BUTLLETÍ DEL

JARDÍ BOTÀNIC

DE BARCELONA

Nº 9

GENER 2006

Exemplar gratuït

L’efecte de les gelades

La biblioteca, un servei de l’Institut Botànic

Fruits de Crataegus monogynaImatge cedida per David Bertran

EDITORIAL

El caràcter mediterrani és un tret que dibuixa i viu

una cultura molt particular. Un entorn i una història

que ens han conduït a una societat adaptada a un cli-

ma estacional, que ens marca unes pautes de funcio-

nament, de viure el dia a dia. Un clima que pot ser

fred però agradable, o ser calurós però suportable.

De la mateixa manera que nosaltres ens hem adap-

tat al clima, la vegetació que ens envolta també ho ha

fet. Les plantes no necessiten grans luxes per viure,

però sí que els és indispensable la llum, l'aigua i els

nutrients, dins d'unes temperatures ni molt baixes ni

molt altes.

A diferència d'altres climes més constants al llarg

de l'any, el clima mediterrani ofereix estacions amb

primaveres i tardors plujoses i suaus, molt favorables

per al desenvolupament de les plantes. En canvi, els

hiverns són massa freds i els estius massa calorosos i

secs. Les plantes s'han hagut d'espavilar per sobre-

viure en aquests períodes més difícils. I, per això, les

plantes segueixen un cicle anual i es mostren dife-

rents en cada estació.

El Jardí us ofereix una gran novetat. Cal visitar-lo

amb ulls diferents segons l'estació. Entendrem què

fan les plantes en cada època de l'any: floreixen a la

primavera, fructifiquen a la tardor, s'aturen a l'hi-

vern i, mig seques, sobreviuen a l'estiu, i en desta-

quen les punxes que tenen perquè no se les mengin

els hervíbors.

L'any 2005 hem estrenat els itineraris estacionals

de la primavera i de la tardor, i us anunciem que durant

el 2006 oferirem l'estiu i l'hivern. Una activitat que vol

mostrar unes col·leccions mediterrànies per aprendre

a entendre la nostra vegetació en cada moment.

Núria Membrives

SUMARIJARDÍ BOTÀNIC

3 Flaixos

4 L’efecte de les geladesa les plantes

6 Aprenem botànica…

8 Planta’t al Botànic!,a la tardor

9 Els diferents substratsper cultivar plantes

11 Yuri López Llambí,bibliotecari del’Institut Botànic

ASSOCIACIÓ D’AMICS

DEL JARDÍ BOTÀNIC

13 Breus de l’Associació

15 Racó del soci

Nº 9 BROLLA

DireccióNúria MembrivesCoordinacióAmadeu CampsConsell de RedaccióAnna M. Llor i Carlos AzofraDisseny gràficRamon MartínezImpremtaImatge i Producció Editorialde l’Ajuntament de Barcelona

Paper Cyclus offset de 170 g, 100% reciclat

DIPÒSIT LEGAL: B-7696-2003-03-101.000 exemplars gratuïts

Amb la col·laboració del Centre deNormalització Lingüística de Barcelona.Delegació de Sants-Montjuïc-les Corts.

Jardí Botànic de Barcelona

Associació d’Amics delJardí Botànic de BarcelonaC/ Dr. Font i Quer, 2Parc de Montjuïc08038 BarcelonaTel. 93 426 49 35Fax 93 424 50 53

A/e:jardibotanic@mail.bcn.es (JARDÍ)amicsjbb@telefonica.net (ASSOC. AMICS)

Web: www.jardibotanic.bcn.es

3

Flaixos

� A final de setembre de 2005, es vapenjar a Internet la nova pàgina delJardí. El disseny s’inspira en el delweb del Museu de Ciències Naturalsdel parc de la Ciutadella. En desta-quem l’apartat de col·leccions on espoden consultar els diferents fitoe-pisodis amb el suport visual d’una fo-togaleria. Es pot llegir en tres idio-mes: català, castellà i anglès.www.jardibotanic.bcn.es

� El Jardí Botànic ha tornat a batre elseu rècord de visitants l’any 2005.Fins al novembre de 2005 han visitatel Jardí 40.514 persones. L’incrementd’afluència, l’any 2005 amb relació al’any 2004, ha estat gairebé d’un 25%.

