BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2015...afectava a gran part de la depressió Central on es va...

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2015 El mes de gener ha resultat termomètricament normal1 o fred a la depressió Central, la Val d’Aran, desembocadura del Llobregat i del Francolí, delta de l’Ebre i punts del Prelitoral. El mes ha estat càlid a la resta de Catalunya. Pluviomètricament, ha estat sec a gran part del país i molt sec al Montsec i àrees pròximes, zones del quadrant nord-est, Garraf, Barcelonès i punts de l’Alt Penedès, Maresme, Vallès Occidental i delta de l’Ebre. Ha estat plujós al vessant nord del Pirineu i massís dels Ports. Cal remarcar que el dia 25 de gener Catalunya va quedar afectada per un episodi molt destacat de vent. En alguns sectors del Prepirineu cal retrocedir més de 10 anys, fins a finals de gener de 2003, per trobar-ne un de més important. Resum Mensual Les anomalies tèrmiques i pluviomètriques que ha presentat el mes de gener s’han d’explicar, tal com va passar al desembre, per la presència de l’anticicló atlàntic, que segons el seu diferent posicionament ha provocat dos tipus de temps diferents. Durant la primera quinzena del mes la situació meteorològica va venir marcada per la presència d’una dorsal a les capes mitjanes de la troposfera que abraçava gran part de l’Europa occidental, desplaçant el corrent en jet cap a altes latituds i, per tant, la trajectòria de les pertorbacions. En superfície l’anticicló dominava tot aquest sector amb pressions molt altes, que van superar els 1040 hPa. Aquesta situació va donar dos tipus de temps radicalment diferents: a les planes i depressions de l’interior de Catalunya la boira va ser el fenomen meteorològic més destacat, la qual va ser molt persistent al llarg d’aquest període, mantenint una temperatura baixa durant tot el dia. Fora d’aquestes contrades, la temperatura era suau. La inversió tèrmica, temperatura més baixa a les fondalades que les zones més altes, va ser evident a molts indrets del país. Cal remarcar la pressió atmosfèrica que es va assolir a Catalunya el dia 9 de gener: les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya (SMC) situades a nivell del mar van registrar valors màxims a mig matí de fins a 1040 hPa a la Costa Brava i 1043 hPa a l’extrem sud. Concretament, el valor més elevat va ser de 1043 hPa als Alfacs (el Montsià). Feia 25 anys que la pressió no era tan alta a Catalunya, des del 4 de març 1990 o el 12 de febrer 1989, segons la zona.

1Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura (T) en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


2

La lenta retirada de l’anticicló cap a l’oest juntament amb un posicionament nord-sud sobre l’Atlàntic, va facilitar que les masses d’aire més fredes procedents d’altes latituds afectessin Catalunya així com l’arribada de diverses pertorbacions atlàntiques. Aquesta nova configuració va provocar una normalització dels valors termomètrics i la dissipació de la boira com a conseqüència del flux de nord que es va generar. Fins a quatre episodis de precipitació i dos de vent van afectar Catalunya entre els dies 16 i 31 de gener:

- Un primer front va creuar Catalunya els dies 16 i 17. Si bé va afectar gairebé tot el país, les quantitats més importants es van concentrar al terç nord, tal com mostren les següents quantitats mesurades a la XEMA i a la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) gestionades per l’SMC: els 30,3 mm a Boí (2.535 m) a l’Alta Ribagorça i els 22,4 mm que es van registrar tant a Espot (2.519 m) com a Salòria (2.451 m), a les parts més elevades del Pallars Sobirà. La neu va fer acte de presència al Pirineu, destacant els 31 cm de Boí (2.535 m), els 23 cm de Sasseuva (2.228 m) a la Val d’Aran o els 22 cm d’Espot (2.519 m).

- Entre els dies 18 i 19 un segon front va creuar Catalunya. Les precipitacions més importants van

afectar especialment el quadrant nord-est del país. Les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van correspondre al Baix Empordà: 27,0 mm de Calonge (XOM), 26,2 mm a Castell d’Aro i 24,2 mm a Palafrugell (XOM). Cal remarcar que la neu va afectar gran part del país per sobre dels 700-900 m però només va cobrir el terra per sobre dels 800 m, amb l’excepció d’algunes valls del Pirineu i Prepirineu.

- La retirada de la pertorbació a la península Itàlica juntament amb el posicionament nord-sud de l’anticicló atlàntic va provocar un flux del nord a Catalunya amb un gradient bàric molt marcat entre els dies 21 i 28. Les precipitacions es van concentrar al vessant nord del Pirineu, tal com indiquen els 31,8 mm d’Ulldeter (2.410 m), al Ripollès, els 23,5 mm de Certascan (2.400 m), al Pallars Sobirà, o els 21,1 mm de Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran. Però el mes destacat va ser el vent. Aquesta situació va provocar que al llarg del dia 25 el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill (més de 90 km/h de ratxa màxima) a molts sectors del nord del país, especialment al Pirineu, Prepirineu, zones altes del prelitoral (cims de Montserrat i del Montseny), Alt Empordà i àrees pròximes. En aquestes zones, puntualment es va superar el llindar de 125 km/h. En canvi, al sud del país el vent va bufar amb molta menys força. En alguns sectors del Prepirineu cal retrocedir més de 10 anys, fins a finals de gener de 2003, per trobar ratxes de vent més fortes. És el cas, per exemple, d’Organyà (l’Alt Urgell), amb una ratxa màxima de 110,5 km/h.

- Entre els dies 29 i 31 es va produir un nou episodi de precipitació i vent. Les precipitacions van començar durant el dia 29 al Pirineu i quadrant nord-est, es van mantenir durant el dia 30 a molts punts del país, però especialment al Pirineu, serralada dels Ports i zones pròximes, mentre que al llarg del dia 31 van afectar el Pirineu i molts punts del quadrant nord-est. Les quantitats més destacades registrades a la XEMA i a la XOM van ser les que es presenten a continuació: els 106,1 mm al Lac Redon (2.247 m), els 85,7 mm al PN dels Ports (el Baix Ebre), o els 71,6 mm a Espot (2.519 m). La nevada va ser important al Pirineu a partir dels 1.000 metres, tal com mostren per exemple els 56 cm d’Arties (XOM, 1.150 m), a la Val d’Aran, els 45 cm de Vielha e Mijaran (1.002 m) o els 8 cm de Puigcerdà (XOM, 1.214 m), a la Cerdanya. A cotes altes es van acumular entre 30 i 150 cm. Cal destacar que fins a la matinada del dia 2 de febrer es va acumular més d’un metre al sector més occidental de la serralada i més de mig metre als fons de la Val d’Aran. L’intens flux del nord-oest que es va produir va donar ratxes de vent molt fort a molt punts del país durant la matinada del dia 29, quan es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (més de 90 km/h de ratxa màxima) als dos extrems del país, serralada prelitoral i a cotes altes del Pirineu.


3

Descripció sinòptica del mes De l’1 al 15 de gener Durant la primera quinzena del mes la situació meteorològica va venir marcada per la presència d’una dorsal a les capes mitjanes de la troposfera que abraçava gran part de l’Europa occidental, desplaçant el corrent en jet cap a altes latituds i, per tant, la trajectòria de les pertorbacions. En superfície l’anticicló dominava tot aquest sector amb pressions molt altes, que van superar els 1040 hPa. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 9 de gener a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava desplaçat al nord, a la latitud de les illes Britàniques. En superfície, la situació venia marcada per una pressió molt alta (per sobre dels 1040 hPa en el seu centre) com a conseqüència de l’anticicló atlàntic desplaçat al nord de la seva posició i que amb una disposició oest est abraçava a la península Ibèrica.

