núm

. 63

9

7 d’octubre de 2016

ISSN - 1695-4793

7L’aula ambiental de

Turull s’ampliarà a

un solar ara habitat

13Pulgarcito i El

Sobrino del Diablo,

també al Gràcia Riu

X.T.

cedida

Mireia Abril

6El veïnat vota tancar

Menéndez y Pelayo

però no és vinculant

El govern accepta precs en urbanisme de CiU i ERC i per una taula antiagressions amb la CUP

L’acord al ple per actualitzar les superilles suavitza l’inici de la negociació del PAD

pàg. 5pàg. 5

pàg. 12pàg. 12

Brega entre experts per l’autoria a Gaudí de la capella de la Virreina

Xa

vi T

ed

ó

Tarragona detalla la teoria dels ‘elements’ en un congrés a la UB i Toni Ramon diu que és “un bluf”

2

7 d’octubre de 2016l’independent

El debat preelectoral a les eleccions de l’Europa, com hauran comprovat els lectors, està prou animat quan encara falten almenys dos mesos perquè es convoqui la data de les votacions. Si el president, Guillaume De Bode, esgota el mandat, l’anunci de convocatòria es farà com a molt d’hora el 4 de desembre i les eleccions es poden celebrar com a màxim el 4 de febrer. L’oposició encara té la formació d’una possible candidatu-ra alternativa a les beceroles perquè tant Carles Balagué com Víctor Martínez volen ser presidents i De Bode va insinuar que repetiria en el sopar d’estiu al Tennis La Salut. El més calent és a l’aigüera...

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

editorial

Quan la setmana passada un mitjà de comunicació amb l’autori-

tat de El Periódico publicava la tesi que adjudica a Antoni Gaudí

la capella del Santíssim Sacrament de l’església de Sant Joan de

la plaça de la Virreina, la trucada oportuna d’un historiador local

-era dijous- va fer que l’Independent no publiqués res. “Espe-

reu”, ens deia la font. Perquè ens creiem aquestes nostres fonts i

perquè no valia la pena competir per una exclusiva que corres-

ponia a un altre mitjà, hem trigat set dies a exposar el debat, que

és molt més ric i complex del retalla i enganxa que hauríem fet

la setmana passada. També per això aquesta setmana hem anat

a escoltar al Paranimf de la Universitat de Barcelona l’historiador

empordanès Josep Maria Tarragona, estudiós de l’obra de Gaudí

en els últims 15 anys, i hores més tard hem parlat amb Toni

Ramon, activista social local però sobretot arquitecte expert en

l’obra de Francesc Berenguer Mestres.

La perspectiva local també ens demanava una prudència afegida

en una Gràcia ja molt sensibilitzada a grans titulars sobre el turis-

me i a la gaudinització de nous

espais, des de museus interac-

tius fins a hostels, centres de

menors i perruqueries. També

aquesta perspectiva local ens

ha fet coneixedors en aquests

anys de l’autoritat i respecte que

té Francesc Berenguer Mestres

a nivell local. No en va entitats i societat civil han demanat, de

moment de manera infructuosa, que se li dediqui des de la bibli-

oteca de Torrent de l’Olla que al final es va dir Vila de Gràcia fins a

l’institut Secretari Coloma, que se segueix dient així en una època

intensa de canvis de noms de dubtosa qualitat democràtica en el

nomenclàtor.

Gaudí o Berenguer. Berenguer o Gaudí. Qui és l’autor de la cape-

lla que hi ha a la Virreina? No n’hi ha prou, a la vista dels detalls

presentats, per canviar alegrement d’autor, encara que tingui

més impacte mediàtic la reubicació de l’autoria a favor de Gaudí.

No hi ha prou elements, havent escoltat Tarragona i amb els do-

cuments escrits que des de 1928 atribueixen l’obra a Berenguer,

per modificar els estudis que majoritàriament han fet arquitectes

i historiadors a favor de Berenguer. No ens fa res que la capella

de la Virreina tingui menys glamur i que no sigui visitada pels

turistes si no es demostra més fermament que és de Gaudí. De

moment, com diria la nostra font i com rebutgen les veus locals

consultades, és millor esperar.

Gaudí i Berenguer

cartes al director ull de donaAdreceu les vostres cartes, amb un màxim de 15 línies, indicant el vostre nom, adreça,, telèfon

i DNI a: l’Independent c/ La perla, 31 baixos - 08012 BCN o bé a redaccio@independent.cat.

També les podeu fer arribar a través del nostre portal www.independent.cat/gracia

Segons Laia Vila de l’Institut

Internacional per l’Acció

Noviolenta, Marroc és un dels

països amb més desigualtat

de gènere. El principal proble-

ma és l’accés a l’educació. Hi

ha un alt percentatge d’anal-

fabetisme al país: un 35% i,

a nivell rural, pot arribar fins

al 98%. La segona causa de

discriminació de les dones ve

lligada a la dificultat d’accés al

mercat de treball, la qual cosa

limita molt la seva capacitat

de desenvolupar-se i ser

autònomes. Un tercer nivell

de discriminació està vinculat

amb la llei, perquè, tot i que la

Constitució garanteix la igual-

tat entre homes i dones, tro-

bem lleis, com la que regula

l’herència, on aquesta igualtat

no es tradueix en una realitat

concreta. I el quart nivell de

desigualtat és la participació

política. Només el 17% dels

parlamentaris són dones.

Parlamentàries com Naima

Ben Yahia o Fàtima Gouiama,

no ho tenen fàcil. Les llistes

nacionals, que funcionen per

quotes de dones i joves, im-

pedeix que les dones puguin

repetir legislatura. La llista de

joves hauria d’incloure també

dones. Elles voldrien acon-

seguir un 30% al Parlament

per garantir-ne una major

participació política i avançar

perquè sigui més paritari.

Marroquines

Conxa

Garcia

el dependent

No n’hi ha prou, a la vista dels detalls

presentats, per canviar alegrement d’autor

REGULAR EL LLOGUER

L’increment dels preu del lloguer

fruit dels pisos turístics torna a

instal•lar la bombolla immobilià-

ria en el mercat de l’habitatge. La

moratòria implantada per l’Ajun-

tament sembla que no ha disuadit

els que segueixen llogant el seu pis

de manera il•legal o els inversos es-

trangers que compren pisos o fin-

ques senceres per reconvertir-los

en pisos turístics. Davant d’aquest

escenari, crec que és més conve-

nient que mai perseguir d’una

manera eficaç els que no tenen la

llicència turística abocant-hi tot els

esforços i aprovar una normativa

que marqui un topall pel que fa als

preus del lloguer. Bàsicament per-

què sinó estarem condemnant les

classes populars de la Vila a marxar

altres barris de la ciutat o a pobles

de la rodalia. Són mesures que ja

no poden esperar més si no volem

que Gràcia acabi sent un parc turís-

tic més de la marca Barcelona.

Maite Llanars

EL PROCÉS EN JUDICI

La decisió del Tribunal Constituci-

onal, aprovada per unanimitat, de

demanar a la Fiscalia que estudiï

actuar penalment contra la presi-

denta del Parlament, Carme For-

cadell, per haver “incomplert el seu

deure d’acatar les decisions del Tri-

bunal” i la del Tribunal Suprem de

demanar permís al Congrés dels

Diputats per jutjar el portaveu del

Partit Demòcrata Europeu Català

a Madrid, Francesc Homs, pel 9-N,

demostra el tarannà democràtic

de l’Estat Espanyol. Mentre Co-

lòmbia, la Gran Bretanya, Itàlia o el

Canadà aposten per donar veu a la

gent amb referèndums, a Madrid

les consultes provoquen urticària,

són un desafiament a l’ordre esta-

blert. El dret a decidir compta amb

un amplíssim suport al Parlament

i l’Estat espanyol haurà d’assumir

que no pot judicialitzar un conflic-

te que és d’arrel política i que no es

resoldrà mai als tribunals.

Pere Mula

7 d’octubre de 2016l’independent

3

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

què en penseu...

Penso que l’Europa es recuperarà

ja que encara estem a l’inici de

temporada i això només acaba

de començar.

El rendiment no és gaire bo tot i

que l’important no és com comen-

ça la temporada, sinó com acaba.

Hi ha temps de recuperar-se,

només s’han jugat set jornades del

campionat.

El rendiment no ha estat el que es-

peràvem els seguidors de l’Europa.

Tot i així, encara estem a principi de

la temporada i penso que l’equip té

potencial per capgirar la situació.

Costa adaptar-se, l’equip és gaire-

bé nou. Sempre volem que l’equip

rendeixi al màxim i no sempre

és possible perquè hi ha moltes

variables que hi influeixen.

EVA JIMÉNEZ

tècnica informàtica HÈCTOR COCA

periodista

JOAN VILAR

jubilatDANIEL FIRPO

botiguer

de la

crisi de

resultats

de

l’Europa?

Bernat Pareja

“Por fin tenemos bares

normales”. Portava temps

darrera d’ell. Seguia les seves

cròniques a El País i vaig fer

la segona lectura del Quijote

ben acompanyada; jo al sofà

de casa i ell a la televisió, en

un meravellós Saló de Lectura,

amb el seu amic Emili Manza-

no. El volia convèncer perquè

col·laborés en el setmanari

amb què, seguint l’exemple

dels nostres germans graci-

encs, normalitzés una ciutat

que ha fet dels seus estigmes

els seus trets diferencials, de la

seva història, material literari

inesgotable. Però no podia.

Estava escrivint Los príncipes

valientes i preparant-se pel

que sempre ha estat: escriptor.

Fem un cafè en un bar normal

i celebrem que ja no necessi-

tem fugir a Badalona. Recordo

la nostra conversa mentre

l’escolto parlar del passat obrer

de Sant Adrià en una tertúlia li-

terària durant la passada Festa

Major. Al costat d’un xiringuito

i del riu Besòs. En properes tro-

bades podríem xerrar sobre la

colla de Castellers, l’increment

d’indepes i el retorn de repre-

sentants d’ERC a l’Ajuntament.

Anem fent, autocrítics i amb

memòria. Fugim dels estereo-

tips. Perquè el que necessitem

és menys mofa sectària i més

llibres “en nuestro leer intermi-

nable”. Ho pilles, amic Joan, o

faig un tuit?

Silvia Manzanera

Andújar

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de

L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Man-

zanera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, An-

na Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny,

Èric Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi

i Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-

xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casa-

lé, Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere

Martí, Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger

Rofín, Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia

Coll, David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi Lou.

Disseny web: Maria Vilarnau. Publicitat: Héctor Jiménez (692

601 263). Imprimeix: Indugraf Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

el bloc

Un futur incertUs anunciem amb tristor que

després d’onze anys a la nostra

Vila de Gràcia, l’Ajuntament de

Barcelona -per motius que encara

no han pogut explicar-nos- deci-

deix tancar el Catalluna, el nostre

bar, el mitjà de vida de dos treba-

lladors.

Aquests són els fets: un divendres

cap a les deu de la nit dos ins-

pectors d’activitats del Districte

de Gràcia es presenten al nostre

local i decideixen que les dues

taules que teníem al vestíbul pas-

sen a convertir-se en una terrassa

il·legal i per tant, no poden ser-hi

allà, no obstant si afirmen que

altres locals tenen més drets que

un servidor.