� La plantilla de l’Institut de Culturade Barcelona, al Jardí, ha tingut duesnoves incorporacions durant l’últimtrimestre de l’any 2005: Núria Abe-llán, responsable de producció de vi-ver, i Lola Burzaco, com a adminis-tradora.

� Durant la campanya de tardor pas-sada es van plantar 1.974 noves plan-tes (180 espècies diferents) al Jardí,totes procedents del nostre viver.

� Durant el mes de novembre s’hi hainstal·lat un sistema de reg automàticen tres bancals amb coberta d’um-bracle del viver. Continuem priorit-zant el reg manual però ara podrememprar, especialment els caps de

setmana d’estiu, un sistema de regautomàtic per aspersió per garantirles necessitats hídriques de les plan-tes del nostre viver.

� Aquest hivern s’hi ha instal·lat unaplanta de depuració i filtrat d’aigua queutilitza el sistema d’osmosi inversa. L’ai-gua osmotitzada s’utilitzarà per regar lesplantes més delicades del viver: els bon-sais i les sembres de l’hivernacle.

� A banda de les dues fonts noves quees van instal·lar l’estiu passat al Jardí,se n’han fet construir dues més ques’hi col·locaran properament. Així,en el termini d’un any, haurem passatde dues a sis fonts d’aigua potable.

� Les pluges i les tempestes de latardor passada van malmetre força elJardí Botànic Històric, fins al puntque ha calgut tancar-lo provisional-ment. Personal de l’AMB, l’ICUB il’empresa Azahar hi treballen per talde reobrir-lo, al més aviat possible,en les millors condicions.

�Per als interesssats en les dades me-teorològiques, volem informar-vosque, des del gener i fins al novembrede 2005 hi ha hagut al Jardí una preci-pitació acumulada d'uns 577 mm, delsquals quasi 400 han caigut entre el se-tembre i el novembre. És a dir, pràcti-cament el 70% de les precipitacionss'han produït a la tardor, i en canvi,hem patit una primavera molt seca.

4

L’efecte de les gelades a les plantes

A les comunitats mediterrànies elprincipal factor que normalment con-siderem com a limitador en el creixe-ment de les plantes és la manca d’ai-gua a l’estiu. Però a les zones nord i estde la conca mediterrània peninsularhem de tenir molt present també elsefectes de les baixes temperatures alsmesos freds, i sobretot aquelles gela-des a final de tardor o inici de la pri-mavera, quan les plantes són molt méssensibles a les baixades fortes de tem-peratures. La resistència de les plan-tes al fred respon en part a l’espèciecultivada i també al seu grau d’adapta-ció; però existeixen nivells molt dife-rents de sensibilitat i de tolerància enfunció del seu estat fenològic.

Hom pot considerar temperaturesbaixes aquelles que són inferiors a lesque permeten l’activitat normal de laplanta. Per conveni parlem de geladaquan la temperatura és inferior a 0°Ca un metre i mig d’alçada, tot i que,aquest punt de vista no és gaire certper a les plantes d’origen tropical osubtropical que pateixen els efectesperjudicials abans d’arribar a aquestatemperatura. Segons la presència o node gel tenim un tipus de gelada o unaltre, anomenada blanca o negra. Totdepèn de les condicions d’humitatambiental quan la temperatura delpunt de rosada és inferior als 0ºC.

Segons les causes que originen lagelada també podem classificar-lesen tres tipus, per advecció o invasiód’aire fred, per radiació terrestre, oper evaporació, i tot i que en un mo-ment determinat el més probable ésque predomini una causa per damuntde les altres, en el transcurs d’una nitde gelada, hi pot haver una causa ini-cial i una altra de diferent al final.

A mesura que les temperatures bai-xen es produeixen a les plantes una sè-rie d’alteracions: inicialment un debi-litament de l’activitat funcional, des-prés el desplaçament dels equilibrisbiològics, i finalment la mort cel·lular ila destrucció dels teixits i dels òrgansvegetals. Si la congelació és lenta elsdanys provocats als primers estadissón reversibles sempre que la congela-

Kniphofia x praecoxNevada del 28 de febrer de 2005

5

ció no continuï gaire temps. En canvi,si el descens de les temperatures ésmolt acusat en poc temps els danysproduïts són irreparables.