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 9 de gener a les 12.00 hores UTC Aquesta situació va donar dos tipus de temps radicalment diferents: a les planes i depressions de l’interior de Catalunya la boira va ser el fenomen meteorològic més destacat, la qual va ser molt persistent al llarg d’aquest període, mantenint una temperatura baixa durant tot el dia. Fora d’aquestes contrades, la temperatura era suau. La figura 2 mostra la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) i la imatge del METEOSAT del dia 10 gener a les 12.00 hores UTC. El nivell de 850 hPa resulta un bon indicador de la temperatura en superfície. Es pot observar com la temperatura era alta a la Mediterrània (colors taronges), especialment al País Valencià i sud del Principat. La temperatura va ser alta durant aquest dia fora dels indrets afectats per la boira, fenomen que queda reflectit a la imatge del METEOSAT. Aquesta afectava a gran part de la depressió Central on es va mantenir una temperatura màxima baixa i amb poca amplitud tèrmica diària (diferència entre la temperatura màxima i mínima diària). En canvi, al litoral, prelitoral i zones enlairades del país, la temperatura màxima va ser alta amb una gran amplitud tèrmica diària. Es van superar els 20 ºC i a la Garrotxa es van superar els 22 ºC.


4

Figura 2. Topografia de 500 hPa i imatge del METEOSAT del dia 10 de gener a les 12.00 hores UTC La inversió tèrmica, temperatura més baixa a les fondalades que les zones més altes, va ser evident a molts indrets del país. La figura 3 assenyala aquest fet a partir del radiosondatge de la ciutat de Barcelona del dia 10 de gener. La inversió de subsidència era evident fins una altura de 900 hPa (entre 700 i 1000 metres d’altura).

Figura 3. Radiosondatge de Barcelona ciutat del dia 10 de gener a les 00.00 hores UTC


5

Cal remarcar la pressió atmosfèrica que es va assolir a Catalunya el dia 9 de gener: les estacions de la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) gestionades pel Servei Meterològic de Catalunya (SMC) situades a nivell del mar van registrar valors màxims a mig matí de fins a 1040 hPa a la Costa Brava i 1043 hPa a l’extrem sud. Concretament, el valor més elevat va ser de 1043 hPa als Alfacs (el Montsià). Pel que fa als precedents:

• El 31 de desembre de 2006 es va superar els 1.039 – 1.040 hPa a tot Catalunya, que fins ara era la pressió atmosfèrica més alta registrada a les estacions de la XEMA, amb sèries de pressió de fins a 20 anys de dades.

• A partir de les dades de l’Observatori Fabra amb dades de pressió des del 1914, la del dia 9 va

ser la pressió atmosfèrica més alta des del 12 de febrer de 1989, quan es van mesurar un màxim de 992,7 hPa a nivell de l’estació, que correspondria a uns 1.044 hPa a nivell del mar. Per tant, el dia 9 es va quedar uns 2 hPa per sota d’aquell registre històric.

• En el cas de l’Estartit (el Baix Empordà), amb dades de pressió des del 1973, es va registrar la

pressió més alta des del 4 de març de 1990, quan es van arribar a registrar 1.041,7 hPa. Resumint, la pressió atmosfèrica màxima mesurada a nivell del mar es va situar entre els 1.040 hPa al nord del Principat i els 1.043 hPa a l'extrem sud. Feia 25 anys que no era tan alta, des del 4 de març de 1990 o el 12 de febrer de 1989, segons la zona. 16 i 17 de gener La lenta retirada de l’anticicló cap a l’oest juntament amb un posicionament nord-sud sobre l’Atlàntic, va facilitar que les masses d’aire més fredes procedents d’altes latituds afectessin Catalunya, així com l’arribada de diverses pertorbacions atlàntiques. Aquesta nova configuració va provocar una normalització dels valors termomètrics i la dissipació de les boires com a conseqüència del flux de nord que es va generar. Fins a quatre episodis de precipitació i dos de vent van afectar Catalunya entre els dies 16 i 31 de gener. Un primer front va creuar Catalunya els dies 16 i 17. Si bé va afectar a gairebé tot el país, les quantitats més importants es van concentrar al terç nord. La configuració sinòptica queda reflectida en la figura 4 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 850 hPa (a uns 1.500 m d’altura) del dia 16 de gener a les 12 hores UTC. En els dos nivells analitzats queda marcada la pertorbació freda. La forta ondulació del corrent en jet en els nivells mitjans de la troposfera evidenciava la presència d’un solc. En superfície la pertorbació es trobava ubicada al mar del nord, destacant també l’anticicló atlàntic amb una disposició nord-sud.


6

Figura 4. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 16 de gener a les 12.00 hores UTC Les precipitacions es van iniciar durant la matinada del dia 16 per l'oest i fins a migdia avançaren d'oest a est afectant tot el territori. A partir de llavors van quedar restringides al Pirineu, sobretot al seu vessant nord, i al quadrant nord-est, malgrat que fins a mitja tarda es va enregistrar algun ruixat aïllat a Ponent. En conjunt foren febles (vegeu Annex 1), localment moderades, al Pirineu occidental. Van acumular quantitats minses de precipitació, si bé al terç nord van ser poc abundants i localment abundants al Pirineu occidental, on per sobre dels 2.000 metres s'acumularen gruixos molt abundants de neu. La cota de neu s'inicià al voltant dels 1.000 metres, pujant al migdia fins els 1.500 metres i tornant a baixar a la tarda a l'entorn dels 1.000 metres, i fins a totes les cotes al final del dia al vessant nord del Pirineu. Durant la matinada del dia 17 hi va haver nevades febles al vessant nord del Pirineu que deixaren gruixos minsos o poc abundants de neu. A banda, al quadrant nord-est del país hi hagué ruixats intermitents d'intensitat feble i localment moderada, durant la matinada i a partir de la tarda. Localment van anar acompanyats de tempesta i de calamarsa i/o calabruix. La figura 5 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 16 de gener quan la precipitació va ser general a Catalunya, afectant aquest especialment el Pirineu occidental. A les taules següents es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 15 mm i els gruixos de neu nova que es van enregistrar els dies 16 i 17 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 6 mostra la distribució de la precipitació.


7

Figura 5. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 16 de gener

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) 15-16 gen 2015

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 30,3 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 22,4 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 22,4 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 20,5 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 18,7 el Pont de Suert l’Alta Ribagorça 17,3 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 16,9

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu (cm) 15-16 gen 2015

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 31 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 23 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 22 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 21 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 20 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 14 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 9 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 6 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 5 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 5 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 5 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 4 Núria (1.971 m) el Ripollès 4


8

Figura 6. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 16 i 17 de gener Del 18 al 20 de gener Entre els dies 18 i 19 un segon front va creuar Catalunya. Les precipitacions més importants van afectar especialment el quadrant nord-est del país. Cal remarcar que la neu va afectar gran part del país per sobre dels 700-900 m però només va cobrir el terra per sobre dels 800 m, amb l’excepció d’algunes valls del Pirineu i Prepirineu. La configuració sinòptica queda resumida a la figura 7 a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 18 de gener a les 12 hores UTC. La configuració és molt semblant a la descrita a l’episodi anterior: ondulació del corrent en jet en els nivells mitjans de la troposfera i baixa en superfície amb centre al mar del Nord i una de secundaria al mar Cantàbric.


