aquest organisme consultiu de la Generalitat de Catalunya el dictamcn de la Comissió d’Economia, Finan- ces i Pressupost sobre el Projectc de Llei de 1’Estatut de la Funció Interventora, a fi i cfecte que elabori el dictamen corresponent, en relació amb let I’articulat cl’aquest Projecte.


Rafael Ribb, G. p, clcl PSUC; Lluis Armeí, G. Socialista

Palau del Parlarncnt, 17 de gener de 1984

Heribert Barrera President del Pariament de Catalunya

PROJECTE DE LLEI DEI, FONS D’ACCId TERRITORIAL DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (Reg. 8804)

ors Diputats i eis Grups parlamentaris disposen d’un termini de quinze dies habils, que finirii el dia 17 de febrer. de 1984, per a presentar-hi esmenes.

vuitanta-tres.

Palau del Parlament, 18 cle gener de 1984 PltOJECTE DE:

Macia Riavedra

EI mr, FONS Heribert Rarrera D ~ A C C I ~ TERRITORIAL DE LA

President del Piirlamcnt de Catalunya GENERALITAT DE CATALUNYA

javier

RUTLLET~ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 J 23 de gener 1984 7507 .-

institucional bisica faculta la Generalitat per constituir institucions que fomentin in plena ocupació i el desenvolupament econbmic i social en el marc de les seves competencies, Final- ment I’article 9, també dc I’Estatut, en cl seu apartat 13, atribueix il 121 Generalitat de Catalunya competkncia exclusiva, sobre les obres pljbliques que no tinguin la qualificzició d’intc- res general de I’Es~at o la realitzacirj de les quals no afecti una altra Comunitat Autbnoma, mentre que I’apartat 9 del mateix article li atorga la competencia cxclusiva sobre I’ordcnació del territori.

D’altra banda, I’arliclc 16 de la Llei Organica 8/80, del 22 de setembre, de Finanqarnent de Ics Comunitats Autbnomes, assenyala que cn els Pressupostos Generals de I’Estat dc cada any, de conformitat amb el principi de solidaritat interlcrritori- ai a qu6 es refereix la Constitució, es dotarli un Fons de Co- mpensació intcrterritorinl, cls recursos del qual tenen ciiractcr de chrrcga general de 1’Estat. S’eslableix també que aquest Fons es distribuirj per les Corts Generals entre Comunitats Autbnomes, províncies que no en forniin part i territoris no in- tegrats en I’organitzacib provincial. Així mateix, es disposa quc les transfcrkncies de l’esmcn tat Fons de Compensació Iiitertersitorial rcbudcs s’hauran de destinar a financar projectes de carictcr local, comarcal, provincial o regional que coad- juvin a disminuir Ics diferencies de renda i de riquesa entre els scus habitants.

Per tal de fer possible I’adequat compliment dels principis generals enunciats a la Constitució Espanyola, a Estatut d’htonomia de Cnlalunya, i a la LOFCA, sembla ben clar que les inversions phbliques a Catalunya hauran de tendir a afavorir iina reduccib cn les disparitats de renda i de riquesa, així corn un adcquat redreqamcnt de les oportunitats cl’ocupació produc- tiva, entre els diferents ciutadans, tot asscgurr-’ 9 la vryyda, el degut compliment del principi bhsic dc la COL ,laci6 i la pro- gramació cohercnt de les diverses actuacions inversores sobre un mateix territori. Es per aquest conjunt de raons que cs con- sidera nccessiria la creació d’uri Fons d’Acci6 Tcrritorial, a incloure dins els Pressupostos de la Generalitat de cada any, que contribueixi a fer possible que una part (fe Ics inversions públi- ques a &rec de la Generalitat de Catalunya estigui m6s parti- cularment orientada a aconseguir les finalitats bisiqucs de re- dreqament de ies disparitats territorials nascudes de les des- igualtats de renda i d’oportunitats d’ocupacib. Es pretén que aqucst Fons englobi i orienti eficaGment, en primer lloc, ln serie de projectcs que dins l’hmbit de compethcies que els s h prbpies, s’estableixin anualment dins el Fons de Compcnsació Intertcrritorial conjuntament entre la Generalitat i 1’Adnii- nislracib central i potencii, en segon lloc, altres arnbits i projectes d’invcrsió possibles, niolt especialment els que impliquin la coopcracib entre les actuacions de tes diverses Aciministraci- ons que actuen a Catalunya.

I3 Fons d’hció Interterritorial, cn taní que instrument al servei dei conjunt de la política econbmica de la Generalitat, quc pretén incidir en la correcció de certs deseqiiilibris i dels estrangulaments més greus dei creixement ecoriomic i social sobre et nostre territori, s’inseriri clarament dins el marc de la planificació economica i territorial de Czitalunya. En particular, s’establirh la seva coorclinacib amb els instruments i orientaci- ons que prcveuen els articles 5 , 13 i 20 de la Llei 23/1983, del 22 de novembre, de Politica Tcrritorial, i cls articles I , 4, 5 i 8

de la Llei 2/1983, del 9 de marc, d’hlta Muntanya. Les actuacions empreses pel Pla d’Ohres i Serveis, ateses les

especificitats, tant pel que fa R I tipus de projectes que preveuen, carn el seu hmbit d’aplicacib, tenen una identitat prhpia que haurh de mantenir-se, restant al marge dels ambits d’actuacih que corresponen al Fons d’Acci6 Territorial, essent en tot cas, arnbdbs, instruments i peces necessiries dins el coqiunt de I’actuació i de la política economica de la Generalitat sobre el territori.

Es pretkn que el Fons d’Accih Territorial sigui directament iitil, ja avui, en la lluita contra la pobresa, l’atur i les diferents formes de marginació social, en aquelles zones del nostre territori on aquests problemes es plantegen niés agudament, tot preconitzant, a la vegada, uns objectius raonables cie lluita contra els desequilibris territorials en l’actual etapa d’intensa crisi econhmica. .

Part Dispositiva

Article I

1 . En els Pressupostos de la Generalitat de cada any es dotari un Fons &Acci6 Territorial destinat a finanqar projectes ri’inversi6, així corn operacions de transferkncies de capital.

2. Els projectcs i actuacions incIosos en el Fons cf’Acci6 Territorial tindran COM a objectius: elevar o mantenir les oportunitats cle treball en territoris amb mancances més greus de possibililats d’ocupució; millorar les condicions de vida en aquelles zones on els deficits d’equipaments colkctius siguin més palesos; ajudar aquelles zones del territori que pateixen probiemcs econbmics i socials derivats de I’estancament o d’un procés de reestructuració de les seves activitals proci uct ives.

3. Els &dits pressupostaris destinats a finanpar les actuacions contingudes en ei Fons, es consignaran en Ics Seccions relatives ti cada Departament o Organisme autirnom que corres- pongui, de forma que puguin ésser identificades.

Article 2

1. La quantia de la dolrició al Fons d’Accib ‘Territorial no podri ésser infcrior al deu per ccn! del conjunt dels Capítols Vi i VI1 ni tampoc al trenta per cent dels crkdils pressupostaris co- rrcsponenis ai Fons de Cornpensacih lnterterri torial d a t i us a compctkncies assumides per la Gencraíitat de Catalunya, i serii aprovada cn la Llci del Pressupost.

2. 13 Fons d’Acció Territorial podrh esser finangal amb chrrec als recursos que I’Esht transfereixi dcstinitts R noves inversions o amb altres recursos que figurin cada any en els Pres- supostos de la Gcneralitat.

Articlc 3

Les inversions que s’aprovin amb chrrec al Fons d’Acci6 Territorial podran lcnh abast plurianual. Un cop incorporada la invcrsih a la Llei del Pressupost corresponent a l’cxercici en

BUTLLETÍ OFICIAI., DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener I984 _- - ~ - . - ~ - __ -- 7508

- ~ - -

quk hagi d’iniciar-se I’execució, seri obligatiirin pcr al Cotnite d’AnAlisi cle Projectes la indusi6 de les successives ankiali tats CIC la inversió en la proposta que ha d’esser elevada al Consell Executiu, rncntrc 110 rebi altres instruccions d’aquest.

hrticlc 7

I . L‘Institut Central d’Estaclística de la Generalitat i el De- partarnent d’Ecenomia i Finances hauran d’ésscr respectiva- ment consultats pel que fa ii la informació de les estadístiques dc caricter dcmogrltk o cconbmic, nccessiries per !’elaboració de la basc de Cjlcul del Fons d’Acci6 Territorial. Aixi mateix, el Dcpartamcnt de Treball subministrar8 la corresponent infor- Article 4

La base de chlcul de l u quantia global del Fons ci’Accih Terri- torial estadi composta pel conjunt dels projectes d’inversió en obres, equipaments i noves adquisicions que constitueixen cl Capítol VI del Pressupost, aixi corn el valor consolidat clc Ics operacions de transfcrkncia de capital que integren cl Capítol VI1. No es tindran en compte a aquests efectes les noves adquisicions ni Ics clespescs en obrcs de millora, conservació i substitucih d’cdificis destinats a usos de carictcr administratiu, ni tampoc ies inversions en grans obres d’infrastructura o cl’e- quipaments socials que tinguin un h b i t d’influkncia clarament supracomarcal o general.

Article §

El Fons d’Acci6 Terrilorial serh aplicat a projecies i xiuaci- ons en els hmbits territorials de Catalunya que més acusada- ment presentin alguna de les cilracterístiqucs scgiienis:

a) La presencia clins clc I’area de borses d’atur sense subsidi destacable pel nombre d’afectats i la duracla.

b) L’existkncin d’un nivell de la renda familiar o del PI13 per cipita clarament per sota de la mitjana de Catalunya.

c) La presbncia dins de la zona de problemes continuats de regressió o de reconversió de l’aclivitat o les activitats producti- ves bisiques.

d) L‘existkncia de dkficits considerats cspecialment greus en equipaments i infrastructures socials.

e) La pkrdua sistemitica de població.

Article 6

L‘assignacib de les aportacions dei Fons entre territoris que reuneixin Ics caracteristiques assenyalades en l’article prece- dent es basarh, corn a criteri preferent, en la poblacid, de la zona. El criteri citat serh ponderat en funcib de:

a) Les diferhcics de nivell de rendit per cipita en relaci6 amb altres territoris mes afavorits,

h) lmporthncia i durada de l’atur i prol-lorci6 de població atu- rada no perceptora de subsidi.

c) Proporcib de població dependent, activa, dins dc I’cstructura demogrkfica de la zona. (i) Existencia de dkficits importants cn equipaments cokiec-

tius i infrastructurcs considerats essencials, destinats especial- rncnt als joves, a la tercera edat o a sectors de poblacid, margina- da socialment o saniihrriament.

El Consell Executiu, en efectuar la presentació de la Llei del Pressupost al Parlament, hi adjuntaril una mernoria. en la qual cs palesaran els criteris utilitzats per a la seIecci6 i I’assignacib dels recursos del Fons sobrc cl Territori.

mació sobre I’atur i les condicions del mercat de treball necesshries.

2. La resta de Departuments afcctats aportaran informació referent a la dernmda i a !’oferta d’equiparnents i serveis que corresponguin als seus respectius Arnbits d’actuacjó, tot afegint-hi la informaci6 que considerin pertinent respecte als diferents plans i programes d’actuacib, així corn als corresponents marcs legal i reglamentari, per tal que siguin tinguts en cornple en I’elaboració del Fons c2’AcciÓ Territorial.

Article 8

Les dotacions corresponents i11 Fons d’AcciÓ Territorial podran destinar-se il finanipr projectes d’acluacib conjunta amb altres Administracions Públiques.

Article 9

Els romanents dels crkdits no compromesos, corrcsponents als projectes d’actuació del Fons d’Acci6 Territorial, s’acumu- laran a les dotacions dei Fons de l’any següent, bé per comple- mentar actuacions inversores ja previstes i aprovades, bé per a l’execució de nous projcctes.

Article 10

Adscrit al Departament d’Economia i Finances es crea un Comitb d’hnalisi de Projectes ai qual correspondran les segii- cnts funcions:

a) Coordinar la prcparacio i I’elaboracib de la informació ne- ccsshria per a clur a terme la seicccib de les hrees i zones d’ac- tuació del Fons d’Accil, Territcirial.

b) Elevar al Consell Executiu, per mediació (lcl Conseller cl’konomia i Finances, i per a llur aprovacib posterior, els informes i les propostes relatives als criteris que informaran de la distribuci6 de I’esmentat Fons en cada exercici.

c) Analitzar els projectes d’invcrsió presentats pels diferents Departaments i proposar les prioritats entre ells en ordre a llur inclusió en el Fons Q’Accih Territorial d’acord amb els criteris establerts en aquesta Llei i les instruccions emanades del Con- sell Executiu.

d) Coordinar la seva activitat amb la representacib de la Ge- neralitat que intervingui en la decisió dels projectes a incloure cn ei Fons cie Compensacib Interterritorial.

e) Elevar ai Consell Executiu la proposta dels projectes que hagin de ser inclosos pcr I’aplicació de l’esmentat Fons d’Accii3 Tcrritorial cn l’avantprojecte de Llei del Pressupost.

f) Portar cl seguiment de les inversions efectuades amb

javier

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nitm. 174 / 23 de gener 1984 7509

chrrec a l’esrnentat Fons quan llur execució sigui de la compe- tbncia de la Generalitat, elevant al Consell Executiu, per con- ducte del Conseller d’Econornia i Finances, els informes i propostes adients.

El Cornit6 d’hrilisi de Projectes podri ésser consultat igual- ment a I’hora d’analitzar i proposar cl conjunt dels projectes d’invcrsió corresponents al Fons de Compensació Intcrterrito- rial de cada any que hauran de figurar u n cop aprovats en els Prcssupostos Generals de 1’Estat.

Projectes podra demanar fa documentació i informació que consideri convenient de tots cís Departaments, Organismes i empreses dependents de la Gencrditat i servir-se dels brgans que determini el Consell Executiu per a la recollida i I’elabora- ció de dades, l’assessorarncnt tkcnic i el seguiment dels resultats,

Disposició ‘lkansi thria

Mentre el Parlament de Catalunya no promulgui una Ilei al respecte, els irnbits territorials o zones a les quals fan referim- cia els articles 5 i 6 d’aqucsta Llei, cs correspondran amb els criteris bisics que sobre organització comarcal varen ésser apro-

Cornit6 d’hhlisi de Projectes es rcgularan per via viits pel Ple del Parlament cI 23 de setcrnbrc dc 1982, tot reco- reglarnenthr ¡a. neixent les comarques definides per la divisió territorial de Ca-

talunya de la Generalitat del 27 d’agost de 1936.

Article I I

La composició i el regim de sessions i de funcionament del

Article 22

Per a l’exercici de Ics seves funcions, el Cornit6 d’Anhlisi de

PROJECTE DE LLEI DE SUPLEMENT DE CRkDIT PER A ATENDRE ELS TRASPASSOS

EN MAT&:RIA DE SKRVEIS PENITENClARIS (Rcg, 8835)

PWSID~NCIA DEL PARLAMENT

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 17 de gener de 1984, ha acordat de tramitar el Projecte de Llei de suplcment de credit per a atendre els traspussos en rnuteria dc serveis pcnitenciaris (Rcg. 8835).

D’acorcl amb el que disposen els articlcs 92 i 93 del Reglnmctit, s’ordcnii dc publicar en el Ruillefí í9fkiul d d Parla- rncln/ & Catalunya el dit Projecte, i CS fa avincnt que els 11-iustres senyors Djyulats i els Grups parlamentaris disposen d’un termini dc quinze clics hibils, que finira el dia 17 de febrer de 1984, pcr a presentar-hi esmenes.

Palau del Piirlament, 18 de gener dc 1 984

Y leri bert Barrera Presitlent del Parlament de Catalunya

A LA MESA DEL PARLAMENT

Macja Alavedra i Moner, Secretari del Govern de la Genera- litat de Catalunya,

CERTIFICO: Que en la sessió del Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, cclebradcz el dia 1 2 de gener de 1984, es va prendre, entre altrcs, I’acord que es reprodueix f i

continuació: {<A proposta de1 Conseller d’Economia i Finances s’aprova

l’hvantprojecte de Ljei de suplement de credit, per a atcndre

els traspassos en materia de serveis penitenciaris i s’autoritza el Conscller per a presentar-lo al Parlament. H

I perquk consti i als ekctes oportuns, lliuro el present Certi- ficat a Barcelona, trctze de gener de mil nou-cents vuitanta-quatre.

PROJECTE DE LLET DE SUPLEMENT DE CRhBIT

DE SERVEIS PENITENCIARIS PEK A ATENDRE ELS TRASPASOS EN M A T ~ R I A

Per tal de proccdir al descnvoliipamenl de les com petencies que sobre matcria penitenciaria reconeix l’article I 1 .1 de I’Est- tut d’htonomia de Catalunya, i davant I ’imminent trasphs cl’aquests serveis, segons acord signat per la Comissió Mixta de Traspassos el22 de juny de 1983, el proppassat 3 de novembre el Consell Executiu va aprovar el Decret 439/83, dc rees- tructuració de la Direcció Gcneral de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació, pel qual es crea I’cstruclura basica per a muntar els serveis centrals i els serveis específics indispensables pcr tal d’atendrc els trasyassos penitenciaris.

Aths que el Pressupost del 1983 no contenia crBdil per cz I’ esmentada finalitat, i quc ha estat prorrogat fins que s’aprovi el Pressupost per a l’exercici dc 1984, en virtut del que disposa l’articie 33 de la Llei de Finances Públiques de Catalunya, i per tal de poder atendre els serveis objecte del traspis, cal fcr I’ha- hilitació en el Pressupost prorrogat d’un suplement de &dit a la Secci6 12, Departament de Justícia, Servei 03, Dirccció General d’hstitucions Penitencihies, Capítol I, Remunera- cions de Personal.

