bàsquet esportnúm. 33 · febrer-març 2007 · temporada IXa · Difusió gratuïta per als federats

El 2007 comença ambèxits pel bàsquet catalàEl 2007 comença ambèxits pel bàsquet català

I també: CB Parets, 75 anys · Josep Lluís i Joan López: ACEB · JordiMumbrú · Bàsquet femení: CB Lleida · Personatge: Maria Planas ·Fundació: XIIIa Festa Social i Castellar del Vallès 2007.

3

Cercar la progressió amb fermesa En el número anterior de “Bàsquet esport”, el PresidentEnric Piquet, en una amplia entrevista amb motiu de la sevareelecció com a màxim responsable del bàsquet català, perun nou període de quatre anys, exposava el seu punt devista sobre el camí fet i les consecucions obtingudes en elsúltims temps, que atorguen al bàsquet, per la tasca delsseus clubs i pel camí fet per la Federació, una posició cap-davantera en l’àmbit esportiu i social de Catalunya, que enscompromet a nous reptes alhora que posiciona a tot elcol·lectiu en una situació alentadora, engrescadora, cara elfutur. El futur llunyà a travès de la formació de les novesgeneracions i el futur immediat cara la consecució de pro-jectes viables, útils i eficaços, que serveixin precisament perla projecció dels nostres infants i joves el dia de demà.

L’esport, el bàsquet, és un valor en si mateix, que quan espractica en edats jovenívoles no obté dels seus participantsel reconeixement que mereix ni l’assumpció conscient delque ofereix. Més endavant, ja en la maduresa, coneixedors iconscients dels valors humans i els derivats de les activitatssocials que portem a terme a través de l’esport, sabem quela incidència de les nostres accions i decissions poden tenirconseqüències rellevants, tant en la formació dels receptorsd’aquests fets com en el desenvolupament d’una o altreactivitat.

El bàsquet, des de sempre, al marge la pura pràctica espor-tiva, saludable, és un element interactiu en actuar com avehicle de formació, individual i col·lectiva. No descobrimres de nou. La implicació de les persones responsables d’undels diferents col·lectius que poden destriar-se, un equip, unclub, una entitat, una institució, etc, ha de posseir, entre d’al-tres, un valor fonamental: el desprendiment, la generositat.

S’ha d’ensenyar que el valor del grup està per sobre de l’in-dividual, però que sense la progressió, la virtut, el modelque l’individu ha d’aportar no hi ha conjunció possible pelgrup, ni per descomptat vàlua. Com diferents articles delpresent número de “Bàsquet esport” fan referència, certesantigues i mai solventades problemàtiques del nostreesport van revifant i no aconseguim redreçar-les per caminsde sensatesa, sentit comú o simple educació. Unes líniesmés amunt s’esmentava l’esport com a vehicle de formacióhumana, de pràctica de la salud, una salud física i sobretotmental. Aquest és el repte, aconseguir d’una vegade pertotes posar traves a la intolerància, a les males arts, a lamala educació, als mals exemples. Ensenyar als minyons,joves i grans també, que els homes i dones de l’esport pos-seeim un privilegi, l’haver estat cridats pel propi esport perdignificar-nos com a individus i com a col·lectiu per millorarles condicions de convivència i els valors de la mateixa, itransmetre’ls. Les pistes i camps de bàsquet i les seves gra-deries han d’ésser un exemple de comportament, si nò, elque sempre diem dels valors del bàsquet és omplir-nos laboca de fum. Cal, doncs, fer una acte de reflexió elemental,pura, de introspecció personal i col·lectiva en cada cas, club,entitat o institució, car si actualment tant en les entitatscom en les institucions on es decideix el rumb de l’esport noes fes per la vitalitat i la utilitat del mateix sinó en funció dela “vitalitat” i “utilitat” dels canvis polítics o dels models desocietat, sempre discutibles, els valors de l’esport quedensoterrats, inexistents, anorreats.

Sumari 334. Entrevista. Josep Lluís Cortés, no s'ha presentat a la reelec-ció a la Presidència de l'ACEB, ell i el nou President, en JoanLópez, ens manifesten les seves experiències i esperances com adirigents de l'Associació d'Entrenadors.

6. Bàsquet bàsic. A Parets del Vallès celebren el 75è aniversa-ri de l'inici del bàsquet a la població. El C.B. Parets commemoraaquesta fita recordant els seus orígens i programant un muntd'activitats.

12. Actualitat. Jordi Mumbrú, home de bàsquet, nomenatRepresentant de la Secretaria General d'Esports de la Generalitatde Catalunya, al territori de Barcelona.

14. Bàsquet femení. El Bàsquet Lleida, només amb equips feme-nins, lluita per la difusió del bàsquet entre les noies de les comar-ques lleidatanes.

16. L'anàlisi. El paper de les Seleccions Catalanes Cadets iInfantils, masculines i femenines, en els campionats d'Espanyacelebrats a San Fernando (Cadis), el mes de gener.

22. Personatge. Maria Planas, una dona històrica del bàsquetcatalà i espanyol, ens ha explicat la seva trajectòria i els seus con-ceptes del bàsquet i de l'esport.

24. Col·laboracions. "Violència verbal en el basquetbol", unarticle de Joan Carles Mitjana, àrbitre internacional i d'ACB, onexposa el seu punt de vista sobre un aspecte molt evident en elsnostres camps de bàsquet.

26. Fundació. La XIIIa Festa Social i els guardonats com a"Històrics del Bàsquet Català", i la inauguració de "Castellardel Vallès. Ciutat del Bàsquet Català 2007".

29. Punt de vista. Les col·laboracions de les dones i homes dels bàsquet català: Rosa Melara (CB Santa Coloma) i JordiVallmajó (ADEPAF de Figueres).

bàsquet esport

Edita:Federació Catalana de BasquetbolRambla Guipúzcoa 27, 08018 Barcelona.Tels. 93 396 66 00 – Fax: 93 323 77 60www.basquetcatala.comConsell Editorial: Enric Piquet, Joan Guiu i Juan Carlos CebriánRedacció: Joan Guiu, Juan Carlos Cebrián i Carlos GarcíaDirecció: FCBQ.Agraïments: Maria Planas, Rosa Melara (CB Santa Coloma), Jordi Mumbrú,Jordi Vallmajó (Adepaf), Josep Lluís Cortés (ACEB), Joan López (ACEB),Helena Mur (B.Lleida), Iván Macarulla (B.Lleida), Didac Cayuela (CB Parets),Lluís Vial (Castellar del Vallès 07) i Joan Carles Mitjana. Disseny i maquetació: Estudi VirgiliFotografia: Miguel Ángel Chazo, Ricard Rovira, Juan Carlos Cebrián, FCBQ i FBC.Fotomecànica i impressió: Enclave Gràfico S.L.Distribució: SPMD.L.: B-44976-98

La FCBQ no es fa responsable dels textos que no siguin de membres de lapròpia FCBQ.

4

Relleu a l’ACEB. Josep LluísCortés deixa la Presidència, i Joan López n’és elegitEl passat mes de novembre de 2006 es va produir un fet rellevant en el món del bàsquet català, que hapassat desapercebut per una gran majoria, però des de “Bàsquet esport” creiem que cal fer-ne esment idestacar-ho, pel que porta d’història en el seu passat notable i exemplar, i pel que en el futur pot aportar.

L’ENTREVISTA

TEXT: JOAN GUIUFOTOS: JUAN CARLOS CEBRIÁN

Al capdavant de l’Associació, en JosepLluís Cortés i el seu equip directiu hantingut cura d’organitzar i programaruna gran diversitat d’actes. Després de20 anys en Josep Lluís Cortés va deci-dir no presentar-se a la reelecció com aPresident de l’ACEB i donar pas al seuVice-President, en Joan López, que vapresentar-se i va ser elegit, sense opo-sició, i des d’ara porta les regnes del’Associació dels entrenadors catalans.Per aquest motiu, els tenim als dos enaquestes planes.

BQe. Josep Lluís, com contemples elsanys dels teus mandats i quina ha estatla línea d’actuació ?J.Ll. Com una vivència irrepetible perpositiva i enriquidora, sobretot perquèvaig tenir la sort de disposar d’uns com-panys de Junta que en tot moment van seruns col·laboradors extraordinaris, com sifossin, sense ser-ho, autèntics professio-nals i, a més, grans amics. Vull fer unesment especial a la dedicació i tasca delmalauradament desaparegut Joan Coma,que des del primer moment em va asses-sorar i va treballar perquè la nostraAssociació ocupés el lloc capdavanter queavui té en el món de les Associacionsesportives i de bàsquet. També em cal unagraïment molt especial, en majúscules,als directius i President de la FederacióCatalana de Bàsquet pel suport constant iajut que l’ACEB i jo personalment he rebutde la seva part.Considero que la línia d’actuació de l’ACEBha estat d’una continuada progressió, de tal forma que s’ha convertit en unmirall i exemple de moltes Associacionsd’Entrenadors del món del bàsquet, lesquals sovint ens demanen assessoramentsobre com organitzar-se i funcionar.

BQe. Quins creus que han estat elsmoments més rellevants i que destaca-ries de la teva gestió ?J.Ll. El més rellevant és haver pogut dotarl’Associació d’un local propi, la qual cosarepresenta una fita històrica en ser patri-moni importantíssim per l’ACEB. De la meva gestió destacaria que he estatmolt afortunat per conèixer i fer una fortaamistat amb els meus directius, conèixerels entrenadors socis de l’Associació, gentamb inquietuds per millorar els seusconeixements i posar-los al servei delsseus jugadors

L’Associació Catalana d’Entrenadors deBasquetbol (ACEB) va complir el passat2006 25 anys d’existència en el trans-curs dels quals milers d’entrenadorscatalans han tingut a possibilitat de for-mar-se a través dels centenars deClínics, Seminaris, Cursos, xerrades itrobades que l’ACEB ha organitzatarreu de Catalunya. Els més prestigio-sos i reconeguts tècnics mundials, cata-lans i espanyols han participat enaquestes activitats que l’ACEB ha anatprogramant sense desmai ni aturador.

5

BQe. Per què en aquest moment hasdecidit no presentar-te a la reelecció ?J.Ll. Crec que les institucions necessitendotar-se de persones capacitades quepuguin prendre el relleu en el momentoportú, i així portar a terme, amb il·lusió ieficàcia, els objectius que cadascú denosaltres tenim. Si a més d’això, confiesplenament amb les persones que estanmés properes a tu i que consideres vàlidesper aportar noves idees i impulsarl’Associació, és l’hora de deixar pas i oferirel teu suport al dret que tenen d’accedir ala Presidència.

BQe. L’ACEB ha estat, de les diferentsassociacions d’entrenadors de bàsquetespanyols, la més destacada i activa,com ho valores ?J.Ll. Com un èxit de tota la Junta Directivaque he tingut l’honor de presidir i de la quen’estic molt orgullós, precisament per lafeina capdavantera que s’ha realitzat, i desd’aquí els hi vull agrair tot el suport, dedi-cació i afecte que des del primer momentm’han dispensat.

BQe. Joan López, l’experiència d’aquestsanys al costat d’en Josep Lluís querepresenta per tu, particularment i coma dirigent dels entrenadors ?J.L. Considero en Josep Lluís com ungran amic i un mestre. La prova és que laprimera acció que vaig realitzar com aPresident de l’ACEB va ser demanar a laJunta Directiva que l’anomenés Presidentd’Honor de l’Associació, que així ho vanaprovar, per no perdre una persona de laseva vàlua, distinció que en Josep vaacceptar i n’estem molt contents. Pel quefa a l’experiència, puc dir que estar al seucostat ha sigut gratificant i enriquidora, perla seva capacitat d’acció i desenvolupa-ment en el món del bàsquet, pels seus vas-tíssims coneixements i pel seu lideratge.

BQe. La trajectòria esportiva d’en JosepLluís, com a jugador (116 vegades inter-nacional), entrenador (C. Catòlic,Joventut, C.N. Sabadell, IFA-RCDEspanyol) i seleccionador (FemeninaAbsoluta Espanyola, UniversitàriaEspanyola, Masculina Espanyola en Jocsdel Mediterrani i 22 anys segon entrena-dor de la Masculina Absoluta Espanyola),

és prou coneguda, però en Joan Lópezprobablement és un desconegut per amolts tècnics, especialment els joves,fes-nos una mica de recorregut per lateva vida esportiva.J.L. Vaig començar a jugar al Pedagogium,del barceloní barri de Gràcia, on vaigtambé entrenar a quasi tots els equips ivaig ser-ne directiu . Allò és casa meva.Després una etapa de 10 anys a l’U.E.Claret, on em van fitxar per una tasca deformació i progressió, portant un equipPre-Infantil de nens que el vaig entrenarfins que va arribar a Sènior. Després unestemporades al S.E.S.E. i als Lluïsos deGràcia, aquí vaig viure la meva primeraexperiència, positiva, amb el bàsquetfemení, i finalment vaig tornar alPedagogium en els meus últims quatreanys com entrenador actiu. Entre tantapista vaig tenir temps d’ocupar-me d’altresafers, com ser un dels impulsors i soci fun-dador de l’ACEB, on he estat des del pri-mer moment en les seves JuntesDirectives, com a Vocal, Tresorer, Vice-President i ara President, també fa moltsanys que sóc membre de la JuntaDirectiva de l’Associació Espanyolad’Entrenadors i des de fa dos anys ocupola Secretaria General del ComitèProfessional de l’Associació Espanyolad’Entrenadors.

BQe. Aquest periple que comences, ambquines perspectives ho fas i que creusque pots aportar a l’ACEB ?J.L. Intentar fer crèixer l’ACEB. Continuarla tasca que s’ha fet, recolzar els entrena-dors, ajudar-los des de l’Associació a millo-rar els seus coneixements i posar-me a laseva disposició pel que, des del meucàrrec, pugui fer per atendre el seu desen-volupament tècnic i el de la “professió”.Crec que l’entrenador és una peça cabdalen el món del bàsquet i cal que els nostrestècnics assumeixin la importància del seupaper, dels seus coneixement i actituds, laseva responsabilitat com a formadors ieducadors, i la incidència que tenen sobreels nens i nenes, nois i noies, que dirigei-xen, i des de l’ACEB lluitarem per impulsaraquesta incidència tan personal comsocial que l’entrenador té en el bàsquet, iel respecte que mereix.

BQe. Amb quins col·laboradors de Juntacomptes ?J.L. La majoria són companys i amics de laJunta anterior, que han acceptat seguircol·laborant amb mi, i que són l’EnricPascual com a Vice-President, en ManelFaura com a Tresorer, la Montse Vicent il’Oriol López en el Comitè Tècnic, com aVocals en Josep Lluís Ferrer, AntoniCallao, Joaquim Creus i Joan Rovira, enXavietr Mitjans com a Delegat de Lleida ien Víctor Neila com a Delegat deTarragona, i com a noves incorporacions hiha l’Albert Gasulla Pascual, Núria Vilasecai Dolors Sánchez, sense oblidar la presèn-cia d’una persona tant apreciada i dedica-da com Marta Rojas que fa un munt d’anysés la secretaria de l’Associació.