L’endemà, per no tenir més pro-

blemes, decidim desmuntar-les i

després ja farem el recurs corres-

ponent per la via administrativa.

A partir d’aquí, entrem en uns

mesos d’estira-i-arronsa amb les

administracions i, finalment, arri-

ba l’ordre de cessament. I no ente-

nem res: per què si ja no hi eren?

Per què si en onze anys hem estat

curosos de no causar molèsties

als veïns? Per què si complim to-

tes les normatives (horaris, soroll,

sanitat, cartelleria, protecció de

dades, riscos laborals, manipula-

ció d’aliments, etc.) Potser perquè

no era més que una excusa i ja no

sabien per on agafar-se.

Han estat onze anys fent Vila, on-

ze anys revitalitzant una zona de

la Vila allunyada del circuit més

turístic, onze anys promovent

la cultura catalana, onze anys

promocionant el producte de

proximitat del país, onze anys fent

comunitat amb els nostres veïns.

En definitiva, onze anys d’il·lusions i

feina que per una decisió més que

qüestionable marxen per la clave-

guera.

Ens deixen la possibilitat de recurs

davant de l’alcaldia, evidentment

ja hem utilitzat aquesta via, però

després, què? En quina nova agres-

sió ens sortirà aquest consistori?

A casa nostra sempre hem estat

curosos en complir les normati-

ves, tot això ha servit d’alguna

cosa? No. Ans al contrari. Hom pot

recórrer la vila i veure centenars

d’espais pràcticament idèntics al

nostre i el qual és motiu de sanció

X.T.

Quim Bustos, propietari del Catallunatribuna

(tres parets, sostre i espai obert al

carrer) que es fan servir indiscrimi-

nadament com a sala de fumadors,

menjador, terrassa o el que sigui,

però nosaltres no. Som el petit lo-

cal que no sortim a les guies turís-

tiques, som en un carrer tranquil

i que passi el que passi no sortirà

a la premsa i per tant no els escla-

tarà. Tan sols esperem que un dia

algú ens expliqui el motiu d’aques-

ta competència deslleial i aquesta

manca de sentit de la justícia; per

què amb nosaltres el principi de

presumpció d’innocència (el qual

tots hi tenim dret) ha estat trepitjat

per un consistori empeçonat a fer-

nos abaixar la persiana.

A casa nostra sempre hem estat curosos en

complir les normativesi no ens ha servit de res

Tan sols esperem que un dia ens expliquin el motiu d’aquesta manca de sentit de la justícia

4

7 d’octubre de 2016l’independent ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||opinióopinió

Fes-te soci de l’independent!L’Independent de Gràcia, després de 14 anys al carrer, es rellança com a asso-ciació cultural amb 30 impulsors provi-nents del periodisme, la societat civil, la cultura, l’esport i la política local. Volem aconseguir un efecte multiplicador per-

què l’Independent és de tots i volem un Consell Editorial on tu també hi siguis.Pertànyer a l’Associació Cultural L’In-dependent de Gràcia, dóna dret a par-ticipar en les assemblees de socis i a la llista interna, escollir el Consell Edito-

rial, participar activament en el dia a dia del setmanari i rebre cada setmana la publicació a casa. Els socis tindran ofertes especials i condicions preferents en les activitats organitzades per l’As-sociació Cultural.

Dades PersonalsNom i cognoms .........................................................................correu e. .................................................................Adreça ..........................................................................................................................................C.P. ........................Localitat ................................................................................................. Telèfon .......................................................Dades bancàries (per a la domiciliació)Titular del compte ........................................................................................................NIF ....................................... IBAN Entitat Oficina Dígit control Núm. compte

Trameteu aquesta butlleta per correu, personalment, per telèfon o per correu electrònic a:

c/ La Perla, 31. baixos. 08012 BCN. Tel.: 93 217 44 10. Correu e.: redaccio@independent.cat

La quota d’associat és de 10 euros mensuals, girats trimestralment.

L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinionsexpressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

tribuna Sebastià Barrufet, periodista

Catalunya, amb perspectiva

econòmicaKenneth Rogoff, economista

ex directiu de l’FMI afirma que

Catalunya, aïllada, seria un dels

països més rics del món. El mit-

jà digital d’informació financera

Market Watch afirma que una

Catalunya independent tindria

un producte intern brut de $

314 mil milions, el que faria que

fos l’economia 34 més gran del

món i el seu PIB per càpita seria

de 35.000 dòlars, el que la faria

més rica que Corea del Sud, Is-

rael o Itàlia”. Segons Eurostat,

Catalunya seria el 10è estat més

ric d’Europa, després de Luxem-

burg, els Països Baixos, Irlanda,

Àustria, Suècia, Dinamarca, Ale-

manya, Bèlgica i Finlàndia. Un

informe del banc Crédit Suisse

diu que Catalunya milloraria

amb la independència situant-

se en el 20è lloc internacional.

Financial Times confirma l’espoli

català i qualifica Espanya com

“una unió de transferències”.

Quatre informes diferents del

Bundestag alemany afirmen que

si Catalunya s’independitza no hi

haurà cap problema en que es

quedi dins la UE. El Premi Nobel

d’Economia el 2004, Finn Erling

Kydland, assegura que no li “sor-

prendria” que si Catalunya fos

independent despertaria més

confiança en els mercats que Es-

panya.El Premi Nobel d’Econo-

mia el 1992, Gary Stanley Becker,

assegura que la independència

de Catalunya és viable econòmi-

cament. Segons The Wall Street

Journal, el diari de referència de

l’elit financera internacional, els

catalans “són víctimes d’espoli

fiscal i discriminació per part de

Madrid”. “Cada any des de 1986

una mitjana del 9% del PIB català

en termes nets s’ha anat de la regió

per redistribuir o passar a Madrid.

En cap altre lloc d’Europa o Amèri-

ca del Nord hi ha transferències de

tal magnitud”.

Indicadors com el PIB per càpita o

les exportacions descriuen Catalu-

nya com un país ric. En conseqüèn-

cia, les nostres queixes pel dèficit

fiscal passen per reivindicacions

egoistes i insolidàries, tant a Espa-

nya com a Europa. Les coses can-

vien força si en lloc d’agafar el PIB,

un indicador tan groller que l’any

passat va augmentar en incloure

la prostitució, agafem indicadors

més sòlids. Per exemple, l’índex re-

gional de desenvolupament social

que la UE acaba de publicar, i on

Catalunya se situa a la banda baixa

del rànquing espanyol i europeu,

per sota de l’Aragó, la Rioja, Navar-

ra, el País Basc, Madrid, Astúries i

Castella i Lleó. A l’alta burgesia ni li

va ni li ve res amb el dèficit fiscal i ja

li està bé que el superàvit comercial

català, que ella fa amb Espanya, es

més que compensi amb un dèficit

fiscal que ella no paga, per molt

que una i altra cosa siguin figues

de diferents paners i per molt

que Catalunya acabi amb un ín-

dex de desenvolupament social

inferior al de regions receptores

de l’esmentat dèficit fiscal. Tam-

bé les colònies solen ser neta-

ment exportadores i arriben a

tenir un gens menyspreable PIB,

si bé en benefici de la metròpoli.

Malauradament, l’estat espanyol

no lliura les dades que ens per-

metrien conèixer la nostra ren-

da nacional (quina part d’aquest

PIB és nostre), però en tot cas ja

sabem que el PIB queda minorat

en un 8% pel dèficit fiscal; una

minoració, però, que la UE no té

en compte a l’hora de distribuir

els fons estructurals en funció

del... PIB. Tant de bo, doncs, que

la confecció d’aquest nou índex

regional de desenvolupament

social serveixi per modificar

aquest criteri de distribució i

per fer pensar a qui encara no

entén per què Catalunya està

fent les maletes.

ANC

7 d’octubre de 2016l’independent

5

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||política

Badia creu que Gràcia pot tenir full de ruta al desembre si BCN aprova inicialment a l’octubre el PAM

Albert Balanzà

Gràcia no només tindrà més su-perilles al Camp d’en Grassot en aquest mandat sinó que actua-litzarà i millorarà algunes dis-funcions de les vuit trames de pacificació que funcionen des del 2006 al nucli històric. Hi haurà una campanya de sensibilització, es limitarà a 10 km/h la veloci-tat dels carrers que tenen pilones i prioritat invertida, es repavi-mentaran carrers com Perla, Terol, Ramon y Cajal, Sant Do-mènec, Sant Pere Màrtir o Pene-dès, es senyalitzaran els carrers exclusius de vianants i es recu-perarà la pilona d’Encarnació o s’estudiarà un sistema diferent.Aquest és l’acord que han votat favorablement BEC, PSC, ERC,

L’acord al ple per actualitzar les superilles suavitza l’inici de la negociació del PAD

CiU i CUP, amb l’abstenció de PP i C’s -dubtosos només amb la li-mitació de 10 km/h. Ningú hi ha votat en contra.L’escenari d’acord suavitza l’ini-ci de la negociació sobre el Pla d’Actuació del Districte, que Govern i grups posen en marxa aquesta setmana amb reunions de l’executiu local per separat amb cada grup aquest diven-dres. Tres setmanes després que l’equip de govern de BEC i PSC treballés el seu pacte previ (ve-geu L’Independent núm. 636), ara li toca el torn a la gran ne-gociació. Tal com va apuntar el regidor de Gràcia, Eloi Badia, si s’aprova inicialment el Pla d’Ac-

Albert Balanzà

BCN En Comú (amb el PSC) i ERC no pactaran ara per ara ni a Barcelona ni a Gràcia, sobretot després de la sessió que Alfred Bosch va fer fa un parell de setmanes als republicans locals. Però al ple del districte, i no és la primera vegada que passa, les formes se suavitzen i govern i Esquerra arriben a acords, que aquest dimecres en la proposició d’aquests últims sobre l’actualit-zació de les superilles de Gràcia s’ha fet extensible a CUP i a CiU. En aquest context, la negociació del PAD arrenca amb una millor perspectiva d’acord.

Els consellers del Districte durant la sessió

plenària de dimecres

L’excentre de serveis

socials del Coll serà

magatzem i vestuaris

Gràcia registra 63

desnonaments, 34

dels quals aturats

Un cop traslladat el servei al carrer Maignon, el local del carrer Aldea que fins ara ocupava el centre de serveis socials de Coll-Vallcarca s’utilitzarà com a magatzem, ves-tuaris de personal i sales poliva-lents, segons ha explicat el govern a preguntes del grup de CiU.

El document que el Districte elabora per acompanyar el ple destacava aquest cop la política d’habitatge del govern en l’àmbit d’impedir desnonaments. A Grà-cia s’han fixat 63 casos; d’aquests, 21 s’han resolt, 34 s’han aturat i ajornat i 7 han trobat solució per mitjans propis.