Al Jardí alguns danys es manifestenen forma de cremades o zones sensecolor a les fulles a causa de la mancad’absorció d’aigua o per l’ acció del freda les arrels superficials descobertes. Alstroncs també es manifesten danys su-perficials quan encara no s’han pogutadaptar al fred amb les gelades de finalde tardor, o bé estructurals, que és quans’hi observen profundes esquerdesverticals. Les fulles i els brots tendressón els més exposats a l’acció del fred ipoden ennegrir-se en poques hores,els brots tendres cremats són de colormarronós, les fulles més exposades po-den presentar els marges cremats, tex-tura de suro o arrugar-se.

Afortunadament, els efectes de lesbaixes temperatures no tenen perquèser perjudicials per a totes les plan-tes. N’hi ha que necessiten el fred perinduir amb garanties la seva floracióacumulant hores-fred, i també hi ha

espècies que necessiten la vernalit-zació de les seves llavors per germi-nar posteriorment.

No tot és dolent; és molt importantrecordar que les plantes creen els seuspropis mecanismes de resistència alfred mitjançant la concentració desucs que fan baixar, d’aquesta manera,el punt de congelació de l’aigua dins laplanta, i també mitjançant canvis fi-siològics cel·lulars amb les baixadesprogressives de les temperatures, cosaque dóna lloc al fenomen que hom co-neix com a enduriment.

L’home coneix els mecanismes dedefensa de les pròpies plantes, elsdanys produïts en funció del tipus ide la durada de les gelades i els seusefectes beneficiosos, encara que had’ajudar aquelles plantes més sensi-bles a resistir el fred. Per això hem deprendre mesures preventives per talde no deixar-nos sorprendre en elsmoments més delicats. Per tant, hemde planificar les plantacions en fun-ció de les zones de potencial risc degelada, i principalment, estar ama-tents a les previsions meteorològi-ques, o utilitzar mulch de fullaracaseca al voltant del coll, protegir-lesdel vent, cobrir-les amb mantes tèr-miques a la tarda i treure-les al matí,i regar-les amb precaució.

�Josep Manel Gómez i Molina(text i imatges)

Picconia excelsaS’hi observen els brots

tendres arrugats

6

Aprenem botànica…

L’ARÇ BLANC

� Nom científic: Crataegus monogyna.

� Etimologia: El nom del gènereCrataegus prové del grec Kratos=dur, que es refereix a la duresa dela seva fusta, emprada des d’antic.L’epítet monogyna al·ludeix al gi-neceu de la flor (aparell femení)format per un sol carpel.

� Família: Rosàcies.

� Descripció: Arbust espinós defins a 5 m d’alçada. Floreix a prin-cipis de primavera. Viu a les bar-disses del mantell marginal delbosc, i també en marges de moltsconreus.

Flor pentàmera : 5 sèpals, 5 pètals,5 estams per verticil (3 o 4 verti-cils i per tant 15 o 20 estams) ambovari unicarpel·lar tancat i soldaten un receptacle.

Els fruits maduren a la tardor,quan perd les fulles, i són d'un co-lor vermell viu.

� Característiques de la fulla: Fu-lles decídues que cauen a l’hivern,gràcils, formades per 3-5 lòbulsmés o menys dentats. Flors blan-ques i flairoses.

Fulla lobulada de l’arç

7

LA FAMÍLIA DE LES ROSÀCIES

� Etimologia:Prové del gènere Rosa, que derivadel grec Rhodon o del cèltic Rhod,amb el mateix significat.

� Trets diagnòstics de la família deles rosàcies:- Arbres o arbustos llenyosos a vega-des amb espines amb les fulles alter-nes (també oposades en espècies ex-traibèriques), simples o compostes.- Flors en general en inflorescèn-cies cimoses que per reducció po-den ser solitàries.Flors bisexuals o unisexuals. Pre-senten 5 sèpals , i 5 pètals (1), lliu-res, alternats, de color blanquinós,groguenc o, rosat o vermellós.- Contenen nombrosos estams(2) i sovint un sol pistil (3) amb 1-50 carpels lliures o bé soldats en-tre si dins un receptacle.- Els fruits poden ser secs o car-nosos; simples (fol·licle, drupa,aqueni), múltiples (polifol·licle,polidrupa, poliaqueni) o comple-xos (úrnula, pom, cinorrodon).