Part Dispositiva

Article iiriic

I 3 concedeix L E I ~ suplcmcnt CIC crkiit per un itriport dc 54.924.503 ptcs. (Ci ticiuanta-ciiifllre milions noti-ccntes vint- i-quatrc mil cinc-ccntcs tres pcssctcs) H la Ycccib 12, Dcparta- ment CIC .Itistícia, Scrvci 03, I3irccció Cicncral cl’Iiistitticions Pcmiitcncihrics, Capítol i , I<emuneIacions CIC I’ei-so~~al, cti el Pressupost per al i 983, prorrogat per’ al 1984, qirc es tinanr;ari mitjanqant les reduccions de cr&dils prooedetiis de la Seccici 12, Llepartarncnt cle Jiistícia, Servei 02, Dirccció C;cncral clc Protecció i T ~ i t ~ l a de Menors, Capítols IV i VI, Transfcrkncics Corrents i I twcrsions Reals, segons ei clesglossanient que figura en l ’miicx d’aquesta Llci,

Primera

S’autoritza el Departament d’konomia i 1;inances percluk dicti les disposicions que calguin pcr al desenvolupament i l’cxccucib de la present Llei.

Segona

Aquesta Lici cntrari en vigor el mateix dia de la seva publi- caci6 en el Diari U!ficiul úe Iu Gení~raiitirt.

La i 111 m ¡nen t cfcct i vi In t clcl t raspi s dels SG rvei s peri i knci ii r i s 1-1 la Generalitat cle Ciilalunya, mil-dat per la Comissi6 Mixta competen1 el 22 CIC ,juny de I983 i aprovat pcl Conseli de Mi- nisires cl 27 cle ciesenibrc passat, í31 nccessari suplcmenlar els creclits consigixits per ii reiribucions dc pcrsonai a la 13irccciO Gencwl cl’lnslitucions Peniienciiirics a fi dc clcsenvolupar adc- quadament la direcci6, orgauitmcib i inslicccih de les institucions i scrveis perzitcnciaris, en els termes quc disposa I’apartat 1 de l’articlc I I de I’Eslatul d’Autonornia.

Els crkdits consignats en el I’ressupost cle la Generalilat per al 1983, prorrogat en virtut cicl que disposa I’arlicle 33 de la Llei cle lkanccs Piibliques de Catalunya, fins que no sigui s-lproval i publicat en el L)iwi Oficial úe la Generalitat el currcs- ponent a I’excrcici de 1984, són insuficients per a atcndre les noves obligacions dcrivacles del lraspas dels servcis penitenciaris, pec tal corn l’esnientat Prcssuposl va ésser elaborat amb an- tcrioriht a I’iicord dr: la Comissió Mixta de Traspassa relatiu a la malkria a cluk es refereix aquesl expcdient. Pcr aixb ha estat necessari recórrer al procediment iwmyaiat a I’apartat 1 dc l’articlc 39 de la Llei dc Finances Públiques de Catalunya, quc és cl’aplicació en plantejar-se ln necessitat d’una major dcspcsa que no pot ajornar-se fins LI l’aprovacih del Pressuposi definitiu pcr c? i’cxercici de 1984.

La mqjor despesa prolimacla scrh finangarla mitjancant la re- ducció de credits pressupostaris, quedant compensats sense htiver de recbrrer a recursos flnnanccrs externs. En aquest sentit la utilització del procediment establert a I’acticle 39.1 de la Llei cle Finances Públiques de Catalunya és deguda al fet que les modificacions pressupostirics recollidcs cn aquest projecte de

ANNEX AL PROJECTE DE LLEi DE SUPLEMENT DE CI<I?DlT PERA ATENDRE ELS TKASPASSOS

EN M A T ~ R I A DE SERVEIS PENITENCIARIS

llei no poden ésser autoritzades per via reglamenlhria, en enquadrar-sc dins cle les limitacions que disposen al respecte eis articles 4 1 i 42 de l’esmcntacla Llei. Aplicació Explicació LICI eonceptc Baixes Altes L’augment de crkdit Que es sol-licita suposa un import de

~~ . _. 54.924503 pessetes, en passar de les 30.6 1‘1.226 pessetes quc es consignen cn ei Capitol I, Remuneracions de personal, del Pressupost cicl 83 prorrogat (Seccib 12, Departament de Justi- cia, Servei 03, Direccih General d’lnstitucions Penitencihrles) a 85.535.729 pessetes. El desglossament del credit total consig- nat, amb especificacib dels llocs de treball a quh fa rekrkncia, ’:s el scgücnt:

12.02.472.50 A moviments, enlitats i llars familiars reinscrci0

I0.000.000 social Ccnlres iious i adaptacib d’im rnoblcs 8.924.503

-

i 2.02.632,50

12.03.1 72.01 Retribucions bhsiques - 28.7 i 8.052 12.03.1 72,02 Retribucions complernen-

-

vitrics - 5.903.508 12.03.172.03 I%gues extraordiniries I 5.770.290 12.03.172.O4 Ajuda familiar - 137.304 12.03.181 .O1 Quotes Seguretat Social I 14.395,349 12.03.471 . O 1 A institucions auxiliars de-

dicades ii ia reinserció social que col.laborcn amb ei Dcpartaincnt de Justícia pzr conveni tic prestació de ser vcis 36.000.000 -

~-

54.924.503 54324.503

1 I1 .O6 Retribucions basiques, Dircctor Gcneral 2.180.592

11 I .O8 Pagues extraordiniries, 13ircctor Cjcncral 363.432

i 2 I .OI Retribucions complementhrics, üirector General 1.090.308

172.01 Retribucions blisiqucs 42.392.171 172.02 Rclribucions compiementhrics 9.577.932 172.03 Pagucs cx trmrd itthries 8.661.684 172.04 Ajuda fimiliar 205.000

IHJTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA J Núm. 174 J 23 de gener 1984 751 1 - - - ~ _-

Pressupost I983 - . -

85.535.729 30.6 11.226

Iletali

I Director General 2 Cap de Servei 12 Caps de Seccih I 7 Caps de Negociat I2 Col-laboradors T h i c s t 2 ‘I’kcnics Serv. iispec. 5 Administratius 10 Aux. Administratius 2 Subalterns

5 4 . ~ ~ 5 O 3 (Suplement credit)

lie t r i b. Rctrib. Pagues bisiques complern. extres ._ ... -

2.180.582 I.09O.3O8 363.432 - 2.155.h.32 359.272 - 4.507.344 751.224 I 2,914.956 485.326

16,486,416 - 2.747.736 12.1 11.264 - 2.018.544 4.311.300 - 718.500 7.698.720 - 1.283.120

233.528 1.401.168 -

LYncrement més signilicaliu cs produeix en els llocs de treball relatius a personal qualifiicat, imprescindibles per a donar

suport wls serveis que es traspassen, A continuació ts’nnalitm aquest incrcment:

Personal pressupostat exercici 1983

Categories (a)

Increment personal

suplcrnent cr&dit (b) (a + b)

Dircclor Gral. Cap de Servei Cap de Sccció Cap rlc Negociat Col. Tecnic Tkc, Scrv. F%p. Administratiu Aux. Aclminis. Su baltcrn

1 2

- -

3 3 2 3 1

- -

12 17 9 9 3 7 1

1 2

12 17 12 12 5

10 2

La minoruciri de crkdiis per a compcnsar els corresponents a la rna,jor clcspesa prolmada no distorsiona la gestió del Ilepartament, ja quc els imports minorats han estat diversificats i afecten crkdits quc poden tenir romanents al final del perEodc d’amplirlci6 de I’exercici dcl 1983.

D. PROBOSICBONS DE LLEI

PROPOSICIQ DE LLEI DE ‘LA SINDICATURA DE CQMPTES DE CATALUNYA

PRESIDkNCI A DEI, PARLAMENT si6 d’Economia, Fi nances i Pressupost sobre la Proposicih de Llei dc la Sindicatura de Coniptcs clc Catalunya, congruents amb les conclusions del Dictarnen niirnero 54, de 1’1 1 de gener de 1984, del Consell Consultiu de la Ckncralitat (RQPC, 174).

La Mesa del Parlament, en sessib tinguda el dia 17 de gener de 1984, d’acorcl amb la norma supletoria del 27 de gener dc: 1981, sobre presenlaci6 d’csrnenes c2 canscqiiencia d’un Dicta- men del Consell Consultiu, ha acordat d’ohrir un termini de cinc dics hibils, que finirh el propvinenl dia 6 de febrer CIC 1984, per@ els 11-luslres senyores Diputats i els Grups pacla- mcntaris puguin presentar esmenes al Dictamen de la Comis-

Palm clel Pnrlament, 18 de gencr dc 1 984

Hcribert Barrera President del Parlament de Catalunya

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984 ----_ - ----

7512 --

G, BRUPOSTES DE RESOLUCI6

5. PROPOSICIONS NO DE LLEI I ALTRES PROPOSTES

PROPOSICXQ NO DE LLEI SOlfRE LA CONVOCATORIA D’OPOSICXONS PER A L’INGRfCS ALS COSSOS DOCllNTS

1’RIISfiNTRl)A PEL GRUP SOCIALISTA (Reg. 8847)

PRESIDkNClh DEL PARLAMENT

La Mcsn del Parlamcnl, en sessi6 tinguda el dia 17 CIC gcner cie 1984, 1x1 acorclat de tramitar la Proposicih no de Llei sobre la convocatbria ci’oposicions per a l’ingrés als cossos cloccnts, presentada pel Grup Socialista (Reg. 8847).

Per donsir mmplimcnt a allb que disposen els articles 89.2 i 129.2 i 3 dcl Reglament, s’ordena de publicar en el Uutk t i 91)- cia1 del I’urlurmnt de Cutulunyu la damunt dita Proposicih i es fa r-lvinent quc els Grups parlamentaris disposen d’un termini de set dies hhbiis, que finiri el dia 8 de f‘ebrcr de 1984, per ii

presentar-hi esmenes.

Palau dcl Parlament, I8 CIC gener de 1984

Heribert Barrera President del Parlument de Cutalunya


l3n nom del Grup Socialista, fent ús ci’allb que prevcucn els articles 129 i 130 del Rcglarnent de la Cambra, presento, per a la scva trarnihcih davant clel Ple, la següent Proposició no de Llci.

Ates que ei personal cloccnt interí i contractat planteja en aquests moments a Catalunya, pel seu volum i situacih, problemes especials que requereixen iina solució adequada, aquest Grup parlamentari presenta Ir? següent

PROiWSICIb NO DE LLEI

D’acord nmb les competcncies que 1’Estatut d’Autonomia atribueix ii la Generalitat cn tnntkria cl’enscnyameni, el Consell Exccu tiu proceclirh amb caricter ci’urgkncia a convocar les oposicions per a I’ingrés als cossos docents.

En aquesta convocatbria, pel que fa als funcionaris o als cont ractals de col-l;ihoracib temporal, es rescrvilran les places neccssiiries per tal de donar solució als problemes que aquest personal plantcja especilicament a Catalunya. Així mateix, la valoració de la prhctica dels funcionaris interins i dels contra- ctats de colhboracih temporal scrh considerada com a equi va- lent a1 primer exercici de Ics oposicions.


Lluis Armet i Corna Portaveu del Grup Socialista

I. IN’FERPEIiLACJONS 1 MOCIONS

I, INTERPEbLACIONS

a) Interpel*lacions que s’anuncien

INTERPEbLACIo AL CONSELL EXECUTIU SOBRE PRESONS

QueFORMULARA~L,DIPUTATi.SR. hNTONISUBIRAICi,AUS DEL GRUP ~~ARLAMENTARI DE CONVEKGhNCIA 1 UN16 (Reg. 88223

PRESID~NCIA DEL PARLAMENT a trhmit la interpel-iació al Consell Executiu sobre presons, que formularl el Diputat I. Sr. Antoni Subiri i Claus, dcl Grup parlamentari cle Convergencia i Unió (Reg. 8822).

Per donar compliment a alio que disposa [’article 89.2 del La Mesa del Parlament, en sessi6 tinguda el dia 17 de gener

de 1984, d’acord amb l’article 123.3 del Reglament, ha admes

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 J 23 de gener 1984 7513 I

Reglament, s’ordena de publicar aquesta interpel4aciÓ en el Butlleri U f icid del Parlament de Catalunya.

fent Ú s del que disposa i’article 223 del Reglament del Parla- ment, formula al Consell Executiu la següent

Palau del Parlament, 18 de gener de 1984 INTERPELLACI~

Heribert Barrera President del Parlament de Cíitalunya

Quins són els proposits de capteniment del Consell Executiu en materia de presons?

Palau del Parlament, 12 de gener de 1984 A LA MESA DEL PARLAMENT

En nom del Grup parlamentari de Convergencia i Unió, i Antoni SubirB i Claus

Portaveu

INTERPEIiLACIo AI, CONSELL EXECUTIU SOBRE LA PRIEVENCIÓ DE LA DELINQÜRNCIA JUVENTE I PRoTECCIo I TUTELA DE MENORS

QUE FORMULAKA EL GRUP PARLAMENTARI IIECONVERGENCIA I UNtÓ (Reg. 8823)

PRESIDENCIA DEL PARLAMENT A LA MESA DEL PARLAMENT

Ida Mesa dei Parlament, en sessió tinguda el dia 17 de gener de 1984, d’acord amb l’article 123.3 del Reglament, ha acimes a lrhniit la interpelkició al Consell Executiu sobre la prevenció de la delinqüencia juvenil i proteccib i tutela de menors, cluc

8823). Per donar compliment a allb que disposa I’article 89.2 del

Reglament, s’ordena de publicar aquesta intcrpel4aciÓ en el Butlletí Oficiai dd Purlament t i p Catalunya

En nom del Grup parlarnentari de Convergencia i Unió, i fent ~ I E S del que disposa I’articlc 123 del Reglament clel T’arla- ment, formulo Ia següent

formulara el Grup parlamentari de Convergencia i Unib (Reg. I NTEK PE LLAC^^

Quins són els proposits dc capteniment del Consell Executiu en materia de prevenció de la delinqüencia juvenil i protecció i tutela de menors?

Palau del Parlament, 1 8 de gener de I984 Palau del Parlament, 12 dc gener de 1 984

Heribert Barrera President del Parlament de Catalunya

Antoni Subiri i Claus Portaveu

INTERPELLACZÓ AL CONSELL EXECUTIU SOBRE LA POLiTICA IU’ILATIVA A LES ESTACIONS ESPORTIVES DWMIVERN

Q U E F O R M U L A a EL GRUP PARLAMENTARI DE CONVERGhCIA I UNIb (Reg. 8824)

PRESIDENCTA DEL PARLAMENT Reglament, s’ordena de publicar aquesta interpeMaci6 en el Rullleti Uf&/ del Palhinent de Catuhinyu.

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 14 de gener de 1984, d’acord amb I’article 123.3 del Reglament, ha d m k s a tramit la interpelkxió al Consell Executiu sobre ia política relativa a les eslacions esportivcs d’hivern, que formularh el Grup parlamentari cle Convergencia i Unió (Reg. 8824).

Per donar compliment a allb que disposa I’articie 89.2 del

Palau del Parlament, 18 de gener de I 984


BUTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DECATALUNYA J Niim. 174 J 23 de gener 1984 -- -__I_-- .---- ~. ---I-

7514

A LA MESA rim PARLAMENT tiu en relació amb la política en materia d'cstacions csportives d '11 i vern.

En noni del Grup parlarnentari de Convergencia i IJniO, i fknt ús del que disposa I'article 123 del Iieglamcnt del Parla- ment, formulo al Conscll Executiu la següent

Palau del Parlament, I2 de gener dc 1984

Antoni Subirh i Claus Portaveu del G.p. dc Convergencia i Uni6 INTERPBLL ACIO

Quins sbn els propbsiís del capteniment del Consefl Kxccu-

1NTERPKhLACIo AL CONSELL EXECUTIU SORRE LA CANDIDATURA DE BARCELONA FER ALS JOCS OLhIPiCS DEL 1992

PRESIDENCJA DEL PAlZLAMENT A LA MESA DEL PARLAMEN'I'

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 17 dc gener de 1984, d'acord amb ]'article 123.3 del Reglament, ha acimes 11 lrimit la interpellaci6 al Consell Executiu sobre la candictatu- ra dc Barcelona per als Jocs Olímpics del 1992, que formultiri ei Grup parlamentari de Convcrgkncia i IJni6 (Rep,, 8825).

Per donar compliment a allb que disposa l'article 89.2 del Reglament, s'ordena de publicar aquesta interpetlaci6 en 61 Butlletí Uficiul dei Parlament de Catalunya.

Palau del Parlamen~, I 8 de gener de t 984

Heribert Rnrrera President dcl Parlamcnt de Catalunya

En nom del Grup parlamentari de Convcrghcia i UniO, i fcnt Ús del que disposa I'article 123 del Reglament del Parla- ment, rormulo al Consell Executiu la següent

Quins són els pi*oposits del capteniment del Consell I<xecu- l iu pel que fa a lw candidatura de la ciutat de Barcelona per a organitzar els Jocs Olímpics del 1 992.

Palau del Parlament, 12 dc gener de 1984

Antoni Subirh i Claus Portaveu del G.p. de Convergkncin i Unib

iNTERPKIiLACl6 AL CONSELL EXECU'II'TU SORRE LA POLiTICA DE JOVENTUT

PRESIDkNCiA DEL PARLAMENT A LA MESA DEI, PARLAMENT

Ida Mesa del Parlament, en sessib tinguda el dia 17 de gener de 1984, d'acord amb l'article 123,3 del Reglament, ha acimes a trimit la interpeldaci6 al Consell Executiu sobre la politica de joventut, que formulara cl Diputat I. Sr. Ramon Camp i Ba-

En nom del Grup parlarnentari de Canvergencia i Unib, i fent 6s del que disposa l'article 123 del Reglament del Paria- ment, formulo al Consell Executiu la següent

talla, del Grup parlamentari de Convergencia i Unió (Reg. 8826).

Per donar compliment a all0 que disposa I'article 89.2 del Rcglament, s'ordena de publicar aquesta interpeilació cn el 13utlietí Oficial del Parlament de Catahnyu.

Quins són els propbsits capteniment del Execu- tiu cn rclacib amb la politica de joventut?