Rebuig del ple a les

agressions sexistes a

regidores i conselleres

El ple del districte es va iniciar dimecres amb la intervenció del president, Gerard Ardanuy, en nom de tot el consell, en rebuig a les agressions sexistes i en so-lidaritat amb els testimonis ex-pressats en els últims dies per la regidora de la CUP a Barcelona i veïna de Gràcia, maria Rovira, i per les conselleres de Gràcia Al-ba Metge (ERC) i Àngels Tomàs (BCN En Comú). El pròxim 18 de novembre se celebrarà com ca-da any l’acte contra la violència masclista aprofitant el dia inter-nacional.

breus del ple

Fernàndez, que jugava a casa, va obrir la jugada lligant la recupe-ració de la sobirania a la transfor-mació social des de baix. “El país ara mateix és una gestoria, només té poder La Caixa, amb llum, gas, autopistes... Podríem nacionalit-zar La Caixa i ja està”,va apuntar.Tresserras se’n va anar fins al Noucentisme per lamentar que la burgesia no tingui des d’aleshores

Cedida

La Violeta va acollir el debat sobre el procés sobiranista

Buscant la sobirania des de baixun projecte de país i va augurar que, amb les dues majories previ-sibles unides -la de les esquerres i la independentista-, l’Estat serà “derrotat”. Subirats va relligar els argumentaris a l’esquerra amb una sobirania afavorida per la vo-luntat d’emancipació de les classes populars. “Estem en un excés de mercantilització i d’afebliment de l’Estat; cal un trencament”, va dir.

David Fernández, Joan Manuel Tresserras i Joan Subirats debaten a la Violeta

El lleuger impàs en les concre-cions del procés sobiranista serveix també per a la reflexió més teòrica, i a això s’hi van dedicar dimarts l’activista local i exdiputat de la CUP, David Fernàndez, l’exconse-ller Joan Manuel Tresserras i el professor Joan Subirats.

reportatge A. B.

El govern també accepta precs

a CiU, Esquerra i la CUP

Tot i que el ple va tenir mo-ments d’escalfament, sobretot per les cartes als veïns perquè notifiquin pisos turístics il·legals (“Gestapo”, va dir el PP; “inqui-sitorial”, va dir C’s), la segona part de la sessió va estar mar-cada també pel fair play entre el govern i els grups amb tres precs acceptats pel govern a propostes

de l’oposició. A CiU l’executiu li va acceptar la necessitat d’inter-venció amb educadors i Urbana als jardins d’Antoni Puigvert per la invasió d’skateboards. A ERC li va acceptar posar més bancs arreu i li va demanar la llista. A la CUP li va dir sí a una taula de treball per establir un protocol contra les agressions sexistes.

tuació Municipal aquest octubre a Barcelona, Gràcia pot portar a aprovació el seu full de ruta local en el ple de desembre. Ara com

ara el que no es preveu és un ple extraordinari d’aprovació del do-cument com es va fer l’any 2012 en l’anterior mandat.

6

7 d’octubre de 2016l’independent

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||societat

Les obres de construcció de l’aparcament de la Travessera de Dalt constinuen a bon ritme

Cinc mesos li ha costat al Dis-tricte fer públics els resultats de la consulta que va promoure a principis de maig sobre el tancament o obertura dels futurs jardins Menéndez y Pelayo, que estaran a punt cap al novembre de 2018 un cop ja funcioni el nou pàrquing de Travessera de Dalt aquest novembre i després que a l’abril que ve s’estreni la reforma de l’avinguda. El resultat de la consulta és favorable al tanca-ment, com volien els veïns, però no com vol el govern local, que en tot cas es guarda una possibilitat.

Albert Balanzà

Dimarts 27 de setembre, final-ment, el regidor de Gràcia, Eloi Badia, es va reunir per primera vegada amb els veïns de les comu-nitats dels números 2, 4, 6, 8 i 19, amb els quals l’anterior i l’actual equip de govern han anat pactant fins a tres reformes dels jardins Menéndez y Pelayo. Sobre la taula hi havia encara detalls de la reur-banització que està en marxa però sobretot la patata calenta era la proposta de tancament del futur espai, que els veïns tenien com-promesa per carta des de l’anterior mandat i que és una línia vermella a la qual el nou govern s’hi oposa.Badia va mostrar els resultats de la consulta que el seu govern va pro-

Els veïns voten tancar els jardins Menéndez y Pelayo però el Districte desoeix el resultat

Xavi Tedó

moure aquest maig en una desena de punts de votació: 518 enques-tats, 270 a favor del tancament i 248 a favor de l’obertura. Ara bé, l’Ajuntament segueix sostenint que la consulta no era vinculant, a banda de l’estret marge del re-sultat conegut ara i, per tant, no aplicarà la voluntat de la votació. “Són postures pràcticament equi-valents, gairebé un empat”, va ex-plicar la consellera Clara Furriols al ple dimecres en nom del govern.La reunió del 27 de setembre, que va durar dues hores, va tenir aquí un dels elements principals de tensió. I aquí no acabarà la cosa perquè CiU ha engegat una

campanya amb fulls volants que denuncien que “el govern Colau vol incomplir l’acord veïnal”. Al ple d’aquest dimecres la majoria del ple s’ha posicionat en contra del tancament, només amb els vots favorables de CiU, PP i C’s.

Però el govern es guarda un as a la màniga del procés urbanístic: la reserva d’un espai a les entra-des del futur jardí on eventual-ment hi càpiguen unes portes. De moment, seguint el procés in-vers que s’ha seguit a Dones del 36, -on al principi hi havia reixes, s’ha fet una prova pilot i ara hi ha l’espai obert-, a Menéndez y Pe-layo hi haurà espai per a les por-tes i es farà una prova pilot inici-al per avaluar la seguretat durant les 24 hores. Els veïns, de moment, no retira-ran les pancartes que van penjar a l’estiu i que demanaven la di-missió de Badia.

La reurbanització inclourà una prova pilot, quan les obres s’acabin el 2017, deixant espai per a portes

Despreniments al

Patronat Domènech i

a l’estació de Lesseps

L’escola Patronat Domènech dilluns i l’estació de Lesseps di-marts han estat escenaris aquesta setmana de petits despreniments en els quals hi han hagut d’actuar els bombers. Dilluns una finestra es va despendre i va ferir una ma-re de l’escola i dimarts una part del sostre del vestíbul nou va cau-re i es va haver de tancar parcial-ment l’espai.

breus

L’eix central de passeig de Sant Joan es renovaràX.T.

El Districte iniciarà a mitjans d’octubre obres de millora al pa-viment de la rambla central del Passeig de Sant Joan, a la con-fluencia entre la Travessera de Gràcia i el carrer Indústria. Els treballs consistiran en renovar el paviment asfàltic vermell actual, que està envellit i presenta fisures i forats distribuïts aleatòriament. Les obres, que estaran enllestides a finals de mes, permetran fressar la capa de trànsit i estendre una nova capa de recobriment amb tres centímetres de color vermell. Aquest espai, que té una amplada de trenta metres, és d’us exclusiu per a vianants i ciclistes i compta amb àrees de jocs infantils i pistes de petanca per als adults.

A. B.

L’Enquesta de Serveis Munici-pals del 2016 presentada aquest dilluns a l’Ajuntament no ha fet més que confirmar la certa alar-ma per l’increment del turisme no només en el centre de la ciu-tat sinó també ja a la majoria dels cinc barris de Gràcia, amb quatre dels cinc barris qualificant aquest

DESC, Gràcia On Vas o el Banc Expropiat animen un sindicat d’inquilins

El turisme ja es qualifica de problema més greu a Vallcarca, el Coll i la Salut

àmbit com el problema més greu al qual s’enfronten. Si l’any pas-sat el turisme ni apareixia en-tre els tres primers ítems com a problemes més greus, i encara es mantenia la tònica veïnal de criticar els sorolls, la neteja o l’aparcament, enguany Vallcarca, el Coll i la Salut, amb un 14,8%, ja situen l’afluència de visitants com el primer problema. L’any

2015 només els veïns del nucli històric posaven el turisme en el tercer lloc, amb un 14,3%, i ara l’ubiquen ja en el segon lloc, ai-xò sí, amb un percentatge menor que l’any passat, un 11,7%. El pri-mer problema per als veïns de la Vila de Gràcia barri és l’atur.En aquest sentit, i arran de l’últim informe sobre impacte econòmic dels allotjaments turístics en el

Una família de turistes sortint del metro de Vallcarca

Cedida

mercat residencial (vegeu nú-mero 638), l’Observatori DESC i altres col·lectius com Gràcia On Vas o el Banc Expropiat han

començat a treballar en la cons-titució d’un anomenat Sindicat d’Inquilins. La primera reunió va tenir lloc dilluns a la Violeta.

El resultat de la consulta

270

248

A favor del tancament

A favor de l’obertura

7 d’octubre de 2016l’independent

7

societatsocietat

L’aula ambiental de Turull amplia espai a un solar habitat en precari El projecte preveu la creació de més horts en l’equipament municipal

L’aula ambiental Bosc Turull, l’espai d’educació ambiental obert des del 2001 en aquesta zo-na de Vallcarca, ampliarà el seu espai cap a un solar que actual-ment està habitat en precari per famílies amb nens que es dedi-quen principalment a la recollida de ferralla. El projecte, que està en fase de redacció, contempla un engrandiment en aquest número 14 del passeig Turull i també la reforma d’unes escales limítrofs.

A. B.

Un cop superada la fase d’avant-projecte que els veïns ja van po-der consultar, el projecte d’am-pliació de l’aula ambiental Bosc Turull s’està ultimant perquè les obres es puguin executar a finals de l’any 2017. Actualment l’equi-pament, gestionat per la Societat Catalana d’Educació Ambiental (SCEA), acull tallers i cursos, a més de reunions veïnals, però també inclou un espai d’horts amb la participació de les escoles que ara es vol ampliar. És preci-sament en aquest àmbit d’activi-tat que l’ampliació vol afavorir la instal·lació de més horts.No obstant això, l’ampliació tin-drà un efecte col·lateral perjudi-cial per a les famílies que des de fa mesos s’han instal·lat en l’ac-tual solar en condicions precà-ries d’habitabilitat. No és l’únic cas que hi ha a Vallcarca, ja que a Torrent del Remei o a Esteve Ter-rades, entre altres, també hi ha casos registrats a nivell municipal. Tampoc serà el primer cas de so-lar habitat en precari que resulta afectat per una reforma municipal en aquest mandat, ja que l’actual

espai dels arabescos, a l’avinguda Vallcarca, pujant a mà esquerra, que aquesta setmana ha engegat les obres d’enjardinament, també estava habitat en precari fins que

Activitat d’estudi dels rats-penats organitzada per l’Aula Ambiental

Montserrat Torres

Resultat amarg al gran dia de

la castellística. El passat diu-menge els Castellers de la Vila van prendre part en el Concurs casteller de Tarragona. Els blaus volien atacar de nou la tripleta màgica, que enguany no han pogut completar ínte-grament, i que malauradament diumenge també es va quedar a mig camí. Els de la Vila van op-tar per iniciar l’actuació amb el 4d9f, castell que cada cop més està esdevenint un valor segur. El quatre folrat va pujar amb una rengla lleument estirada, sense tenir la millor quadratu-ra, però amb una seguretat con-trastada. El bon ritme d’execu-ció dels petits va permetre que el castell es muntés amb agilitat i que la descarregada no s’allar-gués, fent que els CVG se l’ano-tessin sense angúnies. Tercer del curs, i desè completat a la història de la colla gracienca.En segon torn era l’hora del germà del quatre folrat, el 3d9f. El castell, que enguany s’ha mostrat molt irregular en el re-gistre dels de la Vila, va pujar amb una quadratura excel·lent i amb un folre molt atent a les correccions que es precisessin.