� Distribució de les rosàciesal món:- Nre. gèneres al món: 100-115- Nre. d’espècies: 3.000-3.500- Usos econòmics: fruits comesti-bles (Cydonia, Eryobotria, Fraga-ria, Malus, Mespilus, Prunus, Pyrus,etc) i flors o fruits ornamentals(Pyracantha, Rosa, etc.) o medici-nals (Crataegus)

�Les rosàcies del Jardí Botànic:- Xile: els gèneres Fageneckia i Qui-

llaja.- Sud-àfrica: el gènere Leucodidea.- Califòrnia: els gèneres Rosa, Fallu-

gia, Cercocarpus i Heteromeles.- Conca mediterrània: els gèneres

Crataegus, Prunus, Amelanchier, Fi-lipendula, Rosa, Sorbus i Geum.

- Canàries: els gèneres Dendriopote-rium i Marcetella.

�Text: David Bertan

�I·lustracions : Josep Sabanès

i Montserrat Molins

(3)

(1)

(2)Flor bisexual

amb

nombrosos

estams

i un sol

pistil

8

Planta’t al Botànic!, a la tardor

Planta’t al Botànic!, va ser el joc de pa-raules que vam utilitzar per convidar atothom a venir al Jardí a final d’octubrede 2004. Celebràvem el 5è aniversaridel Jardí. Aquesta frase s’ha convertiten el nom de les dues festes anuals quel’any 2005 volíem consolidar al Jardí,una a la primavera i, una altra, a la tar-dor. Dues festes que fem coincidir ambl’estrena de l’itinerari estacional co-rresponent. A la BROLLA d’abril de2005, ja us parlàvem del projecte decrear uns itineraris estacionals, unaproposta per als visitants en el qual vo-líem destacar el millor del Jardí en cadamoment i aprofitar per introduir-losen alguns conceptes que els ajudessinentendre millor el món de la botànica.

El diumenge 23 d’octubre de 2005,vàrem estrenar l’itinerari de tardor.En aquesta segona proposta de reco-rregut pel Jardí, parlem de fruits i dequins agents en faciliten la dissemi-nació. També expliquem per què hiha arbres que perden la fulla i d’al-tres que no, quins són els motius pertriar una estratègia o una altra.

Amb l’itinerari de tardor vam as-solir la meitat dels objectius del pro-jecte dels itineraris estacionals; no-més ens queda preparar el d’hivern iel d’estiu. Ens hem proposat de te-nir-los enllestits aquest 2006.

Pel que fa al dia del Planta’t al Bo-tànic!, a la tardor, ens van visitar1.623 persones. Per acompanyar l’es-

trena de l’itinerari de tardor, vamoferir tres activitats que els visitantstrobaven al llarg del recorregut.D’entrada van poder furgar en el mónde les formigues. Teníem tres petitsformiguers amb habitants inclosos,un model de formiga i fitxes per sa-ber com són i com viuen.

Una mica més endavant van poderaprendre algunes coses sobre els bo-lets, amb les interessants explica-cions d’en Jaume Morera, amb lacol·laboració de la Mònica Viladesau,ambdós voluntaris de l’Associaciód’Amics. I, abans de sortir del Jardí,tothom va poder-se endur llavorsd’alguns arbres i arbustos del Jardíper poder experimentar a casa.

Ara, estem preparant els itinerarisd’hivern i d’estiu pensant en el prò-xim Planta’t, el de la primavera. Sem-pre amb la intenció que conegueu mi-llor el Jardí i en pugueu gaudir més.

�M Teresa Vila i Merino

Taller de formigues

9

Els diferents substrats per cultivar plantes

En estat natural, les plantes estanadaptades al medi que les envolta i siles volem cultivar en un lloc diferenthaurem d’imitar, mínimament, lescondicions naturals de procedència.

Un dels factors més importants, ambvista a l’èxit del cultiu, és el substrat(n’hi ha d’altres ben importants tam-bé com la temperatura, el reg...).