Al marge, i com molt bé també ha esmen-tat en Josep Lluís, estic convençut delsuport continuat que rebrem de laFederació Catalana, del seu President Sr.Enric Piquet i de la seva Junta Directiva.

BQe. Lluís, que esperes d’aquesta novaetapa de l’ACEB ?J.Ll. No només espero, sinó que estic con-vençut que la nova Junta farà honor a totel que des de sempre ha aportatl’Associació, treball en pro dels entrena-dors catalans, i un treball de qualitat ireconegut.

BQe. Acabem, tots dos, un missatge alslectors de “Bàsquet esport” i als entre-nadors catalans ?J.Ll. Vull fer un recordatori als entrena-dors de bàsquet: que tinguin sempre pre-sent que l’esport, i en el nostre cas el bàs-quet, no és només un fi que podria signifi-car guanyar o perdre, sobretot guanyar,sinó que és un mitjà per l’educació de lespersones que tenen al seu càrrec i que ellssón els primers responsables de fer-los-hientendre, i també no oblidar mai que sónresponsables de la seva formació com apersones a més de com a esportistes.J.L. En la mateix línia que en Josep, que elbàsquet és ensenyar i dirigir, i que han delluitar per millorar i progressar, respectanti dialogant amb les persones que al seuentorn conformaran el seu bàsquet del diaa dia, assumint molt seriosament que calensenyar, ensenyar a jugar i ensenyar moltbé a perdre i guanyar.

Josep Lluís Cortés

Joan López

Els primers partits es van jugar entre lesparròquies del Vallès Oriental i el VallèsOccidental, i ja passada la tragèdia de laGuerra Civil, es va participar en el cam-pionat comarcal de l’organització juvenilde Falange. El primer camp de Parets,referència obligada en qualsevol cròni-ca històrica, era un terreny gens pla,que va requerir els “treballs forçats”dels entusiastes del moment que micaen mica el van aconseguir anivellar. Era

CB Parets.75 anys de bàsquet, d’entusiasme i vocació per la seva pràcticaCom en molts altres indrets de Catalunya, el bàsquet a Parets del Vallès va començar a l’aixoplug de laparròquia. L’any 1932, el mossèn Jaime Escudero i un grup de joves il·lusionats en fer esport, van formarel primer equip de bàsquet de la població. Eren d’edat juvenil i es van inscriure als campionats de laFederació de Joves Cristians de Catalunya, els anomenats “fejocistes”. Dels primers jugadors hi hamemòria de Ramon Dulcet, Àngel Anfruns, Josep Jordà, el “pubill” Guineu, els germans Joan i Pere JoanCodina Piferrer, l’Alfons Codina Garcia, els germans Àngel i Lluís Piquer, Marc Vilarrasa, Ferran Albors,Pere Vila i Josep Ribas.

BÀSQUET BÀSIC

TEXT: CB PARETS I FCBQ.FOTOS: CB PARETS.

6propietat de la Sra. Rita Puig, mestresadel “Cafè de Baix”, i estava situat onavui hi ha la Cooperativa Agrícola “LaParetense”. Segons Ramon Dulcet iJosep Ribas, van treballar-hi un munt dedissabtes, a pic i pala, rebaixant elterreny. El camp es va utilitzar finsl’any 1936 i després del 1940 al 42, anyen què es va passar a jugar a la plaça dela vila, lloc on es va jugar fins el 1951.

Postguerra a l’O.A.R.Acabada la guerra, es va formar un nouequip juvenil, amb el nom “OrganizacionesJuveniles de Falange”, que al 1940 es vacanviar el nom per “Acció Catòlica”, en sin-tonia amb la conjuntura del moment entresocietat i església, participant en els cam-pionats d’Acció Catòlica, organitzats pelBisbat de Barcelona. Els dos equips deParets –Acció Catòlica i Frente deJuventudes- es van ajuntar creant el ClubBàsquet Parets, fet que va assentar la pràc-tica del bàsquet amb continuïtat. Es va par-ticipar en els campionats de l’OrganizaciónAtlética Recreativa, l’O.A.R. , començant a3ª categoria i aconseguint ascensos a 2ª i1ª categoria un any rere l’altre.

Malgrat siguin fets prou coneguts, no és enva recordar i explicar a les generacions d’a-vui, com en aquells anys calia netejar elcamp a cada entrenament o partit.Escombrar-lo, retirar pedres, pintar les líne-es de joc amb calç, regar-lo una mica iinflar l’única pilota que habitualment esdisposava, aquella de cuir amb càmera ipassador, i en segons quins llocs tambécalia plantar els pals de les cistelles en elsforats preparats. Un esforç suplementari aldel propi joc, que els que disposen d’unsFormació d'històrics

7

La repressa als anys 70L’activitat no es va reprendre fins a inicisde la dècada dels setanta en què apareixenels equips dels centres escolars de lapoblació, com el d’un grup de noies delcol·legi Ntra. Sra. de Montserrat, que ambel suport de l’Ajuntament van tornar a por-tar el bàsquet a Parets, incribint-se en elscampionats de l’O.A.R. També un grup denois retornen fent un partit contra el SantFeliu de Codines, i en observar-se que lacontinuïtat era factible, que la predisposi-ció i entusiasme de nois i noies tenia con-sistència, reneix el C.B. Parets, que partici-pa en els campionats masculins i femeninsde l’O.A.R., i ja no tindrà més aturador. Al73 retorna el bàsquet masculí, al 75 es jugaen el Pavelló Municipal, al 76 s’organitza uncampionat escolar a la població i el sèniorde nois és semifinalista de Copa, al 77 esdisposa ja de quatre equips, Sènior,Juvenil, Infantil i Aleví i es desitja entrar ala Federació Catalana, desig que va aug-mentar quan el sènior masculí es proclamacampió de 2ª categoria O.A.R. i al 79 elsotscampionat de Copa. Finalment, la tem-porada 1979-80 el C.B. Parets s’inscriu a laFederació Catalana, participant en elCampionat Provincial Masculí i classificant-se en dècima posició entre 55 equips. Perarrodonir la il·lusió i el compromís comen-çat, al setembre de 1979 es va posar enmarxa el minibàsquet, amb el ressò quehavia tingut la celebració, al Pavelló

En els anys 90 es rejuveneixen molt elsequips i s’aconsegueixen èxits i ascensos,des de Tercera B a Segona Catalana, ambl’engegada de diferents esdevenimentscom el primer torneig Vila de Parets o laIa Nit de l’Esport.

quants anys recorden molt bé, i que sovintes pregunten qui ho resistiria ara, moltespecialment el no disposar d’aigua calen-ta en aquells hiverns de fred, gel, pluja ivent.

L’any 1951 el Sr. Josep Feliu i Prats, propie-tari de la fàbrica de teixits “La Linera”, vafer-se càrrec de les despeses de la cons-trucció d’un nou camp de joc, situat en elsanomenats “Horts del Rector”, davantl’Avinguda de Catalunya. La pista es vainaugurar el 13 de maig del 51 amb un par-tit entre els treballadors de la fàbrica “LaLinera” i els “escribientes” del despatx cen-tral de Barcelona. En aquests anys es vacompetir repetidament a 1ª categoriaO.A.R., amb adversaris prou coneguts comCB Canet, CB Mataró, CC Mollet, CBCabrera de Mataró, o CB Vallvidrera., i calrecordar que es disposava de primer equipi equip de reserves o segon equip, cadas-cun en el seu campionat.

L’any 52, un lamentable incident amb l’àr-bitre d’un partit a qui un “incontrolat” vaenviar-li un “tocho” en acabar l’encontre,va representar l’expulsió de l’equip de lacompetició, al marge la multa i el tanca-ment del camp. Aquests fets van tallar decop l’ascendent trajectòria de l’equip i lacontinuïtat del mateix. Serà al 1954 quanAlfons Codina, Jaume Gorina i JaumeUrgell intenten reactivar-ho, però topenamb el record que encara dura a l’O.A.R.,que no els admet. Apareix la iniciativa i lainventiva d’aquells entusiastes, i canvien elnom del club, que denominen “AgrupacióDeportiva Urgell”, el qual es va mantenirfins a finals dels cinquanta amb penes i tre-balls. Va ser una època plena d’entrega,companyonia, anècdotes i incidents impen-sables en aquest segle XXI, que la memò-ria, segurament, ha mitificat, però van pas-sar i es van viure i la gent del bàsquet elsva superar i va fer possible que els seus fillsi néts juguin amb condicions molt dife-rents.

Partit dels anys 40 del CB Parets.

8

BÀSQUET BÀSIC

El segle XXILa Junta Directiva s’ha anat renovant, ambincorporacions que van agafar la responsa-bilitat de vetllar per la història de l’entitatfent-la consistent, moderna, a disposició dela població i oberta a oferir la pràctica delbàsquet als infants de la població, amb lesidees i filosofia molt clares sobre el creixe-ment i competència esportiva i social del’entitat. Al 2000 es fa càrrec de laPresidència en Didac Cayuela i fructifica latasca de les directives anteriors, però s’a-posta molt fermament per la mainada de lapoblació, per estructurar el club des de lacoordinació i direcció tècnica, es formenentrenadors propis, s’adequa l’equipamentdels equips, s’intensifica la relació amb lesfamílies, i la millora en el funcionament del’entitat s’evidència any rere any, i el margeel bon treball de la gent del club, en tots elsàmbits, aquest bon funcionament globalpassa de boca en boca, l’Ajuntament hoadverteix i respon amb un suport total, eco-nòmic i en infraestrucura, i a l’inici del segleXXI el C.B. Parets presentava un espectacu-lar estol de 17 equips, és a dir, uns 180 juga-dors i jugadores.

Des de llavors s’ha incrementat la tasca depreparació esportiva i ciutadana, enfortintels criteris d’actuació, “el sostre de l’enti-

tat l’ha de marcar la base”, ens diu elPresident, i en l’actual temporada 2006-07,es competeix amb 25 equips, 13 masculins i12 femenins, amb el Sènior de nois a 2acatalana i el de noies a 3a , i amb quatreequips Mini de nens i dos Pre-Minis, i ennenes un Mini i dos Pre-Minis, que junt elsaltres equips Infantils, Cadets i Júniors, amés dels menuts de l’Escola de Bàsquet,són el futur, la garantia de l’esforç de tèc-nics, dirigents i famílies, per oferir l’oportu-nitat als nois i noies de la vila de formar-seen uns valors que els acompanyaran de pervida. En definitiva quasi 300 jugadors ijugadores, 30 entrenadors , coordinadors iDirector Tècnic i una Junta Directiva presi-dida per Didac Cayuela, que té com a objec-tiu prioritari el consolidar l’Escola deBàsquet, avançar en els objectius esportiusque passen per seguir fidelment el progra-ma d’aprenentatges fixats per la DireccióTècnica, amb tots els entrenadors delsequips amb títol oficial, i un organigramamodern que atent els aspectes esportius,econòmics, socials i de projecció de futur,que ha preparat un programa d’activitatsesportives i socials pel 75è aniversari delbàsquet a Parets, que farà del present 2007un any on el bàsquet omplirà, mes a mes, lavida social, cultural i esportiva de la població.

Municipal, de les semifinals del CampionatProvincial de Mini, al juny del 79, any inter-nacional del nen.

Al 1981 es puja a 2ª catalana i al 83 es dis-posa ja de sis equips (Pre-Infantil, Infantil,Juvenil, Júnior i Sènior masculí i un Juvenilfemení) i al 85, amb el suport del’Ajuntament i la FCBQ, s’instal·len cistellesa diferents indrets públics de la poblacióper a la promoció del bàsquet, dins la cam-panya “Bàsquet al carrer” i s’organitzen lesprimeres “24 Hores de bàsquet” al PavellóMunicipal.

Al 1986, es produeixen certes diferènciesde criteris en el si del club i algunes perso-nes i jugadors decideixen encetar un camídiferent, creant l’ASO.VE.EN, Club deBàsquet, que durant cinc anys va tenir vidapròpia, fins que al 1991 les dues entitats debàsquet de Parets van decidir unir esforçosi treballar en comú, en un sol club.

En els anys 90 es rejuveneixen molt elsequips i s’aconsegueixen èxits i ascensos,des de Tercera B a Segona catalana, ambl’engegada de diferents esdevenimentscom el primer torneig Vila de Parets o la IaNit de l’Esport. Els equips van augmentant,l’afecció creix i s’aconsegueix el suport defirmes comercials de la població, il’Ajuntament s’implica en l’ajut a l’entitat.Aquesta recuperació esportiva que a l’en-sems va portar l’ajut econòmic de les insti-tucions i la població, va representar elreconeixement social del club, i va culmi-nar amb la creació de l’Escola de Bàsquet.

El CB Parets compta avui amb 300 federats

El present i el futur del CB Parets

Tot el CB Parets 2007

El nomenament de Toti Mumbrú com aRepresentant Territorial per Barcelona dela Secretaria General de l’Esport, de laGeneralitat, ha promogut certs canvis enl’organigrama del Comitè Tècnic de laFederació. Per ocupar el càrrec deSotsdirector de l’Àrea de Seleccions i delPDP, deixat per Mumbrú, s’ha nomenatRicard Daura, que en els últims anys haestat Seleccionador català del Cadetfemení. Daura és un home molt coneguten el bàsquet català, primer com a jugadoren categories inferiors a La Salle Gràcia iFC Barcelona, i com a jugador sènior alReus Deportiu i finalment al CB Vall deGràcia. Com a tècnic es va iniciar molt joveen els equips de promoció de La SalleGràcia, va dirigir el Júnior femení del’Universitari, amb qui va aconseguir doscampionts de Catalunya i un sotscampio-nat d’Espanya i encategoria sènior vaestar dos anys com a segon entrenador deJoan Carles Pie a l’Universitari a LligaFemenina Espanyola, i després uns anys alSR Lima Horta com a màxim responsabledel Sènior, ascendint a LF-2, i des de 1992ha estat tècnic de Seleccions catalanes deformació i de Programes de Tecnificació,essent tres anys responsabl de la SeleccióMini masculina, amb dos campionatsd’Espanya i un tercer lloc, tres anys méscom a entrenador de la Selecció Cadetfemenina, amb dos títols i un tercer lloc, itambé va estar un any com ajudant de laSelecció Cadet masculina, aconseguint elsotscampionat d’Espanya. En defitiva unhistorial de gran nivell que no va oferirdubtes als responsables del Comitè Tècnicde la Federació, en pensar en ell pel càrrec.