crònica blava Oriol Vilajosana

X.T

L’estructura es va mostrar im-pertèrrita fins a la col·locació dels dosos, i amb els més me-nuts ja arribant a dalt, una fue-tada inesperada, que pujava de baix del castell cap als pisos su-periors, va trencar irremeiable-ment el castell. Una autèntica pena, atenent que aquest cop sí semblava que els blaus havien domat l’estructura. La llenya no va ser agraïda i diversos caste-llers es van lesionar, provocant una rebaixa de dificultat res-pecte el programa inicial. A la tercera mànega els CVG van plantar un 3d8 de circums-tàncies, que es va resoldre sen-se cap contratemps, i que per-metia asserenar els ànims de cara afrontar el 2d8f en la ron-da de repetició. La torre folra-da va pujar neguitosa, i amb la creuada dels menuts el tronc va haver d’esprémer les dents per arribar a bon port, amb un folre treballant força més del que ho sol fer en aquesta estructura.Per cloure la Diada, on els CVG van acabar en un discret 11è lloc, els blaus van elevar tres pd4. Ara toca seguir treballant per cloure el curs amb els mi-llors registres possibles.

Vallcarca tindrà en sis mesos

el resultat del concurs d’idees

El concurs d’idees per a la re-ordenació urbanística i el que l’Ajuntament qualifica de “revi-talització” de Vallcarca (vegeu L’Independent núm. 614) tindrà resultat en sis mesos i es farà públic a l’abril, segons ha expli-cat aquest dimarts en roda de premsa la tinent d’alcalde d’Ur-banisme, Janet Sanz, i el regidor

de Gràcia, Eloi Badia. Sanz, que no ha estalviat crítiques cap als planificadors de l’anterior mo-dificació del PGM del 2002, ha detallat que l’àmbit del concurs implica 10.300 metres quadrats de sòl públic i 4.700 metres qua-drats de sòl privat i, tal com es preveia, no inclou la banda Llo-bregat de l’avinguda Vallcarca.

es va enderrocar la majoria de l’edifici i els veïns van convèncer el Districte perquè hi fes un espai d’estada amb els dos detalls ara-bescos recuperats.

8

7 d’octubre de 2016l’independent societatsocietat

La Violeta guarnirà a Maspons 5 anys després de ser al concurs de balcons

La Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, amb seu al centre de cultura popular La Violeta del carrer Maspons, ha aprovat en la seva última assem-blea la constitució d’un grup impulsor de Festa Major amb l’objectiu de guarnir el carrer en l’edició 2017 del pròxim mes d’agost. La petició formal a la Fundació Festa Major ja està en la fase dels contactes inicials, de manera que La Violeta serà amb tota probabilitat el carrer número 21 de la Festa Major.

Albert Balanzà

La iniciativa ha partit de bona part de les colles que formen la coordinadora, amb aportacions individuals o més nombroses de la colla del Drac, de la Malèfica del Coll, dels Gegants de Gràcia o de la Diabòlica, però també de veïns del carrer o de socis de l’Esbart Lluís Millet, que també té seu a La Violeta. La primera reunió formal dels impulsors va tenir lloc el passat 7 de setembre i l’assemblea ho va aprovar el 15 de setembre.“Aquest any estàvem treballant amb material de guarnit gran per fer la balconada i ens van preguntar per primera vegada seriosament la possibilitat de fer

cedida

Balcó guarnit de La Violeta a la Festa Major d’aquest any

La Coordinadora de Colles de Cultura impulsa un nou carrer de Festa Major

el salt a guarnir el carrer”, expli-quen Pol Vilajosana i Eulàlia Dò-ria, impulsors del grup de Festa Major de la CCG.Es dóna la circumstància que l’any 2017 no només se celebra el Bicentenari de la Festa Major sinó que el Drac, la Diabòlica, els Gegants i els Bastoners faran 35 anys. Al marge de la idoneïtat d’aprofitar l’aniversari per en-gegar la iniciativa, els impulsors també han començat a parlar amb la resta de col·lectius que partici-pen en el dia a dia de La Violeta, com l’Espai Gent Gran, La Violeta

El grup de periodistes ubica la seu a Perla 30

Redacció

L’Associació Cultural L’Indepen-dent de Gràcia, editora del set-manari, i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, acaben de sege-llar un conveni de col·laboració a través del qual a partir d’aquest octubre el grup de periodistes ubicarà la seva nova seu al núme-ro 30 del carrer de la Perla, seu també del mitjà local. El Grup de Periodistes tenia fins ara la seu a l’Hotel d’Entitats del carrer Provi-dència. L’Independent de Gràcia i el Grup de Periodistes Ramon Barnils, que comparteixen una trajectòria d’anys similar -el set-manari va néixer l’agost de 2000 i el grup el juliol de 2001-, han decidit sumar esforços materials

L’Independent i el Grup Barnils sumen esforços

i dinamitzaran plegats a partir d’ara l’espai de redacció que en els últims mesos ocupava en soli-tari l’Independent.Un dels principals puntals de la nova col·laboració, en qualsevol cas, serà la dinamització de l’es-pai de botiga i venda al públic. L’Independent de Gràcia, des de la seva constitució en associació cultural, havia plantejat als socis i lectors la necessitat d’incremen-tar el paper de venda de produc-tes com samarretes, llibres i DVD, i ara amb l’arribada del Grup Bar-nils l’espai més proper al carrer també guanyarà en oferta amb col·leccions pròpies del grup com els Anuaris dels Silencis Medi-àtics i els llibres de la col·lecció Periodistes.

X.T

El Grup Barnils s’ha traslladat a la seu de l’Independent

en si mateixa o els propietaris del bar, perquè s’afegeixin al guar-nit. “Volem encabir els altres col-lectius de la Violeta”, han apuntat Dòria i Vilajosana. El tram de guarnit triat és al car-rer Maspons, entre Sant Joaquim i Pere Serafí, que té uns 25 metres i que està limitat pels accessos als pàrquings de vehicles que entren o surten de Travessera de Gràcia o de la plaça del Sol. Ara la pro-posta arribarà formalment a la Fundació Festa Major, la qual, en cas que doni el sí, sumarà un pa-tró en nom d’aquest nou carrer.

El projecte El Món a la Meva Es-cola pretén incorporar les diver-sitats familiars a la comunitat educa va, donar un suport en la integració social de les famílies immigrades i fomentar una mi-rada intercultural en la ciutada-nia. Es tracta d’una inicia va del districte de Gràcia i el Programa BCN Interculturalitat de l’Ajunta-ment de Barcelona, que es duu a terme amb la par cipació de les AMPA i dels centres educa- us Escola Montseny, Escola

Rius i Taulet, Escola Josep M. de Sagarra i Col·legi Sant Josep de Gràcia, i amb la col·laboració de diferents en tats, projectes, ser-veis i equipaments del districte i de la ciutat.

El projecte ‘El Món a la Meva Escola’ es torna a posar en marxa pel curs 2016/17

Un cop passat

l’estiu, el projecte

El Món a la Meva

Escola reprèn el

treball amb les

AMPA i les escoles

que hi participen.

Des d’aquest projecte, s’en-tén la diversitat cultural com a riquesa i es promou un diàleg intercultural entre les famílies de diferents procedències, llen-gües i cultures. Les AMPA i els centres educa us són un con-text idoni des d’on fomentar el diàleg entre cultures i la integra-ció de les famílies immigrades, ja que les AMPA són un espai de

relació per a la par cipació de mares i pares al centre educa- u i a la comunitat en general,

i les escoles són un element clau en el procés d’integració de les famílies nouvingudes. La col·laboració amb en tats, pro-jectes, serveis i equipaments permet obrir l’àmbit d’actuació i fomentar una mirada intercul-tural en la ciutadania, ajudant

a que aquesta es reconegui a sí mateixa com a comunitat cultu-ralment diversa.

Es realitzen accions conjuntes entre famílies, AMPA i centre educa u, de manera que perme- n treballar la interculturalitat,

tot donant sor da a les propos-tes i inicia ves sorgides a cada AMPA i centre educa u. Entre les accions dutes a terme el curs passat, comptem amb l’organit-zació de festes de benvinguda al curs 2015/16 i de festes intercul-turals a la primavera, la facilitació de cursos de català per a perso-nes adultes, la creació del curs Costura entre cultures, xerrades informa ves d’interès per a per-sones nouvingudes, suport a les AMPA en l’organització d’ac vi-tats interculturals, assemblees generals i de xerrades forma ves per a mares i pares, acompanya-ment i suport diari a les AMPA, i suport als centres educa us per facilitar la comunicació amb fa-mílies culturalment diverses, en-tre d’altres.

7 d’octubre de 2016l’independent

9

10

7 d’octubre de 2016l’independent

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||documents

‘Entre dos fills’Després de guanyar el 2014 el XX Premi de Narrativa Ciutat de Manlleu amb la narració El món per un forat (Témenos

edicions) i publicar el 2015 la novel·la Cendra viva (Gregal), l’escriptora gracienca Maria Vilanova torna amb una narració

cruda i colpidora. Entre dos fills (Llibres del Delicte) explica la història de la Blanca, una dona que viu una tragèdia i es mou

entre el perdó i l’amor en un llarg camí que atraparà el lector de principi a fi. La història, que està basada en un fet real,

descriu amb detall com un crim pot trastocar tota una família, que a més ja arrossega la seva pròpia tragèdia. La novel.la

es presentarà el proper 21 d’octubre a la llibreria Ona, al carrer Gran, amb el periodista Salvador Alsius.

Entro a classe sense tocar ni quarts ni hores, amb vint mi-nuts de retard, i quan els alumnes ja es preparen per mar-xar. Em noto un nus a l’estómac. Em disculpo i em poso a gargotejar a la pissarra el present simple del verb play. Força absurd, ho reconec, però necessito tranquil·litzar-me; no em puc treure del cap la conversa que acabo de tenir, i que no crec que em deixi de ressonar entre les temples per més temps que passi.

Fa una estona m’ha trucat la conserge, al departa-ment, per avisar-me que una senyora que es deia Blanca Vives m’esperava al vestíbul. A mi no em sonava de res, aquest nom.

He baixat de pressa. Era la meva hora de visita però encara havia de fer fotocòpies per a la classe de les cinc i no volia que ningú m’entretingués gaire.

Des del capdamunt de l’escala he vist una dona de la meva edat –d’estatura mitjana, de cabell rossenc i vestida amb elegància–, palplantada davant del taulell de recep-ció. En acostar-m’hi, la Marian, la conserge, m’ha fet un gest per indicar-me qui era que demanava per mi. M’he presentat; tenia uns ulls blavíssims que em miraven amb una certa ànsia.