9

Figura 7. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 18 de gener a les 12.00 hores UTC A partir de migdia del dia 18 van arribar alguns plugims dispersos a l'oest del país. A partir del vespre es feren més nombrosos i al final del dia van afectar a qualsevol punt tret de les comarques del nord-oest. La cota de neu començà entre els 900 i 1.000 metres aproximadament i baixà fins entorn dels 800 metres al final del dia. Es van acumular quantitats minses o poc abundants de precipitació. Durant el dia 19 i la matinada del dia 20 es van produir precipitacions que es van anar traslladant del quadrant nord-est del país a la meitat sud del país i a l'est de la depressió Central. La neu va fer acte de presència entre els 700 i 900 metres però només va cobrir el terra per sobre dels 800 m, amb l’excepció d’algunes valls del Pirineu i Prepirineu. La figura 8 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 18, 19 i 20 de gener, afectant aquesta especialment la meitat est del país.

A les taules següents es detallen les quantitats de precipitació per sobre dels 15 mm i gruixos de neu nova que es van enregistrar dels dies 18 al 20 de gener a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 9 mostra la distribució de la precipitació.

Figura 8. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 18 al 20 de gener


10


Calonge (XOM) el Baix Empordà 27,0 Castell d'Aro el Baix Empordà 26,2 Palafrugell - els Ametllers (XOM) el Baix Empordà 24,2 Malgrat de Mar el Maresme 23,2 Monestir de Santa Maria de Solius (XOM) el Baix Empordà 22,9 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 19,6 Campins (XOM) el Vallès Oriental 18,6 Viladrau Osona 17,3 Canet de Mar - Vil·la Flora (XOM) el Maresme 17,3 Sant Esteve de Palautordera - Can Monclús (XOM) el Vallès Oriental 17,2 Cadaqués (XOM) l’Alt Empordà 17,1 Arenys de Mar - el Xifré (XOM) el Maresme 16,8 Vilanova del Vallès el Vallès Oriental 16,7 Breda - Plaça del Dr. Rovira (XOM) la Selva 16,7 Cassà de la Selva el Gironès 16,6 Sils - La Bàscula (XOM) la Selva 16,6 Santa Coloma de Farners – Ajuntament (XOM) la Selva 16,4 Portbou l’Alt Empordà 16,3 Sant Feliu de Buixalleu - Can Cadell (XOM) la Selva 16,3 Mataró - Can Canyelles (XOM) el Maresme 16,0


Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 18 Núria (1.971 m) el Ripollès 17 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 13 el Port del Comte (1.860 m) (XOM) el Solsonès 12 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 10 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 9 la Llacuna - Puig Castellar (945 m) - XOM l’Anoia 8 Busa - Guilanyà (1.219 m) - XOM el Solsonès 7 Planoles (1.151 m) - XOM el Ripollès 7 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 5 Gombrèn (917 m) - XOM el Ripollès 4 Bagà (860 m) - XOM el Berguedà 4 Das (1.200 m) - XOM la Cerdanya 4 PN dels Ports (1.055 m) el Baix Ebre 3 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 2 Prades (928 m) el Baix Camp 2 la Seu d'Urgell (700 m) - XOM l’Alt Urgell 1 Pujalt (746 m) - XOM l’Anoia 1


11

Figura 9. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 18 i 20 de gener Del 21 al 26 de gener La retirada de la pertorbació a la península Itàlica juntament amb el posicionament nord-sud de l’anticicló atlàntic va provocar un flux del nord a Catalunya amb un gradient bàric molt marcat entre els dies 21 i 26. Les precipitacions es van concentrar al vessant nord del Pirineu. Però el mes destacat va ser el vent. Aquesta situació va provocar que al llarg del dia 25 el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill (més de 90 km/h de ratxa màxima) a molts sectors del nord del país, especialment al Pirineu, Prepirineu, zones altes del prelitoral (cims de Montserrat i del Montseny), Alt Empordà i àrees pròximes. Aquesta informació queda ampliada a l’apartat de vent. La figura 10 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 25 de gener a les 12.00 hores UTC. Es pot observar el gran gradient bàric que es va generar per la presència de l’anticicló atlàntic al nord-oest de la península Ibèrica amb una pressió relativament alta en el seu centre (al voltant dels 1034 hPa) i la baixa ubicada entre el nord de Tunísia i el sud de la península Itàlica. En el nivells mitjos de la troposfera el corrent en jet continuava molt ondulat amb marcat flux del nord i una temperatura moderadament baixa, d’uns -26 ºC a la vertical de Catalunya i de -32 ºC en el seu centre.


12

Figura 10. Mapa de pressió en superfície i topografia de 850 hPa del dia 25 de gener a les 12.00 hores UTC Al llarg de la matinada del dia 21 es van registrar precipitacions febles i disperses al sector central del litoral i prelitoral. A la tarda van ser febles i aïllades al terç sud del país i al vessant nord del Pirineu. La cota va estar al voltant dels 700 metres, si bé al vessant nord del Pirineu es produïren nevades a totes les cotes. Es van enregistrar nevades al vessant nord del Pirineu de caràcter feble i intermitent a partir de la tarda del dia 22 amb una cota de neu al voltant de 600 metres i esporàdicament va baixar als 400 metres. Entre el dia 23 i 28 es van anar produint nevades febles al Pirineu, especialment al seu vessant nord, amb una cota de neu que va anar oscil·lant entre els 800 i els 1.200 metres. A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 21 i 28 de gener a les estacions gestionades per l’SMC per sobre dels 10 mm, mentre que la figura 11 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.


Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 31,8 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 29,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 28,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 21,9 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 19,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 12,4


13

Figura 11. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 21 i 28 de gener Del 29 al 31 de gener Entre els dies 29 i 31 es va produir un nou episodi de precipitació i vent. Les precipitacions van començar durant el dia 29 al Pirineu i quadrant nord-est, es van mantenir durant el dia 30 a molts punts del país, però especialment el Pirineu, serralada dels Ports i zones pròximes, mentre que al llarg del dia 31 van afectar al Pirineu i molts punts del quadrant nord-est. La nevada va ser important al Pirineu a partir dels 1.000 metres. L’intens flux del nord-oest que es va produir va donar ratxes de vent molt fort a molt punts del país durant els dies 29 i 30, quan es va superar el llindar de Situació Meteorològica de Perill (més de 90 km/h de ratxa màxima) als dos extrems del país, serralada prelitoral i a cotes altes del Pirineu (aquesta informació queda ampliada al corresponent apartat de vent). La figura 12 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa (a uns 5.500 m d’altura) del dia 30 de gener a les 12.00 hores UTC. En els nivells mitjans troposfèrics el corrent en jet es trobava molt ondulat com a conseqüència de la presència d’una dorsal anticiclònica ubicada a l’Atlàntic oriental i estenent-se fins a altes latituds i un solc fred sobre Europa occidental. Entre els dos centres d’acció es va generar un flux del nord que va ser el causant de l’entrada de la massa d’aire molt freda a Catalunya i l’episodi de vent dels dies 29 i 30 de gener.


14

Figura 12. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 30 de gener a les 12.00 hores UTC Durant la matinada del dia 29 es van produir precipitacions febles al vessant nord del Pirineu. A la tarda les precipitacions van afectar punts del Pirineu, Prepirineu i quadrant nord-est. Al llarg del dia 30 se'n produïren de continuades i entre abundants i molt abundants al vessant nord del Pirineu i al massís del Port, i de febles, disperses i poc abundants a la resta del Pirineu, al Prepirineu i punts de la meitat oest del territori, especialment al prelitoral sud. Durant la matinada del dia 31 es van enregistrar ruixats febles a la meitat sud del país. A partir de migdia i fins mitja tarda les precipitacions van afectar la meitat est de Catalunya. En general van tenir un caràcter feble o localment moderat. A més, van anar acompanyades de forma local de tempesta, calamarsa i calabruix. Independentment, al vessant nord del Pirineu va nevar feblement durant tota la jornada. La cota es va ubicar al voltant dels 800 metres al vessant nord del Pirineu i dels 1.000 metres a la resta del territori. La figura 13 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 30 i 31.