9

NOTÍCIES

70è Aniversaridel CB Balaguer Aquest any 2007 el CB Balaguer celebra elseu 70è aniversari. Les activitats progra-mades van començar el 24 de gener ambun entrenament-xerrada amb Josep M.Torres, tècnic de Balaguer, actualmentsegon entrenador del Plus Pujol Lleida.El 16 de març s’inaugurarà l’exposició “70anys de bàsquet a Balaguer”, que roman-drà oberta al públic fins el 9 d’abril, a laSala d’Exposicions de l’Ajuntament.L’endemà, dissabte 17 de març, a les set dela tarda s’ha programat un partit entre elsVeterans del FC Barcelona i el R. Madrid, alPavelló Municipal, i per completar la jorna-

LesPreseleccionsCatalanesMinis Les Seleccions Catalanes Minis, mas-culina i femenina, afronten les últimessetmanes de preparació abans delsCampionats d'Espanya, que es dispu-taran a Cadis durant els primers diesde Setmana Santa, del diumenge deRams, 1 d’abril, al dimecres Sant, 4 d’a-bril. La Selecció Catalana Mini masculina,entrenada per Josep M. Planas, ambJoan Carles Morant i Toni Carrillocom a ajudants, s'enfrontarà en unaprimera fase a Castella Lleó, Canàries,Galícia i Aragó. Els jugadors preselec-cionats són: Pol Bassas (CB SantJosep Badalona), David Santín (CBSanta Coloma), Ignasi Moix (EPSabadell), Xavier Moix (EP Sabadell),Didac Cusó (CEB Samà), Víctor Ibáñez(CP Roser), Binai Fontdevila (PaidosSant Fruitós), Alejandro José Antunes(Joventut Badalona), Gerard Gomila(Joventut Badalona), Xavier Assalit(Joventut Badalona), David Jofresa(Joventut Badalona), Carlos Barrera(FC Barcelona), Bernat Camarasa(SAFA Claror), José Marín (JAC Sants)i Marc Pagès (JAC Sants). Pel que fa a la Selecció Mini femenina,entrenada per Enric González, ambBlanca Romeu i Josep Carretero coma ajudants, jugarà contra CastellaLleó, Aragó, Canàries i Astúries. Lesjugdores preseleccionades han estat:Marta González (UE Mataró), SusannaPeiris (UE Mataró), Ariadna Pujol (UEMataró), Anna Giménez (BFViladecans), Paula López (BFViladecans), Ariadna Aragón (EBCBCornellà), Raquel Blázquez (EBCBCornellà), Yaiza Rodríguez (EBCBCornellà), Júlia González (FemeníSant Adrià), Sílvia Quer (Femení SantAdrià), Laia Torres (Bàsquet Samà),Marta Jou (Arenys Bàsquet), Carolinadel Santo (Joventut Les Corts), FionaAsso (GEIEG) i Marta Fernández(CESET Girona). D’aquestes relacions de quinze juga-dors i jugadores, que composen ladarrera preselecció, sortiran els dot-zes definitius, que es faran públics almes de març.

Ricard Daura, nou sotsdirector de l’àrea deseleccions i PDPde la FCBQ

da al Restaurant l’Espígol es farà un soparcommemoratiu.El 25 de març, diumenge, organitzada con-juntament amb la Representació Territoriala Lleida de la FCBQ es farà la TrobadaProvincial de Minibàsquet, i del 3 al 6 demaig es celebrarà la Fase Interautonòmicadel campionat d’Espanya Júnior PreferentNivell A.El 2 i 3 de juny s’ha preparat una nova edicióde les XXIV Hores de Bàsquet a Balaguer, i el6 de juliol es celebrarà, al restaurantl’Espígol, el sopar anual de la RepresentacióTerritorial a Lleida de la FCBQ.

10

NOTÍCIES

II TorneigInternacionalCadet del CB OpaloCerdanyolaEl CB Opalo Cerdanyola organitzaràdefinitivament el seu segon II TorneigInternacional de Bàsquet, en catego-ria Cadet masculí, els dies 5, 6, 7 i 8d'abril. El Parc Esportiu de Guiera i laZona Esportiva Can Xarau seran lesseus d'aquest torneig. Els equips par-ticipants seran: Moncao Basket(Portugal), Club DeportivoPinhalnovense (Portugal), CB Gatosde Navajoa-Sonora (Mèxic), MSB(Suïssa), CB Campello (Alacant), CBInstitut Vicens Vives (Girona), CB UnióManresana (Manresa), CB Montblanc(Tarragona) i CB Opalo Cerdanyola(Cerdanyola del Vallès).

Després de la celebració del Congrés Miniel passat mes d'octubre a Manresa, on esva redactar un projecte experimental deReglament Mini, que es va aplicar en eltorneig intern del Congrés, el ComitèTècnic de la Federació vol conèixer la inci-dència que l’aplicació d’aquest reglamentpot tenir, tant en el desenvolupament delspartits com en el procès de formació deljugador/a de Mini, punt aquest últim queestà en la base del canvi de regles, a fi d’o-ferir més temps de joc al jugador/a, aixícom protegir-lo de motivacions externes,

Projecte Mou-te i suma En el mes de desembre 2006, es va pre-sentar, a la Sala d’Actes de la FCBQ, el pro-jecte solidari “Mou-te i Suma”, en el qual,Intermón Oxfam, Aldees Infantils SOS,Amics de la Gent Gran i la Fundaciód’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia,s’han sumat al CEM Bac de Roda en la sevaintenció d’ofeir als abonats l’oportunitatde participar en accions solidàries.El projecte consisteix en la realització d’ac-tivitats a favor de les diferents ONG inclo-ses en la programació regular del centre.El plantejament anual del projecte es divi-deix en els quatre trimestres, dedicantcadascun d’ells a un tema concret:“Pobresa i desenvolupament”, “Infància” “

3ª edat” i “Salut”, àmbits directamentrelacionats amb les raons de ser de lesorganitzacions col·laboradores.Les activitats que completen el programa“Bac de Roda solidari” per l’any 2007,seran des de 3 master-clases mensuals(aquàtiques, d’spinning i d’activitats dirigi-des) fins a festes infantils, una per trimes-tre, passant per xerrades informatives decada ONG i del projecte concret al que esdestinaran els recursos obtinguts.

“Mou-te i suma”, l’eslògan del projecte,respon a la idea que el petit esforç demolts va sumant cap a un gran resultat.Amb aquest fi, els usuaris del CEM Bac deRoda amb una contribució mínima de2euros per participar en cada activitat,poden ajudar als beneficiaris dels projec-tes de les ONG abans esmentades.

Fites d’àrbitres catalansXavier Amorós va arribar el passat mesde febrer als 700 partits com a àrbitreACB. “Tinc una sensació molt especial.Després de 24 temporades apréns agaudir més de cada partit que xiules.Quan vaig iniciar la meva carrera no emplantejava fins on podia arribar, peròquan aconsegueixes arribar als 700partits significa alguna cosa, perquè sermés de dues dècades fent el que mést’agrada és bonic”. També Manel Alzúria celebra els seus600 partits ACB. Altres àrbitres catalansposseeixen també un elevat nombre departits xiulats: Joan Carles Mitjana (691en el moment d’escriure aquest article),Jose Antonio Martín Bertrán (618) iSantiago Fernández (576). Igualment, cal fer especial esmentd’Anna Cardús, l’àrbitre catalana querecuperant-se de la greu lesió de lliga-ments creuats, ha rebut una excel·lentnotícia: la FIBA l’ha designada perarbitrar en el Campionat del Món Sots19 femení, que se celebrarà al juliol aBratislava (Eslovàquia). Desitgem queper aquestes dates estigui totalmentrecuperada. D’altres àrbitres quetambé estaran a competicions inter-nacionals de seleccions seran JoanCarles Mitjana, al Mundial Sots 19masculí a Sèrbia; i Manel Alzúria.

CB Tordera 15è aniversari Per aquesta commemoració el club ha preparat un programa d’actes per tot l’any. Com amés notables poden destacar-se, el concurs per la lletra de l’himne del club, convocat elpassat gener 2007; al març es convoca un concurs de fotografíes; al febrer i abril hi hapreparats clínics pels entrenadors i a l’abril un concurs de dibuix infantil; pel maig hi haprevist homenatjar els fundadors de l’entitat; al juny un 3x3 al carrer obert a tota lapoblació i els veredictes dels concursos; a l’agost els partits de Festa Major i una cursabotant la pilota, i pel setembre el 1r Torneig “Ribera de la Tordera”, un torneig que englo-barà equips dels municipis riberencs del riu Tordera i que s’organitza amb la intenció quetingui continuïtat i se celebri cada any en una població diferent de la conca. Al marge departits de veterans, XII hores, concursos, etc, a celebrar en els mesos de tardor, pel des-embre està prevista la cloenda de l’aniversari amb un sopar.

tal com va quedar ampliament explicat enl’article sobre el Congrés Internacional deMinibàsquet a Catalunya, publicat en el nº32 d’aquesta revista.Des de la jornada del 13 de gener del pre-sent 2007, en les competicions de Minimasculí i femení, de Nivell A-1, en tots elsseus grups, a la fase reguar de la territoriald Barcelona, s’està aplicant aquest nouProjecta de Reglament, amb el coneixementprevi dels clubs participants. A final de tem-porada es procedirà a valorar aquesta apli-cació des d’un ampli ventall de criteris.

El projecte de reglamentmini sorgit delcongrés, enpràctiques

La Representació Territorial a Tarragonade la FCBQ, ha establert el calendari provi-sional de trobades d’Escoles de Bàsquetdel seu territori. Són trobades dirigides alsnens i nenes que no competeixen i elcalendari provisional establert és elsegüent:

Febrer: a TORREFORTA, organitzada perl'AD Torreforta. (data a confirmar).

Març: a AMPOSTA, organitzada pel CBAmposta (dia 25).Abril: a VALLS, organitzada per l'AEClaret (dia 22) i a ALCANAR, organitzadapel CIE Alcanar. (data a confirmar).Maig: a LA SELVA DEL CAMP, organitzadapel CB La Selva (dia 6), i a REUS, organit-zada pel CN Reus Ploms (dia 12).Juny: a TARRAGONA TROBADA FINAL.(podria ser el dia 27).

11

El SedisBàsquet organitzarà la fase d'ascens a LligaFemeninaFinalment, la FEB s’ha decantat per la can-didatura presentada per l’AE SedisBàsquet de la Seu d’Urgell per tal d’orga-nitzar el Campionat d’Espanya d’ascens ala Lliga Femenina . El president del Sedis, Antoni Ferraz, s'hamostrat molt satisfet de poder acolliraquestes fases ja que pot ser un primerpas per poder retornar a la màxima cate-goria del bàsquet femení estatal, valorantmolt positivament al seu espònsor CADIpel seu suport incondicional en aquestprojecte esportiu des de fa 20 anys. El pre-sident també vol donar les gràcies al gransuport rebut per les institucions implica-des, com ara el Consell Català de l’Esportde la Generalitat de Catalunya, laDiputació de Lleida, l’Ajuntament de la Seud’Urgell, la Federació Catalana de Bàsqueti la seva Delegació Territorial de Lleida.Després de 10 anys, la ciutat de la Seu tor-narà a organitzar el Campionat d’ascens ala màxima categoria, el qual representaràun impacte econòmic i social de gransdimensions pel municipi. El president haafegit, a més, que s'ha convocat aquestdijous mateix, amb caràcter d’urgència,"una junta directiva extraordinària per talde començar a treballar en la organitzaciód’aquest esdeveniment esportiu i que siguiun èxit". En les propers quinze dies la FEB i elmateix Sedis es reuniran per concretardiversos aspectes organitzatius del cam-pionat per la firma del conveni.

Clínics ambponents de luxeDos clínics a càrrec d’entrenadors derenom, un d’ells català, es portaran aterme a Catalunya durant el mes de març.Pepu Hernández, seleccionador espanyolabsolut i campió del món al Japó el passatmes de setembre, serà el primer, en un clí-nic-sopar preparat pel Comitè Tècnic de laFederació Catalana de Basquetbol. Elsegüent ponent de luxe serà el badaloníJoan Plaza, entrenador del Real Madrid,actual líder de l’ACB, dins dels actes del75è aniversari del CB Granolllers. El clínic-sopar de Pepu Hernández s’hacelebrat el dilluns, dia 5 de març.L’entrenador madrileny va fer una xerradaamb el títol "Baloncesto sin bote", a laSala d'Actes de la FCBQ. Després es varealitzar una taula rodona-sopar alRestaurant del CEM Bac de Roda, que estroba al costat de les instal·lacions de lamateixa FCBQ. Cal recordar que en elcombinat dirigit per Pepu Hernández alMundial de Japó, set catalans en total,

cinc jugadors (els germans Gasol, Pau iMarc, Joan Carles Navarro, RudyFernández i Àlex Mumbrú) i dos ajudants(Joan Creus i Rafa Vecina) es van penjar lapreuada medalla d’or.Quant a la jornada tècnica de formació deJoan Plaza, titulada “Els fonaments delbàsquet d’avui”, serà el 16 de març, diven-dres, a les 21:30 hores al pavelló del CBGranollers (c/Girona, 222), tot aprofitantl’estada del Real Madrid a terres catalanesper disputar la jornada 25 de la lliga regu-lar ACB (17 i 18 de març) contra elWinterthur FC Barcelona. Aquest clínics’emmarca dins dels diversos actes queestà organitzant el CB Granollers ambmotiu del seu 75è aniversari. El club valle-sà convida tots els entrenadors i entrena-dores de la comarca perquè puguin parti-cipar d'aquesta xerrada. Les inscripcionssón totalment gratuïtes i es poden fer anivell de club o de forma personal. Enqualsevol dels casos, per acudir-hi, caldràconfirmar l’assistència per fax enviant elfull d’inscripció que podeu trobar a lapàgina web del CB Granollers (www.cbgra-nollers.com) o bé adjuntant les dades pere-mail a l’adreça cbg@cbgranollers.com.

Trobadad’Escoles

de Bàsqueta Tarragona

12

Jordi Mumbrú, nou RepresentantTerritorial de la Secretaria Generalde l’Esport a BarcelonaEl que ha estat durant pràcticament quatre anys sotsdirector de l'Àrea de Seleccions de la FCBQ, TotiMumbrú, ha hagut d'abandonar aquest càrrec, per poder portar la Representació Territorial d'Esports deBarcelona i Comarques, lloc que ocupa des principis de gener. El seu substitut a l’Àrea de Seleccions iPDP de la FCBQ es Ricard Daura, tal com podeu llegir a la secció de notícies.