Encara no sé per què l’he feta passar a la sala d’actes, que en aquell moment era buida. Alguna cosa m’ha alertat que la nostra conversa requeria intimitat.

–Sóc la mare d’en David Rosés, va ser alumne seu, fa dos anys– m’ha dit un cop ens hem assegut a les cadires de braç que hi ha a la sala i que s’utilitzen per fer exàmens.

M’he quedat força parada, perquè no es tractava d’un menor i, normalment, no atenem pares de majors d’edat, que són la gran majoria de l’alumnat del centre.

–M’ha demanat de venir i que preguntés per vostè –ha continuat–. Voldria saber si li puc treure llibres de la biblioteca.

–I per què no ho fa ell mateix? –Li he preguntat, sor-presa.

Maria Vilanova i Vila-Abadal.

Doctora en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona i llicenciada en Fi-lologia Anglesa per la mateixa universitat. És coautora dels lli-bres: Què representarem avui?, el qual obté el Premi de Pedagogia Antoni Balma-nya, 1972; i de Jocs de Drama, ambdós d’Edito-rial Nova Terra de Barcelona. L’any 2002 publica Dramatització i Aprenentatge, d’Editorial Medi-terrània; i el 2005 La mort, una lliçó de vida?, de la mateixa editorial. El 2007 guanya el “III Premi Concurs de Narrativa Breu, Dones”, organitzat per l’Espai Dona de l’Ajuntament de Palafrugell, amb el conte: “La mare se’ns ha llunat” publicat per la mateixa entitat. És membre de l’Associació d’Es-criptors en Llengua Catalana.

–No pot... –S’ha aturat en sec.–Per què no?La dona ha desviat la mirada. Els ulls blaus li brillaven

i els llavis li començaven a tremolar. M’he temut que em diria que al seu fill li havien detectat una malaltia incura-ble. S’ha empassat saliva abans de respondre.

(...)

La Blanca no sabia què havia passat realment, i ningú no li donava cap explicació; tot eren evasives. Tenia el cap embo-tit i se li apareixia, repetidament, l’escena del descobriment que havia fet. No comprenia per què no li aclarien res; ella era la mare i tenia tot el dret a saber-ho. En cap moment els mossos no semblaven adonar-se –o ho feien veure– que la Blanca també n’era una, de víctima. Segurament la més afectada, ja que havia rebut per totes dues bandes.

Finalment, un mosso aparentment de més gradua-ció, al cap de sis hores d’interrogatori, amb un fred que pelava i sense menjar ni beure res –no els havien ofert ni un got d’aigua, ni a l’Helena, la filla de la Blanca, ni a ella–, els havia comunicat, de mala jeia, que podien mar-xar, però que no s’allunyessin gaire perquè se les podia requerir altra vegada. Quina manera més cruel de trac-tar-les, sabent, com sabien els mossos i els seus superiors, com havia anat tot! «Cap mena d’empatia, ni de delica-desa, ni de...» es lamentava la Blanca, amb exasperació continguda, en sortir de comissaria.

Les dues dones van marxar, doncs, amb els ulls dels policies clavats a les seves natges, on notaven la intensitat de les mirades altives dels qui els havien pres declaració. La Blanca va sortir rumiant sobre les deficiències en el tracte que havia rebut i sense comprendre per què no els ensenyaven com tractar les persones quan preparaven els agents per entrar als cossos de seguretat.

Havien demanat lloc a la fonda situada als afores i de la qual no en coneixien els amos, perquè eren forasters. De part de la família d’ella ja no hi quedava ningú, a la població, i de part del seu difunt marit només hi continu-ava vivint un germà amb qui feia anys i panys que havien deixat de parlar-se. En Julià s’havia barallat amb força gent del poble i dels voltants, i no podien anar a demanar que les hostatgessin. Tampoc no ho haurien fet, la veritat sigui dita; s’estimaven més passar desapercebudes. Tota la co-marca n’anava plena, del succés, i no tenien ganes d’haver de donar explicacions ni de rebre condols prenyats de més interrogants que no pas de sentiment.

I aquella gelada nit de gener del 2012, des de la finestra de l’habitació de la fonda –amb un radiador que no escal-fava–, mare i filla havien contemplat com la neu cobria les voreres i com continuava caient aliena al seu fred, de cos i d’ànima, i a les llàgrimes que no semblaven tenir aturador. L’Helena i la Blanca, que compartien un llit estret –massa, per a dos cossos adults–, s’havien adormit abraçades sota el pes de les mantes i del sofriment, esgotades pels sanglots del seu plor i pels perquès que no tenien resposta.

(...)

Per un moment he temut que no la reconeixeria. Sovint em passa que no recordo amb claredat la cara de les perso-

nes que fa poc que conec. Les veus no em costen, però els rostres se’m desdibuixen de seguida.

–Hola –em diu, des del meu darrere.–Ui! Hola! No t’havia vist –ens fem dos petons–, bai-

xem per la Rambla i ens fiquem en alguna cafeteria?–Sí –em respon la Blanca.Ens endinsem pel carrer Pintor Fortuny. En una can-

tonada on té parada una castanyera –som pels volts de Tots Sants– hi ha un bar que ens sembla prou net i hi entrem. Un cop assegudes, i després de demanar un tallat, ella, i una tònica, jo, poso els llibres sobre la taula.

–Moltes gràcies. Els hi faré arribar, amb unes llibretes i uns bolígrafs que m’ha demanat. Diumenge em va trucar.

–Ah, sí? –exclamo, sorpresa.–Normalment em telefona els diumenges. Pot fer cinc

trucades a la setmana, però només me’n fa una –interpreto un punt de decepció en el comentari–. Li vaig explicar que t’havia vist.

–Ah! I què va dir? –Potser m’estic mostrant massa xa-fardera.

–Va estar content; s’alegrava que sortís de casa. Sem-pre em diu que m’he de distreure.

Ens quedem en silenci. Quina «distracció» pot voler una persona que li ha

passat el que li ha passat? De ben segur que ha de fer un gran esforç per «entretenir-se».

–Però, jo ja intento distreure’m. No paro de fer coses, no em vull quedar tirada en un sofà. No m’ho puc per-metre. És clar que em puc passar un dia sencer plorant. Alguna vegada, em fa vergonya dir-ho, he fet trencadissa de plats mentre els rentava. Els he rebotat contra el terra, amb ràbia; però, jo, quan em poso així, continuo amb el que estigui fent, ni tan sols quan em vénen atacs de deses-peració no m’aturo. No saps com li maleeixo els ossos, per no dir una cosa pitjor.

La Blanca enraona sense mirar-me. S’empassa saliva, s’escura la gola i agafa la tassa del tallat per acostar-se-la als llavis. M’adono que li tremola el pols; la deixa al platet.

–Crema... –s’excusa.

7 d’octubre de 2016l’independent

11

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||agendaSi voleu publicar els vostres actes en aquesta agenda, envieu un correu electrònic a redaccio@independent.cat o bé un fax al 93 217 06 80

recomanem

Amb el suport de:

Grup de Teatre El Centre

El Centre (Ros de Olano, 9) a les 22 h

Dissabte 8 d’octubreConcert: Bonelli. El cantautor londi-

nenc porta melodies acústiques en

què explica les seves vivències i refle-

xions personals.

La Violeta de Gràcia (Maspons, 6) a les 21 h

Taller d’art i activisme creatiu: Ses-

sió per a aprendre les diferents tèc-

niques per a fusionar art i activisme

dins el moviment global per a la jus-

tícia climàtica.

Aula Ambiental Bosc Turull (Passeig Turull, 2)

a les 17.30 h

Concert del XIII cicle d’aperitius musi-

cals al porxo de La Sedeta: Blas Pic´pn

& Iker Piris presenten el seu primer

treball junt “heartbraking men”.

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) a les 12.30

Dimarts 11 d’octubreJam de Contes.

Ateneu Rosa de Foc (Robí, 5) a les 20.30 h

Passejada per Collserola per a la gent

gran: Activitat per a gaudir de l’es-

port, els paisatges i bona companya.

També es pujarà a la Torre de Collse-

rola Cal inscripció prèvia.

CC El Coll – La Bruguera (L’aldea, 15) a les 9 h

Dijous 13 d’octubrePoesia, música i cultura de la terra:

Espectacle participatiu on s’experi-

mentarà amb nous llenguatges i for-

mes d’expressió a favor de la sobira-

nia alimentària i contra la mercantilit-

zació de la natura.

Aula Ambiental Bosc Turull (Passeig Turull, 2)

a les 19.30 h

Divendres 14 d’octubreTaller de primers auxilis. Per a saber

què fer en casos d’accidents de la vi-

da diària. Principis bàsics d’actuació,

farmaciola bàsica, etc. Cal inscripció

prèvia.

CAP Larrard (Travessera de Dalt, 79) a les 18 h

Škraban.

Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80), a les 20.30 h

Concert: Walter Thompson - The BCN

Soundpainting Orchestra.

CC La Sedeta (Sicília, 321), a les 21 h

Teatre: El morir de Anselmo.

Sala Porta 4 (Església, 4-10), a les 21.30 h

Concert: Quiets.

Cara B (Torrent de les Flors, 36), a les 21.30 h

Dissabte 8 d’octubreMagatzem d’ars: El Patufet teatre infantil.

Teatreneu (Terol, 26), a les 16.30 h

Mercat de roba: Susi Sweet Dreams.

Casa Capell (Rambla del Prat, 27) fins a les 20 h

Concert: Pikara

Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 19 h

Teatre improvisat: Impro con Limón.

La Caja Fuerte (Bruniquer, 57) a les 20 h

Concert: Marc Vilanova

La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59) a

les 21.30 h

Concert: Free Art Three

La Sonora de Gràcia (Riera de Sant Miquel, 59) a

les 22.30h

Diumenge 9 d’octubre

Mercat de roba: Susi Sweet Dreams.

Casa Capell (Rambla del Prat, 27) fins a les 20 h

Magatzem d’ars: El Patufet teatre infantil.

Teatreneu (Terol, 26), a les 12 h

Teatre: Impromàgia

La Caja Fuerte (Bruniquer, 57) a les 20 h

Concert: Jove Orquestra Simfònica de

Barcelona

Centre Cívic la Sedeta (Sicília. 321) a les 18 h

Dilluns 10 d’octubre Primeres passes: Taller Les formigues

també ballen. Lletra Petita - El racó dels

pares. Jocs, Cantarelles, Moixaires i Jocs

de Falda.

Biblioteca Jaume Fuster (Lesseps, 20) a les 11 h

Classes de ioga. De la mà de Nuria Ser-

radell. Tots els dilluns de 19.15h a 20.30h

i dimecres de 15.15h a 18.30h i de 19.15h

a 20.30h

Cal Tip (Torrijos , 72)

Xerrada: Treballar a l’Hivern: Treballar

amb el món cooperatiu

Espai Jove la Fontana (Gran de Gràcia, 190) a les

19 h

Dimarts 11 d’octubrePoesia musical: Controvèrsia

Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 21.30 h

Taller: Iniciació a la Informàtica Nivell I.