Figura 13. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 30 i 31 de gener


15

A la taula següent es detallen les quantitats enregistrades entre els dies 29 i 31 de gener a les estacions gestionades per l’SMC per sobre dels 30 mm, mentre que la figura 14 mostra la distribució de la precipitació acumulada durant el mateix període.


Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 106,1 PN dels Ports el Baix Ebre 85,7 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 71,6 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 71,4 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 62,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 62,2 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 61,0 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 41,8 Cornudella de Montsant - Parc Municipal (XOM) el Priorat 36,0 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 35,7 Setcases - Hostal Pastuira (XOM) el Ripollès 34,2 Pantà de Siurana (XOM) el Priorat 33,1 Aldover el Baix Ebre 30,8 Horta de Sant Joan (XOM) la Terra Alta 30,5

Figura 14. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 29 i 31 de gener


16

A la taula següent es detallen els gruixos de neu nova registrats entre el dies 29 i 31 de gener, destacant els que es van acumular al fons de la comarca de la Val d’Aran.


Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 152 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 146 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 130 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 95 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 80 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 69 Arties (1.150 m ) - XOM la Val d'Aran 56 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 49 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 48 Vielha e Mijaran (1.002 m) la Val d'Aran 45 Setcases - Hostal Pastuira (1.999 m) - XOM el Ripollès 42 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 39 Núria (1.971 m) el Ripollès 37 Sant Joan de l'Erm (1.720 m) - XOM l’Alt Urgell 30 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 16 Puigcerdà (1.214 m) - XOM la Cerdanya 8 Viu de Llevata (1.250 m) - XOM l’Alta Ribagorça 1


17

Temperatura Pel que fa a la temperatura, el mes de gener ha estat normal o fred a la depressió Central, a la Val d’Aran, desembocadura del Llobregat i del Francolí, al delta de l’Ebre i punts del Prelitoral. El mes ha estat càlid a la resta de Catalunya (Figura 15). Aquesta distribució de les anomalies tèrmiques són conseqüència dels registres assolits durant la primera quinzena del mes, quan el potent anticicló que afectava les nostres contrades va facilitar l’aparició de boires persistents a les planes i depressions, mantenint una temperatura baixa durant tot el dia en contrast amb la temperatura suau que es registrava a les zones més enlairades. D’altra banda, les masses fredes que van afectar Catalunya durant la segona meitat del mes no van poder contrarestar les anomalies assolides durant el període anterior. Figura 15:

Mapes de temperatura mitjana del mes de gener de 2015 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa, al menys, del 80% de totes les dades d’aquesta estació.


18

La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de gener respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de gener pel període de referència 1961-1990) més destacats registrats a les estacions de la XEMA, ubicades fonamentalment a la depressió Central i la Val d’Aran.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) els Alamús el Segrià -0,8 Torres de Segre el Segrià -0,8 Òdena l’Anoia -0,7 Castelldans les Garrigues -0,7 Aitona el Segrià -0,7 Vielha e Mijaran la Val d'Aran -0,7

La taula següent mostra els valors d’anomalia positiva més destacats registrats a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Alinyà l’Alt Urgell +2,3 Barcelona - el Raval el Barcelonès +2,1 Mas de Barberans - Abocador el Montsià +1,8 Santuari de Queralt el Berguedà +1,8 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà +1,7 Tagamanent - PN del Montseny el Vallès Oriental +1,7


19

Precipitació Pluviomètricament, el gener s’ha de qualificar com a sec a gran part del país i molt sec al Montsec i àrees pròximes, àmplies zones del quadrant nord-est, al Garraf, Barcelonès i punts de l’Alt Penedès, Maresme, Vallès Occidental i delta de l’Ebre. Ha estat plujós al vessant nord del Pirineu i serralada dels Ports (Figura 16). Aquesta distribució de les anomalies són producte de la persistència de l’anticicló durant els primers quinze dies del mes que va inhibir l’entrada de pertorbacions desplaçades cap a altes latituds, mentre que els fronts que van afectar Catalunya durant la segona quinzena van arribar molt desgastats. A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el gener ha estat igual o superior als 75 mm, totes elles ubicades a les parts més elevades del Pirineu.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 160,0 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 116,0 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 103,1 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 102,2 PN dels Ports el Baix Ebre 97,7 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 95,7 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 94,0 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 85,1 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 76,6

Les precipitacions iguals o superiors a 30 mm en 24 hores que es van enregistrar a les EMA són les que figuren a la taula següent, afectant al Pirineu i la serra dels Ports.

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Dia Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 63,9 30 PN dels Ports el Baix Ebre 56,6 30 Vielha e Mijaran la Val d'Aran 45,2 30 Espot (2.519 m) Pallars Sobirà 44,5 30 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 37,3 30 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 33,1 30 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 30,3 16


20

Figura 16: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de gener de 2015 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques) i a la XOM (Xarxa d’Observadors Meteorològics), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.

A continuació, es presenta el gràfic d’evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) mesurat a les EMA ubicades a l’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC. Per a facilitar-ne la interpretació, es presenten 3 gràfics que agrupen les EMA segons una classificació en tres zones diferenciades a partir de criteris nivoclimàtics:

1. Aran-franja nord de la Pallaresa: influència atlàntica. Bonaigua (2.266 m), Certascan (2.400 m) i Sasseuva (2.228 m).

2. Pallaresa-Ribagorçana: clima mediterrani pirinenc occidental. Boí (2.535 m), Espot (2.519 m), Lac Redon (2.247 m) i Salòria (2.451 m).

3. Pirineu oriental: clima mediterrani pirinenc oriental. Cadí Nord (2.143 m) - Prat d’Aguiló, Malniu (2.230 m), Núria (1.971 m), el Port del Comte (2.316 m) i Ulldeter (2.410 m).


21

0

20

40

60

80

100

120

140

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Bonaigua (2.266 m) Certascan (2.400 m) Sasseuva (2.228 m)

Gràfic 1. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a l’Aran-franja nord de la Pallaresa

0

20

40

60

80

100

120

1401 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Boí (2.535 m) Espot (2.519 m) Lac Redon (2.247 m) Salòria (2.451 m)

Gràfic 2. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades a la Pallaresa-Ribagorçana


22

0

20

40

60

80

100

120

140

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Gruix de ne

u (cm)

Dies

Cadí Nord (2.143 m) ‐ Prat d'Aguiló el Port del Comte (2.316 m)

Malniu (2.230 m) Núria (1.971 m)

Ulldeter (2.410 m)

Gràfic 3. Evolució diària del gruix de neu màxim (en cm) a les EMA ubicades al Pirineu oriental

La taula següent mostra el gruix de neu màxim mensual del gener del 2015 i el dia que es va enregistrar a les EMA d’alta muntanya (per sobre dels 1.800 m) gestionades per l’SMC, juntament amb el màxim mensual del gener del 2014 i el dia que es va enregistrar.