ACTUALITAT

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: FCBQ

Com valores tots aquests anys a laFCBQ?Vaig entrar a la FCBQ d’ajudant de laSelecció Infantil de la generació del 77(l’any 1990) i això va significar un salt dequalitat per mi molt important, doncs vaigpassar d’entrenar a l’Escola Sant Ignasi deSarrià a entrar a treballar en un grup d’e-lit, tot i que abans ja anava de monitor decampus d’estiu, que abans organitzava laGeneralitat (Cervera, Collell, Berga iMollerussa). L’estiu del 90, després de sercampió d’Espanya a Cuenca amb aquellageneració infantil, també vaig estar de

director de Campus a Berga. La temporadasegüent ja vaig debutar com a selecciona-dor infantil, amb la generació del 78, ambnomés 20 anys. Recordo aquesta època amb molta il·lusiója que tenia davant un projecte personalmolt important. Durant el Campionat vaigpatir molt ja que la vivència era innovado-ra per mi i a més, com sempre ha estat,hem tingut l’obligació moral d’obtenir elmillor resultat, que era la victòria. Vamquedar tercers guanyant a Madrid a la ter-cera pròrroga del tercer i quart lloc, en unencontre on el rival estava entrenat per

Tomàs González, pare d’Òscar González,ara al Ricoh Manresa.En aquest campionat vaig aprendre molt,sobretot en la idea que els campionats esguanyen en la preparació (s’han de veuremolts partits i s’ha d’entrenar). Aquestaidea la FCBQ la va assimilar molt ràpida-ment i la resposta de la Junta Directiva vaser molt positiva respecte al recolzamental Comitè Tècnic.A partir d’aleshores, tot va ser molt posi-tiu. Així, vam guanyar cinc dels sissegüents campionats infantils, jo com aprimer entrenador, i amb Víctor Garcia,Ricard Daura, Pere Andreu com a aju-dants.En aquesta època compaginava tasquesd’ajudant dels cadets, també assolint trescampionats d’Espanya de seleccions ambel Xavi Rodríguez d’entrenador i JoanCarles Pie (Durango, Lanzarote i Palencia).Durant aquest procès, vaig tenir la sort departicipar en els Jocs Olímpics deBarcelona al 92, com a responsable degestió de resultats de Badalona. Una expe-riència inoblidable ja que vaig tenir la sortde viure uns Jocs Olímpics des de dins.Com a anècdota, un dia dins els vestidorsde l’equip nord-americà, em demanaven150kg de gel per un partit, i la gent queestà dins el básquet sap que aquestaquantitat de gel no s’acaba. Vaig poder lamà Julious Irving. A l’acte de lliurament demedalles, jo vaig acompanyar la SeleccióCroata, i l’entrenador, después d’haverperdut contra USA, estava de molt malhumor i ho va pagar en part amb mi. Quanen Drazen Petrovic va veure aquella acció,ell mateix va dirigir-se al tècnic demos-trant la seva part humana (que no semprees veu en els jugadors), i al final el mateixentrenador em va demanar disculpes.En l’etapa de cadet vaig debutar amb la

13

Selecció del 83 a Granada i recordo quefins aquest Nadal fa deu Reis que esticfora de casa. Es va recollir el treball fetprèviament i vam marcar una xifra històri-ca de cinc de sis campionats assolits.De fa molts anys, ja coordinava tota la tec-nificació masculina, que ho feiem a Bac deRoda, d’on han sortit jugadors que actual-ment estan a l’ACB. Des de fa quatre anys,des de 2003, la FCBQ em va demanar aga-far el càrrec de sotsdirector de l’Àrea deSeleccions i PDP, fet que em va fer moltail·lusió i vaig aceptar la proposta.Compaginava la tasca amb la meva feinaprofessional, em vaig veure obligat entreaixò i altres motius a deixar la FEB, onhavia estat seleccionador espanyol júnior imembre del gabinet tècnic de la FEB.Fins aquest mes de desembre de 2006 heestat desenvolupant aquesta tasca desotsdirector de Seleccions i Centres dePDP, arribant en aquest últim concepte aun treball de detecció i perfeccionamentde 1000 nens i nenes per temporada arreude Catalunya.Igualment, vull agrair el recolzament de laJunta Directiva de la FCBQ, encapçaladaper Enric Piquet com a president, enFrancesc Navarro com a directiu responsa-ble del Comitè Tècnic i en Josep M.Alberich, com a home de la casa i amb elque hem treballat dia a dia per millorar elpresent i futur del bàsquet català.

Com va sorgir l’oportunitat d’incorporar-me a la Representació?El nou govern de la Generalitat deCatalunya, encapçalada per Anna Prunacom a nova secretària general de l’Esport,va contactar amb mi per fer-me càrrec dela Representació Territorial de Barcelona,per tal d’ajudar en la Direcció del ConsellCatalà de l’Esport en la demarcació de la

província de Barcelona. És un repte personal ja que podia des de lameva modesta experiència, en el món del’esport. Jo estava treballant a laDiputació de Barcelona com a tècnic degestió esportiva i en el món federatiu ambuna experiència i podia aportar els meusconeixements i experiència al món de l’es-port català.El projecte em va convèncer i em vaigposar a la seva disposició.

Quin és el millor moment a la FCBQ?Sens dubte els Jocs Olímpics. Em vanmarcar per l’ambient que es va viure entot moment a la celebració dels mateixos.Una fita històrica per l’esport català i pelbàsquet, ja que crec que no es tornarà arepetir un Dream Team com el que vahaver-hi en aquell moment.Un dels altres moments bons que recordosón els Campionats d’Espanya, perquèsempre pots explicar qualsevol vivència oanècdota que et fa riure i recordar aquellsmoments.

Quins són els principals reptes ara?A nivell institucional i professional, volemconvertir l’esport en un generador decanvi a tots els àmbits i ho treballarem alvoltant de quatre línies bàsiques: l’esportcom un estil de vida, reconèixer el rolsocial de l’esport, fer de l’esport un sectorgenerador d’impuls econòmic i potenciarles organitzacions esportives i garantir-nela qualitat.A nivell personal intentar ajudar al màxima la gent de l’esport, en el que pugui. I vol-dria fer una menció especial als clubs ipersones que formen l’esport de base, jaque conec les seves necessitats i pucempatitzar amb les seves il·lusions i pro-jectes de futur.

No obstant, s’ha de tenir en compte queaixò és una etapa que estic vivint ara, perotinc molt clar que en un futur m’encanta-ria tornar a formar part d’aquesta famíliaque és el bàsquet català.

I un somni de futur…Per l’esport català en general, i pel bàs-quet en particular, m’agradaria viure unEuropeu i un Mundial amb la presència dela Selecció Catalana Absoluta. És a dir l’o-ficialització de les nostres Seleccions (ima-gineu un equip amb Pau i Marc Gasol, JoanCarles Navarro, Rudy Fernández, RaülLópez i Àlex Mumbrú, entre d’altres?)

Vint-i-tres anys portarà aquest 2007 elClub Bàsquet Lleida com a entitat dedica-da a la promoció del bàsquet femení. Ambun centenar de socis, el club lleidatà treba-lla amb una filosofia de formació de juga-dores des d’un punt de vista tècnic ihumà. Així, des de la mateixa entitat, i talcom deixen clar a la seva pàgina web(www.cblleida.cat), el CB Lleida busca dosobjectius dins aquesta formació. Un, queles jugadores tinguin un sa esperit compe-titiu, sense obsessionar-se per la victòria,doncs aquesta última no ha de ser un fi ensí mateixa; i dos, treballar en l’aportaciód’uns valors ètics i personals mitjançant elbàsquet, com ara l’esperit de companyonia,l’esperit de lluita i superació personal, l’ac-ceptació de la derrota i del fair play (jocnet), el respecte per les normes i els regla-ments, pels companys i les seves diferèn-cies individuals, i pels adversaris i competi-dors.

Vuit equips i una Escola de BàsquetPoc a poc el CB Lleida ha anat cobrint totesles categories del bàsquet femení, tenintfins a vuit equips federats (un mini, un pre-infantil, un infantil, dos cadets, un júnior idos sèniors). A més, el club s’ha dotat d’unaestructura formada per 14 entrenadors/es,un director tècnic (Ivan Macarulla) i un pre-parador físic. Igualment, a la JuntaDirectiva, enapçalada per la presidentaHelena Mur, fins a nou persones treballenper gestionar i organitzar un dels clubs dereferència del bàsquet femení a Lleida. Si parlem d’aspectes merament esportius,el sènior femení del CB Lleida se situava,en el moment d’escriure aquest article, endesena posició del grup 1 de 1a Catalana, illuitava per tal de no haver de jugar la per-manència a final de temporada.L’actual presidenta, Helena Mur, va entraral club fa tres anys i ara creu que el granobjectiu del primer equip és “consolidar-lo

14

BÀSQUET FEMENÍ

Club Bàsquet Lleida: treballant pel bàsquet femení a la Terra Ferma

TEXT: JUAN CARLOS CEBRIÁN i www.cblleida.cat

FOTOS: CB LLEIDA

Les actituds proposades pel CB Lleida

• Actitud de conviure amb altres esportistes de la mateixa edat, amb uns inte ressos similars, integrar-se en l’equip i acceptar que tenim una responsabilitat enversels altres.

• Actitud d’acceptar la victòria sense triomfalismes i assimilar i aprendre de les derrotes amb esportivitat.

• Actitud de control de l’agressivitat durant la competició.

• Actitud de calma i tranquil·litat davant situacions extremes de la competició.

• Actitud de reconeixement amb dignitat de la superioritat de l’ad versari.

• Actitud de rebuig davant les burles, ridiculitzacions i desqualificacions.

• Actitud d’integració a l’equip i acceptació del rol que ens toca jugar segons les nostres qualitats esportives i personals.

• Actitud de cooperació amb les companyes i ajuda mútua.

• Actitud de superació personal, dins d’unes fites realistes. Intentar progressar a nivell tècnic i madurar esportivament.

• Actitud de responsabilitat personal, procurant no perjudicar l’equip en la competició i adquirir el compromís d’esforçar-se per respectar els horaris d’entrenament i l’assistència als partits durant els diesde competició.

• Actitud de domini de les emocionspersonals. No manifestant actitudsnegatives envers els altres.

Totes les noies del CB Lleida

a Primera Catalana, pensant en un futur enpujar a Copa Catalunya femenina”. A nivelld’entitat, “seguir sent un dels clubs de refe-rència del bàsquet femení a Lleida, tant enla formació de jugadores com en la gestió”,assegura Mur, qui dóna remarca que “laformació no sigui només a nivell de joc,sinó sobretot com a persones”. Per a Mur,el balanç durant els seus tres anys a la pre-sidència és “positiu i hem mantingut labona feina realitzada anteriorment”. “Elsmembres de tota la junta directiva som afi-cionats i intentem portar el club amb lamàxima il·lusió. Esperem que en el futur elsequips segueixin funcionant i que s’incre-mentin el nombre de jugadores. A més,comptem amb entrenadors molt bons permirar d’aconseguir-ho.”, sentencia Mur.Quant al director tècnic, Ivan Macarulla,destaca del moment esportiu actual del CBLleida “el nombre de jugadores”. “Passemper un moment de consolidació. Fa dos otres anys anàvem justos de gent i ara jacomptem amb 10-12 jugadores per equip ien total tenim 10 equips en diverses cate-gories. Ara bé, Escola de Bàsquet pròpia-ment dita, separada del Mini, encara notenim. La idea en un futur és separarl’Escola de l’equip Mini, cosa que a dia d’a-vui encara no és possible”, comenta. Sobreels objectius esportius, Macarulla, seguintles paraules d’Helena Mur, apunta especial-ment al primer equip. “Mirarem de mante-nir bé la categoria a Primera Catalana, totpensant que les jugadores de categories deformació que en el futur nodreixin el pri-mer equip el situïn a la zona alta de la clas-sificació. Actualment, el 90-95% són juga-dores de casa. Si poguéssim pujar a CopaCatalunya seria fantàstic, però per això cal-dria augmentar el nivell en categories dePreferent ‘A’”, explica.

15

16

L’ANÀLISI

Lluint medalla al coll. Així van aterrar les Seleccions Catalanes Cadets i Infantils masculines i femenines pro-cedents de la Badia de Cadis, on es va disputar, del 3 al 8 de gener, els Campionats d’Espanya d’ambduescategories. Tots i cadascun dels combinats van pujar al podi més distingit, una fita que només va rubricarCatalunya. En concret, ho va fer amb un or, dos argents i un bronze. I amb el mèrit afegit que, tal com remar-ca Xavi Rodríguez, director tècnic de la FCBQ, “la competitivitat i el potencial dels equips ha crescut forçaals Campionats, sobretot en nois, amb incorporacions de jugadors foranis”.

Ple de podis

TEXT: CARLOS GARCÍA / JUAN CARLOS CEBRIÁNFOTOS: www.caseba2007.es

CAMPIONAT D’ESPANYA CADET I INFANTIL

La Selecció Catalana Infantil femenina esva proclamar campiona d'Espanya de lacategoria, en vèncer Canàries per 55-45 ala final. El combinat català es va escapar almarcador al segon temps, quan va assolirmarges amplis que li van permetre coro-nar-se com el millor conjunt delCampionat. Després d'uns primers vint minuts forçaequilibrats (36-31), les noies dirigides perLluís Vergés van sortir molt fortes i decidi-des a la represa, fins al punt que van gau-

dir de marges que vorajeven els quinzepunts durant el tercer quart (15-4 final). Al'últim període, tot i perdre'l per 4-10, lesjugadores catalanes no van donar opcionsde remuntada a la selecció canària i es vanacabar imposant per deu punts. Per a un dels ajudants de la SeleccióCatalana Infantil femenina, Rafa Gutiérrez,"la selecció ha anat creixent dia a dia, i eldarrer dia, el de la final, s'ha consolidatcom un bon conjunt i, a més, totes les juga-dores han participat de la victòria".

La Selecció Infantil femenina,campiona d'Espanya

Catalunya no potamb Canàriesa la final cadet masculí La Selecció Catalana Cadet masculí va aca-bar perdent amb Canàries per 82-67 a lafinal, quedant així sotscampió de la catego-ria. Els cadets catalans van començar moltcentrats el partit i mostra d'això va ser laigualtat del primer quart, davant unaSelecció com Canàries, que tenia dos pivotsvorejant els 2'10.

Al segon període, però, Canàries va aprofitarla seva intimidació en el joc interior i va mar-xar en l'electrònic, fins arribar al 42-30 alfinal del segon quart. Al tercer període,Catalunya va intentar reduir diferències, peròde nou els insulars van mostrar el seu poderdins la zona, i es va entrar en els últims deuminuts amb un 59-49 que encara deixavaoberta la final.

Les esperances catalanes van crèixer inclús,quan a manca de quatre minuts, Catalunya esva situar a només sis punts. A partir d'alesho-res, però, els nois entrenats per Xavi Isern vanpagar l'esforç i Canàries va acabar imposant-se per un marcador molt més ampli (82-67).

El mateix Xavi Isern, pocs minuts després dela final, va afirmar que "he pogut treballaramb un grup excepcional amb una actitudtambé excepcional i que ha assolit una moltmeritòria segona plaça".