Biblioteca de la Vila de Gràcia (Torrent de l’Olla,

104) a les 16 h

Dimecres 12 d’octubreCicle temàtic: Xerrada Studio Ghibli,

EXPOSICIONS

Fins al 7 d’octubreExposició 30 anys del Casal de Joves del

Coll. Es mostren fotografies i cartells de

la vida del Casal des de la seva inaugura-

ció l’11 d’octubre de 1986 al carrer Mora

d’Ebre fins al nou espai on s’ubica actual-

ment, a l’edifici de l’antiga Bruguera.

Casal de Joves del Coll (Duran i Borrell, 24).

Fins al 12 d’octubreExposició col·lectiva del concurs Ironies

del turisme a Instagram, en què els parti-

cipants exposen imatges amb les contra-

diccions del model turístic actual.

Fins al 27 d’octubre Imaginarios de Ricardo Llopico. Un artista

que pren el seu art com un ofici de dedi-

cació integral i que es mou amb fluidesa

a través de diverses tècniques com el vi-

trall, el dibuix o la pintura. A la seva obra,

ésser i paisatge en troben i s’hi fan un sol.

Verdi_Verdi espai d’art (Verd, 102)

Fins al 31 d’octubreExposició d’un passat industrial, avui,

de Caroline Bilson. La pintora Caroline Bil-

son ofereix la possibilitat de contemplar

uns edificis industrials del passat que han

tingut un paper fonamental en el desen-

volupament del país. L’artista mostra avui

la seva particular visió d’uns edificis, tal

vegada cansats, alguns decadents o fins

hi tot oblidats però, al cap i a la fi, tots te-

nen una actitud digna i orgullosa de la se-

va contribució.

La Violeta (Maspons, 6)

Exposició Dancing in the Universe, de

Mertxe Noguera i Aurelio de Santos.

Mertxe és una apassionada de la natura

i li agrada treballar amb textures i materi-

als naturals. En Aurelio el color predomi-

na. La seva obra és creativa i colorida.

Cal Tip (torrijos, 72)

Fins al 30 de novembre Entrelineas de Rocho Erenberg. Joieria

d’autor contemporània que barreja ma-

terials moders inusuals i tradicionals. Pro-

posta minimalista, constructivista i geo-

mètrica amb essència orgànica i sempre

original i moderna.

Verdi_Verdi espai d’art (Verd, 102)

Fins al 5 de novembreExposició ProPaganDaDa de Kendell

Geers. En el marc de la segona edició del

Barcelona Gallery Weekend, ADN Galeria

presenta un conjunt de peces de l’artista

sud-africà que posen en el punt de mira

els problemes causats per les estructures

lògiques i les que venen preestablertes a

la societat.

ADN Galeria (Enric Granados, 49)

ACTES

Divendres 7 d’octubreMercat de roba: Susi Sweet Dress.

Casa Capell (Rambla Prat, 27), fins a les 20 h

Poesia: Radharani Pernarcic i Juš

30 anys de la Trepa amb El me-

ravellós màgic d’Oz. El musical

escrit per Macià G. Olivella i Alícia

Serrat -basat en el popular conte

de Frank Baum- ha servit per es-

trenar la nova temporada de te-

atre familiar del Jove Teatre Regi-

na i celebrar les tres dècades de

la companyia La Trepa. La peça

és tot un viatge ple d’aventures

d’autoaprenentatge.

Dissbte, diumenge i festius al Jo-

ve Teatre Regina (Sèneca, 22), a

les 17.30 h

terror japonès i Takeshi Kitano. Cinema

de terror japonès amb Quim Crusellas.

Biblioteca Jaume Fuster (Lesseps, 20) a les 19 h

Concert: Daniel Lumbreras.

Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80) a les 19 h

Concert: Guim Valls & Paul Stouthamer.

Casa Territori Sonor (Igualada, 10) a les 20 h

Festa de cerveses artesanes: Carafest.

Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 20 h

Dijous 13 d’octubreConcert: Daniel Lumbreras.

Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80) a les 21 h

“La vuelta al mundo en 10 canciones”.

Espectacle educatiu i ple d’humor. Rit-

mes d’arreu del món acompanyats

d’històries hilarants.

Centre Cívic La Sedeta (Sicília, 321) a les 21 h

Concert: Paper Spook + Cactus

Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 21.30 h

Divendres 14 d’octubrePoesia: Lucas Quejido i Marc Florensa

Heliogàbal (Ramon y Cajal, 80) a les 20.30 h

Concert: La Bien Querida

CAT Tradicionàrius (Travessia de Sant Antoni, 6) a

les 21 h

Teatre: El Morir de Anselmo.

Sala Porta4 (Església, 4) a les 21.30 h

Concert: The Josh Parker Band.

Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 21.30 h

Concert: Sofisticante DJs

Cara B (Torrent de les Flors, 36) a les 00 h

ENTITATS

Divendres 7 d’octubre:Taller: Fem-nos compostaires. Sessió

formativa per a conèixer el procés de

compostatge i les claus per a fer com-

post a casa. S’entregarà als assistents

un compostador de jardí.

Aula Bosc Turull (Passeig Turull, 2) a les 18 h

Teatre: Estrena i representació de

l’obra La Gata Salvatge a càrrec del

12

7 d’octubre de 2016l’independent

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||cultura

Tarragona detalla la seva teoria dels ‘elements’ en un congrés a la UB i Toni Ramon diu que és “un bluf”

La polèmica està servida. L’atri-bució de la capella del Santíssim Sacrament de Sant Joan de Gràcia a Antoni Gaudí per part de l’historiador Josep Maria Tarragona, presentada aquesta setmana a la UB, ha provocat la reacció d’altres experts, com ara l’arquitecte expert en l’obra de Francesc Berenguer Mestres i veí de Gràcia Toni Ramón, que no dubta a rebatre els argu-ments que ara neguen l’autoria de Berenguer Mestres com a res-ponsable del conjunt construït el 1909 a la plaça Virreina.

Silvia Manzanera

“El 1928 el catedràtic Francesc Ràfols va escriure la primera bi-ografia de Gaudí i atribueix al seu deixeble la capella del Sacrament en tot un capítol dedicat a Beren-guer, i ningú va dir el contrari”, afirma Ramon. “Mentre no es presenti cap prova documental, això és un bluf”, conclou. Hores abans d’aquestes declaracions del catedràtic d’arquitectura a aquest setmanari, Tarragona presentava a la Universitat de Barcelona la seva ponència en el congrés mun-dial sobre Gaudí, tot i que la polè-mica ja havia arribat als mitjans dies abans. Els punts bàsics de Tarragona per sostenir la tesi són els diversos elements gaudinians que l’histo-

Xavi Tedó

Brega entre experts per atribuir a Gaudí i no a Berenguer la capella de la Virreina

riador ha estat estudiant els dar-rers 15 anys: la composició de la façana i la cornisa, “que també es poden veure a Casa Vicens”, els àngels drets amb les mans plega-des sobre el pit (“Gaudí preferia aquesta iconografia”), les colum-nes de l’altar, el trencadís de les cúpules, la cal·ligrafia de les ins-cripcions en llatí, la creu de Malta o l’elevació del tabernacle.Tarragona va recordar a la confe-rència -on va acompanyar l’expo-sició amb material gràfic de les di-ferents obres de l’arquitecte de La Pedrera-, que tots dos eren molt amics i Gaudí tenia un fort vincle amb la parròquia de Gràcia, on re-bia l’eucaristia cada matí a les vuit,

Vista des de l’altar d’un dels laterals de la capella de Sant Joan de Gràcia, aquest dijous

i després seguia el seu camí fins a les obres de la Sagrada Família. La rèplica de Toni Ramón: “Be-renguer era expert en cal·ligrafia, de fet, les lletres del Park Güell són d’ell. Gaudí era un arquitec-te modern que li encarregava a cadascú les tasques que millor se li donaven”. Quant als àngels, se-gons Ramón, hi ha documentació que atribueix l’autoria d’aquestes escultures a Camps Arnau, un es-cultor que treballava amb Beren-guer. “El 1909 Gaudí ja estava en una altra onda, havia evolucionat en el seu llenguatge, i alguns dels elements de la capella de Virreina són massa toscos per ser d’ell”, manté el catedràtic.

S.M.

Aquest cap de setmana l’Ateneu Roig estrena nou espai a la seu de l’entitat: la sala d’actes s’ha re-convertit en la Sala del Roig, que acollirà una programació regular de teatre i servirà com a sala de mostres. L’exposició que servirà de presentació del nou espai està dedicada al cinema, i estarà oberta

L’anomenada Sala del Roig acollirà també una programació teatral

L’Ateneu Roig estrena nou espai amb una exposició sobre cinema

de divendres a diumenge, acom-panyada de tot un seguit d’acti-vitats paral·les. El cartell de ‘Ci-ne’més’ inclou dissabte a les 12.30 h una sessió pràctica impartida per Evelio Gómez sobre el cinema abans del cinema. A la tarda, se-gona part amb un documental per aprofundir en els antecedents del cine (18.30 h). I diumenge, l’Ate-neu ha programat un vermut espe-

cial “conta-pelis), on es presentarà una col·lecció d’imaginatius curts dels millors pioners del cinema: Méliès, Chomón, Alice Guy o Por-ter. Els membres de l’entitat Anxo Baranga i Jaume Muelas narraran aquestes aventures i posaran veu als seus protagonistes amb música en directe. Un debat obert sobre els llibres de cinema clourà el cap de setmana (18.30 h).

les frases

“Mentre no es

presenti cap prova

documental, això

és un bluf”

Toni Ramon. Arquitecte

expert en Berenguer Mestres

“Alguns elements de

la Virreina també es

poden veure a

Casa Vicens”

Josep Maria Tarragona.

Historiador expert en Gaudí

cedida

La orquestra especial de Walter Thompson al LEM. Un vell amic del LEM torna al festival. El multi-premiat Walter Thompson va inventar el Soundpainting, el llenguatge de signes universal per a la composició multidisciplinària en viu, el 1974 a Woodstock; ara compta amb més de 1200 gestos que són emprats pel soundpainter per donar les indicacions als intèrprets i, de vegades, al públic.GTS ha confeccionat una Orquestra multidisciplinar per a aquesta ocasió amb músics, ballarins, poetes i actors. Divendres 7 a la Sedeta (21 h).