Nom de l’EMA Comarca Gruix de neu màxim 2015

(cm) Dia

Gruix de neu màxim 2014

(cm) Dia

Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 130 30 249 28 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 121 30 220 28 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran 111 30 137 24 Boí (2.535 m) l'Alta Ribagorça 100 16 100 30 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 80 30 26 18 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 77 30 217 28 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 48 30 44 18 Malniu (2.230 m) la Cerdanya 47 30 77 30 Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló la Cerdanya 39 30 106 30 Núria (1.971 m) el Ripollès 37 30 54 30 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 16 30 75 25 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 14 20 41 20


23

Les successives nevades que han afectat el Pirineu al llarg de la segona quinzena del mes de gener no han acumulat neu suficient per a superar, en general, els gruixos assolits durant el gener de 2014, a excepció del vessant sud del Pirineu Occidental i parts més elevades del Pirineu Oriental. Els gruixos de neu són sensiblement inferiors a les EMA ubicades al vessant nord del Pirineu. Cal remarcar l’episodi de neu que va afectar el Pirineu entre els dies 29 i 31, especialment el dia 30, deixants gruixos molts destacables a partir dels 1.000 metres, tal com mostren per exemple els 56 cm d’Arties (XOM, 1.150 m), a la Val d’Aran, els 45 cm de Vielha e Mijaran (1.002 m) o els 8 cm de Puigcerdà (XOM, 1.214 m), a la Cerdanya. A cotes altes es van acumular entre 30 i 150 cm. Cal destacar que fins a la matinada del dia 2 de febrer es va acumular més d’un metre al sector més occidental de la serralada i més de mig metre als fons de la Val d’Aran.


24

Vent La segona quinzena del mes de gener ha estat ventosa. S’han d’assenyalar dos episodis on es van enregistrar ratxes de vent per sobre dels 90 km/h, dels quals cal destacar l’episodi que es va produir el dia 25 de gener. Entre els dies 24 i 27, però especialment a partir del dia 25, es va produir un primer episodi de vent com a conseqüència del gradient de pressió provocat per la presència d’un potent anticicló al Cantàbric i una àrea de baixes pressions entre Còrsega i Itàlia (vegeu la figura 10). La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h. Cal esmentar que, a causa d’una incidència a l’anemòmetre, no es disposa de les dades de Portbou (l’Alt Empordà), estació que sovint registra les ratxes de vent més fortes de la XEMA en aquesta mena de situacions:

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) 24-27 gen 2015

Dia

Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 153,4 25 Santuari de Queralt el Berguedà 149,0 25 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya 142,9 25 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 135,4 25 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 125,3 25 Sant Romà d'Abella el Pallars Jussà 124,9 25 Navata l’Alt Empordà 122,4 25 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà 122,4 25 Guardiola de Berguedà el Berguedà 111,6 25 Organyà l’Alt Urgell 110,5 25 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 106,9 24 Montserrat - Sant Dimes el Bages 106,9 25 Molló - Fabert el Ripollès 104,0 25 el Perelló el Baix Ebre 101,5 27 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 101,2 24 la Quar el Berguedà 95,8 25 PN dels Ports el Baix Ebre 95,4 23 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 95,4 24 Das - Aeròdrom la Cerdanya 95,0 25 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 95,0 24 Roses l’Alt Empordà 94,0 25 Vilanova de Meià la Noguera 93,2 25 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 92,5 24 Núria (1.971 m) el Ripollès 90,7 27 Banyoles el Pla de l'Estany 90,4 25

Aquesta situació va provocar que, sobretot, el dia 25 (en la majoria de casos les ratxes més fortes es van registrar entre la matinada i primeres hores del matí) el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (de més de 90 km/h de ratxa màxima) a molts sectors del nord del país, especialment al Pirineu, al Prepirineu, a zones altes del prelitoral (cims de Montserrat i del Montseny), Alt Empordà i àrees pròximes. En aquestes zones, puntualment es va superar el llindar de 125 km/h. En canvi, al sud del país el vent va bufar amb molta menys força. En alguns sectors del Prepirineu cal retrocedir més de 10 anys, fins a finals de gener de 2003, per trobar ratxes de vent més fortes. És el cas, per exemple, d’Organyà (l’Alt Urgell) amb una ratxa màxima de 110,5 km/h.


25

Tot i que el vent va arribar a bufar amb una força inusual a molts sectors del Prepirineu i a les parts elevades del prelitoral, cap de les estacions de la XEMA amb més de 5 anys de dades no va registrar la ratxa màxima de la seva sèrie, de manera que en la majoria de casos hi ha hagut almenys un episodi de vent més fort en els últims anys. De totes maneres, cal assenyalar que:

- la ratxa de 153,4 km/h mesurada al Puig Sesolles (1.668 m, el Vallès Oriental), estació situada a la part més elevada del Montseny, és la més important d’aquesta estació instal·lada el setembre de 2010, superant els 150,8 km/h mesurats el 19 de novembre de 2013.

- en alguns sectors del Prepirineu cal retrocedir més de 10 anys, fins a finals de gener de 2003, per

trobar ratxes de vent més fortes. És el cas, per exemple, d’Organyà (l’Alt Urgell). Fa menys de 2 mesos, el 9 de desembre de 2014, es va produir una ventada de nord de característiques similars. A la major part del país va fer més vent en aquella ocasió que no pas el dia 25, sobretot en alguns punts del Vallès on el vent va arribar a superar els 120 km/h. En canvi, la ventada d’ahir va ser més forta que la d’aleshores a diverses zones de l’extrem nord i als cims del Montseny. La figura 17 mostra la ratxa màxima de vent mesurada entre els dies 24 i 27 de gener de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 17. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA entre els dies 24 i 27 de gener El segon episodi de vent va afectar Catalunya entre els dies 29 i 30 de gener en relació amb el front fred que va creuar Catalunya i que es va generar un flux del nord i del nord-oest després del seu pas (vegeu figura 12), afectant els dos extrems del país i serralada Prelitoral. Aquesta situació va provocar que el vent superés el llindar de Situació Meteorològica de Perill per vent (més de 90 km/h de ratxa màxima) a l’extrem sud del país, vessant nord del Montsant i el Prelitoral central. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van superar el llindar dels 90 km/h:


26

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) 29-30 gen 2015

Dia

Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 151,2 29 Portbou l’Alt Empordà 125,3 30 Montsec d'Ares (1.572 m) el Pallars Jussà 113,8 30 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 113,0 29 Mas de Barberans - Abocador el Montsià 105,8 29 el Perelló el Baix Ebre 98,6 30 Font-rubí l’Alt Penedès 96,8 29 Caldes de Montbui el Vallès Oriental 94,0 29 Montserrat - Sant Dimes el Bages 93,6 29 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 91,8 29 Ulldemolins el Priorat 91,1 30 La figura 18 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 29 i 30 de gener de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 18. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 29 i 30 de gener Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


27

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

0.7

21.5

Montsec d'Ares (1.572 m) NNW

3.2

2.6

9.0

13.2

0.9

17.3

E

NW

WSW

30 de gener

20.5

WSW

VK Segrià Raimat

19.2

WNW

31 de gener

11.0

DP Cerdanya Das-Aeròdrom

31.6

30 de gener

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

29 de gener

25 de gener

22.3

U2 Alt Empordà

DQ

30 de gener

C8 Segarra Cervera

26.4

UU Montsià Amposta

24.0

30 de gener

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval WNW

Sant Pere Pescador

24.8

21.8

30 de gener

NNW

WNW

25 de gener

20.6

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20

V e lo c it a t m itja n a d el v ent (m/s)


28

Irradiació solar La irradiació solar del mes de gener de 2015 s’ha caracteritzat per un valors per sobre de la mitjana climàtica al litoral, prelitoral, Prepirineu oriental i occidental, Pirineu oriental i occidental i extrem nord de la depressió Central. En canvi, els valors han estat normals al sud de la depressió Central i al Prepirineu i Pirineu central. Aquesta distribució de les anomalies són conseqüència de les boires que van afectar les planes i depressions de la meitat occidental de Catalunya durant la primera meitat del mes de gener. Figura 18: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de gener de 2015 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2005-2014).