Palau del Parlament, 18 de gener de 1984 Palau del Parlament, 12 de gener de I984

Heribcrt Barrera President del Parlament de Catalunya

Ramon Camp i Batalla Ilipulat

BUTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984 7515

J. PREGUNTES

I. PREGUNTES A RESPONDRE ORALMENT DAVANT EL PLE

a) Preguntes que s’annncien

PREGUNTA AL CONSELL EXECUTIU SOBRJ? EL PAGAMENT DELS INTERESSOS A LKS COOPERATIVES DE PRIMER GRAU

QUE FORMULARA EL DIPUTAT i . SR. RAMON FRANCH, DEL GRUP

PARLAMENTARI DE CENTRISTES (Reg. 8383; BOPC, 163> 6974)

RETIRADA DE LA PREGUNTA (Reg. 881 3)

PRESID~NCIA DEL PAKLAMENT

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia I7 cle gener de 1984, ha pres nota de l’escrit presentat pel Diputat 1. Sr. Ramon Franch, del Grup parlamentari de Centristes (Reg. 8813), en que comunica la retirada de la pregunta al Consell Executiu sobre el pagament dels interessos a les cooperatives de primcrgrau (Reg. 8383; BOPC, 163,6974),

D’acorcl amb l’article 89.2 del Reglament, s’ordena de publicar cn el Biitlletí Qficinl del Purlament de Catalunya la damunt dita sdlicitüd.


I-leri her t Barrera I’rcsidenl dci Parlament de Catalunya


Ramon Franch i Baiges, Diputat del Grup parlamentari de Centristes, retira la pregunta sobre les aportacions voluritriries fetes per les cooperatives de 11 grau, amb niim. de registre 8383.


Ramon Fmnch i Baiges Diputat al Parlament

PRESIDENCIA DEL PARLAMENT

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 17 de gener de 1984, d’acord amb els articles 127 i 128 del Reglament, ha admks a trhmit les preguntes tot seguit especificades, perquk siguin formulades i respostes davant el Ple. - Pregunta al Consell Executiu sobre les valoracions de

1981, 1982 i 1983, que formulara ei Diputat i. Sr. Jesiis Pruja, del G. p. d’hquerra Republicana (Rcg. 88 12). - Pregunta al Consell Executiu sobre la Uni6 de Coopera-

tives i el pagament dels interessos de les cooperatives de primer grau, que formular& el Diputat 1. Sr. Ramon Franch, del G.p. de Centristes (Reg. 8820). - Pregunta al Consell Executiu sobre i’oli de denominació

d’origen Siurana, que formulmi el Diputat 1. Sr. Ramon Franch, del Gep. de Centristes (Reg. 8821).

Per donar compliment a allb que estableixen els articles 89.2 del Reglament, s’ordend de pubficar aquestes preguntes en el BirtEIeti Uficiul del Parlament de Cutalirtzyu.

Palau del Parlament, 1 8 de gener de 1984

I-Icribert Ihrrera President del Parlamcnt de Catalunya

PREGUNTA AL CONSELL EXl3CUTIU SOBRE LES VALORACIONS DE 1981,1982 I 1983

QUE FORMULARA EJd DIPUTAT 1. SR. JESOS PRUJA, DEL GRUP PARLAMENTARI

D’ESQUERRA REPUiILICANA (Reg. 881 2)


Ei Diputat Jeshs Pruja i Puig, del Grup parlamentari d’hquerra Republicana, d’acord amb allb que disposa el Reglarnen1 de la Cambra, formula la següent pregunta perquk sigui contestada al Ple.

Davant de la situació en que en aquest moment es troba el Govern de Catalunya pel que fa al finarqarnent dels serveis transferits; davant dels problemes plantejats en relació amb ics valoracions específiques d’aquests serveis per als anys 198 1 1982 i 1983; atesa també la incertitud en quk es troben els calculs fels per la part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions, i , en fi, considerant l’existkncia de converses bila- terals entre el Govern central i representants del Departament de Finances del Govern de Catalunya, el Diputat sotasignat prcgunta al Govern de la Generalitat:

S’ha arribat a un acord entre arnbdbs Governs, quina és la xifra que el Govern de Catalunya ha acceptat o acceptaria respecte a les valoracions dels anys esmentats i quk pressuposa aixo en relaci6 amb el coeficient de participació?

Palau dcl Parlament, 1 1 de gener de 1984

Jesús Pruji i Puig

BUTILETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nhm. 174 / 23 de gener 1984 -- - --..-

7516 --

PREGUNTA AL CONSELL EXECUTIU S O B E LA UN10 DE COOPERATIVES I EL

PAGAMENT

DE PRIMER GRAU DELS INFERESSOS DE LES COOPERATIVES

QUE FORMULARA EI., IIII’UTAT i . SR. RAMON k‘iIANCI I , llb;l., GRUP I’ARIAMMENTAIii

DE CENW1STE.S: (Rcg. 8820)


Kmon Fraiich i Baiges, Diputat del Grup parlamentari de Ccntristcs, fent Ús del que disposa I’aarticlc 127, apartats 1 i 2, del Reglament de la Canzbra, formula la scgücnt pregunta al Consell Executiu, pet’ tal que sigui contestada oralmeni al Ple.

Tenint concixcmcnt que la Unió de Cooperatives 110 esth al corrent del pagament dels interessos que corresponen a les aportacions volunthries feies per les cooperaiives de primer grau, aqucst Diputat pregunta:

Tk coneixement el Consell Executiu i, si s’escau, quines nic- sures ha pres o pensa prcnclre perqui? aquesles amrn a I’ les no puguin incidir desfavorablement a les cooperalivcs i retornar així a una situaci0 dif’icil que calia consicleras superada?

PREGUNTA AL CONSELL EXECUTIU SORW L’OLX DE DENOMINACIo D’ORIGEN

SHURANA

QUE FORMULARA EL DIPUTAT 1. SK. RAMON FIX ANCH, DEL GRUP PARLAMENTARI

DE CENTRISTES (Reg. 8821)

A LA MESA DEI, PARLAMENT

RRmon Franch i Raigcs, Diputat del Grup parlamentari de Centristes, fent Ú s del que disposa I’article 127, apartats 1 i 2, del Reglament de la Ctmhra, formula la segücnt pregunta al Consell Executiu, per tal que sigui contestada oralment al Ple.

Tenint coneixement aqucst Iliputat que hi ha hagut més venda que producció de 1’01 i cle denominació d’origen Siurana, i considerant que, a través de I’csrnentada iiciuació s’ati;lca cls pagesos i que existeix frau, aquest Diputat rormula la següent prcgu nta:

Tk coneixement d’aqiiests fets la Conselleriii d’Agricultura, i si els té, corn pensa actuar rcspecte it aixo?

Barcelona, 12 de gener de 1 984

Ram~i i Franc i Baigcs i3arcelona, 1 2 de genei. de 1984

Ramon Franch i Raigcs

3. PREGUNTES A RESPONDRE PER ESCRIT

a) Preguntes que es formulen

PREGUNTA AL CONSELL EXECUTIU SOBRE L’OLI SIURANA

FORMULADA PF,L DlPUTAT I . SIC. RAMON FRANCII, DELGRUP

PARLAMENTARI DECENTRISTES (Reg, 8224; BOPC, 162,6934)

car en el Rutlkti Qficiul del Pariument de Cutulunya la damunt dita sol4citud.



RETIRADA DE LA PREGUNTA (Reg. 8813) A LA MESA DEL PARLAMENT

PREST DENCIA DEL PARIAMENI:

La Mesa del Parlament, en sessib tinguda el dia 17 de gener de 1984, ha pres nota de I’escrit presentat pel Diputat 1. Sr. Ramon Franch, del Grup parlamentari de Centristes (Reg. 8813) en quh comunim la relirada de la pregunta al Consell Ex- ecutiu sobre l’oli Siurana (Reg. 8224; BOPC, 162,69341.

D’acsrd amb I’article 89.2 del Reglament, s’ordcna de publi-

Ramon Franch i Raiges, Diputat del Grup parlamentari de Cenlristes, retira la pregunta sobre I’oli de denominacib d’o- rigen Siurana, amb núm. de registre 3224.

Palau dei Parlament, 11 de gener de 1984

Ramon Franch i Baiges Diputat al Parlament

BUTLLETI OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA J Núm. 174 / 23 de gener 1984 7517

PRESIDkNCIA DEL PARLAMENT

La Mesa del Parlament, en sessió tinguda el dia 17 de gener de 1984, d’acorcl amb l’articlc 127 del Rcglarnent, ha admcs a IrBmit les preguntes tot seguit especificades, per a Ics quals es clcrnanava resposta pcr escrit. - Pregunta al Consell Executiu sobre les suhvcncions per a

activitats csportives a institucions scnse finalitat de lucrc, For- mulada pel Diputat i. Sr. Dariiel Terradellas, del G. Socialista (Reg. 8845). - Pregunta al Consell Execuliii sobre les subvencions a eiis

ten~i~orinís per a activitats i programes esportius, rormufada pel Diputat I. Sr. Daniel Terradellas, del G. Socialista (Reg. 8846).

Per donar compliment a all0 que estableix l’article 89.2 del Reglament, s’ordena de pu hlicar aquestes preguntes cn cl Hui- Iletí Qficiul úd Parlament de Cotahnyu.

Palau dcl Parlament, 1 8 de gcner de 1984

Heribert Rurrera President del Parliimcni de Catalunya

PREGUNTA AL CONSELL EXECUTIU SOBRE LES SURVENCTONS PER A

ACTIVITATS ESPOR’I’IVES A INSI’ITUCIQNS SENSE FINALITAT DE LUCRE

I-’~KMULA1)RPEL131PIITA~’I.SR. D A NIEL ‘r E R R A LI ELIAS, D f 31, G R U P SOCIALISTA (Reg. 8845)

A LA MESA DEJ, PARLAMENT

Ilaniel Terradellas i Redon, Diputat del Grup Socialista, fent irs ci’allb que disposcn els articles 127 i 128 del Reglament de la Cambra, li>rrnuIa la següent pregunta al Consell Executiu per tal que sigui contestada per cscrii.

EI Butlkti OJciul del Farlurnent de Cnruiunyu, núm. 152, d’l d’agost de 1983, public8 els Pressupostos de la Generalitat i deis seus organismes autbnoms.

Acabat l’excrcici, i atks que les peticions de les entitats es-

portives hauran superat les xifres pressupostades i per tant no hauran pogut ésser ateses totes les soldicituds, aquest Diputat formula la pregunta següent:

Quins han estat els criteris del Consell Executiu il I’hora d’a- lorgar Ics subvencions per a activitats esportives a institucions sense finalitat de lucre, explicitades en i’arlicle 47 del Pressu- post, Ilireccil, Gcneral cl’Esports, per a 1983, i quines entituts han estat les beneficiades i amb quines quantitats?

Palau dcl Parlament, 16 de gcner de I984

Daniel ’krradellas i Redon

PREGUNTA AL CONSELL EXECUTIU SOBRE LES SUBVENCIONS A ENS

T PROGRAMES ESPORTIUS TICRRTTORIAIS PER A ACTIVITATS

I’ORMULADA PEL DXPUI’AT I . SR. DANIEL ‘CERRADELL AS, DEL G R U P SOCIALIS‘l’A (Rcg. 8846)


Daniel Terradellas i Redon, Diputat del Grup Socialista, fcnt ús d’allo que disposen els articles 127 i 128 del Reglanient de la Carnbrd, forniula la següont pregunia al Consell Executiu per tal que sigui con testada per escrit.

En la Lllei de Pressupostos de la Generalitat, publicada en el BOPC núm. 152, d’l &agost de 1983, hi figura una partida dc 72.8 12.708 pcsqetes corresponent a I’urticlc 43, Direcci6 Gene- ral d’Esports, subvencions B ens territorials per a activitats i programes esporli LIS.

Aquest Diputat formula la pregunta scgüent: A quins ens territorials, amb quina quantitat i amb quins cri-

teris s’han atorgat eis ajuts corresponents a l’article 43 de la Di- recci6 General ci’Esports dels Pressupostos cle 1983?

Palau del Parlament, 16 de gener dc 1983

Daniel Terradellas i Redon

HUTILFTi OFICIAL DF;L IJARLAMI<NT DE CATALUNYA / Núm. 174 J 23 de gencr 1984 __-~

7518 ~

K. ALTRFIS PROCEDIMENTS

3. PROCIEDIMINTS DAVANT EI, TRT13UNA1, CO’NSTITUCIONAL

RECURS PREVI D’1NCONSTl‘CUClONA~~ITAT A INTERPOSAR PEL PARLAMICNT PER A IMPUGNAR L’ARTICJX 2.2 11) i c) nl!: LA T,l,EI 44/83, DEL 28 DE DESEMRRE, DE PRESSUPOSTOS

GKff ERALS DF: L’KSTAT PER AL I984

I.;OL;LIc‘l‘1’1115 I)E 1)lCTAMEN A L CONSIiLLCONSlJLI’lU

La Mcsa dei Purlament, en scssih tinguda el dia 12 cle gcncr CIC 1984, ha prcs noia dc la sol.licitud presentada per una clescna part dels Diputats dcl Parlament tic Cataltinya, del Griip parlamentari del PSIJC (Rcg. 88 19), perclui: cl Consell Consultiu dc la Gencralitat dictamini en relaci6 amb l’adc- yuacib constitucional i eslaluthia de l’articlc 2.2 h) i c) de la Llei 44/83, del 28 cle descmhre, de I’ressuposlrw Gcncnils CIC I’l3dal per ;LI 1984, i d’iicord m h l’arliclc I O. 1 dc la 1,lei de Ca- talunya niirn. l /1% I , del 25 de fcbrer, cic creucih dcl Consell Consultiu de la Gencridilat, ha acoi-(lat de tramctre i:i dita snI+licitud al Presiclcnt dcl Conscll Consultiu peryuk cmeti el Diclarnen al qual fil refcrCncia I’article 8.2 de la Llci abans csmenlada.

Així mateix, cl’iicorcl a m b el cluc dislmsa I’urticlc X9.2 del He- glament, s’ordena de publicar en cl Rtit l ld OjkjuI dol J’ut~li~mrn/ li? Cirfdirttyn la (lila sol-licitud.

Palau dcl Parlament, X 7 clc gcirer dc 1984

1-1 cr i hert Bar rc t‘a President del J’arlnment dc Catalunya

Els DipLitats sotasjgnats, del Grup pal-lamcntxi del Partit

c) Activitat parlamentaria c.1) liemions tingudes i qiiestioris tractades

Socialista Unificat de Catalunya, rl’acord izriib a114 que disposa I’article 10 de la Llei 1/81, dcl 25 CEC febrer, cn relaci6 anib I’N- ticle 8 clcl mateix text, i l’articlc 4 I dc I’Estattrl d’hutonotnia, CII el tcrmini 1i;ibiI previst, sol-liciten que sigui ~ramks u1 Con- scll Consultiu el sr:qiierjmcnt cl’un dictamen previ ;1 la interpo- sició davant del Tri hutial Constitucional del recurs d’incons1i.- tuciondilat contra la Lcy 44/83, dc 28 de diciernbre, de Presu- pueslos Gcncrales del Estado para 1 984,

RI diclanien hr-lurh d’militmr I’ndcyuaciO constitucional i es- tatutirki de I’urticle 2.2 I)) i c> de i’esimentxia Lle i de 1’Estat.

Dc Is lectura clcl procks d’clahoracib deis punts inclicíits iani en una wtii CII l’dtra Camhra dc Ics Corts Generals, i del cluc disposcn cls arlicles 10. I . t 1 i 9.8 de I’Tlstatut d’Autonomia, i cls articles 137, 140, 149.1.1 3 i 149.1. i8 de la Conslitucib, cal cleclirir que la I’ixaciO d’uti pcrcentatgc cl’iiicrcrncnt retri buliu m;ixim umb ahasl al pct!;onal no hboral de les Coniuniiats Authnomes i clcl s organ i m e s d’clla depetidcnts i de les Coe-po- racions 1,ocals i dels Organismes que lambb cn depencn, lesio- na gi’eurncnt el iiivcll compctcncial tic 11-1 Cieneruliht de Catal unya.

€+dau del P‘ar!ament, I 2 cle geticr cic 1984

knloni Gutierrw i Wíaz, Riifitcl liibb, Tcrcsa-HulBlia Calmla, Kamori t‘:spasíi, I h i s Medir, Miquel Ebpex, Alfreclo Amestoy, Aiiloni tucchctti, M. Dolors Calvet, Francesc Frutos, Xavier Folch, Francesc Padullcs, Anloni Cuadras

I I degener Comissi6 de Politica Social. Ponkncia sobre el Projecle CIC I h i dc Servcis Socials.

1 7 d(? genc-lr Coinissiri tle Política Social. l>onenc;ia sobre el Prqicctc de 1,lei de Serveis Socials. Mesa.

c.2) Relació de documents entrats a la Camhra

Rcg. eat. llata Canceptc niim. 881 1 Escrit aclrept a la Comissi6 de Drcts Huiiians pcl

Sr. Francisco Marcelo Pascu;il. 8812 11-1 Pregunta al Consefl Executiu sobre finanqement

dels scrvcis transferits els anys 1981, I982 i 1983, fc3rmLd:da pal Diputat I. SI-. Jesús PriijB, del G.p. cl’Thp1erríl 12epublicuna, pcr la1 quc sigui resposta oralment en cl Ple,

11-1

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA I Núm. 174 / 23 de gener i984 7519 - -_ ~

HeE. ent. iiíim. 8813

881 8

881 9

8820

882 1

8822

8823

8824

8825

8826

8827

883 1

8832

Data

11-1

12-1

12-1

12- 1

12-1

12-1

12-1

12-1

12-

12-

13-1

13-1

13-1

concep tc Reg. ent. Data Concepte

Escrit adreqat B la Mesa del Prwlamenl pcl Diputat r . Sr. iiamon I+ancli, del G.p. de Centristes, cn qu& comunica que retira la ~xegunta sobre Ics aportacions volunthrics L‘ctes per les cooperatives de 1.‘ grau (Reg. 83831 i tanibd la pregunta sobre l’oli de denominacih ri’origen Siurana (Reg.