No necessitarà el mateix sòl una Pri-mula que creix a l’àcid sotabosc, en-voltada de fulles i matèria orgànica,que un cactus del desert mexicà, quecreix en una terra totalment mineral iforça compactada amb un ph altís-sim; d’altra banda, no caldren aques-tes dues terres anteriors per cultivar-hi una orquídia que es desenvolupa a20 m d’alçada en un petita esquerdade la branca d’un gegantí arbre del’Amazònia.

En centres de jardineria, en granssuperfícies i en diferents tipus decomerços, hi podem trobar distintstipus de substrats ja elaborats ambgran quantitat de nutrients i aptesper un gran nombre d’espècies; finsi tot, n’hi podem trobar d’especialsper a bonsais, cactus, orquídies,etc., que acostumen a ser fiables en-cara que no podem descartar la pos-sibilitat de tenir alguna sorpresa in-esperada.

Si es tenen mitjans (una mica d’espaii poca cosa més) el millor serà quefem la barreja o el substrat nosaltresmateixos, després d’haver identificatl’espècie i d’haver buscat informaciódel seu hàbitat i necessitats (Internetés una gran font d’informació, percomençar, si més no).

Hi ha diferents tipus de materialsque aporten propietats al substratque varien segons la proporció delsdiferents elements. El ph (grau d’a-cidesa de la terra) també és possiblede regular segons el percentatge delsmaterials utilitzats.

Diferents materials:� Argila: és la terra menys granulosa.Reté l’aigua i fa que els nutrients no esperdin amb el reg. No se n’ha d’abusarja que pot ofegar la planta (màx. 35%).

� Sorra: més granulosa. No reté l’ai-gua. Al contrari, fa que dreni i querespiri l’arrel. L’excés de sorra pro-dueix massa compactació i poca re-tenció de l’aigua (màx. 40%).

� Torba negra: són molses descom-postes i estratificades sota terra, desde fa milers d’anys. La torba negra ésla que es troba a més fondària i té mésnutrients. El problema és que airejapoc. Dóna molts bons resultats barre-jada amb sorra i argila, a parts iguals.

10

� Torba rossa: és la mateixa molsaque forma la torba negra però de ca-pes més superficials. Està menysdescomposta, i per tant, no aportagaires nutrients. Reté molt bé l’aiguai atorga esponjositat al substrat.També fa baixar el ph (acidifica).

� Perlita: roca d’origen volcànic ex-posada a altes temperatures (1.200ºC) que cristal·litza. És mol lleugera iporosa. Fa que el substrat es trobi ai-rejat (màx. 15%).

� Greda volcànica: la podem trobarde diferent granulositat. Per utilit-zar-la com a substrat és preferible fi-na. Aireja igual que la perlita però re-té una mica més l’aigua. S’utilitzatambé com a drenatge fent una petitacapa al fons.

� Fibra de coco: les característiquessón molt semblans a les de la torbarossa. Si l’adquirim sense dessalarpodem obtenir resultats desastrosos.

� Compost: es tracta de matèria or-gànica descomposta, principalmentper l’acció dels fongs i dels microbis.Té una gran capacitat de retenciód’aigua i un alt contingut en nutrientsque variaran en funció de la matèriaprimera. Un compost fet de fulles ibranques tindrà diferents qualitatsque un altre de fems de cavall. És im-portant saber-ne la procedència perobtenir bons resultats.

Si el que volem és plantar una plantaa terra haurem de preparar la plantades de petita. Per això utilitzaremcom a part del substrat la terra onanirà i habilitarem l’emplaçament fi-nal fent-hi esmenes (per exemple, siés massa argilosa, sorra i compostenvoltats amb el sòl originari ajuda-ran que la planta arreli correcta-ment). Bona collita!

�Damià Rodríguez Batlle

Greda volcànica

Compost en procés de maduració

11

Yuri López Llambí

Qui són els usuaris de la Biblioteca?Els usuaris més habituals són els in-vestigadors de l’Institut, però tambéatenem la comunitat investigadora iuniversitària especialitzada en botà-nica i farmàcia, tant de Catalunyacom de la resta de l’Estat, sovint viaelectrònica.

No obstant això, per la part muni-cipal que ens toca, la biblioteca estàoberta a tota la ciutadania. S´ha de te-nir en compte, però, que el fons i elsserveis de la biblioteca són molt es-pecialitzats, gairebé tots en llengüesestrangeres, i sovint no encaixen ambles necessitats d’aquests usuaris.