Joan Colomo & Banda

actuarà a la final del

Desconnecta el 25-N

El cantant Joan Colomo & Banda tocarà el proper 25 de novembre al teatre de Lluïsos amb els dos grups finalistes del Desconnecta 2016. Els grups seleccionats pel concurs organitzat per Lluïsos i el magazin cultural L’Ampli han estat Snoo-ze, Strive, Mig Quart de Segle, que actuaran el divendres 14 d’octubre a les 20h al pati de Lluïsos i Blac-kfeet, Wood i Black Gearbox, que actuaran l’endemà, el dissabte 15 a la mateixa hora i lloc.

breus

Efadós inclou Gràcia a

la col·lecció ‘Catalunya

Desapareguda’

L’historiador Josep Maria Contel prepara un nou llibre per a l’edi-torial Efadós, que formarà part de la col·ecció Catalunya Desa-pareguda. Gràcia se suma així a d’altres títols que ja s’han publicat amb aquesta temàtica (Vilanova i la Geltrú, Barcelona, Poblenou o Sant Andreu). Durant les properes setmanes, l’historiador gracienc recopilarà les fotografies d’aque-lles persones que tinguin imatges d’elements representatius que van formar part del paisatge urbà del districte fins a la dècada dels 60, i que poden enviar a josepmcon-tel@gmail.com. El llibre es publi-carà per Sant Jordi.

bcore

7 d’octubre de 2016l’independent

13

||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||culturacultura

Una mostra al CAT sobre el Consell de Bulls del Carnaval obre el festival

El primer cicle d’humor dels barris de Gràcia, que se celebra-rà del 13 al 23 d’octubre (tal i com va avançar l’Independent 634) arrenca amb l’exposició Ordeno, mano i disposo. Bans històrics del Consell de Bulls del Carnaval de Gràcia. El CAT inaugurarà la mostra el proper dijous amb l’actuació musical de Corrandes són Corrandes amb Anaís Falcó, Christian Simelio i Xavier Cols a l’acordió diatònic. Un total de nou equipaments del districte han organitzat Gràcia Riu amb l’objectiu de reivindicar l’humor com a eina de cohesió social i necessitat humana vital.

Silvia Manzanera

Les tres biblioteques del districte, el Centre Artesà Tradicionàrius, el Centre Cívic El Coll-La Bruguera, la Violeta, La Sedeta i la Fontana, amb el suport del Districte, són els impulsors de Gràcia Riu, un cicle d’humor que acollirà durant onze dies tot un seguit d’activitats que reivindiquen l’humor des d’una perspectiva universal i plural. Amb l’objectiu d’arribar a tots els públics el festival inclou música, teatre, exposicions, clubs de lectu-ra o clowns.El carnaval com a expressió sim-bòlica de la memòria col·lectiva d’un poble recorre la mostra que el CAT inaugurarà dijous 13. L’exposició recull tota una sèrie d’imatges i textos que expliquen la història i el significat d’aquest patrimoni. “L’anonimat d’un Ban satíric, emmascarat darrera el Consell dels Bulls a Gràcia, la mordacitat de El Equipo Médico Habitual a Sants, són un patri-

Xavier Alamany

Rua el 1980 amb Anna Torner (monja), Robert Juvé (bisbe) i Miquel Pecoustan (capellà)

Pulgarcito, El Sobrino del Diablo, teatre o circ al carrer, al Gràcia Riu

moni festiu que semblava perdut amb el franquisme que el va pro-hibir. Malrat això, els bans, partes médics, proclames, anuncis i tes-taments del Carnaval no tenien vi-sibilitaat més que a nivell de barri. Aquesta exposició els vol enaltir”. L’altra exposició del cartell és El Pulgarcito, 60 anys de fantasia i humor, que acollirà el centre Cívic El Coll - La Bruguera, a partir de dissabte 14. Aquest mateix dia La Sedeta presentarà l’espectacle La vuelta al mundo en 10 canciones, lletres iròniques a ritme de rock a càrrec de El Sobrino del Diablo, Javi García i Tori Sparks. Els clubs de lectura de les bibli-oteques oferiran tertúlies per a diferents públics: El fantàstic se-nyor Guillot, de Roald Dahl, a la Vila de Gràcia, La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó, a la Jaume Fuster, o La rebelión de los rábanos, de Javier Tomeo, a la Cot i Miralpeix, entre d’altres títols.

D’on surt la idea de rea-litzar el projecte conjunt “Mar de Fuelles”?La veritat és que fa força anys que segueixo en Chango. Ens vam conèixer a Suïssa i gràcies a la Fira de Manresa i a la pro-ductora catalana vam poder emprendre aquest projecte. És un goig poder unir dues cultu-res que, alhora, tenen els ante-cedents i estan influenciades per moltes cultures més.

Com heu plantejat aquest espectacle?En Chango ve amb el guitar-rista i percussionista Marcos Villalba. Jo també porto més instruments a part de la triki-

“És un goig poder unir dues cultures”

Junkera aterra al CAT amb Chango Spasiuk

Kepa Junkera, el músic i compositor basc, arriba aquest octubre al CAT per a presentar el projecte ‘Mar de Fuelles, juntament amb el músic argentí Chango Spasiuk. Amb aquesta col-laboració s’uneixen els sons de dos instruments tradicio-nals similars però geogràfica-ment molt allunyats.

entrevista Tània Matiushkov

tixa. Tocarem temes que amb-dós toquem per separat, però junts. D’aquesta manera vo-lem crear alguna cosa diferent, de nova composició. Serà un concert ple d’energia, experi-mentació i improvisacions.

Com ha estat l’experiència d’assajar junts?És la primera vegada que as-sagem junts, el que portem és una estrena. Als assajos no hi ha hagut cap problema, ha es-tat un plaer, una experiència molt enriquidora, amb molt aprenentatge dels seus orí-gens, de les seves anècdotes.

Consideres les col·la bo ra-cions amb altres artistes artísticament enriquido-res?Efectivament. Darrere de ca-da persona i de la seva música hi ha una història, un regal, un viatge a través del temps. És una cosa que no canviaré mai, l’haver dedicat gran part de la meva carrera a les col-laboracions, n’estic molt orgu-llós. Sempre mirant de crear, tot i que en totes les compo-sicions hi ha la influència del passat.

Dijous 13 Mostra Bans històrics del

Consell de Bulls del Carna-

val de Gràcia. CAT. 20 h

Divendres 14Inauguració El Pulgarcito,

60 anys de fantasia i humor.

El Coll - La Bruguera 19.30 h

La vuelta al mundo en 10

canciones. CC La Sedeta. 21 h

Dissabte 15Microteatre d’humor Cling!

La Fontana 18 h

Diumenge 16Matinal infantil de titelles.

La Violeta. 12 h

Dimarts 18 Teatre: Pinzellades d’humor

teatral. Vada Retro i Dinà-

mics. La Sedeta. 20 h

Diumenge 23 Espectacle familiar La Cloti

al circ. Plaça del Sol. 12 h

principals actes

Chango Spasiuk i Kepa Kunkera, en una imatge promocional

Tradicionàrius

cartellera

CINEMES

BOSQUE MULTICINEMES. Rambla del Prat, 15. Tel. 93 217 26 42.• Un monstruo viene a verme. Dv, ds, dg, dl, dm i dc,

15.50, 18.05, 20.20 i 22.35. Dj, 15.50.• Sanson y Dalila. Òpera de París. Live. Dj, 19.30.• Mascotas. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.00 i 18.05. Dj,

16.00.• Cigüeñas. Dj, 18.10.• Café Society. 20.10 i 22.15.• Elle. 16.00, 19.00 i 22.00.• Florence Foster Jenkins. Dv, ds, dg, dl, dm i dc,

15.55, 18.05, 20.20 i 22.30. Dj, 15.55, 18.05 i 20.20.• Sing Street. Dj, 22.30.• Los siete magnífi cos. 16.05, 19.05 i 22.05.• El hogar de Miss Peregrine para niños peculia-

res. 16.15, 19.10 i 22.05. • Bridget Jones’Baby. 16.10, 19.10 i 22.10.

• El hombre de las mil caras. 16.10, 19.15 i 22.20.• Cigüeñas. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 16.05, 18.10 i

20.15. Dj, 16.05.• Un monstruo viene a verme. Dj, 18.05, 20.20 i

22.35. • Sing Street. Dv, ds, dg, dl, dm i dc, 22.20..

CINEMES GIRONA. Girona, 177• Los siete magnífi cos. 17.00.• Experimentar: la historia de Stanley Milgram. Dc, 16.00.• El elegido. Dv, ds, dg, dl i dm, 20.00. Dj, 19.00.• Boi neon. Dc, 16.00.• LATcinema: La tierra y la sombra. Dv, 20.00.• El pinzell màgic. Ds i dg, 16.00.• Viaje a Itàlia. Dv, dg, dl, dm i dc, 16.00, 18.00, 19.30 i 22.10. Ds i dj, 16.00, 18.00 i 22.10.• Juegos de familia. Dv, 16.00. Ds i dc, 18.00 i 22.00. Dg, 18.00 i 20.00. Dl i dm, 18.00. Dj, 22.00.

• Samson y Dalila (Òpera en directe). Dj, 19.15.• Teresa Rebull, ànima desterrada. Dj, 20.00.• Suburra. Dv, dg i dc, 21.30. Ds, 22.00. Dl i dm, 20.00.• Casia Asia: Son of a gun. Ds, 20.00.• Colom i la Casa Reia Catalana. Dc, 20.00.• Astral. Dc, 20.00. Dj, 16.00.

CINEMES TEXAS. Bailèn, 205. [VOS català. 933487748 www.cinemestexas.cat]• Sala 1: El olivo. 16.00, 18.00 i 20.00. Tots volem

alguna cosa. 22.00. • Sala 2: Mustang. 16.00, 18.00 i 20.00. Cor gegant.

22.00. • Sala 3: La correspondencia. De dl 10 a dj 13. 15.50,

18.00 i 20.15. Dc, 12, 18.00 i 20.15. Kiki el amor se hace. 22.20. De dv a dg, 22.00. Del 7 al 9. Festival Internacional de Cinema Ciclita. www.ruedabcn.cc Dv, Maig de 1940. 16.00. 18.00, 20.00 i 22.00. Ds, 16.00, 18.00, 20.00, 22.00 i 24.00. Dg, sessions

infantils, 11.00 i 18.00. • Sala 4: Mia mare. De dl 10 a dj 13. 16.00 i 20.00. Un

doctor al camp. 18.00. Demà, 22.00.

SESSIONS TEXAS NANOS. Sessions infantils. Totes do-blades al català i al preu de 3 €. Diumenge 9 i Dime-cres 12 d’octubre. Sessió a les 16.00.

• Sala 2: L’hivern i la primavera al regne d’Escampeta.

VERDI HD. Carrer Verdi, 32 • Elle. 12.00, 16.00, 18.25 i 22.25. • Spain in a Day. 12.00, 16.00, 20.50 i 22.30. Ds i dc,

16.10, 20.50 i 22.30.• Jota de Saura. 12.00, 16.00, 17.45, 20.30 i 22.30.

Ds, 16.00, 17.45, 20.30 i 22.30.• The Beatles: Eight days a week. 19.30.• La reconquista. 22.15.• El hombre de las mil caras. 16.00 i 20.15.

• Florence Foster Jenkins. 18.15.• El porvenir. 16.10, 18.20 i 20.25.• Bridget Jones’ Baby. 18.00 i 22.30.• Un mostruo viene a verme. 12.00.• Musarañas. Dm, 20.15.• Mishima: una vida en cuatro capítulos. Dj, 20.15.• Samson et Dalila (Òpera en directe). Dj, 19.15. 5.