29

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE GENER DE 2015 Temperatura màxima absoluta

Aldover (el Baix Ebre) 22,5 ºC dia 3 Olot (la Garrotxa) 22,3 ºC dia 10 la Vall d’en Bas (la Garrotxa) 22,2 ºC dia 10

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

la Tosa d’Alp 2.500 - la Cerdanya -14,6 ºC dia 25 Bonaigua (2.266 m) - el Pallars Sobirà -14,6 ºC dia 20 Salòria (2.451 m) - el Pallars Sobirà -14,4 ºC dia 25

Resta del territori

Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -11,2 ºC dia 7 Organyà (l’Alt Urgell) -7,9 ºC dia 1 El Pont de Suert (l’Alta Ribagorça) -7,6 ºC dia 21

Precipitació màxima en 24 hores

Lac Redon (2.247 m) - la Val d’Aran 63,9 mm dia 30 PN dels Ports (el Baix Ebre) 56,6 mm dia 30 Vielha e Mijaran (la Val d’Aran) 45,2 mm dia 30

Vent* Sant Romà d’Abella (el Pallars Jussà) 124,9 km/h dia 25 Navata (l’Alt Empordà) 122,4 km/h dia 25 Guardiola de Berguedà (el Berguedà) 111,6 km/h dia 25 Organyà (l’Alt Urgell) 110,5 km/h dia 25 Mas de Barberans - Abocador (el Montsià) 105,8 km/h dia 29 Molló - Fabert (la Cerdanya) 104,0 km/h dia 25 el Perelló (el Baix Ebre) 101,5 km/h dia 27 Font-rubí (l’Alt Penedès) 96,8 km/h dia 29 la Quar (el Berguedà) 95,8 km/h dia 25 Das - Aeròdrom (la Cerdanya) 95,0 km/h dia 25 Caldes de Montbui (el Vallès Oriental) 94,0 km/h dia 29 Roses (l’Alt Empordà) 94,0 km/h dia 25 Vilanova de Meià (la Noguera) 93,2 km/h dia 25 Ulldemolins (el Priorat) 91,1 km/h dia 30 Banyoles (el Pla de l’Estany) 90,4 km/h dia 25

* Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.


30

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC GENER 2015

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 7.3 12.9 2.2 19.4 10 -1.2 18 18.0 8.5 19DQ Alt Camp Vila-rodona 7.4 12.2 3.4 19.4 10 -0.8 18 18.6 8.5 19U1 Alt Empordà Cabanes 7.4 14.5 1.5 21.4 10 -3.8 1 25.5 14.8 19W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 7.9 13.7 2.8 20.2 15 -2.0 2 17.6 11.5 19VZ Alt Empordà Espolla 7.9 14.3 2.2 21.1 10 -3.1 1 27.0 15.8 19Y5 Alt Empordà Navata 7.9 14.3 2.8 20.3 10 -2.1 1 18.9 12.5 19D6 Alt Empordà Portbou 9.6 13.0 6.8 20.2 10 2.7 30 29.8 16.3 19D4 Alt Empordà Roses 9.2 14.9 4.2 21.1 10 -1.4 2 20.7 12.7 19U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 7.7 15.0 1.8 21.6 10 -3.1 2 14.7 11.1 19XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 7.6 14.3 2.1 20.1 15 -3.0 2 14.8 12.1 19WP Alt Penedès Canaletes 6.6 11.4 2.9 17.6 10 -1.2 18 10.9 7.1 19DI Alt Penedès Font-rubí 7.7 12.9 3.3 17.5 10 -0.3 18 12.5 8.1 19W4 Alt Penedès la Granada 6.9 12.7 2.5 18.2 10 -1.6 18 12.1 7.0 19U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 6.3 13.1 1.1 18.5 10 -2.4 23 15.0 9.0 19WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 6.6 12.9 1.3 19.0 10 -3.1 18 12.9 8.1 19Y4 Alt Urgell Alinyà 4.6 9.4 1.2 17.5 3 -5.4 21 16.6 8.3 16CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 3.1 11.0 -2.3 17.8 10 -5.6 22 20.8 10.0 16W5 Alt Urgell Oliana 2.2 8.9 -2.9 16.1 5 -6.9 1 11.0 5.2 16CJ Alt Urgell Organyà 2.7 11.1 -2.8 16.5 10 -7.9 1 11.0 9.0 16Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) -3.7 -0.3 -6.6 9.6 10 -13.6 25 37.3 30.3 16CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 1.5 11.6 -4.3 19.4 10 -7.6 21 26.5 17.3 16CE Anoia els Hostalets de Pierola 7.1 13.5 2.7 19.7 10 -0.9 18 13.7 8.8 19XB Anoia la Llacuna 5.3 10.3 0.6 17.7 10 -3.1 18 16.5 10.0 19XA Anoia la Panadella 3.1 6.4 0.4 13.4 5 -2.6 24 14.4 8.0 19H1 Anoia Òdena 4.5 11.5 -1.1 18.1 12 -5.3 1 12.7 7.6 19WW Bages Artés 3.5 11.2 -1.6 16.3 10 -5.1 1 24.6 13.3 19U4 Bages Castellnou de Bages 4.5 10.7 0.1 16.7 10 -3.4 8 18.6 11.5 19R1 Bages el Pont de Vilomara 4.0 12.2 -1.1 17.7 13 -4.4 1 14.7 10.2 19WN Bages Montserrat - Sant Dimes 6.1 9.3 2.7 17.9 10 -2.8 21 19.6 12.8 19CL Bages Sant Salvador de Guardiola 3.4 11.0 -1.6 15.8 15 -5.1 23 15.1 10.2 19XR Baix Camp Prades 2.3 7.4 -2.7 14.7 12 -6.9 18 28.1 18.3 30W6 Baix Camp Riudoms 9.2 14.2 4.6 20.5 10 0.1 18 23.5 14.8 30U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 10.0 14.7 4.8 20.3 10 0.1 18 12.8 6.6 30U7 Baix Ebre Aldover 9.7 15.7 4.9 22.5 3 -0.1 18 36.8 23.8 30DB Baix Ebre el Perelló 8.5 12.8 5.0 18.7 29 0.6 18 18.1 9.4 30U9 Baix Ebre l'Aldea 9.2 14.5 4.5 19.4 30 0.1 2 16.6 6.7 30UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 9.2 14.2 5.3 19.5 29 -0.1 18 19.5 9.8 30X5 Baix Ebre PN dels Ports 3.3 7.7 -0.2 17.5 10 -3.6 20 97.7 56.6 30DO Baix Empordà Castell d'Aro 7.2 14.7 2.1 20.1 3 -1.2 18 32.4 24.8 19DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 7.1 15.3 1.3 20.2 4 -2.5 2 12.7 11.5 19UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 7.3 14.4 1.1 19.7 10 -3.1 2 11.3 8.7 19UC Baix Empordà Monells 6.5 14.7 0.2 19.5 3 -4.0 2 12.7 10.2 19UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 7.8 13.8 2.6 19.2 15 -2.0 12 14.7 12.8 19UF Baix Llobregat Begues - PN del Garraf 7.2 11.2 4.3 17.2 10 0.5 17 15.5 9.8 19XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 8.7 14.6 4.5 18.6 10 0.9 18 10.7 7.5 19D3 Baix Llobregat Vallirana 8.7 14.1 4.8 20.4 10 1.9 18 14.6 10.2 19