Instancia adrepjda al M. 1-1. Ss. President del parlameni pel Sr. Carles Tortras i Rosch. Sol-licitud presentada per 13 Diputats del Grup parlamentari del PSUC, perque el Con- sell Consultiu de la Generalitat dictamini cn relaci6 amb I’adey uacih constitwional i estatu- Cric? de I’article 2, 2 b) i c) de la Llei 44/83, de 28 cle desembre, de Prcsupucstos Gencritles del Estado para 1984. Pregunta al Conscll Executiu sobre les aportacions voltmtr‘lrics fetes per les cooperat ivcs de primer grau, formuladii 1x1 Diputat 1. Sr. Rainon Francli, del (3.11 de Ccnlristcs, per tai que sigui resimtii oralnieni en el Ple. Pregunta al Conscll Executiu sobre t’oli cl’o- rigeri Si uranil, I‘ormulada pel Diputat I. SI-. liarnon Francli, del G-p. de Centristes, pcr tat que sigui resposta oralment cn el Ple. Intcrpelhicih al Conscll Executiu en matbria de presons, IbrniuI;tch pel G.p. de C‘onvergcn- cia i Unió. interpelkició al Consell Excculiu en mat&ria de prcvencih de la delinqübncia juvenil i ta proteccii, i tutela de rncnors, formulacia pel G.p. de Convergkncia i Unib. interpcl-tacib al Consell Excciitiu en mntksia cl’estacions esportivcs d’hivcrn, lbrrnulada pel G.p. de Convergencia i IJnib. Jnterpel.laci6 al Consell Executiu sobre la CRI’I-

didatura de la ciutat de Ramlona per c? organi t- zar els fJ .00. de 1992, formulada pel G p . de Convergkncia i Unió. 1nierpel.lacib al Consell Executiu sobre la polí- tica de juvcntul, formulada pel Diputat 1. Sr. Rainon Camp, del G.p. de Convergencia i Unib. Escrit adrept i11 M. I I , Sr. President del 12arla- ment pel Jutjat de prirncra instiincia niirn. 9 de Barcelona. Sol.licitud perquk el Dictamen dc la Comissió d’Economia, Finances i Pressupost sobrc el Projjectc de Llei de I’Estatut de laFunci6 lnter- ventorn i les esmenes i vots particulars reservats per a defensar cn el Ple sigui trames al Consell Consultiu de la Generalitat, i d’acord amb E’article 9.1 de la Llei de Catalunya niim. 1/198 I, del 25 de febrer, de creació dcl Consell Consultiu de la Generalitat, emeti el Dicta- men corresponent. Sol-licitud perquk el Dictamen de la Coimissió

8224) *

nilm.

8833

8835

8836

8838

8845

8846

8847

8848

8849

8850

16-1

16-1

17-1

17-1

17-1

17-1

17-1

17-1

17-1

17-1

d’Economia, Finances i Pressupost sobre e1 Projecte de Llci de l’inslilut Cntaia de Credit Agrari i les esmenes i vots particiilars reservats per a defensar en el Ple sigui trnrnes ai Consell Consultiu de la Generalitat, i d’acord amb l’article 9.1 de la Llci de Catalunya niim. 1/1981, del 25 de febrer, de Crexci6 del Consell Con- sultiu dc la Generalitat, emeti cl Dictamen corresponen t. Escrit aclrerat al M. I i . Sr. Presidcnt del Parla- ment pel iJresident del Centre d’Estudis Co- marcals del Baix Llobregai. Projeck de Llei de suplement de crkdit per atendre els traspassos en materia de Serveis Pe ni te nc i ar i s , p rcse n t at pel Con scl i Exccu t i u. Escrit adreqal a la Comissió de Drets Humans per 1’Alt Comissionat per als Refugiats de les Nacions Unides. Sol-licitud adre$acia al M. í I . SI+. l’rcsident del Parlament pel President de la Comissió CIC J us- tícia, 1I)ret i Seguretat Ciutadana d’una atnplia- ció fins al dia 29 de febrer del lerrnini pcr H I’c- laboracib del Dictamen sobr’c el Projecte de Llei del Joc. Pregunta al Consell Exccutiu sobre subveiici- ons per activitais esportives a institucions sensc finuiilul cle I~icre, formulada pcl Diputat i . Sr, Daniel Terradellas, del G. Socialista, per tal que sigui resposta per escrit. Pregunta al Conscll Executiu sobre a quins ens lerritoriafs s’han alorgal els qjuts corrcspo- nenís a I’art. 43 de la Direcció General &Es- ports dels Pressupostos de 1983, formulada pcl Diputat 1. Sr. 1)aniel TerradelIu, del G. Socialista, per tal que sigui rcsposía pcr cscrii. Proposició no de Llci sobre la convocatoria d’oposicions per a I’ingrés en els cossos docents del personal doccnt interí i contractat, presentada pel G. Socialista. Informacions sobre les actuacions del Deparia- ment cl’Agricul tura, Ramaderia i Pcsca adrepi- des al President de la Comissió d’hvcsligació sobre Ics causes i els efcctes de les inundacions produ‘idcs a Catalunya, [rameses per Ia Secre- taria General del Departamcnt d’hgricul tura, Ramaderia i Pesca. Escrit adrepat al M. H. Sr. President del Parla- ment pel G.p. del PSUC en qu6 soldicita que es demani corn pareixenca clavant ia Comissió d’Economia, Fi nances i Prcssuposl del Presi- dent de fa part catalana de la Comissió Mixta de Valoracions. Resposta a Iri pregunta formulada pel Diputat I. SI-. Daniel Terradeilas, del G. Socialista (Reg. 86571, sobre cl Jaciment arqueoibgic de Mas el Castell de Purqueres, lrnrnesa per i’I-l. Sr. Consellcr de Cultura.

BUTLLETi OI=TCIAL IIEL PARLAMEN7’ DE CATALUNYA / Niim. I74 / 23 cle gener 1984 - - - __ -. I -_ - .

7520 -~ - -

d) Cornposicii, dels brgans de la Cambra

LA Comissi6 d’Economia, Finances i Pressupostos, cti scssi6 tinguda el dia 29 de desembre de 1983, ha nomenat la Ponencia que claborark \’Informe sobre el Projecte de Llei de I’Estatut de I’Elrnprcsa I’ública, que resta constitziida pels membres segücnts:

Grup sociu~ixtc~ 1. Si: Antoni Sanliburcio Moreno

Grup Mrjcr

1. Sr. Anton Cafiellas i P3alceIls

Palau del Parlainent, 29 de desembre de 1983

1.l Secretari deslís PruljA

H1 Prcsidcnt de la Coinissib Ferran Pont

e) Rkgim interior

RECONEIXEMENT D’ANTIGUITAT h UN IXJNCLOTVARI DEL PAR1,hMENT

I3arcelona, onze de gener CIC mil nou-cents vuitanla-quatre.

La Mesa clcl Parlamcnl, en scssib tinguda cl dia 7 cic dcsem- lxe de 1983, acordA trametre í t aquest Consell la sol4citucl JNC-

sentada peis Grups parlamentaris Socialista i del PSUC (Reg. 8499), pcrquk eincti dictmen sobre I’adequació a I’Estatul d’Autonomia de Catalunya del Dictamen de la. Cornissi6 cl’Economia, Finunces i Pressupost sobre la Proposició de Llci dc la Sindicatura de Comptes i les emencs reservades per I? de- f‘cnsar CII ei Ple? d’acord arnb el que disposen cls articles 8. l i 9.1 clc la Llei 1 /I98 I , de 25 CIC febrcr, cle creacib dcl Consell Consultiu de la Genefiditat i I’article 1O.b) clcl scu lieglanient, aprovat pel Decrct 429/ 1 98 I , de 2 cle novembre.

I A comunicació de S o E l i C i t d del Ilictarnen va lenir cntrarh cn cl I<cgistrc d’aquesl Conscil el dia I 2 de descmbrc de 1983 ( I< . 358) .

131 Consell Clonsulliu, reunit cl dia 13 de dcscnibre de 1983, vi1 adirnetre la sol4icitud tramesa per la Mesa clcl Il’arlmcnt i, cl’acord amb els artjcles 10.b) i 1l.b) de l’csrnental reglament, acordli dc recaptar la in formacib i documcntació cnmplcmen- tirics dels Chups paríamenisris, ;i instbcia clels quals s’ha sollicitat el dicli-nen, i clcl Departament d’Economia i I ;i nu nces.

13n la inaleixa sessió, norncnli ponent per :I aquest clicíamcn cl Conseller i. scriyor Lluís lioca-Sastre i Muncunill.

Rquesl Consell, en scssib cclchsada el dia d’avui, sota la pre- sirlkncia cie I’í-Ionorable senyor Franccsc Fdcz. de Villnvicencio i Arkvalo i amb assistkncia dcls Consellers Il.iustres senyors Robert Vcrgks i C‘acJnnet, Francesc de Carreras i Serra, Enric h g u l l d i Murgadas, aquest, ii mbs, corn a Sccrelari, Eduard Vivancos i Comcs, Lluis Roca-Sastre i Muncunill i J.A. GonzA- lez Casanova, ha dc1ibcr;tt sobre el projectc de dictamen elaborat per la ponencia i , cn conseqijbncia, ha acordat d’emetre cl següent

OIWLALXA MAJOR DICTAMEN

La Mesa del Pitrlarnent, en sessi6 tinguda el dia 17 CIC gener dc 1984, d’aacord amb ¡’article 36 de I’Estatul de Wgim i Govern interior i la norma supletoria del 1 2 cl’abril CIC 1983, ha acordat de reconkixcr al Sr. Josep M. Portabella i d’AIbs, O’idor de Comptes del Parlament, el segon trienni de serveis prestats al Parlament, amb efectes des ctc 1’1 de gener de 1984.


Ismael E. Pitareh Oficial Major

ANTECEDENTS

1 . L’objccte del nostre dictamen es concreia a determinar si el text del I1ictaincn de la Comissi6 d’Economia, Finances i Pressupost dei Parlament, sobrc la Proposici6 de Llei dc la Sin- dicatura de Comptes i les esmenes reservades per a defcnsar en el Ple, s’xleqiien a la Conslitució i 21 I’Estatut d’htonumia.

Ens hem adreFat dls Grups parlamentaris Socialista i del PSUC, soldicitan t la clocumcntacib i informació compleincn- thries que ens poguessin facilitar sobre aquest tem.

2.

I3UTLLETj OFICTAL DEL PARLAMENT 13E CATALUNYA / Nhm. 174 / 23 de gener 1984 7521 .--

3. També ens varem adreGar al Departament d’Economia i Finances, el qual ens adjunti docurnenlaci6 relacionada amb la Proposici6 de Llei de la Sindicatura de Comptes.

FONAMENTS

I

A l’antecedent 1 s’ha constatat que el nostre dictamen es concreta a determinar si s’adequa a la Conslitució i a I’Estatut ci’htonomia de Catalunya el text del Dictamen sobre la Pro- posicib de Llei cle la Sindicatura de Comptes.

I aqucst solament pot ésser el nostre objectiu, segons resulta de i’arlicle 41 de I’l%tatut d’Autonornia i clels articles 1 i 8.1 de la Llei de creació del Consell Consultiu, sota. la considerad! que la Constitució i !’Estatut, corn hem fet ressaltar en diverses ocasions, sbn orclenaments complementaris que, entre altres I-ispcctes, determinen relacions competcncic?ls entre I’Esiat i la Gcneralitat, com es dedueix clariiment dels articles 147.1 CE i i.3 EA.

Cal fer unes consideracions prhies. 1. Si les necessitats, directes O indirectes, del sector públic,

es satisfm amb fons tambk predominantment públics, 6s evident que la gestió pressupostiria i econbmica qwt: comporti I’a- plicació #aquests fons ha dc ser vigilada, comprevada la seva adequació i , si s’escau, sancionada la responsabi I itat corresponen t.

Aquestes funcions s6n qual ificades de formes difcrenls per la doctrina i pel Drei positiu.

En ei nostre Dret, tant la Constitució (ari. 153, pr.) com alguns Estatuts d’Autonomia (hnddlusia, art. 70, Astúries, art, 55. I , Cantabria, art. 40, La. Rioja, nrt. 31, Múrcia, art. 54, Valencia, art. 59, Ari@, art. 55.3) i altres lleis corn I’OrgAnica 8/1980, dc 22 de sctcmbre, de Finanpirncnt de Ics Comunitats Authomes (arts, 17 a) i 22) i I’ordinhria 12/1983, de 14 d’octubre, del Procés hutonomic (art. 141, aixi corn la Llei General Pressupostiria I 1 / P 977, de 4 de gener (aris. 2, 17.1 i 2, i 18) i la de Finances PGbliques de CataIunyri I W1982, de 12 de juliol (art. 72.1 ) quan es refereixen al Tribunal cie Comptes o als brgans similars propis de les Comunitats Autbnomes, utilitzen globalment, en tractar el tema que ens ocupa, el terme H control

Aquest és un anglicisme que s’aplica -i de vegades es diu aixi exprcssament- a la materin pressupostiria i cconomica, i es concep fonamentalment com la potestat de verificar o cxaminar la certesa dels comptes i fa correcció de la gestih econbmica del sector públic. El terme se suposa equivalent al de <<fisídit- z a c i b , o (també fonamentalment) al d’cxarnen crític d’a- quests comptes i gestió (art, 136.1 CE, art. 1. I i ({passirn >> de la Llei Orgiinicn 2/1982, de 12 de maig, del Tribunal de Comptes).

2. Tanmateix, el concepte és més ampli i més complex, Ho veurem examinant les diverses modalitats de control ~

A> Des del punt de vista de la transcendencia del control hi ha un control que podem anomenar simplement valoratiu >), que aprecia la correcció legal de la comptabilitat pública.

Aquest control és merament tecnic i no inclou una activitat decisoria. Laprovacib dels comptes generals (previ informe sobre la seva corrcccib), correspon en el nostre sistema S I poder Icgislatiu, és a dir, al mateix poder que aprova el pressupost o els crkdits extraordinaris, suplementaris, ampliatoris, etc., a que essencialment es refereixen els esmentats comptes.

Perb el contro1 es pot estendre a la jurisdicció o l’enjudiciament i la resolució corresponent de la responsabilitat comptable, sigui directa o subsidihria.

13) Des dei punt de vista de l’organ fiscalitzador, ei control pot ésser tant intern com extern. El control intern és el que, per mitjit de la Intervencib general, efectua el mateix executiu gestor dels cabals pbblics. En canvi, l’exiern ks un control reaiitzat, normalment bh pel mateix legislatiu, bé per un brgan especialitzat, delegat i dependent seu, almenys en l’aspccte purament fiscalitzador.

C) Quant al moment en que cl control es realitza, es pot parlar cl’un control previ i d’un control a postcriori.

A aquest respecte, s’identifrca freqüentment el control intern amb el controi previ i el control extern amb el posterior. Aixo no és necessariament així, ja que cl control intern pot scr, a més, posterior a la despesa, i I’extern es pot anticipar a la seva execució. Fins i tot es pot acceptar una tcrcera mena de control: ei control continuat, que fiscalitzi (internament o externa] la situació i correcció de la despesa durant tot I’exercici econbrnic.

El que passa és que el control continuat no es practica gaire en el nostre pnis, el sistema dcl qual s’inclina per la distinció entre control previ -generalment intern- i control posterior -generalment extern.

U) Per fi, en relació amb el seu objecte, ei control pot ser simplement de legalitat, és a dir, de valoració de la correcció legal de la despesa, o també d’oportunitat o convenikncia, en la mesura que arribi a apreciar si l’actuacib financera ha assolit raonablement els objectius mixirns amb els mínims mitjans, tenint en compte I’organització estabierta i els mktodes utilitzats. Es tracta, en definitiva, d’una critica metodologicri de l’actuacib financera del Sector plltblic. Es pot estimar que aquesta critica no estii gaire justificada si s’opina que I’oportunitat pertany a I’hmbit de la decisió política; perb pot aportar al Icgislati u uns crl teris tknics adequats perquk ayuesi pugui rormar-ne una convicció que el porti o no a censurar l’executiu en aquest aspecte.

111 1. Als Estats &integració politica complexa o plural, tenint

en compte que hi ha Hisendes diferents, el tema del control econbmic i pressupostari rep diversos tractarnen ts.

EI primer consisteix a encomanar a l’organ adequat del poder central el control directe i hnic dels altres poders públics no centrals.

Un altre sistcma, radicalment oposat, és el d’admetre brgans de control propis dels poders públics no centrals, els quals operen amb independkncia total.

Entre aquests dos extrems, també es practica un sistema eclkctic, en virtut del qual, I’organ central de control mediatit- za els altres organs a traves de diversos mecanismes que podríem qualificar genericament corn a mecanismes d’inspec- ciÓ del control.

7522 BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984

El sistema establert pel nostre ordenament vigent no §’acomoda a cap dels que s’acaben d’assenyalar i presenta carac- terístiques molt peculiars.

2. Als efectes d’exposar aquestes carclcleristiques s’ha de distingir el sistema general de control i el propi d’algunes Comunitats Autbnomcs. Pel quc fa al primer cal fer referkncia a Ics disposicions en rnateria de control de fons públics.

Jl’una banda, l’artick 136 Cfiestableix: <<I . El Tribunal dc Comptes 6s I’brgan fiscalitzador

suprem dels comptes i de la gestió econhica de I’Estat i , al hora, clel sector públic. DependrB directnmcnt de les Corts Gcncrals i exerciri les seves funcions delegadament d’elles en I’examen i la comprovació del Compte General dc 1’Estat.

>>2. Els comptes de I’Estat i del sector públic estatal seran retuts ai Tribunal de Compies, cl qual eis censurarh. El Tribu- nal de Comptes, sens perjudici de la seva jurisdiccib, tranietri a les Corts Generals un informe anual en qub, sempre que sigui procedent, cornunicari Ics infraccions o les responsabilitats en que, segons el seu judici, s’hagi incorregut.

Els membres clel Tribunal de Comptes gaudiran de la mateixa inclependkncia i immobilitat i restaran sotmesos a les mateixes incompatibilitats que els Jutges.

~ 4 . Una llei orginica regular8 la composicib, I’orgnnitzacih i les funcions del Tribunal de Comptes >>.

Tanmateix, la Constitució, a 1 ’urtiuk 153. d) preveu, en regular el control dc l’activitat dels organs de Ics Cornunitats Autb- nomes que aquest cxcrcil,.. d) Pel ‘Tribunal de Comptes en els aspectes economics i pressupostaris )>.

D’al tra banda, estudiant cl desenvokqxmm t dels preceptes constitucionals s’ha cl’al~lurlir a la Llei Organica 2/1982, de 12 dc maig, sobre el Tribunal de Comptes, i especialment el ~ e i i article 1 .I, que disposa:

(< I. El Tribunal de Cuentas es el supremo brgcino fiscaliza- dor de las cuentas y de la gcstitn económica del Estado y del sector público, sin perjuicio de su jurisdicción, de acuerclo con la Constitución y la presente Ley Orginica.

Es Único en su orden y extiende su jurisdicción a tocio el territori0 nacional, sin perjuicio de 10s 6rganos fiscalixadores de cuentas que para las comunidadcs aut6nomas pucdan prevcr sus Estatutos. Ikpendc directarnente de las Cortes Gencrales H.