17

Catalunya no va poder completar amb eltítol el Campionat d'Espanya Infantil mas-culí, després de caure a la final davant laComunitat de Madrid per 76-69, tot i haverportat la iniciativa en el marcador durantbona part del partit, amb un màxim avan-tatge de dotze punts al segon quart.

En els darrers minuts, però, Madrid vadonar la volta a l'electrònic i finalment esva emportar el triomf i, amb aquest, lamedalla d'or. Cal recordar que Catalunya iMadrid ja es van enfrontar en el segonpartit de la segona fase, amb victòria enaquella ocasió també pels madrilenys, tot ique a la final els catalans va tenir moltesmés possibilitats d'acabar guanyant l'en-contre.

Per al tècnic català, Richi Serrès, el cam-pionat va ser "una experiència inoblidableamb un final agre-i-dolç. A més, aquest haestat el meu últim Campionat d'Espanya i,per aquest motiu, vull agrair la confiançaque han tingut en mi Xavi Rodríguez, TotiMumbrú i Francesc Navarro, des delComitè Tècnic de la Federació Catalana deBasquetbol".

La SeleccióCatalanaInfantil masculinaacaba tambésotscampiona

I la SeleccióCadet Femeninas'emporta elbronze

Temps mort de la Selecció Infantil masculina

Imatge de joc de la Selecció Cadet femenina

Les Seleccions, en l'arribada a l'Aeroport

La Selecció Catalana Cadet femenina vaacabar tercera al Campionat d'Espanya dela categoria, en batre de 13 punts Aragó(72-59) en el partit pel tercer i quart lloc.La bona imatge oferta al segon temps,després d'uns primers vint minuts forçairregulars, va donar el bronze a aquestcombinat català. Segons Ricard Daura, seleccionador Cadetfemení, "hem començat el partit amb unritme de joc molt lent i bastant adormides.A la mitja part perdíem de sis punts, peròa la represa, a partir d'una bona defensa,hem aconseguit remuntar". Com a conclusió del paper de la sevaselecció al Campionat, Daura extreu unavaloració "positiva, tot i que penso quehaguéssim pogut arribar més lluny.Llàstima que contra Madrid, en semifinals,no vam tenir la sort ni l'encert suficientper passar a la final".

18

L’ANÀLISI

Valoracions de Lluís Vergés,seleccionador Infantil femení

Quina valoració fas del paper realitzatper la Selecció Infantil femenina?Crec sincerament que ha estat excel.lent.Si bé és cert que hem pogut gaudir d’unamolt bona selecció tant pel que fa al gruphumà com esportiu, no és menys cert queal Campionat hem pogut gaudir del jocd’altres seleccions molt complertes com ésel cas de Madrid, Andalusia o la mateixaCanàries, contra la que vam disputar lafinal. Hem tingut el plaer de poder entre-nar a un grup que, com m’ha passat persort els darrers anys amb les seleccionsminis que he dirigit, ha gaudit plenamentdel plaer de jugar a bàsquet així comtambé competir a un altíssim nivell.

Amb quin partit del teu combinat et que-des?Hi ha hagut molts i diversos moments quedifícilment podrem oblidar (molts d’ellsper sort en el tracte humà de cada dia ambles nenes) però sense cap dubte el partitfinal amb Canàries, doncs tractant-se d'unpartit difícil pel rival, així com també per lacàrrega emotiva que significava, va ser unencontre força complert.

Defineix breument cadascuna de lesjugadores:· Marina Abad: Empenta i força. La sevaprincipal característica en aquest campio-nat ha estat el seu nervi i la seva decisióalhora de jugar. · Carla Carreras: Responsabilitat i il.lusió.Ha gaudit molt de l'experiència d'aquestcampionat i ens ha aportat regularment elseu tir exterior i saber estar tant dins comfora de la pista. · Anna González: Carinyo i treball enequip. Tot i que al principi els nervis no l'a-judaven gaire, ha acabat oferint-nosmoments molt bons tant en defensa dejugadores importants d'altres equips comen atac. Jugadora de gran cor i que ho hadonat tot per l'equip. · Beatriz Grueso: Treball d’equip. Jugadoraque ha anat a més a mesura que avançavael campionat. Ha aportat una mica de tot.Treball, defensa, actitud i molta col.labora-ció en atac. · Itziar Llobet: El.legància i projecció.Jugadora amb molta creativitat i màgia enel joc d’1c1. Es una jugadora amb unaexcel·lent projecció. Els seus constantssomriures il·lusionaven al grup.

Valoracions de Xavi Isern, seleccionador Cadet masculí

Quina valoració fas del paper realitzatper la Selecció Cadet masculina?Un Campionat magnífic, ple de bonesestones, bon bàsquet i un treballd’excel•lència. Hem aconseguit conjuntarun bloc amb una actitud excepcional i unamàgia encantadora, sempre especial. Lamedalla de plata és justa, però el bàsquetcatalà ha d’estar per lluitar per la primeraplaça i hem de qüestionar, tots plegats,per què darrerament se'ns nega l’or encategoria cadet masculí.

Amb quin partit del teu combinat et que-des?No seria apropiat destacar-ne un sobredels altres. El creixement i l’aprenentatgedel grup partit a partit ha possibilitat arri-bar a jugar la final amb l’equip a la màxi-ma plenitud. Recordo, però, estones màgi-ques per sobre d’altres, com la defensatrencadora contra Múrcia, la intensitat i elcontrol del partit que vam demostrardavant Andalusia o el bàsquet totaldavant València, contra qui vam jugar unasemifinal completíssima.

Defineix breument cadascun dels juga-dors: · Joni Miquel Pires: Llest, treballador,il·lusionat. Sempre sap estar al seu lloc. Vafer un debut senzillament perfecte i lesseves actuacions posteriors van ser sen-sacionals. · Michel Acosta: Potent, lluitador, valent,una peça bàsica del joc interior de l’equip.Ha donat molta solidesa i cada dia aportavacoses noves, tant a nivell humà com tàctic.

VALORACIONS· Marta Miralles: Intel.ligència. Tot icomençar una mica nerviosa, a mesuraque ha anat creient en les seves possibili-tats, ha estat una bona directora de joc,dirigint la final cap a bon camí. · Sara Mondéjar: Il.lusió i desig. Sap llegirmolt bé les situacions de contraatac, molttreballadora tant en atac com també endefensa. En moments determinats s’haconstituït en una peça important. · Alba Muns: Discreció, saber estar i eficà-cia. Jugadora excepcional, de gran quali-tat humana i esportiva. Ha estat constanten el seu treball i ens ha aportat aquellescoses sense les quals guanyar al final nohagués estat possible. Ha estat una bonaCapi pel grup. · Cristina Pagés: Força i treball constant.El seu treball li ha portat grans recompen-ses en els últims partits. Ha treballat molten defensa, ens ha ajudat en el rebot i haaportat en atac. Ha realitzat un bon cam-pionat. · Paula Santolalla: Defensa i agraïment.Ha estat la jugadora que més il.lusió hatransmés en el grup. Ha fet molt bé una deles seves principals tasques: la defensa deles jugadores exteriors. Ha gaudit de viurel'experiència del seu primer campionat. · Andrea Vilaró: La capitana al servei del’equip. Ha aportat en tots els sentits dinsi fora pista. La seva lluita i entrega pel seuequip ha estat total. La seva classe, força iil.lusió han estat determinants en elsmoments importants. La Gran Capitana.Senzillament impressionant. · Núria Yela: El sostre de l’equip. Tot i queli ha costat en defensa, ens ho ha pogutrecompensar en atac, aportant tirs de 4-5metres amb molta efectivitat. Igualment, Lluís Vergés també va voler feraltres agraïments: "Evidentment enaquest triomf hi ha moltíssima gent quede manera anònima i desinteressada hi haparticipat, no voldria anomenar-los explí-citament perquè de ben segur que m’endeixaria algun però no voldria deixar per-dre l’oportunitat d’agrair la col.laboracióde tots els integrants dels clubs que hanaportat nenes des del primer dia de prese-lecció, aquelles nenes que malgrat quehan quedat fora al llarg del camí ens handonat suport constant, els col.labora-dors/es que han ajudat en els entrena-ments, a tots i cadascun d’aquells qued’una manera o altre, dia a dia, han estaten contacte amb nosaltres donant-nossuport, als pares i mares que ens han ani-mat des del primer dia, a aquelles perso-nes que des de la pròpia FCBQ han estatsempre ajudant i donant el suport neces-sari per a què tot fós sempre més fàcil imolt sincerament a la Eli Novell, en RafaGutiérrez i la Núria Gómez, que han estattreballant moltíssim per tal de fer realitataquest èxit".

19

Valoracions de Richi Serrès,seleccionador Infantil masculí

Quina valoració fas del paper realitzatper la Selecció Infantil masculina?Extraordinària, encara que una medalla deplata pot semblar un pobre resultat. Laveritat és que la valoració és molt positivamés enllà del resultat purament esportiu.Paraules com disciplina, compromís,esforç, equip i, per sobre de tot, educacióhan marcat la dinàmica d’aquest grup.

Amb quin partit del teu combinat et que-des?Clarament amb la semifinal contraAndalusia. Va ser un partit molt especialper a tothom en què l’actuació de l’equipes podria catalogar com a heroica, tot i elsentrebancs que van sorgir durant el partit.L’equip hi va mostrar un comportamentexcel·lent.

Defineix breument cadascun dels juga-dors: · Marc Sánchez: És el jugador que totentrenador desitja en un grup de treball.Excel·lent en molts aspectes d’aquestesport i de la vida. · Sergi Sanz: Treballador, incansable, sem-pre pensant en l’equip. Va assumir el seurol immediatament, aspecte que diu moltd’aquest jugador. · Marc Ollé: Una sorpresa més que agra-dable. El seu Campionat va evolucionar demenys a més. Persona culturalmentextraordinària. · Daniel Alfaro: Brillant, el seu joc va estara un bon nivell durant tot el Campionat. Ésun dels líders del grup. Encantador. · Lluís Costa: L’essència del basquetbol. Unluxe com a jugador i com a persona. Laseva llum màgica sempre il•lumina a laresta de components de l’equip de treball.Un autèntic plaer per a qualsevol entrena-dor. · Xavi Llagostera: Entrega, esforç, compe-titivitat. Després de sortir d’una lesió iarribar amb un estat físic no òptim, vademostrar que és un jugador complertque ofereix una enorme tranquil·litat a totel seu equip. · Guillem Vives: Excepcional. Jugadoramb un talent especial. Va mantenir ungran nivell durant tot el Campionat. Laseva presència sempre aporta aspectes

positius dins i fora de la pista. És una per-sona en constant recerca de l’excel·lència. · Pau Marguí: Espectacular. Treball, millo-ra, potència, il·lusió, educació, intel·ligèn-cia, desig, cultura, innocència, motivació....Un gran exemple per a tots nosaltres. · Fernando Cerqueira: Indispensable. Elsseus minuts de joc han estat excepcionals,aportant en moltes facetes del joc. El seujoc és total, capaç d’aportar moltíssimescoses al grup. · Daniel Martínez: Parlem, sense capmena de dubte, del jugador més determi-nant del Campionat. Imparable. Ha realit-zat un joc brillant durant tot el Torneig. · Justo Pelayo: Humanitat, maduresa,educació, exemple... La seva situació noera gens fàcil i, tot i així, ha realitzat unbon Campionat. Segur que el seu joc millo-rarà dia a dia. Estem parlant d’un jugadorfora de sèrie. · Aitor Gómez: Aquest jugador és moltgran, i no només en talla. Destaca per laseva gran capacitat per jugar a bàsquet,gran humanitat, frescor, innocència,esforç, per fer riure, per ajudar. Per tot, ésmolt i molt gran. Tanmateix, Richi Serrès no ha volgut per-dre l’oportunitat per “agrair a tothomaquests anys plens d’experiències inobli-dables. En Xavi Rodríguez va creure en mi(moltes gràcies amic), consensuant ladecisió amb Toti Mumbrú i FrancescNavarro. La Federació (des del Sr. Piquet,Sr. Alberich, Joan Carles Cebrián, ToniValderrama, Pili Baroja...) sempre ha recol-zat i ajudat el meu treball. De tot cor, mol-tes gràcies a tots! No puc oblidar aquellscompanys amb els que tantes i tantescoses hem compartit: Xavi Isern, DídacHerrero, Jordi Estany, i especialment,aquest any, Jordi Lorca i el meu gran amicÀlex Terès (@). Gràcies per ensenyar-metot el vostre incalculable valor personal ibasquetbolístic. Ha estat un enorme plaer!I potser abusant d’aquesta oportunitat,voldria agrair profundament el recolza-ment de la meva família i de tots elsamics, jugadors, entrenadors, directorstècnics, pares i mares, que m’han acom-panyat en aquest inoblidable viatge queara pren un nou rumb. Sincerament, mol-tes gràcies a tots!”.

· Jaume Solans: Seriositat i treball. Ensha aportat rebot, defensa i punts extraor-dinaris. Un dels grans capitans i un feno-men com a persona. · Joan Creus: Un artista del bàsquet.Analista, creatiu, un jugador que s’anticipaal joc i allò que necessita l’equip. Ha firmatun Campionat quasi de somni, a banda deser un excepcional company. · Álvaro Alarcón: Projecció i una màexcel·lent. Era la primera vegada quedebutava amb la Selecció i ha lluitat sem-pre al límit i ha crescut a mesura que avan-çava el Campionat. · David Camacho: Vertical, competitiu, nos’ha encongit mai. Ha fet un Campionatmolt complert, aportant el joc que elcaracteritza: penetrant i defensant ambforça. · Josep Franch: Seguretat, lideratge,talent i sempre inventant i fent-ho fàcil.Liderava l’equip a la pista i a la banqueta.Malgrat la lesió i tots els inconvenients, haestat a gran alçada. Senzillament, enaquest sentit, ha estat esplèndid. Un altregran capità. Felicitats, Josep. · Alberto Fernández: Un tirador excepcio-nal que sempre responia en els momentsmés difícils. Dels millors tiradors del cam-pionat. Un ‘crack’ també en defensa i forala pista. · Joan Tomàs: Intens a la pista i fora d’e-lla. Va aportar talent, rebots, punts, defen-sa.... i molt bon humor. Ben segur quehaurà estat un bon aprenentatge pel seuesplèndid futur. · Àlex Igual: Explosiu, tot cor i perillositat.Un altre dels “petits grans”, juntamentamb Creus, Tomàs i Acosta. De petit res,ha estat impressionant, ha competit ambmolta eficiència i saber fer, de vegadesessent fins i tot massa exigent amb ellmateix. Ha fet un gran Campionat · Alejandro Castells: Tot i que li ha costatentrar en la dinàmica del Campionat i gau-dir del mateix, ha aportat bona defensa ibons contraatacs. · Nacho Llovet: Determinant en el nostrejoc i millor persona amb el grup. Ha estatl’ànima del equip, aportant tranquil•litat,sacrifici, rebot, bona mà i unes ganes deguanyar tan grans com el seu cor. Ha estatel jugador amb millors números de l’equipi un dels més destacats de tots els juga-dors del Campionat. El darrer gran capitàque em faltava anomenar. A més, Xavi Isern vol agrair "als que enshan confiat aquesta tasca: el nostrePresident, la directiva, en FrancescNavarro, Xavier Rodríguez i Toti Mumbrú.A tots els que han ajudat a assolir aquestbon resultat, especialment en JaumePlanes i en José Carlos Suárez pel seuinfatigable ajut i saber fer. Tanmateix,agrair la tasca d’en Toni, Sergi, Vicenç,Marcel, Dolors, Miquel i la col•laboració isuport dels entrenadors dels clubs, espe-cialment l’ajut d’en Jordi Martí, JoanMontes, Pere Capdevila i Jou Marimon.Gràcies a tots".