I en concret, aquests usuaris què hipoden trobar?Trobaran una hemeroteca amb més de1.500 publicacions especialitzades enciències naturals –fonamentalment,botànica–, i també un fons de llibreson predominen els que tracten de ta-xonomia i flores d’arreu del món.

Al fons que hi tenim físicament hihem d’afegir les col·leccions electròni-ques: bases de dades, revistes i llibresdigitals que es poden consultar des delsordinadors de la sala de lectura.I del fons, què en destacaries?El més destacable és sens dubte la bi-blioteca científica dels Salvador, que

Yuri López Llambí,bibliotecari de l’InstitutLa Biblioteca de l’Institut Botànic vanéixer l’any 1916 conjuntament ambla secció de botànica del Museu Mar-torell, ara Museu de Ciències Naturals(parc de la Ciutadella).

La Biblioteca és d’adscripció mix-ta: CSIC-Ajuntament de Barcelona.Des de l’any 1998 forma part de laXarxa de biblioteques del CSIC , amb un servei prioritari a la comunitat inves-tigadora però també oberta a qualsevol persona que hi estigui interessada.

Els responsables del servei diari d’aquesta biblioteca són Yuri López, biblio-tecari, i Isidora Manso, auxiliar. Els podeu trobar de dilluns a divendres, de 8 a14 h. També és possible concertar visites a la Biblioteca, a la tarda.

Yuri López, és filòleg i documentalista. Ha treballat com a auxiliar de biblio-teca pública. Actualment, i fins al mes de març de 2006, desenvolupa la sevatasca a l’Institut com a bibliotecari en pràctiques.

12

forma part del Museu Salvador allotjat al’Institut. Consta de més de mil volums,molts dels segles XVI i XVII, i fins i totalgun incunable. Qualsevol dels llibresés valuós per ell mateix, però el que ésexcepcional és el fet que en conservemel conjunt pràcticament íntegre.

També cal destacar el llegat de JosepCuatrecasas i Arumí, un dels nostresbotànics més importants, exiliat el1939. Cuatrecasas ens deixà part de laseva biblioteca i una interessantíssimacol·lecció de fotografies fetes durant elseu treball de camp a l’Amèrica del Sud.

I pel que fa a les mancances, quètrobes que s’hauria de resoldre?La mare de totes les mancances és lade personal, atès que sense una direc-ció de biblioteca estable no hi pot ha-ver cap mena de planificació, ni a migni a llarg termini. Aquesta situació jafa anys que dura, i fins que no se solu-cioni, difícilment podrem assumir elrepte de crear o adaptar serveis per aqui ara com ara són els usuaris més

desatesos, els ciutadans sense un vin-cle professional o docent amb la botà-nica. En aquest sentit, l’experiènciadel Jardí ens podria ser molt útil.

Un altre problema ben diferent ésl’estat de conservació del fons antic,que és sincerament preocupant. Desde la direcció de l’Institut i la Biblio-teca s’estan cercant solucions, peròcaldrà molta perseverança per acon-seguir els recursos necessaris.I la teva experiència en aquesta tas-ca... Què hi has aportat? Què n’hasaprès?El més destacable ha estat reprendrela comunicació amb els investiga-dors, trencada com a conseqüènciadel tancament del centre durant elprocés de trasllat al nou edifici.Guanyar-se la confiança dels usuarisno és gens fàcil, i he de dir que ha es-tat necessàriament un èxit d’equip.

Pel que fa a què n’he tret personal-ment, diria que una experiència nova iexigent. De plantes, no n´he après res...El futur. Com el veus?No el tinc gens clar, però crec que laBiblioteca no hauria de renunciar aassumir més competències dins l’Ins-titut (l’arxiu o la intranet, per exem-ple), ni es pot permetre el luxe de notreballar amb altres entitats –biblio-teques, museus, el mateix Jardí Botà-nic– si vol arribar millor al ciutadà.