També caldri tenir en compte els articles 12.1, 13.2, 23.2 i 26.3 d’aquesta Llei orginica.

A part les normes de la llei General Pressupostaria, I1/1977, de 4 de gener (especialment els articles 122 i 123.1) la Llei 1211 983, de I4 d’actubre, del Procés hutonbmic hsi fet també ref‘crkncia al sistema gencral de control en disposar, en l’article 14, que <<el Tribunal de Cuenlas, Órgano supremo de control externo de la gestión económica y financiera del sector piíblico, establecera secciones territoriales para el ejercicio de las funciones que le asigna su Ley Orghnica cn e1 ámbito de cada Comunidad Autbnoman. Aquest sistema geiieral presenta les cnrxteristiques següents:

A) A més ciel control intern efectuat per I’exccutiu, hi ha un control extern.

Aquest control extern s’encornana a un organ tkcnic especialitzat, anomenat Tribunal de Comptes, que és indepen- dent de I’cxecutiu ai qual controla, d e p h del legislatiu i actua per delegació seva (art. 1361 CE) quant a la fiscrliilzaci6 pro-

~ 3 .

~ 2 .

piament dita. En canvi, pel que fa a l’anomenada jurisdicció i’ostenta com a prbpia (arts. 136.2, segon paragraf, CE i 1.1, 1 5.1 i 17.1 LO Tribunal de Comptes) i no com a delegada. Per aixo, els conflictes que se susciten sobre les seves compethcies o atribucions hauran de ser resolts pel Tribunal Constitu- cional (art. 8.1 LO Tri buna1 de Comptes). R) És un sistema de doble control: el simplement valoratju

(fiscalitzador) i a. més el jurisdiccional (art$. 136 CE i 1 i 2 i ({passim )> de !a LLI Tribunal de Comptes).

El Tribunal de Comptes, en efecte, com hem dit, té la seva prbpia jurisdicció, rnitjanGilnt la qual enjudicia la responsabi I i - tat comptable fins a resoldre i executar les seves resolucions, que nom& són susceptibles dels recursos de cassació i revisió davant cl Tribunal Suprem (arts. 46 i 49 de la 1B esmentada). I aquesta jurisdicció té el carhctcr de necessiria, improrrogable, exclusiva i plena (ari. 1 7.1).

A fi d’intcrpretar el sentit del terme <<jurisdicció>> cmprat per l’article 136.2 GE és convenient remarcar quc a l’avitntpro- jecte i projecte de la Constitució es deia usin perjuicio de la cfcctividad de sus acuerdos H expressió que ha cstat substitLiidn en cl text definitiu per la de <<siri perjuicio de su propia jurisdic- cióm. Aixo implica, d’una banda, que el Tribunal de Comptes clepen de les Corts Generals, com ii delegat d’aqucstes en i’c- xercici dc I r i funci6 prbpiament fiscalitmdora; en canvi, B la llum dels debats constituents sembla quc pot concloure’s que la definitiva expressi0 constitucional no solament es rerereix a les seves funcions en ordre a depurar la responsabilitat comptable, sin6 també a estendre la seva competenciit o jurisdicció més enlli de I’irnbil de les Corts Generals i per aixo també B les Comunitats Autonomes,

C> ks un sistema de control a posteriuri, perb permaneni i, per tant, amb possibilitats d’expressió continuada respecte a I’ act i vila t econbni ico-1; n anccra.

Rixo resulta clarament de l’article 2, a) i especialment de les fmultats concedides al Tribunal de Comptcs per I’article 7 CIC la seva Llei orginica, que li permet una actuació prkvia al control posterior dels comptes.

D) A I’últim, es pot sostenir que és un sistema de control que abasta la legalitat i també I’oportunitat de la despesa.

Tant l’article 136. I CE com I’article 1 1 de la LO del Tribunal de Comptes es refereixen no solament: als comptes relacionats amb la gcstió pressuposthria, sinó, en gencrai, B la gestió economica, a la qual << s’estén )> la. fiscalització (art. 13.1 LC)) , cosa que autoritm ii pensar que ei control pugui exercir-se sobre els criteris d’oportuni tat aplicats. Perb el tema esta clarament resolt per I’article 9.1 LO csrnenlada, en tant que refereix la funcid, fiscalitzadora no només al fet de sotmetre I’artivitat al principi de legalitat, sinó també als d’eficikncia i economia, i sobretot pel ja esmentat article 13 que al-ludeix, entre altres extrems, R i i ~ fiscalització de la <<racionalitat en l’exccució de la despesa pública basada c.n criteris d’eficiencia i economia)) (a- partat C); i, linalment, per I’article 14.1, segons el qual el Tri- bunal {< proposstrh les mesures a adoptar, si s’cscm~, per a la millora de la gestió economico-financera del sector pÚb1ic)r. D’altra banda, aixb estava previst a I’article 137 de la Llei Ge- neral Pressupostiria.

E) Per fi, una notable funció -encara que no de control propiament dit, perb sí d’informe o consulta- reserva la Llei al Consell &Estat, que pot formular Ics propostes que jutgi

BUTLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984 7523

convenient sobre qualsevol assumpte, o dictaminar, amb caracter generalment no vinculant, pcro de vegades preceptiu, sobre qüestions relatives al contra1 economic, emetent criteris d’oporlunitnt o convenikncia, bé a sol-licitud del Govern Central, bk dels Presicfents de les Comunitats Autimornes, segons preveuen els articles 2.1, 20.1 i 2 i 23 de la seva LO 3/1980, del 22 d’abril. S’ha de tenir en compte, a aquest respecte, que dins ei Consell d’Estat funciona una Ponkncia cs- peciai permanent de ({Pressupostos i gestió econbmica >) (art. 120.4 del seu Reglament OrgBnic, Reial Decret 1679/1980, del I8 de juliol).

3. Pel que fa a les Comunitats Autonomes, la major part dels Estatuts accepten, com a Únic organ de control extern, econbniic i pressupostari, el Tribunal de Comptes. D’aitres, en canvi, han creat cls seus propis brgans, acollint-se a l’hmplia expressió de I’aarticle 147.2, c) CE.

Aixi, 1’Estatut d’Autonomia de Valencia disposa en el seu article 59: ({El control econbmico y presupuestario de la activi- dad financiera de la Gencralidad Valenciana corresponde a la Sindicatura de Cuentas, sin pcrjuicio de 10 establecido en la le- gislación del Estacio. Una ley de las Cortes Valencianas fijará si1 cornposicibn y funciones, asi como el Estatuto de sus miem- brow. L’article 53.2 de 1’Estatut de Galicia disposa: c<Sin perjuicio de 10 dispuesto en el articulo I36 y en ei aparlado d) del articulo 153 de la Constitucibn, se crcit cl Conscjo de Cuentas de Galicia. Una ley de Galicia regtilarii si1 organizacibn y funci- onamiento y estableceri liis garantim, normas y procerlimentos para asegurar la rendición de las ctrcntas de la Comunidad ALitónorna, que ciebera someterse a la iiprobacibn del Parla- mcnton.

L‘article 55.2 de I’Estaiut d’Arag6 estableix: (< Corresponde a la Diputación General la claboración y ejecución del presu- puesto y a las Cortes su examen, enmienda, aprobación y control)); agregant el punt 3 d’aquest mateix precepte: ({ Una Lcy dc las Cortes de Aragbn regLilarA las normas de organizacibn y procedimiento para asegurar la rendición cle cuentas de la Co- rnunidad Autónoma, que debcrán someterse a la aprobacihn de aquéllas, sin yerjuicio del control que corresponde al Tribu- nal dc Cuentas >>*

Quant a Ntvarra, la LO de Reintcgracib i Millora del seu Regim Foral preveu en l’acticle 18, com a organ dependent del Parlament, la (&imam de camp tos^, wi la quc corresponde- scin las competencias previstas en su Ley constitutiva y en las que la modifiquen o desarrollen H , que efectuarh l’examen dels comptes det sector púbfic de la comunitat foral i la seva censu- ca, i inf’ormara sobre els comptes i la gesti6 economica de les Corporacions Locals de Navarra. I agrega el precepte que, (rsin perjuicio de la dispuesto en 10s apartados anteriores, la Cámara de Comptos remi tiri sus actuaciones al Tribunal de Cuentas H, i que el dictamen del Tribunal de Comptes secB trames amb el seu respectiu expedient al Parlament de Navarra, perquk aquest, si s’escaigués, adopti les mesures que siguin proce- dents. Pero agrega, a l’úitim, que <<corresponderi al Tribunal de Cuentas el enjuiciarniento de la responsabilidad contable en que pudieran incurrir quienes en Navarra lengan a su cargo el manejo de mudales o efectos phblicos y, por acci6n y omisi6n contraria a la Ley, originen menoscabo de 10s mismos. Si en el ejercicio de su fhción fiscali7~dora, la C h a r a de Comptos ad- virtiera la existencia de i ndicios de responsabilidacl con table,

darii traslado de ias correspandientes actuaciones al Tri buna1 de Cuen tas )).

Per fi, l’articic 42 de Estatut d’htonomia de Catalunya preveu que: ({Sens perjudici del que úisposa l’article 136 i 1%- partat d) de i’articie 153 de la Constitució, es crea la Sindicatura de Camptes de Catalunya. Una Llei de Catalunya en reguiarh l’organització i funcionament i establirh les garanties, normes i procediment per a assegurar la rendició deIs comptes de la Ge- neralitat, que s’haurh de sotmetre i1 I’ayrovació del Parlament.

4. D’altra banda, el legislador cstatal ha previst també la possibilitat d’brgans propis de control de les Comunitats Autb- nomes. Així en la Llei OrgAnica 8/1980, del 22 de setembre, de FinariGament de les Comunitats Autbnornes, després de re- afirmar la seva au tonornia serh exercicla coordiriadument amb la Hisenda de 1’Estat (art. 2.1 pr.), continua recordant la compc- Iencia de les Cornunitats no solament per íi l’elaboraci6, examen i aprovació dels seus pressupostos, sin6 tambb per SI seu confrol (art. 17 .a) i acaba disposml que (< ademús de 10s siste- mas e institucimes de control que pudicran adoptnr en s m respecti- viis I~stu~utoLs, y, en su caso, las que por la Ley se autorimran en ei lerritclrio comuni tario, al Tribunal de Cuentus corresponde realizar el control econbrnico y presupuestario de la activiclad financiera de las Comunidades Autónomas.. , )i (art. 22).

Per la sevil pari, la Llei 10/1982, del 12 dejuliol, de Finances Públiques de Catalunya conti: diverses normes de referkncia si- multinia o conjunta a la Sindicatura de Comptes i al Tribunal de Comptes, sota la fbrmula gcnkrica que la Generalitat haura de rendir compies a ambdbs organismes (arts. 2.2, 77, 80.b) i 811, així com el fel que ha de prepxar i examinar aqucsts comptes i documents que hagin de prcsentitr-se a ambdós organismes (itrts. 82 i 86).

IV

Cestudi realitzat als fonaments anlcriors permet d’esiablir les característiques que, en principi, es podrien predicar respecte a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

En aquest sentit es pot assenyalar: A) 6s un i>rgan cic control extern, dependent del I’ariament

i que exerceix la seva funció per delegació. R) La seva fumi6 abasta els fons del sector públic de la

Generali tat. c) La funció de la Sindicatura de Comptes pot ser tant

prbvia com posterior a l’execució de la despesa i a la rendició decomptes.

D) Efs informes o Memories en que es manifesti el resultat de la fiscalització poden basar-se tant en criteris de legalitat com d’oporlunitat.

E) L‘Aciministrdció de la GeneraEitat haurQ de rendir els seus comptes a la Sindicatura de Comptes i a través d’aquesla al Pariamen t.

F) La Sindicatura de Comptes ha d’elevar al Parlament el resultat de !a fiscalitzacib, sigui prkvia o posterior. La resolucib aprovatoria o rcprovatoria és competencia exclusivn del Parla- ment, llevat del cas d’assignacions amb chrrec als Pressupostos Generals de I’Estat.

V

En aquest fonament i en els segiients correspon examinar

RUTLLETi OFICIAL JXL PARLAMENT DE CATALUNYA / Nhm. 174 / 23 de gener 1984 . - I

7524 -__-.

concretament les normes de la Proposicih de Llei que interes- si n a l’objecte d’aqucst Ilictamcn.

L’urtick I r de la Pcoposici6 de Llei de lli Sindicatura de Co- mptes estableix el scgijent:

<(La Sindicatura de Comptes és l’organ de 11scalitzaci6 cle la gestió cconomica, financera i comptable del sector piiblic de Catalunya. D e p h orginicament del Parlament de Catalunya )>.

<<El que disposa el paragraf anterior s’entkn que es d’acord amb el que estableix l’article 42 de I’Estatut d’htonomia de Catalunya, sens perjudici de les cornpetencies quc la Constitu- ció confereix al Tribunal de Comptes. ))

<{La Sindicatura de Comptes pot actuar per delegació del Tri- bunal de Comptcs, d’acord amb a l b que preveu la Llei OrgBni- ca 211 982, de 12 cle maig. ))

La norma transcrita constitueix una mena de títol preliminar o part general de tota la Llei. Aquesta norma estableix cls principis o criteris generals ordenadors de la Sifidicatura de Co- mptes descnvolpuczls i concrctats despres al llarg de l’articulat de la Proposicib de Llei.

A. Quant al prjmrpurugru/; té com a finalitat subministrar I’hmbit general i el concepte teoric de la Sindicatura de Co- mptes a base de clescriure, cn termes molt generals, amh lo de- finitori, la substhncia de i’brgan que regula Iíi Proposicib de Llei, cl qiial cs refereix al sector públic de Catalutrya, que ks concepte més ampli que el de sector públic dc la Generalitat, i, en la mesura que el sotmet orgimicament a dcpendencia del Parlament de Calalunya, implica la total inclependcncia de la Sindicatura de Comptes respectc 21 I’hdrninistraci6. Aclucsla independencia, caracteristica essencial CIC tot brgm dc lisca- lilxcib de comptcs (art. 3 de la Proposició de Llei) comporta, aixi mateix, la independkncin dels seus membres cn I’excrcici de Ics seves funcions (ari. 21.2 cic la Proposici6 de Liei) aixi com la creació de Comissions cncarrcgades dc les relacions cnlre el poder legislatiu i i’brgan de control comptable (art. 29 de la Proposicib de Llei).

M. En cl s q p ~ pw&gr@de I’article 1 de i~ I-’roposiciÓ de Llei dc la Sindicatura dc Comptes es fa una rererkncia expressa nl fet que la definició dc la Sindicatura dc Comptes, del primer parigraf, esti d’acord amb el que estableix I’article 42 de 1’Bstatut d’huionomia de Catalunya.

Malgrat l’aparent discordanqa entre les paraules cinprades per l’artic1.e 42 de l’fistatul ({(assegurar la renclició dels cu- rny>ies$ i Ics emprades per Ia Proposicib de Llei (<<fiscaIitzaciO dc la gestib econbmica, financera i comptable )>), no ha dc prc- valer el sentit litcral de Ics paraules, sinó una interprctacih Ibgim, sistemhtica i teleologica de manera que s’ha cl’entendre que la liscdlitzacib cornprim no solament la rendició de comptes sinó tambk el control de la gesti6 econbmica, financera i comptable.

El rnatcix segon paragraf estableix que la definició dc la Sin- dicatura de Comptes s’enthn ((sens perjudici de les compethcies que Ja Constitució confereix al Tribunal de Comptes D.

Aquesta deciaracib s’ajusta a ia Constitució (art. 1 53, d) i a I’Eslalut d’htonomiii (arl. 42, que salva el que disposa Ves- rnentat article constitucional), i, a mks, cs congruent amb la normativa gcncral sobre control de la Comptabilitat pÚ blica.

terccrput&yqf de I’ariiclc lr de la Proposició cSe Llei es- tabieix que aquesta ((pot actuar per delegaci6 del Tribunal de

C .

Comptcs, d’acord amb alib que preveu la Llei OrgBnica 2/1982, de 12 dc maig. H

D. El conjunt del precepte resulta correcte llevat de la passi- ble confusió de sector públic de Catalunya i de la Generalitat, qiiestió que analitzarem mes endavant.

VI 3 . L‘artick 2.2 disposa: <<En rclacib amb l’erajudiciument

dels fets que poden ésser constitutius de responsabilitat comptable, la competkncia m a exercida d’acord amb el que esta- blexi I’article 1, si hi incorreguessin qui tenen a &rec scu el manejament dels cabals o dels efectes públics.>> I, d’altra banda, l’artick 18. I disposa: <<A la Secció d’Enjudiciament, l i corresponen, en el marc d’allb que estableix l’article 2.2, la in- strucció dels procediments jurisdiccionals i I’eqjudiciamnt de Ics responsabilitats comptables d’aquells qui tenen a chrrec seu cabais o efectes públics, d’acord amb Ics funions propies de h Sindicatura de Comptes, )>

2. Hi ha dues eswImm reservades per a dcfensar davant el Ple del Parlarncnt respecte a i’article 1, que tenen relació amb els articlcs que acabem de transcriure. La primera és d’addicib i de modificaci6 i consisteix a introduir en l’article I I‘ de la Pro- posici6 de Llei el que segueix: << I , Ida Sindicatura de Comptes ... 2. El que disposu el puntanterior s’entkn ... 3. La Sindicatura ric Comptes. .. del 12 de maig >>. La segona és d’adciiuió a l’article 2.2, consistent a expressar el que segueix: {< ... que eslableix l’articlc 1 , apartat 3, si hi incorreguessin ... N

En Ics esmentades esmenes scrnbla que es tracta fonarncn- talrncnt de numerar els tres pz-lrhgrr-ifs dc I’articic i r, donant a c&iscun iinn indep8ndkncia O autonomia, de mancra que la funcib d’enjudiciament de la Sindicatura només abastaria ex- plícitament la insiiwccici dels procediments sobre responsabilitats comptables.