Infantil masculina

20

L’ANÀLISI

Valoracions de Francesc Navarrodels Campionatsd'Espanya Cadet i Infantil

Com definiries l'actuació de les SeleccionsCatalanes a Cadis?Amb un notable, perquè entenc que totesles seleccions autonòmiques treballen,fins i tot les més petites, que abans tenienuna presència testimonial i ara no és així.Com a exemple, Euskadi, campió Cadetfemení, i que, de fet, vam ser els únics queels hem pogut batre. Tanmateix, autono-mies com Canàries potencien també juga-dors de fora per aquests Campionats.D'altra banda, l'Infantil femení ha realitzatun Campionat molt maco, mentre que pelque fa a l'Infantil masculí, personalmentpotser és l'espina que tinc clavada, doncsvan lluitar contra tots els inconvenients. Hova tenir molt complicat contra Andalusia,

Valoracions de Ricard Daura,seleccionador Cadet femení

Quina valoració fas del paper realitzatper la Selecció Cadet femenina?Positiu, tot i que segueixo pensant quehaguéssim pogut arribar més lluny. Haestat un campionat molt dur en què notenies marge d’error. La derrota ambNavarra (primer partit de la segona fase)va fer que contra País Basc juguéssim unafinal. Crec que el desgast físic i mental d’a-quest partit ens va passar factura a ‘semis’i no vam poder contra Madrid. Tot i així,estic content del paper que hem realitzat.

Amb quin partit del teu combinat et que-des?El que vam jugar contra el País Basc. Vaser un partit molt dur i molt difícil, en quèles jugadores van realitzar un esforçextraordinari.

Defineix breument cadascun dels juga-dors: · Marta Sáez: Sap fer jugar l’equip i ano-tar en penetracions o tirs de 6,25. Esticcontent del seu treball. · Cristina Pedrals: Té condicions perpoder ser una jugadora important. Ha deser més constant en el seu joc i serà unagran jugadora.

· Bárbara Torrón: Jugadora molt lluitado-ra. Bona en defensa i en tasques de rebot.Ha realitzat un campionat molt bo. · Carla Pérez: Jugadora molt competitiva.Bona en defensa i amb bona mà per llan-çar des de curta i llarga distància. Ha anatde menys a més. · Míriam Forasté: Tot i que no ha tingut elprotagonisme que tots haguéssim volgut,és molt intel·ligent en el joc sense pilota. · Anna Visa: La capitana. Jugadora moltconstant, molt bona en defensa. No s’ama-ga quan l’equip la necessita. Ha realitzatun Campionat molt complert.· Lídia Castellví: Jugadora amb molt bonamà per llançar i que sempre suma a lapista. · Ariadna Balart: Jugadora molt intensaen defensa i atac. Sempre ho dóna tot.Bona en l’un contra u. · Mireia Vila: Jugadora amb molt talent imolt bona mà. Ha realitzat un bonCampionat. · Laura Medrano: Constantment vol millo-rar i ajudar l’equip. Bona en tasques defen-sives i de rebot. Un exemple com a personaper a la resta de l’equip. Fa cohesió de grup. · Sílvia López: Jugadora molt complerta idesequilibrant. La seva evolució com a

jugadora ha de ser per jugar de base. Técondicions per aconseguir-ho. Ha realitzatun bon Campionat. · Clara Soler: Jugadora del 92. Molt treba-lladora i constant a la pista. Molt bona entasques defensives i de rebot. Sap escoltari té ganes de millorar. Valoro positivamentel seu Campionat. Alhora, Ricard Daura també vol mostrar elseu agraïment cap al “Lluís i l’Imma, quehan realitzat una bona tasca i de granajuda. Als ‘fisios’, en el nostre cas, laMíriam i la Mercè pel treball realitzatdurant la concentració. També vull agrairel suport de la FCBQ i especialment delXavi Rodríguez, Toti Mumbrú i FrancescNavarro. I per finalitzar, agrair als clubs laseva ajuda i especialment el suport delpares i mares durant tot el Campionat.Moltes gràcies".

però finalment la va poder derrotar. I quanta la Cadet femenina, l'aposta d'intentarrenovar l'equip no ha donat el fruit desit-jat, però entenc que s'havia de fer aquestarenovació.

De tots els partits del Campionat, ambquin et quedes en el record?El de l'Infantil masculí contra Andalusia asemifinals, per la lluita que van mostrarper aconseguir guanyar el partit. Van tre-ballar moltíssim fins a l'últim moment.

Una paraula o frase per definir cadascu-na de les Seleccions que han competit enaquest Campionat...Cadet masculina: Força, il·lusió i capacitat

de joc. Cadet femenina: Capacitat de reac-ció, tot i badar en segons quins moments.Infantil masculina: Lluitadora i amb talent.Infantil femenina: Equilibrada i molt cons-tant en el seu joc.

El següent Campionat serà el de mini-bàsquet, també a Cadis. Quins objectiuses marca la FCBQ de cara a aquest tor-neig?Quant als resultats, com sempre, ens mar-quem l'objectiu de quedar primers a lesdues categories.

21

Valoracions de Xavi Rodríguezdels Campionatsd'Espanya Cadet i Infantil

Com definiries l'actuació de lesSeleccions Catalanes a Cadis?En general és una molt bona actuació.Bàsicament perquè vam ser l'única comu-nitat autònoma que va aconseguir obtenirmedalla amb tots els seus equips, amb unsistema de competició molt exigent i uncalendari molt dur i amb equips que cadadia són més competitius.

De tot el Campionat, amb què et quedesen el record?De la Selecció Cadet masculina, la formacom va guanyar les 'semis' contraValència, que havia estat capaç de deixarfora la Selecció de Madrid. De la Cadetfemenina, la capacitat de reacció de l'e-quip en alguns partits que tenien compli-cats, com contra Euskadi, en el segonencontre de la segona fase, en què vaguanyar de set punts per situar-se primerde grup. Del combinat Infantil masculí, elpartit de semifinals contra Andalusia,quan va superar tots els obstacles que vanhaver-hi, amb un equip molt dur i tots elselements en contra. Finalment, del'Infantil femení, em quedo amb l'esperitdel grup. Tot i que va tenir partits forçacomplicats, a base de treball s'ha superatamb prou comoditat.

Una paraula o frase per definir cadascu-na de les Seleccions que han competit enaquest Campionat...Cadet masculina: Un Campionat excel·lenti no va assolir el primer lloc perquè es vatrobar a la final un rival de molt nivell, queva jugar el seu millor partit amb diferèn-cia. Cadet femenina: L'equip va fer un bonCampionat. La manca d'encert sota ciste-lla no va permetre una millor classificació.Infantil masculina: Va anar de menys amés i, tot i la duresa i el nivell dels adver-saris, va jugar a un gran nivell. Infantilfemenina: Si en el cas anterior parlàvemque l'equip va anar de menys a més, enaquesta Selecció això va quedar encaramés palès. L'equip va jugar tot elCampionat a un gran nivell i va resoldretots els partits amb solvència.

El següent Campionat serà el deMinibàsquet, també a Cadis. Quinsobjectius es marca la FCBQ de cara aaquest torneig?El nostre objectiu ha de ser seguir sent elmàxim de competitius i, evidentment, siassolim això, podrem optar a guanyaraquests Campionats.

Valoracions de Toti Mumbrú dels Campionatsd'Espanya Cadets i Infantils

Com definiries l'actuació de lesSeleccions Catalanes a Cadis?La classificació que hem obtingut és lajusta. Tenint en compte el sistema de com-petició i com s'han desenvolupat els par-tits, la valoració és molt positiva. Hemactuat molt bé.

Ha estat el teu darrer Campionat com asotsdirector de l'Àrea de Seleccions.Quin és el motiu?El motiu és que passo a treballar a laGeneralitat de Catalunya, per portar laRepresentació Territorial d'Esports deBarcelona i Comarques. És una feina queés incompatible amb una Federació espor-tiva, perquè em poso al servei de l'esportcatalà, i és la meva prioritat actual. I seriaincongruent ocupar els dos càrrecs.Igualment, vull agrair la confiança delsdirectius de la FCBQ que m'han donat l'o-portunitat de portar l'Àrea de Seleccionsdurant aquests últims anys, i créixer coma persona i com a entrenador. Espero queno sigui un adéu per sempre i que en unfutur tornem a col·laborar junts.

De tots els partits del Campionat, ambquin et quedes en el record?Em quedo amb dos records. Estic contentper com han anat els resultats, sobretoten aquelles generacions que han milloratresultat respecte d'altres anys en aquestamateixa generació. Tenim una filosofiamolt clara. Em quedo amb el record d'ha-ver format un molt bon equip de treballdes de l'àrea de seleccions, amb moltbons professionals, amb Xavi Rodríguez iFrancesc Navarro, al capdavant.

I de totes les Seleccions Catalanes que hasvist durant aquests anys, quina és la quet'ha quedat gravada a la memòria?La primera, que va ser la Selecció de lageneració del 78 masculina, que vaigentrenar quan eren Infantils, i on estavaper exemple Eduard Vallmajó, Pla, JordiAbril, entre d'altres; i després generacionsque m'han marcat molt, tot i que no pucdefinir només una. Per a mi la generaciódel 80 masculina i femenina és clau, senseoblidar la del 85.

Algun encontre que recordis especial-ment?La semifinal del Campionat d'EspanyaInfantil a Alcúdia amb la generació del 79,que vam guanyar amb uns tirs lliures con-tra Galícia i que després vam guanyar lafinal davant Madrid.

Una paraula o frase per definir cadascu-na de les Seleccions que han competit enaquest Campionat...Cadet masculina: Una selecció molt com-petitiva, molt madura i molt seria. Cadetfemenina: Va arribar amb cor i ànima onva poder. Infantil masculina: Un equip defutur. La projecció física ens farà tenirmoltes possibilitats de ser campionsd'Espanya Cadet. Infantil femenina: Unconjunt talentós que ha demostrat la sevaqualitat.

PERSONATGE

22

La gent del món de bàsquet que avui, any 2007, no passin dels 35 anys, el nom de Maria Planas Monge, pro-bablement, no els hi digui res. En canvi, els que en tenim més de cinquanta sabem que es tracta d’una de lespersones més emblemàtiques del bàsquet femení català i espanyol. Va ser la primera dona entrenadora d’è-lit, en el propi bàsquet femení, on l’apartat tècnic era també un domini d’homes. Va ser la primera dona selec-cionadora i entrenadora de la Selecció Espanyola femenina de Basquetbol, i sens dubte, al front dels seusequips de club, de la Selecció Catalana o de la “Selección”, és l’entrenadora i “entrenador” que més títols ièxits ha aconseguit pel bàsquet femení català i espanyol.

Maria Planas, una històrica del bàsquet català, pionera en un mónd’homes, extraordinària com a entrenadora i exquisida com a persona

TEXT: JOAN GUIUFOTOS: MARIA PLANAS

Els seus inicis també són “històrics”, ja queva començar a iniciar-se en bàsquet en unade les entitats mítiques del bàsquet català,el PEM (Penya Esportiva Montserrat), delbarceloní barri del Guinardó. De fet, però,quan ella va començar el PEM encara noexistia. En la postguera barcelonina, a lesescoles no es feia esport, i menys les nenes,tot i ser la seva escola, “26 de gener”,actualment “Arc Iris”, una de les avançadespedagògicament. Per aquest fet, ella i algu-nes amigues amb desitjos esportius, vananar a practicar a la Parròquia de NostraSenyora del Guinardó, on hi havia unterreny que amb els entrebancs prou cone-guts de la terra, els desnivells, les pedres,etc, es podia convertir en un camp de bàs-quet, cosa que va aconseguir en FelixPortela, mitjançant un “pelotón” de sol-dats, que van aplanar i netejar el terreny en

un “plis-plas”. En Felix Portela va ser undels canalitzadors de les inquietuds esporti-ves i culturals del jovent del barri i ben aviatva ser un dels fundadors del PEM, on Mariava començar a fer-hi activitats, com ballardanses catalanes i jugar a bàsquet, esportpel que ben aviat va sentir veritable passió.El PEM va ser una entitat, ja en els seusprincipis, orientada al jovent, tant nois comnoies, i ràpidament va organitzar equipfemení que, dirigit per Eduard Portela, vacomençar en els campionats de l’organitza-ció oficial de “Educación y Descanso”, perpassar en poc temps a la Federació

Catalana i participar en l’únic campionatfemení que hi havia, el Campionat deCatalunya, una sola categoria i un sol grup,en el que hi havia equips com el LiceoFrancès, el Pedagogium San Fernando o elPicadero Jockey Club.

Estudiant de Comerç, Maria va anar al“Instituto Social de la Mujer”, de les monjesSalesianes, on també hi havia bàsquet, l’e-quip de l’INSO on va jugar-hi durant tresanys, també a la FCBQ. El seu excel·lentnivell esportiu va fer que el Picadero l’anésa buscar, però la família no ho va veure clar

L'històric PEM. Maria, al costat de l'entrenador Eduard Portela

23

i no la van deixar fitxar, per la qual cosa vadecidir deixar de jugar. Llavors la sevail·lusió pel bàsquet es va canalitzar enensenyar, en fer-se entrenadora. Les jovesnoies del PEM van ser les primeres, noiesde 14 i 15 anys que ja jugaven el Campionatde Catalunya, i de les que cal recordar vancomençar-hi les germanes Castillo, a quiMaria va dirigir un munt d’anys, en dife-rents formacions.

El nivell esportiu del PEM, va anar agafantconsistència i del campionat provincial dela Catalana l’any 69, en pocs anys va portarl’equip primer a Segona divisió estatal i des-prés a Lliga Nacional Espanyola, on hi par-ticipaven dotze equips, sis dels quals erencatalans (Joventut, CREFF de Girona,CREFF de Lleida, Picadero, Mataró i PEM).L’esforç econòmic que requeria jugar a lamàxima categoria del bàsquet espanyol vaser massa pel club del Guinardó, que, senseespònsor publicitari, va deixar-ho. El dis-gust va ser gran, Maria va pensar que maimés tornaria a entrenar, però les germanesCastillo fitxen pel Picadero PICEF, ambalguna jugadora més del PEM, i junt NúriaArgüelles la convencen per entrenar.