�Amadeu Camps

13

Breus de l’Associació…

UN VOL PEL JARDÍ BOTÀNIC

L’Associació a València

El cap de setmana del18 al 20 de novembre,

la Teresa Garzón i la Mònica Viladesauparticiparen a València en la 10a Troba-da de Voluntariat Ambiental organitza-da per VOLCAM, de l’Obra Social de laCaja de Ahorros del Mediterráneo.La Teresa ha estat la responsable de do-nar cos al projecte que s’ha iniciat l’any2005, i que continuarà durant l’any2006. Es tracta de fer un estudi de campper saber quines espècies d’aus fa servirel Jardí Botànic, i donar-les a conèixer.Així, durant la segona quinzena d’oc-tubre es va organitzar un curs d’ini-ciació al món de les aus, impartit perJaume Soler. Aquesta formació era elpunt de partida per formar un grupde voluntaris.La Mònica Viladesau, responsable delServei d’Activitats Educatives, tambépresentà a València la proposta del talleron es relacionen les aus i les plantes.Per a l’any 2006, a més, es vol comen-çar a incloure informació faunística alsitineraris interpretatius, i a col·locaralgun plafó informatiu al Jardí Botànic.

VOLUNTARIS

El dissabte 8 d’octubre els voluntarisdel Jardí Botànic van fer la reunióanual. Sempre és positiu veure'ns lescares per saber que en som més delsque ens veiem setmanalment.

Durant el tri-mestre, s’hademanat lacol·laboracióa alguns vo-luntaris perdonar suport

a jornades que es fan al Jardí Botànic,i en les quals hi ha molta assistència.D’altra banda, també cal informarque la Maria Àngels Vilaró s’ha in-corporat a l’equip de suport associa-tiu per ajudar en la coordinació iatenció als voluntaris.

ASSEMBLEA GENERAL

ORDINÀRIA

El dissabte 17 de desembre va tenirlloc la trobada anual dels socis, perrepassar l’estat de l’Associació, apro-var els comptes i el pressupost per al’any 2006. Com a detall més impor-tant de tots els informes que ha pre-sentat la Junta Directiva, destaquemel bon estat econòmic de la nostraentitat, tot i que som una entitat sen-se finalitat de lucre. Hem de felicitar,doncs, en Manuel Soler pel treball fetcom a tresorer durant l’any 2005.

T’AGRADEN LES AUS?Busquem col·laboradors per a l’estudi de camp.Tu tries l’horari i el calendari!

FESTA DE NADAL

Un amic deia que les nostres trobadestenen el seu encant en l’equilibri entrela senzillesa organitzativa i el caliu ques’hi respira. Enguany, per millorarl’organització del Concurs de Truites, ievitar aglomeracions s’ha escollit unjurat entre els assistents. En el propernúmero de la BROLLA us informaremdels guanyadors d’aquest concurs, querebran com a obsequi un sopar per adues persones al restaurant el Lliure.

QUOTES

A començament de febrer es girarà elrebut de les quotes dels socis nume-raris. Un any més, es manté el preude les quotes.

JARDÍ BOTÀNIC DE CÒRDOVA

Per a la propera prima-vera (del 3 al 5 de juny)s’organitza un viatge

per conèixer el Jardí Botànic de Còrdo-va. Aquest jardí, inaugurat l’any 1987,és una institució d’àmplia projecció so-cial i notable prestigi en l’àmbit inter-nacional. Tenim previst poder compar-tir moments amb membres de la Socie-dad de Amigos del Jardín Botánico,com ja es va fer l’any passat a Gijón.Es donarà informació detallada sobre el viatge al’Agenda de la Primavera. Si creus que hi pots estarinteressat, o vols fer-hi algun suggeriment, comuni-ca-ho a la Secretaria. Gràcies als que han ajudat afer la tria de la destinació del viatge 2006, en res-posta a la crida que es va fer a la darrera BROLLA.

www.jardinbotanicodecordoba.com

AGENDA D’ACTIVITATS

Els responsables de l’elaboració del’Agenda demanen als socis que facinpropostes d’activitats que els agradariaque s’oferissin des del Jardí. Podeu fer-les arribar per escrit o per correu elec-trònic a l’Associació. Tos els que hicol·laborin amb propostes entre febreri març de 2006 rebran un obsequi.

INVERSIONS

Gràcies als diferents ajuts que repl’Associació, s’han pogut fer algunesinversions de material durant l’any2005. Les més importants són:– Un telèfon mòbil per atendre per-manentment les escoles i els centresque demanden visites guiades o acti-vitats educatives.– Una màquina digital de fotografiaper poder enregistrar els momentsespecials.– Un megàfon per poder donar indi-cacions a grans grups.– Unes jaquetes corporatives per a les mo-nitores del Servei d’Activitats Educatives.