3 . Analitzem el problema abans suscitat sobre l’abast dc les f’uticions d’cnjudiciarncn t dc la Sindicatura comenqant per I’e- xanien del terme <<jurisdicció N. Segons els diccionaris, la paraula {(jurisdicció )) significa, en gcnerd, <c poder O auisridad que tiene uno para gobernar y poner en ejecucibn las leyes o para aplicarlas cn juicio; término de un lugltr o provincia; terri- torio en que un j u a ejerce sus facultades cle tal; autoridad, poder o dominio sobre otro)) (Diccianario de la Lengua Espa- ñoid); ({poder iem~, poder d’exercir una autoritat; esfera d’a- questa autoritat; límits dins deis quals pot 6sser exercida. )>

(Diccionari Gencral de la Llengua Catalana, de Pornpcu Fabra) .

També en sentit general la paraula <<enjudiciar)> vol dir: {(someler una cuestión a examen, discusión y juicio>> (Diu&- nario de la L C ~ ~ L U I Española); ((sotmetre (algú) a judici; instruir-li una causa)) (Dicconari Pompeu Fabra). I c( enjudiciament >> és !’acció d’eniudiciar. Prescindint, com és natural, dc l’aspecie territorial on $’exerceix el poder o autoritat, no hi ha dubtc que aquests conceptes de tcpodcr )) o ({autoritat )) són gramaticaiment els que ressalten.

D’aitra banda, cn tractar de determinar la naturalesa juridica del poder o autoritat que impolica la jurisdicció O I’enjudicia- mcnl comptable cl’un brgan de fislcalikzaci0 cxterna, en la mesura que I’esmentada juriscliccib cornpiable no esta encorna- nada a un organ de poder judicial (art. 1 17 CE) es pot dir que no conslitucix una funció judicial {{stricto sensu )>.

BUTLLETi OFICIAL DEL PARLAMENT T E CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984 7525 --- -“___lI---.._

4. La Proposicid, de Llei que dictaminem, corn abans hem vist, parla de I< I’cnjudiciament dels fets que poden ésser constitutius de responsabilitat comptable>) (art. 2.2) i que <<a la Secció d’Enjudiciament l i corscsponen, en cl marc d’allb que estableix l’articlcl2.2 la instrucció dels procediments jurisdicci- onuis i i’enjudiciament de les responsabilitats comptables>>

Aquest article 18.1, tenint en compte Iii referencia i-l I’article 2.2, que a la vegada fa remissi6 ii l’articic I de la llei, no estii cn contradiEiÓ amb I’Esiatut i la Conslitució i amb Ics carxieris- liques de la Sindicatura clc Compcs abans esmentades.

(art. 18.1)

VI1

En relació amb I’articcrlat concret de la Proposici6 de Llei cal examinar també el que disposa ei seu aríicle cinquk, cluc defineix el scclor pitblic de Catalunya als efectes d’aqucsta llei, com a objetc de diverses funcions de la Sindicatura de Comptes establertes a I’article segon.

D’acord amb el repetit article cinqu8, el sector piiblic est& in- tegrat pcr:

n) La Generalitat i eis seus organismes aulbnoms. b) Les Corporacions Locals i els seus organismes autbnoms. c) Les empreses pirbliques i les empreses vinculades,

qiialseval que en sigui la forma jurídica. No es plmtcja cap problema pel que b a la Generalitat, a les

scvcs empreses públiques i cl les emprcscs que hi cstan vinculades. Pero si, en canvi, es podria qiicstionar la Inclusió en el ({seclor públic a efectes de Llei )> de les Corporacions Locals, els seus organismes autonoms i Ics empreses piihliqucs o vinculades a les dites corporacions.

Cal tenir en compte que I’article 42 de 1’Estatu t estableix tex- tualment quc << una Llei de Catalunya, en regularri l’organitzacib i funcionament i establirA Ics garantim, nomes i procediments per a assegurar la rentlici6 de comptcs de /u Generdjtai >). I 6s evident que la Generalitat cornprkn únicament l’admi- nistraci6 autonbmiea, els seus organismes auionoms, les seves empreses públiques i les empreses vinculades. Per tant, In in- clusib en el sector públic dels ens locals, dcts seus organismes autonoms i de les empreses públiqucs o vinculades, no pot tenir suport en el mateix arliclc 42 de I’Estatut que crea la Sin- dicatura de Comptes.

Es podria fonamentar la qüestionada inclusió en la competkncia de la GeneraliPdt en matkria de Rkgim Local (art. 9,8 EA), en el sentit que no existiria obstacle que s’atribueixi a la Sindicatura de Comptes funcions de la cornpet&ncia de la Ge- neralitat no diferents de les que preveu l’article 42 EA per raons d’analogia amb ies propies de la Sindicatura i per evilar una duplicitat d’organismes fiscnlitzndors.

Ara bé, s’ha d’examinar si aquesta competkncia de Rkgim Local no excedeix de les bascs dei R6gim Jurídic (art. 149.1, 18 CE) o és contraria a l’autonomia local (arts. 137, 140 i 141 CE).

En principi, les funcions que es preveuen a la Proposicib de Llci (apartats a> a h) de1 n. I dc I’article 2) s6n de mera fiscdit- zacib, funció que es tradueix en l’clevacib &informes o merno- ries al Parlament de Catalunya (article 6.1). Respecte al tema concret dels comptes de Ics Corporacions locals, la Sindicatura es limita a formar i unir el compte general d’aquestes que ha

d’ésser conegut pel Parlament (art. 9). Aquestes funcions, que no suposen cap intervenció directa de la Sindicatura respecte als ens locals, no creiem que en principi puguin considerar-se <(bases>>, ja que en realitat es tracta d’una tasca d’iní‘ormaci6 qualificada que es dbna al Parlament com a representant del poble de Catalunya, que no cornprkn l’aprovacih d’aqucsts comptes sinó nomésel seu coneixement.

Ateses, doncs, Ics característiques d’aqucsta funci6 fiscalitzadora, no es pot considerar bisica de tal manera que re- quereixi una regulacib uniformc a tot I’Eslat, sinó que la Gene- ralitai de Catalunya pot organitzar-la cn In forma que estimi rnks adient. I aixb és tant més clar, que les funcions de la Sindi- catura de Comptes s’exerciten sens perjudici de les corn petencies que la Constitució confereix al Tribunal de Comptes sobre tot el sector públic de 1’Estat.

Per Ics mateixcs raons que s’acaben d’cxposar lanipoc no pot considerar-se que les compelkncies en matkria de Regim Local que desenvolupa la Proposició de Llei examinada afectin I’autonorniu municipal.

Un Últim dubte pot plantejar-se rcspecte a I’cnjudiciament dels fets que poden ésser constitutius cle responsabilitat comptable (art. 2.2) quan aquests fets es produeixin en el si de les corporacions locals o els seus organismes authnoms o cm- preses piibiiyues vinculades a uquellcs. La referhcia que es Ta, en el mateix article 2.2, ii I’artick 1 , creiem que elimina la pos- si bilitat que la Sindicatura dc Comptes actui‘ directiiment sobre el personal al servei dels ens locals, possiblenient afectant el principi d’autonornin d’aquestes corporacions, o establini unes normes procedirnentals que podrim &ser considerades com a bases del regim juridic de les administracions locals.

El Dictamen de la Comissió d’iiconornia, I%m~ces i Pressu- post sobre la Proposició de Llei cle la Sindicatura de Comptcs dc Catalunya és conforme B la Constitució i a I’Estutut clc Cnta- Iunya sempre que els nrticlcs 2.2, 5 i 18.1 s’intcrpretin en el sen tii exposat en els fonaments corresponents.

Aquest 63 el nostre Dictamen que pronunciem, enietcrn i signem al lloc i data indicats al comencament.

Enric Argullol i Murgadas, Conseller-Secretari dcl Consell

CERTIFICO, que el present exemplar es cbpia autentica del Consultiu de la Generalitat de Calalunya,

seu original, el qual es troba en l’arxiu al meu carrec.

Barcelona, dotze de gener de mil nou-cents vuitanta-quatre,

Enric hrgullol i Murgadas Visi i piau

El President Francesc Fdez. de Villwicencio

VOT PARTICULAR PRESENTAT PEL CONSELLER 1. SR. EDUARD VIVANCOS 1 COMES

Vot particular que formula el Conseller I. senyor Eduard Vi- vancos i Comes, fent Ú s del que disposa I’article 50 del Regla-

ment Provisional d’Organitzaci6 i I~uncionanrent Oel Cotiseli Consultiu de La Generalitat de Catalunya, per fct- constar cls motius essencials de la sevii discrcpincia amb cl Dictamen nhiero 54, em& en data i I de gener de 1984, sobre la Propo- sicib de Llei CIC la Sindicaturii de Comptcs.

L’Estatut cl’Autononiia de Caialunya diu, a I’article 42, cluc <(sens perjudici del que disposa l’article I36 i I’apartat d) cle l’xticle 153 CE cs CSCB la Sindicatura de Comptes de Cataluny- il. Una Llei de Clatalunya en reguiaril I’oorganitzacib i I’unciona- ment i establirlt Ics garaniies, normes i procediments ~ P T m~ gwur Iu rendicici dds comp/es de I t Generditut, /u y u d wrh sotmc- sa u 1 ’uprovacih úel f-’arlammi>>.

El preccpk transcrit, per tant, defineix Iu Sindicattira carn un brgan la corncsa del qual es concreta H realitzar una censura dels compies de la Gciieralital i a sotmetre-la al Rirlamcnt perqui= sigui aquest qui decideixi sobre la scva aprovaci6.

La Llei Orginica dcl Tribunal de Comptes, de 12 de maig CIC 1982, yuc el ‘Tribunal Constitucional 1x1 considerat dictaria en desplegament de I n Conslitucih, diu al seu article 26.3 que <<fiti las Coniunidades Auiónomas cuyos Eslat utos hayan csln- blecido Órganos propios de fiscalizacihn, el ‘í‘riribunal podl.8 dc- legar en éstos la insirucoihn de 10s proccdimicntosjurisciicciona- les pam cl enjuiciamiento dc la respoiisabilidad contablo en que incurrm quienes tengim a su cargo el manejo de caudales o ef‘ectos públicos n.

Aixi, doncs, la Sindicatura de Comptes cie Catalunya iincirii les funcions que l i assigna l’article 42 ER i , ii mbs, p ~ d r a tenir la d’itistruir els cxpedients de responsabilitat comphble si, fcnt hs de la seva potestat, el Tribunal de Comptes delega en ella aquesta comesa.

La matkria sobrc yuc li^ Ckneralitat dc Catalunya ha assumit la competencia scgons 1’Estatut 6s la d’asscgurar la rcndicih dels seus comptes davant cl Parlament de Catalunya pcr mitja i ii través d’una institució creada pel mateix Estatut. Aixb vol dir que I’asscgurament de la reticlici6 de comptes quc siguin !es de la Gencralitat i I’exercici dc llanomenada jurisdiccíb comptable, en no estar atribiiides a la competkncia exclusiva de la tieneralitat, corresponen a I’Estat, les nornies del qunl pre- valdran, en cas de conflicte, sobre les de les Coniunitats hutb- nomes (art. 149.3 CE).

La Proposició de Llci dictaminada s’qxu-tii de les comiena- des constitucionals i estatu thries en dues cictcrmi nacions: cluc estim als comples del sector públic de Catalunya unes filcultats clc control que l’article 42 KA reconeix per ser excrcidcs sobre els comptcs de la Generalitat (art. 1 Pp. LI.) i assigna a la Sindi- catura dc Clomptm uncs potestats de [lat uralesa jurisúiccional que tampoc no troben origen en l’esmenlat articlc 42 EA (izrt. I 8) I Vegem-ho separadament.

La Constitució, en el seu article 136, distingeix perfw- lament I’Estai del seclor públic i, per tant, sembla que, ates el rang cle la norma on es troben fonaments que permetin donar suport a l’abandonarnent d’aquesta clam distinci6 quan en lloc de I’Estat es tracta dc la Generalitat, ja cluc tant 1’un COM l’altre s6n sector públic, perb no són tot el sector públic. Aixi, doncs, ni el primcr pachgraf de I’article i cie la Proposicib de Llci té siport cn l’artide 42 EA ni el parhgraf‘segon del mateix article pot contenir l’afirmació que allb que es disposa al parhgraf primer est& d’acord amb el que cstableix I’csrnenlat article 42.

1)

Tmbk 6s dubtosa la constitucionalilat de I’articlc 9 dc la Pro- posicili de Llei contemplat a la llum clc l’article 149. I . 18 CE.

2) La dclcgaci0 potestativa :i q ~ k es refereix I’arlicle 26.3 IAI 7’ribunal de Comptes es circumscriu a !a instrucció dcls expedients, i I’cxei-cici cl’uquesta funcici dclcgada es podrii estendre iz assumptes sorgits en I’accib administrativa, no solament autonbmica. sinb també estutal, local i institucional. EI que recull aquest iireccpte és tiomés una mesura parcialment dcscentralilzadora. t3n canvi, I’article I 8 de’ la l’roposicih de Llei diu que ii la seccib d’cniudiciament l i cort’esponcii (i ho expressa separadainent) la ins~ruccib dels procedimenls jurisclic- cionals (que bs ei que estil cn consonhncia amb I’article 2.2 i, més precisament, amb I’arlicle 1 , parigraf 3l), i, n tnes, l’enjuúi- cilamenf do /es mponsuhi1itat.s comptables. Com que aquesta co- inpelkncia no 6s dclcgablc (la de clictar resolució) segons I’article 26.3 LO Tribunal de Cmnptcs, sembla clar quc I’articie 18 de la Proposici6 de Llei ctictminada, amb inclependhncia de no tenir suport en I’arlicle 42 EA, cntra en conflicte amb la LO ‘hi buna1 dc Comptes, ja que l’enj Lidiciarnen t 6,s tot el proei=s d’obligal seguiment per arrihar al clictat d’una rcsoluci6 clefini- t iw, La instrucci6 és un període de l’enjucliciament del qual estil cxclbs en I’acte de dcciclic

1Ti ha una altra raó que, al nieu parer, aconsclla d’climinar al-lusions it la potestat d’cnjudiciamcnt en la mesura que aquest excccieixi be la t ise instructora. Bs clar que ICS L‘uncions de la Sindicatura de Comptes i les del Tribunal de Comptes són compatibles i que aquest últim és i’brgan fwilitmdor. suprem dels comptes i de la gcsti6 econhmica dc I’Estat i del sector públic, ja que en tant cluc a la Llei Orgimica d’aquest Tribunal es diu que és el <<suprerno>) s’adrnet que hi ha, o hi pot haver, altres brgans dc la maki xa naturalcsa dcsassistits d’aquesta su- premacia. Perb aixb és liixi quanl a les funcions dc Ciscalitzacib o de controi, no quant a les que sbn cle naturalesajurisdiccional perqub la cocxistcncia ric diferents brgans investits d’idknii- ques fuiicions implicaria cstablir la possibilitat que es dictessin resolucions contrkries entre si.

S’ki de considcrar tambe que I’itrtiole 49 LO Tribunal de Co- mptcs estableix quc Ics seves resolucions serm susccptiblcs de rccurs dc cassaci6 i revisió davant cl Tribiinal Suprem (cosa certament nova i desconcguda en ílcis antcriors regulaclores d’aquest Tribunal), dctertninacib que posa en relleu la intenció del legislnclor, coherent amb I’arlicle 1 17CE de no sostrcure cap hncih CIC naturalesa ,jurisdiccional a la compctkncia del poclcrjudicial, cn contraposició a les lleis anteriors quc resiclcn- cinvcn en el mateix Tribunal cle Comptes el coneixement dels recursos cle cassació i de revisi6 (arts. 2, 22 i 23 de la Llei del 3 de desembre de 1953 i arts. 1 i 1 1 . I3 de la Llei Orginica del 29 dc juny de 1934). Aixh mateix 6s el que ha passat amb la justí- cia penal militar. Contrhrinrnent, I’enjucliciament de les responsabilitats cornptablcs de I’articie 18. l de la Proposició de Llci dictaminada es configura com I’exercici d’una jurisdirni6 especial i privativa.

A I’últim $ha d’assenyalar que l’article 1.2 LO ‘Tribunal dc Comptes on diu {<...siri perjuicio cic 10s órgmos fiscalizadorcs de cuentas quc p r a las Comunidadcs AutOnorniis pucclan prever sus Estaiutso, s’ha d’entcndre que estil dient d’acord amb el que puguin preveure els seus es!atufs, i ja hem vist que l’articlc 42. EA no assignii a la Sindicatura de Cornpies altres f‘uncions que les d’asseguras !a seva rendicib i sotmetrc-les a I’apro-

BUTLLETi OFiCIAL DEL PARLAMENT DECATALUNYA / Níim, 174 / 23 de gener 1984 7527 I_ I I

vaci6 del parlament autonbmic; podent-se admetre, aixo sí, cluc exerceixi funcions connexcs arn b aquesla finalitat.

ili cabria de pensar si les funcions que s’atribueixen a la Sin- dicatura, en excedir el que diu l’article 42 EA, podrien tenir suport cn I’ariicle 9.1 EA, perb aquesta. ks una hipbtesi quc també heni dc rebutjar perqui: la competkncia cxciusiva clc la Generalitat sobre I’organitmció dc les scvcs institucions d’autogovcrn esti limitada pel marc del rnatcix F,:,stnht i, per tant, la rnatkria que cns ocupa no té altrc suport estatutari que I’espceífic de I’article 42 I IA.

En resum, la Sindicntura dc Comptes té la funcirj íiscalikm dora dcls compies de la Generalitat a l’oljccte de la seva rendi- ci6 davant cl Parlament pcr a Ia seva eventual aprovaci6, i pot tenir, pes dclegacib del ‘kibiinal de Comptcs, la funció des- centralitzada d’aquest consistent cn la instruccib d’expedients de naturalesa jurisdiccional que hagin dc ser resolts per I’cs- mcntal Tribunal. En conseqükncia, I’atri bució a la Sindicatura de funcions fiscalitzadores clcls comptes del sector pitblic en general i la de funcions jurisdiccionals decisbries posen en risc de recurs clavant el Tribunal Constitucional la llei, la proposició de 18 qual s’ha sotmks a dictamen d’aquest Consell Consultiu. I per acabar s’ha de dir que, adhuc en el suposit de no exercitar- sc I’esmcntat recurs, O que aquest no prosperés, estarien? cn la situacib d’una llei que conté normes inaplicables pcrqui: en cas de conflicte prevaldrien les cle la llei eslatal, en no haver-se assumit amb carhcter d’exclusiva la competkncia autonbmica sobre La funció jurisdiccional decisbria ni tampoc la de fiscalit- m i 6 dels comptes del sector públic en general. ks a dir, ens trobaríem cn la circumsthncia coniernplada a I’article i49.3 CE en la part d’aquest precepte que hem transcrit amb anterioritat.