Era la temporada 77-78, i recorda que elPicadero tampoc tenia excessius recursos icom viatjaven en cotxe i s’alimentaven d’en-trepans. Tot i així, van guanyar la lliga i lacopa d’Espanya, davant d’equips moltpotents, com el Celta de Vigo, equips, molts,fets a cop de talonari. Els èxits van possibi-litar que el club aconseguís espònsors, coml’INTIMA, nom amb el que participen en laCopa d’Europa i van tornar a guanyar laCopa i el sotscampionat de lliga. La tempo-rada 79-80 l’equips s’anomena PicaderoComansi, amb el que guanya dues tempora-des consecutives la lliga espanyola i unaCopa de la Reina.

Al mig del seu periple esportiu, entre PEM iPicadero, Maria es casa amb EduardPortela, que era el seu entrenador al PEM.Un matrimoni prou conegut en el món delbàsquet, per la rellevància de la personali-tat d’ambdós i la seva intensa i gran tascabasquetbolistica. El seu convenciment i laseva il·lusió és el bàsquet de formació, queles jugadores tinguin accés a una bona for-mació esportiva a través de la qual formar-se com a persones. “Aprender a guanyar ia perdre és aprendre a conviure”, és undels seus principis, del que fa pedagogiaconstant, en equips de formació i en equipsd’èlit, “perquè el bàsquet és un camí deformació, en l’esport i en la vida; com a

Dirigint la Selecció Espanyola

esport d’equip, el bàsquet ofereix la pos-sibilitat d’aprendre a conviure i comuni-car-se”. Com a responsable de grups, con-sidera que el millor que ha pogut oferir ellaal bàsquet i a les seves jugadores és acon-seguir una organització, una disciplina degrup establerta i escollida pel propi grup,en referència al compromís que, com amembres d’un grup, assolien, envers larelació, el tracte, el comportamenr dins ifora la pista, i el respecte mutu i envers elsequips adversaris, el públic i els àrbitres.

La seva competència com a entrenadora vaassolir un prestigi important. En el seumoment va ser la única dona en estar alfront d’un equip a tota Espanya, i tambéserà la primera dona en dirigir la SeleccióCatalana i la Selecció Espanyola, de 1979 al85. Amb la selecció estatal va dirigir 54partits internacionals, participant en dospre-europeus, dos campionats d’Europa, uncampionat del món i una Universiada.

El “seus” Picadero (Picef, Intima, Comansi)van acabar a inicis dels 80, i després delseu periple com a responsable de laSelecció femenina Espanyola, torna a unequip de club, primer durant cinc mesosajuda el CB L’Hospitalet a mantenir la cate-goria i del 86 al 89 entrena el “Sabord’Abans CE Tortosa”, amb una trajectòriaextraordinària: tres campionats de lliga itres Copes de la Reina. Al 89-90 es facàrrec del “Microbank Masnou”, i guanyala lliga.

Com es pot comprovar els èxits van de laseva mà. Ella però, no ho valora com amèrit seu sinó de les seves jugadores. Elcert és que els mètodes de treball de MariaPlanas i la dedicació a la seva formació, nosón gens usuals. Així, sempre, en tots elsequips que ha entrenat ha procurat que lesseves jugadores funcionessin primer com agrup humà, amb els principis i responsabili-tats abans esmentats, però en l’aspectetècnic, també ha tingut cura d’aprendredels millors i recorda el suport i ajut d’enNino Buscató, d’Aito Garcia Reneses, i coml’Antonio Díaz Miguel la convidava a les con-centracions de la Selecció MasculinaEspanyola. També recorda sempre el cons-tant suport de Manolo Flores, a qui feiarepetir els moviments de Marisol Paino(aquella recordada jugadora del Celta deVigo), i no oblida les aportacions d’enMarco i en Rafel Jofresa entre d’altres. Al

Manolo Flores li demanava partits amisto-sos amb els equips masculins que aquellentrenava, i explica, divertida, la por delsnois al contacte i en canvi les noies jugavenben desinhibides. I per sobre de tot, vol dei-xar constància de la permanent companyiai estar del seu marit, l’Eduard Portela, queen les èpoques de més intensa dedicació, ellentrenava al Sant Josep de Badalona i alBarça i després com a Director Tècnic delFC Barcelona va tenir que agafar l’equip enun parell d’ocasions, i es veien tan poc acasa que es trobaven en els aeroportscadascu amb els seus respectius nois inoies.

En l’última dècada del segle XX, la va a bus-car l’Universitari de Barcelona per fer-secàrrec de la Direcció Tècnica, tasca queaccepta per amistat personal, i inesperada-ment es troba al front del club que passaper una delicada situació, i reorganitza lapart esportiva amb Josep Lluís Rio i AnnaJunyer, amb molta cura amb els equips deformació, a fi que el club comenci a bastiruna base pel demà.

En definitiva, una vida de més de cinquantaanys al servei del bàsquet femení, de rela-cions humanes, de tracte, d’amistat, i nodeixa passar l’oportunitat de demanar alcronista que faci esment d’un munt de per-sones que han compartit alegries i malde-caps, satisfaccions i dificultats, però que laconvivència en aquestes situacions ha por-tat ensenyances i sobretot afectes, i recor-da en Jaume Berenguer, en Pepe Casal“Pepinho”, en Jordi Vaqué, en Sancho, o enJosep Lluís Rio i Anna Junyer. I demana dis-culpes si es deixa algú, i el cronista tambéper si se li ha escapat algun nom.

L’exquisida manera de ser de la Maria, laseva educació i elegància en el tracte ambtot l’entorn, ha fet d’ella una figura irrepeti-ble, respectada i admirada, i el bàsquetfemení, el català i l’espanyol han tingut lafortuna de gaudir d’una personalitat com laseva, que ha aportat vitalitat, dinamisme,coneixements, formació, reconeixement isaber fer al bàsquet en general, però sobre-tot al bàsquet femení. Volem fer esmentque entre les múltiples distincions que harebut, destaca la de “Forjadora de la histò-ria de l’esport català” l’any 1997, per partde la Generalitat de Catalunya, i lad’”Històrica del Bàsquet Català” que li vaatorgar la Fundació l’any 1999.

Maria Planas, amb el Picadero Comansi

24

L’ENTREVISTA

Violència verbal en el bàsquetPer Joan Carles Mitjana. Àrbitre d’ACB i InternacionalJoan Carles Mitjana, àrbitre internacional i de l’ACB, membre del Comitè Català d’Àrbitres i DirectorTècnic d’aquest Comitè, depenent de la Federació Catalana, ha escrit el següent article sobre la situacióque, molt especialment en l’àmbit dels equips femenins, ens trobem en el bàsquet de promoció.

TEXT: FBCQFOTOS: MANRESA 2006 I REGIÓ 7

“El Bàsquet, i més en edats de promoció,és una activitat esportiva que es fa dins elprocés educatiu de tota persona i que técom a referent uns principis bàsics de con-vivència. Per això, aquest bàsquet ha detenir les mateixes condicions que se li atri-bueixen a qualsevol activitat escolar: ha deser formativa i educativa. Però inclús l’es-port lúdic afavoreix una educació en igual-tat, prevenint d’aquesta manera la violèn-cia de qualsevol tipus.

Des de la FCBQ entenem que el nostreesport, a més del seu component tècnic icom a joc, com a recurs educatiu, que hau-ria de servir com a eina eficaç per adquirirhàbits i competències socials. Hauria deser una escola de comunicació, una fontd’afectes i sentiments, un immillorablerecurs d’integració social i intercultural.D’aquesta manera el jove aprèn a conèixeri autocontrolar-se a sí mateix, aconseguintcapacitats que li permeten participar, coma membre efectiu, de la societat.

Sens cap mena de dubte, en aquesta des-cripció es basen els pilars del treball quehan de desenvolupar els educadors i tèc-nics de basquetbol. Quan més clars siguinels conceptes a aplicar més fàcil serà arri-bar a aconseguir el fi perseguit. Tot aixòque sembla tan meravellós, propici i ele-mental, en moltes ocasions no és possibleportar-ho a terme a causa d’algunes acti-tuds negatives i intolerables de personesde l’entorn del nostre esport. Quan compa-rem i avaluem els objectius amb la realitatde cada cap de setmana, tenim grans idecebedores sorpreses.

Una altra qüestió és el tema de les famí-lies, els pares i mares dels jugadors i juga-dores. Ja en moltes ocasions s’ha comen-tat que les actituds d’aquests familiarsgeneren unes sinèrgies ben negatives pelprocés formatiu, personal i esportiu, delsjoves, i en el tema de les actituds, és moltpunyent, també i malauradament, el com-portament d’alguns tècnics/entrenadors.Per dirigir un grup humà, i encara més ungrup en etapes de formació, cal una dispo-nibilitat gens fàcil d’aconseguir i de mante-nir, però que molts entrenadors/es tenenassumida, per educació i formació perso-nal, però no pas tots. Per desgràcia, últi-mament hem pogut, i encara podem, assis-tir a una variada col·lecció de crits, insults,del tècnic-entrenador/a, cap els seus jovesjugadors/es, amb una absoluta manca derespecte a la persona que aquells i aque-lles són, i el seu esforç. Potser, algunsestils de direcció d’equip que es podenveure per televisió, no siguin el millorexemple a seguir.

La motivació i correcció d’errades s’ha derealitzar des del respecte a les persones.Quan el tècnic es desvia del comporta-ment correcte amb l’àrbitre, aquest ja dis-posa d’estratègies i normes per fer front aaquestes situacions. Però, i elsjugadors/es? Què poden fer?. En poctemps s’està detectant una presència, enaugment, d’actituds de violència verbal igestual d’alguns entrenadors cap els seusjoves jugadors, i més concretament cap ales jugadores.

El concepte “d’igualtat” en el nombred’entrenadors/es és molt desigual i enstrobem que molts dels equips femeninssón entrenats per homes. Alguns d’a-quests utilitzen una comunicació verbalamb les jugadores que, sovint, és impròpiad’una comunicació interpersonal, i quesegurament amb jugadors no s’atreviriena realitzar. Sens dubte, aquesta problemà-tica es dona en múltiples societats, peròno per això el que passa en l’àmbit del bàs-quet català ens ha de deixar indiferents, iens cal lluitar contra aquestes actituds

25

Des de la FCBQ:

· Creant i tutelant les competicions ajustades a cada etapa de formació.

· Impulsant el debat en diferents àmbits sobre la violènciaa l’esport.

· Formant àrbitres i donar les instruccions pertinents als mateixos de no permetre actituds de violència verbal envers els jugadors/es.

· Realitzar i difondre treballs en relació la problemàtica deles actituds de violència verbal, en qualsevol estament (dirigents, tècnics, pares, públic en general, etc).

· Treballar en l’aplicació de l’EMPATIA amb forma d’ajudaal joc.

· Detectar i focalitzar les possibles vies d’actuació.· Creació d’un Comitè de seguiment de la violència als

camps de joc.· Estudiar la modificació del Reglament jurisdiccional.· Col·laborar amb els clubs per trobar solucions a aquesta

problemàtica.

Per part dels clubs:

· Detectant i apartant les persones del club que no es comportin de forma correcta.

· Organitzant jornades de sensibilització sobre la violència verbal i gestual, per a tot l’entorn del club.

· Utilitzar l’exemple propi com a millor eina de transmissióde valors.

· Conèixer més a fons els seus col·laboradors tècnics i elsseus mètodes de treball.

Amb aquest escrit desitgem donar un seriós avís d’aquestaproblemàtica, més evident dia a dia, a totes les parts res-ponsables del procés formatiu dels joves jugadors/es.Estem davant d’un tema complex, gens fàcil de tractar, queprové d’una manca de principis de convivència.

Des de la FCBQ impulsarem, de forma preventiva, diferentsdirectrius per evitar aquests comportaments, per impedirque l’actual situació de violència verbal vagi en augment ies pugui, entre tots, eliminar-la. S’han donat diverses i moltconcretes directrius als àrbitres sobre com actuar davant laviolència verbal sobre els jugadors/es, especialment sobreles jugadores, actituds que seran sancionats amb faltes tèc-nics. En cas de ser fets reiterats, que durant un partit elsjugadors/es rebin amonestacions en forma no correcte oinsults per part dels seus entrenadors, l’àrbitre té potestatper reflectir-ho darrera l’acta. Posteriorment el Comitè deCompetició actuarà en forma pertinent.

Demano, des d’aquestes pàgines, la col·laboració de tota lagent del bàsquet català que creu en el bàsquet com a por-tador de valors formatius, valors que els hem de transmetretots els que hi formem part, i cal fer reflexionar a aquellsque davant un partit només donen importància al guanyaro perdre, aspecte aquest que també s’ha d’ensenyar.

amb fermesa, i és un objectiu primordial de lanova Junta Directiva de la Federació Catalanade Basquetbol, amb el total convenciment queno podem mirar cap un altre costat.

Per què faig aquesta afirmació, amb tantconvenciment?. Doncs, perquè el fenomenesmentat d’actituds de virulència verbalenvers les seves jugadores, s’està produinten alguns equips catalans, i s’ha detectat icomprovat, i cal tallar-ho d’immediat.

L’esport i el bàsquet, no posseeixen capvirtut màgica i per tant, dependrà de l’edu-cador, de la seva forma d’ensenyar, de trac-tar, d’orientar als joves, amb el respectecom a actitud fonamental (cap els juga-dors/es, àrbitres, familiars, directius, etc.),com a valor cabdal, amb el que el nostreesport ha arribat a gaudir del reconeixe-ment social i formatiu que avui disposa,perquè més important que l’èxit esportiués l’èxit humà.

Tots els que formem la gran família que ésel bàsquet català, hem de posar el nostregranet de sorra per transmetre els valorseducatius que indiscutiblement posseeixla pràctica esportiva. Cada institució pot iha de plantejar-se mesures per treballaren estratègies de prevenció i correcció.

26

XIIIa Festa Social de la FundacióLa Fundació del Bàsquet Català es va crear l’any 1992 i quan van estar establerts els seus principis, objec-tius i composició, el seu òrgan rector, el Patronat, va iniciar l’any 1994 la celebració d’una trobada anual,l’anomenada Festa Social, amb la finalitat doble d’oferir, als seus socis i la gent de bàsquet en general, l’o-portunitat de retrobar antics amics i adversaris esportius, recordar temps passats i debatre sobre elsactuals, en definitiva parlar de bàsquet.

FUNDACIÓ

TEXT: FUNDACIÓ BÀSQUET CATALÀFOTOS: M.A. CHAZO, J.C. CEBRIÁN

Alhora, però, la trobada havia de servir, iaixí s’ha fet, per retre homenatge a aquellshomes i dones que haguessin tingut unadilatada trajectòria de dedicació i servei alnostre esport, distingint-los com a”Històrics del Bàsquet Català”. I així, elpassat 15 de desembre de 2006, es vacelebrar la XIIIa Festa Social de laFundació, en la qual van ser gurdonadesvint persones estretament lligades al bàs-quet al llarg de la seva vida, i que han dei-xat una forta empremta en el desenvolu-pament del bàsquet català.