31


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

UG Baix Llobregat Viladecans 8.8 14.7 4.3 18.2 30 0.8 18 15.7 10.1 19WZ Baix Penedès Cunit 8.8 15.3 3.2 19.3 3 -1.5 23 12.3 6.7 19UH Baix Penedès el Montmell 7.3 12.5 3.6 18.9 10 -0.3 22 22.6 10.2 19D9 Baix Penedès el Vendrell 8.4 14.5 2.9 19.3 10 -1.6 18 16.1 6.6 19WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 7.9 13.6 2.0 19.3 10 -2.9 2 14.8 6.6 19WU Barcelonès Badalona - Museu 9.9 14.3 6.3 18.1 12 3.1 23 12.2 9.0 19X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 11.3 15.2 8.2 19.6 10 5.8 22 12.2 9.6 19D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 8.1 12.2 5.1 18.3 10 1.8 23 12.8 9.0 19X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 9.4 14.3 5.8 18.8 10 2.3 18 11.7 7.6 19X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 9.8 14.4 6.0 17.8 30 2.9 2 S/S S/S S/SUI Berguedà Gisclareny 3.2 6.9 0.2 14.4 9 -5.3 21 38.0 14.1 30WV Berguedà Guardiola de Berguedà 2.4 10.6 -2.6 20.5 10 -6.1 12 23.5 9.8 19CR Berguedà la Quar 3.8 9.6 0.1 18.5 10 -3.3 31 20.2 11.8 19WM Berguedà Santuari de Queralt 5.5 9.5 2.1 19.7 9 -3.1 17 24.3 12.6 19Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló -1.3 1.5 -3.9 10.4 10 -10.9 25 39.0 13.9 30DP Cerdanya Das - Aeròdrom 0.0 9.4 -6.8 19.6 10 -11.2 7 14.7 5.9 29ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 -3.8 -1.1 -6.4 9.3 10 -14.6 25 S/S S/S S/SZ3 Cerdanya Malniu (2.230 m) -1.2 2.2 -4.4 12.1 10 -12.6 25 76.6 26.4 30W8 Conca de Barberà Blancafort 5.6 10.6 1.2 16.2 12 -3.8 18 19.3 10.9 30CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 5.8 10.6 1.8 17.1 10 -3.4 18 21.9 16.7 30UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 4.0 8.3 0.6 14.4 15 -2.0 22 19.5 8.9 19XU Garraf Canyelles 7.5 14.0 2.6 19.3 10 -2.0 18 14.4 8.6 19UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 8.9 14.3 4.9 19.3 10 1.4 22 11.3 6.7 19UL Garrigues Castelldans 4.0 9.0 0.2 15.0 30 -5.8 2 15.5 10.6 30UM Garrigues la Granadella 5.0 9.7 0.7 14.3 15 -3.1 22 17.9 12.7 30W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 4.5 13.2 -1.6 22.2 10 -5.9 1 15.2 12.2 19DC Garrotxa Olot 5.5 13.9 -0.3 22.3 10 -4.6 1 16.5 14.1 19UN Gironès Cassà de la Selva 6.2 14.5 0.4 20.9 10 -3.3 23 26.5 16.2 19UO Gironès Fornells de la Selva 5.4 14.9 -1.1 20.7 10 -4.6 2 15.1 13.7 19XJ Gironès Girona 5.7 15.1 -1.1 20.5 10 -4.7 2 20.1 13.1 19WF Gironès Vilablareix 5.7 14.3 -0.7 21.6 10 -4.0 2 11.8 10.7 19UP Maresme Cabrils 9.8 15.4 5.4 21.0 3 1.6 18 14.4 11.5 19UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 7.3 11.6 3.9 18.1 10 0.8 21 17.0 14.1 19WT Maresme Malgrat de Mar 8.1 14.7 2.6 18.8 10 -1.2 18 23.5 22.8 19US Montsià Alcanar 9.8 15.5 4.9 20.2 30 1.9 22 8.7 2.4 31UU Montsià Amposta 9.1 14.0 5.1 19.7 29 0.9 18 13.4 4.6 31UW Montsià els Alfacs 9.2 13.6 5.5 19.5 29 2.0 18 9.3 3.3 30DL Montsià Illa de Buda 10.1 14.3 6.5 19.5 29 2.7 18 9.2 2.4 31C9 Montsià Mas de Barberans - Abocador 9.6 14.4 5.3 20.0 10 0.5 8 31.8 21.0 30UX Montsià Ulldecona - els Valentins 8.5 14.9 3.3 21.0 10 -1.7 8 16.6 10.2 30WB Noguera Albesa 3.2 8.3 -0.8 14.1 29 -4.3 24 9.5 4.4 30WG Noguera Algerri 3.4 8.3 -0.3 13.0 29 -3.2 24 9.5 4.6 16X6 Noguera Baldomar 2.1 8.5 -2.7 13.7 29 -7.1 1 7.3 3.6 16WX Noguera Camarasa 3.1 7.9 -1.0 13.9 12 -4.6 21 7.7 5.4 16WA Noguera Oliola 2.3 8.1 -2.3 14.1 15 -6.4 24 10.3 4.1 19UY Noguera Os de Balaguer - Monestir d'Avellanes 3.3 8.6 -1.0 14.4 15 -5.1 21 10.7 7.0 16V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 3.1 8.8 -1.1 14.0 29 -5.4 24 6.2 2.5 16CQ Noguera Vilanova de Meià 3.1 8.8 -1.7 14.8 13 -4.9 23 5.2 3.7 16V3 Osona Gurb 3.1 10.6 -1.9 16.2 10 -5.1 1 12.5 7.1 19V4 Osona Montesquiu 3.6 11.4 -1.2 19.8 10 -5.1 23 25.3 12.3 19CY Osona Muntanyola 5.0 10.0 1.0 20.5 10 -2.7 1 13.4 9.8 19