Barcelona, 13 de gener de 1984

Enric Argullol i Murgadas, Conseller-Secretari dcl Consel I Consultiu de la Generalitat de Catalunya,

CERTiFICO que el present exemplar és c0pia autkntica del seli original, el qual es troba en í’arxiu al meu carrcc.

Barcelona, I3 de gener de 1984

Enric Argullol i Murgadas Vist-i-plau El President Francesc Fdez. de Villavicencio

DICTAMEN SOBRE IADEQUACIÓ A L’ESTATUT DE CATALUNYA

DEL DICTAMEN DE LA COMISSI0 DE JIJSTÍCIIA, DRET I SEGURETAT CTUTAüANA

SOBRE EL PROJECTE DE LLEI DE COORDTNACIb DE LES

POLICIES LOCALS A CATALUNYA (Reg. P. 1774)

DICTAMEN WÚM. 55

A Barcelona, onze de gener de mil nou-cents vuitanta-quatre.

La Mesa del Parlament dc Catalunya, en sessió tinguda el dia 13 de cicsembre de 1983, prengui: l’acord d’aclmetre i1

lrhmit la solhitud presentada per setze Diputats dei C r u p So- cialista, perque aquest Consell Consultiu dc la Generalitat, ¡ d’acord amb el que disposen els articles 8 i 9 de la Llci dc Cata- lunya 1/1981, del 25 de febrer, de creació del Consell Consul- tiu de la Gencralitat, elabori un Dictarnen sobre I’adcquaci6 a I’lhtnlut de Catalunya del Dictamen CIC f a Comissió de Justicia, Dret i Seguretat Ciutadana sobre el Projecte de Llei de Coarcli- nació de Policies Locals i les esmencs i vot particular reservats per a defensar en cl Ple.

L’cscrit dcl Molt I-lonorable President del Parlament de Ca- talunya, trainetent l’esmentat acord de la Mesa, va tenir entrada en aquest Consell Consultiu el dia t 5 de desembre de 1983. (Reg. 360).

El Consell Consultiu de la Generalitat, en la seva scssi6 del dia 20 de desembre cfe 1983, va admetre la soilicitud de dictamen i, d’acord amb els articles 1 O. b) i 1 1. h) del Reglarnen t d’a- quest Consell, aprovat pel Decret de la Generalitat 429/1981, del 2 de novembre, es declara competent per a emetre el dictamen corresponent.

En la mateixa sessió, nomeni ponent per a aquest dictamen cl Conseller 1. senyor Enric Argullol i Murgadas.

Aquest Consell, en sessió celebrada el dia d’avui, sota la prc- sidencia de I’IionorabIe senyor Francesc Fdez. de Vi liavicencio i Arévalo i amb assitencia dels Consellers 11-lustres senyors Robert Vergés i Cadanet, Francesc Carreras i Serra, Enric Ar- gullol i Murgadas -aquest, a m@s, com a Secretari-, Eduard Vivancos i Comes, Lluis Roea-Sastre i Muncunill i J. A. Gon- zhlez Casanova ha deliberat sobre el projecte de dictamen elaborat per la ponkncia i, en conseqiikncia, ha acordal d’ernetre el següent

DICTAMEN

ANTECEDENT

Ates el que preveu I’article 15 del Reglament del Consell Consultiu de la Generalitat, aprovat pel Decret 429/1931, del 2 dc novembre, es va prendre I’acord de recaptar la informació i Icl documentacib complementaries del Grup parlamentari So- cialista com també dei Departament de Governació de la Ge- neralitat, en relació amb la mnteria sotmesa (?- dictamen,

FONAMENTS

I

D’acord amb la sol-licitud presentada, l’objecte de la consulta s’cstén tant al contingut general del Dictamen de la Comis- sió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Projecte de Llei de Coordinació de Policies Locals com a la mateixa possibilitat d’una intervenció legislativa d’aquest tipus per raó del precepte contingut a í’article 148.1.22 CE que preveu quc la coordinació de les Policies locals s’efectuarh en els termes que estableixi una Llei Orginica.

Aquest darrer aspecte té caracter previ ja que si fos necessari que una Llei Orgbnica establís els termes de la coordinacib de les Policies Locals, s’afectaria la mateixa viabilitat d’un projec-

BUTLLETi OFICIAL DEL PA KLAMENT DE CA‘IXLUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984 ----

7528 -- - . - --

te de llei autonbmica, qualsevol que fos el ~ C U contingut, sobre coordinacih de policies locals. Estudiat aquest punt, en uila segona part s’cxiirninen els clcmcn~s concrets cSel Projecte i de ies esmencs i vot particular rcservats per a clcfcnsar davant el Pie.

En tot cas, la nostra anAlisi té per objectc cxclusivarnent de considerar l’adequacib del projecte a la Canstituciis i A I’EslatLit cl’Autonoimia i les altres normes quc integren l’anomenat bloc clc la constitucionalitat.

El Projccte de Llci de Coordinacio clc Policies Locals a Cata- lunya, segons asscnyala l’article l .I, tk per objecte desenvolupar les funcions previstcs ii I’article 13.3 IXC.

En cl segon apartat de l’article I . r s’acota la signilicaci6 ric¡ terme <c policies locals )> i a l’articlc 2, n la d’expressió << coordi- naei6 de I’actuació de Ics policies locals H.

A I’article 3.r s’enumcrcn els aspectes en quk es concreta aquesta Cacultat de coordinació, advertint cn el número 2 quc en I’cxcrcici d’ayuestes funcions s’haurm de respectar Ics cu- mpetencies locals.

Als articlcs 4, 5 i 6 s’establcixcn les estructures administrati- ves pcr a desenvolupar la [unció coordinadora.

I11

Com hem dit, la prirncra qüestió a estudiar es refereix a I’e- xistkncia i abast de la compctkncia de la Generulital en la tn&- ria objectc del projecte de llci.

Amb aquesta íhalitat és necessari recordar, en primer lloc, els principis de la Constitucib pel qcrc fa a la contiguracii, de I’ordre comyelencid clc les Comunitats Aulbnornes.

La ConstiLuci6 del I978 preveu diversos proccdimcnts pcr :i definir les competcncics de les Cornuniiats Autbnomes. En tot cas, són els Ls.statuts d’Autonomin (art. 147 CE) els instruments idonis per a fixar-les. IUeixem de handa eis procecti- ments cxtrasialutaris dc I’articic 1 50 CE).

Essencialnient, en l’csyuema constitucional existcix una doblc via, quc implica una dualitat de configuracions compe- lencials, segons es tracli de les Comunitats Aulbnomes institu- cionalitzades d’acord amb i’articlc 143 CE o d’aqucilcs que as- soleixen el regim d’autonomia cn virtut cl’allb cluc preveu llar- ticle 151 CE.

En cl primer cas, la definici6 estatutriria de les competkncics s’ha de situar inicialnlcnt (és a dir, sens perjudici de les rcfor- mes dels Estatuts, posteriors al període dcis primers cinc anys) en el marc de l’article 148 CE. Aquest prcccptc -wl aclarir- ho- enuncia un conjunt de materies cn quk aquestes Camuni- tats Autbnomcs poden assumir cotnpethics, perb no confk una atribucih úc c o r n p h x k s , sinb la úilimitcicici d’una simple esjkru de cupcitat, ja que, com s’ha dit, la dcfinició de les co- rnpetencics correspon als Estatuts.

En el segon cas, la Constitucib es limita a establir una reserva de compctencies cstatals en el primer paragraf dc l’articlc 149 CE, definint els limits dintre dels quals els Estatuts poden assumir qualsevol competkncia, existint finalment, en defecte de prcvisiuns estatuthrics, una ciBusula residual en fwor de I’Estat (art. 149.3 CES.

Per tant, I’articlc 148 CE no @s, per a aquelles Cornunitats Autbnomes quc inicialincnt han pogut assolir cl nivell més alt d’autonomia, com és el cas de Catalunya, un parirnetse de les seves competbncies, ni un reductc mínim quc sigui la base per a interpretar les competencies que els atorguen llurs Estatuts, Es pot dir, Adhuc, que els enunciats de I’article 148 CE són per a aquesles Comunitats prAclicament irrellevants, ja que la dcfi- nici6 de I’ordre competencial es realitza als Estatuts, i , en preveure’l, s’han dc tenir en comptc només Ics cliusulcs materials i procedi mentals de l’article 149 CE.

Així ho declara el Tribunal Constitucional cn la scntcncia dcl28 de juny de 1983, que concretiimcnt diu: <<Lacila del articulo 148.1, 2 CE ... no es vdicla invocación aquí para sostencr que el cjcrcicio de las funciones de tutela sobre 10s Entes Loca- Ics rcquiere que la transfcrencia se autorice en la legislaciim sobre régimen local (es tractiva cl’una qikstih referida 8 l’cn- deutament dels ens locals) potque el techo compíwncid rn ’d caso de Cutuluña no mib limitado por el artiicuh 148 sino j m el ur- ticulo I 4 9 )>.

IV

Entrant ja ii examinar Ics clliusules constitucionals i estatu ta- ries referides al tema que estudiem s’han d’assenyalas els extrems següents:

1. L‘enunciat de materics de I’article 148 CE conté els apartats segücnts:

<< 2. I,cs ui termions dels termcs municipals compresos en cl territori i , CIZ general, les f’uncions que corresponguin a I’M- ministració de I’Estat sobre Corporacions Locals, la transferbn- cia dc les quals autoritzi la legislacih sobre Regim Local. H

~ 2 2 . I.,a vigilhncia i la proteccib dels seus edificis i de Ics seves instaHxions. La coordinació i altres facirltats en relacirj amb les policies locals en els tcrmes quc estableixi una llei orginica. )) 2. L’arlicle 149.1 reserva ii 1’Estat les competbncies

segijents: (( 18. Les bases del rt5gim jurídic de Ics Adrninistrí-lcions p ’ r -

bliques i del rkgim estatutari dels seus fLrncionaris, les quals ga- rantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquellcs; el procediment administratiu comii, sens perjudici de les especialitats derivades de l’organitmcib prbpia de les Cornunilats Autbnomes: Icgislacib bksica Sobre contractes i concessions adrninistrr-ltives i ei sistema de responsabilitat de lotcs Ics Administracions phbliques. )>

1c26. Regim de producció, comerc;, t incnp i Ú s d’armes i explosius. )>

{( 29. Segurelat pÚbliai, sens perjudici que les Comiinitals Autbnomes puguin crear policies en la Corma quc els respectius cstatuls estableixin dins ei merc del quc disposi una llei orghni-

3, L’articlc 9.8 EAC atorga a la Generiililat de Catalunya cornpethcia exclusiva en mat& dc ({ rkgim local, sens perjudici cl’allo que disposa el número 18, apartat I , de I’article 149 cle la Constitució.

L’article 13.3 EAC prcvcu que {{pertoca a la Generalitat el comandament suprem de la Policia Autonorna i IQ coordinaciri de I’uctuacih de !espdicies bculbw.

Dels preceptes anteriors es derivcn algunes consideracions i m p or t nn t s I

G2. ))

BUTLLETf OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984 7529 ---__.I-- - - -

L’Estatul d’Auíonomia de Catalunya, instrument legal defi- nidor de les compethcies de la Generalitat, en cl context dc I’articlc 149 de la Constitucib, i , a1 marge, corn hem dit, dc Var- ticlc 148 CE, atorga a la Comunitat Autbnoma calalann Ics co- mpelencics amb carhcter exclusiu en maleria de rbgim local llevat de les bases i l i atribueix, sciisc cap limitacib o supedita- ció, la facultat de coordinar I’actuacih de Ics policies locals.

En I’cxercici d’aquestes compctencics, la Generalila t no pot trobar al trcs limitacions que les previstes a l’article 149.1 .CE: en concret, les bases establertcs o que es dedueixin ric l’ordc- nament estatal pel que fa al regim de Ics Admitiislrxions p b bliqucs, i en particular al regim local; tes compctkncies exclo- ents estatals quant a armament i explosius, i les previstes en materia cie seguretat pública, on la preexisthcia d’una llci orginica només és prcvlsta en relacib amb Ics policies de les Co- rnunitats Autbnomes, tal com cs fa, parcialment i en compliment dc llurs propics previsions, en l’arlicle 13.2, 2 i 7 EAC. En cap cas, per tant, s’estableix que la facultat de coordinar l’actuació de les policies locals s’hagi de regular o exercir cn els termes $una llei orginica.

Aquesta darrera exigencia apareix Únicament, en I’article I48 CE, per& com ja hem dit, aquest preccptc no establcix co- rnpctencies ni límits, ni és d’nplicació ni constitueix un punt de refcrhcia respecte c? les competencies dc les Comunitats que, com la Gencrali tat, s’han institucionalitzat d’acord amb l’aarticlc I 5 I CE, i sempre que, corn en el suposit de Catdunya, I’Estatul d’hutonomia no cstableixi aquest requisit.

Així, doncs, un examen dels preceptes constitucionals i esta- tutaris permel establir quc la facultat de la Generalitat de coordinar I’actuaci6 de les policies Iocds prevista rl I’articlc 13.3 EAC no s’ha d’exercir en els termes d’una llei orginica ni laco- mpetencia autonbmica té suport en I’article 148,1,22 CI3.

A més, la no exigibilitat genei‘alitzacia d’una llei orginica @via per a l’exercici de la facultat de coordinar i’actuxió de les policies locals va ésser admesa de fet per la totalitat dels grups parlamentaris del Congrés dels Diputats en I’antcrior legislatura amb motiu de la presentació d’un projecte dc llei de Policies Autbnomes. Si bk cn el projecte remes pel Govern estatal es preveia, cn l’article 1 , apartat segon, de forma gencralit- zacla i indifcrcnciada, la necessitat d’una llei estatal posterior per a regular la coordinació de les policies locals, aquesta exigencia va ésser eliminada pcr la Ponkncia com ii conseqiihcia dc l’admissió de les esmenes 2 del G.p. Comunista, 43 del G.p. de la Minoria Catalana i 75 del G.y. de Socialistes de Cutalunya @.O. de las Cortes Espafiolas, Congreso de IOS Diputados, de 28 de novcrnbre de 1979, p. 2844). La nova redacció, en que es feia refercncin a les funcions CIC coordinacib que <<les atri buya la lcy y /o?; respulivos Estatutos (i[) Autonomia>>, va 6sser iticor- porada al Dictamen de Ic? Comissió legislativa (B.0. de las Cortes Españolns, Congreso dc fos Diputados, de 7 de desem- brede 1979, p. 184/15).

V

Tradicionalment, en l’ordenament espanyol -Llei de Regim I,ucal, text de 24 de juny de 1955; Llei de Estatut de Regim Local, text de 6 d’octubre de 1977; Reglament de Fun- cionaris d’Administraci6 local, de 30 de maig de 1952 - l’orde- nacib dels serveis de policia de les entitats locals es un aspecte

del << regim local >). La intervenció des d’una perspectiva diferent de la clel rkgim local ha estat puntuat i sempre referida a un aspecte concret i singular del funcionament del servei. Així, per exemple, el Reial Decret 768/1981, de 10 d’abril, sobrc lli- cencies cl’armes per als membres dels cossos dc policies locals. Una lectura dels articles 97 i següents de la Llei 1977 permet comprovar com en el marc de la legislació local s’efectua una regulncib dels aspectes orghnics i funcionals cle les policies locals.

Com hem vist, les competcncies exclusives de la Generalitat en matkria d’administsació local es troben acotades per les bases que pot establir I’Estal. Ara bé, en cl cas de la facultat de coordinacih, en la mesura que es consideri de forma aillacia, no es troba condicionada de forma expressa per cap facultat estatal, scnse que amb aixo cs vulgui obviar a la possible incidkncia obliqua de preceptes que tinguin la condició de bhsics per raó de I a matei xa naturalesa procedimentai d’una funci6 dc coordinació.

En qualsevol cas, una reitarada jizrisprudcncia constitucional, tant pel que fa als suposits de delimitacib estatal negativa -com és el cas de I’articIe 9.8 EAC i altres preceptes resultants que remeten a la compctencia cstahl, afirmant l’autonomlca, sens perjudici cle la primera- carn en aquells en que la relació entre Ics compethcies cl’ambudes instancies és m k intensa --per exemple, l’aarticle 10 EAC- ha aiirmrit que I’cxercici de Ics facultats autonomiques no csta condicional a un establi- ment exprés previ de les bases o principis estatals, sinh que aquests es poden deduir de l’ordenament preexistent.

Així doncs, examinada la qüestió des de la perspectiva de I’ordenaci6 de cornpetkncies de regim local, tampoc no és exigible la intervenciú legislativa previa de I’Eslat.

VI

Comencem ara l’anhiisi del contingut del projecte de llei. A l’arficle I: apariat segon, es defineix el concepte de policies

locals I’actuaci6 de les quals és l’objecte de la coordinaci6 regu- lada del projecte en el qual s’engloben tots els serveis de seguretat pública dependents de les entitats locals de Catalunya.

La legislació vigent (text articulat de la JJei de Rases clc 1’Es- tatut cle Regim Local aprovat pel Reial Decret 3046/1977, de 6 d’octubre) diferencia entre la policia municipal i els auxiliars dc la policia municipal, essent mbs implies les missions a dirrec dels primers. Els auxiliars, la funció dels quals es limita a la <<custodia y vigilancia de bienes, scrvicios c instalaciones H ?

reben denomiancions diverses: guardes, vigi [ants, agents, agutzils, ... La policia municipal, segons I’article 97 de la Llci de 1977, ha d’existir en els municipis de població superior a 5.000 habitants o en aquells en qu& es determini expressament així. En els al tres municipis, nomis hi poden haver els au xi liars esmentats.

A la vista CIC la rcgulaci6 vigent i de I’amplitud de la deiinició de I’article 1.2, es pot concloure que cls guardes jurats als quals s’al-ludcix en l’esmcna numero 1 cstan inclosos en les <( policies locals H contempiades en el projectc.