A l’hotel “Catalonia Ramblas”, al popular icèntric carrer Pelai de Barcelona, es vanreunir unes 175 persones que van gaudird’allò més d’una vetllada entranyable, ami-cal, familiar, car com és habitual, els guar-donats, persones ja de certa edat, acostu-men a assistir-hi acompanyats d’amics

dels seus clubs i sobretot de fills i tambénéts, circumstàncies que han fet queaquesta festa sigui coneguda i reconegudapel seu extraordinari ambient i caliu deretrobament, d’afectes i vivències.

Els guardontas d’aquesta XIIIa edició vanser:Jacint Bassart (CB Malgrat), JosepCampillo (Federació), Joan Canals (Girona),Vicenç Canut (OAR), Josep Carreras (BIM),Josep M. Casas (Lluïsos de Gràcia), JosepClotet (Comitè Català d’Àrbitres), ArturFarreras (CB Calella), Mercè Franquesa(Joventut de Badalona), Mercè Guix (CBCampdevanol), Oleguer Marquet (CN ReusPloms), Joaquim Onna (CB Malgrat), MartíRamoneda (CB Esparreguera), Josep M.Roig (CB Valls), Francesc Ruiz (Aismalibar-Hispano Francès), Esteve Sánchez (ComitèCatalà d’Àrbitres), Josepa Soler (C. Joventut

Les Corts), Antoni Solís (JAC Sants), JordiTalleda (Comitè Català d’Àrbitres) i JoanViñeta (JAC Sants).

A tots ells, des de “Bàsquet esport”, elnostre reconeixement i agraïment per ladedicació, tenacitat i sacrifici envers elbàsquet, que han estimat i estimen, i vamoure part important de les seves vides,fent possible que avui el nostre esportgaudeixi de gran reconeixement socialpels seus valors de formació i convivència,que en definitiva són els valors de la sevagent.

Guardonats a la darrera Festa Social de la Fundació

27

La sessió va començar amb dos pregons, acàrrec de la Sra. Elisenda Alemany i delSr. Pere Sellés, ambdós ex-jugadors i per-sones relacionades al C.B. Castellar, que enel present 2007 celebra també el seu 50èaniversari, raó per la qual les referènciesal club van ser una constant en les inter-vencions de la tarda. Els dos pregonersvan fer un repàs a les seves experiènciesen l’àmbit del bàsquet que els van ajudar adescobrir diferents valors personals icol·lectius, com el d’una identitat pròpia, ladisponibilitat de les persones a servir lesentitats per fer viable l’existència d’aques-tes, les il·lusions diverses que els generavatant la pràctica del bàsquet com les rela-cions humanes, el sentiment d’haver devaler-se per ells mateixos davant la preca-rietat de mitjans, acostumar-se a compar-tir i també reivindicar, aprendre a distingirla importància de les coses i adonar-se delsuport i escalf de la família.

També van fer referència a la història delclub, la fundació al 1957 del CentreParroquial Castellar i posteriorment, al1980, l’aparició de les noies amb les alum-nes de l’Escola Immaculada que al 1982 esconvertí en C.B. Immaculada per vetllar ipotenciar el bàsquet femení i com la fusiód’ambdues entitats va propiciar la creaciódel C.B. Castellar al 1997, ajuntant al síd’un mateix club el bàsquet masculí ifemení de la població.

Després, el President de la ComissióOrganitzadora, un històric del bàsquetcastellarenc, el Sr. Lluís Vial, va intervenirfent un reconeixement a tota la gent queal llarg dels anys ha dedicat esforços a ferpossible el dia a dia de les entitats esmen-tades pels pregoners, fent especial menciódels ex-Presidents dels clubs, molts pre-sents a la sala. A continuació va exposarl’ampli programa d’activitats preparat perl’efemèrides, agraïnt la col·laboració del’Ajuntament i convidant als presents i lapoblació a viure intensament aquest anyde bàsquet a Castellar.

Seguidament el Sr. Ramon Parcerisa,President del C.B. Castellar, es va referir ala participació de la gent de la vila en lavida del club i com aquesta implicació hafet possible la continuïtat i creixement delclub, que avui compta amb 18 equips fede-rats, 13 masculins i 5 femenins, més

Castellar del Vallès comença les celebracions com a “Ciutat del BàsquetCatalà” de l’any 2007.Amb un acte formal i alhora intimista, amical, rigorós i d’actualitat, la Comissió Organitzadora de la“Ciutat del Bàsquet Català. Castellar del Vallès 2007”, va oferir, el dilluns 29 de gener, al Saló de Plensde Ca l’Alberola de l’Ajuntament de la vila, l’acte institucional que inaugura oficialment les activitats pro-gramades per tot el dens any basquetbolístic de Castellar.

l’Escola de Bàsquet. El regidor d’Esports,Sr. Xavier Romance, va esmentar la impor-tància en la vessant educativa d’un esportcom el bàsquet, que dóna oportunitats aun ampli ventall de nois i noies de practi-car esport i de formar-se com a individus.A continuació el Sr. Eduard Rañé, repre-sentant de l’Àrea d’Esports de la Diputacióde Barcelona, va fer una reflexió de laimportància de l’esport en la formació delsinfants, especialment en aspectes com lasolidaritat, la integració i la cohesió social,tant cabdals en aquests moments del des-envolupament de la nostra societat. Pelque fa al Sr. Jordi Mumbrú, representantde la Secretaria General d’Esports de laGeneralitat de Catalunya, va fer un reco-neixement a la població per ser part vitalen els 50 anys de bàsquet, agraint el recol-zament de les institucions en les celebra-cions i recordant com l’esport és un estilde vida, destacant els seus valors socials,com el fer esport és fer salut, i la necessi-tat de potenciar l’esport escolar.

Per tancar la vetllada van intervenir elPresident de la Fundació i de la FCBQ Sr.Enric Piquet i l’Alcaldessa de Castellar delVallès, Sra. Montserrat Gatell. El Sr. Piquetva recordar els principis de la Fundació perdesignar una ciutat, vila o poble, “Ciutatdel Bàsquet Català”, com la designació deCastellar del Vallés és un repte pertothom, en ser la primera ocasió que una

població d’àmbit més petit, en comparacióamb les precedents de Lleida, Girona,Mataró, Tarragona. L’Hospitalet, Badalonao Manresa, però que la Fundació va tenir ité l’absolut convenciment de l’èxit de lescelebracions, per la pròpia història de lesinstitucions i les persones del bàsquet cas-tellarenc, destacant la densitat i nivell delprograma d’actes i activitats presentat, ons’ajunten i combinen la cultura i el bàs-quet. Pel que fa a l’Alcaldessa, Sra. Gatell,va destacar la solemnitat de l’acte inaugu-ral i com l’Ajuntament va recolzar des delprimer moment la iniciativa per aconse-guir la nominació coma “Ciutat delBàsquet”, agraint molt especialment ladedicació i esforç de les persones que fanpossible l’existència de les entitats, enaquest cas dels clubs de bàsquet que hanexistit a la vila, cosa que remarca el teixitassociatiu de la població, tant esportiucom social i cultural, i com des del’Ajuntament es tenen uns objectius moltclars en referència l’esport: educar ambesport, pels propis valors intrínsecs del’esport, i per això cal fer escola de l’es-port.

L’acte inaugural de “Ciutat del BàsquetCatalà. Castellar del Vallès 2007”, es vacloure amb un refrigeri mentre es mostravaun audiovisual amb imatges dels 50 anys debàsquet a la població, amb el C.P. Castellar,el C.B. Immaculada i l’actual C.B. Castellar.

28

FUNDACIÓ

Activitats iPrograma de“Castellar 2007”El primer acte va ser la celebració del 32èTorneig Vila de Castellar i el 29è MemorialJosep Parcerisa, el 7 de gener de 2007. Untotal de vuit equips van participar enaquests tornejos, que es van celebrar alspavellons Joaquim Blume i de Puigverd. Elsvuit equips van ser representants delsmunicipis que han estat designats ambanterioritat “Ciutats del Bàsquet”. Així en elquadrangular femení hi van participar elDon Piso de Girona (Copa Catalunya), el CBLleida, Spai Recover S.A. Súria, que repre-sentava Manresa, i el C.B. Castellar, tots tresa 1ª catalana. Va guanyar el torneig l’equipgironí en derrotar en la final al C.B. Lleidaper 42 a 32. El quadrangular Sènior masculíel van disputar l’ADT Tarragona (EBA), UEMataró (EBA), C.C. l’Hospitalet (CopaCatalunya) i C.B. Castellar (Copa Catalunya).L’ADT Tarragona va ser el vencedor en guan-yar la final al C.B. Castellar per 65 a 55.

El Memorial Josep Parcerisa, d’equipsJúniors masculins, el va guanyar el SantJosep de Badalona, que s’imposà al C.B.Castellar per un ajustat 70 a 66. Al final esvan ajuntar tots els participants en un dinaral Pavelló Joaquim Blume.

Donacions a la Fundació

La Fundació ha rebut del Sr. Artur Farreras Roca, de Calella de laCosta, antic jugador, entrenador i dirigent del C.B. Calella, unampli arxiu de fitxes dels anys 39 al 42 del B.C. La Paz Social, deCalella, del JACE Calella, així com calendaris de competició ambresultats, dels anys 42, 43, 44, fotografies del B. Femení Calelladel 1928, cartells de partits de l’any 47 i diferents retalls depremsa de les primeres temporades dels anys 40. Tota aquestahistòrica documentació passa a fer gruix dels diferents arxius dela Fundació.

PROGRAMA dels propers mesos.

Febrer: . Trobada d’exjugadors .. Clínic d’entrenadors.. Exposició “BQ.ART.06”, cedida per la Fundació.

Març: . Convocatòries de concursos de fotografia i dibuix escolar.. Gimcana escolar.. Segona trobada d’exjugadors.

Abril: . Concert de Corals.. Trobada d’entitats.. Finals Campionats de Catalunya. Trobada d’Escoles de tot Catalunya. Memorial “Joan Rocavert”.

En els propers números de “Bàsquert esport” s’anirà informant de les activi-tats programades, que poden trobar-se a la pàgina weeb de la Federació o delCB Castellar.

Basket Ball Club Calella 1928.

29

Jordi VallmajóPresident de l’Adepaf Figueres

Celebrem aquest any el 50è aniversari del Club. Està sent tot unesdeveniment per a l’Adepaf Figueres i una oportunitat renovadaper a la ciutat a la qual serveix. Diuen que un club no està real-ment imbricat al seu territori fins que no se situa més enllà de ladispensada benevolència i entra en els paràmetres de l’exigènciasocial. Crec que és això el que li ha passat a la nostra entitat.

A mesura que han passat els anys i el CB Adepaf Figueres ha cres-cut, el lligam amb la ciutat ha estat cada cop més fort.L’Ajuntament ho ha reconegut en diverses ocasions, darrerament

Rosa MelaraPresidenta del CB Santa ColomaEn primer lloc, vull agrair a la Federació Catalana de Basquetboll’oportunitat que m’ofereix per poder parlar sobre el Club BàsquetSanta Coloma, del que em sento molt honrada de presidir.

El club es va formar al 1984 amb només un equip pre-infantil, ambl’objectiu principal de formar jugadors de base. Al 1988 vam acon-seguir completar tota l’estructura del club, des de pre-mini fins asènior, i en la present temporada tenim 11 equips competint des dela base fins a la Copa Catalunya masculina, on competeix en nos-tre sènior “A”.

Des de la meva condició femenina, com a presidenta d’una entitatdedicada a l’ensenyament i competició exclusivament masculina,

PUNT DE VISTA

L’opinió dels homes i dones del bàsquet català

em permeto fer unes reflexions que em donen la sensació que espoden extrapolar a altres entitats, particularment també dedica-des al bàsquet.

La meva tasca al capdavant de l’entitat, juntament amb la restadels membres de la Junta, la col·laboració del director tècnic,entrenadors, jugadors i, per què no, graderia, és treballar per queel bàsquet sigui, des de la nostre entitat, un esport educacional,tant a nivell social com esportiu.

Cadascú, des de la seva responsabilitat, té l’obligació de treballaren aquest sentit. El responsable tècnic donant les pautes alsentrenadors perquè aquests transmetin als seus jugadors unescondicions imprescindibles en companyonia, respecte, esforç icomportament. A vegades, pensem que en aquesta tasca la gra-deria no té importància, però la té i molta, ja que en edats de for-mació la actitud de la graderia complementa y facilita el treball del’entrenador a la pista.

El bàsquet és un esport d’equip i tots els components d’una enti-tat han de treballar en el mateix sentit per poder aconseguir queel resultat final de la temporada sigui una realitat. El resultat delpartit en moltes ocasions és una pura anècdota.

Som un club modest i encara jove. Ens queda per fer moltes coses,però ens sentim orgullosos de fer que el nom de la nostra ciutat,Santa Coloma, sigui coneguda també com a amant de l’esport engeneral i del bàsquet en particular.

Una abraçada per a tota la família del bàsquet.

amb la concessió al Club de la Medalla d’Or al mèrit esportiu.L’entitat, efectivament, ha crescut de manera imparable des de laseva fundació l’any 1957 amb un únic equip, fins avui dia que tédivuit. D’altra banda, amb el pas del temps, aquell nom originarid’Agrupación Deportiva Patronato Figueras (A.DE.PA.F), s’ha con-vertit en la denominació actual d’Adepaf Figueres.

L’Adepaf de sempre s’ha fet gran durant aquestes dècades ennombre d’equips i en pressupost, ha estat protagonista d’èxits i defracassos, però per damunt de tot queda la participació generosade més de mil jugadors, el treball eficient de desenes d’entrena-dors i la col·laboració esforçada de molts directius. Exemples d’a-questa trajectòria hi ha molts, però entre ells la participaciódurant la dècada dels vuitanta de l’equip sènior femení en la pri-mera divisió espanyola, i la més recent, que ens omple d’orgull, elsèxits de Jordi Trias, que va ser jugador del Club durant tres tem-porades, abans que hi arribés a ser professional.

Fa temps que l’Adepaf Figueres s’ha consolidat com a club i s’haguanyat merescudament el reconeixement del bàsquet català. Elfutur, doncs, és segur, però cal enfortir l’entitat i continuar repre-sentant honrosament la ciutat de Figueres, tot intentant assolirun cop més i de manera definitiva la categoria EBA.

Al llarg del 2007 tindrem oportunitat de celebrar els 50 anys delClub. La directiva ha programa un seguit d’actes, des d’una expo-sició antològica al Patronat de la Catequística, fins a un partit d’e-quips ACB.