32


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

CC Osona Orís 3.2 11.1 -1.7 17.5 10 -5.2 23 18.1 12.2 19V5 Osona Perafita 3.4 9.4 -0.9 19.2 10 -4.4 24 20.9 13.8 19XO Osona Vic 3.2 10.7 -1.8 17.1 10 -5.1 1 12.5 8.2 19WS Osona Viladrau 4.3 10.8 -0.2 20.8 10 -4.1 18 21.5 17.3 19CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 1.7 9.0 -3.4 13.4 24 -6.1 8 13.2 10.3 16WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 2.7 5.9 -0.2 16.3 10 -6.2 31 9.7 7.4 16CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 4.4 11.8 -0.8 16.9 10 -4.0 8 7.1 5.8 16XQ Pallars Jussà Tremp 2.1 10.8 -3.5 15.4 24 -6.5 1 12.3 9.6 16Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) -3.5 -0.2 -6.9 8.4 10 -14.6 20 95.7 35.3 30Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) -3.3 -0.3 -6.0 8.7 10 -13.9 25 116.0 33.1 30Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) -3.1 -0.3 -5.5 8.3 10 -12.6 20 102.2 44.5 30ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) -3.4 -0.1 -6.1 7.2 10 -14.4 25 40.5 22.4 16XH Pallars Sobirà Sort 3.1 11.1 -2.4 19.5 4 -6.2 8 20.1 14.0 16DJ Pla de l'Estany Banyoles 7.9 14.2 2.8 20.2 15 -1.4 1 13.9 11.6 19C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 3.5 9.1 -0.9 15.2 29 -5.1 2 11.2 4.6 30V8 Pla d'Urgell el Poal 3.2 8.6 -1.1 14.3 29 -5.7 2 10.3 4.7 30WC Pla d'Urgell Golmés 3.6 8.6 -0.6 14.0 30 -5.1 2 11.0 5.7 30XI Pla d'Urgell Mollerussa 3.5 8.4 -0.6 14.4 30 -5.6 2 10.2 6.1 30WJ Priorat el Masroig 5.9 12.8 0.0 16.8 30 -3.8 18 27.4 19.6 30X1 Priorat Falset 6.7 11.9 2.7 17.0 10 -0.2 23 32.0 21.8 30D1 Priorat Margalef 4.9 11.0 0.2 16.4 15 -3.9 24 25.9 17.7 30MR Priorat Pantà de Siurana 5.8 12.3 1.2 18.7 15 -2.1 26 37.5 26.1 30WR Priorat Torroja del Priorat 6.8 13.0 1.9 18.7 15 -1.1 2 30.2 20.5 30XD Priorat Ulldemolins 4.9 9.6 0.9 16.3 15 -2.4 18 19.0 12.4 30VA Ribera d'Ebre Ascó 6.2 11.0 2.3 16.2 11 -3.4 2 26.0 18.1 30VB Ribera d'Ebre Benissanet 7.3 13.9 1.9 19.2 29 -4.4 18 23.6 15.3 30VC Ribera d'Ebre Riba-roja d'Ebre 6.6 12.0 2.9 17.2 11 -2.4 2 16.2 11.1 30D7 Ribera d'Ebre Vinebre 6.1 13.1 0.8 18.4 11 -5.3 2 20.7 13.4 30CG Ripollès Molló - Fabert 3.7 8.9 -0.4 19.2 10 -5.5 18 26.7 7.9 30DG Ripollès Núria (1.971 m) -0.1 4.1 -4.1 13.3 10 -11.6 21 43.3 16.1 30CI Ripollès Sant Pau de Segúries 2.5 10.4 -2.7 19.1 10 -6.5 1 19.6 8.8 19ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) -2.5 0.3 -5.4 10.0 10 -13.8 24 85.1 24.5 26C8 Segarra Cervera 3.6 7.9 0.1 13.1 5 -2.4 26 11.8 5.7 19VD Segarra el Canós 3.6 7.8 0.1 13.4 15 -2.9 26 10.4 4.0 19VE Segrià Aitona 4.5 10.2 -0.1 16.5 30 -6.6 1 13.6 8.8 30XY Segrià Alcarràs 4.0 9.7 -0.3 15.9 29 -6.6 2 16.9 12.4 30WK Segrià Alfarràs 2.7 8.3 -1.5 13.2 29 -5.4 23 9.2 4.1 30X3 Segrià Alguaire 3.5 7.8 0.0 12.4 29 -2.8 24 12.1 6.3 30XM Segrià els Alamús 3.5 8.3 -0.6 14.4 29 -5.3 2 13.8 9.1 30VH Segrià Gimenells 3.8 8.7 -0.2 13.9 30 -5.3 1 15.2 8.5 30XW Segrià Lleida - la Bordeta 3.8 9.1 -0.1 15.2 30 -5.2 2 12.1 7.8 30WI Segrià Maials 4.2 9.4 0.1 15.4 11 -5.0 2 18.6 13.9 30VK Segrià Raimat 3.6 8.9 -0.7 14.5 4 -5.6 1 16.0 9.6 30XN Segrià Seròs - Depuradora 4.6 10.2 0.0 16.6 30 -7.5 1 13.6 9.0 30X7 Segrià Torres de Segre 4.4 8.8 1.0 15.1 30 -3.9 2 14.9 10.7 30VM Segrià Vilanova de Segrià 3.2 8.9 -1.3 14.0 29 -5.6 1 11.1 6.0 30DN Selva Anglès 6.6 14.8 0.1 21.5 10 -3.5 1 12.1 11.1 19XS Selva Santa Coloma de Farners 6.9 14.8 1.1 20.4 10 -2.3 24 19.5 15.2 19VN Selva Vilobí d'Onyar 5.2 15.0 -1.9 21.0 10 -5.6 24 15.6 14.0 19Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) -2.2 0.4 -4.9 9.5 10 -12.2 25 47.5 18.7 16VO Solsonès Lladurs 2.7 8.2 -1.7 15.3 5 -5.0 9 16.8 9.1 19


33


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VP Solsonès Pinós 2.5 6.7 -0.9 15.1 5 -3.8 24 18.1 9.5 19XT Solsonès Solsona 3.3 9.8 -1.3 18.9 10 -4.6 1 13.4 8.3 19VQ Tarragonès Constantí 7.9 14.8 1.7 21.1 10 -2.3 23 16.9 6.9 19XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 9.6 15.4 4.3 20.8 10 0.6 21 11.9 5.1 19DK Tarragonès Torredembarra 9.6 14.7 4.8 18.3 30 1.1 18 19.6 7.8 18WD Terra Alta Batea 5.8 10.5 1.9 15.9 29 -2.2 18 20.8 11.4 30XP Terra Alta Gandesa 6.6 11.5 2.1 18.3 10 -2.8 18 25.2 14.9 30D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 6.5 11.3 2.5 19.3 10 -1.5 8 31.7 20.7 30WL Urgell Sant Martí de Riucorb 4.0 8.2 0.5 12.6 30 -2.0 11 10.8 5.2 30C7 Urgell Tàrrega 4.2 9.1 0.4 15.1 15 -2.0 23 11.4 3.9 19XX Urgell Tornabous 3.2 8.5 -1.2 13.4 29 -5.4 24 9.8 3.2 19VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) -3.3 -0.3 -6.2 8.7 10 -13.4 20 160.0 63.9 30Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) -2.8 0.2 -5.8 9.4 10 -13.3 25 103.1 37.3 30CU Val d'Aran Vielha e Mijaran 1.2 6.3 -2.1 13.6 15 -6.9 25 94.0 45.2 30XC Vallès Occidental Castellbisbal 7.0 13.7 2.3 18.8 10 -1.3 18 13.1 9.5 19VU Vallès Occidental Rellinars 5.0 11.2 0.1 16.7 15 -4.0 18 16.9 11.1 19XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 7.2 13.8 1.8 18.7 10 -1.5 18 11.1 8.3 19XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 7.1 13.6 2.3 18.3 10 -1.0 23 14.5 10.3 19VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 5.4 10.9 0.0 17.3 10 -3.8 1 16.9 12.3 19D2 Vallès Occidental Vacarisses 4.4 11.9 -0.6 16.8 15 -3.8 2 14.4 9.6 19X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 5.8 13.9 -0.4 19.5 10 -3.9 23 15.2 9.7 19XG Vallès Oriental Parets del Vallès 7.2 14.9 1.7 21.2 10 -1.8 18 14.5 10.7 19XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 2.1 5.1 -0.9 17.1 10 -7.4 21 20.9 19.3 19VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 5.3 9.1 2.0 19.4 10 -2.1 31 17.3 15.1 19WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 5.0 14.4 -0.6 19.9 10 -3.8 18 20.8 13.5 19

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 19/02/15. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu. ANNEX 1:


34

Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2015...afectava a gran part de la depressió Central on es va...

Documents

Transcript of BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. GENER DE 2015...afectava a gran part de la depressió Central on es va...