VI1

L%rficle 2) estableix una definició del concegtc de: {{coordi-

7530 RUTLLETi OFICIAL DEL PARL,AMENT DECATALUNYA / Núm. 174 / 23 de gener 1984

nacib de l’actuació de les policies locds)>, en els termes segii- cnts: cdeterminacib dels mitjans i dels sistemes de relació que fan possible llur xcci6 conjunta mitjunqant Ics uutoritats co- nipetentes, de manera quc s’aconsegueixi la integració dc les respectivies actuacions particulars en la globalitat del sistcma dc seguretat ciutadana que cls és confiada, H

Com ja hem tingut oportunitat d’inclicar en diverses ocasi- L,j ons, la fixaci6 dels perfils acabats del que s’ha d’entendrc com

a coordinacib no és una tasca simplc, lierb es poden eslablir amb claredat cls clements essencials.

Com deiem al Dictamen mimero 10, de data 12 cte gcncr de 1982 (emes a solkitud dei Consell Executiu de la Generali- tat): (< L’xtivitat de coordinació presenta contorns clificils de dcfinir de manera breu. Un examen de les referhies a la coor- dinació cn I’orclenament existcnt no bs totalment aclaridor, ja que sota d’aquesta denominació es preveuen rkgims bastant diferents. La mateixa Constitució empra de forma indirerenciada el terme coordinació. Aixi l’article 98.2 cstnblcix que el Presi- dent del Govern coordina els ministres del seu govern o a i’articie 103 assenyala el principi de coordinació al costat d’altres corn el de jermquia, a manera de directrius per a 1’Adrninistra- ció estatal; la mateixa Contitucib, i resliecte a un context co- rnpletarncnt diferent, com és ara el dc Ics Comunitats Aulono- mes, alienes a qualsevol rclació de jerarquia amb 1’Admi nistra- ci6 estatal, al4udeix a la coordinacib en diversos articles: 148.1,22; 149.1’13; 149.1,15; 154 i 256.))

{{ Aquesta comprovació permet assenyalar la dificultat, per no dir impossibilitat, d’una configuració unitarin de la coordi- nació. En aquest sentit, és necessari tenir en compte, a l’hora de determinar l’abast d’una referencia a Cuncions de coordinii- ció, les condicions dels subjectes entre els quals s’eslableix la relacib de coordinació o, amb altres termes, que s h titulars i destinataris d’aquestes funcions.. . H

<<Per tant, sembla que un primer punt a remarcar cn l’intenl de delimitar el concepte de coordinació és ta conclici6 del seli subjecte dcstinari i els lipus dc relació cntre les entitats implica- des cti I u utilitzacih dels instruments de coordinació,.. ))

<<Si s’hagubs d’estahlir una gradació entre les tkcniques d’ac- tim lació entre agents lirj blics s’hauria d’esmenlar en primer lloc la jerarquia corn la depedencia m@s intensa, prbpia d’inter- relacions entre superior i inferior en Pa qual aquest estB subjecle a les decisions CIC qualsevol abast d’aqucll. En segon lloc, la dircccib, tkcnica en la qual no es prodwixcn ordres sinó directrius, que no mircn tant eis mitjans, que no s’cstableixen o no són obligatoris, sinb els objectius que si ho són. Les di- reclrius s’utilitzen respecte a relacions dominades per l’anomenada autonomia institucional. Aixo ks, enlrc una Administra- ci6 territorial i un organisme autbnorn dependent d’aquesta. >)

<<En un nivell de menys intensitat, i qualitativament diferent, se situa l’activitat dc coordinacib. Les seves diverses i di- ferenciades niani festacions es plantegen en la definici6 de pro- ccdierntns, sense que es faci una definitiva ncotacib de tinlnali- lats com es produeix en el camp de l’activitat dc dircccib, ni s’establcixin rnecanismcs propis d’una reliicib de dependencia, ja que aquesta no existeix, almenys pel que fii als aspectes o iic-

tivihts que es coordinen. La coordinació es situa corn a instrument per a sintonitzar i fer comparables actuacions de subjectes dif’ercnts i autonoms, amb hcultals en p r t almenys propics, l’actuacib deis quals pot no coincidir, pero cs produeix segons

unes paules o moduls formalikats. La coordinació, il diferencia de les relacions de jerarquia, no implica la possiblitilt d’advoca- cib, corn tampoc la reserva de facultats residuals identiyues a les que pertanyen institucionalment a les entitats coordinadcs )) *

{(Aquest criteri de no identitat ens porta a posar en relleu la heterogenc9tat existent cntre I’activitat de coorclinacib i les funcions de les entitats coordinades. Aquestes es poden concretar en qualsevol de les manifestacions propies dc l’acciri administrativa -1irnitacib o policia, foment, prestacions. .. - mentre que I’activiiat de coordinacib se situa en un nivell diferent ja que no tk per objecte la intervenció en la realitat social sinó l’activitat que es descnvolupa per part de Ics entitats l’ac- ciÓ CIC Ics quals es coordina. Cal repetir-ho, I’activitat de coordi- nació incideix directament i indirectamcnt en I’accih administrativa pero només mitjml;ant aquesta, i en conscqükncia de forma mediata, en la rcali tat M.

D’aítra banda, el Tribunal Constitucional hu tingut ocasió de referir-se a les tecniqucs de coordinacib en diverses sentim- cies. Així, en la sentencia de 28 d’abril de 1983, en resoldre cl conflicte cle competcncics cn e1 marc del qual es va emetre el Dictamen nljmcro 10, s’asseiiyala: i< La coordinación persigue la integracibn de la divcssidad de

las partes n subsistemas en ei conjunto o sistema, evitando contradicciones y reducicnda disfunciones que, de subsistir, impedirían o dificultarim, respectivamentc, la realidad m i m a dcl sistema ...

>>c) La. cornpetencia estatal de coordinación general signi fi- ca no si310 que hay que coordinar las partes o subsistcmas (esto es, las competeneiiis comunitarias) dei sistema generai de sani- dad sinb que esa coordinacihn le corresponde hacerla al Estado.

‘També cn la mhs recent sentkncia de 5 d’agost ric 1983 cs diu: <<El principio de coordinación, que en el crirnpo económi- co esth expresamente afirinczdo en la Constitución, rcspalcla la creacihn de hrgcznos coordinadores que fijen pautas de actuaci- 6 n ;i1 Eslado y R la Comunidadcs hutónomas en miiterias en que unos y otros resulten afcctados H.

EI contingut de l’articlc 2, quc fid una expressa declaració de respecte de les autoritats competents, ratificada en I’apartat 211, de l’articlc 31, i fixa com a objectiu la conjunci6 d’actuacions i preveu l’cstabliment d’instrurnents i procediments de relaciri és perfectament coherent amb les característiques qtie hom pot donar a l’activitat de coordinació. Ycnunciat no exhaustiu de funcions cle l’article 3, en quk es pot concretar la facultat CQ-

ordiniidora, sc situa cn la mateixa orientacib. Ara bé, la coordinacih no es pot estendre als supbsits cn cls

quals les policies locals exerceixen funcions dc policia judicial ja que en aquests casos, segons els articles 1 26 CE i 13.5 EAC, Ics actuacions depenen exclusivament dels Tribunals, dutgcs i Ministeri Fiscal.

BUrLLETÍ OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / N6m. I74 / 23 de gencr 1984 753 I - - -. -

VI 11

L4es esmenes referides a l’article 3r són de dos tipus; unes proposen noves funcions o certes precisions sobre els cnunci- ats dei projecte; les aitres (esmenes números 4’5 i 7) pruposen establir certes reserves de llei.

Les primeres impliquen de forma evident aspectes rl’oportunitat cn cls quals no ens pertoca d’entrar-hi. En relació amb les segones només hem d’cxaminar si les propostes de reserva de lIei estan imposades per l’aanomenat bloc de la constitucionalitat ja que altrament es tractaria també d’una qücstió d’oportunitat. En aquest sentit es pot dir que a la llum de les disposicions constitucionals i estatutirics no existeix cap indicació sobre I’obligatorietat de la reserva de llei, sens perjudici, bhvia- ment, que el Parlament pugui establir reserves formals de llei.

Les csrnenes referides a l’arlicle cinqwk dludeixen, llevat de la número 12, a aspectes de la composicó i procediment d’integració de la Comissib prevista per aquest precepte. També te aquest caracter l’esmena nljmero 18. En tractar-se d’un aspecte d’oportunitat no ens pertoca de pronunciar- nos-hi. EI mateix es pot dir de I’esmena n6mero 12. En les esmenes numero 19 i 21 no hi estan impiicades qüestions de constitucional iíat I

El Dictarnen de la Comissió dc Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana sobre el Projecte de Llei cle Coordinaci6 de Policies Locals és constitucional i estatutari. En concret, no és exigible una regulació prkvia de la rnatkria per llei orghnica.

Aquest 6s cl nostre Dictamen que pronunciem, emetem i signem al lloc i data indicats al comenFarnent.

Enric Argullol i Murgadas, ConsellerSeeretari del Consell

CERTIFICO, que el present exemplar 6s copia authtica del Consultiu de 1aGeneralitat de Catalunya,

seu original, el qual es troba en I’arxIu al meu cirrec.

Barcelona, dotze de gener de mil nou-cents vuitanta-quatre.

Enric Argullol i Murgadas

Vist i Plau

El President Francesc Fdez. de Villavicencio

Text original entrat al Parlament (corresponent al nihero de registre d’entrada que figura abans de cada títol) Disposicions referents a la trami tac% del document Informe de Ponkncia Dictamen de Comissi6 Text aprovat pcl Ple del Parlament o pcr la Comissib per delegacid, üaquell Rcbuig del document Rctirada O deciiiment del docurncnt Control del cornplimenl d’una mocib aprovada Acord d’inlerposició de recurs Acord de compareixenGa Demanda per la qual s’interposa recurs Al-bgacions que formula el Parlament Sol.licitud de Dictarnen al Consell Consultiu Esmenes presentades pels Grups Scntencia del Tribunal Constitucional Dictamen Consell Consultiu Rectificacions px error tbcnic

CONCLUSI~

IV. INDEX DE TRAMITACIONS

Enclou tots els documents en tramitació i tramitats en ei període de sessions actual, excepte les preguntes.

Sigles de les Comissions parlamentaries que tramiten o han tramitat els textos:

/COAG/ Comissió d’Organitzaci6 i Administració de la

/CJD/ ICEFI JClEI /CARP/ Comissih d’hgricui tura, Ramaderia i Pesca /CPT/ Comissi6 de PoliticaTerritorial ICPCI Comissió de Política Cultural JCPSI Comissib de Política Social /CUHI Comissi6 de Drets Humans /CR/ Comissió de Reglament R E D I Comissió de 1’Estatut dels Diputats /CGU Comissió &Govern Interior 1CI F/ Comissió d’InvestigaciÓ dels Incendis Forestals /CAM/ Comissió d’Alta Muntanya JCI I/ Comissió d’lnvestigació de les inundacions

Generalitat i Cavern Local Comissib de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana Comissió d’Econornia, Finances i Pressupost Comissió d’hdústria, Energia, Comcq i Turisme

111. TEXTOS EN TRAMITACIÓ C. PROJECTES DE LLEI

5994

154,6453 (T); 159,6765 (T); 161,6842 (T); 171,7330 (T); 173,7446 (T). Projcctcl de Llei defires comercials. /CIE/. BOPC, 139, 5607 (O); 140,5665 (T); 143, SR70 (T); 159,6766 (T); 168,7192 09.

7118 Prqjecte de Llei de coniraufes d’inkgmib. /CARP/. ROPC, 121,4743 (O); 123,4854 (T); 127,5088 (T); 134,5439 (E);

EUTLLETí OFICIAL DEL PARLAMENT DE CATALUNYA / Niim. 174 / 23 de gener 1984 -.

7532

7444

767 I

7 740

7768

7769

7806

7873

7916

791 7

7924

8007

8092

81 12

827 I

8322

8401

8588

8652

875 E

8766 8804

8835

D. PROPOSICIONS DE LLl3l -

-

7232

7290

7399

7581

7724

803 7

I

8424

8543

Proposi& de Llei de I’Escola d 2 dministracib Pública de Cata- lunya. /COAG/. ROPC, 103,4033 (T); 167,7177 (Oi E). i’roposiuib de Lici del Sinílic de Greugm. /COAG/. 130PC, 124,4925 (T); 166,71lO(O,E¡T); 171,7348 (Pl. Proposiciri de Llei de cruucib de I Ymtitut CatuIu dlAssislhciu dsDstniniits. BOPC, 142,5823 (O). I’rqiosicib de Llei d ’OrguniizaciÓ Instituciond de la Sanitut, b Seguretat Social i eh SíJrvpis Socials de Ca!alunya. BOPC, 143,5872 (O). Propohsicib de Llei per la qual s kstableix el carni processal per 0 la soi*lici/ud del bpnefici dí? stpuracib de patrimonis. ICSDI. BOPC, 146,5989 (O); 158,6745 {T); 159,6771 (T), Proposjcici de Llei que dccirara pmutgt! natural ci’itit&s nacional els terrenys del vessant szdd d d massis d~ l i l /bero. ICPTI. i30t’C, 151,6253 (O); 158,6745 (T); 159,6771 (T}. I-’roposiciri tk Llei de p*ewnciCi de riscs xener*als. /CPTl. BOPC, 155, 6532 (O); 162, 6927 (T); 163, 6963 (T); 166,

Proposicici de Llei dirs.~ihstknoin social ah cirocqaaddkttx JCPSI. ROPC, 159, 6772 (O) ; 166, 7 I23 (T); 170, 7293 (T); 171, 7349 (T) . Psnposicib de Llei dc la Sinrlicutwu de Chmptes. /CE F/. BOPC, 159, 6774 (O); 166, 7115 (1’ i 13); 169, 7259 (SnCC) ; 174 (T) , 174 (UCC) . I ~ r o p s i c i h de Llei U“c recerca i innovacih tccprolbgica. I3OPC, 166,7124 (O$. Ptnpsicih de Llei sobw 10 Compilaciri tic Drut Civil de Cntdlr- nyu. /CJD/. EOPC, 167,71515 (O i E); 172,7401 (P, D i E); 173,7453 W X C ) 13roposricih d~ 1,ki (fe cwarili tic l’rnstiíui CalaIu ctintso 1Wur I+wchs. 130PG, 1(19,7260 (O).

7123 (T); 169,72601‘r); 171,7348 (T).

8124

8366

8419

842 I

8170

84R4

8504

8544

IWTLLETI OFICIAL DEL PARLAMl3NT DECATALUNYA / Núm. 174 I 23 degcncr 1984 7533 -.-..--- _. .- .~ ~ -~ .

1. INTERPEhLhCIONS J MOCIONS 1 I NTERPE1;LhCTONS a) Interpckiacions que s’anuncien

8522

8615

8782

8822

8823

8824

8825

8826

Inieiyidlacib al Consell I5xcutiu sobre la política de cancwis PU

mufiviu snnifhriu. BOPC, 169,727 3 (0) ; 173,7456 (T) . Intcr.pl.lauici al Consell Exemiiu sobre la posaúu en mcrrxa dels hospifals de lu Seguretai Social el 1984, ROPC, 1 7 1 , 7355 (0) ;

Jníerpdlacib al Consell f ieculiu sobre lhplicació del Decret de declut.uci6 del Pallars com a ztmu dbrdemcih dkxplotac.iom. BOPC, 173,7457 (O). Jnterjxl*lacih al Uon,sd Ewcutiu sobre presons. BOPC, 174 (01. lnierpel*laciÓ al Consell fiecutirt sobre la prevenoici de In delim qii?prcia,juvenil iproleccib itufela de menors. BOPC, I 74 {O}. Intetpe1,Iacib al Consell Executiu sobre la política relativa a l e ~ esiacions esportives d ’iiivern. ROPC , 1 74 (O) I

Interpel-loció al Consell Executiu sobre In candiduiuro de Bar- celona p r als Jocs Olímpics del 1982. BO PC , 1 74 (O) . Interpei.lucicj al Consell &PCU/~U sobre la politica de joventut. ROPC, 174 (0).

173,7457 (TS.

2. MOCiONS

87 E 7 Mocib subseguenr a la imrpdlació al Cunsell fiecutiu sobre la intervencio en el proci?.$ de reordenacib de SEAT. ROPC, 173, 7458 (O). MQC~Ó subsegüent a la in fwpei-tació al CtinseIl Fsecutiu sobre la crclaciu de la xarxa de benestur social. ROPC , 1 73,7459 (0). Moció subsegüent a la interpt.l.lncib ai Consell Executiu sobre el programa dhfwrnacib i assessorament a la poblaciri trebullado- ro, BOPC, 173,7459 (O).

8 7 1 8

872 1

7549

8546

8680

3. PROCEDIMENTS DAVANT EL TRIllUNAL CONSTITUCIONAL

Recim d ’inconstifucionnlitat imerposat pel Govern de I%tat conira la Llei de creacih de 1 IInstituí L‘ar@yafic de Cufalunya. ROPC, 120,4688 (AC i ALFP) ; 143,5882 (ALFP). Recurs d’inconstiiuciona/itailat interposa1 pel Govern de /’Estat contra la Llei de regdacih administraíivu de determinades estructures comercials i vendes especials. BOPC, 149, 61 16 (AC i ALFP) ; 159,6789 (ALFP) . Recurs d’inconsrituci~nalilat inierposatppr 54 Iliputats del Con- grés conrt-n la Llei de reg-utacib adrninisit.lrtiva de determinades estruchtres comercials i vmdm especiuls. BOPC , 149, 6 I 29 (AC); 155,6551 (ALFPS. Recurs d’inconstituciona lirat interposa pel Govern de I Esta f contra la Llei de Norpnnliszatio Lingiiisticu a Caratimnyu. ROPC, 155,6551 (AC i ALFP). Recurs d~~tc~nsti,ucionalitat interpostrt pel President del Govern de i%tat contra la Llei 15/1983, del 14 de juliol, dY&j$em i ControlAli’nientaris. BOPC, 163,6980 (AC: i ALFP) I

Recurs previ d”inconstiiucionuli[u~ u interposar pel Purlammt per a impugnur lhrticle 2.2 &) i c), de /a Llei 44/83, del28 de setembre, de Pressupo-ms Generals de /Estar per u1 1984. BOPC, 174 (SDCC) .

BOPC 174/1 T i P - Parlament de Catalunya · Mesa ha acordai de trametre la dita sollicitud al...

Documents

Transcript of BOPC 174/1 T i P - Parlament de Catalunya · Mesa ha acordai de trametre la dita sollicitud al...