CONVENI AMB EL LLIURE

L’Associació d’A-mics ha signat un

conveni de col·laboració amb el res-taurant el Lliure (situat al costat delTeatre Lliure), per promoure les visi-tes al Jardí de grups i particulars quevulguin degustar menús propis de lesregions representades al Jardí.www.el-lliure.com

14

Racó del soci

Em subscric a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona per un any com a soci/a:

�� Individual: 20 € �� Estudiant: 14 € �� Jubilat: 14 € �� Protector: 300 € �� ......................

Nom i cognoms ............................................................................................................ Data de naixement....................

DNI ........................................... Població ..................................................................................... C. P......................

Adreça......................................................................................................................... Telèfon ....................................

Forma de pagament

�� Ingrés en compte (s’adjunta justificant):La Caixa, oficina 1152, núm. compte: 0200048724

�� Xec nominatiu

�� En efectiu

�� Entitat bancària (recomenat)

Data............................ Signatura

Envieu aquesta butlleta a l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

(C/ Dr. Font i Quer, 2. Parc de Montjuïc. 08038 Barcelona)

Autoritzo al banc/caixa ...........................................................................

Adreça agència.......................................................................................

Població...................................................................... C.P. .................

ENTITAT �������� OFICINA �������� DÍGIT CONTROL ����NÚMERO DE COMPTE ��������������������perquè pagui els rebuts que a nom meu li siguin presentats des d’ara

per l’Associació d’Amics del Jardí Botànic de Barcelona

✁

Els amics del Jardí Botànic de Barcelona...

• Poden visitar el Jardí Bo-tànic gratuïtament

• Donen suport al creixe-ment del Jardí

• Tenen un descompte enles activitats de l’Agendadel Jardí

• Reben informació de lesnovetats del Jardí

• Gaudeixen d’un progra-ma especial d’activitats

• Reben la BROLLA

• Poden col·laborar en elmanteniment del Jardí

• Tenen descomptes a:- Garden Center Bordas

Gavà- Navarro Mitre, florista- Oryx, botiga de natura

i d’excursionisme- Tokonoma, botiga,

escola i viver de bonsais

Agraïment especial a tot el personal del Jardí Botànic per la seva col·laboraciói aportació en la redacció de la BROLLA, i a la voluntària Tina Villa, per la sevafeina d’encartament i d’etiquetatge.

Donem la benvinguda a:

Josep Casares Romeva, M. EugèniaNo, Mònica Martínez Cou, Ana Leiva,nous socis voluntaris.Rosa Fierro, M. Neus Rodés, Margari-ta Balaguer, Sílvia Sánchez, MariaCinta Torta, Carme Giralt, Isabel Toll,Gonzalo Azofra, Eulalia Gorina, JoanAntoni Miró, nous socis numeraris.

Felicitem:

Núria Membrives, pel naixement delseu fill Oriol; l’Amadeu Camps, pel delseu fill Víctor; i Carlos Azofra i GemmaFraile, pel del seu fill Gonzalo.

Descansa al Jardí etern:

El nostre condol als amics Benjamí iFedra Aïsa, per la pèrdua de la sevamuller i mare.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Sternbergia lutea, il·lustració de Jaume Morera,

voluntari de l’Associació d’Amics

La nostra llavor fa créixer el JardíAPUNTA-T’HOA LA TEVA AGENDA:

• Diumenge 12 de febrerFestivitat de Santa EulàliaJornada de portes obertesi taller infantil

• Dissabte 11 i diumenge 12 de febrerA la recerca dels animalsdel Jardí BotànicTaller infantil

• Dissabte 25 de marçFesta de la PrimaveraEl jardí dels cinc sentits

• Diumenge 26 de març,Consultori de PlantesEs reprèn la nova temporada

Voleu rebre la revista en format digital?

Voleu rebre la informació d’una manera més immediata?

Envieu un e-mail a: acamps@telefonica.net

Hi heu de posar: el vostre nom i els cognoms i l’adreça electrònica

on voleu rebre tota la informació del Jardí.

A l’apartat assumpte, podeu posar-hi: Inf. Jardí.