VERDI PARK. Torrijos, 49. • La fi esta de las salchichas. 16.10, 18.20, 20.30 i

22.20.• Un monstruo viene a verme. 16.00, 18.10, 20.20 i

22.30. 17.00, 19.15 i 21.15. • Captain Fantastic. 16.00, 20.15 i 22.30. • Cafe Society. 18.15.• La historia de Jan. Dm, 20.15..VERDI KIDS: • Robinson, una aventura tropical. 12.00.• El principito. 12.00.

14

7 d’octubre de 2016l’independent

L’holandès Guus van Yperen és un dels primers

reforços del CN Catalunya

Poch s’aferra al bon joc de l’Europa al darrer partit per revertir la crisi de resultats

Àngel Garreta

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||esports

Els graciencs, que no han guanyat cap partit després de 7 jornades, juguen dos partits en 4 dies

El malefici del dia del Manlleu es va repetir de manera cruel aquest diumenge contra el Júpi-ter. Una nova errada del porter Boison a pocs minuts del final va evitar que l’Europa sumés els tres primers punts de la tempo-rada. Amb només quatre punts en set jornades, l’equip d’Albert Poch ocupa la plaça que marca la salvació, lluny de les posicions capdavanteres.

Xavi Tedó

Tanmateix, el tècnic escapulat s’aferra al bon joc que van desple-gar els seus jugadors a la segona part per creure en la remuntada: “Vam jugar mitja hora especta-cular a la represa i vam gaudir de moltes ocasions, aquest Europa s’assembla molt al que volem ser, hem demostrat com podem arri-bar a jugar”. Poch també atribu-eix a l’infortuni la mala ratxa per la qual passa l’equip: “No tenim la sort que necessitaríem en certs moments i al final per un error hu-mà acabes empatant un partit que tenies guanyat, fa tres jornades que ens mereixem sumar els tres punts”. Poch atribueix les errades de Boison a la seva inexperiència: “És un porter molt jove que només té 19 anys quan un porter no està fet fins als 25 o 26 anys, però ha de jugar perquè Fer està lesionat”. La manca d’eficàcia dels davanters és una altra de les assignatures pen-dents perquè l’Europa és l’equip

Els jugadors i els seguidors del Júpiter celebrant

el gol de l’empat al Nou Sardenya

que ha fet menys gols (4) de la lliga juntament amb el cuer Manlleu, el Santfeliuenc i La Jonquera. “A dalt no finalitzem les ocasions que te-nim” reconeix Poch, que creu que l’equip està acusant la pressió. Precisament el Santfeliuenc serà el proper rival de l’Europa. Un rival propici per sumar el primer triomf perquè tampoc ha començat bé la temporada i té tan sols vuit punts. Només tres dies més tard, el dia 12 a les 12, els escapulats tornaran a jugar fora contra el Castelldefels, que ha sumat els mateixos punts que els de Sant Feliu. Una altra sortida assequible per escalar po-sicions de forma urgent.

La campanya per captar socis s’allarga fins a finals doctubreLa campanya per aconseguir nous abonats s’allarga un mes de resultes de l’èxit de la iniciativa i s’acabarà a finals d’octubre. El club explica que desenes de socis s’han donat d’alta amb la nova promoció i les bonificacions que s’es-tan aplicant aquesta tempo-rada i confia que la demanda augmenti si els resultats del primer equip acompanyen. La campanya #HoPortem-Dins permet que un soci o

una persona que se’n vulgui fer només hauran de pagar la meitat de l’abonament si duen un acompanyant que adquirei-xi el carnet. Si en porta dos, l’abonament d’aquesta prime-ra persona tindrà cost zero. Paral·lelament, enguany s’ha ampliat la categoria de Grada Jove fins als trenta anys, amb un cost de 75 euros, i s’han re-baixat els preus de dues moda-litats de carnet amb l’objectiu de portar més gent al camp.

Els Lluïsos perden per

un sol punt en el debut

contra el CB Roser

El derbi barceloní entre dos dels grans candidats a lluitar per l’as-cens a EBA no va defraudar i el CB Roser es va endur el triomf per un ajustat 51-52 en un partit vibrant i ple d’emoció. Els blaus van exhibir la seva fortalesa defensiva, però els del Fort Pienc van revalidar el triomf que ja van assolir la tempo-rada passada. El flamant fitxatge del Grup Barna A, el pivot Marc Maldonado (12 punts, 17 rebots i 23 de valoració) va ser el millor dels homes de Marc Guiu. Els Llu-ïsos juguen dissabte contra el Vila-decans, que també va perdre.

El Tres Peons, quart al

Campionat de Catalunya

per equips de ràpides

El conjunt A del Club Escacs Tres Peons, format per Filemón i Jo-nathan Cruz, Luis Ballester, Xavi Martínez i Joan Prat, va aconse-guir la quarta plaça del 28è Cam-pionat de Catalunya de partides ràpides per equips. Els graciencs van derrotar els equips del Vallfo-gona, Castellar, Mollet A2, Mont-cada, Sant Boi i Peona i Peó, i van caure contra el Mollet A1 i Bar-berà, assolint un magnífic empat contra el Sabadell i els seus GMs, que van ser els campions del tor-neig en superar el Mollet A1 en un torneig molt disputat.

Tres Peons

breus

7 d’octubre de 2016l’independent

15

|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||activitat econòmica

Els promotors de l’aplicació signen un acord amb el portal Gràciadivina

Àgora Gràcia manté el seu crei-xement. Dos mesos i mig després de l’estrena, l’aplicació que aple-ga el petit comerç del districte, ja compta amb 350 establiments adherits i un miler llarg d’usua-ris. Unes xifres que denoten l’en-cert d’una eina tecnològica que és un aparador per a les botigues per fidelitzar la clientela amb ofertes i promocions.

Xavi Tedó

Un dels comerços que s’hi ha ad-herit és Oli Sal, especialitzat en la venda d’olis d’oliva verge extra situat al número 149 de la Traves-sera de Gràcia. La seva propietà-ria, Sandra Stefani, revela que “ja hem instal•lat l’aplicació a alguns clients que venen regularment a la botiga i que no la coneixien

X.T

La botiga Olisal és un dels establiments adherits a l’aplicació d’Àgora Gràcia

Àgora Gràcia segueix creixent ija compta amb 350 establiments

encara”. La màxima responsable d’aquest establiment que ja fa nou anys que funciona i que abans es trobava al número 170 valora de manera molt positiva aquesta iniciativa: “És una aplicació molt nova, que és a les beceroles, però estic convençuda que funcionarà bé, però necessita el seu temps per desenvolupar-se”. El sistema és molt senzill. Els clients que entren a la botiga es poden des-carregar allà mateix l’aplicació acostant simplement el mòbil al cartell del taulell obrint la NFC del telèfon. L’altre dispositiu que s’ha-bilita al taulell serveix per sumar punts que permetran a l’usuari gaudir de promocions: “Per cada dotze euros que es gasta el client obté un punt i quan n’ha acumu-lat cinc, els productes que compri tindran un descompte que es mou, en el nostre cas, entre el 5 i el 10% del cost total” assenyala Stefani. Aquesta aplicació és, a parer seu,

“una targeta de fidelització per-què premia la clientela”. El perfil dels usuaris és molt divers i no es limita a la gent jove, més avesada a les noves tecnologies, com es podria imaginar: “Hi ha més gent de 40 a 50 anys que joves perquè estan més pendents de possibles ofertes”. A l’espera que l’aplicació permeti pagar directament amb el mòbil sense necessitat de portar la targeta o diners en metàl·lic, Àgo-ra Gràcia ha signat un acord de col·laboració amb Gràciadivina, que permetrà a l’històric portal comercial dotar als comerços que hi estan adherits d’aquesta inno-vadora eina tecnològica sense cap cost afegit. L’encarregat del portal, Jordi Martín, és l’encarregat de visitar els establiments per expli-car quins tràmits s’han de fer per incorporar-se a la plataforma, que permet als comerços informar de les darreres novetats en una guia de fàcil accès i amb un sol clic.

Més informació:

productesdelaterra.diba.cat

Twitter: @economieslocals

Estand de la Xarxa Productes de la Terra a l’edició anterior del Fòrum Gastronòmic.

Els llegums: de la tradició a la innovació

El 26 d’octubre a partir de les 11 hores a la Sala Catalunya del Fòrum Gastronòmic repassarem la història del consum dels dife-rents llegums a Catalunya, coneixerem l’activitat que s’està duent a terme per recuperar i promocionar les varietats més arrelades al territori i, finalment, realitzarem un tastet d’aquest aliment.

bit.ly/LlegumsForum

La Xarxa Productes de la Terra,

protagonista al Fòrum GastronòmicEl diumenge 23 d’octubre arrenca una nova edició de la fira del producte gastronòmic

més important del sector. La Xarxa Productes de la Terra, que impulsa la Diputació de

Barcelona, tindrà presència amb un gran estand que acollirà 26 empreses, una aula de

cuina que oferirà prop de 30 tastos i una jornada dedicada a les lleguminoses.

Pèsols negres, tomàquets de

varietats recuperades, bo-

tifarra terre gada, vins i caves

amb DO, melmelades de préssec

d’Ordal són alguns dels productes

singulars que es podran trobar a

l’estand de la Xarxa Productes de

la Terra de la mà de les 26 em-

preses productores que hi seran

presents. Del 23 al 26 d’octubre

el recinte Gran Via de Fira de

Barcelona esdevindrà el punt de

trobada de restauradors, profes-

sionals de l’hosteleria i de tota la

gent interessada en el producte

gastronòmic de qualitat.

La Diputació de Barcelona apro-

parà als visitants tota la riquesa

gastronòmica de les comarques

de Barcelona a través dels seus

productes i les preparacions cu-

linàries més tradicionals però tam-

bé les més innovadores. Patés de

tomàquet maridats amb cerveses

artesanes, la recepta ancestral del

“mig raust” del Berguedà, timbal

d’albergínia blanca amb botifarra

negre del Bages, arròs a la sitge-

tana del Garraf, amanida de mon-

getes amb pollastre escabetxat

del Vallès Oriental, tomàquets del

Baix Llobregat... són alguns dels

prop de 30 tastos que es podran

degustar a l’aula cuina “Barcelona

és molt més”.

A l’estand de la Xarxa Produc-

tes de la Terra es podrà consul-

tar la segona edició del Directo-

ri d’empreses i productes, una

publicació que recull el miler

d’empreses que formen part de la

xarxa. Les dades estan classifica-

des per sectors, destacant aque-

lles empreses que produeixen o

elaboren productes singulars, les

que fan producció ecològica, les

que són centenàries i les que co-

mercialitzen en circuit curt.

La Xarxa Productes de la Terra

és una agrupació voluntària de 12

ens locals d’àmbit supramunici-

pal impulsada per la Diputació de

Barcelona l’any 2010 que agrupa

més d’un miler d’empreses pro-

ductores i elaboradores de pro-

ductes alimentaris de qualitat de

la demarcació de Barcelona amb

l’objectiu d’enfortir aquest teixit

empresarial.

Mapa dels productes singulars de la Xarxa Productes de la Terra.

Degustació de la Gamba de Vilanova a l’aula cuina.

16

7 d’octubre de 2016l’independent